CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/ Confederació General del Treball. Associació de treballadors i treballadores anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària, Catalunya ca SPIP - www.spip.net CGTCatalunya.cat http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L72xH106/siteon0-dc90f.gif http://www.cgtcatalunya.cat/ 106 72 Concentració a Can Serra el 30 de novembre davant la manca de voluntat de la Diputació de Barcelona d'arribar a acords a la Mesa General de Negociació http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12676 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12676 2017-11-16T10:44:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Comunicats Negociació col·lectiva Mobilitzacions laborals Administració Pública Barcelonès agenda agenda_destacat <p>Concentració a Can Serra el dijous 30 de novembre. Comunicat conjunt de les Seccions Sindicals de la CGT i de CCOO<br class='autobr' /> Companyes, companys,<br class='autobr' /> Us fem saber que arran del bloqueig actual de les negociacions del qual us vam informar en el nostre comunicat del 13 de novembre, hem decidit, conjuntament amb CCOO, convocar concentració de protesta el proper dijous 30 de novembre davant de Can Serra a les 11h, amb motiu de la celebració del Ple corporatiu d'aquest mes. Us adjuntem el comunicat conjunt que (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot135" rel="tag">Comunicats</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot55" rel="tag">Negociació col·lectiva</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot13" rel="tag">Administració Pública</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot17" rel="tag">Barcelonès</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot3" rel="tag">agenda</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot68" rel="tag">agenda_destacat</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH99/arton12676-39ca1.jpg" width='150' height='99' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Concentració a Can Serra el dijous 30 de novembre. Comunicat conjunt de les Seccions Sindicals de la CGT i de CCOO</strong></p> <p>Companyes, companys,</p> <p>Us fem saber que arran del bloqueig actual de les negociacions del qual us vam informar en el nostre <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12675" class='spip_out' rel='external'>comunicat del 13 de novembre</a>, hem decidit, conjuntament amb CCOO, convocar concentració de protesta el proper dijous 30 de novembre davant de Can Serra a les 11h, amb motiu de la celebració del Ple corporatiu d'aquest mes. Us adjuntem el comunicat conjunt que hem acordat els dos sindicats per a difondre aquesta convocatòria, i també us el copiem a continuació, en el cos d'aquest correu. Feu córrer aquesta convocatòria i, en la mesura en què us sigui possible, acudiu. És important que hi siguem moltes aquell dia.</p> <p>Salut!</p> <p><strong>Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona</strong></p> <hr class="spip" /> <p><strong>CONCENTRACIÓ A CAN SERRA EL DIJOUS 30 DE NOVEMBRE</strong></p> <p><strong>Comunicat conjunt de les Seccions Sindicals de la CGT i de CCOO</strong></p> <p>A tota la plantilla de la Diputació de Barcelona,</p> <p>En compliment del mandat de l'Assemblea general de treballadors i treballadores celebrada el proppassat dia 19 de setembre, i davant l'evident manca de voluntat de la Diputació d'arribar a acords a la Mesa General de Negociació per a assegurar els nostres drets i condicions de treball posats en qüestió arran de l'informe de la Sindicatura de Comptes del mes de juliol, les Seccions Sindicals de la CGT i de CCOO CONVOQUEM:</p> <p><strong>CONCENTRACIÓ DAVANT DE CAN SERRA (Rbla. de Catalunya, 126) EL DIJOUS DIA 30 DE NOVEMBRE A LES 11h AMB MOTIU DE LA CELEBRACIÓ DEL PLE CORPORATIU DE LA DIPUTACIÓ</strong></p> <p>Fem una crida a difondre aquesta convocatòria i a participar-hi de forma activa. Per la qual cosa, cridem a tota la plantilla a fer un esforç per ser-hi, a més del personal dels centres de treball propers (que poden aprofitar la mitja hora de l'esmorzar).</p> <p>Us animem a fer i a portar aquell dia cartells, pancartes, xiulets i qualsevol altre estri que considereu oportú per a fer sentir la nostra veu i indignació als polítics de la Diputació.</p> <p>Per a més informació sobre la situació actual, us adjuntem els comunicats difosos recentment per les nostres Seccions Sindicals (Veure documents adjunts).</p> <p>El dia 30 de novembre manifestarem la nostra determinació en deixar ben clar als polítics que ELS NOSTRES DRETS I CONDICIONS DE TREBALL NO SE SUSPENEN: Els defensarem per garantir-los i millorar-los. Fem-ho entre tots i totes!</p> <p>Us emplacem, així mateix, a restar atents i atentes a altres futures convocatòries. Salut!</p> <p><strong>Seccions Sindicals de la CGT i de CCOO a la Diputació de Barcelona</strong></p> <p><a href="https://cgtdiba.wordpress.com/2017/11/14/concentracio-a-can-serra-el-dijous-30-de-novembre-comunicat-conjunt-de-les-seccions-sindicals-de-la-cgt-i-de-ccoo/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://cgtdiba.wordpress.com/2017/11/14/concentracio-a-can-serra-el-dijous-30-de-novembre-comunicat-conjunt-de-les-seccions-sindicals-de-la-cgt-i-de-ccoo/</a></p></div> Entrevista a membres de la Cinètika: 'És un projecte en construcció, de base llibertària' http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12672 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12672 2017-11-15T17:21:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Anarquisme Barcelonès Habitatge/Especulació/Okupació Moviments Socials <p>Parlem amb... el Vaso, l'Eli i el Manel, que formen part del projecte de La Cinètika<br class='autobr' /> “La Cinètika és un projecte en construcció, de base llibertària”<br class='autobr' /> Al cor de Sant Andreu del Palomar, poble-barri barceloní, un gran espai okupat i autogestionat destaca en plena rambla de Fabra i Puig: és la Cinètika, un espai impressionant on un dia hi va haver un multicines, avui obert al barri, ple d'activitats i de vida.<br class='autobr' /> Aquest espai és ple de possibilitats i sabem que hi ha molta activitat; quins espais teniu a (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot17" rel="tag">Barcelonès</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot27" rel="tag">Habitatge/Especulació/Okupació</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot120" rel="tag">Moviments Socials</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH85/arton12672-20696.jpg" width='150' height='85' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Parlem amb... el Vaso, l'Eli i el Manel, que formen part del projecte de La Cinètika</p> <p>“La Cinètika és un projecte en construcció, de base llibertària”</strong></p> <p><i>Al cor de Sant Andreu del Palomar, poble-barri barceloní, un gran espai okupat i autogestionat destaca en plena rambla de Fabra i Puig: és la Cinètika, un espai impressionant on un dia hi va haver un multicines, avui obert al barri, ple d'activitats i de vida.</i></p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Aquest espai és ple de possibilitats i sabem que hi ha molta activitat; quins espais teniu a la Cinètika?</strong><br class='autobr' /> Eli: Hi ha la biblioteca; la Saluteka, que és un espai de salut autogestionat; l'àrea de nens, que està en construcció; la botiga gratis; la zona de costura, que és més aviat una sala polivalent; el gimnàs; la cuina i l'espai dels menjadors; la zona del taller... i després a dalt hi ha sala d'assaigs; sala de projeccions, on s'hi fa cinema i també s'hi fan xerrades; la sala d'assajos de flamenc; la sala de concerts; ara hi haurà plató ...<br class='autobr' /> Vaso: L'altra sala de cinema, més petita.<br class='autobr' /> Manel: I bé, la sala de teatre que està...<br class='autobr' /> V: Sí, és un projecte de fa temps i que no tira...<br class='autobr' /> M: Sí. És un projecte que està en construcció, la Cinètika. Fins i tot els espais que ja existeixen continuen contínuament en construcció. Des del gimnàs fins a la biblioteca tot segueix ampliant-se.<br class='autobr' /> V: Sí, la zona de nens es vol ampliar... la zona que serà un taller en un futur, es vol reformar... Hi ha mogollón de curro! Però, bé, tot el curro que fas després ja està fet, no? El gimnàs també va ser molt curro instal·lar tot el tatami. És un enorme tatami, de 16 metres! Però una vegada ja s'ha fet, ja està fet. Una setmana hi vam estar currant!<br class='autobr' /> M: A mi això em remet a aquella sensació de quan ho has fet tu. Perquè et fots una setmana currant i quan ja està fet és l'hostia, és un plaer! I amb la biblio, per exemple, hem passat mesos catalogant llibres, contactant amb editorials i col·lectius... I quan comença, encara queda el doble de treball per fer! Però ja dius "això ja és real" i ja pot venir a la gent un pilar de llibres, fer xerrades...</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>I d'activitats què feu?</strong><br class='autobr' /> E: Bé, hi ha les activitats del gimnàs, que ara comencem el curs i hi haurà canvis, però fins ara el que hi havia era muay thai, boxa, autodefensa feminista, zumba, ioga, aikido...; després hi ha aquest grup de xavals que vénen a entrenar al seu rotllo...</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Adolescents?</strong><br class='autobr' /> V: Sí! Menors.<br class='autobr' /> E: Entre dotze i setze... Després hi ha preparació física per a ocupació sense escales... I crec que això és tot.<br class='autobr' /> V: Al gimnàs sí.<br class='autobr' /> E: Llavors, hi ha la biblioteca que obre dos dies a la setmana; els cinemes dels dijous (que ara n'hi haurà els divendres també); el sopador dels divendres...<br class='autobr' /> V: Taller d'escriptura...<br class='autobr' /> E: També hi havia taller de costura...<br class='autobr' /> V: Taller de dibuix...<br class='autobr' /> E: Hi havia un hack lab, però una mica intermitent...</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Es fa flamenc, també, oi?</strong><br class='autobr' /> V: Sí, però el flamenc és un projecte, com els espais d'assaig. No són activitats obertes. És a dir, tu pots venir a formar-ne part però no són activitats públiques. I bé, després hi ha activitats puntuals, que ens vénen mogollón de propostes externes. Algú que ens diu: "Mira, vull fer una projecció"; o "vull fer una xerrada"; o "volem fer unes jornades"...<br class='autobr' /> M: Sí. N'hi ha hagut algunes de molt multitudinàries... "Amors plurals", per exemple.<br class='autobr' /> E: O el festival de Cinema Anarquista.<br class='autobr' /> V: I la Mostra de Cinema Trans-bollo-marika també la van fer aquí.<br class='autobr' /> M: Es tornarà a fer "Amors plurals", al gener o així. I a finals d'octubre es presenta el documental de la COPEL, que es preveu que hi vingui molta gent. I d'activitats puntuals, es fa de tot...<br class='autobr' /> V: També hi ha hagut força relació amb Caus, que per exemple han fet aquí algunes colònies de gènere; van ser aquí un parell de dies fent els seus tallers... I vénen molts Caus a fer "descobertes". Vénen aquí i els ensenyem el projecte.<br class='autobr' /> E: En lloc d'anar al camp ara es dediquen a venir aquí! [riu]<br class='autobr' /> M: Busquen projectes d'organització de base i per aprendre una mica com funcionen... I aquí n'han vingut uns quants, ja.<br class='autobr' /> V: Sí, parlen molt d'educació en valors i tot això. A mi m'ha resultat molt curiós tot això perquè al capdavall quant a valors tenim moltes coses en comú. ¡I ja està bé aquesta interacció!</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>I com és que vénen els caus?</strong><br class='autobr' /> V: Ens solen contactar ells... Les "descobertes" i tot això, és clar, se'n fa una i ja la gent ho veu o es parla, i els altres monitors diuen "Ah, doncs...".<br class='autobr' /> M: "Ens donen facilitat", no?</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>I com és el funcionament de la Cinètika, de tots aquests espais i projectes que hi conviuen?</strong><br class='autobr' /> V: La idea és que els projectes siguin autònoms i que hi hagi una persona rotativa de cada projecte que vagi a l'assemblea de gestió, que és tots els diumenges. I en aquesta assemblea –això ja es va decidir a les bases de mínims– no hi ha col·lectius polítics, entenent com a tal per exemple el Grup Elissa com a col·lectiu, o un grup feminista, etc. L'assemblea la formen persones que participen de projectes que funcionen a la Cinètika –una persona rotativa de cada projecte– i després persones a títol individual que estan interessades en el projecte.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>I aquestes bases de mínims que dèieu, quines són concretament?</strong><br class='autobr' /> V: A part del que acabem de comentar, es treballa sobre una base llibertària: independent; autogestionat; assembleari –per consens o adhesions–; horitzontal; feminista; lliure de drogues, d'alcohol i de fum... . És un espai orientat a projectes, tallers i activitats que afrontin problemàtiques i necessitats del barri, que funcionen com a unitats autònomes. [A la Cinètika i al seu blog es poden trobar les bases completes]</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Com va començar el projecte, la idea d'ocupar aquest espai?</strong><br class='autobr' /> V: Des d'alguns col·lectius del barri es va impulsar una assemblea per muntar un centre social, entre la penya del Grup Elissa, gent que quedava per aquí de l'assemblea del CODA –que era un centre esportiu ocupat autogestionat, que l'havien desallotjat feia uns mesos a Gran de Sant Andreu– i algunes persones de la Gordi [un centre social okupat al barri, desallotjat uns mesos abans], del PTAC –el Punt de Trobada d'Afectats per la Crisi [sorgit arran del 15M]– i del barri en general. Vam estar força temps fent assemblees prèvies per pensar com volíem que fos aquest projecte, perquè volíem un centre social amb unes característiques determinades, no de qualsevol manera. I en aquestes assemblees prèvies es van conformar aquestes bases de mínims.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Políticament era divers?</strong><br class='autobr' /> V: La veritat és que tothom venia d'entorns llibertaris... Però es buscava crear un centre social que no fos tan identitari, que fos més obert i plural; que no sigui un espai amb una identitat estètica molt marcada. És una cosa que es va parlar molt de temps; volíem un espai que parlés més pels fets que per l'estètica. I vam estar fent assemblees, donant-li forma al projecte, jo crec que uns sis mesos.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Quan va ser la okupació?</strong><br class='autobr' /> V: Això es va ocupar el 3 d'abril de 2016. Aquell cap de setmana es feien les Jornades per un Palomar Autònom i Anticapitalista, que s'anunciava a la plaça de les Palmeres però que seria aquí. I així es va okupar, el divendres a la nit, i el dissabte al matí hi va haver una cercavila pel barri, amb diverses parades explicant coses de la història de la okupació al barri, amb gent de l'Ateneu Llibertari del Palomar i la penya de la Gordi... Perquè al barri hi ha hagut molta mobilització amb l'okupació... I allà es va fer la primera assemblea oberta, i ja va començar la Cinètika realment.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>I la idea de triar precisament aquest espai?</strong><br class='autobr' /> V: És clar, tots havíem vist milers de vegades aquest espai tancat i era: “Wow! Molaria okupar el cine!” Però és una cosa que no es veia molt possible... I per què triem aquest lloc? A més de la visibilitat i que pensàvem que feia falta, la Cinètika neix també una mica com a necessitat de donar resposta a la institucionalització dels espais, de moviments propers al nostre, i donar respostes reals a necessitats reals. Llavors vam veure que seria molt guapo un espai molt visible, molt cèntric al barri, que nucleés molt la vida al barri, en un sentit ampli. Per això volíem que no fos un lloc molt identitari, que fos un lloc que parlés per la pràctica i pels fets; per la manera d'organitzar-se, per la manera de fer les coses, i no perquè tingués una etiqueta o una bandera o unes sigles...<br class='autobr' /> M: Per mi és important l'antecedent que suposava el CSOA Transformadors, perquè alguna gent al finalitzar aquell projecte es va integrar en aquest projecte de La Cinètika, quan s'estava gestant. Encara que no va deixar molta empremta, aquell ja va ser un intent de fer un espai que tingués repercussió en el barri. En el cas de Transformadors era marcadament anarquista, i potser això suposava un fre, però pel que fa a l'actitud i les intencions que tenia darrere, i sobretot la resposta que es volia donar, a més de posar el dit a la llaga a la institucionalització dels espais, al conflicte amb aquest ajuntament que suposadament ve dels moviments socials... va ser molt evident.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Respecte a la integració al barri ... Quina ha sigut la resposta entre la gent del barri?</strong><br class='autobr' /> M: Entra molt gent del barri, de debò. Una altra cosa és que vulguin participar de la gestió de l'espai. Però jo crec que des d'un principi la curiositat pel que aquí passava, la simpatia i les ganes que aquí passin coses i participar-hi... crec que hi són, i és una resposta molt positiva.<br class='autobr' /> V: Sí. En aquest sentit funcionen molt bé les activitats. Al gimnàs hi ve molta gent; i a la biblioteca; hi ha gent que ve a la botiga gratis; al cine hi ve moltíssima gent... Hi entra molta gent! Estàs aquí obert i entra molta gent, i pregunten, tafanegen. I té una repercussió a Barcelona, no només al barri: hi ha molts col·lectius de mogudes diverses que fan jornades aquí, externes, que li donen molta vida a la Cinètika. I després a l'assemblea sí, hi ha gent que no coneixíem que ha anat venint; gent molt externa... I quan vam okupar, això es va netejar entre mogollón de gent la primera batuda... El moment de l'ocupació va ser un boom.<br class='autobr' /> E: Crec que el que fa falta és que la gent que ve s'involucri més a la Cinètica ...</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>A nivell de gestió?</strong><br class='autobr' /> E: Sí; bàsicament.<br class='autobr' /> M: Potser que la senti més seva, no? Que jo crec que també és normal, perquè estem acostumats a ser usuàries dels espais i a la gent li sembla molt bé, molt interessant, però la gent està acostumada a consumir, no a formar part d'això. I crec que la voluntat de la Cinètika és traspassar això.<br class='autobr' /> V: És clar, és que som educats en la cultura del delegacionisme i això és un repte de tot centre social i de tot projecte. Però això és normal, és un problema que és social, i és un repte transformar-ho!</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Qui té la propietat d'aquest espai?</strong><br class='autobr' /> V: Hi ha tota una història amb aquest espai, perquè no és casual. Aquest espai –i el del Sant Andreu Teatre (SAT), que està al darrere– fa molt temps eren cotxeres i una plaça. Després es van tirar les cotxeres i es va fer el SAT i aquí els cinemes Lauren. Tot aquest terreny és municipal, d'ús públic, i es va fer un dret de superfície amb Lauren Cinema per construir això, amb dret per explotar-ho per 50 anys. Però la propietat del sòl és de l'Ajuntament. Què va passar? Lauren Cinema va tancar el 2011.<br class='autobr' /> M: Els que van quedar tirats van ser els treballadors... Els últims mesos van anar reduint personal, van anar deixant de cobrar, i quan van quedar aquí quatre persones d'un dia per l'altre van xapar i es van quedar sense res. Va haver-hi una protesta, es van quedar tancats amb les famílies, que no sortien d'aquí fins que se'ls pagués el que els devien... I aquí va quedar la cosa.<br class='autobr' /> V: La forma legal de Lauren Cinema va fer fallida deixant un deute milionari, i el dret de superfície es va repartir entre diverses entitats bancàries que van assumir aquest deute: l'Institut Català de Finances, el BBVA, un banc alemany, i tres o quatre més una mica més petits. Durant aquests anys es va parlar de diferents projectes per a aquest espai, però mai van tirar endavant. De fet, no és tan senzill, perquè aquí primer has de pagar el deute i després hauràs de gastar-te la pasta en reformes i després arrencar... I l'Institut Català de Finances, que és públic, ha fet enrere que es donés un ús a aquest espai, que estava abandonat.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Que la propietat del dret de superfície estigui en mans de diferents bancs us facilita, perquè han de posar-se d'acord...</strong><br class='autobr' /> V: És clar. Per fer la denúncia com a propietaris del dret de superfície haurien de posar-se d'acord. No ens pot denunciar només un, com en el penal sí que ho va fer el BBVA amb l'Institut Català de Finances.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Heu tingut judici penal, doncs.</strong><br class='autobr' /> V: A una persona la van identificar al carrer; finalment va ser absolta, i per això no ens van desallotjar. Aquí vam tenir molta sort, perquè ens va denunciar l'Institut Català de Finances i el BBVA... Que si no ens haguessin absolt, haurien desallotjat això, segurament en dos mesos. Políticament és molt significatiu que fos l'ICF, que és una entitat de la Generalitat, un dels que va denunciar.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Els espais okupats sempre viuen tensionats per aquest haver de defensar l'espai constantment.</strong><br class='autobr' /> Està bé que entenguem tots que la nostra força al carrer és important, té la seva repercussió... Aquest raonament és molt important; saber que al carrer es guanyen coses. Perquè sense fer-los pagar un cost per desallotjar-nos... Al cap i a la fi estem parlant de la resistència dels espais. No donar-nos els espais. Perquè si volguéssim legalitzar això no costaria gens. A l'ajuntament li encantaria que tinguéssim una actitud pactista amb ells. I això ho sabem. Però, precisament, una cosa que teníem molt clara des del principi i està en les bases és no tenir una relació de pacte amb l'ajuntament ni amb la institució, perquè el projecte és molt diferent ...<br class='autobr' /> E: Crec que és important que aquest espai sigui autònom i autogestionat i que no depengui de les institucions.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Quina relació hi teniu, amb l'Ajuntament de Barcelona?</strong><br class='autobr' /> V: Nul·la. No hi hem tingut contacte. Com que ho hem deixat tan clar des del principi no ho han intentat. I millor que no ho intentin! Els de l'ajuntament al barri anaven mentint dient que l'espai del cinema tenia problemes estructurals per evitar que s'okupés això; de fet van tapiar el recinte del cinema per evitar que s'okupés... Però les seves mentides no ho van poder evitar. Està clar que el seu desig no era que això s'okupés. És més: quan es va okupar això estaven estirant-se els cabells!<br class='autobr' /> M: Aquesta resposta és que recorda molt a Transformadors. Allò portava anys buit i la raó que va donar el govern de CiU i va seguir mantenint Guanyem és que tenia uns danys estructurals. Quan arquitectes van repassar tot l'edifici dues vegades i no hi van trobar cap problema. És una manera neta d'estalviar-se problemes. Fer creure que si entres el problema serà teu.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Alguna cosa que us interessi dir per acabar?</strong><br class='autobr' /> E: Que és un espai obert on qualsevol que vulgui hi pot participar. O sigui: Volem que vingueu! A participar i involucrar-se...</p> <p>* <i>Entrevista realitzada per Ramon Massana, publicada al núm. 196 de la revista Catalunya</i></p></div> Innovació educativa al II Debat extraordinari sobre l'educació pública catalana, el dissabte 18 de novembre a Badalona http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12677 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12677 2017-11-15T17:20:39Z text/html ca Coordinació del Catalunya Barcelonès Nord Ensenyament Ensenyament <p>Ja és aquí el II Debat extraordinari sobre l'educació pública catalana. Innovació educativa! Convoquem a docents, famílies, estudiants i ciutadania en general el proper dissabte 18 de novembre de 2017 de 10 a 19 h per debatre plegats. Tota la informació i inscripcions a http://www.debateducaciopublica.net/<br class='autobr' /> 18 DE NOVEMBRE DE 2017 DE 10 A 19 H A L'INSTITUT BARRES I ONES DE BADALONA.<br class='autobr' /> Mentre els moviments socials portaven anys mobilitzant-se en defensa de l'educació pública de qualitat per a tothom, (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique10" rel="directory">Notícies</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot14" rel="tag">Barcelonès Nord</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot31" rel="tag">Ensenyament</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot132" rel="tag">Ensenyament</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L106xH150/arton12677-b4d28.jpg" width='106' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>Ja és aquí el II Debat extraordinari sobre l'educació pública catalana. Innovació educativa! Convoquem a docents, famílies, estudiants i ciutadania en general el proper dissabte 18 de novembre de 2017 de 10 a 19 h per debatre plegats. Tota la informació i inscripcions a <a href="http://www.debateducaciopublica.net/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.debateducaciopublica.net/</a></p> <p>18 DE NOVEMBRE DE 2017 DE 10 A 19 H A L'INSTITUT BARRES I ONES DE BADALONA.</p> <p>Mentre els moviments socials portaven anys mobilitzant-se en defensa de l'educació pública de qualitat per a tothom, el món educatiu s'ha vist sacsejat per l'aparició de l'anomenada innovació educativa, una qüestió que ha irromput amb un insòlit soroll mediàtic i de la mà de nous actors aliens al món educatiu de la pública com són les fundacions privades, els bancs i les empreses. La moda de la innovació educativa ha obert clarament un nou espai de debat i volem reflexionar-hi.</p> <p>Consulta el programa i inscriu-te!</p> <p>Programa complet a <a href="http://www.debateducaciopublica.net/programa/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.debateducaciopublica.net/programa/</a></p> <p>Inscriu-te a <a href="http://www.debateducaciopublica.net/inscripcio/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.debateducaciopublica.net/inscripcio/</a></p> <p>Presentació a <a href="http://www.debateducaciopublica.net/presentacio/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.debateducaciopublica.net/presentacio/</a></p> <p><strong>CGT Ensenyament</strong></p> <p><span class='spip_document_7742 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH708/cartell-ii-debat-educacio-publica-innovacio-educativa-whatsapp-9a101.jpg' width='500' height='708' alt="" /></span></p></div> La nostra paciència no és infinita: Ha arribat l'hora de la mobilització a la Diputació de Barcelona! http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12675 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12675 2017-11-14T11:20:47Z text/html ca Coordinació del Catalunya Comunicats Mobilitzacions laborals Administració Pública Barcelonès <p>LA NOSTRA PACIÈNCIA NO ÉS INFINITA: HA ARRIBAT L'HORA DE LA MOBILITZACIÓ!<br class='autobr' /> Companys, companyes,<br class='autobr' /> Us enviem aquest comunicat per a informar-vos de la situació actual de les negociacions relatives als nostres drets i condicions de treball posats en qüestió per la Diputació arran del famós informe de la Sindicatura de Comptes publicat el mes de juliol (podeu consultar sobre aquest tema, per a situar-vos, els comunicats que vam difondre el 13 de setembre i el 23 d'octubre: http://bit.ly/2gSCqEz i (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot135" rel="tag">Comunicats</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot13" rel="tag">Administració Pública</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot17" rel="tag">Barcelonès</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L113xH150/arton12675-6367c.jpg" width='113' height='150' /> <div class='rss_texte'><p><strong>LA NOSTRA PACIÈNCIA NO ÉS INFINITA: HA ARRIBAT L'HORA DE LA MOBILITZACIÓ!</strong></p> <p>Companys, companyes,</p> <p>Us enviem aquest comunicat per a informar-vos de la situació actual de les negociacions relatives als nostres drets i condicions de treball posats en qüestió per la Diputació arran del famós informe de la Sindicatura de Comptes publicat el mes de juliol (podeu consultar sobre aquest tema, per a situar-vos, els comunicats que vam difondre el 13 de setembre i el 23 d'octubre: <a href="http://bit.ly/2gSCqEz" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://bit.ly/2gSCqEz</a> i <a href="http://bit.ly/2AzYdIK" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://bit.ly/2AzYdIK</a>).</p> <p>Al nostre darrer comunicat relatiu a aquesta qüestió us vam explicar que el procés encetat amb l'Assemblea general de treballadores realitzada el 19 de setembre a Urgell, i els acords presos en la mateixa (<a href="http://bit.ly/2xSQxEl" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://bit.ly/2xSQxEl</a>) havien provocat, aparentment, un canvi positiu en l'actitud de la patronal. Arran d'aquest s'havia obert un calendari intensiu de negociacions, el qual, almenys al principi, semblava que podia portar a concloure amb la garantia dels drets posats en qüestió, tot superant la pretensió inicial de la Diba de suspendre'ls de forma unilateral. Durant els dos darrers mesos s'havia estat avançant en aquest sentit, en principi en la línia de garantir i millorar els acords vigents en matèria d'incentius a la jubilació anticipada –l'aspecte en el qual més s'ha treballat durant aquest temps–, i els premis per anys de servei (cal recordar que hi ha dos assumptes més pendents de tractar, i que hores d'ara resten aparcats: la paga d'assiduïtat i els acords relatius a la jornada de treball). La nostra actitud ha estat d'intentar esgotar les vies de negociació, fins al punt que com a mostra de bona fe negocial vam postposar la implementació del mandat de l'Assemblea general del 19-S, de tirar endavant un calendari immediat de mobilitzacions, que a la pràctica, i fins ara, només s'ha concretat en una concentració davant Minerva, que es va realitzar el dia 22 de setembre.</p> <p>Doncs bé, ara mateix us podem anunciar que considerem que per part de la Diputació no està havent-hi cap bona fe en tot aquest procés de negociació. Constatem, en primer lloc, que malgrat que formalment no s'ha fet cap pas per a suspendre en el Ple els drets corresponents als punts subjectes a negociació, aquests resten a dia d'avui suspesos irregularment i de facto per la via dels fets consumats, atès que la Diba té paralitzats tots els expedients de sol·licitud posteriors al 31 de juliol. En relació a això, insistim en el criteri que us hem traslladat fins ara: Considerem que els nostres acords sobre jubilació anticipada i premis per anys treballats SÓN PLENAMENT VIGENTS, i us animem a realitzar i entrar pel registre les sol·licituds si reuniu les condicions. En segon lloc, constatem, en la darrera reunió de Mesa General de Negociació (MGN) celebrada el divendres dia 10, que Recursos Humans de la Diba es va desdir de tot el que s'havia tractat fins aleshores, i que va passar a considerar inviables les dues propostes d'acord que hi havia sobre la taula, tot escudant-se un cop més en el criteri d'Intervenció (això sí, sense proporcionar per escrit ni un sol argument jurídic procedent d'aquesta, cosa que ha estat característica al llarg de tot el procés).</p> <p>Davant de tot això, des de la CGT volem manifestar el següent:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Considerem una autèntica presa de pèl haver d'estar perdent el temps negociant amb una interlocució a nivell patronal que ens ha demostrat que no té cap mena de poder de decisió real sobre les matèries que, precisament, s'estan negociant. No trobem lògic que s'estigui avançant, aparentment, sobre aquestes matèries, però que a l'hora de la veritat, i quan s'està a prop d'arribar a acords, se'ns digui que es tira tot enrere tot apel·lant al criteri d'una instància externa (Intervenció) que no participa a la MGN. Això és jugar a un joc totalment deshonest per part de la Diputació. Més tenint en compte que no se'ns aporta en cap moment ni un sol argument jurídic que ho justifiqui. Volem que la Diba posi a negociar a qui tingui capacitat per part seva per fer-ho, i que ens deixin de marejar la perdiu d'una vegada.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> La CGT no s'aixeca de la Mesa ni dóna per tancada la negociació, però volem deixar clar que ni la nostra paciència ni la de la plantilla és infinita, i que la part patronal faria bé en començar a posar quelcom de la seva part per a resoldre un problema que ha generat ella mateixa, no pas les treballadores i els treballadors.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Per últim, FEM UNA CRIDA AL CONJUNT DE LA PLANTILLA I A LA RESTA DE SINDICATS A TIRAR ENDAVANT AMB CARÀCTER IMMEDIAT EL MANDAT DE L'ASSEMBLEA GENERAL DEL 19-S I A CONCRETAR EL MÉS AVIAT POSSIBLE UN CALENDARI DE MOBILITZACIONS, atès que hores d'ara resulta més que evident que sense una pressió per part de les treballadores i els treballadors no hi haurà cap mena de voluntat per part de la patronal de conduir aquestes negociacions a bon port.</p> <p>JA N'HI HA PROU DE MAREJAR LA PERDIU! ELS NOSTRES DRETS I CONDICIONS DE TREBALL NO SE SUSPENEN! DEFENSEM-LOS ENTRE TOTES!</p> <p>13 de novembre de 2017</p> <p><strong>Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona</strong><br class='autobr' /> <a href="https://cgtdiba.wordpress.com/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://cgtdiba.wordpress.com/</a><br class='autobr' /> <a href="https://twitter.com/CGTDiba" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://twitter.com/CGTDiba</a></p></div> Xerrada - Debat el 30 de novembre a Barcelona: 'Acollim, eduquem o assenyalem?' Què és el PRODERAI? http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12674 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12674 2017-11-13T22:37:00Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Barcelonès Ensenyament Ensenyament Immigració <p>L'elaboració de protocols per fer front a la radicalització islamista s'ha estès en els últims anys en diversos països europeus i les administracions han escollit els centres educatius com a espais de detecció de radicalisme islàmic.<br class='autobr' /> La realitat és que la implantació d'aquestes mesures, lluny de ser efectives, estableixen les bases per legitimar, des de les institucions, conductes racistes que en aquest cas assenyalen principalment les comunitats musulmanes però alhora servirien d'eina per assenyalar (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique10" rel="directory">Notícies</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot17" rel="tag">Barcelonès</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot31" rel="tag">Ensenyament</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot132" rel="tag">Ensenyament</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot36" rel="tag">Immigració</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L106xH150/arton12674-82dd0.jpg" width='106' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>L'elaboració de protocols per fer front a la radicalització islamista s'ha estès en els últims anys en diversos països europeus i les administracions han escollit els centres educatius com a espais de detecció de radicalisme islàmic.</p> <p>La realitat és que la implantació d'aquestes mesures, lluny de ser efectives, estableixen les bases per legitimar, des de les institucions, conductes racistes que en aquest cas assenyalen principalment les comunitats musulmanes però alhora servirien d'eina per assenyalar qualsevol dissidència.</p> <p>En el debat es plantejarà, d'una banda, la necessitat de fer front al PRODERAI (Protocol de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització als centres educatius) i d'altra banda, les greus conseqüències que tindria la seva aplicació.</p> <p>La Xerrada - Debat serà el dijous 30 de novembre a la seu de la CGT de Catalunya, al carrer Burgos 59 de Sants, Barcelona, a les 18:30 hores.</p> <p>Amb la participació de:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Marta Minguella</strong>, Professora de secundària de CGT Ensenyament.<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Ines Massot</strong>, Professora UB - Pedagogia.<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Aziz Baha</strong>, Educador social i mediador intercultural. Membre de la Casa Amaziga de Catalunya i de l'associació Cornellà sense fronteres.</p> <p><strong>Ensorrem Fronteres, CGT Ensenyament i CGT Catalunya</strong></p> <p><a href="https://www.facebook.com/events/697526323775047/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://www.facebook.com/events/697526323775047/</a></p> <p><a data-flickr-embed="true" href="https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/38379684582/in/dateposted-public/" title="Xerrada - Debat 30N"><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L353xH500/38379684582_49b4-33171.jpg" width='353' height='500' alt="Xerrada - Debat 30N" /></a></p> <script async src="//embedr.flickr.com/assets/client-code.js" charset="utf-8"></script></div> Entrevista a Iru Moner, membre d'Heura Negra: “A Vallcarca tenim un problema persistent d'habitatge” http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12669 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12669 2017-11-13T12:38:55Z text/html ca Coordinació del Catalunya Barcelonès Anarquisme Moviments Socials Habitatge/Especulació/Okupació <p>Iru Moner, membre d'Heura Negra, Assemblea Llibertària de Vallcarca, Barcelona:<br class='autobr' /> “A Vallcarca tenim un problema persistent d'habitatge”<br class='autobr' /> “Si volem propiciar un canvi hem de treballar en espais transversals i populars lluny dels espais de confort activistes”<br class='autobr' /> Parlem amb Iru Moner, membre d'Heura Negra, Assemblea llibertària del barri de Vallcarca de Barcelona. Malgrat que també seria molt interessant tenir una conversa amb ell sobre el moment sociopolític català que es viu aquests mesos, ens agradaria (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot17" rel="tag">Barcelonès</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot120" rel="tag">Moviments Socials</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot27" rel="tag">Habitatge/Especulació/Okupació</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH150/arton12669-c3a9b.jpg" width='150' height='150' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Iru Moner, membre d'Heura Negra, Assemblea Llibertària de Vallcarca, Barcelona:</p> <p>“A Vallcarca tenim un problema persistent d'habitatge”</p> <p>“Si volem propiciar un canvi hem de treballar en espais transversals i populars lluny dels espais de confort activistes”</strong></p> <p><i>Parlem amb Iru Moner, membre d'Heura Negra, Assemblea llibertària del barri de Vallcarca de Barcelona. Malgrat que també seria molt interessant tenir una conversa amb ell sobre el moment sociopolític català que es viu aquests mesos, ens agradaria centrar el focus en el ‘micro' i deixar el ‘macro' només com a un cert context.</i></p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Iru, podries pintar una mica com seria la realitat social, entorn, dificultats, del barri de Vallcarca per a algú que no el conegui</strong>?<br class='autobr' /> La realitat social del barri no deixa de ser la típica d'un barri treballador de Barcelona. Els problemes son la temporalitat, inseguretat i sous baixos dels treballadors, aguditzant-se en les dones i/o gent jove. També podem afegir que tot i ser un barri amb mala fama, patim un problema estructural d'habitatge. Degut a la pressió immobiliària dels barris del centre i Gràcia està fent que molta gent busqui pis a Vallcarca i els preus han patit una pujada considerable. <br class='autobr' /> Per altra banda està el caos urbanístic que es el regalet que ens va deixar la bombolla immobiliària a l'esclatar el 2008. Potser, el símbol de Vallcarca dels darrers 10 anys son els solars.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Has mencionat un problema estructural de vivenda. Podries aprofundir una mica en quins cognoms i quins interessos ho van permetre?</strong> <br class='autobr' /> Explicat ràpid i sense avorrir, el que va passar és que la constructora Nuñez y Navarro, aprofitant un pla urbanístic que afectava gran part del barri, amb connivència de l'administració, va anar comprant sol a un preu molt baix, amb dos propòsits: un aconseguir doblar la inversió ràpidament a través de expropiacions i dos un cop acabat el pla construir edificis per les classes mitges altes i forrar-se tot gentrificant el barri. El problema va venir amb la «crisi» que el 2009 va aturar tota la jugada.<br class='autobr' /> Tot i així tenim un problema persistent d'habitatge. Tot dit de memòria però el salari mitjà al barri està al voltant dels 1000€ i aquest darrer trimestre la mitjana del lloguer ja estava pels 830 i pico, si li sumem el cost dels subministraments, ens trobem que un treballador ha de gastar quasi el 100% del sou en mantenir un sostre digne. La despossessió de les classes populars està servida, i aquí tenim dues batalles assegurades, o pugem els sous i aturem la inseguretat laboral o fem que els lloguers baixin i els contractes s'allarguin.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>En quins projectes concrets d'intervenció veïnal està participant l'Assemblea llibertària de Vallcarca? Heu pogut establir lligams amb, diguem-ne, sectors del barri no tan polititzats?</strong><br class='autobr' /> La gent que formem o hem format part d'heura estem a diferents projectes com la comissió d'habitatge, l'espai comunitari la Fusteria, la AAVV, però sobretot estem treballant a l'Assemblea de Vallcarca. Una assemblea nascuda al caliu del 15M però que ara te més vocació de AAVV a l'estil dels 80. Allà estem intentant que el nou pla urbanístic de Vallcarca, a part de ser molt maco, ecològic i sostenible, sigui popular, sigui assequible per a «mileuristes» i precàries. Tot plegat ho hem fet dibuixant i proposant un pla popular, que podríem dir que el que vol aconseguir és un barri amb forts lligams comunitaris on l'obrer pugui viure dignament. En aquest camí ens hem trobat amb tot tipus de gent. Gent gran, espais culturals, les AMPES de les escoles, classes mitges-altes que volen un barri museu i ecològic... En aquest sentit fa uns mesos vam poder reunir gent molt diversa del barri per a tirar un mur de 10m a terra i construir-ne un de nou un metre al cantó per tal de fer efectiva una reivindicació veïnal d'eixamplar una vorera. Urbanisme d'acció directa.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Com va ser aquest apropament entre espais amb dinàmiques de funcionament, i segurament codis, diferents? </strong> <br class='autobr' /> És profundament més enriquidor que trobar-se amb els de sempre. Et fa tocar de peus a terra, et fa baixar del mon de les idees i et fa veure la política social amb una perspectiva molt més profunda i complerta. Si volem propiciar un canvi hem de treballar en espais transversals i populars lluny dels espais de confort activistes. Amb el Poble, amb la gent.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Heura Negra forma part d'un microcosmos del món llibertari que, no sé si és la paraula adequada, va apostar per ‘sortir' d'espais autoreferencials per a esdevenir un model d'anarquisme amb voluntat d'actor social de primer ordre a Catalunya. Això implica obrir-se i mullar-se, i la primera conseqüència inevitable és l'enfrontament amb contradiccions. Com veieu aquesta aposta a data d'avui?</strong><br class='autobr' /> No crec que siguem de primer ordre ni molt menys. Però després de les traumàtiques experiències de coordinadores varies i el "bajon" post crisi-vagues-15M vam apostar per treballar únicament al barri, traient les idees llibertàries de la marginalitat i adequant-les al context i necessitats del moment. Contradiccions n'hem tingut moltes, sobretot en la negociació amb l'administració, i caure varies vegades en els seus enganys, però a dia d'avui crec que la gent d'esquerres del barri ens respecta i compten amb nosaltres com actor polític.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Al final acabem parlant del macro, oi? D'altra banda, també està havent una certa efervescència en l'activitat (més vagues, intervenció més activa, provar coses noves) i moviments entorn diferents organitzacions anarcosindicalistes, no sé si de forma anàloga com passa en altres moviments socials. Tens aquesta percepció? Com es podria seguir millorant en la intersecció de l'activisme social i el sindical?</strong><br class='autobr' /> El que estem analitzant últimament, és que com a grup de 10-20 persones, podem incidir en la realitat d'un barri de Barcelona, però per a incidir en l'agenda política d'un país com Catalunya, o per a doblegar una empresa gran com Telefònica o un sector com el turístic, és necessita una organització a escala més gran, que et doni capacitat operativa i comunicativa a nivells més grans. I per això necessitem crear un moviment popular ampli i fort, que englobi des dels sindicats revolucionaris al moviment veïnal, passant pels estudiants i els jubilats, que enxarxi des del moviment per l'habitatge a la defensa del territori i els serveis públics, tot sota paràmetres de lluita de classes però sense sectarismes. Potser així podrem fer-nos respectar.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Doncs moltes gràcies, si vols dir algunes darreres paraules a l'afiliació de la CGT de Catalunya, endavant. </strong> <br class='autobr' /> Que li diria a l'afiliació de CGT? A la CGT i al conjunt del poble... Doncs li diria que aquest món funciona gràcies a nosaltres, als nostres caps, mans i espatlles. Si nosaltres parem tot s'ensorra. No ho oblidem mai. Salut i gràcies a vosaltres.</p> <p><i>* Entrevista publicada al núm. 196 de la revista Catalunya</i></p></div> Fàbriques recuperades a l'Argentina: Sota el neoliberalisme de Macri, la resistència no cessa http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12671 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12671 2017-11-13T12:38:39Z text/html ca Coordinació del Catalunya Mobilitzacions laborals Economia <p>En l'actualitat existeixen 315 fàbriques recuperades a Argentina que lluiten per seguir endavant i configurar una nova manera d'empresa autogestionada.<br class='autobr' /> Una de les experiències més valuoses que van deixar les mobilitzacions populars després de la crisi del 2001 a Argentina, al costat de les assemblees de barri i el moviment piquetero, va ser la de les fàbriques recuperades. Si bé era un fenomen que venia donant-se des de l'ajust neoliberal del govern de Carlos Menem en els anys 90, és a partir de (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot121" rel="tag">Economia</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH100/arton12671-89e81.jpg" width='150' height='100' /> <div class='rss_texte'><p><strong>En l'actualitat existeixen 315 fàbriques recuperades a Argentina que lluiten per seguir endavant i configurar una nova manera d'empresa autogestionada.</strong></p> <p>Una de les experiències més valuoses que van deixar les mobilitzacions populars després de la crisi del 2001 a Argentina, al costat de les assemblees de barri i el moviment piquetero, va ser la de les fàbriques recuperades. Si bé era un fenomen que venia donant-se des de l'ajust neoliberal del govern de Carlos Menem en els anys 90, és a partir de 2001 quan aconsegueix una dimensió rellevant.</p> <p>El tancament massiu de centres de treball va impulsar a centenars de treballadors a prendre'ls i fer-se càrrec directament de la producció i distribució, en condicions molt difícils. Moltes d'aquelles experiències van ser incapaces de mantenir-se, mentre que unes altres han romàs fins ara i hi ha hagut nous processos de preses d'empreses en aquests anys. Fàbriques mítiques com la impremta <i>Chilavert</i>, de Buenos Aires, o la fàbrica tèxtil <i>Textiles Pigüé</i>, així com una multitud de petites empreses com els restaurants <i>La Casona</i>, <i>Lalo</i> o <i>Los Chanchitos</i>, també a Buenos Aires, donen fe de la vitalitat de totes aquestes experiències.</p> <p>En l'actualitat 315 empreses es troben recuperades pels seus treballadors a Argentina, donant ocupació a més de 10.000 persones. La seva situació és heterogènia, així com el plantejament polític i social en el qual se situen. Moltes d'elles es van vincular a altres moviments populars, utilitzant per exemple les seves instal·lacions com a seu per a la creació de batxillerats, escoles o menjadors populars, i trencant així el seu aïllament com a empreses privades regides per la competència. És el cas de la impremta <i>Chilavert</i>, on també es troba la seu d'un batxillerat popular, d'un centre cultural per a la comunitat (<i>Chilavert Recupera</i>) i del Centre de Documentació sobre Empreses Recuperades engegat pel Programa <i>Facultad Abierta</i> de la Universitat de Buenos Aires. Unes altres van anar adaptant-se a un funcionament convencional, reproduint la divisió entre dirigents i dirigits o sotmetent-se a una forta autoexplotació per mantenir la competitivitat.</p> <p>Hi ha tant fàbriques dedicades a la producció industrial com a empreses de serveis de diferent tipus, com l'emblemàtic <i>Hotel Bauen</i> de Buenos Aires. Les articulacions entre les diferents experiències són també diverses –han existit federacions i coordinadores de diferent tipus–, com ho ha estat la seva relació amb les institucions, especialment sota els diferents governs kirchneristes.</p> <p>Els violents desallotjaments recents a la província de Buenos Aires de la impremta <i>AGR-Clarín</i>, després de 82 dies d'ocupació obrera, i de la fàbrica de <i>Pepsico</i> el 13 de juliol, ocupada pels treballadors des de gairebé un mes després de l'anunci de tancament patronal, han tornat a posar en relleu els processos col·lectius de presa del lloc de treball. Aquestes ocupacions de fàbriques tenen en la majoria dels casos un caràcter reivindicatiu –es tracta de mesures de força per evitar acomiadaments o tancament patronal–, però en ocasions el desenvolupament de la lluita acaba donant lloc a la recuperació de la unitat productiva pels treballadors.</p> <p>Una de les zones on s'estan donant algunes de les més importants experiències recents d'ocupació obrera és la província de Neuquén, al nord de la Patagonia, un territori amb una rica tradició de lluita social. És precisament a la capital on es troba un dels símbols més importants d'empresa recuperada sota control obrer del cicle de 2001, l'empresa de ceràmica <i>Zanón</i>, rebatejada com <i>FasinPat</i> –Fàbrica Sense Patró–. Al costat d'altres empreses del sector a la mateixa zona, com a <i>Cerámica del Sur</i> (sota gestió obrera des de 2009), <i>Cerámica Stefani</i> (2010) i <i>Cerámica Neuquén</i> (2014), han constituït un important pol d'autogestió agrupat en el <i>Sindicato Ceramista de Neuquén</i>.</p> <p>L'experiència de <i>ex-Zanon/Fasinpat</i>, que ha estat la major fàbrica de ceràmica d'Amèrica Llatina, s'ha convertit en un emblema que va aconseguir projecció internacional després d'aparèixer en el documental <i>La Toma</i> de Naomi Klein, però és també una mostra dels límits i dificultats de les empreses recuperades per sobreviure en un comprat capitalista. En els seus 15 anys de marxa com a empresa sota control obrer –una modalitat diferent de la de cooperativa legal tal com és adoptada per la majoria d'empreses recuperades– ha passat per diferents etapes, travessant actualment una situació econòmica molt difícil deguda a factors interns i a una posició de desavantatge al mercat. A nivell simbòlic, no obstant això, continua ocupant un lloc destacat en el moviment popular a Neuquén i l'Argentina, i constitueix un focus d'agitació política en les diferents mobilitzacions.</p> <p><strong>Les recents ocupacions obreres a Neuquén</strong></p> <p>A pocs metres de <i> <i>Zanón</i> </i> es troben les fàbriques <i>Textil Neuquén</i> i <i>Madereras al Mundo</i> (MAM), en les quals s'han donat recentment experiències d'ocupació pels seus treballadors i treballadores. En el cas de <i>Textil Neuquén</i>, amb una plantilla gairebé exclusivament femenina, més de 35 treballadores de l'empresa han ocupat durant sis mesos les instal·lacions després del buidatge dut a terme pels empresaris. El procediment patronal revela la connivència amb l'aparell estatal: després de rebre diferents crèdits públics per a la renovació de maquinària, equivalents a més de 600.000 euros, la Direcció de l'empresa va procedir a tancar-la al gener passat, sostraient les màquines i mobles.</p> <p>Els mesos d'ocupació de la fàbrica han estat un període d'intensa activitat: talls de carretera, manifestacions, menjadors, trobades, festes… que han permès teixir llaços de solidaritat amb diferents sectors socials (aturats, moviment de dones, víctimes de repressió, altres conflictes laborals...).</p> <p>El que inicialment era una exigència de represa de l'activitat en les condicions anteriors s'ha anat convertint en una aposta per l'autogestió, que ha cristal·litzat finalment en un acord per a la conformació d'una cooperativa que prestaria serveis al govern provincial, la reubicació en unes noves instal·lacions i la devolució dels mobles i maquinària, que han de pagar-se en un termini de cinc anys. El balanç de la lluita és per tant ambivalent; mentre que les treballadores han mantingut els seus llocs de treballs i s'han fet amb el control de l'empresa, ho fan en condicions més precàries i amb la pressió d'un deute.</p> <p>Un procés similar va començar recentment a la fàbrica del sector de la fusta <i>MAM</i> a principis de juliol, on els treballadors van evitar el buidatge ocupant les instal·lacions des del moment en què se'ls van notificar els acomiadaments. Igual que en els casos de l'empresa tèxtil, de <i>AGR-Clarín</i> o <i>Pepsico</i>, no es tracta d'un tancament per pèrdues, sinó un reajustament que s'explica almenys per dos elements; la necessitat per part de l'empresa de prescindir del personal de major antiguitat i drets adquirits –el 95 % dels treballadors tenen entre 18 i 45 anys en l'empresa–, i la de redirigir les inversions cap a un altre sector de negoci amb majors expectatives de benefici. L'empresa <i>MAM</i> va ser adquirida fa pocs anys pel grup BM, propietari també d'empreses vinculades al petroli, i la nova Direcció pretenia dedicar les instal·lacions a la prestació de serveis petroliers que requereixen menys mà d'obra.</p> <p>L'ocupació d'aquesta fàbrica, de moment sense que els treballadors es facin càrrec de reprendre la producció, ha possibilitat igual que en anteriors experiències la creació d'un espai de trobada i comunicació entre diferents sectors en lluita. La proximitat amb <i>Textil Neuquén</i> i <i>Zanón/Fasinpat</i>, en particular, permet situar el conflicte dins d'un fil històric dels quals extreure coneixements i xarxes de suport. Són aquests vincles, entre fàbriques ocupades i altres sectors del moviment popular, i d'experiències autogestionàries entre si, els que possibilitarien evitar l'atomització al mercat pròpia de la producció capitalista, encara sota la forma de l'anomenada “economia social”. En aquest sentit, les experiències de vida i treball en comú que es generen a partir d'aquests processos, l'obertura a la resta del moviment, o els debats col·lectius –des del gènere fins a les implicacions ecològiques de la producció– resulten més valuosos que els resultats mesurables en termes d'eficàcia econòmica.</p> <p><strong>Trobades Internacionals de l'Economia dels Treballadors</strong></p> <p>Precisament per articular aquests intercanvis i debats van néixer en 2009 les Trobades Internacionals l'Economia dels Treballadors. Es tracta d'esdeveniments organitzats pel Programa <i>Facultat Abierta</i> de la Universitat de Buenos Aires i altres organismes acadèmics, com la Universitat Autònoma de Mèxic o l'INCUBIS brasiler, on es donen cita treballadors de la majoria d'empreses recuperades argentines i d'altres països, investigadors acadèmics, militants socials i sindicals i estudiosos de diversos llocs del món, per tractar de crear forts vincles entre les experiències autogestionàries i un discurs compartit a l'altura de la situació socioeconòmica global.</p> <p>Cal tenir present que el fenomen de les empreses recuperades no és exclusivament argentí, sinó que abasta, encara que amb una extensió més limitada, a la majoria de països llatinoamericans, des de Brasil, on podem trobar experiències com la de la fàbrica <i>Flaskó</i>, que incorpora un parc d'habitatges comunitaris per als seus treballadors, fins a Uruguai, Veneçuela o Mèxic. A més, recentment i al caliu de l'última crisi global, el fenomen ha aconseguit també altres continents, donant-se casos a Europa –com l'empresa francesa <i>Fralib</i> o la grega <i>Vio.me</i>– o a Turquia i Egipte.</p> <p>Així, fins al moment s'han realitzat cinc Trobades Internacionals a Buenos Aires (2007 i 2009), Ciutat de Mèxic (2011), Joao Pessoa, a Brasil (2013); i Amuay, a Veneçuela (2015). El sisè és a punt d'obrir les seves portes quan s'escriuen aquestes línies a la fàbrica recuperada <i>Textiles Pigüé</i>, a l'Argentina. També s'han realitzat diverses Trobades sud-americanes a Centreamèrica i Amèrica del Nord, i dues Euromediterrànies a Marsella (2014) i a Salònica (2016). Aquestes trobades, en les quals han participat també organitzacions espanyoles com l'Institut de Ciències Econòmiques i de l'Autogestió (ICEA), demostren la vitalitat i pluralitat ideològiques existents en el moviment d'empreses recuperades, i la seva voluntat de constituir un pol de reflexió que vagi més enllà de les tendències econòmiques keynesianes que dominen en l'acostament majoritari a l'economia per part de l'esquerra global.</p> <p>L'autogestió, llavors, es converteix en un marc vivencial i organitzatiu que permet obrir espais a les possibilitats d'entendre la pròpia supervivència econòmica de les diferents experiències disseminades a través del món com una llavor per a la transició necessària a una altra estructura social. Els espais d'intercanvi, així, es multipliquen, tant des d'una perspectiva purament pràctica –generant comerç intern i xarxes de solidaritat productiva entre les recuperades– com des de la tendencial conformació d'una teoria comuna i del comú, a la qual ajuda, a més, la recent publicació de la revista 'Autogestión para otra economia' i de la col·lecció de llibres “Biblioteca la Economia de los Trabajadores”, per part del Programa <i>Facultad Abierta</i> de la Universitat de Buenos Aires, que permeten pensar col·lectivament les formes de fer créixer i expandir-se a aquest laboratori real d'autogestió.</p> <p>* <i>Article de Helios Escalante i José Luis Carretero, membres de l'Institut de Ciències Econòmiques i de l'Autogestió </i></p></div> Obre els ulls! http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12673 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12673 2017-11-12T20:22:20Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Antirepressió <p>¿Ets tu, lector o lectora, d'aquelles persones que abans, no fa gaire temps potser, quan t'assabentaves que algun policia pegava amb la seva porra a una persona al carrer, l'humiliava al calabós d'una comissaria, li treia un ull d'una pilotada o se li quedava morta a les mans, seguies amb la teva vida, indiferent, com si no fos res important o, fins i tot, et deies: «Alguna cosa deu haver fet…»?<br class='autobr' /> Després d'haver vist com van actuar els antidisturbis espanyols el passat 1 d'octubre, encara adoptes la (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot63" rel="tag">Antirepressió</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH113/arton12673-a12e9.jpg" width='150' height='113' /> <div class='rss_texte'><p>¿Ets tu, lector o lectora, d'aquelles persones que abans, no fa gaire temps potser, quan t'assabentaves que algun policia pegava amb la seva porra a una persona al carrer, l'humiliava al calabós d'una comissaria, li treia un ull d'una pilotada o se li quedava morta a les mans, seguies amb la teva vida, indiferent, com si no fos res important o, fins i tot, et deies: «Alguna cosa deu haver fet…»?</p> <p>Després d'haver vist com van actuar els antidisturbis espanyols el passat 1 d'octubre, encara adoptes la mateixa actitud indiferent i penses de la mateixa manera? Se t'han obert els ulls, oi? Però potser encara ets d'aquells que criden: «Els Mossos són… la nostra policia!». I, fins i tot, potser també ets d'aquells innocents que quan veuen als Mossos els saludes somrient i enarborant quatre dits enlaire. Quant trigaràs a obrir els ulls? El 2014 i el 2015, els Mossos, en el marc d'una operació que van denominar Pandora, van escorcollar desenes de centres socials, locals i domicilis particulars i van detenir dues desenes de llibertaris a Barcelona i Manresa, acusant-los de terrorisme. Una desena d'aquestes persones va ingressar a la presó, alguns de manera incondicional, i altres van quedar en llibertat amb càrrecs després de pagar una fiança. Els Mossos van presentar aquestes detencions com un gran èxit. Doncs bé, la primavera passada la jutgessa Lamela els va haver de posar en llibertat per una absoluta falta de proves. Es tractava doncs d'un típic muntatge policial adreçat a fer callar les persones que dissenteixen amb l'ordre establert en la societat capitalista.</p> <p>No volem pas dir que tots els policies siguin males persones, de segur que hi ha de tot, com a tot arreu, però… no creus que, per exemple, quan un accepta integrar-se en un cos d'antidisturbis, ja sap que haurà de fer mal físicament a altres persones, encara que personalment no vulgui, per disciplina, quan calgui fer callar les persones que molesten els governants. Quant trigaràs a adonar-te que, en aquest cas, quan es fa callar la gent amb violència o amb muntatges, és indiferent que els repressors siguin dels Mossos, de la Policia Nacional o de l'Ertzaina?</p> <p>Com t'has enrabiat veient les imatges dels antidisturbis espanyols colpejant gent pacífica l'1 d'octubre a molts indrets de Catalunya, oi? Però no t'hauria de sorprendre. No els recordes pegant a tort i a dret a Madrid, el 2012, a la manifestació dels miners asturians, lleonesos, castellans i aragonesos? I, com que tens mala memòria o no prestaves gaire atenció als qui tu consideraves uns busca-raons, tampoc deus recordar com colpejaven els antidisturbis catalans, el 2011, als acampats a la Plaça de Catalunya, als indignats?</p> <p>I què em dius de les injustícies de la Justícia? Deus estar corprès en veure engarjolat mig govern de Catalunya. De segur que dius que estàs disposat a tot per lluitar contra l'existència de presos polítics a l'Estat Espanyol, però vas fer alguna cosa quan a Arnaldo Otegui li van caure més de sis anys de presó per la seva activitat política?</p> <p>Però almenys aquests polítics famosos reben sempre un gran suport. ¿Donaràs el mateix suport que dones ara als consellers empresonats als 25 estudiants, un membre del professorat i un administratiu de la UAB a qui el fiscal els hi demana prop de 300 anys de presó per una acció de protesta? Encara seguiràs pensant que potser s'ho mereixen? Obriràs els ulls d'una vegada?</p> <p><strong>Federació Local de CGT Terrassa</strong><br class='autobr' /> <i>*Article publicat el 10 de novembre al periòdic Malarrassa <br class='autobr' /> <a href="http://malarrassa.cat/2017/11/10/obre-els-ulls/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://malarrassa.cat/2017/11/10/obre-els-ulls/</a></i></p></div> Naufragi llibertari? Contradiccions i lluites http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12668 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12668 2017-11-11T15:01:55Z text/html ca Coordinació del Catalunya Alliberament Nacional Anarquisme Moviments Socials <p>He sentit diverses veus que parlen de les contradiccions del moviment llibertari, especialment per aquestes latituds. Personalment, no les negaré. La vida, en si mateixa, ens aboca a contradiccions. Bàsicament perquè la realitat massa sovint és la que és i no pas la que voldríem que fos. En conseqüència, prendre una actitud activa davant la vida, davant la realitat com a tal, ens porta a tenir-ne de contradiccions. I no crec que sigui una cosa dramàtica sinó la simple conseqüència d'estar ben vius i (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot139" rel="tag">Alliberament Nacional</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot120" rel="tag">Moviments Socials</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH54/arton12668-eed22.jpg" width='150' height='54' /> <div class='rss_texte'><p>He sentit diverses veus que parlen de les contradiccions del moviment llibertari, especialment per aquestes latituds. Personalment, no les negaré. La vida, en si mateixa, ens aboca a contradiccions. Bàsicament perquè la realitat massa sovint és la que és i no pas la que voldríem que fos. En conseqüència, prendre una actitud activa davant la vida, davant la realitat com a tal, ens porta a tenir-ne de contradiccions. I no crec que sigui una cosa dramàtica sinó la simple conseqüència d'estar ben vius i de no ser simples espectadors d'aquesta realitat. Miro d'il·lustrar-ho a partir de situacions que he viscut. I estic segur que molta altra gent en podria esmentar unes quantes més.</p> <p>A finals dels anys 1980's i inicis dels 1990's milers de joves vam adoptar una actitud activa de desobediència de l'estat, de les seves lleis per mostrar un rebuig radical al militarisme i al segrest d'una època de la teva vida que significava el Servei Militar Obligatori. La “mili”, que en dèiem. Milers vam acabar amb condemnes de presó (i centenars hi van entrar) i també milers inhabilitats. Les detencions i empresonaments preventius també havien sigut freqüents en certs moments i a certs llocs de l'estat, entre d'altres a Barcelona. Doncs bé, la nostra aposta no estava exempta de contradiccions i en gran mesura n'érem conscients. Sabíem que en cas de guanyar (i volíem que la nostra lluita guanyés) corríem el risc que la victòria fos parcial i servís per justificar un exèrcit professional, com així ha passat. Un model militar que ja aleshores s'anava imposant en altres estats capitalistes i que ara és dominat als estats europeus. Li estàvem fent el joc? Desobeint, practicant la insubmissió, també preteníem qüestionar el règim, el valor i sentit de les lleis, l'estat en sí mateix. Ara sabem que el resultat de tot plegat va quedar-se a mig camí i que, en certa mesura, qui pretenia un cert disseny de l'exèrcit espanyol segurament va poder aprofitar la nostra lluita. Amb tot, segueixo pensant que la lluita per la insubmissió va ser un dels moviments socials més rellevants d'aquell estat espanyol on, sota les majories absolutes del PSOE i la destrucció de les lluites veïnals i obreres del final del franquisme, ben poca cosa es movia.</p> <p>El relleu a la insubmissió el va prendre el moviment okupa de la segona meitat dels anys 1990s. Seguint el fil de l'acció directa col·lectiva, va suposar un atac tant a la propietat privada com a la cultura del “consens democràtic” (que en el fons volia dir no qüestionar el poder). Vam reivindicar que el dret a utilitzar les coses, el seu “valor d'ús”, anava per davant de la seva propietat quan no es feien servir. I vam reclamar també que érem la població, organitzada col·lectivament en moviments socials, qui tenia la capacitat de valorar les seves necessitats i emprendre accions oportunes per a resoldre-les. Al marge de les institucions. Com que vivíem (i vivim) en una societat desigual i amb explotació i opressió, fer-ho implicava activar conflictes. Violentàvem l'acumulació privada d'immobles i l'especulació urbanística. I teníem clar que a la repressió responíem amb més conflicte (allò de “desalojos son disturbios”). Sabíem que ser conseqüents amb aquesta aposta política comportava patir repressió, tant en forma de desallotjaments i agressions policials com judicial. Per fer-li front ens vam haver de posar a la defensiva i entrar en dinàmiques de resistència i de resposta antirrepressiva. Judicis i més judicis, desallotjaments i més desallotjaments. Identificacions. Detencions. I així, setmana rere setmana. La contradicció era clara, ser com érem ens impedia fer allò que volíem fer i ser: crear espais de contrapoder col·lectius, a l'estat i al capital. Alguns/es vam optar per resoldre aquesta contradicció suavitzant el discurs, les formes i els objectius. Una de les cares més conegudes d'aquest sector ara és alcaldessa de Barcelona. Potser, fins i tot, la nostra radicalitat els va fer el joc, deixant-los un espai de moviment i permetent-los ser-ne les cares amables tot descafeïnant objectius. En tot cas, de nou vam haver de gestionar i prendre posicions enmig de contradiccions.</p> <p>Aquestes setmanes el món llibertari ens movem en un altre escenari contradictori. N'hem parlat i hem vist diversos posicionaments al respecte, tant col·lectius com de veus referencials. Per tant, no entraré a destriar els diferents arguments. Tothom tenim clar que es tracta de pensar com existim com a llibertaris en un escenari on fins ara hem sigut molt marginals i que no hem condicionat massa. Però a molts tampoc se'ns escapa que en aquest context han tornat a aflorar pràctiques desobedients que feia temps que no veiem. I posicionar-nos-hi és complicat: entre la voluntat de no entrar en dinàmiques transversals i no fer el joc a la (petita) part de la burgesia catalana “sobiranista” i alhora tampoc avalar amb passivitat un estat (l'únic que de moment és real, que és l'espanyol) abocat a marxes forçades formes cada vegada més autoritàries. O mantenir-se autistes davant reivindicacions plenament assumibles per a nosaltres, com l'autodeterminació dels pobles (nosaltres li afegim, no obstant, l'autogestió plena). Però tampoc volem caure en acceptacions de coses que mai hem acceptat, com governs i parlaments legítims, etc. El debat és necessari. No perdre de vista qui som, què volem i on estem és imprescindible. No obstant, no comparteixo algunes visions quasi apocalítiques sobre com s'ha desenvolupat el moviment llibertari en aquesta realitat. No estem naufragant, simplement vivim en una realitat convulsa i, al mateix temps, altament estimulant oper dinàmica. Personalment, tendeixo a confiar en la intel·ligència col·lectiva i, per tant, en els posicionaments similars de la majoria de les famílies anarquistes i llibertàries catalanes. Tot i que cal estar amatent a les seves conseqüències i saber corregir, arribat el cas, les direccions preses.</p> <p>Com deia, les contradiccions són inherents al fet de viure i, especialment, de ser actius i actives individual i col·lectivament. No és una tragèdia, com tampoc ho és que dins un mateix espai ideològic tinguem diferents postures de com resoldre una situació o escenari concret. De fet, les unanimitats a la búlgara recorden més aviat a l'estalinisme. En realitat, l'anarcosindicalisme en si mateix vivim i arrosseguem també importants contradiccions que, a data d'avui, no hem resolt. Per exemple, diem que volem transformar d'arrel, és a dir, radicalment la societat. Però una bona part de la nostra activitat quotidiana se centra en resoldre, dins dels marcs que ofereix la legalitat actual, situacions laborals concretes. Entrem en aquest joc perquè creiem que el dia a dia és important, que les petites conquestes ofereixen una base per caminar i perquè, suposo, ens fa por que una actitud massa “ideològica” ens allunyi del món real del treball. Un altre exemple: mentre defensem l'acció directa i critiquem el sindicalisme de delegació, el dia a dia del sindicat on estic, i amb el qual m'he implicat directament, s'articula entorn òrgans de delegació en els centres de treball. Uns òrgans, els comitès d'empresa, construïts per l'estat i el sindicalisme de concertació per restar autonomia a la classe treballadora i erosionar els seus espais de democràcia, les assemblees. La contradicció és brutal. No ser-hi ens allunya de nou dels centres de treball. Ser-hi ens fa córrer el risc d'assimilació al sistema que combatem. Crec que, des d'un punt de vista revolucionari, cap de les dues respostes que l'anarcosindicalisme ha donat a aquesta problemàtica ha sigut plenament satisfactòria. Per tant, una contradicció que no hem de passar per alt i que ens condiciona, també d'arrel, com som els i les anarcosindicalistes.</p> <p>Posats a triar, possiblement aquest darrer continua sent el repte més important que tenim l'anarcosindicalisme o el sindicalisme llibertari. Crec que l'actual conjuntura a Catalunya, amb les seves anades i vingudes, no ens ho ha de fer perdre de vista.</p> <p><i>* Ermengol Gassiot és Secretari General de la CGT de Catalunya</i><br class='autobr' /> <a href="https://lasaldelaterra.wordpress.com/2017/11/10/naufragi-llibertari-sobre-les-contradiccions-de-les-lluites/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://lasaldelaterra.wordpress.com/2017/11/10/naufragi-llibertari-sobre-les-contradiccions-de-les-lluites/</a></p></div> En plena deriva llibertària http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12667 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12667 2017-11-10T15:17:08Z text/html ca Secretariat Permanent CGT Catalunya Anarquisme Alliberament Nacional Moviments Socials <p>No sóc bon coneixedor de la història del moviment llibertari a Catalunya però imagino que deuria haver-hi alguna bona raó perquè el 1934 la CNT, que estava llavors en la plenitud de la seva força, refusés col·laborar en l'intent de proclamar «l'Estat Català en forma de la República Catalana». Tan sols ho imagino. No obstant això, el que no em limito a imaginar, sinó que estic plenament convençut, és que no hi ha cap bona raó perquè part de l'actual moviment llibertari de Catalunya col·labori d'una manera o (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot139" rel="tag">Alliberament Nacional</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot120" rel="tag">Moviments Socials</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH113/arton12667-51108.jpg" width='150' height='113' /> <div class='rss_texte'><p>No sóc bon coneixedor de la història del moviment llibertari a Catalunya però imagino que deuria haver-hi alguna bona raó perquè el 1934 la CNT, que estava llavors en la plenitud de la seva força, refusés col·laborar en l'intent de proclamar «<i>l'Estat Català en forma de la República Catalana</i>». Tan sols ho imagino. No obstant això, el que no em limito a imaginar, sinó que estic plenament convençut, és que no hi ha cap bona raó perquè part de l'actual moviment llibertari de Catalunya col·labori d'una manera o d'una altra amb el procés «nacional-independentista» protagonitzat pel Govern català, pels partits polítics que el sostenen, i per les grans organitzacions populars nacionalistes que l'acompanyen.</p> <p>El mínim que es pot dir és que aquesta part del moviment llibertari està «<i>en plena deriva</i>» ja que després d'haver contribuït a «<i>protegir les urnes</i>» durant el Referèndum que el Govern havia convocat amb l'expressa finalitat de legitimar la creació d'un nou estat en forma de República catalana, es va llançar, a més, a convocar una vaga general en la immediata estela del Referèndum, amb el previsible efecte de potenciar els seus efectes.</p> <p>Aquesta deriva es reafirma ara en sumar-se a una altra vaga general pel 8 de novembre per exigir l'alliberament dels «<i>presos polítics</i>» originats per la repressió que l'Estat espanyol en el seu component Judicial ha exercit contra determinades activitats encaminades a promoure la independència de la nació catalana i la creació del nou Estat.</p> <p>Certament, aquesta vegada no és el conjunt dels sindicats anarcosindicalistes els que se sumen a aquesta vaga, però sí una part dels sindicats de la CGT, i dels llibertaris integrats en els CDR «<i>Comitès de Defensa de la República</i>». Si ja havia manifestat la meva «<i>perplexitat</i>» davant la convocatòria de la vaga general del 3 d'octubre, aquesta perplexitat s'incrementa encara més en comprovar que aquests sindicats de la CGT i aquests militants llibertaris dels CDR van a recolzar la iniciativa d'un minúscul sindicat radicalment independentista, la «<i>Intersindical- Confederació Sindical catalana</i>», que va llançar la convocatòria i que només ha rebut el suport de les dues grans organitzacions independentistes catalanes que agrupen de forma transversal sectors populars i sectors burgesos de la població catalana (Òmnium Cultural, i la ANC).</p> <p>Ningú dubta que cal rebutjar la repressió però potser calgui sorprendre's que aquest rebuig només es tradueixi en una vaga general quan els reprimits són els membres d'un govern juntament amb els dos principals dirigents del moviment civil independentista, limitant-se a manifestacions de repulsa i de solidaritat quan es tracta d'altres persones.</p> <p>Per sort, en l'àmbit llibertari sempre s'ha sabut avaluar les lluites en funció del seu sentit polític i, en el cas que aquestes lluites fossin reprimides, s'ha sabut activar la solidaritat des d'aquesta valoració política. O és que, tot i condemnant qualsevol tipus de repressió, també hem de mobilitzar les nostres energies quan es reprimeix als «<i>lluitadors</i>» d'extrema dreta? Des d'un punt de vista llibertari qualsevol repressió motiva, sense cap mena de dubte, la nostra repulsa, però no implica <i>automàticament</i> la nostra solidaritat. A més, el que resulta inacceptable és que s'evoquin recents víctimes anarquistes de la repressió per declarar que «<i>aquesta llista</i>» s'ha ampliat ara amb nous represaliats que no són altres que els governants detinguts. Imagino que algunes d'aquestes companyes empresonades s'indignarien al veure's amalgamades amb aquests nous «<i>presos polítics</i>» per justificar d'aquesta forma que ells també requereixen de la nostra solidaritat.</p> <p>La deriva d'una part del moviment llibertari es fa encara més patent quan s'observa que bastant dels seus elements s'involucren ara en els «<i>Comitès de Defensa de la República</i>», originàriament promoguts per la CUP. He estat sensible fins ara a l'argument que aquesta participació era una forma de fer sentir la nostra veu, i de plantejar les nostres propostes en el si de les mobilitzacions populars, amb l'esperança de «<i>desbordar</i>» l'estret sentit independentista de les seves reivindicacions, encara que també he d'afegir que aquesta «<i>perspectiva de desbordament</i>» sempre m'ha semblat totalment il·lusòria.</p> <p>No obstant això, quan, com m'ha passat aquesta mateixa tarda, es pot llegir als carrers de Barcelona cartells signats per l'organització oficial dels CDR que apel·len a «<i>aturar el país</i>» el 8 de novembre com a resposta «<i>a l'empresonament <strong>del govern legítim</strong> del nostre país</i>», la perplexitat davant la incorporació d'una part del moviment llibertari en aquests comitès no deixa d'acréixer i obre l'interrogant sobre fins on arribarà «la deriva» d'aquesta part del moviment llibertari.</p> <p>L'únic consol que pot quedar-nos és que a través d'aquests comitès la politització i l'experiència de lluita adquirides per sectors de la població, sobretot juvenil, propiciï futures mobilitzacions en altres contextos menys allunyats de l'autonomia i de l'autodeterminació de les lluites que propugnem des de les pràctiques de lluita llibertàries.</p> <p><strong>Tomás Ibáñez</strong></p> <p>Barcelona, 7 de novembre 2017</p></div>