Llei d'Educació de Catalunya. L'escola privada com a model. - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

Llei d’Educació de Catalunya. L’escola privada com a model.
dimarts 18 de desembre de 2007 / Articles opinió / Visites: 3459
Menéame

Les Bases per la
Llei d’Educació de Catalunya estan impregnades en la seva totalitat d’una admiració cap al model educatiu
privat concertat que està funcionant a l’actualitat, que és per al Conseller
Maragall, com en alguna ocasió ha dit públicament, "l’excel·lència educativa".
Mirant els resultats, una altra de les paraules màgiques de les Bases per la
Llei d’Educació de Catalunya, i analitzant els factors socioeconòmics dels
alumnes, es podrien rebatre aquests plantejaments.

Aquests principis privatitzadors els trobem una i altra vegada en el text de les
Bases per la Llei d’Educació de Catalunya i són el fonament d’altres principis
inqüestionables com la "Definició del Model d’Escola", "L’autonomia de centres",
i la conseqüent desregularització de les condicions laborals del professorat i
"L’Avaluació".

Parlant de raons educatives les bases ens situen en la lògica de mercat i
atribueix a l’existència de dos models escolars (públic i privat) la necessitat
de la llei per evitar la "dualització social":

"Estaríem davant d’una mena de llei de rendiments decreixents del sistema
educatiu, agreujada per unes diferències acusades entre l’escola pública i
l’escola concertada, que dibuixen un model educatiu que tendeix a la dualització
social."


Però també esgrimeix les raons econòmiques, en les
quals, difícilment els centres educatius poden incidir, ja que seria des de
l’àmbit empresarial i de legislació laboral on s’hauria d’incidir. S’hauria
d’incidir en els convenis col·lectius dels treballadors més ben preparats,
enlloc de fomentar les subcontractes que precaritzen els llocs de treball a tots
els nivells:

"Aquesta estructura de la demanda de treball comporta la superació d’un model
econòmic obsolet, en què encara predominen massa els sectors de baix valor
afegit en coneixement i amb utilització extensiva de mà d’obra, com també una
determinada mentalitat social i familiar, que valora més la riquesa que el
coneixement i que porta a menysvalorar la cultura de l’esforç."

Citant el Pacte Nacional per l’Educació torna a reforçar la presència del model
privat:

"Amb el Pacte es feia un triple reconeixement del capital educatiu del país: de
l’experiència pedagògica i d’innovació educativa acumulada per les escoles
catalanes, de la sòlida realitat de la xarxa pública escolar i de la
indispensable contribució dels centres privats concertats."


Amb paraules grandiloqüents, més pròpies de l’empresa privada que del servei
públic, fa referència als:

"Dos grans objectius pendents del nostre sistema educatiu: la millora
substancial del rendiment i de la qualitat i correcció enèrgica de la tendència
a la dualització social."


I proposa:

"Resoldre les disfuncions de la doble xarxa d’oferta educativa, promoure noves
formes d’organització dels centres educatius, estimular la carrera professional
dels docents, fomentar la cooperació amb les famílies i impulsar la
coresponsabilitat municipal en la gestió educativa."

Apareix un nou terme, que ja fa temps que ens va sent habitual, que pretén
diluir la potència de l’Escola Pública i tot el que comporta de qualitat i de
servei. Parla del "Servei Públic d’Educació Català" i de "Servei Educatiu
d’Interès Públic", aquests termes tenen massa semblança a quan es fa referència
als Serveis Socials on la norma és el concert, la subcontractació i tot el que
comporta i fa difícil l’estabilitat i la qualitat d’un servei públic essencial,
però, això sí, abarateix els costos. Amb la llei es pretén normalitzar i
generalitzar aquesta situació. Potser aquest és l’element més negatiu, ja que
suposa un retrocés en la prestació d’un servei públic universal, com l’educació,
i impossibilita l’avenç de qualitat de la resta de l’assistència social. Obre
les portes a la desregularització de la prestació d’un servei públic consolidat
i de demostrada eficàcia com és l’Educació Pública:

"El servei públic d’educació català es caracteritza per l’oferta mixta de
serveis educatius. Aquesta oferta està constituïda pels centres de titularitat i
gestió pública i pels centres concertats de titularitat i gestió privada i
finançats amb fons provinents dels pressupostos públics."

"La Llei definirà i delimitarà de quina manera la prestació educativa anirà a
càrrec del conjunt de centres públics i privats sostinguts amb fons públics, amb
independència de quina en sigui la titularitat."

"Ara bé, les possibilitats d’iniciativa de creació d’un centre no es limitaran
únicament a les dues grans fórmules definides fins ara dins del servei públic
d’educació: la iniciativa social, regulada mitjançant un sistema de concert, i
la iniciativa pública, de titularitat de la Generalitat i gestionada directament
per l’Administració educativa."

"Fer aflorar ofertes educatives singularitzades que aporten qualitat i valor
afegit al sistema en el seu conjunt."

"La Llei obrirà la possibilitat de formes de gestió indirecta de centres creats
per l’Administració de la Generalitat, amb la intenció d’explorar fórmules que
s’han demostrat viables en altres països i que preveuen el manteniment de la
titularitat del centre per part de l’administració, mentre que entitats diverses
s’encarreguen de la gestió del patrimoni i l’organització dels recursos."

"En aquest mateix marc, també es podria obrir la possibilitat de gestió de
centres de titularitat pública a entitats cooperatives i sense ànim de lucre o a
equips de professionals que, amb un projecte de centre definit, vulguin i puguin
posar-lo a la pràctica assumint la responsabilitat de gestió d’un patrimoni
públic."


A més a més, potencia l’augment dels concerts educatius:

"La Llei preveurà que la planificació de l’oferta educativa tingui en compte
tota l’oferta que preexisteix de centres educatius privats sostinguts amb fons
públics, així com l’evolució possible."


I una vegada més ens recorda que el model concertat és millor que el Públic:

"Aquesta rigidesa contrasta amb la més alta capacitat d’autoorganització que
demostren els centres privats concertats."


Per últim, i abans de passar de puntetes per la qüestió més espinosa, la del
finançament, aposta per l’externalització de serveis, una realitat habitual en
les vetlles, els serveis de menjador, les activitats extraescolars, amb totes
les conseqüències que comporta la privatització dels serveis, que l’únic que
garanteix, és poder disminuir els costos d’un servei públic que, li pesi a qui
li pesi, ha de ser deficitari econòmicament, ja que la inversió és en el capital
humà, en els ciutadans i ciutadanes que formem. Això, no es pot quantificar
econòmicament:

"En relació amb l’autonomia econòmica, la Llei possibilitarà que els centres
disposin de recursos econòmics per poder posar en pràctica iniciatives que
reculli el projecte educatiu, així com de la facultat de contractar els serveis
necessaris i més adequats per als objectius que s’hagin marcat."

"La Llei reconeixerà, per tant, l’existència d’altres àmbits d’exercici
professional, diferents de la docència tradicional en els centres educatius, i
caracteritzarà la funció dels treballadors corresponents."

"10. El finançament.

Per garantir el funcionament eficaç del sistema educatiu de Catalunya i
d’assegurar-ne tant l’equitat com la qualitat, l’Administració educativa ha de
disposar dels recursos suficients, que s’hauran de preveure anualment en la llei
de pressupostos.
Sense ànim de fer-ne una enumeració exhaustiva, aquests recursos han d’atendre
l’extensió de la gratuïtat al segon cicle de l’educació infantil, la
consolidació del servei públic d’educació, l’impuls del primer cicle d’educació
infantil, la innovació organitzativa dels centres educatius derivada de
l’aplicació del principi d’autonomia, la potenciació de la funció directiva, el
reforç de l’atenció als alumnes amb necessitats específiques, la millora de les
competències bàsiques, l’aplicació dels programes d’aprenentatge d’una tercera
llengua, l’extensió de les tecnologies de la informació i la comunicació a les
aules, l’impuls de la carrera professional dels docents i la consolidació de la
formació professional, dels ensenyaments de règim especial i de la formació
permanent, així com la política de beques i ajuts."

José Martín


Més informació sobre la Llei d’educació: Web de la Federació d’Ensenyament de la CGT de Catalunya

Comparteix
 Convertir a ebook |  Enregistrer au format PDF Guardar com pdf
titre documents joints
  • L’Esquerda - Nov 07 (PDF – 263.3 kB)

    Butlletí informatiu de la Federació d’Ensenyament de la CGT de Catalunya. Primers elements d’anàlisi.
    Les dades suspenen la LLei d’Educació Catalana . NO A LA PRIVATITZACIÓ DE
    L’ENSENYAMENT PÚBLIC

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.

Rànquings 365 últims díes
  1. TransFormem UB convoca el professorat a vaga a la UB i a assemblea interuniversitària el dijous 25 d’octubre
  2. L’Assemblea de CGT en el Port de Barcelona, exigeix la readmissió dels acomiadats de TEPSA i dona suport a la vaga convocada a partir del 5 de novembre
  3. Acceptarem el “Tu, calla!”? Revertim la repressió
  4. Acords de Congrés de la CGT de Catalunya
  5. Vaga a Unísono el 28 de gener i concentració a Barcelona
  6. Ser Antifeixista No és cap delicte. Solidaritat amb en Manel
  7. Guia d’autodefensa davant l’actuació de les mútues
  8. La CGT de Catalunya davant la sentència de la justícia grega a la companya Lola Gutiérrez
  9. Material Vaga General Feminista 8M
  10. Una setmana de vagues i algunes conclusions

Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.2.3 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid