Micromecenatge: Dixan. Un documental per la memòria i contra la islamofòbia

https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/23141690173/in/dateposted-public/

VERKAMI:

Recordes el Comando Dixan?
Uns veïns de Banyoles i Barcelona que havien deixat Algèria fugint d’una guerra van acabar condemnats per l'Audiencia Nacional com a suposats "terroristes islamistes" i expulsats. La Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines va assumir-ne la defensa des de la detenció el gener de 2003 i no s’ha cansat mai de repetir que es va tractar d'un muntatge del govern d'Aznar per provar de justificar la intervenció espanyola en la Guerra de l'Iraq.

Tres membres de la Plataforma viatgen a Algèria l’estiu del 2015 per retrobar els seus amics del Comando Dixan. L’Ali, en Souhil, en Mohamed i l’Amine prenen la paraula per explicar la seva història. Som a la segona quinzena d’agost. No és un reencontre 100 % íntim, però quasi. Els acompanyen càmeres. L’encontre serveix per explicar el cas i per reflexionar sobre el racisme i la islamofòbia que es viu a Europa, a Catalunya i a l’Estat espanyol. És un retrobament emotiu i un acte de justícia. És un retrat d'aquest present ple d’islamofòbia en què ressonen de nou els tambors de guerra. També és un crit al futur: que això no pugui passar mai més.

A finals de 2014 es comença a posar fil a l’agulla al projecte de documental. Diversos factors ho impulsen. El més important és la reaparició a Catalunya d’operacions policials d’envergadura contra suposats terroristes islamistes i contra presumptes organitzacions de terrorisme anarquista.

Totes elles són operacions policialment i jurídicament febles, fortament amarades d’interessos polítics. Són operacions que fan aflorar una realitat evident: des de la Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines es té un coneixement ampli d’un cas, l’Operació Dixan, que, fins a dia d’avui, no té cap treball que en reflecteixi la història, procés i idiosincràsia.

Omplir aquest buit és un acte de responsabilitat. És un coneixement que s’ha de socialitzar i que ha de servir per obrir debats vinculats al cas, com ara racisme, islamofòbia, dret penal de l’enemic, Llei antiterrorista, Llei d’estrangeria o sistema penitenciari.

A què destinarem les vostres aportacions
Hem començat el documental amb una aportació de la Fundació Sebastià Salellas, els (pocs) fons de la Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines i alguna cosa més de les nostres butxaques. Amb això hem pogut anar a Algèria, llogar material audiovisual i fer tot el rodatge.

Ara, necessitem la vostra ajuda per seguir endavant:

-Postproducció de vídeo: 2250 euros
-Postproducció d'àudio: 1400 euros
-Banda Sonora: 1000 euros
-Distribució: 350 euros

TOTAL PRIMER OBJECTIU: 5.000 euros

I si el superem podrem començar la difusió perquè la història del Comando Dixan arribi ben lluny!

Sobre les recompenses
La primera part de les recompenses, les que no van lligades a la finalització de Dixan (àpats, llibres, fotos, litografies, samarretes...), es començaran a distribuir els mesos de febrer i març de 2016.

La segona part de recompenses, les que van lligades a la finalització de Dixan (enllaç, presentacions, DVD/USB), és clar, hauran d'esperar que Dixan surti del forn, l'octubre de 2016.

Podreu recollir les recompenses a les estrenes i presentacions arreu del territori o als nostres punts de distribució. No patiu, trobarem un lloc ben a prop!

Calendari
Lliurament de la primera part de recompenses: febrer i març de 2016.
Estrena de Dixan: octubre de 2016 i lliurament de la resta de recompenses
Presentacions i distribució tan lluny com puguem: a partir d'octubre de 2016

Els protagonistes

Ali Kaouka
Va néixer a Alger l'any 1974. Va fugir del seu país just abans de llicenciar-se a la Universitat d’Alger per no haver de fer el servei militar, en plena guerra civil. Va arribar a França amb visat de turista i va establir-se a Banyoles després de treballar com a temporer a Almeria i a Cuenca.

Souhil Kaouka
Va néixer a Alger l’any 1972, on viu amb la seva esposa Radia i dos fills i treballa en una empresa de construcció. És germà de l’Ali. Va entrar a l’Estat espanyol amb visat de turista, per buscar una vida millor. Va instal·lar-se a Banyoles, on ja l’esperava Ali, per treballar en una empresa de piscines.

Mohamed Amine Benaboura, Zacaria
Va néixer el 1976 a Chlef i té un fill, l’Anasse, que viu a França. Mohamed va fugir d'Algèria l'any 1999. Va entrar clandestinament al Marroc i a l'Estat espanyol a través de Melilla. Abans havia estat detingut i apallissat dues vegades per la policia marroquina i expulsat a Algèria en intentar creuar la frontera. Va compartir pis amb l’Ali i en Souhil a Banyoles.

Mohamed Tahraoui
Va néixer el 1972 a Chlef, on va treballar pel Ministeri de Justícia, fins que es va quedar a l'atur en una Algèria paralitzada per la guerra civil. El 1999 va decidir anar a Europa a treballar. Va entrar clandestinament a l'Estat espanyol per Melilla i va estar-se a Albacete, València, Palma, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona.

Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines
La Sílvia Rispau, en Benet Salellas i en Mostafà Shaimi són membres de la Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines. Van participar en tota la campanya de denúncia pública del cas des dels seus inicis, l'any 2003. Salellas també va ser advocat defensor dels encausats.

L'equip
Plataforma Aturem la Guerra de Girona (Albert Puy, Carla Rovira, Quim Gubau, Benet Salellas, Mostafà Shaimi, Sílvia Rispau) i Produccions itinerants
Idea original

Erik Estany
Imatge i edició

Marc Planas
Imatge i edició

Ferran Company
Àudio

Marta Bosch
Documentació i entrevistes

Pere Cortada
Documentació i entrevistes

Sílvia Rispau
Documentació i entrevistes

Mostafà Shaimi
Documentació i entrevistes

Carles Palacio
Fotografia fixa i grafisme