A la comarca ens estem trobant situacions de dones (sector ben feminitzat) treballadores precàries del sector social que per mantenir la feina deixen els seus fills sense escolaritzar per evitar que es puguin contagiar del virus a l’escola o l’institut.
El testimoni d’un jove sense escolaritzar aquest curs és demolidor:
«La nostra mare treballa cuidant persones grans. Amb la pandèmia els avis s’han convertit en col·lectiu de risc. L’empresa va dir a la mare que l’escola i l’institut són lloc de transmissió del coronavirus i que si vivia amb nosaltres no podia continuar treballant amb persones els avis, persones de risc. Que havia de triar: si continuàvem anant a l’escola l’acomiadarien. Durant dies tot van ser plors a casa: o deixàvem d’anar a classe o sense pagar el lloguer ens quedàvem al carrer. La decisió va ser presa. Vam deixar d’anar a classe.
Al principi tant a l’institut com a l’escola ens anaven passant feines per internet i anàvem fent. De sobte els Serveis Socials i la Inspecció educativa ens exigeixen un certificat per justificar la no assistència a l’escola que no podem aconseguir, perquè no existeix. Han donat ordre als mestres que ens deixin d’enviar feines. Veiem l’amenaça de que ens separin de la mare. I saben que la culpa no es nostra sinó de l’empresa.
Per què la vida és així d’injusta amb injusta amb nosaltres. Què hem fet? Un curs perdut tots tres germans. La mare cada vegada se la veu més trista. Acabarem vivint al carrer o a un centre d’acollida?»
El Departament d’Educació i el de Treball i Serveis Serveis socials a Generalitat ho coneixen de primera mà. No actuen contra impunitat de les empreses i per contra no paren de culpabilitzar les famílies i pressionar-les perquè els fills tornin a classe.
No és un cas aïllat en el sector dels serveis socials, i més concretament encara en el d’atenció a persones en situació de dependència. Una companya amb llarga experiència en el sector ens informa del dramatisme en el dia a dia laboral i familiar de les treballadores:
“Moltes empreses enganyen i malmeten les dones, les famílies i el seu benestar greument. Tinc referències d’empreses que degraden fins al límit la dignitat. La majoria estan denunciades i criticades a les xarxes.
Hem de tenir en compte que moltes dones no tenen altra forma d’obtenir recursos, diuen. I d’altres són la única font a les famílies. Moltes m’expliquen que treballen per enviar diners a les famílies a l’estranger. I volen tornar a veure les seves famílies i portar-les aquí, els fills i els pares.
Quan ens trobem una dona que ens relata que treballa tota la setmana dies i nits per cinc-cents o sis-cents euros li diem que ho deixi i que el millor que poden fer es buscar una altra feina. Es troben en moment crític en plena crisi sanitària. I no poden ensortir-se’n i no fan cas. Pot ser per no tenir titulació o cap altra via.
Moltes acaben essent pluriempleades i treballar els caps de setmana a altres llocs. Precaritzant encara més la seva situació. Encara que elles veuen que completen el seu jornal. I elles veuen que és el que necessiten, subsistir.”
Les estan posant contra les cordes.
Si coneixeu casos semblants denuncieu-los !!!
SECCIÓ SINDICAL DE LA COMUNITAT EDUCATIVA DEL VALLÈS ORIENTAL
(Mestres, professorxs, estudiants, famílies, educadorxs i treballadorxs del sector social)
Mollet del Vallès, 22 de febrer del 2021
Sorry, the comment form is closed at this time.