Setze organitzacions reclamen que es jutgin els crims franquistes comesos a Barcelona - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

Setze organitzacions reclamen que es jutgin els crims franquistes comesos a Barcelona
diumenge 4 de desembre de 2016 / Comunicats / Visites: 288
Menéame

Setze organitzacions reclamen que es jutgin els crims franquistes comesos a Barcelona

Demanen a l’Ajuntament de Barcelona que interposi una querella criminal perquè s’investigui, jutgi i condemni els responsables directes i indirectes

Els signants al·leguen que la Llei d’Amnistia transgredeix els pactes internacionals i no ha d’impedir la investigació dels crims contra la humanitat

“No volem que la impunitat de la dictadura sigui una característica del sistema democràtic”

Setze organitzacions polítiques, socials i de defensa dels drets humans han presentat a l’Ajuntament de Barcelona un escrit de petició perquè el Ple de la corporació interposi una querella criminal davant dels Jutjats d’Instrucció de la ciutat de Barcelona “a efectes que, per part d’aquests, s’investiguin els crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista que van afectar als ciutadans i ciutadanes de la nostra localitat, es determinin les circumstàncies en les que van ser perpetrats, qui van ser els responsables directes i indirectes i, si s’escau, que es procedeixi a la seva imputació, processament, judici i condemna”.

Els signants de l’escrit són Enric Garriga d’AMICAL DE MAUTHAUSEN I ALTRES CAMPS; Enric Pubill de l’ASSOCIACIÓ CATALANA D’EXPRESOS POLÍTICS DEL FRANQUISME; Oriol López de l’ASSOCIACIÓ CONÈIXER HISTÒRIA; Pere Fortuny de l’ASSOCIACIÓ PRO-MEMÒRIA ALS IMMOLATS PER LA LLIBERTAT A CATALUNYA; Rosa Sans de COMISSIONS OBRERES DE CATALUNYA; Carlos Navarro de la CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL de BARCELONA; Aurelia Quinto de la FUNDACIÓ ANDREU NIN; Emili Cortavitarte de la FUNDACIÓ SALVADOR SEGUÍ – CATALUNYA; Pau Miserachs del GRUP D’ESTUDIS POLÍTICS; David Bondia de l’INSTITUT DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA; Anna Arqué de la INTERNATIONAL COMMISSION OF EUROPEAN CITIZENS; Mariana Huidobro de l’IRÍDIA, CENTRE PER LA DEFENSA DELS DRETS HUMANS; Francesc Tubau de LA COMUNA, PRESXS DEL FRANQUISMO; Carles Vallejo del MEMORIAL DEMOCRÂTIC DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE SEAT; Irene Escorihuela de l’OBSERVATORI DESC; i Adelina Ruiz de SOS BEBÉS ROBADOS CATALUNYA.

Quasi 5.000 execucions a Catalunya i una repressió implacable

Les organitzacions signants actuen sota l’impuls de la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina que investiga els crims comesos pel règim franquista. L’escrit xifra en prop de 4.000 les execucions sumàries i unes mil d’irregulars a Catalunya, 1.717 de les quals van tenir lloc a Barcelona, i segons dades del Tribunal Militar Territorial Tercer hi ha 111.261 procediments judicials posteriors a 1939 que afectaven 147.176 persones, fets que consideren “una repressió implacable que va vulnerar sistemàticament els drets humans: execucions, tortures, empresonaments, detencions, robatoris d’infants, etc. A partir del 26 de gener de 1939, data en que les tropes d’ocupació entraren a Barcelona, es va establir un règim de terror a la ciutat en el que es perseguiren tots els moviments socials i polítics contraris al cop d’Estat: el republicanisme, el catalanisme, l’anarquisme, el comunisme, etc.”.

Quan es va promulgar la Llei 46/1977, de 15 d’octubre, d’Amnistia, Espanya ja havia subscrit i ratificat el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Aquest conveni internacional, que va convertir en obligatoris els drets recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans, estableix en el seu article 15.1 que ningú podrà ser condemnat pels seus actes o omissions que no fossin delictius en el moment de cometre’s, segons el dret nacional i internacional i, en el seu art. 15.2, que res impedirà el judici i la condemna per actes o omissions que en el moment de cometre’s fossin delictius segons els principis generals del dret reconeguts per la comunitat internacional. Es dona la circumstància que en el moment de cometre’s, els crims perpetrats pel règim franquista estaven contemplats en la legislació de la República primer, i en la pròpia legislació de la dictadura després com a delictes ordinaris, i en el dret internacional com a crims contra la humanitat. És a dir: “assassinat, extermini, esclavitud, deportació i qualsevol altre acte inhumà contra la població civil, o persecució per motius religiosos, racials o polítics...”, com estableixen els principis de Nuremberg.

La demanda d’aquestes organitzacions es fonamenta jurídicament en els articles 10 i 96 de la Constitució Espanyola, l’article 1.5 del Codi Civil i els articles 26 i 27 de la Convenció de Viena sobre l’obligació dels tractats com a part de l’ordenament jurídic intern.

Per tant, les organitzacions signants consideren que “la llei d’amnistia espanyola no només transgredeix de forma genèrica els principis generals del dret internacional, sinó que vulnera pactes internacionals d’obligat compliment subscrits per Espanya abans que fos dictada. Per tot això, no pot impedir les accions judicials que tendeixen a la investigació dels crims comesos pel franquisme”.

Recorden que “l’administració de justícia espanyola ha investigat crims contra la humanitat comesos en diferents llocs del món (...) i, pel contrari, s’ha negat, fins ara, a investigar aquests últims mitjançant arguments insostenibles que traeixen la clara doctrina que s’ha establert al respecte. Això ha motivat que les víctimes hagin hagut de recórrer en defensa dels seus drets a instàncies internacionals”.

Com a conclusió, l’escrit invoca com a fonamental “que les institucions públiques assumeixin com a pròpia la tasca de sensibilització en aquesta matèria, amb un enfocament basat en els drets humans, i promoguin l’acció de la justícia presentant querelles criminals davant dels Jutjats d’Instrucció de la ciutat de Barcelona”. Rematen l’escrit amb una frase contundent: “No volem que la impunitat de la dictadura sigui més una característica del sistema democràtic”.

Barcelona, 2 de desembre de 2016

Comparteix
 Convertir a ebook |  Guardar com PDF Guardar com pdf

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.

Rànquings 365 últims díes
  1. Les imputades de ’Som 27 i més’ davant l’obertura del judici oral i l’embargament de 511.835,05€ per assegurar les responsabilitats civils
  2. La desindustrialització accelerada
  3. Entrevista amb l’escriptor i activista gallec Manuel Casal Lodeiro: ’Ja hi som dins el col·lapse i la crisi mundial és la primera etapa del mateix’
  4. Full d’afiliació CGT i quotes afiliació any 2017
  5. XIV Ofensiva contra l’oblit el 16, 17 i 18 de juny de 2017 a l’Alt Urgell i Cerdanya
  6. Cremat el cotxe del secretari general de la CGT de Catalunya
  7. Directius i polítics contra treballadors al Metro de Barcelona
  8. Entrevista a Pau Martínez Muñoz, autora del llibre ’Mateo Santos. Cine y anarquismo. República, guerra y exilio mexicano’
  9. Butlletí informatiu 153. Les pensions públiques no es venen, es defensen
  10. Primer de maig de 2017. Passem a l’ofensiva

Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.0.7 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid