Butlletí Informatiu 145. Tractat de lliure comerç TTIP entre EEUU i UE
Sobre el Tractat de Lliure “Comerç” (TTIP), entre EEUU i l'U€.
El model econòmic productivista-desarrollista (capitalisme), només té en compte el benefici privat, repartit en escasses famílies, que genera control social i polític sobre les poblacions i, requereix d'una crítica radical, doncs les necessitats socials, ecològiques, de distribució de la riquesa social i de drets de pobles i persones, desapareixen perquè el sistema funcioni.
Si s'explota recursos de pobles sencers, es fa en nom de la llibertat, la del “mercat lliure” per al moviment dels capitals i les lleis d'estrangeria -segons interessi-, per als treballadors immigrants que han de sortir dels seus països degut sobretot, a la lògica d'aquesta economia, que necessita de l'explotació de recursos aliens sense revertir en les societats on operen, la riquesa que es produeix i, molt menys qüestionar-se si el model desarrollista, -créixer per créixer i consumir sense tenir en compte els límits ni les conseqüències-, ha de sotmetre's a una altra lògica que obeeixi als límits de la vida i contempli el planeta com un tot, al com cal respectar en totes les seves categories: socials, mediambientals, subjectives, culturals, polítiques, generacionals, etc.
Des de fa una dècada, el sistema productivista desarrollista, vol conjugar la sostenibilitat del model, tornant a recórrer a la mateixa recepta, la qual s'ha demostrat criminal per a la immensa majoria de la població mundial i per al planeta: “el creixement en una economia globalitzada depèn de l'equilibri macroeconòmic i aquest creixement és la garantia de la sostenibilitat”. (Economista Cap del FMI)
És a dir per a l'acumulació contínua i sostinguda és necessari reflectir certa estabilitat en les polítiques i resultats econòmics. El problema principal d'aquestes tesis és que els països de les regions enquadrades en categories d'empobrits “o emergents”, alhora que zones cada vegada més extenses dels països “rics o desenvolupats”, s'enfronten a una sèrie de variables contingudes en un cercle viciós difícil de trencar, precisament a causa de la seva dependència del mercat internacional, i a la lluita interna que sofreixen aquests països entre rendir-se al mercat i mantenir part de la seva sobirania.
Els impactes i les conseqüències socials, entre elles, la descohesió social, han configurat aquest sistema productivista:
La desregularització dels mercats apostant per la inversió estrangera, ha anat precedida de l'eliminació de traves a l'entrada i sortida de capitals, amb la qual cosa els Estats perden, sinó tota la seva capacitat reguladora, aquella que determina orientar els fluxos econòmics bé amb polítiques monetaristes (control de la despesa), bé amb polítiques que actuïn sobre l'ingrés.
Les privatitzacions dels serveis públics essencials per a les poblacions (aigua, gas, electricitat, telecomunicacions), més la privatització del sistema financer, cedint la seva explotació a les transnacionals (úniques reguladores del model), significa la inversió de la relació social: l'econòmic (la lògica econòmica) orienta la sociabilitat o dit d'altra forma, la política desapareix i amb ella la participació real en les decisions dels pobles, de les persones. Si les solucions són tècniques, aquestes estan naturalitzades i per tant la voluntat humana, social, política, no pot fer-hi res.
Les regularitzacions d'ocupació –acomiadaments, precarització de les condicions de treball, etc.- , la destrucció de les maneres de producció locals, la pèrdua de sobirania alimentària, que han hagut de fer per a arribar a l'eficiència (reestructuració de l'organització de l'empresa outsourcing, contractació temporal...), i totes les externalitats lligades al model de producció i inversió: desforestacions, contaminació ambiental, pèrdua de biodiversitat, etc., ni tan sols on ha revertit aquest creixement.
L'increment del benefici empresarial, s'ha convertit en la condició del creixement econòmic, doncs avui existeix consens social molt ampli (empresaris, agents socials, institucions polítiques) sobre que s'ha d'invertir en polítiques que afavoreixin aquest benefici mitjançant la competitivitat.
La competitivitat en una economia tan globalitzada, “ho sosté tot”: deslocalitzacions de capitals regulacions d'ocupació, treball cada vegada més indecent per a milions i milions de persones, saqueig de recursos, absències de drets humans en totes les seves relacions.
La competitivitat com salvació: És terrible cap a on ens porta la cultura de la competitivitat, com categoria sagrada del capitalisme. El que ha estat causa principal dels desastres actuals i recurrent en les crisis cícliques del capitalisme, ara en temps de “crisi” de sobre-producció de mercaderies i escassesa de demanda de les mateixes -a pesar de la paradoxa de més de 1.500 milions de persones amb fam, per parlar d'un aspecte essencial de la vida-, es pretén sigui l'element catalitzador no només de la recuperació de l'activitat econòmica, sinó encara més, que les empreses, és a dir el mercat, assigni els recursos suficients a poblacions delmades i ninguneadas en els seus treballs.
L'exemple de l'estat Espanyol: gairebé el 26% de la població activa expulsada i en atur, és a dir gairebé 6 milions de persones; precaritzades en les seves rendes i ingressos anuals, amb més de 12,2 milions de persones amb rendes salarials mitjanes de 850 euros; impossibilitades per a accedir a un bé bàsic com ho és l'habitatge: trobant-se un parc d'habitatges construïts sense vendre de més de 1 milió i més de 2 milions de persones que necessiten hàbitat, habitatge; població que en un 23% està exclosa, és a dir es troba catalogada com pobre. I, a més, es pretén increments de la productivitat.
Aquesta lògica macabra, l'únic horitzó de la qual és el col·lapse, presideix el Tractat “Transatlàntic de Lliure Comerç” que als dos costats de l'atlàntic estan “negociant” els representants d'EEUU i l'U€.
>>> Teniu el butlletí en format pdf en document adjunt o us el podeu descarregar a http://www.in-formacioncgt.info/juridico-sind/boletines/bi-145.pdf
Attached documents