Barcelona: un creixement desigual - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

Barcelona: un creixement desigual
Article d’Eloi Mayordomo
dimecres 25 de gener de 2017 / Notícies / Visites: 147
Menéame

Fa poc dies es publicava l’informe la “Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona” de l’any 2015. En aquest informe, es presenta un creixement del PIB de la ciutat del 3,2% que, tot i mostrar unes dades similars a les del context de l’Estat (3,2%) i lleugerament inferiors a les del conjunt de Catalunya (3,4%), estimaven un canvi de tendència i de creixement econòmic de la ciutat.

Darrera d’aquesta xifra, les dades apunten una devaluació salarial mitjana del 6,5% en termes reals del 2010 al 2015, una quantia que s’incrementa fins assolir gairebé el doble (el 11,8%) per a les persones treballadores del primer decil salarial.

PNG - 18.2 kB

FONT: Distribució territorial de la RFDC a Barcelona (2015)

Les ajudes socials, per la seva banda, també mostren una dinàmica desigual. Així, mentre les pensions experimenten una variació positiva per al període 2013/15, tant les beneficiàries de la prestació d’atur com la prestació d’aquestes persones tenen una dinàmica creixent negativa.

PNG - 21 kB

FONT: Distribució territorial de la RFDC a Barcelona (2015)

Si ens fixem en aquells grups socials que presentaven salaris més baixos l’any 2014, conclourem que la reducció salarial s’hauria produït en els (1) estrats de la població més joves que presentarien taxes de temporalitat i de contractació parcial majors al conjunt de la població i fórmules contractuals que com els de pràctiques: una característica que permetria remunerarar-lo en moltes ocasions fins i tot per sota del Salari Mínim Interprofessional. D’altra banda, la devaluació salarial també tindria un (2) important biaix de gènere: les dones presentarien una remuneració inferior que els homes que prendria una forquilla de valors des dels 7% per als joves de 25 a 29 anys fins al 41,3% (!) per a les dones de 60 a 65 anys. A més, i no menys important, les (3) persones nascudes en altres països -exceptuant la ‘resta de treballadors de la UE’- percebrien una mitjana salarial com a mínim un 42% inferior(!).

Guanys salarials mitjans segons grups d’edat a Barcelona (2014)

PNG - 15.2 kB

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’informe ‘Els salaris mitjans a Barcelona’

Joves, dones i persones immigrades estarien patint la devaluació salarial de la què parla l’informe. Però això no és tot. Aquesta baixa remuneració salarial es localitzaria en diversos sectors econòmics com l’’hostaleria’, ‘els serveis socials’, ‘el comerç al detall’, ‘les branques dedicades a les activitats artístiques de lleure’ i ‘serveis a les persones’ que obtindrien una remuneració fins a tres vegades i mitja inferior que les que es derivessin de les activitats financeres i d’asseguradores.

Guanys salarials mitjans segons sector d’activitat a Barcelona (2014)

PNG - 41.6 kB

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’informe ‘Els salaris mitjans a Barcelona’

Serà casualitat o no que aquests sectors s’ocupin amb els col·lectius menys remunerats però el fet que Barcelona sigui una ciutat totalment dedicada als serveis (un 90% de la seva estructura productiva es dedica a aquest sector (!)) i que d’aquest percentatge gairebé una tercera part es dedica al ‘comerç, transport i hostaleria’ -els sectors amb les remuneracions més baixes- i una setena part a les activitats immobiliàries no és una dada marginal.

Subsectors dels serveis. 2015
Percentatge sobre el total de VAB

PNG - 44.9 kB

FONT: El producte interior brut de Barcelona

Més encara quan la tendència econòmica és precisament, que els subsectors de ‘Comerç, transport i hostaleria’ on recordem-ho, les remuneracions salarials són més baixes, tinguin una contribució major al creixement del PIB.

Contribució al creixement 2015. Subsectors

PNG - 34.8 kB

Font:El producte interior brut de Barcelona

Serà potser per la major importància de la dinàmica del comerç, del transport i de l’hotelera (variables totes elles íntimament vinculades al turisme) que l’evolució de la distribució territorial de la RFDC apunti a un procés de concentració de les rendes inferiors en els barris de Nou Barris, Sant Andreu, Sants Montjuïc, Sant Martí, i Ciutat Vella; i major concentració de les rendes superiors als barris de Sarrià Sant Gervasi, Les Corts, Eixample i Gràcia; tenint una especial incidència el procés de valorització de districtes com Ciutat Vella, Sant Martí i,en menor mesura, Gràcia.

Distribució territorial de la renda familiar disponible a Barcelona (2015)

PNG - 95.7 kB

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’informe ‘Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona’

Aquesta dinàmica resulta especialment accentuada del 2008 en endavant. L’augment de la RFD en determinades zones com Diagonal Mar (que incrementa la seva RFD en 58 punts) o Pedralbes (55 punts) (!), però també l’Eixample i el Gòtic (28), Sarrià (27) i Provençals del Poblenou (18); mentre que s’empobreixen determinats barris com la Marina del Prat Vermell – AEI Zona Franca (40 punts), Trinitat Vella (33), la Guineueta (26), Ciutat Meridiana (24) o Vallbona (21) (!).

Distribució territorial de la renda familiar disponible a Barcelona 2008-2015

GIF - 552.4 kB

GIF:FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’informe ‘Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona’

Serà potser una conjectura, però tot indica que una economia basada en, digueu-li ‘comerç, transport i hostaleria’ o digueu-li turisme, seguirà aprofundint una dinàmica de grans beneficis econòmics suportada per immigrants, dones, joves i aturades, que acabarà altre cop, posant en crisi els barris. Continuarà…

* Article d’Eloi Mayordomo publicat al blog Llei d’Engel
http://lleiengel.cat/barcelona_creixament_desigual_collectius_vulnerables_i_barris/

Comparteix
 Convertir a ebook |  Guardar com PDF Guardar com pdf

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.

Rànquings 365 últims díes
  1. Les imputades de ’Som 27 i més’ davant l’obertura del judici oral i l’embargament de 511.835,05€ per assegurar les responsabilitats civils
  2. La desindustrialització accelerada
  3. Entrevista amb l’escriptor i activista gallec Manuel Casal Lodeiro: ’Ja hi som dins el col·lapse i la crisi mundial és la primera etapa del mateix’
  4. Full d’afiliació CGT i quotes afiliació any 2017
  5. XIV Ofensiva contra l’oblit el 16, 17 i 18 de juny de 2017 a l’Alt Urgell i Cerdanya
  6. Cremat el cotxe del secretari general de la CGT de Catalunya
  7. Directius i polítics contra treballadors al Metro de Barcelona
  8. Entrevista a Pau Martínez Muñoz, autora del llibre ’Mateo Santos. Cine y anarquismo. República, guerra y exilio mexicano’
  9. Butlletí informatiu 153. Les pensions públiques no es venen, es defensen
  10. Primer de maig de 2017. Passem a l’ofensiva

Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.0.7 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid