CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/ Confederació General del Treball. Associació de treballadors i treballadores anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària, Catalunya ca SPIP - www.spip.net CGTCatalunya.cat http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L72xH106/siteon0-dc90f.gif http://www.cgtcatalunya.cat/ 106 72 Xerrada el 24 d'abril a Tarragona: fem front a la retallada de drets i llibertats http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12814 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12814 2018-04-21T16:01:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Antirepressió Comarques tarragonines Tarragona agenda agenda_destacat <p>Fem front a la retallada de drets i llibertats<br class='autobr' /> Xerrada-debat el 24 d'abril a Tarragona, a les 19h a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la URV, amb Ermengol Gassiot (encausat pel cas 27imés i Secretari General de CGT Catalunya) i Jordi Martí (encausat per la vaga general del 3 d'octubre, afiliat a CGT i regidor de la CUP a Tarragona)<br class='autobr' /> Organitza: Plataforma Anticapitalista 1r de (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique10" rel="directory">Notícies</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot63" rel="tag">Antirepressió</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot85" rel="tag">Comarques tarragonines</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot8" rel="tag">Tarragona</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot3" rel="tag">agenda</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot68" rel="tag">agenda_destacat</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L107xH150/arton12814-142d5.jpg" width='107' height='150' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Fem front a la retallada de drets i llibertats</p> <p>Xerrada-debat el 24 d'abril a Tarragona</strong>, a les 19h a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la URV, amb Ermengol Gassiot (encausat pel cas 27imés i Secretari General de CGT Catalunya) i Jordi Martí (encausat per la vaga general del 3 d'octubre, afiliat a CGT i regidor de la CUP a Tarragona)</p> <p>Organitza: Plataforma Anticapitalista 1r de Maig</p> <p><span class='spip_document_7867 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH702/img-20180420-wa0005-02f14.jpg' width='500' height='702' alt="" /></span></p></div> Damm i Cobega còmplices de repressió a Cacaolat http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12813 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12813 2018-04-18T22:03:33Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Mobilitzacions laborals Barcelonès Nord Alimentació, Comerç i Hostaleria <p>Què és la repressió? És l'acció i efecte de reprimir, i implica la pretensió d'impedir un comportament, o de castigar-lo un cop produït, i els seus conceptes oposats són els de llibertat i tolerància.<br class='autobr' /> A l'Álex se l'ha castigat, després de 19 anys de treball a Cacaolat d'una de les maneres més doloroses que poden ser per a un treballador, la pèrdua del seu lloc de treball, com a represàlia pel seu comportament de representació i defensa, dels drets i interessos dels treballadors de Cacaolat. Al mateix temps (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot14" rel="tag">Barcelonès Nord</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot19" rel="tag">Alimentació, Comerç i Hostaleria</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH117/arton12813-6e61c.jpg" width='150' height='117' /> <div class='rss_texte'><p><i>Què és la repressió? És l'acció i efecte de reprimir, i implica la pretensió d'impedir un comportament, o de castigar-lo un cop produït, i els seus conceptes oposats són els de llibertat i tolerància</i>.</p> <p>A l'Álex se l'ha castigat, després de 19 anys de treball a Cacaolat d'una de les maneres més doloroses que poden ser per a un treballador, la pèrdua del seu lloc de treball, com a represàlia pel seu comportament de representació i defensa, dels drets i interessos dels treballadors de Cacaolat. Al mateix temps la direcció de Cacaolat a acomiadat al treballador Álex, per impedir un possible comportament a causa de les seves idees i deixar ben clar a la resta de treballadors que qualsevol acte en defensa dels drets i llibertats dels treballadors de Cacaolat serà castigat amb la mateixa duresa.</p> <p><strong>Cacaolat actualment consta amb una participació del 50% de Damm i Cobega, respectivament.</strong></p> <p>Els dos presidents d'aquestes companyies, <strong>Sol Daurella presidenta de Cobega i de Coca-Cola European Partners, i Demetrio Carceller president de Damm</strong>, són copresidents del Grup Cacaolat i les dues companyies es reparteixen el consell d'administració. <strong>L'autonomia com a companyia</strong> de Cacaolat en relació a les dues companyies propietàries, en la pràctica <strong>és inexistent</strong>, exemples diversos, són l'anterior director general de Damm, Enric Crous Millet actual conseller delegat de Cacaolat i Francesc Lluch, director general de Cacaolat i exresponsable de la divisió d'aigües de Damm.</p> <p>El Jutjat Mercantil número 6 de Barcelona va adjudicar, al novembre de 2011, la unitat productiva de Cacaolat a l'aliança formada per Damm, Cobega i Victory Turnaround. El projecte d'aquesta aliança va incloure la posada en marxa d'una nova planta a l'antiga fàbrica de Cerveses Damm a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), un pla industrial per a la planta de Saragossa, una forta capacitat financera, la creació d'un negoci independent respecte als tres socis, el pla social i la capacitat d'internacionalització de la marca.</p> <p><strong>L'empresa de batuts Cacaolat, compta amb més de 200 empleats a la planta de Santa Coloma de Gramenet</strong>. Aquesta empresa factura al voltant de 57 milions d'euros a l'any, i des de l'any 2014 no han parat de créixer els seus beneficis i incrementar les vendes any rere any.</p> <p><strong>Casualment l'increment de beneficis des de l'any 2014, és inversament proporcional a la precarietat dels treballadors</strong>, on es venia d'un 1,50% de contractes eventuals en aquell any, situant-se en l'any 2016 amb una precarietat del 3,94% i múltiples llocs de treball coberts amb treballadors d'Empresa de treball Temporal.</p> <p><strong>L'any 2012 la fàbrica d'Utebo (Saragossa) va quedar segregada i seguidament van ser acomiadats els seus treballadors</strong>, tancant-se aquesta planta el 27 de setembre de 2013. L'Audiència Provincial de Saragossa a reobert recentment el cas, <strong>"Els fets poden ser susceptibles de constituir un delicte d'estafa processal agreujada, un delicte societari / administració deslleial i un delicte contra els drets dels treballadors "</strong>, sosté el Tribunal. Entre els querellats figuren Sol Daurella, presidenta de Cobega i de Coca-Cola European Partners, i Demetrio Carceller Arce, president de Damm.</p> <p><strong>La delegació de Tarragona es va tancar</strong> i es van repartir la cartera de clients en diferents distribuïdores, portant-se per davant a tots els treballadors. <strong>A Barcelona es va dur a terme l'acomiadament de 26 treballadors, evitant negociar un ERO</strong> amb el comitè d'empresa en no arribar al 10% de la plantilla i, posteriorment, <strong>es van acomiadar 24 treballadors més</strong>.</p> <p><strong>La feina sindical i la conflictivitat van anar en augment abans del trasllat de la fàbrica de Barcelona a Santa Coloma de Gramenet</strong>, a causa de la pressió exercida pels treballadors, la reducció de personal es va reconsiderar, aplicant-se mesures menys agressives, com baixes voluntàries i prejubilacions .</p> <p>En l'entramat de les relacions laborals intern de l'empresa, s'ha passat des de enfrontar-se a la plantilla a menysprear i menystenir al Comitè d'Empresa no complint el que s'havia signat en el conveni, o realitzant contractes i traient a treballadors de plantilla fora de Conveni, mentre s'estava en plena negociació de la nova estructura professional de Grups Professionals per de facto imposar les seves propostes.</p> <p><strong>El juliol de 2017 la Direcció i els Sindicats, acaben signant l'últim Conveni Col·lectiu</strong>, enterbolit amb unes Eleccions Sindicals pel mig del període de negociació, el novembre de 2016, on el nou Comitè i l'Empresa canvien la Taula Negociadora del Conveni, que havia estat anteriorment constituïda el novembre de 2015, i s'implanta una doble escala salarial per dividir encara més a la plantilla, lògicament, <strong>CGT NO SIGNA</strong>.</p> <p>L'Álex com a representant dels treballadors en l'anterior mandat a Cacaolat va ser, membre del Comitè d'empresa, delegat de prevenció, membre de la Comissió de Formació, membre de la Comissió Negociadora de Grups Professionals, i membre de la Taula Negociadora del Conveni.</p> <p><strong>És a partir d'aquí quan l'empresa emprèn una caça cap a la CGT</strong>, sindicat al qual pertany l'Álex, que passa de tenir 4 delegats en el Comitè d'Empresa, (el Comitè es redueix a causa de la pèrdua de llocs de treball de 13 a 9 membres) a tenir-ne 2 per falta d'un sol vot per aconseguir els 3. Actualment al Comitè hi ha representats CCOO, UGT, USOC i CGT.</p> <p>A la planta de Santa Coloma on actualment es troba Cacaolat, s'han produït tensions entre plantilla i la direcció amb l'aplicació dels calendaris laborals, la classificació dels llocs de treball i les deficiències en la prevenció de riscos laborals, per les quals ha hagut de intervenir Inspecció de Treball, en múltiples ocasions, amb requeriments i sancions. <strong>A més de l'enduriment del ritme de treball a mesura que la demanda de la marca s'ha anat recuperant, la qual cosa ha provocat protestes laborals</strong>.</p> <p>La fixació de l'Empresa ha estat, anar a pel company que ha "molestat" a la Direcció lluitant pel conjunt dels treballadors i que s'ha quedat sense la protecció de les garanties sindicals.</p> <p><strong>D'aquesta manera tan roí, la Direcció esmola els seus ullals durant un any, per acabar acomiadant al company Alex, després de 19 anys de treball en l'Empresa amb un acomiadament arbitrari encobert de disciplinari.</strong></p> <p>Han esperat 1 any i 3 mesos per treure-se'l del mig, atès que l'Álex, és un Sindicalista reconegut, pels seus companys de treball per la seva activitat sindical tant dins com fora de Cacaolat, com a Secretari d'Organització del Sindicat d'Activitats Diverses de Santa Coloma de Gramenet.</p> <p>No deixarem que això quedi així ......</p> <p>#AlexReadmision #CacaolatAcosayDespide<br class='autobr' /> #CacaolatReprimeix #CacaolatReprime</p> <p><strong>CGT Barcelonès Nord</strong><br class='autobr' /> 19 d'abril de 2018</p> <p><span class='spip_document_7865 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH182/damm-cacaolat-d2bb2.jpg' width='500' height='182' alt="" /></span></p> <p><span class='spip_document_7866 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH667/damm-cacaolat2-7cbbd.jpg' width='500' height='667' alt="" /></span></p></div> Sindicalisme i legalitat: com ens plantegem la qüestió? http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12812 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12812 2018-04-17T16:17:24Z text/html ca Coordinació del Catalunya Mobilitzacions laborals <p>En el món del treball és habitual que, quan l'empresa enuncia una mesura, des del sindicalisme (em refereixo al que lluita) ens la mirem, l'analitzem i acabem preguntant-nos “Ho poden fer?”. Sovint truquem a un advocat o advocada o ens adrecem a un company/a que considerem que coneix la normativa laboral per a que ens la contestin. Si la resposta insinua o planteja que algun aspecte de la iniciativa empresarial pot contradir alguna normativa legal, anem a inspecció de treballo directament a un (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH86/arton12812-fa5af.jpg" width='150' height='86' /> <div class='rss_texte'><p>En el món del treball és habitual que, quan l'empresa enuncia una mesura, des del sindicalisme (em refereixo al que lluita) ens la mirem, l'analitzem i acabem preguntant-nos “Ho poden fer?”. Sovint truquem a un advocat o advocada o ens adrecem a un company/a que considerem que coneix la normativa laboral per a que ens la contestin. Si la resposta insinua o planteja que algun aspecte de la iniciativa empresarial pot contradir alguna normativa legal, anem a inspecció de treballo directament a un jutjat. Si participem en els comitès d'empresa o estem en espais de negociació amb la pròpia empresa podem fer servir el recurs de la interpretació de la norma per intentar, mitjançant l'amenaça de recórrer a accions judicials, que enretirin la mesura enunciada o que la modifiquin en un o un altre sentit. Però fins i tot si no participem del comitè d'empresa, és també força freqüent que una resposta d'aquest tipus ens porti a inspecció i al jutjat. Tot plegat, amb l'esperança de poder revertir l'actuació que vol dur a terme l'empresa i defensar així els nostres interessos. I dic “esperança” de manera plenament conscient.</p> <p>En canvi, quan la resposta a “Ho poden fer?” és afirmativa, també és força freqüent que caiguem en una espècie de desànim i fatalisme. Assumim que no tenim eines per fer front a una acció de l'empresa que entenem, i tenim clar, que ataca els nostres drets i ens preparem per a minimitzar-ne les conseqüències. De vegades, fins i tot establim també algun tipus de diàleg amb la pròpia empresa i cerquem que ella s'avingui amb nosaltres a negociar-ne alguns serrells. Aquí, no obstant, la nostra actitud és menys desafiant i ens estem disposats a acceptar un escenari on el patró ens concedeixi alguna petita almoina. Novament amb l'”esperança”, aquest cop molt més modesta, de poder rascar alguna cosa en un tauler que sabem que ens és desfavorable i que renunciem a intentar tombar. Si l'empresa és mínimament intel·ligent, fàcilment s'avindrà a fer petites concessions perquè sap perfectament que així ens implica en el procés d'implementar la mesura que vol i, d'alguna manera, el validem. I un cop avalada pel sindicalisme, aquesta mesura implementada passa a ser una condició, una realitat, ja acceptada. Normalitzada.</p> <p>La pregunta “Ho poden fer?” reflecteix diverses coses i d'una gran importància. Per una banda, ens mostra que acceptem com a marc de referència la legalitat vigent. El corpus de normatives, decrets i lleis que ha dictat un estat, a través de les diverses administracions, que des del sindicalisme combatiu i en concret l'anarcosindicalisme entenem que no és en absolut amic nostre. Al contrari, el sabem oposat a nosaltres i intuïm que la seva funció és enfortir i legislar a favor dels nostres enemics de classe. Per una altra, el mateix sentit de la pregunta indica que renunciem a ser nosaltres qui donem una resposta que, en canvi, fiem a tercers. És la “llei”, és a dir, els/les inspectors/es, jutges, àrbitres, etc. qui resol la qüestió. En la mesura en que els i les treballadores no tenim a penes capacitat per incidir en una legislació cada vegada més restrictiva en matèria laboral i de drets civils, a la pràctica significa renunciar a la nostra capacitat d'actuació col·lectiva.</p> <p>Segur que es pot dir que la imatge que estic presentant és excessivament simplista, i amb certa raó. Però és igualment cert que molts locals sindicals quan reben més afluència és el dia que passa visita un jurista. I també és veritat que moltes de les victòries que expliquem i reivindiquem els sindicats són victòries jurídiques. Victòries que depenen de la bona capacitat tècnica del company/a advocat/da que l'aconsegueix, de l'oportunitat de la seva acció i, sobretot, del que diuen unes lleis que les promulguen els mateixos parlaments que aproven les reformes laborals, les lleis “mordasses”, de desnonaments exprés, d'estrangeria, etc. Amb tot, tenim també altres victòries.</p> <p>Per sort, també hi ha exemples on, quan un empresari anuncia una determinada mesura que ens afecta, la resposta la plantegem d'una altra manera: amb una pregunta del tipus “Deixarem que la faci?”. Pràcticament canviem només un verb respecte la manera anterior de formular la qüestió, però aquesta modificació comporta un canvi radical en la manera de definir el problema i la seva solució. Per començar, situa el focus en nosaltres, en la secció sindical, en el sindicat, en la nostra capacitat d'organització i d'acció col·lectiva. Esbossem que serem nosaltres, i no l'empresa o una administració depenent de l'estat, qui decidirà si volem acceptar el que planteja l'empresari, quins són els aspectes innegociables i quin és el llindar d'allò que seria assumible. I, per tant, si som nosaltres qui hem de construir la resposta, promou la nostra acció col·lectiva fruit del nostre propi grau d'organització.</p> <p>Això obre un altre aspecte, el que té a veure amb la nostra capacitat d'acció. En la primera pregunta, l'acció es traduïa en una actuació eminentment jurídica o, si m'apureu, administrativa. Fins i tot, en la relació amb l'empresa, es recorria a la norma, per exemple el dret a consulta, a emetre un informe, etc. i als terminis que puguin dictar en cada cas la legislació vigent. Ara, en canvi, aquesta capacitat ens la reconeixem a nosaltres: en la nostra organització, en els debats i a les preses de decisió col·lectives, sobre què acceptem i què no, sobre com responem i amb quines eines i en les accions que en derivem en cada moment. És aquí quan ens empoderem com a sindicat i utilitzem les eines que tradicionalment hem tingut la classe treballadora per a lluitar: les vagues, les manifestacions, els bloquejos,… en definitiva, l'acció directa per alterar la quotidianitat. Fins i tot en aquest context també podem fer servir mecanismes legals en determinats moments. Però, a diferència del cas plantejat primer, ho fem en funció de com nosaltres mateixos/es hem definit un pla de lluita i, per tant, som precisament nosaltres qui protagonitzem el procés.</p> <p>Fórmules úniques per passar de la primera modalitat de resposta a la segona no n'hi ha. Suposo que cada lloc, a cada feina i en cada cas cal avaluar les condicions en les que ens movem per definir la nostra capacitat d'acció. No obstant, sí que crec que hi ha tres elements que són necessaris arreu: l'organització, la democràcia directa (assemblea) i l'acció directa. De fet, són eines tradicionals de la lluita obrera des de fa molt i molt temps. El que cal ara és acabar d'alliberar el sindicalisme del miratge institucional que, ens agradi o no, el règim del 78 va introduir. Sense deixar de banda (necessàriament) tots els mecanismes legals existents actualment, des de les lleis als comitès d'empresa, és imprescindible situar en el centre la nostra capacitat d'acció i d'organització. Per definir en cada moment què volem i què farem. I, aquí, la llei deixa de ser el marc que defineix si té o no té sentit plantejar una exigència. Trenquem doncs la dictadura de la legalitat i passem un escenari que, en canvi, passa a ser directament el resultat de la nostra força. En definitiva, de nosaltres mateixos. Pensem què volem, quina força tenim i quins són els millors mitjans per aconseguir-ho. Recuperem, doncs, l'acció sindical entesa com una eina d'ofensiva per realitzar els nostres interessos, de conquesta de drets. A partir de nosaltres, en funció de nosaltres i en base les nostres mans. I ja veurem com encaixa tot plegat en la legalitat.</p> <p><i>* Ermengol Gassiot és Secretari General de CGT Catalunya</i><br class='autobr' /> <a href="https://lasaldelaterra.wordpress.com/2018/04/17/sindicalisme-i-legalitat-com-ens-plantegem-la-questio/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://lasaldelaterra.wordpress.com/2018/04/17/sindicalisme-i-legalitat-com-ens-plantegem-la-questio/</a></p></div> Som força creixent http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12811 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12811 2018-04-17T09:14:48Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Anunci Portada <p>Fa ja un any que les hores de vaga realitzades a Catalunya estan creixent. De fet, el darrer any van duplicar les de l'anterior. I tot això sense tenir en compte l'impacte de les 3 darreres vagues generals realitzades i sense que la presa de pèl de la falsa recuperació que ens venen ho impedeixi. Com ja vam dir en el darrer 1er de maig, calia passar a l'ofensiva per trencar un cicle de resistencialisme esgotat. Val a dir que, a cop de lluita, la tendència s'està revertint.Vagues llargues han (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot94" rel="tag">Anunci Portada</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L107xH150/arton12811-cb80f.png" width='107' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>Fa ja un any que les hores de vaga realitzades a Catalunya estan creixent. De fet, el darrer any van duplicar les de l'anterior. I tot això sense tenir en compte l'impacte de les 3 darreres vagues generals realitzades i sense que la presa de pèl de la falsa recuperació que ens venen ho impedeixi. Com ja vam dir en el darrer 1er de maig, calia passar a l'ofensiva per trencar un cicle de resistencialisme esgotat. Val a dir que, a cop de lluita, la tendència s'està revertint.Vagues llargues han tombat el braç de diferents patronals. Exemples en tenim a Metro, Bicing i Telefèric de Barcelona, a les sitges de Coca-Cola, empreses de neteja, estibadors i un llarg etcètera. A data d'avui, i des del 15 de març, la plantilla de Funosa segueix en vaga indefinida dos dies a la setmana contra la precarietat, amb seguiment del 100%. El carrer s'està tornant a omplir amb lluites en defensa de les pensions, de les llibertats i dels drets civils i contra la repressió cada vegada més descarnada de l'Estat. I fa poques setmanes amb una vaga general feminista que ha fet esclatar la força acumulada per generacions de dones sotmeses pel patriarcat.</p> <p>En un context on les lleis són paper mullat en el millor dels casos, i cadenes en l'habitual, només l'expressió del conflicte pot reequilibrar la balança. Un conflicte que no és ni bo ni dolent. Simplement existeix. Hi ha conflicte quan caduquen convenis col·lectius per la darrera Reforma Laboral, quan es fa xantatge des de posicions de poder, quan ens acomiaden, quan paguem per un lloguer dues terceres parts del nostre sou, quan hem de combinar diverses feines per poder sobreviure, quan no podem plantejar un projecte vital per la inseguretat laboral a la que ens condemnen, quan després de treballar tota la vida se'ns condemna a pensions de misèria. Aquells que estan guanyant volen que acotem el cap acceptant el paper de perdedors en aquest conflicte quotidià i permanent. I ens plantegen la seva pau social com el silenci dels i les oprimides.</p> <p>No. No volem cap pau social de la derrota. Una pau que en situacions d'injustícia només és positiva per a qui ens explota. Cal dir alt i clar que els models sindicals que fan bandera de la concertació són projectes esgotats i fracassats, sense capacitat per assolir les molles que governs i empreses oferien fa uns anys a canvi d'una contenció social que ja no controlen. L'experiència ens ho mostra clarament: els darrers anys només han pogut acumular retrocessos en les condicions laborals de la majoria dels i les treballadores. Només les reivindicacions plantejades des de posicions de força i determinació, diverses i coordinades, són les que ofereixen millors condicions per poder aturar la voracitat de beneficis capitalistes i la precarització de les nostres vides.</p> <p>Davant la lluita de la classe treballadora o d'altres tipus de mobilitzacions col·lectives el sistema alça, un cop més, els murs de la repressió per salvaguardar els seus privilegis i status quo: més vaguistes en processos penals, més acomiadaments disciplinaris per l'activitat sindical a les empreses, més autoritarisme, més criminalització i l'ús del codi penal d'enemic per normalitzar el dret de càstig del poder. En aquest escenari no hi ha cap altre camí que respondre solidàriament. Com hem fet sempre, sense importar el color de la bandera del govern que hi hagi al darrere d'aquests actes o el sector productiu on es trobi la darrera empresa que ha fet fora una companya.</p> <p>Som força creixent: l'anarcosindicalisme està incrementant la seva presència cada vegada a més territori, a més empreses i amb més afiliació. Amb aquesta capacitat estem, dia rere dia, en millors condicions per defensar les nostres llibertats, els nostres drets i les nostres reivindicacions. Aquest 1er de maig fem una crida a afiliar-se i organitzar-se al sindicalisme llibertari, a mantenir l'actitud de lluita a tots els espais, amb un orgull de pertànyer a la classe treballadora que ens permet mirar als ulls d'aquells que ens estan explotant fins que, un cop més, abaixin la mirada i els fem retrocedir cada vegada amb major intensitat.</p> <p>Organitzem-nos, fem créixer la nostra força, plantem batalla a l'explotació.</p> <p><strong>Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya</strong><br class='autobr' /> 17 d'abril de 2018</p> <p><span class='spip_document_7864 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH707/photo5958606106714549020-f0e32.jpg' width='500' height='707' alt="" /></span></p></div> Concentració el 18 d'abril en suport de l'Álex davant les portes de les oficines de Damm (copropietària de Cacaolat) http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12810 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12810 2018-04-16T21:51:00Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Mobilitzacions laborals Barcelonès Nord Comunicats agenda agenda_destacat <p>Damm i Cobega còmplices de repressió sindical a Cacacolat! <br class='autobr' /> Els propietaris de Cacaolat (50% Damm i 50% Cobega).<br class='autobr' /> A Cacaolat han acomiadat al company Álex. És un acte de repressió sindical. A Damm ens sentiran!<br class='autobr' /> Concentració contra la repressió sindical i l'acomiadament de l'Álex!!! ÁLEX readmissió!!!<br class='autobr' /> Dimecres 18 d'abril de 2018 a les 18:15h.<br class='autobr' /> Antiga fàbrica Estrella Damm. <br class='autobr' /> C/Rosselló, 515, Barcelona.<br class='autobr' /> (Metro L-5 parada Sant Pau Dos de Maig)<br class='autobr' /> (Metro L-2 parada Encants)<br class='autobr' /> Animem a tots i totes les (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot14" rel="tag">Barcelonès Nord</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot135" rel="tag">Comunicats</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot3" rel="tag">agenda</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot68" rel="tag">agenda_destacat</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH150/arton12810-722af.jpg" width='150' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>Damm i Cobega còmplices de repressió sindical a Cacacolat! <br class='autobr' /> Els propietaris de Cacaolat (50% Damm i 50% Cobega).</p> <p>A Cacaolat han acomiadat al company Álex. És un acte de repressió sindical. A Damm ens sentiran!</p> <p>Concentració contra la repressió sindical i l'acomiadament de l'Álex!!! ÁLEX readmissió!!!</p> <p><strong>Dimecres 18 d'abril de 2018 a les 18:15h.<br class='autobr' /> Antiga fàbrica Estrella Damm. <br class='autobr' /> C/Rosselló, 515, Barcelona.<br class='autobr' /> (Metro L-5 parada Sant Pau Dos de Maig)<br class='autobr' /> (Metro L-2 parada Encants)</strong></p> <p>Animem a tots i totes les companyes i simpatitzants de la CGT a fer difusió i a donar suport al company acomiadat.<br class='autobr' /> Si ens toquen a una, ens toquen a totes!</p> <p><strong>#AlexReadmision #CacaolatAcosayDespide<br class='autobr' /> #CacaolatReprimeix #CacaolatReprime</strong></p> <p><strong>CGT Barcelonès Nord</strong><br class='autobr' /> 16 d'abril de 2018</p> <p><span class='spip_document_7863 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH727/cacaolat18abril-32aca.png' width='500' height='727' alt="" /></span></p></div> Convocada vaga (aturada parcial) d'operaris i operàries de serveis de la Diputació de Barcelona pel dia 26 d'abril http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12809 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12809 2018-04-16T14:17:27Z text/html ca Coordinació del Catalunya Administració Pública Comunicats Mobilitzacions laborals Barcelonès <p>La CGT convoca Vaga (aturada parcial) el 26 d'abril d'operaris i operàries de serveis, un dels departaments més precaritzats de la Diputació de Barcelona.<br class='autobr' /> El 13 d'abril hem entrat al registre de la Direcció General de Relacions Laborals de la Generalitat, així com al registre de Can Serra, escrit de preavís de vaga (aturada parcial) que afectarà al personal que ocupa llocs de treball d'OPERARI/ÀRIA DE SERVEIS i OPERARI/ÀRIA DE SERVEIS LOGÍSTICS (Categoria PA) de la DIPUTACIÓ DE BARCELONA. La vaga (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot13" rel="tag">Administració Pública</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot135" rel="tag">Comunicats</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot17" rel="tag">Barcelonès</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L107xH150/arton12809-cb61a.jpg" width='107' height='150' /> <div class='rss_texte'><p><strong>La CGT convoca Vaga (aturada parcial) el 26 d'abril d'operaris i operàries de serveis, un dels departaments més precaritzats de la Diputació de Barcelona.</strong></p> <p>El 13 d'abril hem entrat al registre de la Direcció General de Relacions Laborals de la Generalitat, així com al registre de Can Serra, escrit de preavís de vaga (aturada parcial) que afectarà al personal que ocupa llocs de treball d'OPERARI/ÀRIA DE SERVEIS i OPERARI/ÀRIA DE SERVEIS LOGÍSTICS (Categoria PA) de la DIPUTACIÓ DE BARCELONA. La vaga s'iniciarà el dia 26 D'ABRIL DEL 2018 a les 11.00h i finalitzarà el mateix dia a les 15.00h, essent la seva durada de quatre hores, i afectarà al personal del col·lectiu indicat.</p> <p>El col·lectiu d'operaris i operàries de serveis han pres la decisió de realitzar aquesta aturada amb l'objectiu que la Diputació:</p> <p>Permeti avançar en la negociació de les condicions de treball d'aquest col·lectiu, que presenta un conjunt d'importants greuges comparatius amb les condicions de la resta de la plantilla, i també el d'altres administracions locals de l'àmbit de Catalunya, en matèria de retribucions, gaudi de dies festius i permisos, manca de flexibilitat horària, possibilitats de promoció interna, accés a formació, reconeixement de tasques que realitzen diàriament i que no estan contemplades en el seu manual de funcions, i d'altres.</p> <p>Es comprometi a dur a terme actuacions orientades a la millora de l'ocupació i l'increment de la plantilla vinculada als serveis assistencials de la Gerència de Serveis de Benestar Social de la Diputació de Barcelona (Recinte Mundet), en la qual treballa la major part del col·lectiu, atès que les càrregues de treball existents amb la dotació actual són excessives i, a més, repercuteixen negativament en la qualitat del servei que es presta en el marc del Programa RESPIR.</p> <p>Endavant amb la vaga. Només la lluita paga!</p> <p><strong>Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona</strong></p> <p><i>>>> Full en PDF, per a imprimir a doble cara, en castellà i català: Clicant a <a href="https://cgtdiba.files.wordpress.com/2018/04/fullvagapa.pdf" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://cgtdiba.files.wordpress.com/2018/04/fullvagapa.pdf</a></i></p> <p><strong>OPERÀRIES I OPERARIS DE SERVEIS… EN LLUITA!<br class='autobr' /> VAGA (ATURADA PARCIAL)</strong><br class='autobr' /> dijous, 26 d'abril, d'11.00h a 15.00h<br class='autobr' /> a les 11.30 tothom a CAN SERRA<br class='autobr' /> ja els hem sentit prou, ARA ENS ESCOLTARAN ELLS</p> <p>Companyes i companys:</p> <p>Estem farts que ens manipulin, ens infravalorin, que ens utilitzin per a tot. El dia 26 d'abril ens plantem per a dir PROU a tots els greuges comparatius amb la resta dels col·lectius. Nosaltres, els P.A., els de baix. Després de molts anys d'acotar el cap és hora que se'ns reconegui, que ni tant sols tenim cap possibilitat de promoció, un sou ridícul, que a més per arribar a cobrar aquesta ridiculesa hem de treballar caps de setmana i festius, tenim funcions que no ens corresponen perquè són d'altres col·lectius i ens obliguen a realitzar-les. I nosaltres diem: Drets per a tots i totes! Els P.A. de la Diputació també existim! Per tot això PROU. És hora que seguin i ens escoltim. El dia 26 ens aturem, però si no ens comencen a fer cas hi haurà tantes d'aquestes com calgui.</p> <p>Endavant amb la vaga. Només la lluita paga!</p> <p><strong>COL·LECTIU P.A./OPERÀRIES DE SERVEIS<br class='autobr' /> SECCIÓ SINDICAL DE LA CGT A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA</strong></p> <p><span class='spip_document_7862 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH707/daqdaktu8aat4om-205b9.jpg' width='500' height='707' alt="" /></span></p></div> Gemma Garcia, membre de la redacció de la Directa: “Hi ha un retrocés democràtic molt preocupant” http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12808 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12808 2018-04-15T22:49:07Z text/html ca Coordinació del Catalunya Antirepressió Cultura alternativa / Contracultura Comunicació alternativa <p>“Les empreses propietàries dels mitjans, la majoria d'ells en mans de la banca, imposen un relat teledirigit”<br class='autobr' /> La Directa és un mitjà de comunicació ja de llarga trajectòria, molta gent el coneix i hi està familiaritzada amb el mateix, però potser n'hi ha que no en coneixen els antecedents i el context en el qual va néixer, ens en podries fer cinc cèntims?<br class='autobr' /> Veníem del moviment antiglobalització de finals dels 90 i de diferents experiències contrainformatives. Va ser a partir de la publicació Altaveu, (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot63" rel="tag">Antirepressió</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot57" rel="tag">Cultura alternativa / Contracultura</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot72" rel="tag">Comunicació alternativa</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH100/arton12808-1c637.jpg" width='150' height='100' /> <div class='rss_texte'><p><strong> <i>“Les empreses propietàries dels mitjans, la majoria d'ells en mans de la banca, imposen un relat teledirigit”</i> </strong></p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>La Directa és un mitjà de comunicació ja de llarga trajectòria, molta gent el coneix i hi està familiaritzada amb el mateix, però potser n'hi ha que no en coneixen els antecedents i el context en el qual va néixer, ens en podries fer cinc cèntims?</strong></p> <p>Veníem del moviment antiglobalització de finals dels 90 i de diferents experiències contrainformatives. Va ser a partir de la publicació Altaveu, impulsada des dels moviments socials amb motiu de la cimera de caps d'Estat i de Govern de la UE a Barcelona l'any 2002 i l'interès que va despertar, que es va fer evident que hi havia un forat que calia omplir de forma estable. Alhora, tant la realitat mediàtica com el context polític i social eren molt diferents: no havia esclatat la crisi i hi havia una legitimació general de l'statu quo. El panorama mediàtic era molt més uniforme. Activistes de projectes de contrainformació i periodistes desencantats amb els mass media van sumar-se a la idea de fer un setmanari que donés veu als moviments socials, sense estereotips, ni estigmes.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Què ens pots explicar sobre l'evolució de la publicació i del col·lectiu que la fan possible al llarg d'aquests anys?</strong></p> <p>La Directa sempre ha estat possible gràcies a les subscriptores que han donat suport al projecte - actualment, representen un 84% dels ingressos- i a tota la xarxa de col·laboradores: redactores, fotògrafes, il·lustradores... que garanteixen que surti cada quinze dies la publicació en paper i s'actualitzi el web cada dia. Pel que fa a l'evolució, crec que la Directa ha anat guanyant legitimitat, tant més enllà dels moviments socials com entre el sector periodístic. Posar en dubte la versió oficial, investigar els fets i denunciar les injustícies amb rigor ens ha fet créixer com a projecte i guanyar capilaritat social. El nostre creixement ha estat lent però sostenible i, per garantir que no canviaria en essència: assemblearisme i autogestió; no dependre de cap poder econòmic o polític, sinó únicament de les subscriptores i lectores. Ara, també de les sòcies, perquè després de deu anys, el 2016, vam creure que era el moment de fer una passa endavant. Per això, vam constituir juntes una cooperativa de consumidores i usuàries amb la participació de tots els grups de suport que ens han acompanyat des del principi.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>El panorama de la premsa alternativa ha canviat molt al llarg d'aquests temps, oi? Com el veus en l'actualitat?</strong></p> <p>Potser primer caldria definir què és premsa alternativa... En tot cas, quan la Directa encara no havia nascut, hi havia diversos projectes alternatius, en contingut i forma, però d'àmbit local, com el Masala o Contrainfos, puntuals com l'Altaveu o el Diari de la pau contra la guerra d'Iraq o revistes referents com Illacrua. L'esclat de la crisi, que també ha tocat de ple els mitjans de comunicació que depenen de la publicitat, i els canvis d'hàbits, han sacsejat de ple el panorama mediàtic. Han nascut i continuen naixent projectes nous que no depenen de grans conglomerats mediàtics i molts cooperatius; alguns, de treballadors acomiadats pels grans mitjans. Per tant, ara les esquerdes informatives s'han eixamplat, bàsicament en premsa. La televisió però continua sent "el narrador" amb més impacte, i mentre a Catalunya el 2017 es va tancar amb TV3 al capdavant, al conjunt de l'Estat espanyol el canal més vist va ser Tele 5.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>La vulneració del dret a l'habitatge, des de l'esclat de la crisi, ha agafat una gran rellevància. Quins són els perills actuals i com l'heu abordat des de la Directa?</strong></p> <p>Ja amb el moviment V de Vivienda, la Directa va començar a cobrir les reivindicacions pel dret a l'habitatge, i quan va néixer la PAH, des de bon principi, vam explicar el patiment de les persones afectades i vam posar sobre la taula els noms de les entitats bancàries. En aquells moments no se'n parlava, entre altres, perquè els mitjans tenien -i continuen tenint-, molts deutes amb la banca. Prisa, per exemple, degut als seu endeutament, té la banca dins l'accionariat: CaixaBank, Santander i HSBC. Si en aquells moments ja remarcàvem que per garantir el dret, l'habitatge no podia ser una mercaderia per especular i generar grans plusvàlues, ara continuem dient-ho. Grans empreses inversores estan expulsant el veïnat, en un efecte d'onada expansiva que toca primer les grans ciutats, però que va afectant totes les anelles de l'àrea metropolitana. No és un problema de manca d'oferta, hi ha molts pisos buits, sinó un problema molt poc percentatge de parc públic d'habitatge que pot ajudar a regular preus i alhora la manca d'unes polítiques valentes que no facin índex de preus orientatius, sinó vinculants, d'obligat compliment. Aquí ja entrem en la guerra de les competències de les diverses administracions... Si no s'actua radicalment, d'aquí pocs anys, a molts barris de Barcelona, només hi haurà turistes i gent rica en pisos de luxe.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Com valores la situació política i social actual a Barcelona i a Catalunya?</strong></p> <p>A més de l'empitjorament de les condicions materials de la població en els darrers anys, actualment s'han agreujat les vulneracions en matèria de drets i llibertats fonamentals, que afecten un sector molt ampli de la societat. A Catalunya, de forma evident amb empresonaments preventius, exilis, múltiples procediments judicials i, en general, amb una estratègia per aterrir i criminalitzar la població i així desmobilitzar-la. Alhora, també s'ha condemnat rapers a presó per les lletres de les seves cançons, com Valtònyc per criticar la monarquia, s'ha segrestat el llibre Fariña o s'ha censurat una exposició sobre presos polítics a Madrid. Hi ha un retrocés democràtic molt preocupant que ha posat el seu focus-laboratori en el procés polític a Catalunya, però que també té efectes a la resta de l'Estat espanyol.</p> <p>Pel que fa al dret a la informació, els dies previs i posteriors al referèndum, també hi ha hagut periodistes coaccionats, obligats a identificar-se durant la cobertura d'esdeveniments públics i que han patit pressions a les redaccions i advertiments judicials. En l'actual situació és veu més clar que mai com les empreses propietàries dels mitjans, la majoria d'ells en mans de la banca, imposen un relat teledirigit des del Govern espanyol. Els periodistes que hi treballen no tenen pràcticament marge de maniobra per fer periodisme. És reescriuen articles, canvien titulars, s'expulsa columnistes històrics o dibuixants crítics.</p> <p><i>* Entrevista publicada al núm. 200 de la revista Catalunya</i></p></div> Xerrada sobre migració i explotació laboral, el 19 d'abril al local de CGT Catalunya http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12806 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12806 2018-04-11T21:06:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Immigració Internacionalisme Barcelonès agenda_destacat agenda <p>Xerrada "MIGRACIÓ I EXPLOTACIÓ LABORAL"<br class='autobr' /> Dijous 19 abril 18h al local de CGT Catalunya, c/Burgos 59, baixos, Barcelona.<br class='autobr' /> Amb la participació de: Las Kellys BCN, Mujeres Palante i Alex Tisminetzky de Salut Laboral CGT Catalunya<br class='autobr' /> Organitza: Ensorrem Fronteres - CGT</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique68" rel="directory">Acció Social</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot36" rel="tag">Immigració</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot49" rel="tag">Internacionalisme</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot17" rel="tag">Barcelonès</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot68" rel="tag">agenda_destacat</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot3" rel="tag">agenda</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L107xH150/arton12806-ead80.jpg" width='107' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>Xerrada "MIGRACIÓ I EXPLOTACIÓ LABORAL"</p> <p>Dijous 19 abril 18h al local de CGT Catalunya, c/Burgos 59, baixos, Barcelona.</p> <p>Amb la participació de: Las Kellys BCN, Mujeres Palante i Alex Tisminetzky de Salut Laboral CGT Catalunya</p> <p>Organitza: Ensorrem Fronteres - CGT</p> <p><span class='spip_document_7861 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH707/dau3cotw0aircbm-b8eb7.jpg' width='500' height='707' alt="" /></span></p></div> Unipost: tancat per enderrocament http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12807 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12807 2018-04-11T20:30:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Mobilitzacions laborals Transports i Comunicacions <p>Unipost era la major empresa privada del sector postal a Espanya. Comptava amb 70 centres de treball en tot l'Estat i unes 2.300 persones emprades. No obstant això, el passat 17 de juliol de 2017 va presentar un concurs voluntari de creditors i la seva intenció és el tancament total de l'empresa el 30 d'abril de 2018. CGT ha impugnat col·lectivament l'ERO a la totalitat dels treballadors i treballadores afectades, ja que estima que no concorren les causes legals per al mateix.<br class='autobr' /> Unipost devia a la (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique10" rel="directory">Notícies</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot11" rel="tag">Transports i Comunicacions</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH85/arton12807-5f328.jpg" width='150' height='85' /> <div class='rss_texte'><p>Unipost era la major empresa privada del sector postal a Espanya. Comptava amb 70 centres de treball en tot l'Estat i unes 2.300 persones emprades. No obstant això, el passat 17 de juliol de 2017 va presentar un concurs voluntari de creditors i la seva intenció és el tancament total de l'empresa el 30 d'abril de 2018. CGT ha impugnat col·lectivament l'ERO a la totalitat dels treballadors i treballadores afectades, ja que estima que no concorren les causes legals per al mateix.</p> <p>Unipost devia a la majoria dels treballadors i treballadores importants quantitats salarials. Segons les informacions que ens proporciona la secció sindical de CGT en aquesta empresa, aquestes quantitats corresponien al 60% de la paga extra d'estiu de l'exercici 2016, així com les pagues extres de nadal 2016, estiu 2017, mitja nòmina de juny de 2017 i mitja nòmina del mes de juliol del mateix any. L'empresa acumulava un deute declarat de gairebé 50 milions d'euros, entre les quals constaven deutes amb Hisenda, Seguretat Social, entitats públiques, bancs i resta de proveïdors, incloses desenes de franquícies que van haver de tirar el tancament.</p> <p>Al novembre de 2017, sense que s'hagués emès encara l'Administració Concursal un informe sobre la viabilitat de la companyia, es va presentar un ERO a la totalitat de la plantilla que es va tancar sense acord per part de la representació sindical. EL sindicat CGT, amb fort assentament en l'empresa, va presentar al·legacions i es va oposar al mateix. Posteriorment, el 18 de gener de 2018, es va emetre un acte que concedia l'extinció de tots els contractes de la plantilla per fases: una primera fase d'extincions de 442 contractes sense tancament de centre i una segona fase, que sí comportava el tancament de centres de treball, i que suposava l'acomiadament d'altres 359 treballadors.</p> <p>De fet, l'ERO va començar abans que hi hagués un acte judicial, i l'Administració concursal va sol·licitar la liquidació de Unipost davant els continus fraccionaments de nòmines i l'impagament de la paga extra de nadal de 2017; els deutes seguien acumulant-se malgrat estar en concurs de creditors, deutes que, com s'ha indicat, no només afectaven als treballadors de l'empresa.</p> <p>Per aquest motiu, els tribunals van concedir un termini de 40 dies perquè Unipost fos comprada o, en cas contrari, entraria en procés de liquidació. El 17 de febrer de 2018 es va esgotar aquest termini sense que aparegués cap comprador, per la qual cosa Unipost, que no va presentar recurs algun en el termini establert, ha entrat en fase de liquidació. Segons informacions traslladades per part de l'Administració Concursal i el propi jutjat, hi ha hagut empreses interessades en aquest procés de compra, però no s'ha fet pública cap oferta finalment.</p> <p>Sorgeixen dubtes més que raonables si entenem la posició estratègica d'aquesta empresa, que era líder indiscutible dins de les empreses privades del seu sector. Sembla estrany que cap comprador hagi estat interessat a aprofitar la infraestructura de Unipost; també sembla estrany que hagi continuat l'acumulació perllongada del deute encara en procés de concurs de creditors o la falta de recurs algun després de la decisió del tribunal per part de Unipost.</p> <p>De fet, els problemes legals en els quals s'ha vist embolicat el director general de l'empresa, Pablo Raventós, han afectat directa o indirectament a aquest procés. Aquesta és una qüestió és indiscutible. Unipost va ser investigada, de fet, per la seva possible col·laboració en el referèndum celebrat a Catalunya el passat 1 d'octubre.</p> <p>El 26 de febrer de 2018 l'Administració Concursal reunió a les Seccions Sindicals de Unipost a Barcelona per comunicar-los que, en els 15 dies fixats legalment, presentaria l'informe de liquidació corresponent i que la data per al tancament definitiu de Unipost seria el proper 30 d'abril de 2018. Això comportaria altres quatre fases més d'extincions fins a la liquidació total de l'empresa.</p> <p>També es va informar de l'acomiadament de Pablo Raventós, que havia estat director general de Unipost fins a aquest moment. Aquest acomiadament va ser reclamat davant l'Administració Concursal per part de CGT amb anterioritat, ja que Pablo Raventós cobrava uns 35.000 € mensuals (encara amb l'enorme deute que la companyia declarava). Raventós, d'altra banda, va ser detingut quan es va dur a terme el registre de diverses seus de la companyia a la recerca de proves i factures pels serveis que suposadament la Generalitat va contractar per al referèndum de l'1 d'octubre.</p> <p>A data 3 de març de 2018 encara es devia als treballadors i a les treballadores de Unipost mitja nòmina de gener (a bona part de la plantilla) i la totalitat de la nòmina de febrer (a tota la plantilla).</p> <p>En el mes de març s'han escomès altres dues fases més de l'ERO, amb 244 i 499 companys i companyes acomiadades, quedant en plantilla a dia d'avui poc més de 500 persones (amb prou feines un 25% de la plantilla existent a principis de la negociació).</p> <p>Mentrestant, la majoria de clients s'han marxat de la companyia, bé per acords o ben al·legant incompliment dels contractes, quedant molt poc treball en la majoria de les oficines que encara segueixen en peus (amb prou feines 22 de les 81 que van començar).</p> <p>L'empresa té previst cessar la seva activitat en el mes de maig per complet.</p> <p><i>* Article de Julio Fuentes publicat a la revista El Salto</i><br class='autobr' /> <a href="https://www.elsaltodiario.com/alkimia/unipost-cerrado-por-derribo" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://www.elsaltodiario.com/alkimia/unipost-cerrado-por-derribo</a></p></div> Concentració el 13 d'abril al CMAC de Barcelona en suport de l'Àlex, acomiadat per Cacaolat http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12805 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12805 2018-04-10T22:45:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Barcelonès Nord Mobilitzacions laborals Alimentació, Comerç i Hostaleria Solidaritat agenda agenda_destacat <p>Cacaolat va acomiadar al company Alex, exdelegat de CGT a l'empresa, en un clar acte de repressió sindical.<br class='autobr' /> El divendres 13 d'abril tindrà lloc l'acte de conciliació al CMAC de Barcelona (c/Albareda 4, Metro L3 i L2 parada Paral·lel).<br class='autobr' /> Per tal de donar-li suport, des de la CGT del Barcelonès Nord convoquem concentració a les 11.30h al CMAC.<br class='autobr' /> Animem a tots els companys i companyes del sindicat a participar en la concentració de suport al company acomiadat.<br class='autobr' /> Alex readmissió!<br class='autobr' /> #Alex Readmision (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot14" rel="tag">Barcelonès Nord</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot19" rel="tag">Alimentació, Comerç i Hostaleria</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot50" rel="tag">Solidaritat</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot3" rel="tag">agenda</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot68" rel="tag">agenda_destacat</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L113xH150/arton12805-be83f.jpg" width='113' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>Cacaolat va acomiadar al company Alex, exdelegat de CGT a l'empresa, en un clar acte de repressió sindical.</p> <p>El divendres 13 d'abril tindrà lloc l'acte de conciliació al CMAC de Barcelona (c/Albareda 4, Metro L3 i L2 parada Paral·lel).</p> <p>Per tal de donar-li suport, des de la CGT del Barcelonès Nord convoquem concentració a les 11.30h al CMAC.</p> <p>Animem a tots els companys i companyes del sindicat a participar en la concentració de suport al company acomiadat.</p> <p>Alex readmissió!</p> <p>#Alex Readmision #CacaolatAcosayDespide #CacaolatReprimeix</p> <p><strong>Federació Comarcal CGT Barcelonès Nord</strong></p> <p><span class='spip_document_7859 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH708/dawjum3x0aeawzu-e9cd4.jpg' width='500' height='708' alt="" /></span></p> <p><span class='spip_document_7860 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH668/438718782_362490-a7c84.jpg' width='500' height='668' alt="" /></span></p></div>