Dona i Mercat Laboral: com ens afecten la crisi i les retallades?
Més del 15% de dones cobren menys del SMI - congelat- davant un 5,6% d'homes.
La pujada de l'IRPF penalitza aquestes rendes baixes (uns 25 € més anuals per salaris inferiors a 1000 €).
La congelació de les pensions incideix en un 44% de vídues enfront d'un 12% de vidus.
A més, estan les retallades assistencials i de drets, el tancament de centres d'acollida a maltractades,...
Les dones històricament suportem taxes més altes d'atur i ocupació precària que els homes. Tot a causa de la societat masclista i patriarcal en què vivim.
Amb l'aprovació de l'acord entre sindicats i empresaris "II Acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva 2012, 2013, 2014", es fa un pas més en la precarització del treball. Aproven la conversió de contractes de temps complet a temps parcial, si l'empresa ho necessita, basant-se en criteris organitzatius, econòmics o de producció. A qui creiem que afectarà més aquesta mesura, als homes o a les dones? Es preveu una tornada als esquemes tradicionals, dels que sembla que anava sortint a poc a poc, la dona treballant a temps parcial, compaginant amb les tasques domèstiques o de cures.
Les retallades assistencials, bé per congelació de la taxa de reposició en el sector públic, bé per falta de subvencions a les associacions que fan la feina que s'hauria de prestar des de l'administració, són un altre punt important de precarietat que afectarà directament a les dones: les retallades en dependència, en ajuda a domicili, en escoles infantils, en menjadors escolars ... Tot això repercuteix negativament en els interessos de les dones, ja que són les que en últim terme deixaran els seus treballs o a reduir les seves jornades o acceptar treballs precaris per poder compaginar amb les cures.
Altres retalls importants que ens afecten: el tancament de centres d'assistència a dones víctimes de violència de gènere, la suspensió dels concerts amb les clíniques privades que realitzen les interrupcions voluntàries de l'embaràs que no es volen fer en hospitals públics...
Des de l'estat i les organitzacions sindicals signants de l'acord no s'ha fet res per impulsar la conciliació ni la igualtat. Com a exemples tenim la manca d'informes d'impacte de gènere (obligatoris per la Llei d'igualtat) de les diferents lleis i reformes aprovades i la suspensió del permís de paternitat de quatre setmanes que hauria d'haver entrat en vigor aquest any.
I com a guinda, la congelació del salari mínim. El desvergonyiment no té límits, quan el van aprovar deien des del govern que a penes afectaria unes 100.000 persones. Només com a treballadores de la llar hi ha unes 700.000 persones, més del 90% dones, que el salari es regeix pel SMI.
Segons l'última enquesta d'Estructura Salarial (2010), hi ha més d'un 15% de dones que cobren menys del SMI davant un 5,6% d'homes.
I si sumem a això la pujada de l'IRPF, que penalitza a les rendes baixes (uns 25 € més anuals per salaris inferiors a 1000 €) i afegim la congelació de les pensions (hi ha un 44% de vídues enfront d'un 12% de vidus), tenim la immensa sort de ser les guanyadores del concurs "precaritzi seva vida a través de la legalitat."
Concloent, el panorama amb què ens trobem obliga a crear obligats vincles de dependència, de la dona amb l'home, reduint la seva autonomia, independència, arribant a un estatus similar al model tradicional familiar, patriarcal, de submissió, i en moltes ocasions de violència vers les dones...
Situació de la lluita per la igualtat entre homes i dones a l'estat espanyol
Les polítiques d'igualtat no han avançat prou feines des que es va aprovar la Llei d'Igualtat l'any 2007. Les empreses de més de 250 treballadors, majoritàriament, negocien plans d'igualtat perquè és obligatori que ho facin, però els buiden de contingut i després, no es compleixen. En molts casos, ni tan sols s'arriba a constituir la Comissió d'Igualtat a l'empresa.
Aquesta crisi ha estat un moment magnífic per haver fet bones polítiques de repartiment, tant de treball com de riquesa, igualitàriament. Però no l'han sabut aprofitar.
En el llibre "Desiguales. Mujeres y hombres frente a la crisis financiera" (Icaria 2010) Lina Gálvez i Juan Torres posen en relleu que la discriminació que pateixen les dones ha estat un dels factors que més ha ajudat a generar la crisi, en la mesura que s'ha incrementat la desigualtat que està a l'origen.
El mateix estat s'ha preocupat de maquillar les seves polítiques desigualitàries, incomplint la pròpia Llei d'Igualtat, no havent fet un sol informe d'impacte de gènere per a cap de les lleis i reformes que s'han aprovat des de l'any 2010.
Som moltes les organitzacions socials i sindicals que seguim lluitant per la igualtat efectiva entre homes i dones. La violència de gènere és un clar indicador de les desigualtats de gènere que segueixen existint, en considerar les dones com a propietat de l'home, sense drets, sense veu.
Prioritats i estratègies de CGT per millorar la situació de les dones
Des de la CGT ia través de la Secretaria de la Dona s'impulsen campanyes transversals a tot el sindicat sobre igualtat, llenguatge no sexista i contra la violència de gènere.
Fem campanyes per als dies clau per a les dones en què reivindiquem igualtat com a treballadores i com a dones, el 8 de març i el 25 de novembre, contra la violència masclista i patriarcal, campanyes que es realitzen a nivell estatal i de cara a tota la societat, participant en diferents plataformes i coordinadores, i també en solitari.
Les nostres propostes i sobre el que treballem homes i dones de la CGT són:
* A les empreses, negociació de plans d'igualtat, aportant idees i mesures reals i que poden realitzar (una altra cosa és que siguin acceptades per l'empresa) per a la igualtat efectiva entre homes i dones.
* Conscienciar en els nostres treballs, tant a treballadors com a empresàries de la necessitat de posar la vida al centre, la cura que les persones necessitem donar i rebre.
* Al carrer, reivindicant la igualtat i lluitant contra l'ocupació submergida com pot ser en el sector de treballadores de la llar.
* Reivindicació de drets fonamentals per a les dones: llibertat per decidir sobre el nostre cos, dret a l'avortament lliure i gratuït, lluita contra la violència masclista i patriarcal, dret a una orientació sexual lliure i sense discriminació de cap tipus.
I tot això des de l'autonomia que com CGT tenim de cap poder estatal, sense subvencions per als nostres projectes i amb la militància com a principal factor humà.
Per acabar, el nostre lema per aquest 8 de Març de 2012 és SIGUES LLIURE I LLUITA. Ja tenim la campanya gairebé acabada i en ella denunciem totes aquestes retallades dels que hem parlat abans, tant laborals com socials, dels que serem les principals afectades.
També fem un homenatge al cartell per aquest 8 de Març a Dones Lliures, agrupació anarquista de dones que com a tal es van constituir el 1937, celebrant aquest any el seu 75 aniversari. En elles i en les seves idees i paraules ens basem moltes de les dones de CGT per fer la nostra tasca quotidiana. Idees que, 75 anys després, segueixen igual d'actuals. Així que, hauríem de reflexionar, la societat sencera sobre si realment hem canviat tant com ens creiem o ens volen fer creure ...
Isabel Pérez Ortega, Secretaria de la Dona, Comitè Confederal de la CGT
* Publicat a la secció Eix Violeta del Rojo y Negro 254 - febrer 2012