Entrevista a Lola Gutiérrez, d'Ensorrem Fronteres-CGT: 'L’emigració serveix de boc expiatori per al sistema capitalista' - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

Entrevista a Lola Gutiérrez, d’Ensorrem Fronteres-CGT: ’L’emigració serveix de boc expiatori per al sistema capitalista’
divendres 9 de novembre de 2018 / Articles opinió / Visites: 240
Menéame

Entrevista amb Lola Gutiérrez, delegada sindical de CGT a la Diputació de Barcelona, encausada simplement per solidaritzar-se amb una persona migrant a Grècia i pel que la legislació hel·lena li demana fins a deu anys de presó.

A finals d’aquest mes de novembre, si no hi ha ajornament pel mig, Lola Gutiérrez, delegada sindical de CGT a la Diputació de Barcelona i activista en defensa dels drets de les persones migrants, serà jutjada a Grècia.

La legislació hel·lena demana per a Lola entre cinc i deu anys de presó per delictes de tràfic de persones i ús de documentació que no correspon. Davant aquest greu atemptat contra la solidaritat en el marc d’una ofensiva reaccionària a nivell del conjunt de la Unió Europea, entrevistem a Lola perquè pugui explicar i denunciar el seu cas. A més, aprofitem per parlar sobre quina és la situació actual a les fronteres, de la responsabilitat de l’Europa fortalesa en la crisi migratòria i de com enfrontar aquest període d’auge reaccionari del sistema capitalista.

- Per què et volen condemnar a 10 anys de presó?

Estava tractant d’ajudar a un jove kurd a entrar a Europa. Aquest jove, igual que milers i milers que fugen de conflictes greus, situacions de pobresa i guerres, es trobava a Atenes sense la possibilitat de traslladar-se on tenia familiars que podien acollir-lo. Tot i saber que era il·legal, vaig considerar just ajudar-lo.

- En quin punt està la teva situació actual?

Vaig ser detinguda el 27 de novembre de 2016, vaig estar tres dies en un calabós i vuit dies en un CIE d’Atenes. En la instrucció vaig sortir en llibertat sense fiança però amb aquesta acusació pendent. Ara estem pendents del judici després de dos anys d’espera.

En la meva defensa addueixo que sóc una activista i no una traficant de persones, tal com diu l’acusació. Per a això, em recolzo en diferents documents de la meva pertinença a la CGT o a la meva condició de delegada al meu centre que treball, la Diputació de Barcelona, i com a treballadora de serveis socials de la pròpia Diputació.

- Com has portat tot el procés inculpatori durant aquest temps?

He portat el procés una mica com abans, intentant lluitar pels drets de les persones migrants, entre altres aspectes. Per mi està vinculat ser anarcosindicalista amb el fet de lluitar pels drets de les persones migrants, perquè considero valit el lema de “nadiva o estrangera, la mateixa classe obrera”.

En aquests dos anys, he seguit amb el meu activisme social i sindical, potser més sensibilitzada en el tema de les persones migrants i lluitant, no solament, per acabar amb l’Europa Fortalesa i denunciar els efectes d’aquestes fronteres, sinó també plantejar-se com s’està acollint en una ciutat com Barcelona o l’Estat espanyol en general. Aquest doble discurs de l’acolliment. El discurs de volem acollir, però quan les persones estan aquí no es proporcionen els mitjans.

- Com veus la situació actual dels refugiats a dos anys de la gran crisi?

Jo crec que la situació de les persones que emigren i que sol·liciten asil per diferents motius no ha fet més que empitjorar. En aquest temps, Frontex, l’empresa que vetlla perquè les fronteres siguin infranquejables, ha rebut més diners. Aquests diners hauria d’anar destinats a temes de cooperació o suport. Cada vegada hi ha més indefensió i un risc més greu per a la integritat de les persones que tracten de creuar les fronteres. Aquesta és la causa directa de les milers de morts al Mediterrani i també en el desert del Sàhara i en tots els països que fan de frontera externa com el Marroc, Líbia, Turquia,... on no es respecta pràcticament cap dret.

Quan jo vaig estar a Grècia, per exemple, existien camps de refugiats amb dificultats de proveïments i condicions molt insuficients. Els CIE són infrahumans. En el que vaig estar jo l’anomenaven el CIE cinco estrellas i era una presó. Per aconseguir paper higiènic trigaves dos dies, no hi havia amb que rentar-se, el menjar fred i mai en condicions, a de més moltes altres qüestions sanitàries insuficients. La vulneració dels drets més bàsics desborda a les persones migrants i indica que no importen per a aquest sistema.

També voldria destacar que quan parlem de refugiats sembla que parlem de persones que tenen un motiu per desplaçar-se; mentre que els anomenats migrants econòmics sembla que són de segona categoria. No dic que això s’utilitzi entre les persones que tenen consciència d’aquesta situació, però jo quan parlo de migrants o refugiats, em refereixo a qualsevol persona amb una situació gravisima i/o personal que l’impulsa a desplaçar-se o emigrar.

- I el paper dels Estats de la Unió Europea?

L’Europa fortalesa justifica la crueltat a les fronteres amb el relat de la crisi i que és impossible acollir a les persones que arriben. Això és una mentida. Cal deixar ben clar que fins a les portes d’Europa vénen moltes menys persones sol·licitants d’asil de les que estan desplaçades als propis països en conflicte, ja sigui Turquia, Síria, Líbia,... A Europa arriba un percentatge molt baix. La resposta d’Europa simplement és una decisió política en temps de crisi econòmica, política i de drets humans. L’emigració serveix com a boc expiatori de les tares que té el sistema capitalista.

El paper de la UE és el de blindar-se i tirar sobre les persones migrants la causa dels problemes econòmics i socials. Són les qüestions estructurals del propi sistema capitalista. El fet que hi hagi persones d’Àfrica o Àsia que hagin de migrar és conseqüència del colonialisme europeu. Europa s’ha dedicat a espoliar i empobrir als països africans i això provoca que les poblacions d’allà hagin d’anar darrere dels recursos que Europa els ha robat.

- Creus que el teu procés pot estar emmarcat en l’actual ofensiva reaccionària, no solament de l’Estat espanyol, sinó en el conjunt de la Unió Europea? I més en l’actualitat amb l’arribada de nous governs de dreta i extrema dreta.

El meu cas és un més de l’ofensiva contra les accions solidàries en molts nivells. Són moltes les detencions de persones solidàries en països europeus; els vaixells de salvament al Mediterrani han vist la seva tasca perseguida i criminalitzada. No és solament el meu procés, són molts més que estan en curs i uns altres que ja han conclòs. Però si, es tracta de dir al món que no hi ha escapatòria, ni tan sols permetran aquestes petites escletxes que es poden oferir a través de la solidaritat.

Quan ens van detenir, acabaven d’establir controls molt més rigorosos a l’aeroport d’Atenes. Calia donar un toc d’atenció a l’entrada il·legal de persones migrants per vies més fàcils.

- No obstant, com s’entén que el teu procés inculpatori pugui ocórrer en un país amb un govern com el de Syriza?

Entenc que Grècia és un país molt col·lapsat per les mateixes condicions que Europa li imposa, però és que Syriza va renunciar des del primer moment a varis dels principis que defensava durant les eleccions i segurament va trair les expectatives de moltíssims dels seus votants. Quan s’accepta el que dicta la UE i totes les condicions de la devolució del deute, es converteix en un govern dins del sistema.

A més, a Grècia hi ha una llei que permet a la policia establir una mesura de privació de llibertat si ho consideren oportú, més enllà que el jutge decreti llibertat sense fiança. És increible que Syriza mantingui lleis com aquesta. En el meu cas, el cap de la policia de la comissaria de l’aeroport va establir que jo era un perill per a l’Estat grec i amb aquesta conceptualització de mi, podia tenir-me tancada el temps que estimés oportú.

- A l’Estat espanyol, el PSOE tot just arribar al Govern, va voler demostrar la seva cara més “solidària” amb la crisi de l’Aquarius, no obstant això la realitat és ben diferent, amb deportacions massives i altres mesures reaccionàries, que n’opines?

Si, en un primer moment s’acull a les persones de l’Aquarius perquè no morin en el mar, però després aquestes persones reben el mateix tracte que les persones que arriben per un mitjà no establert. És a dir, la seva destinació pot ser un CIE o el carrer perquè no hi ha recursos. Tot això després d’un període enganyós. Després el Govern del PSOE passa a acontentar les exigències de la dreta, del capital, de qui realment exigeix accions de duresa contra les persones migrants en el context europeu.

Aquest govern està fent devolucions en calent. La llei permet que a una persona que salta la tanca, amb tot el que això suposa, se l’identifiqui i se’l pot retornar al moment. Estan vigents i operatius els acords del ’92 en virtut dels quals el Marroc ha d’“acollir” al seu territori a les persones que han aconseguit sortir en direcció a Ceuta i Melilla, no solament marroquís, sinó qualsevol persona que ha transitat pel Marroc. És la tornada a la mort quan s’ha aconseguit salvar la vida pels pèls.

- A més, l’onada de repressió cap a tot el que qüestioni al Règim del 78 segueix en marxa. Centenars d’activistes, sindicalistes, artistes o periodistes són perseguits; el moviment independentista és criminalitzat,...

Cal recordar que la Constitució va ser la forma en què es va placar un moviment social, polític i sindical molt potent que va sorgir com a resposta al franquisme. Tot en un moment molt emergent i que prometia veritables canvis. Davant això, molts polítics, també d’esquerres, van signar una Constitució que va servir per apagar la flama que s’estava estenent perillosament pel sistema.

Per tant és normal que hi hagi qüestionament, és imprescindible. Llavors, tots els que sostenen l’herència del franquisme, la monarquia, el fals acord que suposa la Constitució no accepten cap qüestionament i actuen en conseqüència reprimint.

No té cap sentit que les persones estiguin preses per les seves idees, a cap nivell, no solament en la qüestió d’independència, en cap. Destacar també que, a part dels presos polítics catalans, segueix havent-hi presos anarquistes a les presons; els joves d’Altsasu segueixen a la presó de forma cruel,...

- Tornant a l’experiència personal, amb que et quedes de tot aquest procés que estàs sofrint?

El que més valoro de tot aquest procés és la gent que arrisca tot per anar a buscar a un familiar que es troba en una situació desesperada. Quan ens van detenir hi havia dones de Síria amb la condició d’asil que anaven amb documentació falsa a buscar familiars seus als camps de refugiats, sobretot nens. Vaig ser detinguda amb algunes d’aquestes dones, vam passar juntes un temps, i avui seguim en contacte. Em va aportar un coneixement directe de la realitat que d’una altra manera no hagués pogut tenir. No és bò estar presa, no és bò estar en un CIE, però valoro moltíssim el suport que vaig poder rebre i donar, i la solidaritat entre dones, riure i plorar juntes en una situació que ens sobrepassava a totes.

- Quines mesures s’han pensat des de la campanya de suport durant aquest mes?

De moment estem rebent el suport de diverses organitzacions i també de persones individuals des d’Atenes, Barcelona i també la resta de l’Estat espanyol. Això és el primer que s’agraeix.

D’altra banda, quan tinguem la data del judici més clara començarem amb els actes. Els actes els plantejo en la línia d’intentar donar veu a persones migrants que han sofert situacions molt més complicades i difícils. Un acte en conjunt i que puguin exposar les seves opinions i explicar les seves experiències juntament amb la meva. Que sigui una expressió d’una situació molt global. No solament visibilitzar la criminalització cap a la solidaritat, sinó sobretot mostrar que l’Europa fortalesa impedeix el desenvolupament de les vides de les persones que necessiten sortir de manera forçosa del lloc on resideixen i una vegada aquí reben noves crueltats en forma de fronteres i de no acolliment.

- Per acabar, quin missatge enviaries a tants activistes que com tu estan en processos condemnatoris?

Que resistim contra tot el que sustenta les fronteres; el sistema econòmic, les legislacions,... Lluitem i aprenguem de les persones amb les que lluitem. Perquè lluitar al costat de persones migrants que viuen una experiència vital increible és un aprenentatge i una forma de créixer com a activista i una forma de transformar juntes la societat.

* Entrevista realitzada per Arsen Sabaté publicada a Esquerra Diari.
http://www.esquerradiari.cat/L-emigracio-serveix-de-boc-expiatori-per-al-sistema-capitalista?id_rubrique=2653

Comparteix
 Convertir a ebook |  Guardar com PDF Guardar com pdf

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.

Rànquings 365 últims díes
  1. La CGT de Catalunya davant el judici a Grècia de Lola Gutiérrez per ajudar a un refugiat kurd
  2. Guia d’autodefensa davant l’actuació de les mútues
  3. ’Peiró 42’, espectacle escènic sobre la figura de Joan Peiró, que es representarà el 28 d’octubre a Barcelona
  4. TransFormem UB convoca el professorat a vaga a la UB i a assemblea interuniversitària el dijous 25 d’octubre
  5. 10 anys de presó per ajudar a un refugiat? Lola absolució!
  6. La LLUITA de TOTA l’Atenció Primària passa per la VAGA del 26 al 30 de novembre
  7. Creada la secció sindical de CGT a Las Golondrinas de Barcelona
  8. La CGT de Catalunya finalitza el seu XIè Congrés a Òdena
  9. 29N Vaga a l’ensenyament públic. Revertim les retallades, ara!
  10. CGT convoca vaga a RENFE i ADIF el 31 d’octubre

Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.0.7 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid