CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/ Confederació General del Treball. Associació de treballadors i treballadores anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària, Catalunya ca SPIP - www.spip.net CGTCatalunya.cat http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L72xH106/siteon0-dc90f.gif http://www.cgtcatalunya.cat/ 106 72 De què va la Unió Europea? Qui pren les decisions a la UE? http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article10177 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article10177 2014-05-25T07:30:00Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Formació Legislació neoliberal Antiglobalització Crisi Situació econòmica Ecologisme Economia Retallades Institucions públiques <p>Material amb les preguntes i respostes que estem traient conjuntament CGT, Ecologistes en Acció i Baladre sobre la UE per difondre amb vista a que sigui un instrument molt pedagògic.<br class='autobr' /> Qui pren les decisions a la UE?<br class='autobr' /> A la UE 28, les decisions executives són preses per la Comissió Europea. Elabora directives que són d'obligat compliment per a tots els estats membres, si el tema està transferit a la UE. També estableix les prioritats generals de despesa a llarg termini per a la Unió en el que es (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique136" rel="directory">Materials "Sobre-Contra la Crisi" </a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot143" rel="tag">Formació </a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot127" rel="tag">Legislació neoliberal</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot69" rel="tag">Antiglobalització</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot87" rel="tag">Crisi</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot83" rel="tag">Situació econòmica</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot54" rel="tag">Ecologisme</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot121" rel="tag">Economia</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot96" rel="tag">Retallades</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot138" rel="tag">Institucions públiques</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L120xH90/arton10177-bfadd.jpg" width='120' height='90' /> <div class='rss_texte'><p>Material amb les preguntes i respostes que estem traient conjuntament CGT, Ecologistes en Acció i Baladre sobre la UE per difondre amb vista a que sigui un instrument molt pedagògic.</p> <p><strong>Qui pren les decisions a la UE? </strong></p> <p>A la UE 28, les decisions executives són preses per la Comissió Europea. Elabora directives que són d'obligat compliment per a tots els estats membres, si el tema està transferit a la UE. També estableix les prioritats generals de despesa a llarg termini per a la Unió en el que es denomina el "marc financer" de la UE. I elabora el pressupost.</p> <p>La Comissió està formada per 28 comissaris, un per cada país de la UE, que tenen un mandat de cinc anys. No són triats democràticament, sinó que els designa el Consell Europeu. L'actual President de la Comissió Europea és José Manuel Durao Barroso, que va renovar per la seva segona vegada el seu mandat al febrer de 2010.</p> <p>Al seu torn, el Consell Europeu reuneix als caps d'Estat o de Govern de cada país de la UE, al president de la Comissió i al president del Consell Europeu, que és qui presideix les reunions. Recordem que els caps d'Estat són triats amb sistemes electorals no proporcionals i que solen comptar amb el suport de menys de la meitat de les seves poblacions. Actualment, i fins a finals de novembre de 2014, el president del Consell és Herman Van Rompuy. No cal confondre'l amb el Consell de la Unió Europea, format pels ministres de cada temàtica.</p> <p>El famós “Ecofin”, per exemple, que pren decisions econòmiques que ens afecten a totes i tots, és el Consell de la Unió que reuneix als ministres d'Economia i Hisenda. A més, és molt decisiva en les nostres vides la labor del Banc Central Europeu (BCE), que és qui gestiona la moneda i, per tant, la política monetària. Això ho fa sense cap control públic possible.</p> <p>El Parlament Europeu, únic òrgan electoralment triat, no té iniciativa legislativa (no pot proposar lleis) i solament té potestat per a validar o rebutjar les que li arriben de la Comissió o el Consell. Un exemple clar de qui mana: La Comissió Europea intervé en els pressupostos de cada estat membre, abans que arribin si més no als Parlaments estatals, per a vigilar que compleixen amb les mesures neoliberals que emanen dels òrgans de la UE, segons dicten el Pacte de l'Euro o Pacte Fiscal. És el que es coneix com "Semestre europeu".</p> <p>Les directives europees condicionen tota la política dels estats: mercats de treball, polítiques d'immigració, desplaçament de treballadores/és, mercats interiors i exteriors, transports, competència, alimentació, medi ambient, agricultura, sobirania alimentària, etc. No obstant això, els pobles que patiran aquestes polítiques no tenen oportunitat de triar a qui ha d'elaborar-les.</p> <p>Si a aquesta falta de democràcia afegim la presència molt activa de més de 15.000 lobbistes i 2.500 empreses que pressionen de forma regular a les institucions europees, és fàcil adonar-se que la política de la UE persegueix afavorir interessos privats. Amb les seves ingerències, condicionen i manipulen les iniciatives legislatives de la UE.</p> <p>Abans de res, és necessari qüestionar novament el paper de la UE. Fins a quin punt els lobbies han determinat les polítiques de la Unió Europea? A qui serveixen les institucions europees?</p> <p>Fonts:<br class='autobr' /> <a href="http://europa.eu/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://europa.eu</a><br class='autobr' /> <a href="http://corporateeurope.org/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://corporateeurope.org/</a><br class='autobr' /> <a href="http://www.lobbyingspain.com/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.lobbyingspain.com</a></p> <p><strong>És legítim el deute de la UE? </strong></p> <p>Des de les institucions europees s'insisteix que el principal problema de les economies de la UE és el deute públic, però quan s'analitzen les dades del deute dels estats de la UE observem alguna cosa ben diferent. A la fi de 2011, el deute públic dels estats de la Zona Euro suposava només 15% del total del deute, mentre que el deute privat (de les famílies, de les empreses no financeres i de la banca) suposava el 85% restant.</p> <p>Davant aquest greu volum de sobreendeutament del sector privat, el que més preocupa als governs i banquers és l'impagament d'aquest deute. Per això, des del començament de la crisi financera, estan maldant per convertir aquest deute privat en deute públic. El més clar exemple ho tenim en el rescat de la banca espanyola que, ja des d'abans del començament de la crisi, ha rebut la xifra de 1,42 bilions de € d'ajudes públiques.</p> <p>Per a poder salvar a la banca, l'Estat espanyol s'ha hagut d'endeutar més encara i ha hagut de fer dures retallades en els serveis socials bàsics per a la població com són la sanitat, l'educació o les pensions. I això mateix ha ocorregut en la major part dels Estats de la UE, especialment els de la perifèria europea (Espanya, Grècia, Irlanda, Itàlia i Portugal). Així doncs, aquest deute, en origen privat i convertit en públic, és, sens dubte, un deute il·legítim, ja que lluny d'ajudar a la població a pal·liar els danys socioeconòmics de la crisi, els ha aguditzat encara més.</p> <p>Però la perversió del deute no resideix només en la injustícia de fer-nos carregar a totes les persones amb un deute que no és nostre, sinó en la seva utilització per a sotmetre a les poblacions europees als dictats dels “mercats”, als interessos dels poders financers. Així, els rescats duen associats tot un seguit de condicions que, amb l'excusa de sanejar les economies dels països rescatats, permeten a organismes tan poc democràtics com la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, coneguts com la Troica, intervenir en les polítiques nacionals i segrestar les seves sobiranies. Aquesta ingerència ha provocat, en el cas de l'Estat espanyol, la reforma de la Constitució en el seu article 135 per a prioritzar el pagament del deute sobre la despesa social. Per tant, aquest deute il·legítim ha de ser repudiat i no pagat.</p> <p>No devem, no paguem!</p> <p><strong> Què tenen a veure les reformes laborals amb la UE?</strong></p> <p>El Pacte de l'Euro, o Pacte per la Competitivitat, imposa unes polítiques econòmiques d'obligat compliment que suposen un nou gir de rosca sobre les condicions de vida de la majoria. Així, estableix diferents obligacions en matèria salarial, laboral, de pensions, etc:</p> <p>* Els salaris han de vincular-se a la productivitat i deixar d'estar vinculats a l'Índex de Preus. Això suposa canviar les regles de la negociació col·lectiva, desvinculant els salaris del cost de la vida, a alhora que es limita el nivell de centralització dels convenis col · lectius<br class='autobr' /> i s'exigeix ​​una flexibilitat interna. És a dir, exigeix ​​acabar amb el poder contractual sindical en la fixació de les condicions de treball sobre jornada (temps de treball), organització de treball (torns, sistemes de retribució, etc.) i acomiadaments. Soscava greument la negociació col·lectiva.</p> <p>* La UE planifica i exigeix ​​reformes laborals que abordin la flexibilitat i la disponibilitat unilateral del contracte per part de l'empresari.</p> <p>* El Pacte per l'Euro i el Pacte Fiscal "recomanen" l'augment de la edat de jubilació i la reducció de la quantia de la pensió. La UE fomenta els Plans Privats de Pensions.</p> <p>* Exigeix ​​incloure en la legislació del país amb rang constitucional (com ja ha fet tota la classe política a Espanya) l'equilibri financer, és dir, el dèficit i també el pagament del deute com a prioritat. Amb això es persegueix garantir que els creditors del deute cobrin no només el principal, sinó també els interessos. I endureix les penalitzacions per qui no compleixi.</p> <p>* Incentiva la recapitalització de la banca. Aquesta és una mesura clara de socialització de les pèrdues causades per l'especulació i la mala praxi. En canvi, els guanys segueixen sent exclusivament privades.</p> <p>* La Comissió Europea intervé en els Pressupostos de cada estat membre per vigilar que compleixen amb totes les polítiques acordades. Ho fa mitjançant el procediment conegut com "Semestre europeu".</p> <p>Ja havia desaparegut del Tractat de Lisboa la possibilitat d'exigir i executar drets essencials (vaga, temps de treball, negociació col·lectiva, etc) Al Pacte de l'Euro no apareix el social, ni tan sols com retòrica. Està absent qualsevol referència mínima als gairebé 27 milions de d'aturades i les seves condicions d'inseguretat. El que apareix, en canvi, és tota una política antisocial i anti-treballadors/es, que es converteixen en simples mercaderies d'un sol ús, per garantir la taxa de beneficis del capital.</p> <p>Segons Eurostat, el gener de 2014 hi havia a la UE-28, 26.231.000 de persones en atur. D'elles, el 23% es troben a l'estat espanyol (6 milions). El 2 febrer de 2011 Govern, Sindicats i Empresaris van pactar les polítiques del Pacte de l'Euro que s'apliquen a l'estat espanyol, l'anomenat "Acord Social i Econòmic per al creixement, l'ocupació i la garantia de les pensions", enterrant així les dinàmiques de mobilització per a revertir les sortides antisocials a la crisi.</p> <p>A l'Estat espanyol, la flexibilitat laboral havia quedat garantida amb la Reforma Laboral plasmada en la Llei 35/2010 del govern Zapatero. Encara més greu ha estat la Reforma Laboral del govern del PP 3/2012 . Flexibilitat i disponibilitat unilateral per l'empresari, en tot el recorregut del contracte, des de l'entrada i la permanència a la sortida. Les Pensions van ser ajustades als criteris fixats per la UE. El retard de l'edat de jubilació i la disminució garantida de la quantia de la pensió són aspectes que queden fixats en les seves retallades amb la Llei 27/2011 de PSOE, CEOE, CCOO i UGT i amb la Llei 23/2013 del PP sobre l'índex de revaloració de les pensions i el factor de sostenibilitat. Els ajustos per reduir el dèficit i el deute als criteris assenyalats per la UE afecten tant al mercat privat (devaluació massiva de salaris a través de la manca d'aplicació dels convenis o baixades directa dels salaris), com al públic: disminució salarial a tot el personal que treballa en les diferents AAPP, acomiadaments col·lectius per al personal laboral i reducció de l'ocupació pública, amb taxes de reposició 0.</p> <p>I tot això sobre la base de l'absoluta prioritat de crear les condicions laborals, socials i polítiques per fomentar "la competitivitat". Això ha comportat la privatització de serveis essencials per a les poblacions. Alhora es produeix una reducció dels costos del treball, a través o per mitjà de polítiques que incrementin la flexibilitat, la mobilitat de la força de treball i la capacitat d'ajust (acomiadament, hores extres ...) segons el cicle econòmic (recessió, crisi, estancament o creixement).</p> <p>És la mort del treballador/a, com a assalariat i com a persona social, doncs se li transforma la seva naturalesa política / jurídica (persona amb drets) a convertir-lo en un mer factor de producció de capital.</p> <p><strong>És la UE el paladí de la lluita contra el canvi climàtic? </strong></p> <p>La UE es fon parlant de la importància de lluitar contra l'escalfament global. Així, la Comissió Europea, en les cites internacionals, aposta per les reduccions d'emissions de gasos d'efecte hivernacle més ambicioses. I la UE no només parla, sinó que també actua: ha complert els objectius marcats pel Protocol de Kyoto.</p> <p>No obstant això, això s'ha aconseguit amb un exercici de "comptabilitat creativa "basada fonamentalment en el desplaçament d'una part de la producció als països emergents i als més empobrits i, per tant, també s'han desplaçat les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Si es tenen en compte els productes que la UE consumeix però que es produeixen en altres llocs del món, el compte de les emissions de la UE haurien d'augmentar en un 30% aproximadament, la qual cosa allunya la UE del compliment real de Kyoto. En paral · lel, podria semblar que els sectors financers, essencials per a la UE, consumeixen menys energia comparativament, però això suposa oblidar que l'economia financera té repercussions immediates sobre el medi ambient, ja que influeix i pressiona a l'economia real.</p> <p>La UE es fon parlant de la importància de lluitar contra el escalfament global. Així, la Comissió Europea, en les cites internacionals, aposta per les reduccions d'emissions de gasos d'efecte hivernacle més ambicioses. I la UE no només parla, sinó que també actua: ha complert els objectius marcats pel Protocol de Kyoto.</p> <p>Si es mesuren les emissions de gasos d'efecte hivernacle a nivell mundial comprova que no paren de créixer. Els dos únics períodes recents en els que s'ha produït una reducció en les emissions de CO2 globals han estat provocats per fortes crisis econòmiques: el col·lapse del bloc soviètic i la Gran Recessió actual. Això es deu al fet que el consum d'energia i el creixement del PIB s'interrelacionen directament: més creixement del PIB implica un consum d'energia equivalent. I, un major consum energètic implica una major emissió de gasos d'efecte hivernacle. En un món globalitzat, els comptes s'han de calcular a nivell global per no fer trampes.</p> <p>La UE ha estat molt hàbil per crear nous nínxols de mercat aprofitant el canvi climàtic. Entre aquests destaquen la compravenda de drets d'emissió a les borses, o l'extensió del control de l'aigua per part de de les multinacionals europeas.en aquells llocs on és previsible que disminueixi la seva disponibilitat a causa del canvi climàtic</p> <p>En realitat a la UE només li interessa el creixement, la qual cosa, inevitablement, implica més canvi climàtic i destrucció ambiental.</p> <p><strong>Saps quant inverteix la UE en Defensa i qui es beneficia d'això?</strong></p> <p>Sabies que la despesa militar dels països de la UE supera els 200.000 milions d'euros a l'any? Sabies que Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia figuren entre els deu països amb major despesa militar en l'any 2012?</p> <p>Sabies que, comptant els efectius dels exèrcits a Europa, de les forces “paramilitars” i de les forces de reservistes, Europa compta amb més de 6.000.000 de persones ensinistrades i amatents per a la guerra i per a la intervenció militar?</p> <p>Sabies que 24 dels 28 països de la UE coordinen la seva política militar sota l'OTAN?</p> <p>Sabies que la UE ha participat fins a la data en trenta-cinc operacions militars en l'exterior, contant amb forces militars pròpies i dels Estats membres? Sabies que pot desplegar entre 50-60.000 soldats a més de 4.000 km de distància en menys de seixanta dies i mantenir-los durant un any en guerra?</p> <p>Sabies que la UE manté el segon complex militar industrial més potent del planeta i que la suma de les vendes anuals d'armes de les indústries militars de països de la UE superen els 115.000 milions de dòlars anuals? Et sonen d'alguna cosa les empreses BAE Systems, EADS, Finmeccanica o Thales? BAE Systems factura a l'any en venda d'armes 29.150 milions de dòlars, EADS factura 16.390 milions; Finmeccanica, 14.560 i Thales, 9480 milions.</p> <p>Sabies que la UE compta amb estructures militars pròpies que dupliquen les dels Estats: un Estat Major de la Defensa, una Agència Europea de Defensa, un Comitè Militar, un servei d'espionatge, casernes generals, cossos d'exèrcit, entre uns altres?</p> <p>Sabies que existeix una “doctrina” de seguretat de la UE en la definició de la qual i del seu control no pinta res ni el Parlament Europeu, ni cap dels òrgans representatius de la UE?</p> <p>Sabies que la política del Frontex desenvolupa un plantejament militar per al tractament de les migracions?</p> <p>La política de seguretat de la UE està altament militaritzada i té un enfocament ofensiu i intervencionista. Existeix un potent lobby militar que influeix decisivament en aquesta política i en la construcció d'un pol militar-industrial que promou la venda d'armes i l'exportació de conflictes internacionals.</p> <p>Tota aquesta política es paga amb els impostos de la ciutadania i es practica d'esquena a la societat i sense comptar amb la seva opinió. És insolidària amb les necessitats socials europees i de la resta del món i únicament busca enfortir els interessos de l'oligarquia del capital. Es pot aspirar a la desmilitarització de la defensa a Europa i en el planeta i a l'aposta per la seguretat humana en comptes de la seguretat militar. Però la UE no ho fa.</p> <p><i>Entrada redactada per Utopia Contagiosa.</i></p> <p><strong>Com estan evolucionant les desigualtats en la UE? </strong></p> <p>Una anàlisi de les polítiques socials seguides pels països industrialitzats en la UE mostra tres moments diferenciats. El primer període, dècada dels 80 i primers 90, es caracteritza pels canvis efectuats en les polítiques socials. Les Institucions de la UE opten per reformes que converteixen els Sistemes de Protecció Social Universals i Públics en Sistemes Mixts, és a dir, aquells de finançament públic però amb producció privada. A més, són segmentats (contributius, no contributius, assistencials, etc.) i es fixen diferents nivells de protecció. Domina la ideologia de "els avantatges del privat", que serveix d'excusa per a posar en mans del mercat el que abans estava en l'esfera pública. Es passa de la concepció “ciutadana portadora de drets” a "usuària consumidora de serveis”. En aquests moments, per paradoxal que sembli, no solament no disminueix la despesa pública total, sinó que augmenta en uns 11 punts sobre el PIB en els països industrialitzats. Les partides amb el creixement més fort són les de pensions i sanitat.</p> <p>El segon període, des de 1992 fins a 2008, va estar determinat per la reestructuració de polítiques econòmiques (entrada de l'euro) i polítiques fiscals (reducció de despeses com forma de compensar els dèficis, en lloc d'augmentar ingressos). Això accentua la vulnerabilitat del sistema davant les fortes pressions del mercat i els processos d'integració econòmica supranacionals coneguts com "globalització". La unificació de les polítiques econòmiques i fiscals, amb dues referències clau, el Tractat de Maastricht (93) i Pacte d'Estabilitat (97), suposa problemes comuns als sistemes de protecció social. Les mateixes polítiques en tots i cadascun dels estats membres de la UE, produeixen en aquest moment un estancament en el volum de despesa social entorn del 26% del PIB.</p> <p>El tercer període, des de l'esclat d'aquesta crisi, és regit pel pacte de l'Euro i el Pacte Fiscal. El volum de despesa social disminueix de manera dràstica i especialment en els països del sud europeu, incrementant-se la desigualtat fins a extrems insuportables.</p> <p>Es retallen les despeses de prestacions i especialment les pensions, la sanitat i la prestació d'atur. S'instal·la la idea d'estat “Assistencial” davant situacions de necessitat imperiosa, suplantant a l'estat “de Benestar”.</p> <p>Les conseqüències d'aquestes polítiques es visibilitzen en l'anàlisi de cadascuna de les partides de la despesa. Augmenta la vulnerabilitat social, al créixer la pobresa, l'exclusió social, la inseguretat i precarietat laboral i la societat de control (absència de llibertat, lleis especials d'estrangeria, majors poblacions recloses).</p> <p>Aquestes polítiques neoliberals desmantellen els serveis públics afavorint la privatització. No corregeixen el desequilibri i el deute en matèria de cures, sinó que els agreugen. Al transferir a l'esfera “privada” cures, com escoles infantils, atenció a la dependència, etc. aquelles dones que no poden afrontar els preus es veuen obligades a sobrecarregar-se, ja que la societat segueix sent profundament patriarcal i les cures no estan repartides equitativament. La majoria de les persones considerades pobres a Europa són dones. Són les més afectades per la discriminació en matèria d'ocupació, salaris i salut.</p> <p>Aquestes polítiques produeixen pobresa, desigualtat i exclusió social, alhora que beneficien a uns pocs amb les privatitzacions i els rescats. Les ciutats i les regions perifèriques del món veuen augmentar les borses de pobresa. Noves formes d'exclusió del dret a la salut en els països de la UE es relacionen amb la desigual distribució i accés als serveis i als recursos entre nacions i territoris regionals i entre treballadores/és autòctons i extracomunitaris. La societat és cada vegada més desigual.</p> <p>Pretenen estendre la idea que l'única manera per a sortir de la crisi és “tornar al pur mercat com regulador de les relacions econòmiques i socials, d'acord amb les lleis de l'oferta i la demanda”. No obstant això, aquest model capitalista ha causat 27 milions de persones aturades en la UE; el 13% de la població ocupada en situació precària; el 15% de la població per sota dels llindars de pobresa; milions d'immigrants (mà d'obra barata, esclava), a qui se'ls nega qualsevol dret de ciutadania i se'ls utilitza com exèrcit de reserva, fomentant el racisme i la xenofòbia en les societats d'acollida; societats cada vegada més desestructurades amb regressió i desarrelament social; deterioració ecològica i mediambiental, possiblement irreversible.</p> <p><strong>Quines són les polítiques d'immigració de la UE? Com es prenen aquestes mesures? Quin és el concepte polític-jurídic de ciutadania que sustenta la UE? </strong></p> <p>La Unió Europea aborda el tema de les migracions des d'una perspectiva economicista: la lliure mobilitat de les persones i les treballadores i treballadors (comunitaris) per la Unión exigeix suprimir les fronteres internes. Però també exigeix aixecar controls més precisos en les fronteres exteriors, per a totes aquelles persones extracomunitàries. Les persones estrangeres només són tingudes en compte en la UE com treballadores/es útils a les economies nacionals. Per això, tant el seu accés al territori de la UE com la seva mobilitat per ell estan severament restringits. Quant als seus drets ciutadans o la seva integració social, la UE simplement es desentén. El territori de la Unió està obert a la lliure circulació de capitals i persones. Qualsevol ciutadana/o de la Unión podrà lliurement instal·lar-se, treballar, invertir...i exigir el compliment dels seus drets en qualsevol dels estats pertanyents a la Unió.</p> <p>“Tota persona que ostenti la nacionalitat d'un Estat membre posseïx la ciutadania de la Unió, que s'afegeix a la ciutadania nacional sense substituir-la”. “Els ciutadans de la Unió seran titulars dels drets i subjectes dels deures previstos en el Tractat de la Unión. Tenen el dret: de circular i residir lliurement en el territori dels Estats membres; de sufragi actiu i passiu en les eleccions al Parlament Europeu i en les eleccions municipals en l'estat membre en el qual resideixen...” (Tractat de la Unió).</p> <p>Des de la concepció que la nostra civilització occidental sustenta, ser ciutadà/ana significa ser portador de drets. Drets que són universals (Carta de NNUU), inalienables, inherents a la persona i fora de les concretes polítiques, així com de les lleis del mercat. Tots els individus extra-comunitaris, és a dir, de fora dels estats de la Unió i sense nacionalitat de qualsevol d'aquests estats membres, manquen del status de ciutadans. Són considerats de segona categoria, ja que es regeixen no pel dret Comunitari (Tractat de la Unió, Carta de Drets Fonamentals, etc.), sinó pel dret d'estrangeria vigent, bé de forma unificada -Espai Schengen-, bé de forma estatal –lleis d'estrangeria en cada estat-.</p> <p>Els immigrants tenen drets com estrangers, però no com ciutadans. I si no tenen papers, els seus drets es veuen minvats al mínim, com ha ocorregut amb el Reial decret-llei 16/2012 de reforma sanitària a l'Estat Espanyol, que ha posat fi al dret a la sanitat universal.</p> <p>En la política sobre migracions de la UE és essencial l'Acord de Schengen, vigent des de 1995. Unifica el control de les fronteres en un doble sentit: d'una banda, desaparició de les fronteres interiors, i per una altra, enfortiment de fronteres exteriors per a impedir immigracions no funcionals al mercat i per a controlar els fluxos migratoris de tots els països de la UE, llevat de Irlanda i Regne Unit. De totes maneres, el propi espai Schengen ha estat posat en dubte quan les ampliacions de la UE propiciaven les migracions de persones dels països de l'Est recent incorporats. Així, Bulgària, Romania i Xipre han vist com la Comissió Europea els negava l'entrada en l'espai Schengen, i per tant, negava a les seves ciutadanes/us la llibertat de moviments. Això demostra, una vegada més, que els discursos "paneuropeus" i de fraternitat no són més que retòrica.</p> <p>L'objectiu que estableix la UE en matèria migratòria no persegueix finalitats humanitàries, ni vela pel benestar. És un objectiu merament econòmic. “La Unió desenvoluparà una política comuna d'immigració destinada a garantir, en tot moment, la gestió eficaç dels fluxos migratoris (Article III-267)”. Mitjançant lleis o lleis marc europees es fixen les condicions d'entrada i de residència, visats de llarga durada i de permisos de residència, inclosos els destinats a la reagrupació familiar. Es defineixen els drets d'aquestes persones de tercers països que es trobin situació regular. També dissenyen els processos d'expulsió i repatriació per a qui no estigui regularitzat. Aquestes lleis permeten que es repeteixin successos com la tragèdia de Lampedusa o el que està passant a les fronteres de Ceuta i Melilla.</p> <p><strong>Què és el MEDE? </strong></p> <p>Es coneix com MEDE al Mecanisme Europeu d'Estabilitat. És un organisme intergovernamental per als països de l'anomenada "zona euro" l'objectiu exprés del qual és salvaguardar l'estabilitat financera de la moneda. Per a això, podrà "mobilitzar fons i proporcionar suport a l'estabilitat, sota una estricta condicionalitat". Això és, farà préstecs subjectes a condicions neoliberals. Revisarà periòdicament el compliment d'aquestes condicions i comptarà amb tota la força de la UE per a sancionar els incompliments.</p> <p>Els fons del MEDE els aporten els països subscrits de forma proporcional a la grandària de la seva població. I aquests fons són els que atorguen la capacitat de vot. Així, entre Alemanya, França i Itàlia poden aconseguir la majoria simple. Aquest organisme és una mostra més de la falta de democràcia real en la UE, ja que està fora de qualsevol dels tractats vigents i no ha de sotmetre's al control parlamentari.</p> <p>El MEDE preveu cinc instruments d'assistència financera. Un d'ells permetrà rescatar països que ni tan sols ho hagin sol·licitat, en el cas que el Consell de Governadors del MEDE consideri que està en risc l'estabilitat de la zona euro. Un altre està pensat per a rescatar directament a la banca d'un país, sent el responsable últim del préstec (i de les condicionalitats) dit país i no el sector bancari. En altres paraules, el MEDE té expressament previst un mecanisme de socialització de les pèrdues dels bancs. Les activitats del MEDE estan lliures d'impostos directes i els estats haurien de retornar els impostos indirectes que el MEDE hagués pagat. A això se suma que el personal del MEDE, així com els seus directius, gaudeixen d'immunitat de jurisdicció en les seves activitats oficials.</p> <p>El capital autoritzat del MEDE ascendeix a 700 000 milions d'euros. Pot semblar una xifra molt elevada, però si la comparem amb el deute públic espanyol (952.014 milions d'euros al novembre de 2013) o italià (2.068.722 milions), constatem que no arriba per a rescatar les finances públiques d'aquests països, si fos necessari.</p> <p>Llavors, per a què serveix? Realment, no persegueix acabar amb el problema del deute, sinó que pretén "estabilitzar-lo", tornar-lo "sostenible" i, de passada, garantir que els Estats apliquen les polítiques neoliberals. Ocupa la mateixa funció que va tenir el FMI en la crisi del deute dels anys 80. És un exemple clar que la UE és un projecte per a beneficiar al capital i no per a les persones.</p> <p><strong>Per què el BCE no pot prestar diners als Estats? </strong></p> <p>Segons l'article 104 del Tractat de Maastrich, el Banc Central Europeu (BCE) no pot prestar directament als Estats ni comprar el seu deute, de manera que quan aquests necessiten diners prestats ho han de demanar als bancs privats o emetre deute públic. La diferència estreba que obtenir els diners directament del BCE no tindria interès (o un interès baixíssim) mentre que obtenir-lo de la banca privada suposa pagar interessos molt més elevats. Això reporta enormes beneficis per als bancs privats, ja que reben els diners prestats del BCE a un interès que ronda el 1%, mentre que ho presten als Estats a interessos entorn del 5% (encara que en ocasions han arribat al 15%).</p> <p>En el cas de l'Estat espanyol, si es calcula la diferència entre els interessos que han vingut pagant les administracions públiques i el que haurien hagut de pagar al tipus d'interès oficial amb el qual el BCE presta els diners a les entitats privades, només en el període del 2008 al 2013 s'obté un sobrecost de més de 100.000 milions d'euros que ha de desemborsar la població espanyola a la banca privada. Només amb aquesta quantitat es podrien haver evitat la major part de les retallades socials.</p> <p>Una estimació ràpida del sobrecost de finançament per a tota la Zona Euro tenint en compte el volum dels deutes públics de la resta dels estats i els tipus d'interessos suportats, llança una xifra superior al bilió d'euros des que va començar la crisi. El més paradoxal és que els diners que presten als Estats els bancs prové en moltes ocasions dels mateixos Estats, com ha ocorregut en el cas dels rescats bancaris. Aquest és un altre clar exemple de com la construcció de la UE s'ha fet pensant en els interessos dels grans bancs i corporacions i no en les seves ciutadanes. Ja que el fet que el BCE no pugui prestar diners als estats és una decisió política (a EEUU, per exemple, la Reserva Federal sí pot prestar a les administracions públiques), que només beneficia els interessos particulars dels grans bancs, perjudicant a la resta de la població, el deute derivat d'aquest sobrecost és un deute odiós, que ha de repudiar-se.</p> <p><strong>Redueixen les polítiques de la UE la bretxa de gènere? </strong></p> <p>La bretxa de gènere és la diferència entre la taxa masculina i femenina en la categoria d'una variable. Per exemple, en la UE la bretxa salarial entre homes i dones és del 16,2%. Això vol dir que, de mitjana, les dones cobren un 16,2% menys que els seus companys, pel mateix treball. Existeixen altres variables, com la taxa d'atur, que presenta una bretxa entre dones i homes del 10,9%; el risc de pobresa (26,1% enfront del 24,2%), repartiment de tasques domèstiques i de cures (una mitjana de 6 hores dedicades per les dones a aquestes tasques, enfront de 2 hores i 20 minuts dels homes). A més, un 80% de les cuidadores són dones. El treball a temps parcial i precari s'enceba especialment amb les dones (un 31,5% de les dones, enfront d'un 7,8% en els homes), mentre que les dones en llocs de Direcció són minoria (només un 5% són dones responsables en entitats financeres europees), etc.</p> <p>La gran majoria d'aquestes dades demostren la desigualtat en termes negatius per a les dones. Al costat de la bretxa de gènere s'usen altres indicadors, com l'índex de concentració, de distribució i de feminització, tots ells per a indicar-nos que les discriminacions i l'opressió de les dones segueixen existint dintre dels països que formen la UE. Podem recórrer a qualsevol de les estadístiques oficials per a buscar i confirmar aquestes dades.</p> <p>Com ha quedat clar en altres respostes sobre les UE i les seves polítiques i institucions, la UE és una supraorganització NO democràtica, basada en els principis d'acumulació i benefici d'unes poques empreses i ens financers. No obstant això, per a aparentar una imatge d'institució democràtica, crea algunes altres (com el Parlament Europeu) o inclou dintre del Dret Comunitari alguns principis fonamentals, com el de la igualtat entre homes i dones o el de no discriminació per raó de sexe. Al seu torn, dintre del presumpte compliment d'aquests principis generals d'igualtat i no discriminació, la UE ha instaurat algunes institucions com l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere, el Comitè consultiu d'igualtat d'oportunitats i la revisió de l'equilibri dels comitès i els grups d'experts creats per la Comissió. Realitza uns Informes periòdics i destina fons a projectes amb el supòsit objectiu d'acabar amb la desigualtat i la discriminació (programes Progress, EQUAL, etc.).</p> <p>Però tot això comporta una enorme contradicció: si la UE desemmascarada es basa en els principis de l'economia capitalista de màxim benefici d'uns pocs, que utilitza a les dones mà d'obra precaritzada, complementària, barata i disciplinada. Aquests principis aguditzen i consoliden la divisió sexual del treball que ens esclavitza i invisibilitza com dones, però de la qual tant necessiten per a mantenir el model d'enriquiment explotador. L'exemple clar són els ajustaments econòmics que ens vénen imposant des de la pròpia Comissió Europea i que estan precaritzant més encara les nostres vides. Aquests ajustaments repercuteixen en la disminució del pressupost destinat a desenvolupar o mantenir les insuficients polítiques d'igualtat, el que consolida i incrementa les desigualtats existents, malgrat les altres polítiques minúscules de “rentat de cara”.</p> <p>La lògica del capital i dels mercats -que és el motor de la UE entra en absoluta contradicció amb la lògica de les cures, que té com finalitat sostenir la vida, satisfer necessitats i generar benestar. La UE obvia totalment la esencialitat de la cura de la vida pel simple fet d'haver estat assignats històricament aquests papers a les dones i per això, haver estat reclosos en l'àmbit del “privat” o domèstic (l'aliança entre el capitalisme i l'heteropatriarcat). El principi d'acumulació de la riquesa per part d'unes poques elits del capital productiu i financer, que a més és un dels objectius de la UE, va de la mà de la insostenibilitat de la vida i no trenca amb els esquemes d'opressió i desigualtat, sinó que els consolida. Que no ens enganyin!</p> <p><strong>Quina és la política energètica de la UE? </strong></p> <p>El Tractat de Lisboa situa a l'energia en el centre de l'activitat europea, de fet, dota a l'energia d'una nova base jurídica que no posseïa en els tractats precedents. Això no és d'estranyar, doncs sense un augment del consum energètic no hi ha creixement econòmic possible. A més, Europa té una forta dependència de l'exterior: importa el 70% del petroli que consumeix i el 50% del gas.</p> <p>La Unió Europea, segona economia mundial, consumeix una cinquena part de l'energia que es produeix en el món. Per això, la Comissió, el Consell i el Parlament Europeus han anat engegant una sèrie de polítiques encaminades a garantir un subministrament creixent a preus assequibles.</p> <p>Una de les polítiques fonamentals han estat els denominats “objectius 20-20-20”, que havien de complir-se abans de 2020 i que es basaven en tres punts: reduir un 20% les emissions de gasos d'efecte hivernacle respecte de les emeses el 1990, que un 20% de les energies consumides procedeixin de fonts renovables i 20% de millora de l'eficiència energètica de la UE.</p> <p>No obstant això, al gener de 2014 l'objectiu d'energies renovables va caure de l'agenda. Sense contradicció, des de la perspectiva de la UE, amb aquest objectiu, la Unió també afavoreix els agrocarburants, l'energia nuclear o la importació dels petrolis més contaminants, com les sorres bituminoses de Canadà. En realitat, a la UE no li importa la sostenibilitat ni la lluita contra el canvi climàtic, sinó sostenir la seva competitivitat a nivell internacional tenint més accés a l'energia i, si pot ser, més diversificat i autòcton. Per descomptat sempre el més barat possible.</p> <p>Estem travessant ja el pic del petroli i, en breu, vindran el del gas, el carbó i l'urani. Això implicarà, inevitablement, que l'energia serà cada vegada més cara i inaccessible. En lloc d'intentar adaptar-se a aquesta nova realitat, la UE segueix vivint en el passat intentant incrementar el seu ús energètic, quan això és ja impossible.</p> <p><strong>Com influeixen les empreses privades en la presa de decisions de la UE?</strong></p> <p>En la UE hi ha unes 15.000 persones pagades per les principals empreses transnacionals que es dediquen a pressionar en els organismes de la UE. En altres paraules, realitzen labors de "lobby" o cabildeig. Per això no és d'estranyar que, en la majoria de les ocasions, la legislació de la UE i els seus tractats s'assemblin sospitosament a les peticions dels grans capitals europeus.</p> <p>Entre els principals grups de pressió empresarials en la UE destaquen BusinessEurope, la patronal europea i la ERT (Taula Rodona d'Industrials). La ERT és un club privat en el qual solament es pot entrar amb invitació. En ell s'aglutinen més de 50 multinacionals amb base a Europa, entre les quals es troben les espanyoles Inditex, Telefònica, Iberdrola i Repsol. A més, hi ha nombroses organitzacions creades expressament per a cadascun dels sectors.</p> <p>El focus d'aquests grups de pressió se centra en les grans polítiques de la UE. Els seus èxits són notables. Per exemple, la ERT recull en la seva pàgina web, sense cap rubor, com ha estat determinant en la configuració del Mercat Únic: "Jacques Delors, anterior president de la Comissió Europea (1985-1995) i un dels principals defensors del Mercat Únic, ha reconegut públicament l'important paper ocupat per la ERT en aquest àrea". Tractat de Maastricht i la unió monetària: "Els membres van estar actius en el disseny i l'engegada reeixida del calendari de Maastricht basat en l'adopció de l'euro com la moneda única en 1999 i la introducció de bitllets i monedes d'euro en 2002." Agenda de Lisboa: "Els membres de la ERT han contribuït a la preparació de l'Agenda de Lisboa amb l'objecte de fer Europa 'l'economia més competitiva i dinàmica basada en el coneixement del món' per a l'any 2010".</p> <p>Però el treball incessant en la defensa dels seus interessos no es restringeix a les grans línies d'actuació de la UE, sinó que també descendeix a les polítiques concretes, com la de canvi climàtic, les negociacions actuals per a l'engegada d'un tractat de lliure comerç amb EEUU, la reforma bancària, o l'aposta per la competitivitat (és a dir, la reducció dels drets laborals i socials, la baixada de salaris, o la reducció dels objectius de "lluita" contra el canvi climàtic).</p> <p>El mecanisme bàsic d'actuació dels grups de pressió és l'accés directe als principals actors de la Unió. Per exemple, recentment la ERT s'ha reunit amb Barroso, Merkel i Hollande para parlar de la pròxima reunió europea sobre competitivitat. A més d'aquestes reunions, també s'organitzen esdeveniments previs a les cimeres europees que aborden els mateixos temes i tenen als mateixos protagonistes convidats. Aquest és el cas de la reunió organitzada per BusinessEurope dos mesos abans de la Cimera de Primavera de la UE.</p> <p>Finalment, un altre exemple clar del poder de les finances a la UE són els governs passats de Grècia i Itàlia. Els seus primers ministres van ser deposats i, en el seu lloc es van col·locar, a iniciativa del Consell, a “tecnòcrates” per a implantar una sèrie de forts ajustaments socials, laborals i ambientals. Casualment, tant el Primer Ministre grec com l'italià que van ser imposats sense cap votació per a treure endavant les mesures d'ajustament estructural, procedien de Goldman Sachs, igual que el president del BCE. Si bé aquests són els casos més descarats, no són els únics: no hi ha més que mirar el currículum del Govern espanyol.</p> <p><strong>Sabies què és el TTIP?</strong></p> <p>El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP en les seves sigles en anglès) és el nou model de tractat de lliure comerç que s'està negociant entre la Unió Europea i Estats Units des de juny de 2013, amb la intenció de crear la zona de lliure comerç major del món.</p> <p>Per què ara? EEUU i la Unió Europea estan perdent poder econòmic i polític, i altres països, especialment la Xina, els estan desplaçant com majors economies, exportadors i proveïdors d'inversió estrangera directa. El TTIP pretén per tant consolidar els interessos geopolítics i recuperar el poder i el protagonisme d'ambdues potències, declarant una guerra comercial a països tercers.</p> <p>Qui i com s'està negociant? De manera formal, per part de la Unió Europea és la Comissió Europea qui té el mandat de les negociacions; i de l'altra, el propi Govern d'EEUU. No obstant això, des del seu origen, són els grans lobbies empresarials d'un costat i un altre qui pressionen i participen de manera activa en elles: indústria automobilística, farmacèutica i agroalimentària, empreses de serveis, bancs, fons d'inversió… Les negociacions a més, estan produint-se d'esquena a la població, amb un alt caràcter secret sobre el seu contingut, i sense participació i tot just consulta a la societat civil, i fins i tot amb molta desinformació cap als Governs dels països de la pròpia UE.</p> <p>Què regularà? Atès que els aranzels entre la UE i EEUU són ja molt baixos, aquest nou model de tractat se centra en la liberalització de tots els sectors i a aconseguir una harmonització legislativa, és a dir, unificar lleis a banda i banda de l'Atlàntic, amb la finalitat de reduir costos i “retards innecessaris” per a les corporacions.</p> <p>Un capítol especialment polèmic és el de la protecció de les inversions, pel qual qualsevol inversor privat internacional pot desafiar, davant tribunals internacionals poc transparents, qualsevol legislació (ambiental, laboral o social) que interfereixi amb els seus beneficis. Per exemple, una moratòria al fracking (tècnica molt contaminant d'extracció de petroli o gas) o una regulació sanitària de substàncies tòxiques poden ser objectes de demandes als Governs.</p> <p>Què suposarà? Aprofundirà en les retallades en els drets laborals, justificats per la reducció de costos i basats en la política antisindical d'EEUU (que no ha ratificat convenis de la OIT) i en les reformes laborals imposades per la Troica (link a <a href="http://www.troikaparty.eu/es" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>www.troikaparty.eu/es</a>] (Comissió Europea, FMI, BCE).</p> <p>La liberalització de cada vegada més sectors econòmics aprofundirà en les privatitzacions de serveis públics, les conseqüències dels quals ja són conegudes. L'harmonització legislativa a la baixa, aplicant la legislació més beneficiosa per a les grans corporacions afectarà a:</p> <p>* Polítiques mediambientals i del dret a la salut: es flexibilitzarà l'ús del fracking, s'augmentarà la producció i venda de transgènics, l'ús de toxines i substàncies perilloses, entre altres, que compten amb legislació més favorable a EEUU.</p> <p>* La agroindústria es veurà afavorida en detriment de les petites explotacions més sostenibles, i per tant es ressentirà la sobirania alimentària i la qualitat en l'alimentació.</p> <p>* Sobre propietat intel·lectual i ús i accés a internet: s'aplicarà la legislació nord-americana que facilita la vigilància cibernètica i l'accés a dades personals, i penalitza el compartir arxius en la xarxa; i a més blindarà les patents, reduint per exemple la possibilitat d'accés a medicaments genèrics.</p> <p>I a tot això s'afegiria, a través dels mecanismes de protecció de les inversions, que els Governs es trobarien lligats de mans per a l'engegada de les polítiques públiques socials i mediambientals destinades a protegir a la ciutadania, en benefici del gran capital.</p> <p>Font: <a href="http://noalttip.blogspot.com.es/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://noalttip.blogspot.com.es/</a></p> <p><strong>Totes les preguntes a:</strong></p> <p><a href="http://www.coordinacionbaladre.org/sabias_que" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>www.coordinacionbaladre.org/sabias_que</a></p> <p><a href="http://www.cgt.org.es/¿de-que-va-la-ue" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>www.cgt.org.es/¿de-que-va-la-ue</a></p> <p><a href="http://www.ecologistasenaccion.org/dequevalaue" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>www.ecologistasenaccion.org/dequevalaue</a></p> <iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/32979466" width="479" height="511" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" style="border:1px solid #CCC; border-width:1px 1px 0; margin-bottom:5px; max-width: 100%;" allowfullscreen> </iframe> <div style="margin-bottom:5px"> <strong> <a href="https://www.slideshare.net/CGTCatalunya/de-qu-va-la-ue-1" title="¿De qué va la UE? ¿Quién toma las decisiones en la UE? ¿Es legítima la deuda de la UE?" target="_blank">¿De qué va la UE? ¿Quién toma las decisiones en la UE? ¿Es legítima la deuda de la UE?</a> </strong> from <strong><a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya" target="_blank">CGT Catalunya</a></strong> </div></div> La crisi sistèmica i la necessitat de resistència http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article3967 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article3967 2010-05-27T10:13:21Z text/html ca Coordinació del Catalunya Solidaritat Antiglobalització Situació econòmica Crisi <p>Un article d'Economia crítica i Crítica de l'economia<br class='autobr' /> Aquest mes de maig va començar en un clima de forta incertesa per a l'Economia-Món capitalista i principalment per als seus territoris centrals. Estats Units i, sobretot, Europa occidental estan mes afectats per l'esgotament d'un model productiu global altament dependent dels sectors energètic (petrolier), financer (hiperespeculatiu) i immobiliari (destructor), així com de la subordinació a les grans corporacions transnacionals que es van apropiar (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique136" rel="directory">Materials "Sobre-Contra la Crisi" </a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot50" rel="tag">Solidaritat</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot69" rel="tag">Antiglobalització</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot83" rel="tag">Situació econòmica</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot87" rel="tag">Crisi</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH71/arton3967-84b6a.jpg" width='150' height='71' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Un article d'Economia crítica i Crítica de l'economia</strong></p> <p>Aquest mes de maig va començar en un clima de forta incertesa per a l'Economia-Món capitalista i principalment per als seus territoris centrals. Estats Units i, sobretot, Europa occidental estan mes afectats per l'esgotament d'un model productiu global altament dependent dels sectors energètic (petrolier), financer (hiperespeculatiu) i immobiliari (destructor), així com de la subordinació a les grans corporacions transnacionals que es van apropiar del caràcter públic dels mateixos. Això suposa un impediment major per al rellançament que proclamen els apologistes del final de la història, ja que «la sortida de la crisi» sol podrà donar-se sobre unes noves bases epistemològiques i estratègiques de producció i reproducció econòmica, on la determinació i satisfacció de les necessitats i les activitats socialment útils passin pel filtre de la voluntat democràtica i la intel·ligència col·lectiva de les bases organitzades de les societat.</p> <p>Mentre els gurus del pensament dominant tornen a entabanar-nos amb el vell optimisme «autorealitzatiu» (la crisi ha acabat, comprin, emprenguin, inverteixin »), diversos indicadors ens mostren una realitat problemàtica i una incompetència suma de les elits polítiques, incapaces de donar els girs necessaris per superar les fortes contradiccions i insostenibilitats del capitalisme financer global i del fràgil model productiu que l'alimenta. El G-20 i el seu tímid discurs de control de les finances i els paradisos fiscals són una bona mostra de la falta de disposició real dels nostres mandataris de posar-li el cascavell al gat. També dóna fe d'aquesta incompetència l'escàndol de Copenhaguen, començant per l'exclusió de la societat civil organitzada de la fase final del debat i concloent amb una forta regressió en termes de compromisos internacionals a què els governs del món estan disposats a sotmetre's (en relacion als ja tímids i obscenament incomplets objectius de Kyoto).</p> <p>En el pla de les Economies-Estat, tot apunta també a què la crisi recaptadora de les arques publiques propiciarà un traumàtic retall de la despesa. En lloc d'agafar el toro per les banyes tractant de regular i fiscalitzar al capital transnacionals, a les finances especulatives, a les activitats socialment i ecològicament nocives i en les grans fortunes nacionals, els governants dels diversos països ja estan començant a retallar les partides que sostenen la fràgil subsistència de les classes populars. Una nova contraofensiva neo-neoliberal que tracta de forçar un "pacte d'austeritat", basat en la moderació salarial i en el retall dels drets socials, educatius i culturals, ja assetjats per les onades privatitzadores i mercantilitzadores dels últims 30 anys. Alhora no s'oculta el descarat increment dels recursos destinats a salvaguardar un sistema bancari caníbal, així com el perfeccionament d'uns mecanismes repressius (presons, seguretat "ciutadana", control social) i uns cossos policials més ben preparats per aplacar uns aixecaments i dissidències tan possibles com necessàries.</p> <p>A la punta de llança d'aquest moment delicat de la història, el col·lapse grec torna a posar en escac a tota una societat l'economia de la qual s'ha basat en una mera ficció de desenvolupament dependent i insostenible a llarg termini (així com va passar a Argentina en el 2001). Mentre les elits gregues es congratulen del pla de salvament capitanejat pel FMI, el BCE (o nou Fons Monetari Europeu amb dret a receptar els seus programes liberals en constant re-neo-vacion) i el binomi neo-tacheriano Merkel-Sarkozy, multitud d'expressions mostren una radical capacitat de resistència popular que ve gestant-se en els últims cicles preinsureccionals de la península hel·lènica. 6 milions d'atenesos (sobre 11 milions de grecs), que lluny d'alegrar-se del mastodòntic préstec internacional, es llancen massivament als carrers per cridar contra el pla d'austeritat i l'ajust. S'acosta (de fet s'anuncia amb barra) una retallada de drets i llibertats per tractar d'encarrilar la població grega a la senda de la subordinació de les seves vides i relacions econòmiques i socials, tractant de perpetuar unes elits polítiques i financeres totalment desacreditades. Sembla ser que en aquell país algunes (potser moltes) ja se n'han amarat de l'absurd de l'esmentada senda, i potser estiguin cridant ja aquell «Que se'n vagin tots, que no en quedi ni un!» que va fer cridar l'Argentina en el seu moment.</p> <p>Però si fins fa setmanes vèiem a Grècia des de la distància, la solidaritat i cert temor, sembla que la tisora del retall pressupostari (especialment de la despesa social) ja ha entrat amb força a l'Estat espanyol. Després d'unes setmanes de preparació de l'escenari adequat, amb cridats al "sacrifici", l'"austeritat" i al "compromís de tots els espanyols", el Govern ha anunciat el 12 de maig un primer paquet de mesures per reduir el dèficit, amb què espera deixar contenta la Unió Europea, al FMI als especuladors, als grans capitals espanyols...</p> <p>Després d'haver aplacat els incòmodes debats que es van reobrir arran de l'inici de la crisi (insultants ajuts als bancs, paradisos fiscals, fiscalitat regressiva...), i haver corroborat també la passivitat de la població quan ha tocat defensar-se de les envestides patronals, el Govern ha decidit que la crisi la continuïn pagant els treballadors. Una reducció d'un 5% de mitjana en el salari dels funcionaris de l'Estat, la congelació de les pensions, fre a la inversió pública... són alguns dels eixos en els quals l'Executiu pretén actuar per reequilibrar ingressos i despeses. A part de l'immens perill que suposen aquestes mesures per a l'economia del país per la pèrdua massiva de poder adquisitiu que aquestes impliquen, aquest "pseudo" -ajust estructural posa de manifest la traïció de la classe política (europea i espanyola) i la seva desviació cap a les tesis més neoliberals.</p> <p>I com diuen que les desgràcies mai no vénen soles, ja ens estem preparant per als pròxims atacs contra els drets dels treballadors i treballadores, que vindran presentades sota el discret nom de "reformes". Alguns exemples són la reforma del sistema de pensions, o la que s'anuncia en el mercat de treball, així com la reforma del sistema financer i les caixes d'estalvi.</p> <p>Tanmateix, malgrat el previsible d'aquestes mesures regressives i la cada vegada major barra de la classe política i empresarial per dissenyar les mateixes, a Espanya seguim en una perplexa passivitat que també està donant-se als nostres països veïns. Davant l'insensat optimisme esquerrà de pensar que el període actual de la crisi del capitalisme (no resolta des dels anys 70) ens condueix a una nova onada revolucionària de canvi social, diversos factors fan entreveure una repetició de la història, on els repunts de la crisi han estat la coartada ideal dels poderosos per renovar les seves estructures de sostracció i acumulació d'excedents, així com els mecanismes que permeten el seu control i dominació de la població. L'1 maig ha deixat patent aquesta crisi de la dissidència, que es torna inútil si es perd en innocus debats grupusculars i ingènues reivindicacions sense cap vocació de situar-se en el centre de la quotidianitat. Perquè la feble relació de forces i la incapacitat de generar conflicte contra l'hegemonia del capital, mostra una certa immaduresa dels subjectes i sectors socials que poden revertir les tendències actuals a l'ajust.</p> <p>Ens trobem davant d'una crisi de caràcter sistèmic i la debilitat que estem demostrant des dels moviments socials, sindicals i polítics només ens pot portar a acabar acatant una nova sortida regressiva d'ella. Per molt insostenible que aquest tipus de sortida sigui, això no significa que sigui impossible que es posi en marxa. De fet, és molt probable que així sigui. La recent aprovació per part dels Ministres de Finances de l'UE del mecanisme de rescat amb què es pretén assegurar la supervivència de l'Euro no és sinó una prova d'això. No en va, en el fons suposa la garantia de que l'ajuda als Estats amb "problemes" (com es pretén fer veure que està l'espanyol) es farà amb la contrapartida segura de l'ajust sobre el treball, el manteniment de l'insostenibilitat ecològica del model productiu i la reproducció de la desigualtat de gènere en el treball de cures que sosté aquell.</p> <p>L'arribada aquesta nova volta de rosca fan els pròxims mesos decisius per aconseguir articular d'una vegada les respostes que els moviments socials hauríem d'estar donant davant d'ella. Per aquesta raó, des del nostre àmbit particular d'actuació, la revista Economia Crítica i Crítica de l'Economia volem proposar la convocatòria, per al pròxim mes de setembre, d'una trobada de les diferents iniciatives d'economia crítica que ens trobem actives actualment. L'objectiu principal: coordinar les nostres accions de resposta davant el nou atac als drets laborals i socials que es troba en camí.</p></div> Sobre creixement i decreixement http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article3099 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article3099 2009-07-24T07:25:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Antiglobalització Situació econòmica Crisi <p>Després del parèntesi a causa de la conformació del nou equip confederal de la CGT sortit del XVI Congrés de Màlaga, l'Ateneu Confederal Rojo y Negro també està en procés de reubicació quant als seus objectius, comeses i responsable.<br class='autobr' /> No obstant això, mentre aquest procés segueix el seu curs, de tant en tant arriben textos que són d'interès per a la reflexió, el debat, i fins i tot la polèmica.... com és el d'aquesta ocasió, de Miguel Amorós: "Creixement i Decreixement", la versió del qual online està a (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique136" rel="directory">Materials "Sobre-Contra la Crisi" </a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot69" rel="tag">Antiglobalització</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot83" rel="tag">Situació econòmica</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot87" rel="tag">Crisi</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH42/arton3099-8b97e.jpg" width='150' height='42' /> <div class='rss_texte'><p>Després del parèntesi a causa de la conformació del nou equip confederal de la CGT sortit del XVI Congrés de Màlaga, l'Ateneu Confederal Rojo y Negro també està en procés de reubicació quant als seus objectius, comeses i responsable.</p> <p>No obstant això, mentre aquest procés segueix el seu curs, de tant en tant arriben textos que són d'interès per a la reflexió, el debat, i fins i tot la polèmica.... com és el d'aquesta ocasió, de Miguel Amorós: "Creixement i Decreixement", la versió del qual online està a Indymedia Euskal Herria (http://<a href="http://euskalherria.indymedia.org/eu/2009/07/61923.shtml" class='spip_out' rel='external'>euskalherria.indymedia.org/eu/2009/07/61923.shtml</a>).</p> <p>L'entradeta que fan en el web resa: "Crítica de Miquel Amorós a la nova ideologia de moda a Europa, el Decreixement, que ja ha guanyat adeptes en certs cercles de l'Estat Espanyol i que en el fons no és més que el nou rostre renovat en el qual ha mutat el ciutadanisme després del fracàs del moviment contracimeres."</p> <p>El text d'Amorós és llarg. Dóna un repàs històric al context de les lluites ecològiques en els moviments anticapitalistes, passa efectivament per una crítica al decreixement si s'enarbora deslligat de l'anticapitalisme i el personifica en les idees de Latouche, per al final ressaltar la necessitat de forçar la "conversió de la crisi ecològica en crisi social, i per tant, de la seva transformació en lluita de classes de nou tipus".</p> <p>Aquesta és l'aposta forta de l'autor, una aposta malgrat que deixa oberta i sense definir, després de denunciar el "ciutadanisme" del decreixement com un "«programa reformista de transició» a aplicar des de les institucions polítiques actuals". No obstant això, cada lector/a serà qui interpreti i debati amb l'article d'Amorós, que d'altra banda està plagat d'arguments polèmics i sovint enfrontats entre si.</p> <p>Bon estiu a totes i tots.</p> <p>Antonio Carretero, Coordinador Ateneu Confederal</p></div> Crisi econòmica i resistència obrera: la crisi mundial i els seus efectes a Espanya http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article2959 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article2959 2009-05-24T12:47:53Z text/html ca Coordinació del Catalunya Situació econòmica Crisi <p>El treball que aportem en aquesta ocasió és tot un llibre de més 77 pàgines, publicat com "Quaderns de l'ICEA nº 1" i amb el títol de "Crisi econòmica i resistència obrera: la crisi mundial i els seus efectes a Espanya".<br class='autobr' /> Els seus autors, joves economistes de l'ICEA, Institut de Ciències Econòmiques i de l'Autogestió, s'adscriuen explícitament a l'anarquisme i a l'anarcosindicalisme, pròxims a la CNT-AIT (segons ells mateixos declaren).<br class='autobr' /> Més enllà d'aquestes vinculacions, mostren una gran independència de (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique136" rel="directory">Materials "Sobre-Contra la Crisi" </a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot83" rel="tag">Situació econòmica</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot87" rel="tag">Crisi</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH42/arton2959-1d0ca.jpg" width='150' height='42' /> <div class='rss_chapo'><p>El treball que aportem en aquesta ocasió és tot un llibre de més 77 pàgines, publicat com "Quaderns de l'ICEA nº 1" i amb el títol de "Crisi econòmica i resistència obrera: la crisi mundial i els seus efectes a Espanya".</p></div> <div class='rss_texte'><p>Els seus autors, joves economistes de l'ICEA, Institut de Ciències Econòmiques i de l'Autogestió, s'adscriuen explícitament a l'anarquisme i a l'anarcosindicalisme, pròxims a la CNT-AIT (segons ells mateixos declaren).</p> <p>Més enllà d'aquestes vinculacions, mostren una gran independència de pensament, que fa que aquest primer "Quaderns de l'ICEA" sigui sens dubte un bocanada d'aire fresc en el panorama de les anàlisis entorn de la crisi.</p> <p>És de ressaltar especialment l'últim capítol, "Propostes per a solucionar la crisi a favor dels treballadors" (pàgines 67-75), en el qual plantegen tota una bateria de mesures i reivindicacions de diferent abast per a la lluites obreres en aquests temps convulsos.</p> <p>Amb l'important valor afegit de ser a més un text extremadament clar en la seva exposició, comprensible en els seus arguments, ben documentat i obert al debat propositiu des del punt de vista de les classes treballadores.</p> <p>Antonio Carretero. Coordinador Ateneu Confederal</p></div> Apunts per a debatre sobre la crisi http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article2930 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article2930 2009-05-13T11:14:13Z text/html ca Coordinació del Catalunya Antiglobalització Situació econòmica Crisi <p>El company Desiderio Martín ens aporta els seus últims "apunts", en els quals incideix entorn de la "no compareixença" de les respostes socials crítiques enfront de la crisi, i assenyala alguna de les raons i conseqüències d'aquesta general complaença amb els "designis" de la representació i del mercat. Crític per igual amb les fugides electorals, les lluites merament simbòliques, les fal·laces esperances en les solucions tècniques i les profecies apocalíptiques, ens planteja implícitament la "gran" (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique136" rel="directory">Materials "Sobre-Contra la Crisi" </a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot69" rel="tag">Antiglobalització</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot83" rel="tag">Situació econòmica</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot87" rel="tag">Crisi</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH42/arton2930-e55de.jpg" width='150' height='42' /> <div class='rss_texte'><p>El company Desiderio Martín ens aporta els seus últims "apunts", en els quals incideix entorn de la "no compareixença" de les respostes socials crítiques enfront de la crisi, i assenyala alguna de les raons i conseqüències d'aquesta general complaença amb els "designis" de la representació i del mercat. Crític per igual amb les fugides electorals, les lluites merament simbòliques, les fal·laces esperances en les solucions tècniques i les profecies apocalíptiques, ens planteja implícitament la "gran" pregunta: què fer perquè la societat "comparegui"? Segurament no hi hagi una sola resposta, i qualsevol que aquesta sigui dependrà de múltiples veus.</p> <p><strong>Apunts per a debatre sobre la crisi</strong></p> <p>Desiderio Martín – Gabinet Confederal d'Estudis. Maig 2009.</p> <p>"El consentiment, en part fomentat per l'autoritarisme i/o disciplinament de les classes assalariades, (la por com element inhabilitador juga un paper important), només pot assentar-se socialment, si s'han transmutat les ideologies, és a dir, si milions de persones en el seu pensament i els seus comportaments, segueixen la lògica del model capitalista: “les meves accions només tenen una finalitat i per tant un desig, optimitzar els meus beneficis, al menor cost, amb independència de les conseqüències de la meva acció”. I busquen les solucions (alternatives) instituïdes per aquesta lògica: des de la tècnica, no des del conflicte, al trobar-nos atrapats en la realitat immediata d'hipoteques, crèdits i rendes escasses."</p> <p>Antonio Carretero. Coordinador Ateneu Confederal</p> <p>>>>>> Adjuntem el document.</p></div> Consequències globals de la crisis global (I). La crisi com a mitjà per a construir un Estat totalitari global http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article2929 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article2929 2009-05-13T11:07:53Z text/html ca Coordinació del Catalunya Antiglobalització Situació econòmica Crisi <p>Algunes "esquerres" sociològiques d'aquest país semblen haver sucumbit al pessimisme nihilista. El seu argument principal per a no "actuar", no moure's decidida i radicalment contra la crisi i el capitalisme global que la sustenta, ve a dir: "...mentre no acabi això en un nou feixisme"... Amb tal previsió tanquen tot debat entorn del conflicte social i a la mobilització necessària, justifiquen les mesures socialdemòcrates dominants com mals menors, i sobretot els serveix com atenuant de la seva (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique136" rel="directory">Materials "Sobre-Contra la Crisi" </a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot69" rel="tag">Antiglobalització</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot83" rel="tag">Situació econòmica</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot87" rel="tag">Crisi</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH42/arton2929-b0806.jpg" width='150' height='42' /> <div class='rss_texte'><p>Algunes "esquerres" sociològiques d'aquest país semblen haver sucumbit al pessimisme nihilista. El seu argument principal per a no "actuar", no moure's decidida i radicalment contra la crisi i el capitalisme global que la sustenta, ve a dir: "...mentre no acabi això en un nou feixisme"... Amb tal previsió tanquen tot debat entorn del conflicte social i a la mobilització necessària, justifiquen les mesures socialdemòcrates dominants com mals menors, i sobretot els serveix com atenuant de la seva pertinença a una classe mitja acomodada, conformista, mediocre i anodina que espera que el seu vot electoral els ajudi a sortir del atolladero en el qual "els grans" d'aquest món ens han ficat.</p> <p>Però cal ser justos: el camp està massa ben abonat perquè els "endevins" puguin tenir raó, i no és baladí ni un exercici d'endevinalles el pensar que la possible direcció política de "sortida" de la crisi per a l'estat i el capital sigui promoure una "tendència" totalitària, sucumbir a la "temptació" feixista com mitjà de posar ordre al caos induït per la crisi global. El que en cap cas, si no tot el contrari, pot suposar aquesta negra prospectiva d'un futur probable és la inacció, la indolència o la passivitat còmplice amb el nou totalitarisme, que pugna insidiosament per fer-se realitat.</p> <p>En aquest debat entra l'article que proposem amb l'Ateneu Confederal nº 14: <strong>Conseqüències globals de la crisi global (I). La crisi com mitjà per a erigir un Estat totalitari global.</strong></p> <p><a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=84464" class='spip_out' rel='external'>www.rebelion.org/noticia.php?id=84464</a></p> <p>Traduït de l'anglès per a Rebelión per Germán Leyens</p> <p>Olga Chetverikova - Global Research</p> <p>"En el llindar de conflictes planificats en diverses àrees del planeta, s'està establint un sistema que proveirà un centre supranacional basat en una maquinària punitiva a gran escala total: un control polític, militar, legal i electrònic total sobre la població. (...) La closca segueix sent nacional, mentre el poder real es fa transnacional. Jacques Attali ho anomena "Estat basat en la llei global". Estem presenciant la creació d'un camp de concentració electrònic global, i s'utilitza la crisi, els conflictes i les guerres per a justificar-lo. Com escrivia Douglas Reed: "la gent tendeix a tremolar davant un perill imaginari i és massa mandrosa per a veure el conflicte real".</p> <p>Antonio Carretero. Coordinador Ateneu Confederal</p> <p>>>>>> Adjuntem el document.</p></div> Panells explicatius sobre la CRISI econòmica, social i ambiental http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article2907 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article2907 2009-05-01T11:32:33Z text/html ca Coordinació del Catalunya Ecologisme Antiglobalització Situació econòmica Crisi <p>Es tracta d'una exposició formada per quatre panells explicatius sobre la CRISI econòmica, social i ambiental que estem patint.<br class='autobr' /> Els continguts dels panells són els següents:<br class='autobr' /> Com funciona el capitalisme?<br class='autobr' /> Causes de la crisi<br class='autobr' /> Conseqüències del capitalisme: la crisi global<br class='autobr' /> Alternatives<br class='autobr' /> Us convidem a consultar i utilitzar l'exposició en les vostres activitats, locals, etc. Podeu trobar i descarregar els panells en la següent adreça: www.ecologistasenaccion.org/spip.php?article13506<br class='autobr' /> També estan (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique136" rel="directory">Materials "Sobre-Contra la Crisi" </a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot54" rel="tag">Ecologisme</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot69" rel="tag">Antiglobalització</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot83" rel="tag">Situació econòmica</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot87" rel="tag">Crisi</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L105xH150/arton2907-b6464.jpg" width='105' height='150' /> <div class='rss_chapo'><p>Es tracta d'una exposició formada per quatre panells explicatius sobre la CRISI econòmica, social i ambiental que estem patint.</p></div> <div class='rss_texte'><p>Els continguts dels panells són els següents:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Com funciona el capitalisme?</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Causes de la crisi</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Conseqüències del capitalisme: la crisi global</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Alternatives</p> <p>Us convidem a consultar i utilitzar l'exposició en les vostres activitats, locals, etc. Podeu trobar i descarregar els panells en la següent adreça: <a href="http://www.ecologistasenaccion.org/spip.php?article13506" class='spip_out' rel='external'>www.ecologistasenaccion.org/spip.php?article13506</a></p> <p>També estan com a document adjunt d'aquest text.</p> <p>Hi ha versió en català.</p> <p>Creiem que aquest és un material molt complet, tant per les seves anàlisis i plantejaments, com pels interessants exemples que incorpora; atractiu, gràcies a l'equilibri entre informació escrita, gràfics, taules i fotografies, que facilita la seva lectura; i dirigit tant a activistes socials com a persones amb coneixements bàsics sobre economia i temes ambientals.</p> <p>Si desitges aconseguir còpies en paper dels panells, no dubtis a contactar amb amb les federacions i grups locals de CGT, Baladre o Ecologistes en Acció.</p></div> La rebel·lió de Grècia... dos textos per a la memòria present http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article2864 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article2864 2009-04-18T14:22:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Antiglobalització Situació econòmica Crisi <p>1.- La rebel·lió de Grècia. Per: VALIA KAIMAKI Periodista. Atenes.<br class='autobr' /> Publicat a Le Monde Diplomatique en espanyol, gener de 2009. El text del periodista Valia Kaimaki ens situa en el context de la Grècia contemporània, amb les seves miríades de joves estudiants i aturats l'únic horitzó dels quals en el millor dels casos és poder arribar a cobrar 700€ al mes, protagonistes sobtats d'una autèntica revolta popular.<br class='autobr' /> Kaimaki es pregunta al final del seu article: "Serà un moviment durador? "Atès que la crisi (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique136" rel="directory">Materials "Sobre-Contra la Crisi" </a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot69" rel="tag">Antiglobalització</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot83" rel="tag">Situació econòmica</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot87" rel="tag">Crisi</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH42/arton2864-07a04.jpg" width='150' height='42' /> <div class='rss_texte'><p><strong>1.- La rebel·lió de Grècia. Per: VALIA KAIMAKI Periodista. Atenes.</strong></p> <p>Publicat a Le Monde Diplomatique en espanyol, gener de 2009. El text del periodista Valia Kaimaki ens situa en el context de la Grècia contemporània, amb les seves miríades de joves estudiants i aturats l'únic horitzó dels quals en el millor dels casos és poder arribar a cobrar 700€ al mes, protagonistes sobtats d'una autèntica revolta popular.</p> <p>Kaimaki es pregunta al final del seu article: "Serà un moviment durador? "Atès que la crisi econòmica mundial arribarà aviat, que una gran part de la joventut seguirà sent marginada, que la situació de l'educació no millorarà, i que no veurem aviat el final de la corrupció política, el foc seguirà nodrint l'incendi", assenyala el periodista i analista polític Dimitris Tsiodras. I ja no es tracta només de Grècia. El moviment ha assolit "exportar-se" o, més simplement, ha convergit amb uns altres. Per una bona raó: el fet que aquesta generació sigui la primera, des de la Segona Guerra Mundial, que no espera viure millor que els seus pares no constituïx un fenomen exclusivament grec, bé lluny d'això... "</p> <p><strong>2.- A propòsit del de Grècia: El malestar en la Societat del Benestar, per Luis Mercier Vega</strong> publicat per tsekub el 10 de Febrer de 2009 a: <a href="http://isladelatortuga.fullblog.com.ar/post/a-proposito-de-el-de-grecia-el-malestar-en-la-soc-321234281425" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://isladelatortuga.fullblog.com.ar/post/a-proposito-de-el-de-grecia-el-malestar-en-la-soc-321234281425</a>.</p> <p>El bloguer "anònim" tsekub de La Isla de la Tortuga, reflexiona en veu alta sobre l'esdevingut a Grècia a partir de l'assassinat del jove Alexandros Grigoropoulos, i per a explicar-se la situació ens proposa recuperar uns vells paràgrafs escrits en la la dècada dels 70 del passat segle, per un pensador anarquista que caldria recuperar, Luis Mercier Vega:</p> <p>"L'absència d'una meta comuna, d'un designi general encara que utòpic, en el conjunt dels assalariats, reforça la importància de les reivindicacions purament quantitatives i confereix un valor decisiu a la iniciativa dels poders públics. Al no tenir cap esperança quant a la transformació total del sistema econòmic i de la màquina governamental, la qual cosa implicaria un interès i una intervenció voluntària de cada treballador, només queda per exigir el màxim a un règim cada vegada menys controlable i més llunyà, però que garanteix el desenvolupament econòmic fins a l'infinit a condició que el treballador es despreocupi d'això. Al diversificar-se, la condició obrera duu a trencar el que existia -que no era molt en la pràctica, però sí en símbol i en moral- de sentiment de servei comunitari i solidaritat. La imitació del burgès, encara que sigui a escala reduïda, fa de l'obrer un burgès. Llavors es crea un desequilibri mental que només es descobreix en períodes de grans tensions, quan ho evidencien els fets. El treballador se sent íntimament condemnat per la seva sort; com tots els seus esforços no poden fondre's en un moviment col·lectiu revolucionari, no li queda més remei que adoptar l'aparença d'un burgès o d'un empresari. Això és el que veuen o endevinen importants sectors de la joventut obrera abans de ser integrats, abans d'estar ells mateixos embolicats en l'engranatge de la vida quotidiana. La seva rebel·lia, més que un menyspreu cap als vells, és un odi cap al conformisme i com un rebuig a la societat que els proposen. "</p> <p>El dissabte 6 de desembre del 2008, un adolescent de 15 anys de nom Alexandros Grigoropoulos va ser assassinat, en circumstàncies no esclarides, per la policia a Atenes.</p> <p>Antonio Carretero, Coordinador Ateneu Confederal</p> <p>>>>>> Adjuntem el document:</p></div> Quatre propostes de reivindicació, lluita i transformació social per a fer front a la crisi http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article2825 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article2825 2009-04-01T00:07:07Z text/html ca Coordinació del Catalunya Antiglobalització Situació econòmica Crisi <p>QUATRE PROPOSTES (de reivindicació, lluita i transformació social)… ENFRONT DE LA CRISI…<br class='autobr' /> És hora de transformar el present per a inventar un futur diferent, alternatiu i just, al que els estats i els capitalistes globals estan redisenyant en la seva "avantatjosa" lluita contra "la seva" crisi.<br class='autobr' /> Per a promoure la imaginació creadora de noves realitats, us proposem comparar quatre propostes:<br class='autobr' /> 1.- Posicionament de la CNT-AIT catalano-balear davant la crisi del sistema<br class='autobr' /> 2.- Decàleg (de carrer) (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique136" rel="directory">Materials "Sobre-Contra la Crisi" </a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot69" rel="tag">Antiglobalització</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot83" rel="tag">Situació econòmica</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot87" rel="tag">Crisi</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH42/arton2825-475a3.jpg" width='150' height='42' /> <div class='rss_texte'><p>QUATRE PROPOSTES (de reivindicació, lluita i transformació social)… ENFRONT DE LA CRISI…</p> <p>És hora de transformar el present per a inventar un futur diferent, alternatiu i just, al que els estats i els capitalistes globals estan redisenyant en la seva "avantatjosa" lluita contra "la seva" crisi.</p> <p>Per a promoure la imaginació creadora de noves realitats, us proposem comparar quatre propostes:</p> <p>1.- Posicionament de la CNT-AIT catalano-balear davant la crisi del sistema</p> <p>2.- Decàleg (de carrer) contra la crisi. Per: Comissió d'Alternatives a la crisi de la Xarxa d'Economia Solidària (XES)</p> <p>3.- Proposta reivindicativa global enfront de la crisi global. Per “Gents de Baladre, CGT i Ecologistes en Acció” En “Temps de crisi, temps de lluita”, Revista conjunta Ecologista-Lletra A- Libre Pensamiento, Primavera 2009.</p> <p> 4.- Enfront del capitalisme i la seva crisi CGT exigeix una societat basada en la llibertat, la justícia, la igualtat i l'autogestió. Text del Full de CGT de pròxima aparició per a la Setmana de Lluita contra la crisi prevista de l'11 al 17 de Maig</p> <p>Antonio Carretero, Coordinador Ateneu Confederal</p> <p>>>> Adjuntem el document amb les quatre propostes:</p></div> Crisi i política dels vincles. Territori, treball i aliments. http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article2767 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article2767 2009-03-16T00:11:55Z text/html ca Coordinació del Catalunya Antiglobalització Situació econòmica Crisi <p>El company i sociòleg Angel Calle Collado, ens aporta un extens esborrany en el qual desgrana les seves reflexions entorn de la crisi, aportant noves claus i conceptes no només per a entendre-la, si no fonamentalment per a albirar el tipus de respostes socials, des de baix, actuals i potencials, que poden generar-se.<br class='autobr' /> De la seva noció dels "cultius socials" es desprenen les propostes de relocalització, política dels vincles i democràcia radical. Nous conceptes per a embarcar-se en els reptes (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique136" rel="directory">Materials "Sobre-Contra la Crisi" </a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot69" rel="tag">Antiglobalització</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot83" rel="tag">Situació econòmica</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot87" rel="tag">Crisi</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH42/arton2767-cfd7f.jpg" width='150' height='42' /> <div class='rss_chapo'><p>El company i sociòleg Angel Calle Collado, ens aporta un extens esborrany en el qual desgrana les seves reflexions entorn de la crisi, aportant noves claus i conceptes no només per a entendre-la, si no fonamentalment per a albirar el tipus de respostes socials, des de baix, actuals i potencials, que poden generar-se.</p></div> <div class='rss_texte'><p>De la seva noció dels "cultius socials" es desprenen les propostes de relocalització, política dels vincles i democràcia radical. Nous conceptes per a embarcar-se en els reptes possibles de la transformació social.</p> <p><strong>Les seves preguntes:</strong></p> <p>"En aquest article em proposo reflexionar sobre algunes qüestions entorn del que s'està anomenant “crisi financera” i als debats sobre conseqüències i remeis. De quina “crisi” estem parlant? És possible que jo pugui escapolir-me política o socialment de la mateixa? Quins escenaris poden entreveure's com resposta, tant en el Nord (epicentre d'aquesta crisi) com en el Sud (connectats de forma subordinada al centre)? Hi ha alternatives? Necessitem noves coordenades polítiques per a poder explorar-les?"</p> <p><strong>El seu diagnòstic sobre les lluites actuals contra la crisi:</strong></p> <p>"No és veritat que la població estigui assistint creuada de braços i deserta de veus al que està ocorrent. El descontentament és avui un formiguer de converses en mercats, places, bars. Els gestos van encara per darrere. No obstant això, s'han observat manifestacions i concentracions enfront de la crisi, en la línia de "que la paguin els rics”. Liderades en la seva major part per sectors sindicals i partits polítics, juntament amb entorns vinculats al cicle de protestes antiglobalització, les plataformes enfront de la crisi s'estableixen per una quantitat notable de pobles i ciutats de l'Estat.</p> <p>S'està lluny encara de les xifres de seguiment que va tenir la vaga general del 29 de gener a França, superior al milió de treballadors, i que alguns situen en 2 milions i mig. Es tracta encara de formes clàssiques, de gestos de protesta dirigides a moure audiències i a copar agendes mediàtiques. Però encara no estan en una fase d'oferir la crisi com una oportunitat per a onsolidar altres bases sociovitals: polítiques, culturals, emocionals, de relació amb la naturalesa. És més, fins i tot el Partit Popular s'ha apuntat a la presència en els carrers, traient el 15 de febrer a 15.000 militants a Màlaga per a demanar una altra política d'ocupació. El descontentament augmenta, si; però encara no pren cos social; i el que s'organitza, sembla estar lluny dels sectors més afectats o preocupats per les conseqüències de la crisi i les mesures que imposin grans bancs i empreses. "</p> <p><strong>La seva aposta:</strong></p> <p>"Implícitament, doncs, no parlem d'un receptari, sinó d'un paradigma amb tres grans canvis que alimentarien, alhora que es derivarien, d'aquesta proliferació de cultius socials:</p> <p>➢ canvi de paradigma tecnològic en el maneig de recursos naturals: relocalització</p> <p>➢ canvi de paradigma de la intervenció (eco)social: política dels vincles</p> <p>➢ canvi de paradigma en la interpretació del públic i el comú: democràcia radical "</p> <p>Secretaria d'Acció Social Comitè Confederal CGT</p> <p>>>> Adjuntem el document així com la posterior versió definitiva:</p></div>