CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/ Confederació General del Treball. Associació de treballadors i treballadores anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària, Catalunya ca SPIP - www.spip.net CGTCatalunya.cat http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L72xH106/siteon0-dc90f.gif http://www.cgtcatalunya.cat/ 106 72 Concentració solidària el 17 de juliol en el judici contra les companyes de la secció sindical de CGT Little Buddha http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12896 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12896 2018-07-12T14:21:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Mobilitzacions laborals Comunicats Solidaritat Antirepressió agenda agenda_destacat <p>Des de la secció sindical de la CGT a l'empresa Little Buddha ens tornen a fer una crida a la solidaritat amb la seva lluita, ja que aquesta empresa continua la creuada contra les nostres companyes.<br class='autobr' /> Aquesta vegada, l'empresa les ha denunciades per un suposat "desprestigi" i els hi demana una xifra propera als 190.000 euros. Un cop més fem una crida a la nostra afiliació perquè els hi mostrem el nostre suport. Un cop més recordem la lluita que estan duent a terme la companya tot i el caciquisme ( (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot135" rel="tag">Comunicats</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot50" rel="tag">Solidaritat</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot63" rel="tag">Antirepressió</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot3" rel="tag">agenda</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot68" rel="tag">agenda_destacat</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L107xH150/arton12896-16a59.jpg" width='107' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>Des de la secció sindical de la CGT a l'empresa Little Buddha ens tornen a fer una crida a la solidaritat amb la seva lluita, ja que aquesta empresa continua la creuada contra les nostres companyes.</p> <p>Aquesta vegada, l'empresa les ha denunciades per un suposat "desprestigi" i els hi demana una xifra propera als 190.000 euros. Un cop més fem una crida a la nostra afiliació perquè els hi mostrem el nostre suport. Un cop més recordem la lluita que estan duent a terme la companya tot i el caciquisme ( sancions, denúncies, etc )</p> <p>Per això es fa una crida a participar a la concentració solidària convocada pel dimarts 17 de juliol a les 11h als Jutjats del Social de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes 111)</p> <p>Si ens toquen a una, ens toquen a totes!</p> <p><strong>SP CGT Vallès Oriental</strong></p> <p>>>> Més info al twitter de la Secció Sindical de CGT Little Buddha<br class='autobr' /> @CGTlittlebuddha <br class='autobr' /> <a href="https://twitter.com/cgtlittlebuddha" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://twitter.com/cgtlittlebuddha</a></p> <p><span class='spip_document_7968 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH707/img-20180709-wa0013-20157.jpg' width='500' height='707' alt="" /></span></p></div> Sobre el SAD (Servei d'Atenció Domiciliari) a Sabadell http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12895 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12895 2018-07-12T14:12:40Z text/html ca Coordinació del Catalunya Vallès Occidental Sanitat <p>El SAD s'adreça a persones que necessiten suport per a continuar vivint als seus domicilis. Qualsevol empresa es pot presentar al procés de contractació de l'Ajuntament de Sabadell d'aquest servei públic i essencial de la nostra ciutat. Des de 2007 han passat tres empreses.<br class='autobr' /> Cadascuna d'aquestes empreses, fa la seva organització interna. El que costa d'entendre al col·lectiu de treballadors i treballadores, és el no compliment de cap d'aquestes empreses del Conveni de Treballadores Familiars i del Plec (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot12" rel="tag">Vallès Occidental</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot34" rel="tag">Sanitat</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH43/arton12895-1ddee.jpg" width='150' height='43' /> <div class='rss_texte'><p>El SAD s'adreça a persones que necessiten suport per a continuar vivint als seus domicilis. Qualsevol empresa es pot presentar al procés de contractació de l'Ajuntament de Sabadell d'aquest servei públic i essencial de la nostra ciutat. Des de 2007 han passat tres empreses.</p> <p>Cadascuna d'aquestes empreses, fa la seva organització interna. El que costa d'entendre al col·lectiu de treballadors i treballadores, és el no compliment de cap d'aquestes empreses del Conveni de Treballadores Familiars i del Plec de Clàusules Ajuntament que s'ha de subrogar amb els mateixos drets adquirits i les mateixes condicions.</p> <p>A Sabadell, l'actual empresa des de gener 2017 és Pere Mata, SA. Amb les diferents reunions (des de 2007 amb l'anterior govern i l'actual) al Departament d'Acció Social Ajuntament ens diuen que fan el seguiment exhaustiu a l'empresa però aquesta no compleix ni el Plec de Clàusules ni les millores que es van acordar.</p> <p>Millores aconseguides amb el nou Plec de Clàusules i que no es compleixen:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Fer l'hora sencera a cada domicili, sense cap dèbit d'hores. Encara es deuen hores i per arribar a la jornada laboral s'exigeix als treballadors/res fer-ne mes.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Desplaçaments d'anar a l'oficina a recollir material, com a temps efectiu de treball. No consta en Planificació ni enlloc.</p> <p>Millores acordades que tampoc arriben:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Una Demanda Judicial en Conflicte Col·lectiu a favor de l'any 2013 sense complir diu que els desplaçaments de més de 15 min entre domicili i domicili per el sistema Viamichelin s'han d'incloure a la planificació i no ho fan a costa de menys servei al domicili i menys temps de treball comptat a les treballadores.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> No es proporcionen protectors de peus llargs ni una segona bata a l'any sota l'excusa que els proveïdors no en tenen.</p> <p>A més l'empresa actual, amb un volum d'hores a l'any augmentat considerablement respecte als anys anteriors, cobreix els serveis amb 250 treballadores, que no ha augmentat des de l'any 2009.</p> <p>D'altra banda s'escampa entre les treballadores la informació errònia que empresa Pere Mata, SA marxa a finals d'aquest any, pels ingressos insuficients que obté de l'Ajuntament. Aquest per la seva part ens va dir que faria nou concurs a finals d'aquest any, per a totes les empreses que es vulguin presentar.</p> <p>El col·lectiu de treballadores del SAD estem preocupades ja que tant l'empresa actual, com les altres que s'hi poden presentar, només els interessa els seus beneficis, en detriment de les condicions laborals de les treballadores. També volem deixar palès que fa anys lluitem per a la Municipalització del Sad, exposant al Departament d'Acció Social Ajuntament la seva viabilitat i no ho veuen clar. Encara hi han treballadores directes de l'Ajuntament quan el Sad era Municipal.</p> <p>Les treballadores i treballadors del SAD continuarem lluitant per a la qualitat del servei, les millores de les retribucions i de les condicions laborals.</p> <p><i>* Rosa Salido és treballadora Familiar Pere Mata SA, delegada Sindical CGT Sabadell i membre de Plataforma Municipalitzaciò Defensa Serveis Pùblics.</i></p></div> El jutjat social declara nul d'acomiadament de l'ex-delegat de CGT a Cacaolat http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12897 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12897 2018-07-12T13:00:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Mobilitzacions laborals Barcelonès Nord Alimentació, Comerç i Hostaleria <p>El jutjat social declara nul d'acomiadament de l'ex-delegat de CGT a Cacaolat<br class='autobr' /> La societat va fer fora el treballador just quan es va acabar el període de protecció legal dels exmembres del comitè d'empresa<br class='autobr' /> El jutjat social ha emès el seu veredicte en relació amb l'acomiadament d'Àlex Piñol, un treballador de l'empresa Cacaolat de Santa Coloma de Gramenet. La decisió judicial considera que l'acomiadament és nul, per la qual cosa el treballador es podrà reincorporar al seu lloc de feina en les mateixes (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique10" rel="directory">Notícies</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot14" rel="tag">Barcelonès Nord</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot19" rel="tag">Alimentació, Comerç i Hostaleria</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH101/arton12897-d05f3.jpg" width='150' height='101' /> <div class='rss_texte'><p><strong>El jutjat social declara nul d'acomiadament de l'ex-delegat de CGT a Cacaolat</p> <p>La societat va fer fora el treballador just quan es va acabar el període de protecció legal dels exmembres del comitè d'empresa</strong></p> <p>El jutjat social ha emès el seu veredicte en relació amb l'acomiadament d'Àlex Piñol, un treballador de l'empresa Cacaolat de Santa Coloma de Gramenet. La decisió judicial considera que l'acomiadament és nul, per la qual cosa el treballador es podrà reincorporar al seu lloc de feina en les mateixes condicions que tenia quan es va produir la decisió de l'empresa. A més, la companyia haurà de pagar-li els salaris no percebuts durant els mesos en què no ha pogut treballar, segons fonts del sindicat CGT.</p> <p>L'operari, que va ser acomiadat just uns dies després que hagués finalitzat el denominat període de protecció que la llei fixa per als membres dels comitès d'empresa quan acaba el seu mandat. Mentre va representar els seus companys, Àlex va ser molt bel·ligerant en la defensa dels drets dels seus companys en el difícil procés de canvi de seu social de Cacaolat, des de la planta del Poble Nou de Barcelona fins a la de Santa Coloma.</p> <p>El sindicalista va ser acomiadat per motius disciplinaris, segons la comunicació feta per l'empresa. Entre altres raons, la direcció va justificar fer-lo fora del seu lloc de treball, després de 19 any, per haver consultat el seu mòbil en hores de feina. Però, el treballador i també el seu sindicat, la CGT, consideren que es tracta d'una represàlia per la seva activitat en defensa dels treballadors.</p> <p>Cal recordar que Piñol va perdre el seu lloc al comitè d'empresa de Cacaolat arran de la reducció del nombre d'empleats de la companyia la qual cosa va fer que també baixés el nombre de membres de la representació laboral. Tots els sindicats de Cacaolat –CCOO, UGT, USOC i la CGT– van veure com es reduïa la seva presència al comitè i Piñol va ser qui en va ser afectat en el seu. En una informació a Diari Treball Àlex explicava com el van acomiadar.</p> <p>Recordar que just després que la històrica marca de batuts fos comprada per un grup d'empreses que tenia com a màxim accionista l'envasadora de Coca Cola a Espanya: Cobega, es va plantejar un procés d'acomiadaments que es va qualificar en el seu dia d'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) encobert. Es tractava d'acomiadar part de la plantilla amb les mínimes indemnitzacions que permet la reforma laboral. Una part dels que podien perdre la feina eren els treballadors de repartiment. El comitè d'empresa, en el qual havia irromput amb força la CGT, s'hi va oposar i es va estar a punt de produir una aturada en la distribució dels batuts.</p> <p>A la fi, la reducció de personal a Santa Coloma es va reconsiderar i es van aplicar mesures menys agressives com prejubilacions. També es van produir tensions entre la plantilla i la direcció en aplicar calendaris laborals i la classificació dels llocs de treball. A més, s'han endurit els ritmes de treball a mesura que la demanda de la marca s'ha recuperat, cosa que ha provocat protestes laborals.</p> <p>La compra de Cacaolat feta el 2012 va suposar per al grup d'inversors liderats per Cobega una inversió de 75 milions. L'any 2013, després del desembarcament del nou equip directiu l'empresa va facturar un 39% més. El 2014 va créixer un 11% i el 2015 va guanyar un altre 10% fins a una facturació de 54,7 milions.</p> <p>Pel que fa als guanys, després de patir pèrdues de 16 milions en el període 2012-2014. Els resultats de 2015 mostraven una xifra de 5,3 milions de flux de caixa, 5,1 milions de benefici d'explotació i 2,4 milions d'excedent net després d'impostos. Dit en altres paraules, la històrica marca havia tornat als beneficis nets després d'una època negra en què va caure a les grapes de Nueva Rumasa i de la família Ruíz Mateos.</p> <p>Els treballadors de Cacaolat i els companys de sindicat de l'Àlex van fer diverses mobilitzacions per reclamar la seva readmissió i fins i tot el passat 25 de juny es van concentrar a la Ciutat de la Justícia per donar-li suport i reclamar que tornés a la feina.</p> <p><i>* Notícia publicada al Diari del Treball</i><br class='autobr' /> <a href="http://diaritreball.cat/el-jutjat-social-declara-nul-dacomiadament-de-lex-delegat-de-cgt-a-cacaolat/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://diaritreball.cat/el-jutjat-social-declara-nul-dacomiadament-de-lex-delegat-de-cgt-a-cacaolat/</a></p></div> Fulgor, misèries (i resistències) a la turistització http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12894 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12894 2018-07-11T14:11:41Z text/html ca Coordinació del Catalunya <p>La turistització, un procés mundialitzat, arrossega un tsunami urbanitzador que depreda i espolia territoris, alhora que arrasa les cultures apegades als llocs. Ja incrustat en les metròpolis, accentua la mort dels barris. No obstant això, encara que silenciades o deformades, ja portem anys de resistències i lluites col·lectives enfront de tant de despròsit.<br class='autobr' /> Començarem pel final. Les veus de les paraules del mercat alarmen amb les lleis del nombre de suposades estadístiques que anuncien que la (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH73/arton12894-a4e55.png" width='150' height='73' /> <div class='rss_texte'><p><i>La turistització, un procés mundialitzat, arrossega un tsunami urbanitzador que depreda i espolia territoris, alhora que arrasa les cultures apegades als llocs. Ja incrustat en les metròpolis, accentua la mort dels barris. No obstant això, encara que silenciades o deformades, ja portem anys de resistències i lluites col·lectives enfront de tant de despròsit.</i></p> <p>Començarem pel final. Les veus de les paraules del mercat alarmen amb les lleis del nombre de suposades estadístiques que anuncien que la inestabilitat política, la inseguretat jurídica, castiguen a la indústria turística i tallen ales al renovat impuls immobiliari. Això a Catalunya, i especialment a la seva capital, la Barcelona cosmopolita. Siguin notícies, bulos, aquestes “realitats” ens planten davant de dues qüestions primordials. Una, el turisme i l'immobiliari són les locomotores o vagons d'una economia capitalista en declivi, sense sortida. I dos, com la bombolla del moment, una altra més, alleta especuladors i massa especulacions, però es mostra excessivament vulnerable a tot tipus de vaivens.</p> <p>Quan en el Mediterrani, Mare Nostrum/Mare Mortum, es poden creuar enormes creuers i fràgils pasteres, les referències al turista, o més al viatger, trontollen. Indiquen, si per ventura, que la mobilitat de les poblacions o que la mobilització general ja és transescalar i discorre per tot el mapamundi. El tràfic del Nord al Sud i del Sud al Nord s'ha disparat, encara que per les saturades rutes transiten, o són transportats, en sentit contrari, varietat de cossos i amb objectius molt diferents. Ni uns ni uns altres d'aquests massius fluxos de poblacions escapen a la lògica del benefici com tampoc s'evadeixen del grapeig dels discursos que enalteixen el pensament unànime de la nostra època. Dels trajectes, uns amb anada i tornada garantida (excepte sinistralitat sobrevinguda, doncs com ens adverteixen el risc zero mai existeix), els altres vagabundejant a la intempèrie, les informacions a l'ús i de consum són variopintes. Amb prou feines notícies referides a la indústria de l'emigració, si per ventura alguna es cola en la terminal dels televisors, i de tant en tant, es clama al cel per l'acolliment de les persones refugiades, que no migrants.</p> <p>Entre la filantropia i la beneficència s'intenta navegar en aquesta bretxa aprofundida que confronta la misèria de l'abundància (la nostra) a l'abundància de la misèria (la seva). Amb prou feines paraules per assenyalar a les empreses, privades o públiques, que negocien amb els que escapen de la mort, siguin per bombes o per gana. I en les fases del cicle de traficants de cossos s'encadenen, ja sigui en l'economia negra o blanquejada, tant les xarxes il·legals que manegen la diàspora com els qui controlen l'arribada amb excessius camps de refugiats barrats i amb prou feines asil i tot l'exèrcit d'empreses i funcionaris/as que es mouen en el seu entorn. El revers d'aquesta mobilitat forçada concerneix al costat privilegiat del món aquest desenvolupat, i també a certes capes de les economies emergents, que persegueixen i es bolquen en l'aventura molt a la vora amb tot inclòs. El seu tranquil viatge incumbeix tant a operadors de les emprenedores empreses, les unes transnacionals i les altres locals, com a les administracions públiques que asseguren el seu assossec i recullen els seus desaprofitaments.</p> <p><span class='spip_document_7964 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH242/p12_mercat-f2677.png' width='500' height='242' alt="" /></span></p> <p>La turistització s'expandeix i intensifica arrossegant el tsunami urbanitzador que depreda i espolia territoris amb les conseqüències d'arrasar les cultures apegades als llocs. Aquest procés mundialitzat, però amb geografies variables —donada la seva extrema exposició a les accelerades sacsejades de la geopolítica—, està pilotat pels diferents sectors que engloba la indústria turística, encara que els seus tentacles van més enllà quan aconsegueix subsumir moltes altres activitats subordinades al mannà de les gallines dels ous d'or.</p> <p>Dins d'aquest panorama els comptables de l'economia manegen els seus comptes i ens expliquen els seus contes: Espanya es considera, en un rànquing de 136 Estats, “el país més competitiu del món en el sector turístic” (Worl Economic Forum-2017). Així de “l'emissió” de turistes internacionals 75,6 milions d'ells van aterrar l'any passat a les platges, muntanyes i ciutats del devastat territori ibèric (i calculen que aquest any la xifra s'incrementarà fins als 83 milions). I van deixar, diuen les seves estadístiques, 77.625 milions d'euros. A més, tanquen les xifres del Nou 'Dorado', anotant que la seva contribució a la creació d'ocupació és molt significativa: el sector turístic –en el 2015—va donar feina, directa o indirectament a 2,5 milions de persones (un 13% del total, i que aconseguiria el 16,2% si es contemplessin les ocupacions induïdes). És així que el turisme es venera com la primera “indústria nacional”, igual que es glossa la seva consolidació com a “sector clau en l'activitat econòmica mundial”. Al·ludint al PIB –aquest marcador de les desigualtats socials i desequilibris territorials—es comptabilitza que la seva aportació a la “riquesa global”, en el 2016, va representar el 3,1%, i el seu pes real, atenent als seus efectes indirectes i induïts en altres sectors, pujaria al 10,2%.</p> <p>També s'insisteix que la indústria turística és intensiva en inversions, és a dir que s'exercita a fons en l'acumulació per desposesió, sovint com a avantsala del procés, quan acapara un 4,4% de la inversió mundial en aquest mateix any.</p> <p><strong>Anem a la platja i a passejar per les Rambles</strong></p> <p>El turisme està, ens recalquen, en la cresta de l'ona i es vaticina que surfejarà durant molt temps. La seva actualitat, no obstant això, ve precedida i s'assenta en altres onades. Remotament, les elits ocioses ja es van refugiar en selectes i sofisticats enclavaments, platges, balnearis, luxoses mansions entre el verd. Eren pocs, la seva petjada ecològica escassa i les seves estades només donaven per a parlar entre la gent i en determinats mitjans de comunicació.</p> <p><span class='spip_document_7965 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH666/p12_rambles-add24.png' width='500' height='666' alt="" /></span></p> <p>No tan lluny si que queden les cançons de l'estiu —“vamos a la playa calienta el sol”—, l'imaginari del biquini i el seu contrapunt de “vente para Alemania, Pepe” de l'època del desenvolupisme en el solar ibèric. Divises de les i els emigrants sumades a les despeses dels turistes van apuntalar el mite del “spain is diferent” i van propagar la consigna “un turista, un amic”.</p> <p>En aquell cicle de despunti del turisme de masses es va colonitzar i va devastar, a l'empara de la Llei del Sòl de 1956, especialment el litoral, on es van aixecar les necròpolis costaneres que estacionalment abarrotaven de “sueques i suecs” les platges amb crema de sol i ombrel·les. Van ser temps també del primer boom immobiliari que va inaugurar la febre de la segona residència, per a nadius i forans, doncs despuntava l'especialització de certes àrees com a geriàtric europeu.<br class='autobr' /> Més endavant, la colonització turística sense oblidar-se de les ribes del mar es va encimbellar a les muntanyes. El preludi de la massificació turística serien les pistes d'esquí, aquest or blanc que abocava i multiplicava les urbanitzacions i els complexos turístics associats. Més tard va proliferar el turisme rural amb encantadors hotels rurals, agroturismes i cases o apartaments de lloguer.</p> <p>L'últim graó ja es va incrustar en les metròpolis. Els esdeveniments del 92 –Jocs Olímpics a Barcelona i la Expo de Sevilla— van ser el tret de sortida. Amb ells es va transmutar l'antany “un turista, un amic” en uns “amics per sempre”, doncs els gestors, de vell o nou encuny, de les metròpolis promocionen les seves marques registrades, basades en l'explotació turística, dinamitzada per les indústries de l'oci i l'entreteniment, com a plataformes de l'acumulació del capital.</p> <p>L'auge del turisme urbà desenfrenat, esquitxat de mercantilització extrema dels espais, edulcorat per les indústries culturals i la museificació de les pedres i de les gents –la millor imatge de les quals són les estàtues humanes immòbils que s'escampen per les Rambles—han aguditzat, no obstant això, les desigualtats socio-territorials en la metròpoli. Ja que aquest (anti)model de “creixement econòmic”, idolatrat mancant una altra alternativa, constreny a la venda dels territoris urbans al millor postor, i això potenciat, sense miraments, per una concertació público-privada, encarregada de la gestió de les conurbacions metropolitanes i regida pels patrons del capitalisme assistit, que es lliura a la transferència de capital públic i béns comuns als negocis privats. Per cert, en la qual les majors quotes de beneficis van a parar a empreses multinacionals que controlen el negoci vertical de la indústria del turisme, precisament sustentada en una llarga cadena de subcontractacions. Amb el que s'eternitza i expandeix la privatització dels beneficis i la socialització de les despeses i costos.</p> <p>La indústria turística i el sector de la construcció i immobiliari són els motors de la devastació d'àmplies zones del territori. Amb el seu prestigi de “generar riquesa”, el seu 'chapapote' que va aparèixer i persisteix en el litoral, es va expandir per les muntanyes i prossegueix amb la conversió dels pobles en estampes de postal, i ha aterrat a les ciutats provocant la proliferació dels no-llocs i barricidis. Litoral, muntanyes i ciutats són ara parteix d'un mateix pack, i intercanviables les destinacions.</p> <p><strong>Seqüeles i danys col·laterals</strong></p> <p>El boom turístic no s'explica sense l'abaratiment dels costos del transport, entre altres factors a causa de la caiguda del preu del petroli. I tampoc sense l'exponencial creixement dels vols 'low cost', a causa de la liberalització del sector, i que encoratja al fet que un 54% dels turistes internacionals emprin en els seus desplaçaments el transport aeri. Corol·lari d'això són els col·lapses d'aeroports malgrat les constants ampliacions i noves creacions dels mateixos. La moda dels macrocreuers comporta, per la seva banda afectacions i redefinicions en la gestió dels ports comercials, mentre que l'ascens de iots, entre el segment elitista de turistes, repercuteix en la plaga a l'alça de selectes i exclusius ports esportius.</p> <p><span class='spip_document_7966 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH329/p13_turisme-e8104.png' width='500' height='329' alt="" /></span></p> <p>La maquinària devoradora de la turistització precisa recursos i exigeix infraestructures adequades. L'engranatge de la costa mediterrània del sud, lliurada al monocultiu turístic, requereix a més d'aeroports, autovies/autopistes i AVE's per als desplaçaments, camps de golf i parcs temàtics per a l'entreteniment. I també aquest recurs escàs, aquest or blau, que és l'aigua. Aquestes infraestructures del capital arrosseguen les seves conflictivitats: per exemple, entre moltes altres, la llunyana guerra de l'aigua contra el transvasament de l'Ebre, o la més recent derivada de les obres de l'AVE al seu pas per Múrcia. Una altra megainfraestructura, i que en aquest cas atenia a la Costa Brava, va ser la construcció de la MAT -Línia de Molt Alta Tensió- per garantir, entre altres motius, el proveïment d'electricitat i evitar l'apagada del turisme de masses, i que va generar igualment una perllongada lluita la criminalització de la qual encara persisteix.</p> <p>El turisme, en fi, és una llançadora de la reconquesta dels territoris per part del capital, ja que combina la intensificació de la mercantilització dels mateixos amb l'accentuació de la privatització. I les urbs, i entre elles Barcelona, s'exposen en aquests moments, com un cas paradigmàtic.</p> <p>Són massa els seus efectes. S'accentua la presa de places i carrers per les munions de turistes i la proliferació de terrasses que estan abolint la condició del “espai públic” com a lloc concurrencial de trobades entre veïns i entronitzen, a canvi, la ciutat com a espectacle només per a espectadors i solvents. La ciutat en venda que dóna ales a una nova i agressiva bombolla immobiliària repercuteix així mateix en l'allotjament que implica l'expulsió dels habitants, els 'bichos' -diuen ells- que entorpeixen el negoci i que són sotmesos a un descarnat mobbing estructural. Sobresurt en aquest panorama l'adquisició, bàsicament, per Socimis -societats cotitzades anònimes del mercat immobiliari, o millor fons d'inversió estrangers o simplement fons “voltors”, en el dir popular- d'edificis complets encara amb inquilins habitant-los. L'alça desmesurada dels preus de lloguer, que abasta ja a tota la regió metropolitana. La reconversió dels habitatges per al turisme residencial. L'assetjament al comerç de proximitat pel devessall de les franquícies. I etc.</p> <p>El turisme, per als més, no genera riquesa; al contrari estén la precarització, tant en el laboral -el sector, en el qual abunda la subcontractació i la temporalitat és un paradigma de les extralimitacions de l'explotació-, com en l'habitacional i en les facetes pròpies de la reproducció social: passejar pel carrer, prendre una copa, divertir-se o comprar.</p> <p><strong>Un mantra davant el mirall</strong></p> <p>Com expressava una pintada en un barri barceloní, atacat per la gentrificació: “No és turismofobia, és lluita de classes”. A Barcelona, durant el passat estiu, just després que el baròmetre semestral municipal llancés la sorprenent dada de que el turisme és la principal preocupació de veïns i veïnes, els amos del pastís immoturístic i certs mitjans de comunicació sempre al seu servei, van orquestrar una campanya coordinada i sostinguda que va aconseguir posar en circulació el terme “turismefòbia” per intentar explicar-li al món el que, des d'algun temps, està succeint a la ciutat en relació a aquesta indústria global. La campanya del lobby, una pura maniobra de distracció, tenia diversos objectius simultanis: pressionar al govern municipal perquè segueixi afavorint els seus interessos, recuperar alguna cosa del terreny perdut en el relat sobre la realitat turística a la ciutat i, tal vegada el més important, desprestigiar un moviment social antituristització que no para de créixer.</p> <p><span class='spip_document_7967 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH375/p13_04_10_15_paralel-be247.jpg' width='500' height='375' alt="" /></span></p> <p>La cortina de fum va anar dissipant-se al llarg de l'estiu, però va posar de manifest la profunda preocupació existent entre els poders que controlen el negoci turístic local perquè en molt poc temps i des de diferents fronts, s'ha aconseguit desemmascarar el mantra que manejaven des de feia dècades amb excel·lents resultats per als seus interessos: que el turisme és un benefici per a la ciutat i com més turisme, millor. El tret de sortida de l'incipient moviment antituristització es va produir a l'estiu de 2014 en la Barceloneta, una de les puntes de llança del model que un règim públic-privat ben greixat ha anat instaurant a la ciutat a través del monocultiu turístic.</p> <p>Durant el cicle olímpic, se l'havia venut com a exemple d'una suposada “obertura a mar” i la cosa ha acabat amb el barri obert en canal, a la mercè d'un autèntic tsunami. Avui, el preu del metre quadrat dels seus humils quarts de casa és equiparable al dels barris més cars de la ciutat. El crit “el barri no està en venda” o “veïns en perill d'extinció” va sorgir de les entranyes d'un grup de veïns que es van plantar indignats durant unes quantes nits seguides a les portes de les immobiliàries que gestionaven pisos turístics. Després van començar les manifestacions, cada vegada més nombroses, i l'extensió de la protesta, fins que el tema es va situar al centre del debat polític. El transatlàntic, fins llavors navegant a tota màquina, va començar a ser obertament discutit.</p> <p>En amb prou feines tres anys han proliferat a la ciutat infinitat de col·lectius que han col·locat la denúncia a l'efecte del turisme massiu al centre de les seves lluites, ja sigui organitzant-se barri a barri, com en La Barceloneta, El Raval, El Gòtic, Sagrada Família, Gràcia, Vallcarca, Poble Sec, Poble Nou, Sants o El Clot, ja sigui en espais de confluència com l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) o el col·lectiu Barcelona ens Ofega. Una de les seves principals victòries, més enllà de les mobilitzacions, és haver elaborat i difós abundantíssima informació que contribueix a explicar com funciona la depredació turística a Barcelona i la vinculació d'aquest<br class='autobr' /> lucratiu negoci planetari a l'especulació immobiliària, la gentrificació, la precarietat laboral, l'erosió de la convivència veïnal, l'ús excloent del carrer o la contaminació atmosfèrica, entre altres coses. Eines de combat imprescindibles per seguir obrint bretxa en el monòlit.</p> <p>*<i> Pere López, immers en les Barcelones rebels, geògraf jubilat en el rural / Andrés Antebi, investigador social, membre de l'Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ). Article publicat al núm. 92 de la revista Libre Pensamiento.</i></p></div> Reactivació de Dones Llibertàries. Les dones de CGT ens organitzem http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12893 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12893 2018-07-09T21:30:02Z text/html ca Coordinació del Catalunya Gènere <p>Entenem que el món no funciona sense nosaltres, i amb el lema “Volem aturar-ho tot per demostrar -al món, als governs, a la societat i a nosaltres mateixes- que som imprescindibles”, que sense nosaltres no hi ha producció, ni cures, ni consum ni educació, varem treballar per organitzar i participar en la Vaga General Feminista del passat 8M.<br class='autobr' /> Aquesta va ser la primera Vaga General Feminista que es plantejava a l'Estat espanyol. I va ser un èxit rotund tant en participació com en ressò (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique133" rel="directory">Dones llibertàries</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot37" rel="tag">Gènere</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH113/arton12893-22ce5.jpg" width='150' height='113' /> <div class='rss_texte'><p>Entenem que el món no funciona sense nosaltres, i amb el lema “Volem aturar-ho tot per demostrar -al món, als governs, a la societat i a nosaltres mateixes- que som imprescindibles”, que sense nosaltres no hi ha producció, ni cures, ni consum ni educació, varem treballar per organitzar i participar en la Vaga General Feminista del passat 8M.</p> <p>Aquesta va ser la primera Vaga General Feminista que es plantejava a l'Estat espanyol. I va ser un èxit rotund tant en participació com en ressò social. En aquesta lluita les dones de CGT ens varem implicar i treballar molt, amb un paper molt actiu tant en la preparació de les assemblees de coordinació amb el moviment feminista, com en els nostres territoris, fent xerrades i feina de divulgació a moltes localitats i sindicats de CGT; així com durant el mateix dia 8 M, en els piquets informatius, participant en la gran manifestació conjunta i la valoració posterior.</p> <p>Aquesta feina compartida entre dones de diferents poblacions i de diferents sindicats de CGT va fer que entre moltes de nosaltres es creés un vincle de comunicació, solidaritat, acompanyament, sororitat i suport mutu.</p> <p>Així, després del 8M vam acordar que tot aquest vincle i la feina feta conjuntament no els podíem deixar perdre, que tota aquesta FORÇA I ENERGIA que havíem aconseguit havia de tenir continuïtat entre nosaltres. Per altra banda, havíem de continuar incidint socialment, pressionant els agents político-econòmics en les principals línies reivindicatives del manifest feminista del 8 de març.</p> <p>I ens varem autoconvocar en una assemblea, per tractar els temes següents: <br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> valoració del 8M<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> perspectives de futur<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> propostes de treball</p> <p>La participació va ser molt nombrosa, i l'assemblea va esdevenir molt enriquidora i productiva, amb molt debat entre totes i amb moltes propostes de treball conjunt.<br class='autobr' /> En aquesta assemblea es va acordar reactivar el grup de Dones Llibertàries de CGT. Grup que ja existeix amb Estatuts propis des de l'any 1985, i que s'han anat actualitzant en les diferents etapes, l'any 1992 i l'any 2000.</p> <p>En aquesta assemblea es va acordar que ens constituiríem com a grup estable i que ens trobaríem de manera periòdica per treballar temes relacionats amb el feminisme i la lluita de les dones, fent incidència en la nostra pròpia organització sindical; i lluitar per enderrocar el patriarcat i contra les condicions laborals discriminatòries de les dones, com la bretxa salarial, per aconseguir una veritable coeducació, un llenguatge no sexista i inclusiu, i molts més temes i aspectes a treballar, entenent el feminisme de classe com a tasca transversal dins el sindicalisme i la societat en general.</p> <p>I disposades a començar a treballar, varem acordar que en la següent trobada començarem a definir-nos i establir objectius i prioritats: a partir de<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> qui som<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> què volem<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> com aconseguir-ho<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> establir prioritats en les propostes de tasques a fer, per començar a treballar de manera conjunta i coordinada</p> <p>Davant dels nous reptes, amb una àmplia perspectiva de treball i de lluita feminista, ens volem visibilitzar davant totes les companyes i companys. <br class='autobr' /> Us animem a participar amb nosaltres.</p> <p>Si vols contactar amb nosaltres, escriu-nos a : dones.llibertaries@cgtcatalunya.cat</p> <p>Tenim també un grup d'E-mail per contactar entre nosaltres. Si vols participar escriu-nos.</p> <p>Juntes som més fortes!</p> <p><strong>Dones Llibertàries de CGT</strong></p></div> Devaluació de drets i sistema punitiu http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12892 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12892 2018-07-09T21:23:37Z text/html ca Coordinació del Catalunya Justícia Immigració Antirepressió <p>Estem vivint un procés de devaluació de drets civils en el marc d'un sistema que mai es va caracteritzar pel respecte als drets civils. No obstant això, un dels èxits actuals del punitivisme és generar la sensació que no hi ha remei a aquesta devaluació de drets.<br class='autobr' /> Sistema migratori<br class='autobr' /> Les polítiques migratòries de la Unió Europea sempre han estat encarades cap a la construcció d'una pretesa Europa fortalesa alhora que l'objectiu real era generar eines per segregar el mercat de treball. No es tractava que (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot130" rel="tag">Justícia</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot36" rel="tag">Immigració</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot63" rel="tag">Antirepressió</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH114/arton12892-c500a.png" width='150' height='114' /> <div class='rss_texte'><p>Estem vivint un procés de devaluació de drets civils en el marc d'un sistema que mai es va caracteritzar pel respecte als drets civils. No obstant això, un dels èxits actuals del punitivisme és generar la sensació que no hi ha remei a aquesta devaluació de drets.</p> <p><strong>Sistema migratori</strong></p> <p>Les polítiques migratòries de la Unió Europea sempre han estat encarades cap a la construcció d'una pretesa Europa fortalesa alhora que l'objectiu real era generar eines per segregar el mercat de treball. No es tractava que les persones no migressin, es tractava que després del seu viatge estiguessin amb les condicions jurídiques i socials perfectes per assumir exercir la feina d'una manera molt més barata i desprotegida. El risc d'acabar en un CIE i / o deportada té efectes, sobretot, de manera àmplia en el conjunt de la població que té por de ser identificada i deportada. Un dels aspectes nuclears de qualsevol sistema punitiu és aconseguir efectes generalitzats per sectors de la població a través de l'aplicació de les mesures punitives a algunes representants d'aquest sector. No es tracta només de les persones que van al CIE o que acaben deportades, es tracta del conjunt de persones que viuen sota l'eventual por d'acabar en un CIE o sent deportades, situació que pot durar 3, 4 o 6 anys, segons els casos . Les polítiques migratòries i les polítiques d'estrangeria formen part del model punitiu tot i que moltes vegades se les exclogui de la lògica punitiva. El risc de morir si migres de la manera que no ho has de fer, el risc a ser identificat per la policia sota criteris de perfil racial, el risc d'acabar en un CIE, el risc de ser deportada. El sistema de control migratori té com una de les seves puntes de llança la construcció d'un sistema punitiu formal (llei d'estrangeria) i informal (morts a l'estret) perfectament calculat.</p> <p>Fa uns anys vam aconseguir generar la sensació que podíem tancar els CIEs, però a dia d'avui els més optimistes pensen que podrem resistir davant l'obertura de nous CIEs. Aquí hi ha el principal èxit de la política punitiva global, la seva recrudescència actual. El context europeu sota l'auge de l'extrema dreta ha generat un suport social a mesures absolutament regressives en matèria de drets civils. Sota un context de crisi, missatges polítics punitius han aconseguit guanyar terreny als missatges polítics contraris a aquest context punitiu.</p> <p><strong>L'última reforma del Codi Penal (2015)</strong></p> <p>Una de les principals conseqüències, i que ha passat pràcticament desapercebuda, té a veure amb el fet que el que abans eren faltes, ara són delictes lleus. El que abans no generava antecedents penals, la qual cosa activava d'una manera més lleu el procés de etiquetatge social com “delinqüent” i la seva conseqüent procés d'estigmatització, ara sí que el genera. I de nou, les conseqüències són més grans per a la població migrada sense la nacionalitat que veu dificultat el seu procés de renovació de residència pel fet de comptar amb aquests antecedents o que veu impossibilitada la seva regulació pel mateix.</p> <p>I d'aquí, a la repressió de la protesta i la llibertat d'expressió. Diferents rapers són a punt d'entrar a la presó, activistes socials a la presó pel fet de liderar organitzacions socials com Òmnium Cultural, o activistes amenaçats de ser criminalitzats per la seva participació política en els CDRs i no per accions concretes. Tal com va passar fa pocs anys amb el moviment anarquista, però en aquesta ocasió enaltint el dret penal fins l'eventual delicte de rebel·lió, ja que sembla no ser suficient amb l'enaltiment fins el delicte d'organització criminal. La construcció d'un enemic intern sota el marc de les reivindicacions independentistes i republicanes ha generat un procés de devaluació generalitzada de drets que, de nou, sembla no tenir fi. Igual que han aconseguit que pensem que no podem fer res davant l'actual política migratòria, sembla que no podem fer res per frenar la devaluació de drets civils i polítics de les persones criminalitzades per la seva acció política o per les seves opinions. I la veritat és que s'avançaria moltíssim derogant les lleis mordassa, la reforma de la llei de seguretat ciutadana i del codi penal aprovades per la majoria absoluta del PP al 2015. Òbviament és molt més complex que això, però començant per aquí moltes situacions podrien canviar en la pràctica. I sobretot, estaríem frenant el procés de devaluació.</p> <p><strong>Model penitenciari</strong></p> <p>On tot roman, com sempre, on els drets no poden estar més devaluats, és a l'interior de les presons. Un model carcerari completament punitiu i disciplinari que controla diàriament en quin moment et lleves i en quin moment has de recloure't. Un sistema que roman intacte en la filosofia i en la pràctica des del segle XIX, malgrat els centres penitenciaris siguin més moderns. La major part de les persones que estan preses ho estan per delictes contra l'ordre socioeconòmic (robatoris) i relacionats amb la salut pública. Tant en un cas com en l'altre, les persones que acaben a la presó tenen a veure amb processos d'exclusió sostinguts en el temps així com amb la seva posició en l'escala de les tasques del delicte. Les presons sempre han estat principalment plenes de persones excloses, sobretot en el cas de les dones, i ho segueixen estant. El percentatge de persones racialitzades i migrades a la presó segueix en augment cada any a causa dels processos de selectivitat policial a través dels quals es deté més a les persones racialitzades que a les que no ho són.</p> <p>No són temps de canvi, són temps de resistència en matèria punitiva. No obstant això, tot i que és cert que frenar l'actual situació seria un èxit, no hem de deixar de mirar cap a un horitzó en el qual poder abordar nous models de polítiques migratòries, de seguretat i de resolució de conflictes en la societat.</p> <p>* <i>Andrés García Berrio és advocat i membre d'Iridia. Article publicat a La Burxa</i></p></div> Cent anys del Congrés de Sants (1918-2018) http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12891 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12891 2018-07-09T21:11:07Z text/html ca Coordinació del Catalunya Anarquisme Cultura alternativa / Contracultura Memòria històrica <p>La reorganització dels sindicats era la gran preocupació de la nova etapa confederal, que va seguir a la vaga general d'agost de 1917, doncs era necessari establir les bases del sindicalisme modern, és a dir superar els sindicats d'ofici per convertir-los en sindicats únics o de ram industrial. D'aquesta manera, es va convocar un congrés de la Confederació Regional del Treball per als dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918, a l'Ateneu Racionalista de Sants, al carrer Vallespir, 12.<br class='autobr' /> El primer (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot57" rel="tag">Cultura alternativa / Contracultura</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot16" rel="tag">Memòria històrica</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH50/arton12891-1af87.jpg" width='150' height='50' /> <div class='rss_texte'><p>La reorganització dels sindicats era la gran preocupació de la nova etapa confederal, que va seguir a la vaga general d'agost de 1917, doncs era necessari establir les bases del sindicalisme modern, és a dir superar els sindicats d'ofici per convertir-los en sindicats únics o de ram industrial. D'aquesta manera, es va convocar un congrés de la Confederació Regional del Treball per als dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918, a l'Ateneu Racionalista de Sants, al carrer Vallespir, 12.</p> <p>El primer sindicat d'indústria a establir el nou model fou el de la Fusta, el qual s'havia fusionat després de la vaga d'ebenistes del 1916. Després dels conflictes socials de 1917, de la repressió governamental i de tants entrebancs, la CNT ressorgia més forta que mai.</p> <p>La necessitat de superar els sindicats d'ofici era el tema estrella del Congrés, però n'hi havia d'altres també importants, com el suport de l'organització al diari confederal, la creació d'escoles racionalistes, la solidaritat amb els presos, la unitat sindical, etc.<br class='autobr' /> Salvador Seguí va publicar a la Soli un article en què feia cinc cèntims del seu pensament sindical: “D'aquí a poques hores es reunirà en magna assemblea la representació genuïna del proletariat de Catalunya. Sempre han estat d'altíssima importància els congressos que l'organització obrera ha realitzat periòdicament, ja que venen a constatar els graus de capacitat i marquen les orientacions futures del proletariat militant, però tot i que aquests actes són interessants, aquest que se celebrarà ho és més, ja que el moment històric en què vivim li dona un relleu i una raó d'oportunitat innegables.”</p> <p>Al Congrés de Sants van participar 164 delegats, que representaven 153 societats obreres catalanes i 73.860 afiliats, dels quals el 73% eren de Barcelona ciutat. L'agrupació més nombrosa era la de l'Art Fabril La Constància, amb uns onze mil afiliats. Al Congrés van assistir societats obreres de Barcelona, Badalona, Blanes, Calella, Cornellà, Figueres, Granollers, Igualada, Lleida, Manlleu, Manresa, Mataró, Olot, Palafrugell, Reus, Ripoll, Roda de Ter, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Tarragona, Terrassa, Valls, Vic i Vilanova i la Geltrú. També s'hi van adherir diverses agrupacions barcelonines d'empleats: carboneria, joieria, plata, modelistes i l'Associació Constructors L'Abella, Societat de Peons i Paletes de Manresa, la Federació de Pagesos d'Ivars d'Urgell i el Sindicat d'Ajustadors de València.</p> <p>El Congrés constava de vuit ponències, cadascuna encarregada de redactar un dictamen, que era presentat a la deliberació de l'assemblea dels delegats representants de les societats obreres. El Congrés va debatre sobre l'apoliticisme, l'acció directa, l'ensenyament racionalista, la relació amb la UGT, la revolució russa.</p> <p>El Congrés de Sants també va dictaminar sobre diverses qüestions de tipus organitzatiu, des del pagament dels segells del carnet confederal fins a temes d'interès social o laboral. També s'obrí debat per parlar del diari <i>Solidaridad Obrera</i> i de la realització de gires de propaganda per les localitats de Catalunya. La quota d'afiliat s'establí en 10 cèntims i es destinava a pal·liar les despeses organitzatives seguint la distribució següent: 2 cèntims per a la Federació Local, 2 per a la Regional, 2 per a la Nacional, 2 per a <i>Solidaridad Obrera</i> i 2 per als presos socials. S'acordà que el personal de la Soli cobraria un sou de sis pessetes diàries, es va discutir la possibilitat d'unificació dels Comitès pro presos i de refer la unitat amb la UGT. <br class='autobr' /> També va estar sobre la taula de discussió el dret de sindicació de la dona i de crear al sindicats juntes mixtes on hi estiguessin representades. Es va debatre temes laborals com la jornada de vuit hores, el salari únic, l'eliminació de les hores extraordinàries i l'explotació infantil. Es va parlar d'enfortir la Confederació, de la socialització dels mitjans de producció i de la revolució russa que encara, en paraules de Manuel Buenacasa: “<i>La Revolución rusa nos había sugestionado hasta el extremo de ver en aquella gran gesta la revolución por nosotros soñada</i>.”</p> <p>Però el tema que va generar més debat i interès fou l'organització del sindicat del Ram o d'Indústria, finalment es va aprovar la unificació dels sindicats d'ofici en un d'indústria o únic, el qual va substituir les antigues societats obrers o sindicats d'ofici, dotant a partir d'aquell moment al sindicalisme amb més amples i sòlides estructures, d'acord amb l'organització de la mateixa indústria. D'aquesta manera els sindicats d'ofici van convertir-se en seccions del sindicat d'indústria.</p> <p>El Sindicat Únic agrupava a tots els treballadores d'una mateixa indústria per exemple el ram de la construcció que estava dividit per oficis: paletes i manobres, pintors, guixaires, etc., va quedar unificat en un sol ram de producció. El mateix va passar amb els altres oficis que van quedar enrolats en un sol sindicat d'indústria. Per tant quan hi havia un conflicte dins d'una fàbrica, d'un taller o d'una obra, els treballadors d'aquell ram d'una manera solidaria participaven en la reivindicació general per a tots. El Reglament aprovat en el Congrés de Sants sobre el Sindicat Únic constava de vint-i-vuit articles on s'exposava l'organització del nou organisme, la constitució de seccions amb els antics sindicats d'ofici, l'administració del Sindicat i les atribucions de la Junta.</p> <p>Després del Congrés de Sants, la CRT de Catalunya quedava constituïda pels Sindicats Únics o d'Indústria, que agrupaven a tots els oficis del mateix ram, els quals passaven a denominar-se Seccions. Els Sindicats de barriada esdevenien una mena de sucursal dels respectius sindicats. Resumint podem dir que el Sindicat Únic era la gran escola de preparació col·lectiva destinada a la transformació social de la societat.</p> <p>El míting de clausura del Congrés es va celebrar al local del CADCI, a la Rambla Santa Mònica, on van parlar diversos militants que van desplegar els temes tractats en el Congrés. Hi prengueren la paraula Ullod, Mestres, Pallejà, Roca, Rueda, Peiró, Fornells, Pestaña i Seguí. <i>Solidaridad Obrera</i> feia un resum de les intervencions dels oradors en el míting.</p> <p>Enric Rueda, membre del Comitè Regional, va parlar dels drets d'igualtat de la dona i de la necessitat de crear juntes mixtes on hi col·laboressin. “<i>La mujer catalana está capacitada por su orientación social y por su energía, por ser un elemento importante en la lucha por la emancipación. (…) Os decimos que sois iguales que los hombres, que tenéis los mismos derechos, que tenéis las mismas necesidades.</i>”</p> <p>Joan Peiró va parlar en nom dels sindicats de Badalona, el qual va remarcar els aspectes d'unitat proletària que havia manifestat el Congrés i va remarcar que el Sindicat era el veritable instrument de lluita per construir la nova societat.</p> <p>Ricard Fornells, secretari de la Federació Local de Barcelona, va centrar la seva intervenció en la guerra que patia Europa i va criticar durament la guerra en sí, que era producte de les rivalitats entre els Estats capitalistes.</p> <p>Joan Pallejà, delegat de les Societats Obreres de Reus, va centrar el seu discurs en la necessitat de potenciar l'ensenyament racional dins de la classe obrera.</p> <p>Ángel Pestaña, director de <i>Solidaridad Obrera</i>, va basar la seva intervenció en el Sindicat Únic.</p> <p>Va tancar el míting Salvador Seguí, el popular Noi del Sucre, delegat del Sindicat de Pintors de Barcelona i, aleshores, Secretari General de la Confederació Regional de Catalunya de la CNT. Seguí, com president de l'acte, va prendre la paraula per dirigir-se a tots els delegats assistents i als treballadors de Barcelona assistents a l'acte. Hi va fer el resum del Congrés, va magnificar la importància d'aquella assemblea confederal que s'havia celebrat a la barriada de Sants i va parlar de la situació mundial amb la cruel guerra que patia Europa.</p> <p>Seguí, va acabar dient: <i>¡Compañeros: pasando por encima de todo, procuremos que la organización fuerte sea un hecho, para hacer frente a la burguesía catalana, ¡a la burguesía del mundo todo! ¡Trabajadores de Barcelona que habéis sellado con vuestro entusiasmo la labor del Congreso Regional; ¡camaradas delegados, que en representación de la Cataluña que piensa y trabaja asistísteis a las tareas del Congreso cuyo epilogo hacemos esta noche aquí, yo en vuestro nombre saludo a todos los explotados de la tierra, que, como nosotros, esperan el reino de la justicia y de la libertad! Han concluido las tareas del Congreso</i>.”</p> <p>El Sindicat Únic aprovat en el Congrés de la CRT de Catalunya va ser ratificat a nivell confederal el desembre de 1919 en el II Congrés de la CNT celebrat al Teatre de la Comèdia de Madrid.</p> <p><i>* Ferran Aisa és escriptor i historiador</i></p></div> 11è Congrés de CGT Catalunya a Igualada-Òdena http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12890 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12890 2018-07-02T22:08:08Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya XI Congrés de la CGT de Catalunya Anunci Portada <p>L'onzè congrés de la CGT de Catalunya es celebrarà a Igualada-Òdena, els dies 19, 20 i 21 d'octubre de 2018.<br class='autobr' /> En el següent enllaç podreu accedir a les ponències. Heu de posar el vostre mail personal que consta a la base de dades de CGT, i el DNI amb la lletra o el NIE: http://cgtcatalunya.cat/11congres/ponencies/<br class='autobr' /> Calendari de l'XIè Congrés Confederal de Catalunya<br class='autobr' /> Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique10" rel="directory">Notícies</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot152" rel="tag">XI Congrés de la CGT de Catalunya</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot94" rel="tag">Anunci Portada</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH115/arton12890-7d1a0.jpg" width='150' height='115' /> <div class='rss_texte'><p>L'onzè congrés de la CGT de Catalunya es celebrarà a Igualada-Òdena, els dies 19, 20 i 21 d'octubre de 2018.</p> <p>En el següent enllaç podreu accedir a les ponències. Heu de posar el vostre mail personal que consta a la base de dades de CGT, i el DNI amb la lletra o el NIE: <a href="http://cgtcatalunya.cat/11congres/ponencies/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow'>http://cgtcatalunya.cat/11congres/ponencies/</a></p> <p><b><u><a href="http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/xi_congres_cgt_catalunya_circular_3_calendari.pdf "style="color:#0808f2;text-align:left">Calendari de l'XIè Congrés Confederal de Catalunya</a></u></b></p> <p><span class='spip_document_7963 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH269/congres2018-2-8bf1e.png' width='500' height='269' alt="" /></span></p> <p><strong>Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya</strong></p></div> Els estralls de la reforma laboral http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12889 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12889 2018-07-02T14:39:50Z text/html ca Coordinació del Catalunya Anunci Portada Negociació col·lectiva Reforma laboral Mobilitzacions laborals Crisi Situació econòmica <p>«Demà aprovem la reforma del mercat laboral i ja veurà que serà extremadament agressiva, amb molta flexibilitat en la negociació col·lectiva i reducció de la indemnització per acomiadament». Qui s'expressava així no era cap altre que el ministre d'Economia de l'estat espanyol, Luis de Guindos, en una conversa amb el comissari d'Assumptes Econòmics de la UE, Olli Rehn. Les paraules van ser captades pel so ambient d'una càmera que gravava les trobades prèvies a una reunió de l'Eurogrup. I, efectivament, (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot94" rel="tag">Anunci Portada</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot55" rel="tag">Negociació col·lectiva</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot53" rel="tag">Reforma laboral</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot87" rel="tag">Crisi</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot83" rel="tag">Situació econòmica</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L116xH150/arton12889-5b11f.jpg" width='116' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>«Demà aprovem la reforma del mercat laboral i ja veurà que serà extremadament agressiva, amb molta flexibilitat en la negociació col·lectiva i reducció de la indemnització per acomiadament». Qui s'expressava així no era cap altre que el ministre d'Economia de l'estat espanyol, Luis de Guindos, en una conversa amb el comissari d'Assumptes Econòmics de la UE, Olli Rehn. Les paraules van ser captades pel so ambient d'una càmera que gravava les trobades prèvies a una reunió de l'Eurogrup. I, efectivament, l'endemà, 10 de febrer del 2012, s'aprovava via decret llei la pitjor caiguda de drets laborals i salarials de la classe treballadora d'ençà de la mort del dictador.</p> <p>Cal posar-nos en context: l'estat espanyol estava profundament afectat per la crisi social i financera i amb un forat molt elevat en el seu sistema bancari per l'esclat de la bombolla immobiliària. L'aposta governamental per gestionar aquesta situació es va focalitzar en dos punts: d'una banda, incrementar el ritme de retallades seguint el dogma de l'austeritat imposada per la UE i, de l'altra, reduir fortament els costos laborals per tal d'incrementar la taxa de guany de les empreses i afavorir la falsa recuperació en què vivim.</p> <p>Si ens aturem en el segon punt, la devaluació interna feta sobre costos i flexibilitat de la mà d'obra només es pot qualificar de brutal. En només nou mesos des de l'entrada en vigor de la reforma laboral, el pes dels salaris dels treballadors sobre el total del PIB espanyol va baixar 2,6 punts, la caiguda més important de tota la crisi.</p> <p><strong>La caducitat dels convenis</strong></p> <p>Un dels canvis més destacables va ser l'eliminació de la ultraactivitat en la majoria de convenis sectorials. Des de la reforma laboral, quan un conveni caduca, el contingut —recull de drets, salaris base...— deixa d'estar blindat si no s'assoleix un nou acord. Així, quan passa un any després de la fi de la vigència, el conveni s'elimina totalment, com ha passat recentment amb el conveni d'oficines i despatxos de Biscaia. Aquesta espasa de Dàmocles ha permès a les patronals obtenir moltes concessions en cada negociació, perquè els treballadors volen evitar el mal major de perdre-ho tot.</p> <p>Una altra via per reduir drets laborals és permetre que els convenis d'empresa tinguin condicions pitjors que el conveni sectorial, cosa que desencadena un dúmping social quan empreses amb comitès d'empresa dòcils signen salaris per sota del mínim per categoria. Destaca la proliferació de les anomenades «empreses multiservei» que, sovint amb un comitè d'empresa creat ad hoc, aprofiten les pitjors condicions signades per oferir tarifes reduïdes en la prestació de serveis a tercers. Un clàssic exemple d'aquestes pràctiques el trobem en les ínfimes condicions de treball de les kellys, molt per sota del que hauria de ser el conveni de referència d'hosteleria.</p> <p>Pel que fa a la reducció en el cost de l'acomiadament que va fer la reforma, si bé la part més cridanera sembla que sigui el pas de 45 dies d'indemnització per any treballat a 33 en el cas dels acomiadaments improcedents, l'autèntic daltabaix està determinat pels acomiadaments objectius: indemnització de 20 dies per any treballat.</p> <p>Tant en els casos d'acomiadament objectiu individual o col·lectiu (ERO), s'accepta com a causa vàlida la «previsió econòmica negativa de l'empresa» per executar la modalitat. Una ambigüitat així és una porta oberta a l'ús a discreció. Cal destacar, també, que l'eliminació de l'acceptació de la conselleria o del ministeri per tirar endavant qualsevol ERO ha permès reduir el número de traves.</p> <p>L'ampliació de les causes d'acomiadament objectiu per malaltia va ser un altre dels punts negatius incorporats amb afectacions molt greus. Per exemple: la setmana passada, la plantilla de Correus de Barcelona va fer cinc dies de vaga contra els acomiadaments produïts per aquesta raó.</p> <p><strong>Hores extraordinàries</strong></p> <p>Un altre aspecte per eliminar condicions laborals ha estat la relaxació de les condicions per a fer modificacions substancials de les condicions de treball. En només 15 dies i adduint algun dels motius de tràmit existents, moltes empreses han pogut reduir qualsevol garantia, salari o dret de la plantilla. L'escàs període de negociació pretén limitar les possibles respostes en forma de vaga.</p> <p>En relació al treball a temps parcial, com que es permet fer hores extraordinàries en aquesta modalitat, es va donar a les empreses la clau perquè les plantilles s'adaptin a les corbes de producció. Es paga així pel temps de treball imprescindible, i amb un contracte per a sis hores s'amplia a vuit quan convé. El nombre de treballadors i treballadores que tenen aquesta mena de contractes contra la seva voluntat ha passat del 30% al 62% el 2017. Un de cada tres nous contractes signats el 2017 és a temps parcial.</p> <p>Aquest panorama desolador és inamovible? En absolut. En tots els sectors o empreses en què el conflicte dirigit pels treballadors i les treballadores s'ha expressat de forma decidida, les patronals han retrocedit i s'han assolit avenços. Potser la clau per defensar i millorar els drets de la classe treballadora és en les assemblees i l'acció sindical col·lectiva, sense que hi faci res el que diu la lletra de cap llei.</p> <p>* <i>Article d'Òscar Murciano, Secretari d'Acció Social de CGT Catalunya, publicat al diari Jornada<br class='autobr' /> <a href="https://www.diarijornada.coop/opinio/20180630/estralls-reforma-laboral" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://www.diarijornada.coop/opinio/20180630/estralls-reforma-laboral</a></i></p></div> El Congrés Obrer de Sants, un centenari brillant de l'anarcosindicalisme català http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12887 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12887 2018-06-30T14:42:20Z text/html ca Coordinació del Catalunya Comunicació alternativa Anarquisme Memòria històrica <p>A finals de juny es commemora el centenari del Congrés Obrer de Sants que la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRT-C) va celebrar des del dia 28 de juny fins a l'1 de juliol del 1918 a l'Ateneu Racionalista Obrer de Sants (Carrer Vallespir núm. 12) de la ciutat de Barcelona.<br class='autobr' /> La rellevància i transcendència d'aquest congrés de l'obrerisme català, de coneguda orientació revolucionària i llibertària alhora, ha estat ressaltada per diferents historiadors catalans i també per d'altres dins de (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot72" rel="tag">Comunicació alternativa</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot16" rel="tag">Memòria històrica</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH111/arton12887-1292e.png" width='150' height='111' /> <div class='rss_texte'><p><strong>A finals de juny es commemora el centenari del Congrés Obrer de Sants que la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRT-C) va celebrar des del dia 28 de juny fins a l'1 de juliol del 1918 a l'Ateneu Racionalista Obrer de Sants (Carrer Vallespir núm. 12) de la ciutat de Barcelona.</strong></p> <p>La rellevància i transcendència d'aquest congrés de l'obrerisme català, de coneguda orientació revolucionària i llibertària alhora, ha estat ressaltada per diferents historiadors catalans i també per d'altres dins de l'àmbit de l'Estat espanyol, destacant especialment que amb ell s'inicia la sostinguda i irreversible etapa d'enfortiment de l'anarcosindicalisme ibèric, representada per Confederació Nacional del Treball (CNT).</p> <p>No ens equivocaríem massa si afirméssim que moltes iniciatives organitzatives de l'anarquisme ibèric al llarg de la seva dilatada història van estar engendrades en el si dels diversos moviments llibertaris catalans. En el cas concret del Congrés de Sants, les influències i suggeriments van ser determinants, tant pel que fa a les resolucions organitzatives aprovades, com al destacable gruix d'associats i militants implicats en aquest projecte col·lectiu.</p> <p>Fent-me ressò –d'una forma totalment lliure– del títol del llibre de Xavier Díez L'anarquisme, fet diferencial català, podríem dir que el Congrés de Sants de la CRT-C formaria part d'aquesta narrativa plural alternativa al capitalisme projectada i somiada per multitud de dones i homes que (mal) vivien a casa nostra i que lluitaven per una nova societat sense cap mena d'explotació.</p> <p>En aquesta direcció de vibrant ansietat revolucionària, és necessari destacar la influència positiva i engrescadora que van exercir els primers temps de la Revolució russa del 1917 per al conjunt dels moviments obrers europeus, també pels d'arrel catalana. Era la primera revolució d'afermament socialista, nítidament popular i proletària alhora, i això era fortament valorat pels sectors socials amb més voluntat i anhel d'emancipació social.</p> <p>Com ha assenyalat el reconegut historiador Josep Termes, en un assaig sobre els orígens i repercussions de la Revolució russa a Catalunya, van ser els propagandistes anarquistes els primers i millors difusors d'aquesta emergent revolució proletària, almenys en el seu periple inicial.</p> <p>El Congrés de Sants s'emmarcaria en aquest moment de cruïlla històrica, esperant i desitjant alhora que molts dels somnis proletaris d'alliberament social fossin reeixits. A tall d'exemple, a la Memòria del Congrés, redactada pel Comitè de la CRT-C el desembre de 1918, ens torbem unes breus reflexions de suport a aquests anhels: “Les nostres primeres paraules, els nostres desitjos i les nostres admiracions són per a ells. A tots us prometem que els nostres actes estaran inspirats en les vostres gestes i que tindrem com honor propi prosseguir el camí que ens heu remarcat”.</p> <p><strong>El Congrés de Sants: elements rellevants de reflexió i d'anàlisi</strong></p> <p>De les moltes i útils reflexions que podríem elaborar al voltant del Congrés de Sants, m'agradaria destacar-ne especialment dues, que he considerat podrien ser les més rellevants a l'hora d'acotar una anàlisi més clarificadora d'aquesta cimera de l'anarcosindicalisme català.</p> <p>La primera d'elles, que segons el meu parer ha estat poc reconeguda, es fonamenta en la reeixida capacitat demostrada pels propagandistes llibertaris per agrupar, d'una forma més cohesionada i consistent, al moviment obrer català. Aquesta era una de les mancances més recurrents per intentar resoldre de forma prioritària. Els mateixos protagonistes ho afirmaven sovint a les pàgines del periòdic Solidaridad Obrera (òrgan de la CRT-C) i el Congrés de Sants ho va encarar i solucionar d'una forma clarament satisfactòria.</p> <p>Al Congrés hi van estar representats 73.860 associats, amb 164 delegats que pertanyien a 153 societats obreres i sindicats de les principals comarques de Catalunya. Unes dades força rellevants, que és important fer valdre perquè no s'havien donat fins a aquells moments, certificant els inicis del creixement associatiu al voltant de la Confederació Regional del Treball de Catalunya.</p> <p>Per bé que la major part dels afiliats provenien de la ciutat de Barcelona, amb 54.572 associats, és també força remarcable la participació d'afiliats de moltes ciutats i pobles de comarques com van ser Sabadell, Terrassa, Badalona, Mataró, Manresa, Igualada, Reus, Tarragona, Lleida, Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell, per enumerar algunes de les principals ciutats representades a la trobada.</p> <p>Semblava, fins a aquests precisos moments, que la CRT-C era prioritàriament una organització vinculada al moviment obrer de la ciutat de Barcelona, però amb una articulació sindical fràgil a la resta de ciutats de les comarques catalanes. Amb la dinàmica favorable engegada al Congrés de Sants es començarien a dissipar algunes de les mancances recurrents de l'obrerisme català amb el seu conjunt, tant pel que té a veure amb les qüestions d'ordre organitzatiu, com les relacionades amb l'àmbit ideològic que fragmentaven i paralitzaven la possible cohesió de forces sindicals al Principat.</p> <p>Després del Congrés de Sants la CRT-C esdevindria, durant molt de temps i per mèrits propis, l'organització referent del moviment obrer català. El sindicalisme llibertari havia fet realitat, ara ja si duna forma més sòlida i encertada, la indiscutible influència ideològica que exercia, per diversos mitjans, sobre les classes treballadores de casa nostra.</p> <p>La segona consideració a destacar, sens dubte la més reconeguda quan parlem del Congrés de Sants, seria la proposta i aprovació d'una nova forma d'articulació sindical col·lectiva mitjançant els anomenats Sindicat Únics de Ram o d'Indústria que abastava tota l'estructura organitzativa de la CRT-C. Aquesta nova eina sindical volia substituir les velles maneres d'agrupar-se dels treballadors catalans, que provenien de l'últim terç del segle XIX i es basaven en les antigues Societats Obreres, on es prioritzava l'ofici com a eix nuclear del seu agrupament bàsic.</p> <p>La reflexió col·lectiva desenvolupada al Congrés de Sants pel que fa als Sindicats Únics va ser força extensa i participativa. Les idees-força que s'oferiren al debat congressual, basculaven dialècticament entre la prioritària necessitat d'englobar al nombre més gran de treballadors en potents organitzacions sindicals per lluitar contra la burgesia, i per l'altra banda una posició de tall immobilista que seguia defensant la validesa de l'ofici com a element prioritari d'agermanament proletari. Un debat que majoritàriament va ser resolt pels congressistes decantant-se per l'aprovació i implementació dels anomenats Sindicats Únics de Ram o d'Indústria, valorant-lo com la millor i més útil forma d'agrupament obrer per lluitar contra la burgesia.</p> <p>Aquesta resolució congressual no suposava ni una centralització jerarquitzada, ni tampoc una estructuració burocràtica dels sindicats, com alguns havien suposat i criticat. Les assemblees de treballadors associats seguirien sent els eixos distintius de la renovada organització sindical, que mantindria els trets característics més reconeguts de la filosofia sindical llibertaria. A més a més, els delegats participants en el Congrés de Sants, essent conscients del canvi substancial a desenvolupar, van oferir un marge de temps prudencial perquè tots els sindicats poguessin adequar-se a la nova estructuració sindical aprovada.</p> <p>Som coneixedors, per les diverses referències aparegudes posteriorment al diari Solidaridad Obrera, que en la major part dels casos la transició organitzativa va ser eficient i es va resoldre favorablement a finals d'aquell mateix any. Després del Congrés de Sants, la CRT-C va engegar una extensa campanya arreu de Catalunya amb el nom Excursions de Propaganda, per donar a conèixer els diferents acords i resolucions i animar a la resta d'organitzacions obreres catalanes a sumar-se al nou projecte sindical sorgit.</p> <p>L'historiador Manel Lladonosa, que és l'autor de l'únic llibre dedicat exclusivament al Congrés de Sants, ens informava –d'una forma molt documentada– que el dia 8 de desembre del 1918 la CRT-C havia celebrat una Assemblea Regional a la ciutat de Barcelona en la que hi participarien 254 entitats obreres de tota Catalunya, representant a 345.000 afiliats. Unes xifres d'afiliació realment força destacables, tan sols mig any després de la celebració del Congrés de Sants.</p> <p>Posteriorment, a finals del 1919, la CRT-C arribaria a la seva quota més gran d'afiliació durant aquest període, agrupant un total de 427.000 associats en el marc de la seva destacada participació en el II Congrés de la CNT celebrat a Madrid. Com han assenyalat alguns coneguts historiadors catalans, això suposava l'agrupament majoritari de les classes populars catalanes al voltant de l'anarcosindicalisme.</p> <p>* <i>Article de l'historiador Joan Zambrana publicat a la Directa<br class='autobr' /> <a href="https://directa.cat/el-congres-obrer-de-sants-un-centenari-brillant-de-lanarcosindicalisme-catala/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://directa.cat/el-congres-obrer-de-sants-un-centenari-brillant-de-lanarcosindicalisme-catala/</a></i></p></div>