Entrevista a Toni Edo, delegat de CGT al Metro de Barcelona: 'Les reivindicacions són justes: menys precarietat i acabar amb les externalitzacions' - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

Entrevista a Toni Edo, delegat de CGT al Metro de Barcelona: ’Les reivindicacions són justes: menys precarietat i acabar amb les externalitzacions’
diumenge 28 de maig de 2017 / Notícies / Visites: 297
Menéame

"Les reivindicacions són justes: menys precarietat i acabar amb les externalitzacions"

La CGT és el sindicat majoritari al metro de Barcelona, que fa cinc dilluns que pateix aturades. Parlem amb el delegat sindical Toni Edo de les raons de la vaga i la situació actual a l’empresa

Ja fa cinc dilluns que la plantilla de metro de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) convoca vaga, però transcendeixen més les aglomeracions en hora punta i les queixes de les usuàries, que les reivindicacions. De fet, la setmana passada, dos passatgers van agredir dos treballadors. Conversem amb Toni Edo, delegat de la CGT al comitè d’empresa, per centrar-nos en les demandes.

- Cinquè dilluns de vaga. Què diries a la gent que critica aquesta forma de lluita pels efectes que té sobre el servei?

La solució és senzilla: tenim una representant política que és regidora de mobilitat i sota la seva responsabilitat té l’empresa TMB, en aquest cas Metro. Les reivindicacions són justes: menys precarietat, fi de contractes parcials i acabar amb les externalitzacions. Per al Govern de Barcelona, això no hauria de ser un problema. Per tant, la responsabilitat és de Mercedes Vidal i Barcelona en Comú.

- Com afecta la precarietat a les usuàries de metro?

Per exemple, si se’t queda el bitllet enganxat a una màquina, no hi ha ningú a l’estació. Prems el botó d’informació i et diuen que hi anirà algú en cinc minuts, però n’acabo esperant 40. No hi ha personal a les estacions o el poc que hi ha l’envien només a determinats llocs. L’empresa distribueix el personal disponible i això fa que l’atenció a l’usuari sigui lamentable. A més, no ho justifica, sinó que deixa entreveure que potser els treballadors són ganduls o estan fent un cafè. Però no es això. Hi ha una política d’empresa encaminada a disminuir el personal i deixar de banda l’atenció al passatge. El mateix passa per un bitllet que es trenca o una persona que es maregi o pateixi un atac de cor.

- Quins objectius persegueixen les externalitzacions que denuncieu?

En els darrers quatre anys, al departament de vies, encarregat del manteniment, han quedat vacants vuit places, però es contracta personal extern. Fa poc hi va haver un descarrilament d’una maquina d’una empresa externa perquè no havien seguit els dictàmens de seguretat que segueixen els treballadors de l’empresa. Amb l’externalització es busca no haver de seguir les normes de seguretat i abaratir costos, amb els resultats que té sobre el passatge.

- Mercedes Vidal va dir que la vaga no tenia raó de ser perquè les negociacions avançaven. Avancen?

Comparat amb la situació abans de convocar la vaga, no avancen com seria desitjable, per això mantenim la vaga. No estan proposant les solucions que calen. No van aportar cap proposta de canvi respecte el departament de vies, se’ls hi va dir i a la següent trobada van proposar contractar cinc persones, però demanem que es reverteixin totes les externalitzacions.

- Quan va començar el procés d’externalització?

A partir del 2004, va començar amb petites mesures diàries, augmentant la seguretat i reduint l’atenció al passatge. Darrerament, a partir de l’entrada de Marc Grau [director de Metro de Barcelona], es produeix un augment desproporcionat, sobretot a vies i manteniment.

- Aleshores, el sous de la plantilla no és una reivindicació principal?

En cap moment del conflicte l’important no han estat els salaris, sinó la qualitat i l’estabilitat del treballadors, evitar la precarietat i les externalitzacions.

- Quina és la política laboral de l’empresa?

Abans de començar el conflicte l’octubre del 2015, hi havia set o vuit contractes a temps parcial. Hi havia un acord anterior en què es comprometien a passar la gent a temps total, però van començar a incomplir-lo. A partir de l’acord de juliol de l’any passat, s’aconsegueix que comencin a contractar persones a temps total, però, sorprenentment, a partir del gener, l’empresa deixa de fer-ho una atra vegada.

- De fet, a l’octubre s’havia votat no protestar a través de la vaga i després, canvieu d’opinió.

Sí, sobretot pels incompliments dels acords del mes de juliol. També l’empresa deixa de complir alguns pactes i convenis que ja es duien a terme, de forma unilateral, sense consultar amb els representants dels treballadors. Hi ha una voluntat per part de Marc Grau de no mantenir contacte amb la representació dels treballadors i infravalorar-la.

- Així doncs, quines condicions s’haurien de donar per posar fi a la vaga?

Revertir les externalitzacions, que la precarietat no es mantingui sinó que vagi a la baixa en el percentatge total dels treballadors del metro. Hi ha moltes persones a temps parcial que volen estar-hi a temps total. S’han de complir els convenis i acords anteriors. No pots estar amb algú que saps que no complirà amb els compromisos. Ara mateix, hi ha un parell d’incompliments grans: un, el temps de conducció dels agents, que nosaltres hem proposat que siguin quatre hores i després quatre d’estació, però l’empresa diu que no pot complir-ho perquè no té personal. Aleshores, el que ha de fer és contractar personal. També creiem que la formació de nous agents per a la conducció de 24 hores és del tot insuficient.

- Com a teló de fons, hi ha 530 persones fora de conveni...

Hi ha un problema gran. Els sindicat CGT va fer una denúncia perquè entrin a conveni i puguem accedir als seus salaris, però l’empresa es nega a aportar els salaris d’una part important d’aquestes categories. La jutgessa diu que han de passar a conveni, però fins ara, l’empresa s’ha negat a complir la sentència estrictament. La mateixa Ada Colau va dir que hi havia una màfia a TMB i el que han fet des que van arribar, és posar a càrrecs de direcció Enric Cañas i Pau Noy, amb un salari inferior, però també posats a dit. Crec que s’equivoquen no aplicant la transparència. Crec que hi ha un tema d’ineptitud i incompetència. Per una banda, fan públics els salaris dels treballadors, encara que no siguin del tot correctes, i per l’altra oculten els de la resta. Tenen un problema ideològic greu amb el món del treball.

* Entrevista realitzada per Gemma Garcia publicada a la Directa
https://directa.cat/reivindicacions-son-justes-menys-precarietat-acabar-amb-externalitzacions


Per què continua la vaga de metro a Barcelona?

La plantilla reclama reduir els contractes temporals i aturar i revertir les externalitzacions. Com a teló de fons, hi ha l’opacitat que envolta el col·lectiu Direcció i Tècnics, més de 500 persones fora de conveni

És el cinquè dilluns que es repeteixen les imatges d’aglomeracions a les andanes de metro en hora punta. La plantilla de metro de Barcelona va decidir fer vaga de forma indefinida un cop a la setmana per aconseguir un nou conveni que reverteixi les externalitzacions i redueixi la precarietat. Des del 2011, a través de dues pròrrogues, han estat sense cap text que reguli les condicions de treball i, per tant, amb el sou congelat. Ara, ja fa pràcticament un any i mig que negocien, però de moment, malgrat haver celebrat prop d’una setantena de reunions, no s’ha arribat a bon port. Des dels sindicats del comitè d’empresa consideren que les negociacions estan enquistades i, en canvi, des de l’Ajuntament de Barcelona, la presidenta de TMB i regidora de Mobilitat Mercedes Vidal va assegurar que la vaga no tenia raó de ser perquè les negociacions avançaven.

Quan parlen de precarietat, des del comitè de vaga es refereixen a la retallada de personal dels darrers anys que, asseguren, malmet l’atenció pública. Tot i que, segons dades de l’empresa, el 2016 respecte l’any anterior van incrementar en dotze les treballadores de metro, la tendència des del 2010, quan hi havia 3.764 persones en plantilla, ha estat clarament decreixent. Per altra banda, afegeix Toni Edo, delegat de CGT, el sindicat majoritari a Metro, cal fixar-se en el volum de contractes a temps parcial. Segons dades del mateix sindicat, el 2014 encara hi havia 1.036 persones a temps parcial i l’empresa apunta un 25% de contractes a temps parcial.

Si bé és cert que el juliol, el comitè va aconseguir arrencar el compromís de realitzar cent ampliacions de contracte, que l’empresa assegura que ja s’han efectuat, la CGT denuncia que a partir del mes de gener van deixar d’ampliar jornades laborals per substituir les prejubilacions, tal i com s’havia acordat. Aquesta és una de les raons perquè la plantilla virés 180 graus la seva decisió del mes d’octubre de no anar a la vaga. Des de TMB s’escuden en el fet que el volum de contractació en el sector públic està limitat pel topall de l’1%, establert als Pressupostos Generals de l’Estat. En aquest sentit, l’advocada de la CGT, Teresa Blasi, recorda que tota la plantilla fora de conveni, on s’inclouen càrrecs directius amb sous que en molts casos superen els 100.000 euros anuals, també engreixen el percentatge del pressupost destinat a massa salarial.

1,7 milions d’euros per a Cobra

D’incompliments, denuncia el comitè de vaga, n’hi ha d’altres. Edo afegeix que tampoc es respecten acords anteriors, com el temps de conducció dels agents o una formació adequada. Però un front de lluita essencial és revertir les externalitzacions. Fa anys que es privatitzen serveis de metro, però Ángel González, qui fa 25 anys que treballa al metro i ara està sindicat a Solidaridad Obrera, recorda que amb l’arribada de Marc Grau com a director el 2015, es van intensificar.

Tot i que l’empresa ha presentat un pla d’internalitzacions durant la mediació, el passat mes de maig va adjudicar el manteniment de la catenària de diverses línies de metros, cotxeres i apartadors a l’empresa Cobra Instalaciones y Servicios, per 1,7 milions d’euros sense iva. González recorda que ja hi ha una màquina per fer la tasca i personal per fer-la. Altres serveis com la neteja o la seguretat privada, també estan externalitzats. De fet, a través d’un vídeo, la mateixa CGT, fa la comparativa entre dues màquines del departament de vies: una amoladora de COMSA i una esmeriladora de TMB “que provoca molta menys pols en suspensió i acabats de qualitat”. Ara mateix, insisteix González, "ja no lluitem per una pujada salarial, sinó sobretot, perquè Metro no acabi sent una empresa privada; estem lluitant per un servei públic".

El 10% de la plantilla a l’ombra

Des del 2010, la CGT lluita per acabar amb l’opacitat que envolta el col·lectiu Direcció i Tècnics (DIT). Inclou 530 persones dins l’empresa TMB -autobús i metro-, que estan fora de conveni i representen vora un 10% de tota la plantilla. Ara, l’empresa assegura que, arran de la sentència de 2015, ha incorporat part del personal de Metro a conveni i en el conjunt de TMB en queden 275. La batalla continua als tribunals. De moment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat la mesura cautelar que impedia a l’empresa l’entrega de dades de personal fora de conveni, tal com li va exigir la comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) per primera vegada al juliol de 2016, arran d’una sol·licitud del periodista de Catalunya Plural Arturo Puente.

Tot i que hi ha una sentència ferma que obliga l’empresa a integrar els DIT a conveni i notificar el llistat al Comitè d’Empresa, de moment, l’únic que es va fer públic l’estiu del 2016, és el llistat de càrrecs i remuneracions del Consell de Direcció de TMB, 21 persones que perceben un sou mitjà de prop de 115.000 euros bruts anuals.

A més, la plantilla ha denunciat davant del jutjat social número 19 de Barcelona, a data de 16 de març del 2017, la proposta que l’empresa va portar al jutjat sobre la integració del personal DIT dins l’estructura del conveni col·lectiu. Per a la part demandant, la proposta, que no s’ha negociat, no fixa una data a partir de la qual el personal estarà efectivament integrat i alhora, “pretén la seva integració formal però mantenint mecanismes per consolidar i fer més grans les diferències entre uns treballadors i uns altres amb total opacitat pels seus representants”. Es refereixen al fet que l’empresa vol crear dos complement salarials en el procés d’integració.

Una altra circumstància anòmala és que actualment el personal Directiu i Tècnic, tot i estar fora de conveni, participa en les eleccions sindicals, el resultat de les quals determina la composició de la representació social a la taula negociadora del conveni col·lectiu. “Tenen un pes rellevant en la negociació d’un conveni que no els afecta”, resumeix la lletrada Teresa Blasi.

* Article de Gemma Garcia publicat a la Directa
https://directa.cat/que-continua-vaga-de-metro-barcelona

Comparteix
 Convertir a ebook |  Guardar com PDF Guardar com pdf

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.

Rànquings 365 últims díes

Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.0.7 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid