INTRODUCIÓ
La mort del dictador General Franco el 20 de novembre de 1975 va obrir les portes a la transformació del règim dictatorial a un règim democràtic que pogués incorporar-se a la Comunitat Europea mantenint l’aliança amb els USA.
Entre les moltes característiques que va tenir la dictadura, hem de destacar que es va construir sobre la derrota i la destrucció de les organitzacions obreres tradicionals del moviment obrer, la Confederació Nacional del Treball (CNT) i la Unió General dels Treballadors (UGT).
Franco va delegar en l’organització falangista (FET y de las JONS) el control i la formació del moviment obrer a través de l’Organització Sindical (OS) coneguda per les sigles falangistes CNS (Central Nacional Sindicalista) que es van preservar a l’àmbit provincial de l’OS.
Desprès de la guerra civil la gran majoria dels militants i quadres sindicals de la CNT estaven morts, a l’exili o empresonats. No obstant es va poder reconstruir a partir dels joves de les Joventuts Llibertàries i dels anarcosindicalistes que sortien de les presons i camps de treball.
A partir de 1945 la CNT va poder reorganitzar la majoria dels comitès regionals i comitès locals més importants editant les seves respectives publicacions fins a la seva desarticulació per la policia entre 1947 i 1949, coincidint amb l’inici de la guerra freda internacional. A Barcelona es distribuïen 15.000 exemplars de cadaSolidaridad Obrera entre 1945 i 1947. (veure la majoria de les publicacions del núm 4 al núm 31)
El moviment de vagues que es va produir durant el 1958 a les mines asturianes i a les grans empreses de Catalunya van ser organitzades per una nova generació de treballadors que no havien participat a la guerra civil i actuaven des de les estructures del sindicat vertical i al marge dels sindicats històrics CNT i UGT. Aquesta participació i utilització de la legalitat franquista va ser impulsada per diverses organitzacions cristianes i pel partit comunista. La forta repressió del règim contra aquesta nova generació de sindicalistes va està en l’origen de noves organitzacions polítiques i sindicals inspirades en la revolució cubana, on convergien cristians i comunistes.
A inicis del 1961 la CNT de l’interior, coincidint amb la preparació del congrés d’unificació de la CNT de l’exili, es va plantejar la creació d’una aliança sindical, que facilités la intervenció en el nou moviment obrer i que permetés reduir la repressió policial. El març de 1961 es va crear a l’exili l’Alianza Sindical entre la CNT, UGT i STV (Solidaridad de Trabajadores Vascos, sindicalistes cristians) i a l’octubre de 1962 es creava a Catalunya, l’Alianza Sindical Obrera (ASO) amb la UGT, CNT i SOC (sindicalistes cristians), però sense el suport de l’exili. En el congrés d’unificació de la CNT de l’exili, les Joventuts Llibertàries van ser decisives per a la creació de Defensa Interior (DI) un comitè específic amb la finalitat d’acabar amb la vida del dictador Franco. Dissensions internes liderades per Germinal Esgleas i actuacions dels serveis secrets van acabar amb el trencament de la CNT de l’exili i l’abandonament del DI.
A través de l’ASO, la CNT va participar en la fundació de les Comissions Obreres de Barcelona el novembre de 1964 i en l’organització de candidatures alternatives en les eleccions sindicals de setembre de 1966. Va participar dins de l’ASO fins a la tardor de 1966, al produir-se la ruptura interna dins de la CNT amb motiu de les negociacions entre un sector del govern franquista amb un sector de la CNT, conegut com els “cincopuntistas” i que van acordar l’entrada a les estructures del sindicat vertical, justificant-se en la participació que ja realitzaven els comunistes i cristians antifranquistes a través de les eleccions sindicals. L’ASO no va recolzar les negociacions del “cincopuntistas” i es va dissoldre, malgrat que els militants de la UGT van seguir editant la revista fins el gener de 1968. La CNT va quedar reduïda a petits nuclis de militants fins el 1975, degut a que la majoria, van decidir participar en les eleccions sindicals a partir de 1966. (veure últimes publicacions de Solidaridad Obrera i CNT núm 10 i núm 12 del període 1965-68)
Entre 1968 i 1971 va sorgir del moviment obrer clandestí de Comissions Obreres un sector de militants que defensava l’autoorganització obrera al marge i en contra del sindicat vertical, de caràcter assembleari, anticapitalista i autònom dels partits polítics, que va promoure el boicot a les eleccions sindicals de 1971. (veure “Comisiones Obreras Informan” núm 1 amb les dues edicions realitzades per cada un dels dos sectors de CC.OO.)
Entre 1972 y 1975 els moviments juvenils d’oposició al franquisme, reduïts a la Universitat es van estendre als Instituts de Batxillerat, Formació professional i associacions de veïns als barris. Aquests dos moviments obrer i juvenil, influïts per les corrents antiautoritàries, contraculturals, anticapitalistes, ecologistes, feministes i llibertàries, van ser la base social que va desenvolupar el procés de reorganització de l’anarcosindicalisme a Catalunya.
A finals de 1975 es van iniciar els contactes entre els diferents grups que reivindicaven l’anarcosindicalisme per a unificar totes les corrents de militants que havien abandonat els diversos partits marxistes i s’oposaven a una futura organització sindical controlada pel PSUC , control que ja exercia sobre les clandestines Comisssions Obreres, en les que tots ells eren militants. Coneixedors també dels conflictes entre els militants històrics de les diverses cenetés desprès de la crisis del 66, van incorporar a les reunions al sector anarcosindicalista que estava participant en el vertical i als partidaris del Comité Intercontinental de CNT a Toulousse (facció Esgleas- Montseny).
Aquestes converses van permetre la realització d’una Assemblea Confederal de Catalunya el 29 de febrer de 1976 a l’església de Sant Medir (Sants), que va acordar la reconstrucció dels sindicats i federacions locals de la CNT a Catalunya.
1976
01-02-76 Primera i multitudinària manifestació a Barcelona per a reclamar la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia, convocada per la Federación de Asociaciones de Vecinos i altres entitats. Els nombrosos manifestants, entre 30.000 i 40.000 van desbordar la repressió policial per tot l’eixample de Barcelona, produint-se alguns enfrontaments, amb ferits però sense detencions.
08-02-76 Segon diumenge de manifestacions multitudinàries a Barcelona per la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia, amb major presència policial que va aconseguir dispersar els inicis de les manifestacions i amb més enfrontaments per tots els carrers del centre de l’eixample durant tot el matí que van arribar fins davant de la presó model de Barcelona. Van haver més ferits i es van realitzar detencions.
29-02-76 Més de 400 delegats de diverses organitzacions es reuneixen clandestinament a Barcelona com a Assemblea Confederal de Catalunya i acorden reconstruir els Sindicats i Federacions Locals de la Confederació Nacional del Treball (CNT)
03-76 Durant el mes de març es constitueix un Comitè Provisional de Catalunya de la CNT
09-03-76 Torna de l’exili per a participar en la reconstrucció de la CNT Diego Abad de Santillán ex Secretari del Comité Peninsular de la FAI que va donar el seu suport a les negociacions dels “cincopuntistas” a mitat de la dècada anterior. (veure Mundo Diario )
13-03-76 “El retorno de un cenetista” Recull d’opinons de Diego Abad de Santillán realitzades en entrevistes a diversos diaris.
17-03-76 La direcció del PSOE històric dóna suport a un sector de la CNT per a renovar l’Aliança Sindical que van constituir en la dècada anterior (la ASO).
26-03-76 L’autogestió s’incorpora als programes de la majoría de partits polítics, com una nova paradoxa de l’actual política. Article de Baltasar Porcel.
25-04-76 El Comitè Regional de Catalunya per acord de la plenaria de Sindicats de la Federació Local de Barcelona, informa que no va signar le petició amb les altres organitzacions sindicals, d’autorització de la manifestació pel primer de maig per les condicions imposades pels sol·licitants d’anar amb una mateixa pancarta i sense banderes. En el comunicat de la CNT expliquen que la unitat sindical no es uniformitat i que aniran a la manifestació sense renunciar a la seva propia personalitat.
28-04-76 Comunicat conjunt d’àmbit estatal de la UGT, USO i CCOO per una celebració del primer de maig que recuperi l’esperit pacífic i festiu.
30-04-76 Detencions i incidents en els sectors de la construcció, el metall i el tèxtil incrementen la tensió davant el primer de maig.
02-05-76 El govern no va autoritzar les manifestacions del primer de maig i va fer un fort desplament policial per a evitar les maniffestacions. No obstant es van realitzar diverses manifestacions al centre de Barcelona amb enfrontaments amb la policia que va realizar un centenar de detencions.
05-76 Es publica el primer número de Solidaridad Obrera en situació legal de tolerància
07-05-76 Es publica el llibre de Adolfo Bueso “Memorias de un cenetista”
14-05-76 S’inicia el procés de disolució del sindicat franquista conegut com el sindicat vertical o la CNS
16-05-76 Entrevista a Félix Carrasquer sobre “L’autogestió que vol la CNT“.
21-05-76 La conferència d’Abad de Santillána a l’Atenu Barcelonès acaba en fortes esbroncades al explicar que la lluita de classes está superada per alt nivell econòmic i per la millora de les condicons de vida dels treballadors, assolits a través del pacte social, que fa obsoleta la revolució social.
25-05-76 La Federació Local de Sindicats de Badalona de CNT denúncia imposicions unitaristes de CCOO i manifesta el seu suport a la llluita dels treballadors de Motor Ibérica
01-06-76 El Secretariat del Comitè Regional de Catalunya de CNT informa que no ha estat convidada ni formarà part de la Coordinadora d’Organitzacions Sindicals (COS), que volen impusar els dirigents de CCOO.
08-06-76 Desprès d’un període de provisionalitat es constitueix formalment la Federació Local de Sindicats de Barcelona de la CNT amb la presència d’altres Federacions Locals i militants de l’exili a França.
09-06-76 Un altre article periodístic que demana clarificació del concepte de l’autogestió que està essent adoptat per diversos partits polítics.
19-06-76 La Federació Local de Madrid de CNT oconvida a les altres forces sindicals a manifestar-se contra l’Assemblea de CCOO que la qualifica de congrés sindical verticalista, que intenta heredar les restes del Sindicats oficials.
21-06-76 Primera manifestació a Barcelona per l’amnistia laboral amb la participació de 8.000 persones
30-06-76 Presentació pública de la CNT a la ciutat de Vic.
07-76 Es crea l’Assemblea d’Actors i Directors que organitzarà el festival d’estiu “Greg 76”. El debat sobre l’adhesió a l’Assemblea de Catalunya a inicis de setembre va provocar una escissió que va organitzar-se en l’Associació de Treballadors de l’Espectacle (ADTE) i que posteriorment col·laboraria amb el Sindicat d’Espectacles Públics de la CNT
02-07-76 Presentació de la CNT a Santa Coloma de Gramanet
03-07-76 Dimiteix el govern d’Arias Navarro i és nomenat Adolfo Suárez per a realitzar la reforma de la dictadura
07-07-76 Presentació de la CNT a Sant Adrià del Besòs
15-07-76 La CNT participa en la Taula rodona de l’ Escola d’Estiu: sobre la construcció del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament. (vegeu la notícia a La Vanguardia)
05-08-76 Entrevista a Josep Peirats ex Secretari General de la CNT a l’exili el 1947-48 i 1950-51. (Veure la roda de prensa y lanoticia a Mundo Diario)
07-08-76 Converses entre la UGT, CNT i SOC a Catalunyaper elaborar un avant projecte de Coordinadora Sindical, que recorda l’extinguida ASO. La UGT només confirma les converses per a defensar la llibertad sindical i el boicot al manteniment de la CNS per part de CCOO.
07-08-76 La Federació Comarcal de l’Alt Empordà de la CNT denuncia la contaminació del riu Ter
08-08-76 El comitè pro-presos de la CNT de Catalunya soli·licita a la fiscalia de París el sobreseiment o la llibertat condicional dels detinguts del MIL per accions contra l’execució de Puig Antich
10-08-76 El Comitè Regional de Catalunya de la CNT s’adhereix a les celebracions de l’onze de setembre
11-08-76 El Comitè Pro-presos de la CNT de Catalunya demana la llibertat de diversos presos francesos, empresonats per accions violentes contra la represió franquista.
12-08-76 El cenetista Agustí Oset defensa la creació de l’Aliança Sindical de Catalunya entre CNT, UGT i SOC i manifesta que la CNT no està en contra de CCOO que és una organització amb moltes tendencies, si no contra la política unitarista que vol imposar el partit comunista.
15-08-76 Els dirigents de CCOO Cipriano García i López Bulla opinen que si l’Aliança Sindical deriva en un enfrontament contra CCOO està destinada a estavellar-se abans de nèixer.
19-08-76 Agustí Oset per la CNT considera que el l’Aliança Sindical ha de ser aprovada per les bases sindicals i critica les opinions de Cipriano García i López Bulla. El Partit del Treball (PT) també critica les opinions dels dos dirigents de CCOO que els identifiquen com a militants del PSUC contraris a la unitat de CCOO.
22-08-76 Davant del projecte de creació de l’Aliança Sindical, l’organització sindical Plataformas de Comisiones Obreras Anticapitalistas proposen cinc punts per a l’unitat sindical.
27-08-76 El ministre de relacions sindicals s’entrevistarà a Barcelona amb representants de la CNT i SOC.
31-08-76 La CNT es nega a entrevistar-se amb el ministre de Relacions Laborals.
04-09-76 La CNT puntualitza la seva negativa a entrevistar-se amb el ministre de relacions sindicals.
29-09-76 La CNT rebutja la reforma sindical que proposa el govern.
07-10-76 La UGT de Catalunya informa del projecte d’aliança sindical a Catalunya entre la CNT, UGT i SOC.
09-10-76 El franquistes del Movimiento Nacional s’oposen a Adolfo Suárez i a la reforma política que proposa.
13-10-76 Finalitza la vaga sectorial del metall a Sabadell desprès d’un mes de vaga.
24-10-76 El president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas es reuneix amb Federica Montseny i Germinal Esgleas.
30-10-76 Primer mitin legal de la CNT realitzat a la ciutat de Mataró amb una assistència de 4.000 persones que van omplir el pavelló d’esports. La intervenció del Secretari General en defensa del projecte de l’Aliança Sindical va generar esbroncades des del públic (veure imatges i documents). (veure la noticia a Mundo Diario dels dies 30 d’ctubre i del 2 de novembre )
31-10-76 Entrevista a Adolf Bueso de 87 anys que va participar en el congrés fundacional de 1910 de la Confederació Nacional del Treball.
08-11-76 Inici de la vaga a l’empresa Roca, que va ser organitzada i dirigida des de l’assamblea general de treballadors i treballadores
11-11-76 Conferència de Sebastiá Clarà vell cenetista a l’Ateneu Barcelonès en que reivinvica el retorn a la carta d’Amiens i la unitat sindical de socialistes, anarquistes i comunistes.
12-11-76 Jornada de lluita contra el programa econòmic del govern de Suárez amb convocatòria d’una vaga general de 24 hores. La CNT només va recolzar-la a Catalunya i va participar activament.
13-11-76 Seguiment de la vaga general a la resta d’Espanya
1-12-76 La premsa informa de les primeres dimisions de “enlaces y jurados” de la CNS per a incorpora-se a les organitzacions CNT i UGT.
1-12-76 Reunió a Girona de la CNS per a informar de la reforma sindical, la disolució de la Organización Sindical i la creació del Consejo Económico-Social i de la AISS per a fer-se càrrec del patrimoni sindical i de les nòmines del personal de la CNS
07-12-76 Es crea la comissió negociadora del conveni laboral entre TVE i els actors de cinema i teatre amb el suport de la CNT
08-12-76 Totes les organitzacions sindicals es declaren a favor de l’abstenció en el referendum de la reforma de la dictadura a un règim democràtic, proposat per Adolfo Suàrez. La CNT propugna l’abstenció i el boicot. La participació, segons dades oficials, va ser del 77,72% i l’abstenció del 22,28%
23-12-76 La CNT es posiciona a favor de l’amnistia total