No ser per a tenir (projectes de mort), sinó tenir per a ser (plans de vida) - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

No ser per a tenir (projectes de mort), sinó tenir per a ser (plans de vida)
Entrevista a Àngel Bosqued, Secretari de Relacions Internacionals de la CGT
dimecres 15 de març de 2017 / Articles opinió / Visites: 142
Menéame

- Què és exactament el Congrés Nacional Indígena?
Aquesta organització, que ha celebrat el seu Vè Congrés iniciat el 12 d’octubre i amb final el 31 de desembre de 2016, es va construir el 12 d’octubre de 1996 com el lloc, on i des del qual, els pobles indígenes mexicans recuperaven la seva dignitat, el seu protagonisme i presentaven les seves reivindicacions comunes des d’una posició d’autoreconeixement, exigència de respecte, defensa de l’autonomia i activisme per a “la reconstitució integral dels nostres pobles i la construcció d’una societat en la qual càpiguen totes les cultures, tots els colors, tots els pobles que som Mèxic”. “Mai més un Mèxic sense nosaltres”, va ser el seu lema.

- A quines problemàtiques s’enfronten els pobles originaris a Mèxic?
Ara mateix, l’extractivisme (mineria), la privatització de l’aigua (comunitària per a ells, negoci per al capitalisme), la desforestació i el no respecte a la gestió i propietat comunal de les terres. Com a resum, i encara que referenciat a Colòmbia, Manuel Rozental ho sintetitza perfectament: “No ser per tenir (projectes de mort), sinó tenir per ser (plans de vida)”. No voler acumulació de béns destrossant el que faci falta perquè això ens justifiqui com a éssers vius, sinó ser i mantenir la vida, acompassats a ella per tenir i mantenir el que ens dóna i li podem demanar.

- Hi ha a Europa problemàtiques socials similars a les que sofreixen els pobles indígenes?
Excepte els saamis a Lapònia i els nenets a Sibèria, no queden pobles indígenes a Europa, no n’hi ha en sentit estricte, literal. Però sí existeixen equivalents per causes de repressió, privatitzacions, transgènics, desertització, o aliments: les ZAD (Zones Autònomes a Defensar) com Nôtre Dame des Landes, el NOTAV, Blockuppy, YesaNo, CSOA, anarcosindicalisme, sobirania alimentària, persones activistes detingudes o empresonades, pobresa energètica... i tot això sense oblidar que tenim tancades les fronteres als qui han de deixar les seves terres perquè a ells sí els estem tractant com a indígenes: sense respecte, destruint les seves construccions socials, les seves formes de vida i les terres que els donaven subsistència per plantar en elles mines d’urani, diamants, coltán... o simplement poder geoestratègic.

- La proposta del EZLN al CNI no és, en definitiva, una aposta per la via electoral?
No, definitivament. Però no m’estendré jo a argumentar el que ja han escrit ells. Els seus comunicats són molt clars i, demostrat fins avui, que el que escriuen és el que fan. I falta l’última paraula, la que de debò importa, la que el CNI pronuncia al tancament del seu Congrés. Tu, Javi, com a part del grup de CGT que vam tenir el privilegi d’estar personalment a la Sala del CIDECI, vas veure com el mateix EZLN i totes les persones que van parlar pels Pobles, donaven per descomptat que no sabien quina anava a ser la decisió de les seves comunitats però que no hi havia dubte que la via electoral ningú volia ni acostar-se a considerar-la com una sortida cap a algun lloc.
En qualsevol cas, jo crec que els compas també ens diuen que està bé mirar-los a ells i, millor encara, mirar-nos entre nosaltres i, especialment, a nosaltres mateixos, per pensar, debatre i triar quin camí és el nostre i construir-lo. És una crida al fet que cadascú prengui les regnes de la seva destinació des de l’acció directa i col·lectiva.

- Van insistir les i els zapatistes en què la candidata havia de ser dona. A què es deu?
Van insistir tant en dona com en indígena. Són dos factors presents des de l’inici en la construcció neozapatista: si parlem d’un món d’iguals no és en la retòrica sinó en la pràctica. Indígenes i dones estaven (estan) sotmeses en la societat mexicana (no només, però és on la proposta es mou) i com oprimits porten temps rebel·lant-se i preparant-se per deixar de ser-ho, el canvi els correspon gestionar-ho a elles i ells.

- No té similituds, doncs, amb processos com el d’Evo Morales a Bolívia? O al dels sandinistes que van passar de guerrilla a partit polític a Nicaragua?
Ja va parlar el EZLN en altres ocasions de com interpretaven com a error i fracàs aquestes “preses del poder”. No han estat mai referents per a ells o, millor dit, el seu referent ha estat mentre hi ha hagut lluita per l’emancipació que els propis pobles han dut a terme per ser reconeguts i respectats i ha conclòs quan algú sortia d’aquí per blandir el bastó de comandament.

- Per què ara? Per què han triat aquest moment per fer la proposta?
Ja és públic que no és una proposta que es forgés al moment del Vè Congrés del CNI; portaven temps en debat intern, en el seu procés de convertir idees en possibilitats. En qualsevol cas, en l’1 de gener del 94 el crit va ser ’Ja n’hi ha Prou!’ Perquè entenien que calia parar el procés de genocidi i iniciar la construcció d’alguna cosa nova. Ara, des que ho van començar a pensar està relacionat amb el seu avís que “ve la tempesta”; es poden tallar molts arbres en un bosc sempre que els deixis reconstruir-se, però si ho desertitzes no hi ha volta enrere. Porten temps avisant-nos, EZLN i CNI, que estem destruint la seva terra i que, quan ells —els pobles— no estiguin allí, no hi haurà res, no quedarà vida.

- Quan tant el EZLN com el CNI parlen d’autonomia de quin tipus d’autonomia parlen?
Personal i col·lectiva, indissolublement. Les persones posseeixen la capacitat de decisió pel que fa a les formes d’organització social (sistemes de relació, participació, decisió, treball col·lectiu, urbanisme…) i això es realitza dins d’una comunitat que és la que posseeix un territori en el qual se sembra, es debat, es construeix, s’administren recursos i es creen identitats. O, citant a Baschet (El Pensament Crític enfront de la Hidra capitalista III, pág 339): “...l’autonomia com a principi polític, és a dir, la invenció permanent de formes no estatals de govern que no solament es basen en el principi del manar obeint, sinó que redueixen el més possible la separació entre governants i governats. També és d’aclarir que autogovern no significa gestionar per nosaltres mateixos la realitat sistémica produïda per la Hidra, sinó autoorganitzar les formes de vida que són dels pobles”.

- Creus que podria haver-hi moviments similars en altres països de Llatinoamèrica amb fortes poblacionsindígenes?
N’hi ha, sens dubte, i porten temps ressorgint i aquesta mateixa proposta pot ser un altre reforç per a ells; Colòmbia, Guatemala, Brasil, Perú... tenen anys a les seves esquenes de lluitar contra el genocidi i per la naturalesa. Fa pocs anys que cada vegada se’ls escolta més alt i ho diuen més clar. Només falta que nosaltres vulguem escoltar.

- La idea de presentar-se a les eleccions amb un missatge d’autogestió i organització des de baix, seria possible a Europa?
Ho és, existeix, però limitada als àmbits locals. Més enllà d’aquest nivell aquestes propostes es pensen fora d’eleccions, per processos participatius i federatius lliures i directes.

- Imagines un candidat de CGT en un debat amb partits polítics?
Veig, en la realitat, afiliats i afiliades de CGT als debats permanents amb persones de partits. I veig també persones de CGT afiliades en partits, coherentment. Però estic convençut que, partidaris o no, tothom entén perfectament que el paper transformador de CGT no passa per aquesta via. Ara, anar a debats... quants més millor, no com a candidats/es, sinó com a miralls que els facin veure una altra realitat possible en la construcció d’autonomies.

* Entrevista realitzada per Javier Sánchez Gil, publicada al núm. 307 del Rojo y Negro

Comparteix
 Convertir a ebook |  Guardar com PDF Guardar com pdf

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.


Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.0.7 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid