CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/ Confederació General del Treball. Associació de treballadors i treballadores anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària, Catalunya ca SPIP - www.spip.net CGTCatalunya.cat http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L72xH106/siteon0-dc90f.gif http://www.cgtcatalunya.cat/ 106 72 Acords Xè Congrés de CGT Catalunya realitzat l'11 i 12 d'abril de 2014 a Mataró http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article10828 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article10828 2014-12-23T01:56:32Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Seus de la CGT Catalunya X Congrés de la CGT de Catalunya Comunicació <p>Acords Xè Congrés de CGT Catalunya. Mataró, 11 i 12 d'abril de 2014: <br class='autobr' /> Per a descarregar en document adjunt:<br class='autobr' /> http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/acords_xe_congres_cgt_catalunya._mataro.pdf<br class='autobr' /> Més informació:<br class='autobr' /> PÀGINA FACEBOOK Xè Congrés CGT Catalunya<br class='autobr' /> ABOUT.ME CGT CATALUNYA</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique168" rel="directory">Acords de Congrés</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot124" rel="tag">Seus de la CGT Catalunya</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot151" rel="tag">X Congrés de la CGT de Catalunya</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot150" rel="tag">Comunicació</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH113/arton10828-64ece.jpg" width='150' height='113' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Acords Xè Congrés de CGT Catalunya. Mataró, 11 i 12 d'abril de 2014</strong>:</p> <iframe src="//www.slideshare.net/slideshow/embed_code/42949466" width="476" height="400" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no"></iframe> <p>Per a descarregar en document adjunt:</p> <p><a href="http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/acords_xe_congres_cgt_catalunya._mataro.pdf" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow'>http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/acords_xe_congres_cgt_catalunya._mataro.pdf</a></p> <p><strong>Més informació:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <a href="https://www.facebook.com/XCongresCGTCatalunya" class='spip_out' rel='external'>PÀGINA FACEBOOK Xè Congrés CGT Catalunya</a></p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <a href="http://cgtcatalunya.cat/about.me/cgtcatalunya" class='spip_out'>ABOUT.ME CGT CATALUNYA</a></strong></p></div> Organització i funcionament de la CGT de Catalunya http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article10029 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article10029 2014-02-10T20:25:37Z text/html ca Equip Comunicació - CGT Catalunya Convocatòries X Congrés de la CGT de Catalunya <p>Davant la proximitat del X congrés de la CGT de Catalunya us adjuntem una presentació (en diversos formats) sobre l'organització i funcionament de la CGT de Catalunya.<br class='autobr' /> Primer es realitza un resum dels comicis de la CGT de Catalunya i de la CGT, abans CNT, i després s'explica com es prenen les decisions en la nostra organització, posant l'èmfasi en el desenvolupament d'un congrés.<br class='autobr' /> Esperem que sigui de la vostra utilitat.<br class='autobr' /> Secretaria d'Organització.<br class='autobr' /> SP CC de la CGT de (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique171" rel="directory">Organització i funcionament de la CGT de Catalunya</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot22" rel="tag">Convocatòries</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot151" rel="tag">X Congrés de la CGT de Catalunya</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L74xH116/arton10029-4a69f.gif" width='74' height='116' /> <div class='rss_texte'><p>Davant la proximitat del X congrés de la CGT de Catalunya us adjuntem una presentació (en diversos formats) sobre l'organització i funcionament de la CGT de Catalunya.</p> <p>Primer es realitza un resum dels comicis de la CGT de Catalunya i de la CGT, abans CNT, i després s'explica com es prenen les decisions en la nostra organització, posant l'èmfasi en el desenvolupament d'un congrés.</p> <p>Esperem que sigui de la vostra utilitat.</p> <p>Secretaria d'Organització.<br class='autobr' /> SP CC de la CGT de Catalunya.</p></div> <div class='rss_ps'><iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/31051856" width="427" height="356" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" style="border:1px solid #CCC; border-width:1px 1px 0; margin-bottom:5px; max-width: 100%;" allowfullscreen> </iframe> <div style="margin-bottom:5px"> <strong> <a href="https://es.slideshare.net/CGTCatalunya/organitzaci-i-funcionament-cgt-catalunya" title="Organització i funcionament CGT Catalunya " target="_blank">Organització i funcionament CGT Catalunya </a> </strong> from <strong><a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya" target="_blank">CGT Catalunya</a></strong> </div></div> Acords de Conferència Sindical de la CGT de Catalunya http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9798 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9798 2008-11-25T15:52:00Z text/html ca Equip Comunicació - CGT Catalunya <p>Recull d'acords de Conferències Sindicals de la CGT de Catalunya:<br class='autobr' /> Conferència de Sindicats celebrada a Sallent el 19 de desembre de 1992<br class='autobr' /> Conferència Sindical celebrada a Barcelona els dies 26 i 27 d'octubre de 2001</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique170" rel="directory">Acords de Conferència Sindical de la CGT de Catalunya</a> <div class='rss_texte'><p>Recull d'acords de Conferències Sindicals de la CGT de Catalunya:</p> <p><a href="http://www.cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/conferencia_sindicats_19.12.92_sallent.pdf" class='spip_out' rel='external'>Conferència de Sindicats celebrada a Sallent el 19 de desembre de 1992</a></p> <p><a href="http://www.cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/conferencia_sindical_cgtc_26-27.10.01_bcn.pdf" class='spip_out' rel='external'>Conferència Sindical celebrada a Barcelona els dies 26 i 27 d'octubre de 2001</a></p></div> Acords de Ple de la CGT de Catalunya http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9788 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9788 2008-11-25T15:32:00Z text/html ca Equip Comunicació - CGT Catalunya <p>En aquesta secció pots consultar els acords dels diferents Plens de la CGT de Catalunya:<br class='autobr' /> Ple de Sindicats de la CNT de Catalunya, celebrat a Barcelona el 21 de juliol de 1984<br class='autobr' /> Ple de Sindicats de la CGT de Catalunya, celebrat a Manresa el 19 d'octubre de 1991<br class='autobr' /> Ple de Sindicats de la CGT de Catalunya del 31 d'octubre de 1992*<br class='autobr' /> Ple Confederal Extraordinari de Sindicats de la CGT de Catalunya del 20 de març de 1993 celebrat a Barcelona*<br class='autobr' /> Ple Extraordinari Econòmic, celebrat a Barcelona el 27, 28 (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique169" rel="directory">Acords de Ple</a> <div class='rss_texte'><p><br></p> <p>En aquesta secció pots consultar els acords dels diferents Plens de la CGT de Catalunya:<br><br><a href="http://www.cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/pleno_de_sindicatos_de_la_cntc_21.7.84_bcn.pdf" class='spip_out' rel='external'>Ple de Sindicats de la CNT de Catalunya, celebrat a Barcelona el 21 de juliol de 1984</a></p> <p><a href="http://www.cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/ple_sindicats_cgtc_19.10.91_manresa.pdf" class='spip_out' rel='external'>Ple de Sindicats de la CGT de Catalunya, celebrat a Manresa el 19 d'octubre de 1991</a></p> <p>Ple de Sindicats de la CGT de Catalunya del 31 d'octubre de 1992*</p> <p>Ple Confederal Extraordinari de Sindicats de la CGT de Catalunya del 20 de març de 1993 celebrat a Barcelona*</p> <p><a href="http://www.cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/ple_extraordinari_economic_cgtc_28-29.6.96_bcn.pdf" class='spip_out' rel='external'>Ple Extraordinari Econòmic, celebrat a Barcelona el 27, 28 i 29 de juny de 1996</a></p> <p><a href="http://www.cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/ple_confederal_cgtc_26-27-28.11.99_bcn.pdf" class='spip_out' rel='external'>Ple Confederal del 26, 27 i 28 de novembre de 1999 celebrat a Barcelona</a></p> <p>Ple de Sindicats de la CGT de Catalunya, del 26, 27 i 28 de gener de 2001*</p> <p><a href="http://www.cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/pleno_cgtc_p.1_14-15-16.11.03_bcn.pdf" class='spip_out' rel='external'>Ple de la CGT de Catalunya, celebrat a Barcelona el 14, 15 i 16 de novembre de 2003</a></p> <p><a href="http://www.cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/ple_cgtc_16.10.04_bcn.pdf" class='spip_out' rel='external'>Ple de la CGT de Catalunya, celebrat el 16 d'octubre de 2004 a Barcelona</a></p> <p><a href="http://www.cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/ple_ordinari_cgtc_6.10.07_bcn.pdf" class='spip_out' rel='external'>Ple Ordinari de la CGT de Catalunya del 6 d'octubre de 2007 celebrat a Barcelona</a></p> <p><a href="http://www.cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/ple_extraordinari_cgtc_4.6.11_vilanova_i_la_geltru.pdf" class='spip_out' rel='external'>Ple Extraordinari dels Sindicats de Catalunya celebrat a Vilanova i la Geltrú el 4 de juny de 2011</a></p> <p>*Falten els acords.</p></div> Acords de Congrés de la CGT de Catalunya http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9787 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9787 2008-11-21T19:27:00Z text/html ca Equip Comunicació - CGT Catalunya <p>Recull d'acords dels diferents Congressos de la CGT de Catalunya:<br class='autobr' /> II Congrés de la CNT de Catalunya celebrat a Barcelona el 9 de novembre de 1985<br class='autobr' /> III Congrés de la CGT de Catalunya, celebrat el 4 i 5 de març de 1989 a Girona*<br class='autobr' /> IV Congrés de la CGT de Catalunya, celebrat a Lleida els dies 22, 23 i 24 de maig de 1992<br class='autobr' /> V Congrés celebrat a Barcelona els dies 24, 25 i 26 de novembre de 1995<br class='autobr' /> Congrés Extraordinari Confederal de 29 de juny de 1996 celebrat a Barcelona<br class='autobr' /> VI Congrés celebrat els dies (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique168" rel="directory">Acords de Congrés</a> <div class='rss_texte'><p><br>Recull d'acords dels diferents Congressos de la CGT de Catalunya:<br><br><a href="http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/ii_congres_cntc_9.11.85_bcn.pdf" class='spip_out'>II Congrés de la CNT de Catalunya celebrat a Barcelona el 9 de novembre de 1985</a></p> <p>III Congrés de la CGT de Catalunya, celebrat el 4 i 5 de març de 1989 a Girona*</p> <p><a href="http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/iv_congres_cgtc_22-23-24.5.92_lleida.pdf" class='spip_out'>IV Congrés de la CGT de Catalunya, celebrat a Lleida els dies 22, 23 i 24 de maig de 1992</a></p> <p><a href="http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/v_congres_cgtc_24-25-26.11.95_bcn.pdf" class='spip_out'>V Congrés celebrat a Barcelona els dies 24, 25 i 26 de novembre de 1995</a></p> <p><a href="http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/i_congres_extraordinari_cgtc_29.6.96_bcn.pdf" class='spip_out'>Congrés Extraordinari Confederal de 29 de juny de 1996 celebrat a Barcelona</a></p> <p><a href="http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/vi_congres_cgtc_26-27-28.6.98_sabadell.pdf" class='spip_out'>VI Congrés celebrat els dies 26, 27 I 28 de juny de 1998 a Sabadell</a></p> <p><a href="http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/vii_congres_22-23-24.2.02_manresa.pdf" class='spip_out'>VII Congrés celebrat els dies 22, 23 i 24 de febrer de 2002 a Manresa</a></p> <p><a href="http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/viii_congres_cgtc_16-17-18.12.05_sant_joan_despi.pdf" class='spip_out'>VIII Congrés celebrat a Sant Joan Despí els dies 16, 17 I 18 de desembre de 2005</a></p> <p><a href="http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/ii_congres_extraordinari_19.1.08_reus.pdf" class='spip_out'>II Congrés Extraordinari celebrat el 19 de gener de 2008 a Reus</a></p> <p><a href="http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/ix_congres_de_la_cgt_de_catalunya_5-6-7.2.10_lleida.pdf" class='spip_out'>IX Congrés de la CGT de Catalunya celebrat el 5, 6 i 7 de febrer de 2010 a Lleida</a></p> <p><a href="http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/iii_congres_extraordinari_30.6.12_santa_margarida_de_montbui.pdf" class='spip_out'>III Congrés Extraordinari de la CGT de Catalunya celebrat a Santa Margarida de Montbui<br class='autobr' /> el 30 de juny de 2012</a></p> <p>*Falten els acords.</p></div> QUÈ ÉS LA CGT? http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article3 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article3 2007-01-02T23:00:00Z text/html ca Memòria històrica Habitatge/Especulació/Okupació Immigració Gènere Mobilitzacions laborals Antimilitarisme Internacionalisme Solidaritat Anarquisme Objecció fiscal <p>La Confederació General del Treball (CGT) és una organització seguidora de les idees llibertàries i anarcosindicalistes. El nostre objectiu passa per la defensa quotidiana dels interessos dels treballadors i treballadores davant la patronal, en el camí d'una societat més justa, solidària i lliure.<br class='autobr' /> Senyals d'identitat<br class='autobr' /> Aquesta defensa dels interessos obrers contraposant-los als de la patronal només es pot fer des de la participació i el protagonisme dels treballadors i les treballadores. La (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique20" rel="directory">Coneix la CGT</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot16" rel="tag">Memòria històrica</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot27" rel="tag">Habitatge/Especulació/Okupació</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot36" rel="tag">Immigració</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot37" rel="tag">Gènere</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot48" rel="tag">Antimilitarisme</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot49" rel="tag">Internacionalisme</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot50" rel="tag">Solidaritat</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot52" rel="tag">Objecció fiscal</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH33/arton3-49bf4.png" width='150' height='33' /> <div class='rss_texte'><p><b>La Confederació General del Treball (CGT)</b> és una organització seguidora de les idees llibertàries i anarcosindicalistes. El nostre objectiu passa per la defensa quotidiana dels interessos dels treballadors i treballadores davant la patronal, en el camí d'una societat més justa, solidària i lliure.</p> <p><img alt="" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L250xH188/fotorepartimed24-0114d.jpg" width='250' height='188' /></p> <p><b>Senyals d'identitat</b></p> <p>Aquesta defensa dels interessos obrers contraposant-los als de la patronal només es pot fer des de la participació i el protagonisme dels treballadors i les treballadores. La democràcia directa i el federalisme són els principals vehicles per a potenciar aquesta participació. Federalisme pel qual es respecta la lliure decisió dels afectats en la recerca de la solució als problemes que els afecten, i democràcia directa en el sentit que totes les decisions, en tots els àmbits, surten de les assemblees dels sindicats (l'estructura organitzativa bàsica) a les que participen en llibertat i igualtat tots/es els/les afiliats/des.</p> <p>De la mateixa forma, la defensa incondicional dels interessos obrers exigeix la independència i autonomia de la CGT com a prefiguradora i impulsora de la independència i autonomia dels treballadors. Cap compromís previ, cap interès aliè, cap dependència d'altres institucions o organitzacions pot condicionar les posicions de la CGT en la defensa dels interessos dels treballadors. Aquesta independència i autonomia, que són necessàries per mantenir la nostra llibertat de decisió i actuació, implica no dependre ni econòmica ni políticament d'instàncies alienes a nosaltres mateixos, i això difícilment s'aconsegueix sense participació. El que som i el que fem, les nostres possibilitats, són les que entre tots/es aconseguim desenvolupar, amb la qual cosa la participació és una necessitat bàsica. I aquesta participació interna, vehiculitzada pel federalisme i la democràcia directa, i garantida per la independència i l'autonomia sindical, hem de plantejar-la també a l'exterior de la CGT en els temes que afecten al conjunt dels treballadors, mitjançant una actuació sindical transparent, honesta, sense dobles llenguatges.</p> <p>Si la participació és un dels fonaments de la nostra actuació, l'altre és la solidaritat. Els interessos obrers que defensem front la patronal, no són interessos egoistes i exclussivistes, sinó que s'obren als interessos generals de la societat, sense deixar fora ningú i fent especial èmfasi en els sectors socials més desafavorits. La solidaritat del conjunt d'afectats per les injustícies socials, és la millor garantia per enfrontar-se amb èxit a les injustícies i al Sistema social que les genera.</p> <p><b>Estructura organitzativa</b></p> <p>L'estructura de la CGT te‚ com a element bàsic el sindicat, i es desenvolupa federalment tant sectorialment com geogràficament. El sindicat (que té les seves arrels en les seccions sindicals que agrupa), mitjançant el pacte federal successiu, forma les federacions locals i comarcals, que formen federacions territorials a nivell d'autonomies o nacionalitats. Paral·lelament, a l'àmbit sectorial forma les federacions d'indústria. A tots els àmbits el sindicat manté el caràcter d'unitat bàsica de la que sorgeix tot el procés de prendre decisions. A tots els nivells funcionen les corresponents juntes o comitès, sense capacitat decisòria sinó coordinadora, essent els càrrecs de caràcter rotatiu i a disposició dels representats.</p> <p><b>Objectius</b></p> <p>L'objectiu central de la CGT és la construcció d'una societat més justa, lliure i solidària, objectiu que té moltes connotacions político-socials que s'escapen a una visió restrictiva del fet sindical. L'ecologia, l'antimilitarisme, la igualtat de sexes, races i pobles, etc, són qüestions a les que la CGT també dedica el seu treball, la seva lluita, fins i tot en el plantejament sindical quotidià. Acció social i acció sindical formen part de la mateixa lluita global. En aquest camí la CGT intentarà treballar conjuntament amb col·lectius llibertaris i alternatius, i amb les diferents xarxes i coordinadores que a nivell internacional lluiten contra el neoliberalisme i la globalització capitalista.</p> <p>En el terreny sindical, la CGT té que fer front a les constants agressions que, actualment, pateixen els treballadors. A través de la manipulació de la crisi econòmica, el capitalisme mundial està portant a terme una important ofensiva contra els treballadors i contra tots els sectors socialment desafavorits. La competitivitat no és altra cosa que l'intent d'augmentar els beneficis empresarials empitjorant les condicions de vida i treball.</p> <p>L'atur i la precarització i degradació del treball són una forma d'afeblir i derrotar els treballadors i, per això mateix, han de constituir una preocupació preferent del sindicalisme. Al mateix temps, la defensa de les condicions de vida i treball (ritmes, torns, mobilitat,...) i la del poder adquisitiu dels salaris, constitueixen el gruix del nostre sindicalisme a les empreses. Són objectius valorables en sí mateixos, sense acceptar que el lloc de treball i les condicions laborals siguin una cosa que pugui ser compensada i canviada per diners.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L250xH196/negocisricsj6f4b-af942.jpg" width='250' height='196' /></p> <p>Però el sindicalisme no s'ha de reduir a l'empresa. La defensa de les conquestes socials, la consecució d'unes polítiques econòmiques redistributives, la lluita contra les injustícies socials, el manteniment i avenç de la legislació laboral i sindical que garanteixi els nostres drets i llibertats, constitueixen uns objectius generals i comuns pel nostre sindicalisme. La defensa d'aquests objectius, tant de tipus general com els particulars de cada centre de treball, no es pot portar a terme sense la participació dels treballadors. Si actualment ens trobem amb una ofensiva del Capital sense precedents i amb un retrocés dels treballadors, dels seus drets i les seves condicions de vida i treball, és perquè els treballadors ens hem deixat desarmar i desmobilitzar, deixant els nostres interessos en mans d'un sindicalisme entregat i burocràtic, que ens ha portat a una dinàmica de pèrdua de força paral·lela a l'increment de les exigències i la força de la patronal.</p> <p><b>Conclusió</b></p> <p>Tot això només és una esquemàtica presentació de la CGT. Per damunt de tot, la CGT és un projecte que tenim que construir entre tots i totes, un projecte obert, les possibilitats i limitacions del qual depenen de nosaltres mateix@s. La participació a l'Organització ha de ser un pas en el camí de constituir-nos en protagonistes, en agents actius de les situacions que ens afecten. La lluita per la llibertat i la justícia, per aconseguir una societat millor, no té altre camí.</p></div> <div class='rss_ps'><p><a title="View Que es la CGT on Scribd" href="http://www.scribd.com/doc/102676332/Que-es-la-CGT" style="margin: 12px auto 6px auto; font-family: Helvetica,Arial,Sans-serif; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; font-size: 14px; line-height: normal; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; -x-system-font: none; display: block; text-decoration: underline;">Que es la CGT</a></p> <iframe class="scribd_iframe_embed" src="http://www.scribd.com/embeds/102676332/content?start_page=1&view_mode=list&access_key=key-2219rhbotqt2ftvi35w4" data-auto-height="true" data-aspect-ratio="0.706697459584296" scrolling="no" id="doc_45226" width="100%" height="600" frameborder="0"></iframe></div> La CGT davant la situació política, social i econòmica http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article206 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article206 2007-01-02T18:19:00Z text/html ca <p>L'anàlisi de la situació política, social i econòmica, i la valoració de les greus conseqüències socials i laborals per a la classe treballadora provocades per l'aplicació de les polítiques neoliberals que, dintre del procés de globalització, continua implantant el capitalisme a nivell planetari, coincideix, a grans trets, no varien gaire respecte a les dels últims temps. Les recents mostres d'insolidaritat i de misèria arran dels huracans als EUA ens refermen en la nostra posició anticapitalista.<br class='autobr' /> La (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique20" rel="directory">Coneix la CGT</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L81xH52/arton206-2fd72.gif" width='81' height='52' /> <div class='rss_texte'><p>L'anàlisi de la situació política, social i econòmica, i la valoració de les greus conseqüències socials i laborals per a la classe treballadora provocades per l'aplicació de les polítiques neoliberals que, dintre del procés de globalització, continua implantant el capitalisme a nivell planetari, coincideix, a grans trets, no varien gaire respecte a les dels últims temps. Les recents mostres d'insolidaritat i de misèria arran dels huracans als EUA ens refermen en la nostra posició anticapitalista.</p> <p>La situació política internacional continua marcada per la crisi econòmica que pel capital va arrencar amb la de la economia central de la globalització: la ianqui en l'any 2000. La “solució” per a aquesta caiguda de beneficis va aprofundir l'agressivitat dels EUA en la dinàmica de mantenir a qualsevol preu la seva situació hegemònica i el control de les fonts energètiques (Afganistan, Iraq) i el seu suport als estats aliats (conflicte palestí) Tanmateix, el procés conegut com a globalització econòmica continua endavant malgrat que les resistències populars són cada vegada més àmplies.</p> <p>L'augment sostingut del preu del petroli està comportar problemes laborals i econòmics als treballadors i treballadores per la seva incidència negativa en l'ocupació i en la inflació, a la qual també contribueix el paper del dòlar i el recurs incontrolat a l'emissió de moneda dels governs nord-americans.</p> <p>En l'àmbit europeu, el procés de creació d'un espai econòmic (moneda única, llibertat de comerç i creació d'empreses), que funcioni com a pol de referència i d'acumulació de capitals i beneficis a d'altres zones econòmiques, està consolidat; i, fins i tot, en procés d'expansió (ampliació UE) Amb la negativa a anivellar les condicions socials, la UE promou deslocalitzacions cap als nous estats membres i, amb el desmantellament aranzelari, cap a altres regions econòmiques del planeta.</p> <p>No obstant, les recents victòries del no a la constitució europea a França i Holanda ens mostren que àmplies capes de la població europea no estem disposades a una compensació escadussera en aspectes fonamentals de la construcció política i social d'Europa, en els drets i llibertats dels europeus i europees i de posicions xenòfobes i de superioritat en les relacions amb els habitants d'altres zones del planeta.</p> <p>A l'Estat espanyol, la victòria electoral del PSOE i la recuperació d'altres formacions polítiques situades en l'espectre de l'esquerra i del nacionalisme no conservador van posar fi a una llarga etapa de retrocés en el drets i llibertats durant els governs del PP. Els resultats electorals no es poden desvincular dels importants moviments socials de protesta generats en els últims anys (Nunca mais, transvasament de l'Ebre, guerra d'Iraq, antiglobalització, vaga general, atemptats 11M,…) i són una mostra de rebuig circumstancial a unes determinades polítiques i actituds socials i econòmiques.</p> <p>A Catalunya, processos semblants van portar a uns resultats electorals que han permès la formació d'un govern tripartit, autoanomenat progressista i d'esquerres. No obstant, entenem que la reacció de la gent, aprofitant unes conteses electorals per desallotjar dels governs els principals responsables d'importants retrocessos, no són xecs en blanc a governs que han de portar a terme unes polítiques socials, laborals i econòmiques favorables a les classes populars que fins al moment no s'han produït, contràriament continuen amb les polítiques neoliberals.</p> <p>A nivell social i econòmic, les tendències majoritàries en els organismes i acords internacionals (OMC, OCDE, FMI, BM, acords bilaterals, zones de lliure comerç...) plantegen i porten a terme actuacions per: facilitar la mobilitat de capitals i els beneficis empresarials; utilitzar els recursos generats pels treballadors i treballadores, tant en l'explotació directa com a través dels impostos indirectes; fomentar la competitivitat empresarial amb la deslocalització d'empreses, amb la reducció de costos salarials i de treballadors/es en plantilla, amb la flexibilitat i la mobilitat funcional i amb la pressió sobre els governs per eliminar les legislacions socials; privatitzar empreses i serveis públics que passen a ser corporacions privades o serveis d'interès públic susceptibles de ser gestionats i de donar beneficis privats, mentre resten en mans dels estats aquells serveis i prestacions socials deficitaris o subordinats; abaratir els impostos a les grans fortunes i destinar els fons per combatre l'atur a subvencions als empresaris (en tant que únics generadors d'ocupació) per tal que obtinguin més beneficis de la contractació (polítiques actives d'ocupació); legalitzar o donar carta de naturalesa a un segon nivell del mercat legal de treballadors i treballadores (ETT, subcontractes, precarietat…) i a un mercat negre sense drets (immigrants, treball submergit,…).</p> <p>Catalunya, com a capdavantera de la industrialització a l'Estat espanyol, concentra també les seves debilitats. Amb la reconversió dels 70 es va posar en venda la dèbil estructura industrial existent i en va deixar com a dependent a la petita empresa. Aquesta dependència quasi total de les multinacionals exteriors agreuja la incidència de les mesures del capital davant de la caiguda de la taxa de guanys, tant pel que fa a la precarització com a les deslocalitzacions.</p> <p>La subcontractació d'empreses i treballadors/es presenta unes característiques molt preocupants. Quasi triplica la mitjana estatal, el 26,3% del treballadors/es industrials són subcontractats/ades mentre que a la resta de l'Estat ho són només el 9,5% del total. Tanmateix, el pes de les empreses subcontractades, respecte del total de les empreses industrials és més de una de cada quatre (el 26,1%, front el 11,5% a Espanya) A més les empreses subcontractades tenen una alta temporalitat, que arriba pràcticament al 50%.</p> <p>Durant l'any 2004 i malgrat que el PIB va pujar un 1% i la inversió un 3,5%, la indústria catalana va trencar la seva dinàmica de creixement d'ocupació dels 2 anys anteriors i es van destruir uns 9.000 llocs de treball (una reducció de l'1,5%, la meitat en el sector tèxtil) Segons determinats informes econòmics d'entitats financeres, aquestes perspectives - pèrdua de llocs de treball i augment d'inversions en la indústria catalana- es mantindran, com a mínim, durant els dos propers anys.</p> <p>Les principals causes d'aquesta pèrdua de llocs de treball i de teixit industrial han estat les deslocalitzacions (totals o parcials) d'empreses i els expedients de regulació d'ocupació. Les deslocalitzacions no són un fenomen nou, es produeixen des del segle XIX. Però s'han incrementat per la concentració i centralització de capitals en las grans multinacionals, pel desenvolupament tecnològic, de comunicacions i de transports i l'eliminació d'obstacles a la lliure circulació de mercaderies. Les empreses cerquen obtenir més beneficis a partir de menors despeses salarials, de majors facilitats i desgravacions fiscals, del menor grau d'organització de la força laboral i de legislacions més permissives amb les pràctiques empresarials abusives.</p> <p>Per a justificar-les fan referència a les forces intrínseques del mercat, com si fossin elements naturals contra els quals res no es pot fer. Es tracta que les classes populars ho interioritzin, bé per participar junt a les direccions i accionistes en la competència contra altres treballadors/es i altres empreses; bé per alimentar el conformisme “no ens podem queixar que cerquin costos salarials més baixos en l'Europa de l'Est, si fa uns anys van venir a Catalunya per idèntic motiu”</p> <p>El govern tripartit, davant la proliferació de propostes d'acomiadaments col·lectius i deslocalitzacions, va plantejar-se la possibilitat d'obligar a les empreses que havien rebut ajuts institucionals a retornar-los si en 7 anys cessa la seva activitat a Catalunya o a exigir un pla social en els ERO, qüestions que contemplades en directives europees. No obstant, s'ha tractat més d'actituds mediàtiques que d'actuacions en ferm, mentre incentivava la deslocalització de la empresa catalana en general i del tèxtil en particular.</p> <p>En la mateixa línia de pèrdua de pes del sector industrial, l'any 2004 van disminuir les inversions estrangeres, van decréixer les exportacions d'alt nivell tecnològic i van augmentar les de nivell mitjà-baix.</p> <p>L'economia catalana es continua terciaritzant i serà el sector serveis el que més creixerà i més llocs de treball generarà en els propers anys. Ara bé, aquest és també el més precaritzat.</p> <p>A Catalunya, augmenta progressivament la feminització de la pobresa; el 69'3% de les persones que reben el Renda Mínima d'Inserció (RMI) són dones i les de més de 60 anys s'han incrementat en un 20%. Les famílies monoparentals de mares reben el 48% del total d'aquesta prestació. Les persones emigrants reben un 18'6 % del RMI; d'aquest percentatge el 69'1% és per a dones.</p> <p>Malgrat sigui amb treball precari, a temps parcial, temporal i amb sous baixos, la taxa d'ocupació entre les dones segueix pujant a Catalunya, però encara està a 20 punts de la masculina.</p> <p>D'altra banda, un dels factors claus del major nivell de creixement de l'economia catalana respecte de l'UE ve donat per l'increment de la immigració i la seva repercussió en la sobreexplotació de llocs de treball submergit, així com en l'augment de població, del consum i de la construcció.</p> <p>No obstant, hi ha elements que fan vulnerable la situació de les classes populars com: l'alt índex d'endeutament de les famílies, a causa dels preus fora de mida dels habitatges; l'escalfament i el canvi climàtic que redueix les pluges i augmenta la desertització i l'escassetat d'aigua; i la dependència de les importacions d'elements bàsics per a l'agricultura i la ramaderia, cosa que les deixa en mans dels vaivens dels mercats internacionals.</p> <p>Ara bé, la burgesia catalana –junt amb l'espanyola- juga també un paper imperialista que té particular importància a Llatinoamèrica i el nord d'Àfrica. En aquest sentit, a més del capital industrial ja assenyalat – i el tèxtil en particular pel que fa a Catalunya -, cal destacar el paper de Gas Natural i Repsol com a depredadores d'Algèria en el primer cas i Llatinoamèrica en el segon, en un terreny clau com és l'energètic. El panorama de la burgesia catalana a l'exterior es completa amb el sector turístic i l'entrada d'indústries a Xina.</p></div> Acció sindical de classe http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article205 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article205 2007-01-01T17:39:00Z text/html ca Immigració Gènere Mobilitzacions laborals Internacionalisme Solidaritat Anarquisme <p>Les treballadores i els treballadors d'aquest país estem sotmesos a una escalada d'agressions (deslocalitzacions, expedients de regulació d'ocupació, privatitzacions, tancaments d'empreses, dobles escales salarials, subcontractacions, contractes en precari, treball submergit,...) que tenen com a objectius: dividir la classe obrera en segments i impossibilitar la seva resposta comuna i solidària, obligar-nos a renunciar a millores salarials, laborals i socials conquerides en altres etapes (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique20" rel="directory">Coneix la CGT</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot36" rel="tag">Immigració</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot37" rel="tag">Gènere</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot49" rel="tag">Internacionalisme</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot50" rel="tag">Solidaritat</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a> <div class='rss_texte'><p>Les treballadores i els treballadors d'aquest país estem sotmesos a una escalada d'agressions (deslocalitzacions, expedients de regulació d'ocupació, privatitzacions, tancaments d'empreses, dobles escales salarials, subcontractacions, contractes en precari, treball submergit,...) que tenen com a objectius: dividir la classe obrera en segments i impossibilitar la seva resposta comuna i solidària, obligar-nos a renunciar a millores salarials, laborals i socials conquerides en altres etapes històriques i establir un marc laboral en el qual qualsevol dret queda sotmès a les voluntats de les empreses i del mercat.</p> <p>Moltes d'aquestes mesures (pactes socials, ANCs, pactes de competitivitat, convenis,...) s'han produït amb la necessària col·laboració de les direccions de CCOO i UGT.</p> <p>Basti recordar que la reforma de 1984 va introduir els contractes de durada determinada implantant per la porta del darrera que la temporalitat adquirís carta de naturalesa. La de 1994 fixava la subordinació dels salaris a la prosperitat de l'empresa, les famoses clàusules de despengi i les arxiconegudes ETTs. En 1997, l'única no consensuada amb els sindicats institucionals, va rebaixar el cost dels acomiadaments fins als 33 dies de salari per any treballat. Quant a la penúltima de moment, de 2001, va agreujar encara més les condicions de la contractació.</p> <p>Totes elles es van justificar per a millorar l'ocupació i acabar amb la precarietat; no obstant això, el resultat ha estat tot el contrari. Avui ja reconeixen que cal acabar amb els alts índexs de precarietat o temporalitat, que és com prefereixen identificar aquesta situació. El cert és que un 33% dels contractats ho són en precari.</p> <p>La nova reforma laboral del 2006 pretén generalitzar els 33 dies d'indemnització per acomiadament o 20 dies per a qui treballin en empreses de menys de 50 treballadors, suprimir l'autorització administrativa per als acomiadaments col·lectius, ampliar les competències d'actuació de les ETTs, reduir les cotitzacions empresarials,… en fi, una nova pèrdua de drets i una nova injecció de capitals als empresaris.</p> <p>Catalunya no podia ser un oasi al marge d'aquesta realitat, així les delegacions d'aquests sindicats, intentant emular als seus germans confederals, han engegat acords amb l'administració i les patronals que gens han d'envejar als que aquells vénen subscrivint.</p> <p>Estrenat el 2005 ens van despertar amb la signatura de l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana entre la CONC, la UGT, els empresaris i el govern tripartit per a defensar la competitivitat de l'economia d'aquest país, arribant a finançar deslocalitzacions d'empreses catalanes com el tèxtil. La broma costarà 2.015 milions d'euros fins el 2007, el mètode no vària substancialment de les mesures a les quals ens tenen acostumats.</p> <p>Amb l'arribada de l'estiu del 2005, es va signar l'Acord Interprofessional de Catalunya que implanta criteris i elements per a l'ordenació flexible del temps de treball; major mobilitat, diuen que per a mantenir o crear ocupació; regulació del salari variable; actualització de l'organització professional i les classificacions perquè resolguin els canvis en l'organització del treball (sic)...</p> <p>En conclusió, mesures que beneficien singularment a una de les parts i que en cap moment no plantegen corregir les desmesures d'anteriors reformes laborals ni de bon tros la millora de les nostres condicions sòciolaborals i no parlem ja de participar dels beneficis empresarials. Davant d'aquesta situació, la CGT de Catalunya exigirà i pressionarà als governs estatal i català per a l'aplicació de mesures legals, socials i econòmiques que eliminin les injustícies generades pels governs del PP.</p> <p>La Confederació ha de mantenir una acció sindical de classe, tot seguint la tradició de la pràctica anarcosindicalista, que doni resposta a alguns dels principals problemes amb els quals ens enfrontem i ofereixi uns marcs de reflexió, organització i lluita que serveixin per acumular forces, recuperar espais i anar enfortint la nostra Confederació i el moviment obrer.</p> <p>Tenim suficients acords respecte de l'acció sindical en recents congressos, plens i conferències sindicals; cal recuperar-los i aplicar-los, encara que no es tracta de receptes màgiques ni de solucions absolutes. Les circumstàncies ens situaran cada vegada davant d'esdeveniments que no se solucionaran amb un receptari. No obstant, ens hem de dotar de coherència i confederalitat en la nostra pràctica sindical.</p> <p>Una part important de la nostra actuació sindical serà al voltant de les deslocalitzacions (especialment, en els tres sectors que es dibuixen com els més vulnerables pels economistes i amb gran incidència a l'ocupació a Catalunya: construcció, turisme i automòbil – apart del tèxtil que ja està molt avançat -), la precarietat, la privatització i desmantellament de serveis públics i la repressió laboral i sindical.</p> <p><i> <strong>El Sindicalisme, per si mateix, no va cap a la societat llibertària, no canviarà la seva pròpia trajectòria per més força organitzada que ell representei. Si el Sindicalisme va cap a la Revolució Social i a la implantació de la societat llibertària, és perquè cap a tals objectes suprems li espenten i conduïxen els anarquistes sindicalistes, que són el cervell i l'ànima que dóna impuls i guia a la força organitzada, a “la força material”.</strong> </i><br /><strong>Joan Peiró</strong></p> <p>La C.G.T. (Confederació General del Treball) és un sindicat de classe, anarcosindicalista, autogestionari, internacionalista i llibertari, el que avui dia representa una de les poques opcions sindicals no convertides en centrals de serveis o grans gestories. És convenient que tots els afiliats/des a la CGT defensin (i entenguin) aquestes primeres línies i que a més entenguin que han de col·laborar perquè l'assessorament, la solidaritat, els mitjans i tot el que reclamen per a poder desenvolupar el seu treball funcioni de la millor manera possible, ja que tot aquest treball no surt de l'aire, ni cau de cap “subvenció”, sinó que surt majoritàriament del treball militant i voluntariós d'altres companys/as.</p> <p>Per això, hem de decidir que manera créixer, hem de ser conscients que si optem per un creixement ràpid basat en la quantitat de fulles d'afiliació que s'emplenin, caurem en el risc de trair els nostres principis i els nostres senyals d'identitat i més prompte que tard ens convertirem en altra gran gestoria sindical a l'estil de les grans “marques” sindicals que tant critiquem i de les quals tan orgullosos estem de no semblar-nos.</p> <p>És perillós créixer en afiliació a qualsevol preu. Precisament la base del nostre creixement en els últims anys, ha estat la percepció que molts treballadors han tingut que érem un sindicat diferent, o millor àdhuc, que érem i som un sindicat. Aquesta percepció ha fet que un gran nombre dels companys que s'han unit a nosaltres últimament, no siguin simples pagadors de quota, sinó també militants.</p> <p>I és en aquesta línia d'acció en la qual hem de continuar, ens interessa el creixement en afiliació si va unit al creixement en militància. Si hem de créixer, que creixem amb els nostres gens, i que les ànsies d'influència no traeixin la nostra essència.</p></div>