CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/ Confederació General del Treball. Associació de treballadors i treballadores anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària, Catalunya ca SPIP - www.spip.net CGTCatalunya.cat http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L72xH106/siteon0-dc90f.gif http://www.cgtcatalunya.cat/ 106 72 Què fer abans de signar un acomiadament? http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12782 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12782 2018-03-16T11:32:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya <p>En la teva relació amb l'empresa poden sorgir diverses situacions en les es demana la teva signatura. Sempre és convenient que actuïs amb cautela. Perquè aquestes situacions no comportin conseqüències imprevistes volem donar-te unes nocions bàsiques (vàlides no només en l'àmbit laboral, sinó també en el dia a dia) sobre com actuar.<br class='autobr' /> ORDRE<br class='autobr' /> Igual d'important que cada acció individual, és important l'ordre en el qual es fa cada cosa.<br class='autobr' /> Si vas a gravar la conversa, comença per aquí, així quedaran gravats la (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique78" rel="directory">Materials de formació</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH113/arton12782-c49cc.jpg" width='150' height='113' /> <div class='rss_texte'><p>En la teva relació amb l'empresa poden sorgir diverses situacions en les es demana la teva signatura. Sempre és convenient que actuïs amb cautela. Perquè aquestes situacions no comportin conseqüències imprevistes volem donar-te unes nocions bàsiques (vàlides no només en l'àmbit laboral, sinó també en el dia a dia) sobre com actuar.</p> <p><strong>ORDRE</strong></p> <p>Igual d'important que cada acció individual, és important l'ordre en el qual es fa cada cosa.</p> <p>Si vas a gravar la conversa, comença per aquí, així quedaran gravats la resta de peticions i accions.</p> <p>Demana assistència d'un representant dels treballadors.</p> <p>Llegeix atentament el que t'estan lliurant i assegura't que et donen una còpia amb el mateix contingut de tot el que et demanin signar.</p> <p>Si tens alguna cosa que escriure fes-ho, no ho deixis per més tard.</p> <p>Just abans de signar afegeix hora i data.</p> <p>L'últim que has de posar és la signatura, després d'haver afegit qualsevol tipus d'afegitó.</p> <p><strong>CÒPIA</strong></p> <p>Exigeix una còpia per a tu, signada per qui te la presenta i amb el segell de l'empresa. Mai signis res fins a tenir una còpia per a tu.</p> <p>En molts documents es requereix la signatura dels representants dels treballadors. Si és el cas, la teva còpia també hauria d'incloure aquesta signatura. És important que t'asseguris que et quedes una còpia de tots els documents que et demanen signar i que el contingut és el mateix.</p> <p><strong>DATA I HORA</strong></p> <p>Quan hagis de signar que t'han lliurat una comunicació, signa sempre escrivint del teu puny i lletra la data i fins i tot l'hora, sobretot si és tard i/o està fora d'horari laboral. Això és important perquè es pot haver incomplit algun marge en la comunicació que invalidi tot el procés, per la qual cosa és important que quedi clar quan s'executa realment.</p> <p><strong>HE REBUT</strong></p> <p>L'empresa té obligació legal d'informar al treballador de diferents situacions o esdeveniments. Per acreditar aquesta comunicació es requereix la signatura del treballador. Això segurament serà aprofitat per l'empresa per incloure, en un document que hauria de ser purament informatiu per al treballador, clàusules que suposen renúncies o acceptacions per part del treballador. Has d'estar molt atent a aquest tipus de clàusules. Empra el text “Rebut: No Conforme.” per evitar comprometre't si no estàs d'acord amb una part del que et presenten.</p> <p>A més si en la carta apareix que et paguen alguna quantitat i no la tens ja en metàl·lic o en el teu compte, afegeix “Pendent de cobrament”, encara que et donin un xec o et diguin que t'han fet una transferència.</p> <p>Un exemple d'aquest tipus de situacions són els acomiadaments, no renovacions o rescissions de contracte. L'empresa té l'obligació de presentar al treballador una proposta de les quantitats que li ha de (el conegut com a “quitança”). Juntament amb el càlcul de les quantitats podran aparèixer clàusules del tipus que “acceptes”, que “et dónes per indemnitzat per tots els conceptes”, que “renuncies a qualsevol tipus d'acció”, etc. Com signaràs una cosa sense saber si et paguen el que correspon i afirmant que renúncies a possibles correccions? Series capaç de calcular el que et deuen al mateix moment que et presenten la comunicació? En aquests casos empra la fórmula “He rebut la present comunicació. No Conforme“.</p> <p><strong>ASSISTÈNCIA</strong></p> <p>Tens dret a reclamar l'assistència d'un representant dels treballadors (un membre del comitè). No ho dubtis, demana-ho, més val prevenir que lamentar. És el teu dret. És millor una petita confrontació en un moment donat, que una més gran més endavant o durant molt temps. És una mesura molt efectiva aplicable en pràcticament qualsevol situació/reunió.</p> <p>Si estàs afiliat a un sindicat tens dret a reclamar l'assistència d'un representant del sindicat. Això té diversos avantatges i proteccions addicionals. Per exemple, és necessari donar tràmit d'audiència/defensa prèvia al representant sindical. Una comunicació d'acomiadament és invàlida si no es fa en la seva presència.</p> <p>En cas d'haver demanat la presencia/assistència d'un membre del comitè i/o representant del teu sindicat, si l'empresa es nega, o no es fa per qualsevol altre motiu, afegeix llavors el text:</p> <p>“He sol·licitat la presència del meu representant dels treballadors i/o sindical. No es permet la seva assistència. Es realitza la comunicació/acte sense la seva assistència.”</p> <p>L'incompliment d'aquest tràmit fa que molts d'aquests actes siguin nuls. Com a mínim guanyaràs temps, que en molts casos és decisiu, podent passar que simplement no et renovin un contracte temporal al fet que t'hagin d'indemnitzar com a “indefinit”. El que podria suposar també una quantia mínima d'uns 3000 euros en concepte d'indemnització. També podries blindar el teu acomiadament, per exemple, sol·licitant una reducció per guarda legal o posant una demanda judicial a l'empresa.</p> <p>En moltes d'aquestes situacions, per no dir la majoria, és necessari que l'empresa hagi informat als representants dels treballadors (comitè i/o seccions sindicals) l'acció que pretén realitzar. En general no es compleix aquest tràmit. Pregunta al teu interlocutor si s'ha informat o no als representants dels treballadors. En funció de la seva resposta agrega al text annexe a la teva signatura</p> <p>“L'empresa diu have/no haver informat als representants dels treballadors”.</p> <p>En cas d'haver d'anar a judici això pot ser decisiu.</p> <p><strong>TERMINI</strong></p> <p>En els casos en què la comunicació té un caràcter d'acceptació, compromís o aprovació per la teva banda com (per exemple, un canvi de condicions en el contracte) no tens obligació de signar-ho al moment que t'ho presenten. Pren el document i assessora't amb calma. Ja ho lliuraràs signat quan ho entenguis íntegrament i estiguis d'acord. Si et sents molt coartat pots signar-ho amb el text “He rebut la present comunicació. No Conforme.” Per deixar clar que solament t'estàs donant per notificat, més endavant podràs o no acceptar el seu contingut.</p> <p><strong>GRAVAR LA CONVERSA</strong></p> <p>Valora gravar la conversa, no fa falta que ho avisis a ningú. Qualsevol conversa en la qual participis pot ser gravada, sobretot al món laboral. Hi ha jutges que les accepten com a prova si es produeix alguna vulneració de drets. Com a mínim després podràs repassar com ha anat tot.</p> <p>Si prefereixes avisar o s'adonen és possible que l'altra part et digui que és il·legal, que no et dóna el seu permís, que també la gravarà ell o qualsevol altra excusa perquè no ho facis, però pot ser una gran ajuda.</p> <p>És important que gravis la conversa completa i quedin identificades cadascuna de les persones que participen en ella. El millor és fer alguna prova abans i tenir alguna aplicació en el mòbil preparada per a la situació.</p> <p><a href="http://laboro-spain.blogspot.com.es/2013/02/validez-pruebas-grabaciones-ocultas-emails.html" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://laboro-spain.blogspot.com.es/2013/02/validez-pruebas-grabaciones-ocultas-emails.html</a></p> <p><strong>INFORMACIÓ</strong></p> <p>Si no has demanat l'assistència d'un representant dels treballadors (comitè o secció sindical), o no han pogut assistir per algun motiu, acudeix el més aviat possible a trobar-te amb un d'ells. T'ajudarem en el que puguem, sobretot donant-te informació dels diferents passos que pots dur a terme i documentació si vas a denunciar.</p> <p><strong>DOCUMENTACIÓ LLIURADA</strong></p> <p>Documentació que t'han de lliurar obligatòriament:</p> <p>Carta acomiadament, on vindran les causes per les quals t'acomiaden, és igual el que et diguin, el que està escrit és el que val. Això és important si vols denunciar.</p> <p>Cotització a la Seguretat Social per a l'atur. Recorda, tens màxim 15 dies per demanar cita en el SEPE.</p> <p>Quitança (normalment ve tot en una nòmina). Són tots els imports del que et deu l'empresa, qualsevol cosa que t'hagin de liquidar.</p> <p>Recorda que si no tens els diners àdhuc has de posar “Pendent de cobrament”, encara que ens donin un xec, ens facin una transferència que no s'hagi executat ja, o qualsevol excusa. D'igual manera hem d'assegurar-nos que no hi ha cap tipus de clàusules de renúncia a actuacions legals, NO SIGNAR MAI.</p> <p><strong>SEGÜENTS ACCIONS</strong></p> <p>Des del moment de la notificació tens 20 dies per presentar la papereta de conciliació i posterior demanda en el jutjat social. Això és recomanable fer-ho sempre amb un advocat, però la RLT pot ajudar-te, sobretot proporcionant-te informació.</p> <p>A Espanya la majoria dels acomiadaments són lliures, encara que no tots. Així i tot és necessari que et paguin tot el que et correspongui. La demanda pot ser demanant la readmissió o simplement perquè no et quadra l'import. Per exemple, la majoria dels contracte per obra estan en frau de llei, per la qual cosa se'ls ha de pagar com a contractes indefinits.</p> <p>Per molt clar que ho vegis, assessora't sempre per a presa una decisió tranquil·la, pensa que ja no tens res que perdre.</p> <p>Des del dia de la signatura tens un màxim de 15 dies per demanar cita en el SEPE, és la manera de cobrar l'atur. Això és independent a si vas a denunciar o no l'acomiadament. No ho deixis per a l'últim dia que pot haver-hi sorpreses.</p> <p><strong>LA QUITANÇA</strong></p> <p>La “quitança” és una proposta de l'empresa de les quantitats que deu al treballador. Ha d'oferir-la en acabar la relació laboral.</p> <p>Segons indica l'Estatut dels Treballadors, “el treballador podrà sol·licitar la presència d'un representant legal dels treballadors al moment de procedir a la signatura del rebut de la quitança. Si l'empresari impedís la presència del representant al moment de la signatura, el treballador podrà fer-ho constar en el propi rebut, als efectes oportuns”.</p> <p>El normal és que quan et donen la quitança et donen una carta que has de signar i, si la signes, et donen el xec. Si no signes la carta, no et donen el xec. Però si la signes i després calcules el que et correspon i no coincideix, ho tindràs difícil per reclamar res. Així que et donem les següents recomanacions:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Indica la data real en la signatura, sobretot si no coincideix amb la de l'encapçalat de la carta.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Si sobre la signatura han posat un text de “Conforme”, és convenient ratllar-ho.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> En comptes de “Conforme”, es pot indicar “He rebut” o fins i tot “He rebut, no conforme”. Per si de cas.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> No signis cap document de renúncia, de no iniciar accions legals, que s'està al corrent de tot, cap tipus de compromís, condicions… Per exemple, en cas d'actualització de taules de conveni, pots reclamar en el futur a l'empresa que t'aboni les diferències que es generin.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Si et paguen la quitança amb xec o taló i t'ho fan signar (a manera de rebut) és necessari indicar “pendent de cobrament”. Si et donen un sobre amb diners obre-ho i compta-ho per comprovar la quantitat, si no, després, no podràs reclamar res. Els jutjats estan plens de treballadors que no han cobrat la seva quitança.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Pots decidir no recollir la quantitat deguda en la pròpia empresa. Quan es recull en l'empresa, aquesta sol aprofitar per dir que has de signar algun document renunciant a pràcticament tot per poder portar-te el xec. No tens obligació, però per a què has de discutir? L'empresa té obligació de dipositar els diners en el jutjat, en un termini de 48 hores una vegada que expresses la teva preferència. Solament has d'anar al jutjat amb el teu DNI i ho retires sense problema.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Si la baixa és voluntària, l'empresa no té obligació de portar els diners al jutjat. Com se suposa que has avisat amb suficient antelació (segons el conveni, 15 dies hàbils), l'endemà de la baixa ja haurien de donar-te els diners. Hauries d'haver calculat ja el que et correspon i comprovar si coincideix amb el que et donen.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Demana totes les nòmines que no tinguis. Com solament estan disponibles en format electrònic en la intranet, no podràs agafar-les una vegada que el teu compte deixi d'estar actiu.</p> <p>En la quitança han d'incloure't:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> La part proporcional del salari del mes en curs.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> La part proporcional de les vacances no gaudides.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> La part proporcional de la paga extra generada.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> La indemnització per acomiadament si és el cas.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Si no et preavisen (amb 15 dies), han de pagar-te'ls.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Pot ser que et deguin el variable o el bo, o una part d'algun d'ells.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Les hores extres i guàrdies pendents de gaudir o cobrar.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Les despeses pendents d'abonar per l'empresa (quilòmetres, pàrquing, etc).</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> L'empresa ha de regularitzar les cotitzacions a la seguretat social pendents, si les hi hagués. Això és rar que passada, però cal controlar-ho.</p> <p>Recorda que davant qualsevol dubte, o vulneració de dret com a treballador, pots acostar-te al sindicat més proper de CGT, t'ajudarem a resoldre qualsevol incidència, t'informarem i et tirarem un cable en la defensa del teu cas.</p> <p><i>* Elaborat per la CGT de València</i><br class='autobr' /> <a href="http://www.cgtvalencia.org/actualitat/20170610/que-hacer-antes-de-firmar-un-despido/22903.html" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.cgtvalencia.org/actualitat/20170610/que-hacer-antes-de-firmar-un-despido/22903.html</a></p></div> Guia per combatre l'assetjament laboral http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12739 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12739 2018-02-14T17:49:13Z text/html ca Coordinació del Catalunya Formació Salut Laboral <p>Totes les persones, al món laboral, tenim el dret i l'obligació de relacionar-nos amb un tracte respectuós i digne, així com a la salvaguarda dels nostres drets laborals fonamentals.<br class='autobr' /> L'assetjament laboral i/o sexual per raó de sexe suposa un greu atemptat contra la dignitat de les persones, per això les empreses hauran de vetllar pel compliment d'un entorn laboral lliure de tot tipus d'assetjament a les seves respectives àrees i hauran de garantir el dret a la intimitat, a la dignitat, a la igualtat (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique78" rel="directory">Materials de formació</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot144" rel="tag">Formació </a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot81" rel="tag">Salut Laboral</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L136xH150/arton12739-80f38.png" width='136' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>Totes les persones, al món laboral, tenim el dret i l'obligació de relacionar-nos amb un tracte respectuós i digne, així com a la salvaguarda dels nostres drets laborals fonamentals.</p> <p>L'assetjament laboral i/o sexual per raó de sexe suposa un greu atemptat contra la dignitat de les persones, per això les empreses hauran de vetllar pel compliment d'un entorn laboral lliure de tot tipus d'assetjament a les seves respectives àrees i hauran de garantir el dret a la intimitat, a la dignitat, a la igualtat i a la no discriminació per raó de sexe. També el dret a la seguretat, a la salut i integritat física i moral, i el dret a la llibertat sexual.</p> <p><strong>Què és l'Assetjament Laboral</strong></p> <p>L'assetjament o mobbing laboral és un comportament o conducta abusiva dirigida a degradar psicològicament a la persona treballadora, minant-li l'autoestima i la moral mitjançant una fustigació i una situació de violència psicològica continuada. Aquesta violència arriba a produir una lesió de la dignitat i de la integritat.</p> <p>També es considera assetjament quan es produeix una conducta discriminatòria que danya la seva dignitat i crea un entorn de treball hostil, humiliant, ofensiu i intimidatori. Està comunament acceptat que per ser considerat mobbing les conductes d'assetjament han de ser sistemàtiques, és a dir recurrents i per tant tenir una periodicitat, la cosa que no està tan clara és la concreció d'aquesta periodicitat perquè cada cas presenta unes característiques diferents i, com més es concreti en petits detalls, més casos d'assetjament que no compleixen exactament aquestes característiques queden exclosos de ser considerats com a tals.</p> <p>Aquest tipus d'assetjament pot causar greus problemes psicològics, fins i tot arribant a desenvolupar-se malalties com la depressió, l'ansietat, o l'estrès i a afectar greument tant a la treballadora en el seu rendiment en el treball com en la seva vida personal.</p> <p><strong>Tipus d'Assetjament</strong></p> <p>Es defineixen en funció del rang laboral o professional de l'assetjador i de la víctima.</p> <p><strong>Vertical</strong>: quan ve causat per l'empresari/ària o els superiors jeràrquics. Moltes vegades pot estar motivat per enemistat o discriminació de qui realitza l'assetjament o per la voluntat empresarial de forçar una baixa voluntària. És el tipus d'assetjament més freqüent.</p> <p><strong>Horitzontal</strong>: quan ve causat per companys/es amb el mateix nivell. L'atac es pot donar per problemes personals o bé, perquè la persona assetjada senzillament no accepta les pautes de funcionament acceptades per la resta del grup, ja siguin aquestes tàcites o explícites. Pot ser motivat també per enemistat, enveges, discriminacions (racial, sexual, per creences…)</p> <p><strong>Sóc Víctima d'Assetjament?</strong></p> <p>Per determinar si existeix assetjament cal fer una anàlisi particular de cada cas. Aquestes són algunes situacions que poden implicar assetjament laboral:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Separació i aïllament de la resta de companys/es, tant físicament com prohibicions de comunicar-se.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> No donar càrrega de treball, encarregar treballs degradants o que corresponen a treballs d'inferior categoria. O per contra una sobrecàrrega excessiva de treball.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> No poder comunicar-te amb els teus superiors o una negativa a tot el que es demana.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Posar en qüestionament tot el que es realitza i desprestigi professional. Insults i ofenses verbals, amenaces, frases discriminatòries, intimidació…</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Tracte totalment diferenciat i discriminatori respecte a la resta de companys/es.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Atacs a la vida privada del treballador o la treballadora.</p> <p><strong>O són ordres empresarials?</strong></p> <p>Cal saber diferenciar quan estem davant un assetjament laboral i quan davant unes ordres de l'empresari. L'empresariat té la facultat de dirigir el desenvolupament del treball, però les ordres que imparteixi han de respectar sempre els drets de la treballadora, sense atemptar contra la seva dignitat, integritat moral o física. Encara que en ocasions no es comprenguin o comparteixin les ordres rebudes, no en tots els casos hi haurà una situació d'assetjament laboral. Davant el dubte, és convenient l'assessorament d'una delegada o delegat de CGT per poder determinar si existeix la possibilitat d'assetjament laboral.</p> <p><strong>Com Afrontar l'Assetjament i quina resposta donar</strong></p> <p>Com afrontar l'assetjament dependrà de molts factors, entre ells del tipus d'assetjament, no és el mateix ser assetjat o assetjada per un company o companya que per un superior, i de les meves característiques d'enfrontament a conflictes, recursos, resiliència… Bàsicament existeixen dues actituds:</p> <p>Activa: seguretat en un mateix/a, amb possibilitats de modificar la situació i sortir airosa i enfortida.</p> <p>Passiva: amb el convenciment de no poder canviar-la. D'ella dependrà la meva resposta que pot ser la de fugir, sotmetre'm o enfrontar-me. També de les circumstàncies personals i del suport amb el qual expliqui, i, molt important, el temps de resposta: com més tarda, la resposta serà més feble.</p> <p><strong>Enfrontar-me, concentrar les meves forces i buscar aliades</strong></p> <p>Haig d'ocupar-me activament tant en el procés de defensa com en el de recuperació de la meva salut i per a això comptaré amb ajuda especialitzada. Com a mínim necessitaré:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> L'advocat o advocada de CGT per organitzar tot el tema legal.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Un/a psicoterapeuta que m'ajudi a mantenir el seny i a no caure en la depressió total.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Un/a psicòloga forense que faci una avaluació del meu estat i pugui atestar sobre com m'està afectant la situació d'assetjament.</p> <p>És fonamental acudir a teràpia perquè:</p> <p>Les víctimes de qualsevol tipus de maltractament, per poder reaccionar, han de reconèixer-se primer com a víctimes.</p> <p>Per poder defensar-se han d'explicar a més amb un sistema de suport que validi i contrast les seves experiències.</p> <p>Adquiriran recursos nous, com poden ser tècniques de relaxació, que li permetin gestionar millor les situacions d'estrès.</p> <p>Verbalitzar el que estan passant i com se senten com a víctimes els ajudarà a comprendre millor la seva situació.</p> <p>Tot això ajudarà a mantenir la calma en una situació pensada per a desequilibrar-me.</p> <p>Per descomptat, buscaré recolzament en les persones properes, no tinc res del que avergonyir-me, estic sofrint un atac despietat i el meu entorn familiar i social ha de comprendre que necessito la seva ajuda.</p> <p>A més, en totes les províncies solen existir plataformes d'afectades en les quals es posa en comú informació i recursos.</p> <p>Les expertes parlen d'enfrontar-se a l'assetjador/a, però no es tracta d'actuar violentament contra ell/a. De fet, evitaré retornar a l'assetjador/a els danys soferts.</p> <p>Si malgrat ser la víctima, el colpejo, l'insulto o el vexo puc ser sancionat/da o acomiadat/da.</p> <p>És bo visualitzar-se en els moments viscuts amb l'agressor i analitzar com he d'actuar i com hauria d'haver-ho fet d'una manera assertiva. Així, la propera vegada que es produeixi una situació semblant, estaré preparada. En cas que la situació sigui insostenible, acudiré al metge/sa de capçalera, informant-li dels fets i si la situació ho requereix, sol·licitaré la baixa mèdica. Tant el metge/sa de capçalera com l'especialista poden elaborar un informe en el qual es detalli l'estat el meu estat i si pateixo alguna malaltia. Aquests informes mèdics i psicològics formaran part del conjunt de proves. Però haig de tenir clar que el/la psicòleg forense és qui més sap d'això i ha d'estar informat de tot.</p> <p>Posar al descobert les agressions del l'assetjador/a i minar-li els suports.</p> <p>Fer visible les agressions ocultes, i donar a conèixer a companys i caps la situació que s'està produint. Als caps sempre per escrit i passant-ho per registre.</p> <p>Tres accions fonamentals:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Informar a un delegat o delegada de CGT i comitè d'empresa així com a tots els organismes competents en qüestions de salut laboral de manera que es puguin prendre mesures sobre aquest tema.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Activar els protocols d'assetjament de l'empresa, si existeixen.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Denunciar.</p> <p>Una de les tàctiques de l'assetjador/a és aïllar a la seva víctima. La tendència de la persona assetjada és a l'aïllament, per vergonya, per sentir-se culpable del que li està passant, per desconfiança…Amb això col·labora sense desitjar-ho amb l'assetjador/a.</p> <p>Per defensar-se de l'assetjament ha de superar aquestes dificultats i no aïllar-se, parlar-ho amb les seves persones de confiança, tant en l'entorn laboral com en el privat.</p> <p>Has de fer visible el que l'assetjador/a fa de forma dissimulada. I no avergonyir-se pel que està passant, qui ha d'avergonyir-se és l'assetjador/a, ell o ella és qui actua injustament.</p> <p>Existeixen xarxes socials a internet que tracten d'aquests problemes i a les quals també ens podem dirigir.</p> <p>L'assetjador/a, per algunes de les seves crueltats no vol testimonis, per a unes altres desitja un cor que l'aplaudeixi. Els seus mètodes són subtils, les seves agressions ocultes, solament quan l'assetjament ha aconseguit un determinat nivell es fan patents i són percebudes com a agressions tant per l'assetjat com pels testimonis. Però els possibles testimonis no són immunes al clima de terror que s'ha implantat.</p> <p>El millor testimoni serà una gravadora o càmera oculta, són legals i se solen admetre com a prova si el que grava participa en el gravat. Per contra els enregistraments fets a tercers són delicte.</p> <p>Existeixen perits forenses informàtics que validen aquest tipus de proves.</p> <p>Si no es disposa d'aquests mitjans, la persona assetjada ha d'anotar tot el que se li faci o digui el més aviat possible, amb dates i si pot ser amb cites textuals i testimonis presencials si n'hi ha. La memòria és feble i té tendència a oblidar el desagradable, l'injust, l'humiliant. Cal intentar descriure el relat dels fets de la forma més detallada i per escrit. No confiar en la memòria. És important portar una espècie de “diari de l'assetjament” o autoregistre en el qual quedi clarament reflectit:</p> <p>Moment dels fets: data i hora.<br class='autobr' /> Lloc: despatx, sala de reunions, al carrer…<br class='autobr' /> Fets concrets, per a això es poden consultar les escales d'assetjament existents o simplement relatar els fets tal com van ser.<br class='autobr' /> Testimonis.<br class='autobr' /> Reacció de la víctima i com li va afectar.</p> <p>Informar-se a CGT del protocol de l'empresa i anar acompanyat/da a les visites dels diferents organismes (departament prevenció, centres de salut, consultes d'especialistes...).</p> <p>S'està minvat cognitivament i es necessita suport, i a més els estaments reaccionaran diferent si l'assetjat compta amb un testimoni. La víctima necessitarà molt suport, una persona o diverses que estiguin amb ella.</p> <p>Preparar un dossier amb tota la documentació que recomanin tant l'advocat com els sindicats i/o les associacions de víctimes d'assetjament que serveixi per aclarir tant el dany sofert com els fets que els han produït.</p> <p><strong>Com denunciar?</strong></p> <p>Existeixen diverses opcions depenent del tipus d'assetjament, de les proves, d'on prové... S'ha de comptar amb assessorament professional, per això aconsellem acudir a CGT i posar-se en mans dels seus Serveis Jurídics.</p> <p><strong>Denunciar l'assetjament sense acudir als jutjats</strong></p> <p>Posar-ho en coneixement de CGT perquè dins de l'empresa s'investigui i es prenguin les mesures necessàries. Sol funcionar solament quan és un assetjament entre companys, no per l'empresa.</p> <p>Comprovar si en el Conveni Col·lectiu existeix un protocol enfront de l'assetjament, i activar-ho. Tots els protocols tenen en comú que asseguren la confidencialitat de la persona denunciant i la rapidesa en les actuacions de la comissió investigadora.</p> <p>Denunciar-ho a la Direcció de l'empresa quan l'assetjament no prové de la pròpia Direcció ja que té l'obligació de vetllar per la teva salut. Normalment no és molt efectiva.</p> <p>Presentar una denúncia davant la Inspecció de Treball que, sense indicar qui és la treballadora denunciant, investigarà els fets. Amb el que descobreixi redactarà un acta que serveix de prova per a posteriors judicis. A més, la Inspecció pot obligar a l'empresa a cessar en l'assetjament, i podrà sancionar a l'empresa tant per ser l'origen de l'assetjament com per no haver-lo evitat.</p> <p><strong>Acudir a la via judicial</strong></p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Jurisdicció Social</strong></p> <p>Procediments laborals a engegar:</p> <p><strong>Demanda per tutela de Drets Fonamentals</strong>: per a la defensa de la dignitat de la treballadora o treballador de manera que el Jutjat constati aquest assetjament i obligui a l'assetjador a cessar. És un procediment urgent i preferent.</p> <p><strong>Procediment de reclamació danys i perjudicis</strong>: al costat de l'anterior o a l'extinció es pot demanar que l'empresa pagui els danys i perjudicis suportats i derivats de l'assetjament. Serà necessari quantificar aquests danys i demostrar-los.</p> <p>Reclamar tots els drets, allò que pugui haver originat discriminació per motius de sexe i/o de gènere: diferències salarials, la condició d'indefinit, l'antiguitat, l'horari, la categoria, les hores extres…</p> <p>En alguns d'aquests procediments es pot demanar al Jutjat que autoritzi a la treballadora a no anar a treballar fins que es resolgui el judici, i que l'empresa hagi de seguir pagant el salari. I en la majoria dels casos serà necessari demandar tant a l'empresa com a l'assetjador/a. La càrrega de la prova cau del costat de la persona assetjada i no de l'assetjadora.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Procediment Penal</strong></p> <p><strong>Contra l'assetjador/a</strong>: l'assetjament laboral pot arribar a ser un delicte per les coaccions, agressions i amenaces rebudes.</p> <p><strong>Contra l'empresa</strong>: per no haver pres les mesures necessàries contra l'assetjament o per minimitzar els danys de l'assetjament. L'assetjament laboral és castigat per l'article 173.1 del Codi Penal (CP) amb una pena de presó de sis mesos a dos anys.</p> <p><strong>Procediment Civil</strong>: Es poden sol·licitar responsabilitats extracontractuals de l'agressor/a, en el cas de no ser l'empresariat.</p> <p><strong>Procediment Contenciós-Administratiu</strong>: Quan s'és funcionària pública s'acudeix a la via contenciosa. En l'Administració Pública existeix un protocol contra l'assetjament, per sol·licitar als superiors jeràrquics que es finalitzi amb l'assetjament. En el cas de no actuar-se, existeix la possibilitat de demandar davant els Jutjats del Contenciós-Administratiu, així com demanar una indemnització per danys i perjudicis.</p> <p><strong>10 Accions Directes enfront de l'Assetjament Laboral</strong></p> <p>És un problema real. Busca informació i forma't per combatre-ho. Cerca des del primer moment assessorament psicològic professional i especialitzat.</p> <p>Des del primer moment comença a registrar proves de les agressions que sofreixes. Conserva-les fora de perill i busca assessorament legal per defensar els teus drets com a treballador/a.</p> <p>Si t'agredeixen de forma secreta i íntima, treu-ho a la llum: comparteix-ho amb companyes, caps, directius, assessors, parella, amigues i familiars. L'assetjador sol ser covard.</p> <p>No caiguis en l'aïllament social. Cal sortir cap a fora i afrontar l'assetjament amb ajuda externa.</p> <p>No reaccionis frontalment als atacs. Evita explosions d'ira o ressentiment. Aquestes són les armes de l'assetjador/a, no les teves.</p> <p>Fes front a les calúmnies i crítiques destructives de forma assertiva, sense passivitat, però tampoc amb agressivitat.</p> <p>Evita l'auto-inculpació. Tu no ets responsable del que t'està passant. Una bona autoestima és la millor vacuna contra el mobbing.</p> <p>A l'assetjador/a no hi ha qui el canviï. No sol ser útil intentar convèncer-lo o raonar.</p> <p>Esforça't per millorar la teva capacitació professional i amb això la teva empleabilitat. Et farà més fort i augmentarà les teves opcions de trobar una altra ocupació si ho desitges.</p> <p>Si la situació és greu, abans de ser destruïda psicològicament demana una baixa laboral.</p> <p><strong>Confederació General del Treball<br class='autobr' /> Sindicat Federal de Telefònica</strong></p> <p><i>>>> En document adjunt en format pdf teniu la guia en català i castellà</i></p></div> La CGT i la Negociació Col·lectiva http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12736 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12736 2018-01-28T16:00:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Formació Negociació col·lectiva <p>La CGT i la Negociació Col·lectiva<br class='autobr' /> VALORS I PRINCIPIS<br class='autobr' /> En el nostre paper reivindicatiu una de les nostres característiques ha de ser la REDISTRIBUCIÓ. L'escala salarial en una empresa és important. Definir diferents salaris per a diferents responsabilitats és una labor sindical i establir la seva proporció també. Hem d'intervenir perquè l'escala salarial tingui una proporcionalitat justa i que així sigui entesa. En la Retribució ha guanyat pes el Variable, el no regulat més que unilateralment per (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique78" rel="directory">Materials de formació</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot144" rel="tag">Formació </a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot55" rel="tag">Negociació col·lectiva</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH67/arton12736-003f4.jpg" width='150' height='67' /> <div class='rss_texte'><p><strong>La CGT i la Negociació Col·lectiva</strong></p> <p><strong>VALORS I PRINCIPIS </strong></p> <p>En el nostre paper reivindicatiu una de les nostres característiques ha de ser la REDISTRIBUCIÓ. L'escala salarial en una empresa és important. Definir diferents salaris per a diferents responsabilitats és una labor sindical i establir la seva proporció també. Hem d'intervenir perquè l'escala salarial tingui una proporcionalitat justa i que així sigui entesa. En la Retribució ha guanyat pes el Variable, el no regulat més que unilateralment per l'Empresa. Tant el regulat com l'unilateral són part de la Massa Salarial, del cost de producció en si. Hem de tractar de fitar i regular l'unilateral, en la mesura del possible i de pas, ideològicament. El variable per funcionalitat o per incentiu, és «cost» com el salari regulat, el que hem de buscar és que ES FITI el pes d'aquest variable. Topar-ho en un % del Salari de Conveni és una manera. A més, cal treballar per la major transparència possible en el variable. Si és «just» ha de ser, d'entrada, TRANSPARENT perquè qualsevol retribució sobre productivitat individual ha de ser percebuda pel conjunt de la plantilla com a ENCERTADA, sinó genera una competitivitat que rebutgem des de la CGT. Les reivindicacions Salarials de CGT han de tendir a cuidar la redistribució justa dels beneficis i/o increments de productivitat, mantenint una escala salarial ajustada i percebuda com a justa i responsable per al sosteniment de l'empresa.</p> <p><strong>EL VALOR DEL TREBALL</strong></p> <p>Avui dia el treball és el dret social bàsic. Hem de donar una prioritat sindical a aconseguir el Nivell de Plantilla òptim per a l'empresa. En termes econòmics de sostenibilitat, hem de buscar en les nostres reivindicacions, el major nivell d'ocupació possible. Això representa intervenir en el propi disseny d'empresa. Reivindicar que un lloc no pot ser només d'una persona, ja que cal aconseguir cobrir les vacants de tota índole (vacances, absències, malalties, etc.), ha d'haver-hi equips volants. Vincular qualitat de servei o producció amb nivell de plantilla és bàsic.</p> <p>La definició de funcions resulta també una clau en l'establiment d'un nivell òptim de plantilla. A més funcions generalitzades, menor serà el volum de plantilla necessària. Per tant, hem de gestionar la definició de funcions com una cosa que implica generar o destruir ocupació.</p> <p>Intervenir en tot el concernent a la incorporació de nova plantilla o ascensos per capacitació hem d'abordar-ho amb molt d'interès. Que la plantilla es construeixi per capacitat i no per amiguisme i endollisme és clau en el bon desenvolupament del clima laboral. La intervenció sindical en el seu qüestionament, posicionament i control és bàsica.</p> <p>De la prioritat que atorguem al nivell de plantilla, hem de concloure en posicions contra la destrucció d'ocupació que avui és el recurs comú per incrementar beneficis. No es tracta només de reafirmar-nos en la negativa Confederal a acceptar cap ERO en empreses amb beneficis, acord que per cert seria necessari desenvolupar en propers comicis, ja que en la pràctica se'ns ha quedat «pobre». Hem d'aprofundir en la definició d'empresa amb beneficis, atès que vivim molts processos de ERO en empreses amb pèrdues, previs a la seva absorció per una altra en millors condicions. Hem de defensar la necessitat d'intervenció en els ERO, en tots ells, ja que alguna Sentència motivada per iniciatives CGT no ben calculades juga en la nostra contra, a l'hora d'aquesta intervenció en la seva negociació que per molt que l'empresa tingui beneficis, la nostra afiliació, amb tota la raó, ens exigirà.</p> <p>Hem de donar summa importància a les reestructuracions, no via ERO, tant si són iniciatives empresarials sense acord, com acordades. En tots els Sectors la lletania és que es pot produir o donar servei amb menys plantilla i això és una cosa que unes vegades és trista realitat i unes altres és, si més no, fàcilment interioritzat per una majoria. Intervenir en aquests processos resulta bàsic, amb independència que els puguem o no subscriure. Claus com la voluntarietat, la reducció de cúpules de l'empresa, la garantia d'espai temporal de pau laboral, la substitució d'ocupació veterana per jove, el no establir càrregues per a les arques públiques si l'empresa té beneficis, etc. Són marques d'identitat que hem de tractar de portar a qualsevol procés de reestructuració.</p> <p><strong>LA SUBCONTRACTACIÓ </strong></p> <p>La subcontractació és actualment una de les principals vies de reducció de costos. Hem de veure la possibilitat d'abordar-la en cada empresa. Tenir present que la subcontractació de tasques bàsiques de l'empresa no és un estalvi de costos a curt i mig termini, si no el contrari i sol generar dependències que no només eleven el cost, sinó que generen una elefantitis en l'obra subcontractada per interessos espuris. Hem de qüestionar-la frontalment. D'altra banda, la subcontractació diguem de tasques perifèriques del negoci sol degenerar en una carrera per reduir i reduir el seu cost, a cada concurs empresarial. Hem de criticar frontalment aquesta pràctica d'estalvi immediatista que no només provoca precarietat en les subcontractes, sinó deterioració natural del seu servei. Hem de corresponsabilitzar a la contractista de les condicions de les subcontractes. Hem d'exigir com a condició de bon govern empresarial que si l'obra es manté qui l'exerceixi respecti la plantilla anterior i tots els seus drets i la seva reducció de cost vingui per aportació de millores en tecnologia, organització o reducció dels seus propis costos operatius.</p> <p><strong>LA NO DISCRIMINACIÓ</strong></p> <p>Establir línies temporals que diferencien els drets d'una i una altra generació de treballadors és un recurs comú en la Negociació Col·lectiva per reduir costos, o bé drets però no per a la plantilla present, sinó per a la futura. Sindicalment resulta moltíssim més fàcil de vendre perquè els «nous» vindran, d'entrada, agraint que «han arribat» i trigaran en adonar-se de la seva pèrdua de drets pel que fa als precedents. No sol resultar-nos fàcil fer-los patent quina opció sindical va provocar aquesta pèrdua i que «s'allunyin» d'ella. El nostre discurs no ha de quedar-se a mesurar la pèrdua; sinó a evidenciar que generar línies és trencar el col·lectiu laboral. Avui, quan encara hi ha una majoria de veterans, el seu cost és encara defensable, però quan aquesta experiència es fa minoritària, seguint el mateix criteri sindical, és possible, factible i fins a acceptable minorar-los els seus drets pel mateix raonament que la ratlla anteriorment es va fer per als «nous». El car o no car, s'ha de fer d'acord a la productivitat i no a una data d'entrada. CGT ha de situar-se enfront d'aquestes discriminacions, però no confondre amb el manteniment dels drets dels diferents col·lectius de procedència en processos de fusió.</p> <p><strong>LA FORMA</strong></p> <p>Podemos definir les nostres característiques en: Participació i Transparència, però sona a màximes utòpiques si no les baixem al terreny de la realitat.</p> <p><strong>PARTICIPACIÓ</strong></p> <p>El fonamental és que participem la pròpia afiliació de la CGT en la definició dels objectius de qualsevol negociació. Per a això és bàsic comptar amb una anàlisi de la situació que ens porti a reivindicacions sòlides per possibles i amb un ordre de prioritats establert i assumit àmpliament. Si necessari és reivindicar, tant o més és aclarir què no anem a acceptar si entenem que això no acceptable estarà en la Taula d'una o altra manera.  </p> <p>Després de la definició la nostra idea de PARTICIPACIÓ ens ha d'impulsar a donar-ho a conèixer al conjunt de la plantilla. Donar a conèixer no només el reivindicat, sinó les seves raons i posicions.  </p> <p>Escollir a cada moment si la nostra posició és possible compartir-la amb la resta de Sindicats, és una decisió estratègica determinant. D'entrada, la conjunció sindical ens sembla positiva, però no hem d'obstinar-nos en ella si comporta un preu de pèrdua d'energies, personalitat reivindicativa o provoca diguem «dispersió» sindical. Si la veiem possible, hem de tenir clar què busquem, quins són els nostres punts irrenunciables i quins són punts reivindicatius pels altres Sindicats però no de «mínims». És un error entrar en plataformes unitàries indefinides no només en el reivindicat, sinó en la qualificació dels seus punts. Els qui atenen a la CGT han de conèixer què reivindiquem com a irrenunciable i què és reduïble.  </p> <p>Finalment, la participació que fomentem ha de comportar un seguiment de les negociacions. Seguiment que pot ser unitari o propi si l'anàlisi no és comuna. Unitari sempre és més positiu en la fase de Negociació, deixant espai a la matisació per quan així ho considerem estratègicament.  </p> <p>L'Assemblea com a camp de participació hem de desmitificar-la. En absolut la rebutgem, però no és ni l'única, ni de vegades fins i tot, la millor garantia de participació en el seguiment d'una Negociació, conflicte, etc. Les noves tecnologies les hem de tenir presents en aquests seguiments.  </p> <p>Finalment, la participació que fomentem no ha de ser substitutòria de la veu, decisió i responsabilitat pròpia de la Secció Sindical de CGT. La participació no dóna cap bondat a la decisió. Això representa que, respectant a la majoria, aquesta no ha de ser per ser-ho ni la raó, ni la veu de la CGT.</p> <p><strong>TRANSPARÈNCIA</strong></p> <p>La primera és la interna. Des de la preparació de les negociacions al seu seguiment, és fonamental el treball intern de comunicació. Aquesta transparència no és sinònim d'identitat comunicativa. Cal ser capaços de diferenciar la que va al grup activista que representen els nostres delegats, que construeix discurs comú, i la que va al conjunt de l'afiliació. Informar amb transparència ha de defugir la saturació, perquè acaba desinformant.  </p> <p>I la transparència envers la nostra afiliació ha de contenir prioritats i matisos diferents a la deguda al conjunt de la plantilla. La nostra afiliació és la nostra veu i d'aquí el seu grau diferenciat de coneixement. Transparència és que si ha d'haver-hi diferents graus d'informació, aquests es regeixen per l'eficàcia de la comunicació i motivació i no per cap grau d'exclusió. Tot a tots no és automàticament millor que tot a tots, però en diferents fases i formats perquè cada col·lectiu d'atenció cap a CGT el pugui interioritzar millor.  </p> <p>La transparència ha de comportar l'anàlisi final del succeït i mai ha de quedar-se en el simplisme de «el millor o el pitjor acord». La transparència ha de comportar pedagogia i clarificació, no simplisme.</p> <p><strong>TÀCTIQUES, TÈCNIQUES I ESTRATÈGIES DAVANT LA PLANTILLA</strong></p> <p>Hem de partir que en l'actual correlació de forces laborals, CGT estem en contínua negociació davant les empreses. Hi ha un sindicalisme que aspira a «eixamplar l'espai de negociació» i no és el nostre. CGT aspirem a aconseguir posicions de negociació. Això representa que no estem esperant al fet que arribi el Conveni, al fet que ens cridin per veure alguna cosa o que l'empresa ho necessiti. Partim del que el context actual situa els nostres interessos laborals en una posició tan en desavantatge que hem de situar-nos reivindicativament d'una manera continuada. És a dir, les Seccions Sindicals de CGT hem de definir un camí en cada empresa, un itinerari reivindicatiu.  </p> <p>Hem de partir d'una anàlisi de la situació laboral i veure els dèficits de les nostres condicions laborals i com intervenir sobre ells. Analitzar l'existència dels fòrums de negociació existents: Comitès de Seguretat i Salut, Comissions de diversa índole, etc. I el nostre paper possible en ells. Estiguem dins o fora d'ells i condicionat per tal fet i la lectura del moment, el nostre objectiu diari és INTERVENIR, donant valor a les posicions sindicals que hàgim predefinit.  </p> <p>El nostre principal auditori ÉS LA PLANTILLA. Hem de fer créixer posicions sindicals en línia amb la nostra anàlisi, entre la plantilla que és l'objecte del nostre discurs. Aquí és fonamental el valor de la nostra Secció Sindical. La nostra capacitat d'intervenció mitjançant comunicacions puntuals, periòdiques, etc. La nostra credibilitat guanyada i el seguiment despertat entre l'auditori. Això és un repte no d'un dia, sinó el resultat d'una trajectòria. Els resultats electorals són, en alguna mesura, un reflex de l'anterior, però ni l'únic, ni el més important.  </p> <p>El valor de CGT, allò que diu, les seves raons i posicions, es construeix molt més allà del seu percentatge de representativitat. Per a això és bàsic que assumim que des de la nostra grandària real (representativitat i afiliació) ENS DIRIGIM AL 100% DE LA PLANTILLA. És a dir, el nostre discurs ha d'arribar a tots i afectar a tots. No és un discurs pels qui pensen ja com nosaltres. És un discurs elaborat per afectar a tota la plantilla.  </p> <p>El nostre sindicalisme ho hem de definir com «d'anticipació». No podem ser un sindicat «reactiu» davant atacs patronals o davant propostes de negociació que rebutgem, etc. Hem de ser un sindicat «propositiu». Un Sindicat que reforça el valor del treball, de les seves condicions, etc. Passa per tenir el seu propi guió, calendari, etc. Això és bàsic i no s'assumeix en moltes empreses per la CGT, que només actua «a la contra», davant agressions o negociacions negatives.</p> <p><strong>DAVANT L'EMPRESA</strong></p> <p>El nostre mateix discurs públic, però en versió adequada i curta, ha d'arribar invariablement a l'empresa de manera fefaent. Carta, comunicació, etc. Una cosa que ha de ser coneguda a més, com a mínim, per la nostra afiliació i en el seu just valor. Sigui el que sigui el nostre pes sindical en qualsevol empresa, les nostres propostes, les nostres iniciatives, les nostres reivindicacions, amb el seu propi calendari, han de tenir via directa davant l'Empresa per quedar reflectides dintre del termini i en la forma escaient fefaent. La seva publicitat serà part de la nostra estratègia. La carta en si que reculli una petició qualsevol a l'Empresa NO HA DE FER-SE EXTENSIVA, és un error, però sí la comunicació d'haver-ho fet i el seu com, quan i per què.  </p> <p>Depèn el nostre objectiu, hem de veure què fer amb la nostra iniciativa. Hem de veure si la nostra opció la posem després en comú amb els altres Sindicats o, al contrari, hem de posar-la prèviament en comú amb els altres i després, en funció del resultat, fer-la solament nostra i enviar-la a l'Empresa o esperar-nos i apostar per la unitària.  És bo tenir un interlocutor oficial davant l'empresa. És bo que aquest tingui sempre un company. Les relacions personals són fonamentals. No hem d'acudir mai com a enemics. Som parts diferents, no tenim per què ser antagòniques, sobretot les persones. No anem a guanyar o perdre, anem a transmetre. El nostre objectiu és transmetre adequadament, és a dir, constructivament per al nostre discurs. Més dur el discurs, no és més fort. Més somriure, més amabilitat és la bandera de la nostra profunditat, perquè anem convençuts del que demanem, transmetem, etc.  </p> <p>Si tractem diferents matèries amb l'Empresa, és bo que nomenem persones diferenciades de CGT per a cadascuna. Si és en Comissions, un responsable diferenciat. Si és reunions bilaterals, un de fix i un altre diferenciat a poder ser.</p> <p><strong>DOCUMENTACIÓ - MESURES DE PRESSIÓ - LA DECISIÓ FINAL </strong></p> <p>Hem de tenir present que les Negociacions no es realitzen en una Taula. Les Negociacions es condicionen fora d'ella. En les Negociacions previstes (Conveni per exemple) és fonamental que prèviament hàgim condicionat l'ambient. Abans que arrenqui una Taula de Conveni, la CGT ha d'estar afrontant aquesta Negociació. Des de definir objectius, plataforma, raons, prioritats, etc. Tant internament com cap a la plantilla o bé, si cal, realitzant campanyes en paral·lel. Si volem afrontar la FALTA DE PLANTILLA, probablement abans d'una Negociació podrem engegar una Campanya a aquest efecte bé entre la plantilla (exemple recollint signatures), bé davant la clientela (si volem afectar a la imatge de l'empresa).</p> <p><strong>IMPORTÀNCIA DE LA DOCUMENTACIÓ</strong></p> <p>Hauria de ser un treball continuat d'alguna persona de CGT en cada Secció Sindical el bussejar diàriament en els mitjans de comunicació o altres vies (CNMV, Registres, etc.) i encarregar-se de recollir en un arxiu a compartir amb l'actiu CGT tot el que considerem afecta a la vida de la nostra Secció Sindical en l'empresa, en el Sector, en l'àmbit laboral en qüestió. Per exemple, si existeix una pressió sobre la productivitat i un camí de reducció de plantilla, comptar amb un seguiment de dades que ens donin una altra visió indicant, per exemple, que la nostra empresa té un ràtio d'eficiència (productivitat) dels millors, és una cosa que hem de manejar. Conèixer el Sector i collir dades sobre la seva vida empresarial: exemple evolució dels seus dividends, pot ser una dada rellevant si l'empresa està carregant contra el cost laboral i aquest estigués creixent molt per sota dels dividends. Etc.</p> <p><strong>MESURES DE PRESSIÓ</strong></p> <p>La millor pressió és la que construeix amb arguments posicionis sindicals en cada persona que ens atén en el nostre àmbit sindical. Omplir d'arguments amb dades les nostres reivindicacions més enllà de la seva justícia és bàsic. Per a això és fonamental que cada Secció Sindical de CGT compti amb una manera de comunicació PERMANENT, diferenciant entre la seva pròpia afiliació i entorn proper i el general de la plantilla. Bé mitjançant un butlletí o una publicació periòdica tipus comunicat, etc. Buscar la seva denominació i obrir un espai de seguiment al que CGT trasllada és bàsic per buscar el millor ambient ABANS DE QUALSEVOL NEGOCIACIÓ.</p> <p>Qualsevol Campanya ens serveix, no només les de confrontació total. El nostre repte és encertar en la mesura de pressió, en la seva oportunitat i en la seva proporcionalitat de cara a ser assumida el més àmpliament possible. Busquem amb aquestes accions aixecar el llistó de la posició sindical col·lectiva. Encara que busquem respostes àmplies i fins i tot majoritàries, pot arribar el cas en què solament plantejar una acció defensiva sigui ja en sí un canvi de tendència. No hi ha en això claus màgiques. És acompassar la resposta amb la capacitat d'obtenir-la. Encertar en la seva oportunitat i dinàmica.</p> <p>Des de CGT apostem per accions de defensa o pressió que busquin la seva amplificació, és a dir tendents a ser generals, però també podem acompanyar-les de mesures d'avantguarda. Un tancament minoritari pot ser, si està ben planificat, un detonant important en un conflicte, per minoritari que sigui. El que hem de tenir present és que el que fem no ho fem per anar de «lluitadors». L'estar darrera de la pancarta no té molt sentit si no som capaços de traslladar el fet i el seu per què a una majoria del nostre «auditori». Fer per fer, per dir que CGT ha lluitat, és un contrasentit. Tot el que fem és perquè serveixi d'altaveu de la nostra posició, sinó, la cosa no serveix, per més “radical” que ens sembli.</p> <p>En aquests temps tan febles i incerts, hem de ser creatius en les respostes defensives i de pressió. Quan nosaltres mateixos definim moltes vegades i probablement amb raó, a les nostres plantilles com a «tragones», no podem després proposar o aspirar a mobilitzacions dures i actives. Hem d'acompassar l'anàlisi amb la resposta. El que fa falta és que hi hagi alguna resposta i cap és petita si abans no hi havia res.</p> <p>No hi ha tampoc cap regla màgica sobre si acompassar Negociació amb pressió. Cada cas és únic. El que sí és imprescindible que tinguem present que la Patronal no ens donarà, haurem de treure-li-ho. Per això, la cosa que si és irrenunciable és que abans d'una Negociació, CGT estigui treballant-la amb posicions, discurs, criteris, etc. Condicionant sempre el que ocorre en la Taula, no esperant a què passarà en la Taula. I això val per a grans Negociacions o petites.</p> <p><strong>LA DECISIÓ FINAL </strong></p> <p>Un principi de la CGT com és que els nostres representants no tenen capacitat decisòria si l'Acord possible es troba fora dels termes prefixats per CGT, hem de donar-li valor. Aquesta característica exclusiva nostra és una cosa que exaspera a totes les Empreses, perquè reclamen efectivitat i interlocució executiva. No obstant això, això no és possible amb CGT. Per això, hem de triar el moment per traslladar en una Negociació els nostres mínims, perquè només arribant a ells o salvant els nostres principis exposats, podrà haver-hi Acord amb CGT. Ara bé, en una Negociació difícil l'Acord possible de la qual quedi una mica «fora» dels nostres mínims, hem de valorar que HEM DE CONSULTAR L'ACORD FINAL abans de subscriure-ho per estar «fora» d'aquests mínims, qualsevol SP de CGT implicat en la Negociació pot demanar posició sense més sobre el text final de l'Acord o pot demanar la seva confirmació. Ambdues coses són ben diferents i els nostres negociadors han de donar-los el seu just valor.</p> <p>Davant «el millor Acord possible» terme comú en tot el que toca el sindicalisme institucional, caben diferents posicions, no només com ells indiquen, signar o no signar, sinó que cap: Qualificar-ho com a insuficient (per això no ho subscrivim) però no combatre-ho. Qualificar-ho com a negatiu (per això no ho subscrivim) i anunciar que ho combatrem (com puguem, però d'entrada en la seva valoració). Cap posició d'una CGT activa diàriament és «poca cosa». Ara com ara, la nostra valoració és «or en pols» per això no la podem regalar. No és cert que qui no signa no existeix. Hem de sempre intentar subscriure l'Acord possible que estigui dins dels nostres mínims. Fins i tot subscrit un Acord pot ser qualificat per CGT de «primer pas» o «precedent positiu», etc. Ja que els qualificatius habituals dels institucionals fomenten el desenganxament sindical. Tot el que ells signen és sempre «el millor», la qual cosa és ridícul no ja per falta d'objectivitat, o per distància amb les seves pròpies plataformes, sinó que mai estarà bé qualificar de «el millor» el resultat final quan la seva qualitat és qüestionable, ja que sembla que «s'ha derrotat a l'empresari» i això, de ser cert, resulta ridícul precisament el dir-ho públicament.</p> <p><strong>FINALMENT:</strong> Les Negociacions es produeixen per a CGT sigui quina sigui la nostra representativitat i estiguem dins o fora de la pròpia Negociació. Se'ns exclogui o no tinguem dret legal a exigir estar,... En tots els casos, el nostre deure arrenca abans, definint la situació, objectius, etc. I activant les posicions sindicals. Estant dins serà una mica més fàcil i probablement la nostra veu tingui més pes entre la plantilla, però l'actitud és la mateixa i no plegar-nos als ritmes de la «Taula», sinó condicionant-la des de fora amb les nostres posicions primer i passant a les pressions si arriba el moment, sols o buscant-les amb altres sindicats.</p> <p><i>* Document elaborat per la CGT de Burgos publicat a la seva revista Hilo Negro</i></p> <p><a href="http://www.cgtburgos.org/formacion/fichas-de-formacion/1300-2017-12-02-11-21-52.html" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.cgtburgos.org/formacion/fichas-de-formacion/1300-2017-12-02-11-21-52.html</a></p> <p><a href="http://www.cgtburgos.org/formacion/fichas-de-formacion/1301-2017-12-02-11-23-14.html" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.cgtburgos.org/formacion/fichas-de-formacion/1301-2017-12-02-11-23-14.html</a></p> <p><a href="http://www.cgtburgos.org/formacion/fichas-de-formacion/1302-2017-12-02-11-24-15.html" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.cgtburgos.org/formacion/fichas-de-formacion/1302-2017-12-02-11-24-15.html</a></p></div> Reedició actualitzada de la Guia antirepressiva de la CGT: Drets i Llibertats per a la Lluita Sindical i Social http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article11633 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article11633 2015-11-29T15:49:02Z text/html ca Coordinació del Catalunya edito Formació Antirepressió Justícia <p>GUIA ANTIRREPRESIVA<br class='autobr' /> Drets i Llibertats per a la Lluita Sindical i Social<br class='autobr' /> Davant la situació de falta de llibertats i de feroç repressió que des del Poder s'està perpetrant per frenar la indignació i la lluita, cada vegada més palesa, de les ciutadanes i ciutadans de l'Estat Espanyol, tornem a reeditar, actualitzada en funció de les noves lleis lliberticides -Llei Mordassa, Reforma del Codi Penal etc.,- que ha promulgat el Govern, la Guia Antirrepresiva “Drets i Llibertats per a la Lluita Social i (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique78" rel="directory">Materials de formació</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot1" rel="tag">edito</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot144" rel="tag">Formació </a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot63" rel="tag">Antirepressió</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot130" rel="tag">Justícia</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L107xH150/arton11633-8f4db.jpg" width='107' height='150' /> <div class='rss_texte'><p><strong>GUIA ANTIRREPRESIVA</p> <p>Drets i Llibertats per a la Lluita Sindical i Social</strong></p> <p>Davant la situació de falta de llibertats i de feroç repressió que des del Poder s'està perpetrant per frenar la indignació i la lluita, cada vegada més palesa, de les ciutadanes i ciutadans de l'Estat Espanyol, tornem a reeditar, actualitzada en funció de les noves lleis lliberticides -Llei Mordassa, Reforma del Codi Penal etc.,- que ha promulgat el Govern, la Guia Antirrepresiva “Drets i Llibertats per a la Lluita Social i Sindical”.</p> <p>Amb l'entrada en vigor de la Llei de Seguretat Ciutadana (Llei Mordassa) i la reforma del Codi Penal, els drets fonamentals de les persones estan desapareixent al territori de l'estat espanyol, i ens trobem de fet en una situació de repressió i falta de llibertats digna de qualsevol dictadura.</p> <p>Amb la finalitat de preservar el pla de les elits dominants en el seu afany d'augmentar les seves taxes de guany -mitjançant la sobre explotació i el robatori per desposesió de la classe treballadora-, el Poder es protegeix mitjançant la repressió que exerceix a través les seves forces repressives.</p> <p>Ni les crítiques de multitud d'Organismes internacionals de drets Humans, ni l'oposició de totes les organitzacions socials i sindicals, així com de la resta dels partits polítics, han impedit que el Govern del PP fent ús de la seva majoria absoluta, ens hagi imposat un règim policial en el qual les forces de seguretat de l'estat tenen, al seu criteri, la capacitat d'imposar sancions administratives al marge del poder judicial, amb el que el dret de defensa s'encareix i dificulta.</p> <p>Davant aquesta situació, nosaltres que diàriament lluitem per la defensa dels nostres drets laborals i socials, que ens oposem als desnonaments que arruïnen la vida a milers de famílies, que defensem els serveis públics propietat de la ciutadania, sanitat, educació, dependència, serveis socials etc., nosaltres i nosaltres que ens rebel·lem davant l'ocupació precària, l'atur que obliga a emigrar a les persones joves, que recolzem a les persones migrants obligades a sortir del seu país per la situació de persecució i misèria, conseqüència de l'espoli i les guerres afavorides per l'avarícia de les elits neoliberals dels estats, “pretesament democràtics”, d'occident, som nosaltres, les persones del poble treballador els qui tenim el poder de canviar aquesta situació mitjançant la desobediència i la mobilització no consentint ni confirmant les seves lleis amb el nostre silenci.</p> <p>Amb l'edició d'aquesta Guia, elaborada amb l'esforç del gabinet jurídic confederal, en la qual es desgranen les diferents situacions amb les quals ens podem trobar en la nostra lluita quotidiana per la defensa dels nostres drets, posem a la disposició de les i els militants de CGT i dels moviments socials, una eina de defensa i consulta per a les situacions que es puguin produir per l'acció de les forces de seguretat de l'Estat, tant en les lluites reivindicatives en les empreses, com en els entorns de la lluita social.</p> <p><strong>Secretaria de Comunicació SP CC CGT </strong></p> <iframe src="//www.slideshare.net/slideshow/embed_code/key/rPCeuqJ0UCTOdm" width="668" height="714" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" style="border:1px solid #CCC; border-width:1px; margin-bottom:5px; max-width: 100%;" allowfullscreen> </iframe> <div style="margin-bottom:5px"> <strong> <a href="//www.slideshare.net/CGTCatalunya/guia-antirepressiva-de-la-cgt-drets-i-llibertats-per-a-la-lluita-sindical-i-social" title="Guia antirepressiva de la cgt: drets i llibertats per a la lluita sindical i social" target="_blank">Guia antirepressiva de la cgt: drets i llibertats per a la lluita sindical i social</a> </strong> from <strong> <a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/guia-antirepressiva-de-la-cgt-drets-i-llibertats-per-a-la-lluita-sindical-i-social" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/guia-antirepressiva-de-la-cgt-drets-i-llibertats-per-a-la-lluita-sindical-i-social</a> <p>Per descarregar-la:<br class='autobr' /> <a href="http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/guia_antirepresiva_2016-web.pdf" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow'>http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/guia_antirepresiva_2016-web.pdf</a></p> <p>>>> <strong>La teniu en document adjunt o us la podeu descarregar al web <a href="http://www.in-formacioncgt.info/juridico-sind/guias/guia%20antirepresiva%202016-web.pdf" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.in-formacioncgt.info/juridico-sind/guias/guia%20antirepresiva%202016-web.pdf</a></strong></p></div> La PACD elabora l'informe 'Independents de qui?' per situar la qüestió del deute en el debat sobre la independència http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article10642 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article10642 2014-10-15T22:38:43Z text/html ca Coordinació del Catalunya Crisi Situació econòmica Retallades Economia Formació Moviments Socials pobresa <p>La Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) ha endegat la campanya "Independents de qui?" amb l'objectiu de situar, de forma crítica i rigorosa, la qüestió del deute en el debat sobre el dret a decidir i la independència.<br class='autobr' /> L'informe “Independents de qui?” cerca analitzar les principals dades i informacions que ens poden ajudar a entendre l'evolució del deute públic català. Aportarà anàlisis sobre qui son els creditors del govern català o qui ha sortit guanyant més amb emissions de deute com les (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique78" rel="directory">Materials de formació</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot87" rel="tag">Crisi</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot83" rel="tag">Situació econòmica</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot96" rel="tag">Retallades</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot121" rel="tag">Economia</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot144" rel="tag">Formació </a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot120" rel="tag">Moviments Socials</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot134" rel="tag">pobresa</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH107/arton10642-f0680.jpg" width='150' height='107' /> <div class='rss_texte'><p>La Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) ha endegat la campanya "Independents de qui?" amb l'objectiu de situar, de forma crítica i rigorosa, la qüestió del deute en el debat sobre el dret a decidir i la independència.</p> <p>L'informe “Independents de qui?” cerca analitzar les principals dades i informacions que ens poden ajudar a entendre l'evolució del deute públic català. Aportarà anàlisis sobre qui son els creditors del govern català o qui ha sortit guanyant més amb emissions de deute com les anomenades de “bons patriòtics”. L'informe analitza també l'evolució de les retallades en front a l'increment de pagament de deute, o l'impacte de certes mesures fiscals en el procés d'endeutament.</p> <p>L'informe respon a la necessitat de conèixer, com a poble, on s'estan destinant els recursos que haurien de garantir drets com el dret a la salut o l'educació. Només coneixent com s'ha arribat a aquesta situació podem avaluar quines sortides tenim. L'informe ha d'ajudar també a abordar la qüestió de la possible il•legitimitat del deute i de la priorització del seu pagament per sobre d'altres despeses. Però aquest informe no és ni pretén ser una auditoria del deute, ni molt menys una auditoria ciutadana. És una aportació que fem des de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute a Barcelona per a que pugui servir per engegar processos d'auditoria ciutadana a nivell català.</p> <p>Per a més informació sobre la campanya “Independents de qui?” i sobre la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic auditoriabcn@gmail.com o de twitter @IndepesDeQui</p> <p>Han creat un web per a visualitzar les dades del deute català que ofereix informació més detallada que la web de transparència de la Generalitat de Catalunya. El web és <a href="http://independentsdequi.cat/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://independentsdequi.cat/</a></p> <p><strong>INFORME SOBRE EL DEUTE PÚBLIC A CATALUNYA: INDEPENDENTS DE QUI?</strong></p> <iframe src="//www.slideshare.net/slideshow/embed_code/40442391" width="476" height="400" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no"></iframe> <p>El teniu en format pdf a:</p> <p><a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/informe-sobre-el-deute-pblic-de-catalunya-independents-de-qui-9n2014" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/informe-sobre-el-deute-pblic-de-catalunya-independents-de-qui-9n2014</a><br class='autobr' /> <a href="http://independentsdequi.cat/wp-content/uploads/2014/10/Independets-de-qui.pdf" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://independentsdequi.cat/wp-content/uploads/2014/10/Independets-de-qui.pdf</a></p></div> Salut laboral i funcions dels delegats i delegades de Prevenció http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article10581 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article10581 2014-09-23T08:43:43Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Seus de la CGT Catalunya Administració Pública Alimentació, Comerç i Hostaleria Transports i Comunicacions Ensenyament Espectacles, Informació, Paper i Arts Gràfiques Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos Construcció, Fusta, Cerámica i Suro Metall Camp, Agricultura i Pesca Energia, Mineria, Químiques i Afins Neteja Tèxtil, Pell i Derivats Sanitat <p>Salut laboral i funcions dels delegats i delegades de prevenció. <br class='autobr' /> Material de formació de Salut Laboral de CGT Catalunya: <br class='autobr' /> Més informació:<br class='autobr' /> TWITTER SALUT LABORAL CGT CATALUNYA<br class='autobr' /> PÀGINA FACEBOOK SALUT LABORAL CGT CATALUNYA<br class='autobr' /> PÀGINA FORMACIÓ CGT CATALUNYA</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique78" rel="directory">Materials de formació</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot124" rel="tag">Seus de la CGT Catalunya</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot13" rel="tag">Administració Pública</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot19" rel="tag">Alimentació, Comerç i Hostaleria</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot11" rel="tag">Transports i Comunicacions</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot31" rel="tag">Ensenyament</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot32" rel="tag">Espectacles, Informació, Paper i Arts Gràfiques</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot28" rel="tag">Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot30" rel="tag">Construcció, Fusta, Cerámica i Suro</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot24" rel="tag">Metall</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot29" rel="tag">Camp, Agricultura i Pesca</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot9" rel="tag">Energia, Mineria, Químiques i Afins</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot33" rel="tag">Neteja</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot35" rel="tag">Tèxtil, Pell i Derivats</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot34" rel="tag">Sanitat</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH113/arton10581-73b64.jpg" width='150' height='113' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Salut laboral i funcions dels delegats i delegades de prevenció. </strong></p> <p>Material de formació de Salut Laboral de CGT Catalunya:</p> <iframe src="//www.slideshare.net/slideshow/embed_code/39412744" width="476" height="400" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no"></iframe> <p><strong>Més informació:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <a href="https://twitter.com/Salut_Lab_CGT" class='spip_out' rel='external'>TWITTER SALUT LABORAL CGT CATALUNYA</a></p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <a href="https://www.facebook.com/salutlaboralcgtcatalunya" class='spip_out' rel='external'>PÀGINA FACEBOOK SALUT LABORAL CGT CATALUNYA</a></p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <a href="http://formaciocgt.net/" class='spip_out' rel='external'>PÀGINA FORMACIÓ CGT CATALUNYA</a></strong></p></div> Informe d'Ainhoa Martín, advocada de CGT-LKN, sobre el projecte de Reial Decret pel que es regularan determinats aspectes de la gestió i control dels processos per incapacitat temporal http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article10079 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article10079 2014-02-26T23:30:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Formació Salut Laboral <p>ÚLTIMES MODIFICACIONS EN LA GESTIÓ I CONTROL DELS PROCESSOS D'INCAPACITAT TEMPORAL.<br class='autobr' /> Si bé al principi la idea era elaborar un estudi sobre el projecte del “Reial decret pel qual es regulen determinats aspectes de la gestió i control dels processos per incapacitat temporal en els primers tres-cents seixanta-cinc dies de la seva durada”, l'últim esborrany del qual va ser fet públic pel govern espanyol el 10 d'octubre de 2013, l'estratègia seguida per aquest per a efectuar les modificacions que ha (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique78" rel="directory">Materials de formació</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot144" rel="tag">Formació </a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot81" rel="tag">Salut Laboral</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH105/arton10079-6bf3b.jpg" width='150' height='105' /> <div class='rss_texte'><p><strong>ÚLTIMES MODIFICACIONS EN LA GESTIÓ I CONTROL DELS PROCESSOS D'INCAPACITAT TEMPORAL. </strong></p> <p>Si bé al principi la idea era elaborar un estudi sobre el projecte del “Reial decret pel qual es regulen determinats aspectes de la gestió i control dels processos per incapacitat temporal en els primers tres-cents seixanta-cinc dies de la seva durada”, l'últim esborrany del qual va ser fet públic pel govern espanyol el 10 d'octubre de 2013, l'estratègia seguida per aquest per a efectuar les modificacions que ha decidit introduir en la matèria obliga a ampliar l'objecte d'estudi.</p> <p>En resum, aquest últim esborrany (molt suavitzat respecte a les propostes anteriors, que eren molt més ambicioses, i pràcticament equiparaven en funcions i poders a les mútues i als sistemes públics de salut respecte als processos d'incapacitat temporal) versa sobre matèries que difícilment podran ser modificades per reial decret (conté disposicions contràries, entre unes altres, a la Llei General de la Seguretat Social, i la llei només podrà modificar-se per altra llei).</p> <p>Alertat que aquest era un dels arguments que anaven a esgrimir-se per part de col·lectius que van anunciar accions contra aquesta norma, i sabent que, efectivament, era un dels seus punts flacs, es decideix treure del mateix part del seu articulat i incloure'l en altres normes, que si tinguin rang de llei, per a evitar tenir problemes per qüestions de forma.</p> <p>La resta continua formant part del projecte de Reial decret, que a data d'avui segueix sense aprovar-se, i del que no hi ha hagut notícies des de mitjans del mes de desembre, encara que tot fa suposar que no trigarà en haver-les, perquè la bretxa ja s'ha obert, i necessiten d'aquest Reial decret per a donar-li contingut.</p> <p>Per tant, i com cada part del text a analitzar es troba en una situació molt distinta (algunes aprovades ja, altres en tràmit parlamentari, i altres, esperant que s'aprovi el reial decret projectat), abordem els aspectes més importants dividint-los en tres blocs, segons el tràmit que se'ls ha donat o se'ls està donant.</p> <p><strong>>>> Teniu l'informe complet en document adjunt o al web <a href="http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/noticias-cgt/ultimas-modificaciones-en-la-gestion-y-control-de-los-procesos-de-incapaci" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/noticias-cgt/ultimas-modificaciones-en-la-gestion-y-control-de-los-procesos-de-incapaci</a></strong></p> <p>Si bé en un principi la idea era elaborar un estudi sobre el projecte del "Real Decret pel qual es regulen determinats aspectes de la gestió i control dels processos per incapacitat temporal en els primers 365 dies de la seva durada", el últim esborrany va ser fet públic pel Govern el 10 d'octubre de 2013, l'estratègia seguida per aquest per efectuar les modificacions que ha decidit introduir en la matèria obliga a ampliar l'objecte d'estudi.</p> <p>En resum, aquest últim esborrany (molt suavitzat respecte a les propostes anteriors, que eren molt més ambicioses, i pràcticament equiparaven en funcions i poders a les mútues i als sistemes públics de salut respecte als processos d'incapacitat temporal) versa sobre matèries que difícilment podran ser modificades per reial decret (conté disposicions contràries, entre d'altres, a la Llei General de la Seguretat Social, i la llei només es pot modificar per una altra llei). Alertat que aquest era un dels arguments que anaven a esgrimir per part de col · lectius que van anunciar accions contra aquesta norma, i sabent que, efectivament, era un dels seus punts flacs, es decideix treure del mateix part del seu articulat i incloure'l en altres normes, que sí tinguin rang de llei, per evitar tenir problemes per qüestions de forma. La resta continua formant part del projecte de Reial Decret, que a data d'avui segueix sense aprovar-se, i del qual no hi ha hagut notícies des de mitjan mes de desembre, encara que tot fa suposar que no trigarà a haver, perquè la bretxa ja s'ha obert, i necessiten d'aquest Reial decret per donar-li contingut.</p> <p>Per tant, i com cada part del text a analitzar es troba en una situació molt diferent (algunes aprovades ja, altres en tràmit parlamentari, i altres, esperant que s'aprovi el Reial decret projectat), abordem els aspectes més importants dividint-los en tres blocs, segons el tràmit que se'ls ha donat o se'ls està donant:</p> <p>Primer Bloc: Modificacions en matèria d'incapacitat temporal per contingències comunes incloses en la Llei de pressupostos generals de l'Estat per a 2014, i per tant, ja aprobadas2:</p> <p>S'ha aprofitat la Llei 2/2013 de 23 de desembre de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2014 per introduir modificacions en matèria de prestacions de la Seguretat Social, entre les quals es troba una de les mesures més polèmiques i perilloses que contenia el projecte de Reial Decret en el seu esborrany de 10 d'octubre de 2013: la suspensió cautelar del dret a cobrar la prestació en cas d'incompareixença a una convocatòria de reconeixement mèdic de l'INSS o de les mútues.</p> <p>Estableix el nou apartat 3 de l'article 132 de la LGSS que "la incompareixença del beneficiari a qualsevol de les convocatòries realitzades pels metges adscrits a l'INSS oa les MATMPSS per a l'examen i reconeixement mèdic produirà la suspensió cautelar del dret, a fi de comprovar si aquella va ser o no justificada.</p> <p>Reglamentàriament es regularà el procediment de suspensió del dret i els seus efectes ".</p> <p>L'article 10 del projecte de Reial Decret, sota el títol de "Requeriment als treballadors per reconeixement mèdic", recollia això, ia més ho desenvolupava, concretant quina seria la regulació del procediment i els seus efectes. El que passa és que aquesta és una de les matèries que, com apuntem al principi, no podien regular per la via del reial decret, ja que va en contra de, entre altres, una llei, la de la</p> <p>Seguretat Social (i dels principis bàsics del procediment administratiu sancionador): sanciona la treballadora sense que aquesta hagi estat tan sols escoltada.</p> <p>Per això, el Govern ha inclòs en una llei (la de Pressupostos Generals de l'Estat), la línia general, la figura de la suspensió del dret. I suposem que el contingut concret que es doni a aquest procediment serà el que es recull en l'article 10 de l'esborrany del projecte de Reial Decret.</p> <p>Si bé fins ara la incompareixença no justificada a aquests reconeixements portava com a conseqüència l'extinció de la prestació econòmica, quan l'òrgan que l'havia proposat comprovava la inassistència concedia el termini de 10 dies perquè la treballadora pogués justificar la seva absència. Només en el cas que aquesta no quedés degudament justificada es procedia a l'extinció del dret. Doncs bé, la reforma que es planteja ara part de la presumpció que quan una treballadora no va a una d'aquestes cites no té raons per a això (ho fa per deixadesa, mandra o perquè està cometent un frau, treballant en negre, etc) .</p> <p>Criminalitza la persona malalta. Per això, constatada la incompareixença, es procedeix a la immediata suspensió de la prestació. I un cop suspesa, es concedeix a la interessada el termini de deu dies per al · legar.</p> <p>A la pràctica això significa que fins i tot aquella persona que tingui raons absolutament justificades per no haver acudit (imaginem que no els hagi arribat a temps la citació perquè la mútua no la va enviar a temps, o que es trobin ingressades a l'hospital, o en repòs absolut prescrit mèdicament), són privades temporalment de la seva prestació. Una privació que poden aixecar si justifiquen aquesta absència. El que desconeixem és quant de temps trigarà a resoldre aquesta justificació, i per tant quant de temps estarà la treballadora sense percebre cap quantitat.</p> <p>Per descomptat, en l'últim esborrany de projecte de Reial Decret (que com hem apuntat és la regulació pretesa pel Govern), no s'imposa, ni l'INSS ni a les mútues, cap termini per resoldre, de manera que hem d'entendre que regiran els terminis generals, de manera que l'entitat tindrà un mes per contestar.</p> <p>Per tant, durant tot aquest termini la beneficiària podria veure privada de la percepció d'una prestació que per llei li correspon.</p> <p>Però és que a més, en els processos d'incapacitat temporal per contingències comunes gestionats per les mútues, aquestes decidiran quan l'absència és o no justificada, cursant en el cas que entenguin que no ho és, l'extinció de la prestació.</p> <p>Imaginem quin grau d'objectivitat cal esperar de les mútues en la presa d'aquestes decisions quan són elles les que han d'abonar les prestacions sobre la continuïtat poden decidir, com diem, amb força grau de discrecionalitat.</p> <p>S'erigeixen, doncs, en jutge i part. Els perjudicis que això ocasionarà a les treballadores, i concretament a un col · lectiu especialment vulnerable com són aquelles que estan immerses en processos de malaltia, són més importants dels que pugui semblar. De fet, es dóna a l'INSS ia les mútues un mecanisme de pressió perfecte, situant a les beneficiàries de les prestacions en una inseguretat tal, que sovint les forçarà a renunciar als seus processos de baixa i tornar al seu lloc de treball, per, encara que sigui a costa de renunciar al seu dret a la salut, assegurar-se un suport que no saben quan rebran tot i que la seva absència a un dels molts reconeixements estigui perfectament justificada. No podem oblidar que enlloc s'estableix un límit al nombre de revisions a les que es pot ser convocada.</p> <p>Respecte a l'entrada en vigor d'aquestes modificacions hem de dir que queda en suspens fins que es desenvolupi reglamentàriament, i per tant, sembla, fins que s'aprovi el Reial Decret que actualment es troba en projecte.</p> <p>No obstant això, i encara que l'entrada en vigor no sigui immediata, no podem oblidar que la mesura ja ha estat aprovada, i ja forma part de la legislació que regeix el nostre sistema de Seguretat Social.</p> <p>Segon Bloc:</p> <p>Preceptes del projecte de Reial Decret que han passat a signar part de l'avantprojecte de la Llei de Mútues:</p> <p>Altres punts especialment sensibles que conté el projecte de Reial decret han passat a formar part de l'Avantprojecte de la Llei de Mútues, aprovat pel Consell de Ministres el 20 de desembre de 2013, que en breu iniciarà la seva tramitació parlamentària. La figura de la suspensió cautelar de la prestació a la qual hem fet referència no és l'única modificació d'una llei que el Govern pretenia introduir per mitjà del Reial</p> <p>Decret, quan com ja hem dit, la llei només podrà modificar-se per llei. Per això, ha extret diversos articles d'aquest esborrany per incloure'ls en un projecte més ambiciós (l'abast concret no arribem a concretar, ja que el text no s'ha fet encara públic), i que, sota el títol de Llei de Mútues, i a més d'altres qüestions, ve a atorgar a les mútues la capacitat, sinó directa (com es va pretendre en algun dels esborranys del projecte de Reial Decret) si indirecta, per emetre parts d'altes mèdiques en processos d'incapacitat temporal per contingències comunes.</p> <p>Com diem, la línia vermella que el Govern no podia creuar era concedir a les mútues (que encara sostingudes per fons públics no deixen de ser ens privats, i més concretament associacions empresarials) la potestat de posar fi a un procés d'incapacitat temporal la gestió correspon exclusivament als poders públics. L'article 68 de la LGSS només concedeix a les mútues el paper de meres col · laboradores en la gestió de la prestació, però deixant en exclusiva tota decisió assistencial i prestacional en mans de la Seguretat Social.</p> <p>Doncs bé, no podent privatitzar tan a les clares les competències pel que fa a processos d'incapacitat per contingències comunes es refereix, l'avantprojecte de llei proposa just això, però fent una volta per esquivar les incompatibilitats legals, ia més, com exposarem més tard , obsequiant a les mútues amb un benefici extra.</p> <p>En els processos derivats de contingències comunes la mútua, efectivament, no podrà cursar una alta mèdica. Però ara sí que podrà proposar a la Inspecció Mèdica del Servei Públic de Salut que estigui tractant el procés. Això no seria un problema si no fos perquè la proposta del Govern és que, si en el termini de cinc dies des que la Inspecció rep la proposta la Mútua no rep resposta, s'entén que la proposta d'alta ha estat estimada, i des d'aquest mateix moment si podrà cursar l'alta. S'implanta doncs el silenci positiu contrari als interessos de l'administrat.</p> <p>Les crítiques que es poden fer a aquest invent són moltes. I algunes de les més contundents les ha fet la Federació d'Associacions d'Inspecció de Serveis Sanitaris (per tant, professionals del sistema públic de salut que són els que tenen la competència de contestar a les propostes de les mútues), que en comunicat de data 31 d'octubre de 2013, alerta que complir aquests requeriments en tan escàs termini és pràcticament inviable amb els mitjans que tenen, de manera que es corre el risc que moltes propostes d'alta quedin sense contestar, no perquè estiguin d'acord amb elles, sinó perquè resulti materialment impossible el seu estudi.</p> <p>Si la competència sanitària correspon als serveis públics de salut, no té cap sentit que pugui posar fi al procés d'incapacitat temporal un tercer que no està involucrat en absolut en el procés mèdic. A més, no podem oblidar que aquest tercer, la mútua, no és una administració pública, i per tant no està subjecta als principis que ordenen l'actuació dels poders públics (per exemple, el servir objectivament els interessos generals).</p> <p>Cal preguntar-se quin és el paper de la interessada en tot aquest procés. Doncs bé, cap. Tot això passa a l'esquena. En cap moment s'ha contemplat la possibilitat (menys encara l'obligació) que ni la mútua ni la inspecció del servei de salut corresponent posin en coneixement de la persona que el seu procés està sent objecte de revisió. La primera notícia que tindrà serà l'alta cursada per la mútua. Una alta, per cert, no motivada, ja que el seu únic motiu és el silenci de la Inspecció.</p> <p>Es contempla també en l'esborrany de projecte de Reial Decret que en cas que la Inspecció denegui l'alta sol · licitada per la mútua, aquesta encara pot proponérsela a la Inspecció de l'INSS, ampliant així les possibilitats que l'alta, finalment, es produeixi.</p> <p>En aquesta segona instància, perquè es produeixi l'alta l'INSS ha de resoldre expressament.</p> <p>Per acabar l'anàlisi d'aquest punt, reprenem la idea que vam deixar apuntada abans que aquest invent perquè les mútues donin les altes per la porta del darrere els reportava un benefici, un benefici que de fet no tindrien si se'ls reconegués la potestat d'cursar altes directament: amb el procediment que s'acaba d'aprovar la mútua que decideixi de facto una alta mèdica no haurà de fer-se càrrec de les responsabilitats que puguin sorgir si finalment aquesta resulta indeguda (imaginem que la persona que ha rebut l'alta no ha recuperat realment la seva capacitat laboral i pateix un accident en tornar a la feina), perquè legalment no serà ella qui hagi pres la decisió, sinó només qui la va proposar. La responsabilitat pels danys en la salut de la pacient anirà a càrrec del sistema públic de salut; els inspectors, probablement, no van tenir mitjans per avaluar la situació real d'aquesta persona.</p> <p>Una altra de les novetats que inclou l'avantprojecte de la Llei de Mútues és el reconeixement de la potestat de la mútua de controlar els processos d'incapacitat temporal per contingències comunes, no ja a partir del setzè dia, com fins ara, sinó des del primer.</p> <p>Es tracta d'una mesura clarament orientada a desincentivar les baixes de curta durada, en què el Govern s'entesta a intuir frau. La mútua podrà convocar reconeixements mèdics des del primer dia de baixa, multiplicant les molèsties a la persona interessada.</p> <p>Tercer Bloc: El contingut de l'esborrany de data 10 d'octubre de 2013 del projecte de Reial Decret pel qual es regulen determinats aspectes de la gestió i control dels processos d'incapacitat temporal en els primers 365 dies de durada, que no han estat inclosos en cap de les normes ja exposades: A més de l'anterior, el Govern pretén incloure més modificacions pel que fa a la gestió i control dels processos d'incapacitat temporal es refereix. Un exemple és la nova regulació que es pretén del model actual d'expedició de parts de confirmació per part dels equips d'atenció primària. Queda enrere l'esquema segons el qual la treballadora acudiria al quart dia de baixa per rebre el primer part, i cada set dies a partir d'aquest per anar rebent els següents. L'esborrany del projecte de Reial Decret diferencia els tràmits per obtenir els parts de confirmació segons el tipus de procés:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Si deriva de contingències professionals, cada part de confirmació, des del primer, s'emetrà cada set dies naturals.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Si deriva de contingències comunes, dependrà de la durada prevista del procés:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Si es preveu que duri menys de cinc dies el comunicat de baixa i alta s'emetrà en el mateix acte mèdic, sense perjudici que la treballadora, durant aquest període demani el seu reconeixement mèdic i es decideixi allargar la baixa.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Si la durada estimada és de 5 a 30 dies naturals, el primer comunicat de confirmació no podrà demorar-se més de set dies naturals, ni els següents més de catorze entre si.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Si s'estima que l'alta pugui recaure entre el dia 31 i el 60 de baixa, haurà de rebre el primer informe com a molt tard el setè dia d'IT, i els següents amb un màxim de vint dies de diferència entre ells.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Finalment, per a les trucades IT llargues (amb una durada estimada de més de 60 dies), la primera revisió tindrà lloc abans de transcorreguts catorze dies, i les següents, com a màxim cada trenta-cinc.</p> <p>La durada estimada de cada procés vindrà establerta per unes "taules de durades estàndards per patologies", que s'elaboraran tenint en compte edats, professions i sexe.</p> <p>Segons l'exposició de motius de l'esborrany, el que es pretén amb tot això és causar menys molèsties a les pacients i evitar tràmits burocràtics innecessaris. No obstant això, difícilment s'estalviarà burocràcia quan és la mateixa norma la que assigna als equips d'atenció primària les obligacions d'elaborar una sèrie d'informes complementaris de tant en tant justificant la subsistència de la incapacitat temporal (informes que abans no requerien). Si no s'ha volgut estalviar treball al personal mèdic, però sí que s'ha retallat, i molt, el temps compartit entre aquest personal i els seus pacients, potser el veritable objectiu és deshumanitzar el procés, i dificultar que s'estableixin llaços entre els dos. Sempre serà més fàcil negar baixes, o posposar proves quan tot just s'ha tingut contacte amb la persona malalta.</p> <p>D'altra banda, aquest esborrany no només no aclareix l'embolic de procediments de reclamació contra altes mèdiques i determinacions de contingències (bé podien unificar per tal de salvaguardar la seguretat jurídica de les interessades) sinó que a més augmenta la casuística: ara les discrepàncies que la beneficiària pugui tenir respecte a la consideració inicial de contingència comuna atorgada al seu procés podrà reclamar davant l'INSS en el termini dels deu dies següents al lliurament de l'informe de la mútua en què així es faci constar.</p> <p>La proposta més perillosa que continua en l'esborrany de 10 d'octubre de 2013, i que no ha estat inclosa a data d'avui en una altra norma, es conté en el seu article 9. Aquest ve a donar accés total i il · limitat a la Inspecció de l'INSS "a la totalitat de la història clínica informatitzada, tant d'atenció primària com d'atenció especialitzada, de tots els treballadors del sistema de la Seguretat Social (...)".</p> <p>En una primera lectura d'aquest precepte ens plantegem dues objeccions: la primera és que l'INSS no és un organisme sanitari, sinó prestacional, i que en aquests casos exerceix de jutge respecte a les decisions dels facultatius dels equips d'atenció primària. Per tant, les dades que obtingui no estan destinats a millorar un procés de curació, sinó a qüestionar la tasca de les professionals del Sistema Públic de Salut.</p> <p>La segona, és que no només es permet l'accés a dades sobre el procés a valorar, sinó a absolutament totes les dades de les històries clíniques, fins i tot de qui mai ha estat immersa en un procés d'incapacitat. Com diem, no hi ha cap límit, cap condició, l'accés a aquesta informació.</p> <p>En els esborranys anteriors es reconeixia aquest dret també a les mútues.</p> <p>Afortunadament aquest desvari ha estat rectificat, doncs, si posar aquestes dades en mans de l'INSS pot vulnerar la Llei Orgànica de Protecció de Dades i la Llei d'Autonomia del Pacient (entre d'altres), imaginem el que suposaria que les mútues tinguessin accés.</p> <p>Efectivament, aquesta cessió incondicional a la inspecció de l'INSS per accedir a qualsevol història clínica posa en risc la confidencialitat i privacitat de les dades de les pacients. A més, i segons denuncien els membres d'equips d'atenció primària, pot provocar que molts pacients ocultin dades importants per témer que quedin en el seu historial, i fins i tot la resistència i autocensura de moltes professionals a l'hora d'emplenar les històries amb aquella informació que pugui ser sensible, amb l'evident perjudici que això comportarà a la salut de les pacients.</p> <p>Finalment, sembla interessant portar a col · lació una de les reivindicacions que la</p> <p>Federació d'Associacions d'Inspeccions de Serveis Sanitaris (a la qual ja ens hem referit abans) realitzava des de fa molt temps, i que per descomptat l'esborrany no recull: els serveis públics de salut (ni els serveis d'atenció primera ni els de especialitzada ) no tenen accés als expedients mèdics de les mútues en casos d'accidents de treball i malalties professionals. Això, lluny de protegir la pacient, ve a impedir, en la pràctica, demostrar que un procés d'incapacitat que una mútua deriva al sistema públic per qualificar-lo de contingències comunes prové en realitat d'un accident laboral o d'una malaltia professional. Sense tenir accés a les proves i les dades que obren en mans de la mútua, sovint la metgessa de capçalera no pot sinó creure el que la mútua diu respecte a la causa del procés. S'estima, segons dades fetes públiques per la Federació esmentada, que més del 20% dels processos que es tramiten com a derivats de contingències comunes tenen origen, en realitat en contingències professionals. No obstant això, ningú ha volgut córrer aquest vel de foscor que cobreix a les mútues en aquests menesters.</p> <p>Sobre la possible actuació de la representació de les treballadores:</p> <p>De totes les modificacions que s'han aprovat o que estan en via de fer-ho cap és, en realitat, susceptible de ser negociada sindicalment en l'àmbit de les empreses, ni dels convenis col · lectius. Per recapitular, el procediment de proposar les altes mèdiques a la Inspecció del servei públic de salut de què es tracti, és una potestat que la llei concedeix a les mútues, ia la qual no renunciaran. El mateix hem de dir de la possibilitat de suspendre la prestació i tot abans de saber si una absència a un reconeixement està justificada. En qualsevol cas les empreses poc han de dir a tot això. Tenint en compte que les empreses trien amb quina mútua contracten les seves contingències, podria intentar, com a molt, que l'empresa, en contractar amb una d'elles, exigís compromisos sobre, per exemple, cadència màxima de cites per a reconeixements mèdics, o l'abonament de les despeses ocasionades a qui hagi d'acudir a ells. La mútua i l'empresa sí que poden incloure aquest tipus d'acords en la seva relació contractual. Però no ens enganyem: les mútues, almenys a data d'avui, no han trencat el mercat, i totes respecten oferir les mateixes condicions. Però pot merèixer la pena intentar-ho.</p> <p>Respecte a l'accés a la història clínica de les treballadores, almenys per ara només es concedeix a l'INSS, ja que com hem dit el precepte que atorgava aquest poder a les mútues ha desaparegut l'últim esborrany. Per tant, i sent l'administració, s'escapa del nostre àmbit de negociació.</p> <iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/31811671" width="479" height="511" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" style="border:1px solid #CCC; border-width:1px 1px 0; margin-bottom:5px; max-width: 100%;" allowfullscreen> </iframe> <div style="margin-bottom:5px"> <strong> <a href="https://www.slideshare.net/CGTCatalunya/ltimas-modificaciones-en-la-gestin-y-control-de-los-procesos-de-incapacidad-temporal" title="úLtimas modificaciones en la gestión y control de los procesos de incapacidad temporal. CGT LKN" target="_blank">úLtimas modificaciones en la gestión y control de los procesos de incapacidad temporal. CGT LKN</a> </strong> from <strong><a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya" target="_blank">CGT Catalunya</a></strong> </div></div> Les propostes sobre les pensions i les trampes que plantegen http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9907 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9907 2014-01-08T00:00:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Formació Documentació i estudis pensions Economia <p>Síntesi per a gent amb pressa<br class='autobr' /> Cal reformar les pensions?<br class='autobr' /> No és veritat que el tema de les pensions tingui relació amb la crisi. Els poders polítics i econòmics ja plantejaven aquesta qüestió molt abans de la crisi actual.<br class='autobr' /> Totes aquestes reformes, totes, i la que ara es proposa, estableixen mesures per disminuir les pensions. Rebaixes sobre rebaixes. Cada vegada hi ha més pensionistes perquè la gent viu més anys, i cada vegada hi ha menys cotitzants perquè hi ha menys població en edat de treballar. (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique78" rel="directory">Materials de formació</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot144" rel="tag">Formació </a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot142" rel="tag">Documentació i estudis</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot133" rel="tag">pensions</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot121" rel="tag">Economia</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH134/arton9907-ae8ed.jpg" width='150' height='134' /> <div class='rss_texte'><H3><strong>Síntesi per a gent amb pressa</strong></H3> <p><strong>Cal reformar les pensions?</strong></p> <p>No és veritat que el tema de les pensions tingui relació amb la crisi. Els poders polítics i econòmics ja plantejaven aquesta qüestió molt abans de la crisi actual.</p> <p>Totes aquestes reformes, totes, i la que ara es proposa, estableixen mesures per disminuir les pensions. Rebaixes sobre rebaixes. Cada vegada hi ha més pensionistes perquè la gent viu més anys, i cada vegada hi ha menys cotitzants perquè hi ha menys població en edat de treballar. Així ens diuen que no hi haurà diners per pagar les pensions públiques. S'estén l'alarma social.</p> <p>Les “solucions” recents: el factor de sostenibilitat FEI i FRA:</p> <p>● FEI (Factor d'Equitat Intergeneracional): tots els nous jubilats veuran reduir-se l'import a cobrar de la pensió per cada any que augmenta l'esperança de vida.<br class='autobr' /> ● FRA (Factor de Revalorització Anual): afecta a TOTS els jubilats. S'elimina la revalorització per l'IPC i es substitueix per una complicada fórmula amb moltes variables econòmiques (bastant difícil d'entendre). Amb tot, el valor real, la capacitat de compra de la pensió disminuirà cada any.<br class='autobr' /> Pretenen aprovar aquesta reforma el mes de setembre. Per què tanta pressa si, en tot cas, el problema és a mig o llarg termini?</p> <p>Les trampes d'aquests arguments:</p> <p>● Per què ha d'estar equilibrat el pressupost de les pensions quan per altres partides no es proposa l'equilibri?<br class='autobr' /> ● Per què les pensions s'han de pagar no més amb les cotitzacions dels treballadors?<br class='autobr' /> ● Per què no consideren augmentar els ingressos?<br class='autobr' /> ● El número de treballadors no importa, importa la riquesa que produeixen.<br class='autobr' /> ● Les pensions no han tingut dèficit fins el 2012 i aquest any, a més, ha estat un dèficit baix.<br class='autobr' /> ● Quant ha costat el rescat bancari? Les polítiques d'ajust estan fent pagar els problemes que genera el sistema capitalista als pensionistes i els usuaris d'altres serveis socials.<br class='autobr' /> ● ... i molts altres arguments que rebaten els de “la crisi de les pensions”.<br class='autobr' /> En resum, la crisi de les pensions públiques no és una veritat tècnica. És una construcció política i ideològica. Si es considera el tema en tota la seva amplitud, aquesta crisi no existeix. Amb voluntat política i social, la “crisi de les pensions” pot resoldre's sense disminuir-les.</p> <p><strong>Les pensions privades</strong></p> <p>● Els suposats “experts” recomanen que es contractin pensions privades. No només pensions privades individuals sinó pensions col·lectives (d'empresa).<br class='autobr' /> ● Les pensions privades han augmentat ràpidament els últims anys, però les entitats financeres es queixen que no contractem suficients pensions privades perquè ja ens cobreixen les públiques.<br class='autobr' /> ● A les pensions privades se'ls concedeix importants desgravacions fiscals. Si no hi ha diners per les pensions públiques, per què es desgraven les pensions privades?<br class='autobr' /> ● Una proposició econòmicament ruïnosa, d'enorme risc, baixa rendibilitat, molt cares de gestionar i afavorint els més rics. A qui beneficia?<br class='autobr' /> ● Divideix encara més la societat entre rics, que estalvien molt i, a més, es beneficien de grans desgravacions fiscals, i pobres que no poden fer-ho.</p> <p><strong>Les veritables raons per a ‘la crisi de les pensions'</strong></p> <p>● L'”alarma” sobre els problemes del sistema de pensions està molt més connectada amb els objectius del capital financer que amb el sistema de pensions perquè les pensions privades poden ser molt favorables al capital financer i el benestar o la seguretat dels pensionistes no és l'objectiu central de la privatització de les pensions.<br class='autobr' /> ● Els fons privats de pensions proporcionen un flux regular i abundant de recursos financers al capital privat per negociar i obtenir grans beneficis amb ell.<br class='autobr' /> ● La UE té un gran interès en desenvolupar aquests fons per potenciar el mercat europeu de grans capitals.<br class='autobr' /> ● Les raons profundes i verdaderes del discurs sobre “la crisi del sistema de pensions públiques” és l'augment dels beneficis del capital financer.</p> <p><strong>Les conseqüències</strong></p> <p>● La disminució de les pensions públiques augmentarà la pobresa entre els pensionistes i la desigualtat entre la població.<br class='autobr' /> ● Cada vegada més treballadors amb pensions públiques estan condemnats a la pobresa. Viuran molt malament i no podran tampoc ajudar les seves famílies.<br class='autobr' /> ● Si no hi ha recursos per mantenir els pensionistes públics, d'on surten els recursos pels pensionistes privats? El secret està en la distribució de la renda, no en el dèficit de les pensions públiques. Si no hi ha recursos per tothom, no és millor repartir-los de manera més justa en comptes que uns tinguin molt i altres res?</p> <p><strong>Què es pot fer?</strong></p> <p>Les societats es construeixen lluitant pel que desitgen. Si volem pensions públiques dignes hem de lluitar per elles. No podem permetre que es perdin uns drets aconseguits amb molt d'esforç dels treballadors de generacions anteriors. És precís fer-ho ara.</p> <p>No acceptar la idea de la crisi de les pensions. No contractar pensions privades.</p> <p>Són moltes les coses que es poden fer per mantenir les pensions públiques. Però immediatament cal aturar la reforma proposada</p> <p>Les pensions no es toquen. No votarem a qui toqui les pensions o ho permeti.</p> <H3><strong>Introducció</strong></H3> <p>El Govern torna a posar en primer plànol el tema de “la crisi de les pensions públiques”. Ens diuen que les pensions públiques no es poden sostenir, que no hi haurà diners per finançar-les en el futur. I afegeixen que per “mantenir” les pensions públiques en el futur, per a que siguin viables, cal començar per “racionalitzar-les” des d'ara mateix .</p> <p>Aquest discurs va començar fa molt (a Xile amb Pinochet el 1973; a l'Estat espanyol el 1985-88; i el 1994 el Banc Mundial va presentar un informe molt important) i ha continuat tot el temps fins ara: els Pactes de Toledo des de 1995 amb successives rondes. L'última reforma, i probablement la més dràstica, fou el 2011. No els basta amb això, el 2013 el govern després de muntar una comissió d'experts per a que diguessin como seguir racionalitzant les pensions públiques, presenta ara un nova proposta de reforma. No és veritat que el tema de les pensions té relació amb la crisi. Els poders polítics i econòmics estan plantejant el tema de les pensions molt abans de la crisi actual.</p> <p>Actualment, aprofitant la crisi, volen forçar encara més el tema. A més, “el sacrifici, per altra banda, és més fàcil d'acceptar en temps compromesos que no pas en mig de la bonança” (frase del primer informe dels “experts” de 2013, desapareguda en la versió final). Per primera vegada en la història recent, s'han atrevit a plantejar la reforma de TOTES les pensions, no només les dels pensionistes futurs sinó també les dels pensionistes presents. Totes aquestes reformes, totes, i la que ara es proposa, estableixen mesures per disminuir les pensions. Rebaixes sobre rebaixes.</p> <H3><strong>Sistemes de pensions</strong></H3> <p>És sabut que hi ha diverses formes de finançar les pensions:</p> <p>● <strong>El sistema de repartiment.</strong><br class='autobr' /> Les cotitzacions per pensions dels treballadors financen cada any les pensions a pagar. El diner entra i surt sense que s'acumuli enlloc. És la forma més freqüent de finançar les pensions públiques en la majoria de països. Aquest sistema permet la solidaritat entre distints grups de treballadors. El treballador sap quant cobrarà quan es jubili segons les lleis existents (prestacions definides)</p> <p>● <strong>El sistema d'impostos.</strong><br class='autobr' /> En alguns països les pensions es paguen finançades pels impostos generals. No hi ha cotitzacions per les pensions, sinó que el seu finançament correspon als ingressos públics generals.</p> <p>● <strong>El sistema de capitalizació.</strong><br class='autobr' /> Les pensions es financen mitjançant aportacions dels treballadors als bans o les asseguradores. Els treballadors van cotitzant regularment mentre estan en actiu i els fons es van acumulant. L'entitat financer que rep els fons negocia amb ells en els mercats financers i arribada la dat de la jubilació cada treballador disposa dels fons que ha posat i el que ha augmentat o disminuït en el seu compte. En el moment de la jubilació es pot optar per cobrar tot l'import acumulat o rebre una pensió periòdica que el banc calcula en funció de l'esperança de vida. El treballador sap quant posa, però no el que cobrarà doncs això depèn de on arribi el seu fons (contribucions definides). Cada treballador rep el que dona de sí el seu fons, no hi cap la solidaritat.</p> <H3><strong>El problema</strong></H3> <p>S'afirma que les pensions públiques estan en crisi. Perquè:</p> <p>1. Creix el número d'ancians, les persones vivim més temps i, per tant, fa falta més diners per finançar les pensions.</p> <p>2. Disminueix el número de treballadors i, per tant, disminueixen els contitzants. Es recauda menys diners per pensions.</p> <p>Ens diuen que, per això, no hi haurà diners per pagar les pensions públiques. Condeix l'alarma social.</p> <p>Van dir que era la reforma més profunda dels últims 30 anys (perquè durés). Encara no ha entrat en vígor i el 2013 ja tornen a establir reformes</p> <H3><strong>Les solucions recents</strong></H3> <p>Des de 1998, els governs estan plantejant el tema de les pensions públiques, les mesures més recents són les contingudes en:</p> <p>● <strong>Els Pactes de Toledo: 1995 i les seves tres rondes posteriors.</strong></p> <p>● <strong>La reforma de 2011. </strong> <br class='autobr' /> Reforma de les pensions 2011 “Acord social i econòmic”:<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Increment del període mínim de cotització per a accedir a la pensió contributiva.<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Increment del període de cotització per a tenir dret al 100% de la pensió.<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Increment de l'edat de jubilació.<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Increment dels anys de còmput per a la pensió.<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Limitacions a les prejubilacions.<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Revisió de les pensions de viduïtat.<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Es preveu l'establiment del “factor sostenibilitat”.<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Altres.<br class='autobr' /> Disminució de les pensions públiques<br class='autobr' /> Estímul per incrementar les pensions privades</p> <p>● <strong>2013. La comissió d'experts i la proposta de setembre</strong>: el govern nomena una comissió d'experts per assessorar en la reforma i sobre la base de l'informe d'aquesta comissió elaboren la seva pròpia proposta que volen aprovar aquest mes.</p> <p>Mera operació de justificació. Quina credibilitat té aquesta comissió? De 12 persones 9 són empleats d'alt rang de la banca i les asseguradores, 1 catedràtic d'UGT i 1 tècnic de CCOO.</p> <H3><strong>Les propostes</strong></H3> <p>La proposta principal és aplicar al càlcul de les pensions el factor de sostenibilitat. Ja anunciat el 2011 per entrar en vigor el 2027, ara s'aplicaria immediatament. Hi ha dos components:<br class='autobr' /> FEI: Factor d'Eq uitat Intergeneracional: Afecta només als nous pensionistes. Regirà a partir de 2019<br class='autobr' /> FRA: Factor de Revalorització Anual: afecta a TOTOtS els pensionistes. (càlc uls segons cicl e: 11 anys)</p> <p>● <strong>FEI: afecta als nous pensionistes</strong></p> <p>S'aplica una única vegada als nous jubilats en el càlcul de la seva primera pensió, partint de que l'esperança de vida augmenti i, per a que no cobri més que els jubilats anteriors, es fa variar (disminuir) la pensió inicial amb l'esperança de vida teòrica calculada.</p> <p>Per això es multiplica la pensió inicial amb la que els nous jubilats entrarien en el sistema, per un Factor d'Equitat Intergeneracional de les noves pensions de jubilació, que resulta de dividir l'esperança de vida dels que han entrat en el sistema a una edat determinada anterior (2019), entre l'esperança de vida dels nous jubilats que entren amb la mateixa edat però en un moment posterior (2020..., 2050...). Com es suposa que l'esperança de vida creix, sempre dona menys que 1, el que suposa la disminució de la nova pensió. És a dir, tots els nous jubilats veuran reduir l'import que cobraran de la pensió per cada any que s'endarrereixi la jubilació.</p> <p>Com s'espera que visquis més, cobres menys. Els que es jubilin a partir de 2040 perdran d'entrada un 15-20% de la seva pensió.</p> <p>Per convèncer (manipular) l'opinió pública afegeixen que aquesta pèrdua “es pot compensar” si pugen altres variables. Quines, quant, quan?</p> <p>● <strong>FRA </strong></p> <p>L'objectiu és garantir l'equilibri pressupostari del sistema contributiu de la Seguretat Social al llarg del cicle econòmic. El Factor de Revalorització Anual garanteix que mai hi ha dèficit ni superàvit en el pressupost de pensions (el saldo pressupostari del sistema (I*-G*) convergeix a zero).</p> <p>S'elimina la revalorització per l'IPC. Es proposa d'utilitzar altres fórmules d'actualització de les pensions davant l'actual que consisteix en utilitzar l'IPC anual i aplicar-lo a la revalorització de les pensions. S'elimina la revalorització per l'IPC.</p> <p>I s'estableix una nova fórmula d'actualització, el FRA. Aplicable a totes les pensions, es calcularà en funció de combinar una sèrie de variables com el creixement dels ingressos, el número de pensions, de l'efecte substitució (derivat de que els pensionistes que entren anualment en el sistema ho fan amb pensions distintes dels que surten), així com de la diferència entre ingressos i despeses del sistema de pensions i altres variables.</p> <p>Com aquest canvi suposarà una pèrdua per a totes les pensions, per aconseguir l'acceptació dels agents socials i l'opinió pública es fixa un sòl per la revalorització mínima -un 0,25% en els moments de dificultats econòmiques o recessió- i un sostre màxim de l'IPC més el 0,25% en etapes de creixement. Però ara, i segurament per bastants anys, vivim una etapa de forta recessió i altes taxes d'atur, per la qual cosa els ingressos de les cotitzacions no es recuperaran i la fórmula revaloritzarà les pensions només per l'import mínim. El FRA suposarà, en realitat, pràcticament la congelació de les pensions, i una pèrdua de la seva capacitat adquisitiva, perquè es revaloritzarà molt per sota de l'IPC. Per tant, el valor real, la capacitat de compra de les pensions disminueixen cada any.</p> <p>La proposta d'un augment del 0,25% del sòl no és més que un intent d'emmascarar la reducció del valor real de les pensions per manipular l'opinió pública i facilitar l'acceptació.</p> <p>Aquesta és la proposta del Govern que, amb petites modificacions, serà aprovada. Per què tanta pressa? Afegeixen la urgència i la pressa al seu plantejament per evitar, o al menys debilitar, la reacció social que ells mateixos temen davant d'un despropòsit com aquest.</p> <H3><strong>Les trampes d'aquests arguments</strong></H3> <p>Aquestes propostes fa molts anys que es justifiquen amb els arguments que hem assenyalat anteriorment i alguns altres de secundaris. Fins on són vàlids? Hi ha molts aspectes a comentar que mostren que aquests plantejaments són molt més fruit d'opcions polítiques, ideològiques i econòmiques que no pas realitats indiscutibles. Repassem alguns dels aspectes que assenyalen per poder constatar les seves debilitats més importants:</p> <p>● Per què ha d'estar equilibrat el pressupost de les pensions o el de la Seguretat Social i no els demés apartats de la despesa pública: judicial, exèrcit, exteriors, casa reial, etc. Si les pensions les han de finançar només els pensionistes, quan finançaran els militars l'exèrcit, els diplomàtics el Ministeri d'Exteriors, els monàrquics la casa del rei? Aquesta és una opció històrica i ara purament arbitrària.</p> <p>● El número de treballadors no importa, importa la riquesa que produeixen. Si menys treballadors produeixen més, i això succeeix permanentment en el capitalisme actual, no hi ha problema. A mesura que un país produeix més pot finançar més pensions encara que hi hagi menys treballadors. Per exemple, si 50 treballadors produeixen 100 es pot repartir 2 per persona, però si 20 treballadors produeixen 180, es podran repartir fins a 9 per persona. El número de treballadors no és la xifra rellevant sinó el total de la producció. No serà, més aviat, que el que no funciona correctament és el repartiment de la riquesa produïda i no el baix número de treballadors? El finançament de les pensions té més relació amb la distribució de la riquesa, que no pas amb número de treballadors.</p> <p>● Perquè la trampa més gran és plantejar el tema partint de la idea que les pensions s'han de pagar només amb les cotitzacions dels treballadors. La riquesa és un producte social i tota la societat ha de cooperar per mantenir els ancians. Els ancians d'avui són els que han generat la riquesa de la que gaudeix tota la població, per què els han de mantenir només els treballadors en actiu? Per exemple, els que reben els beneficis de les empreses, no tenen cap responsabilitat amb els ancians que han treballat tants anys per produir aquests beneficis?</p> <p>Ja hem vist que en algunes societats les pensions es paguen amb impostos (que paguen tota la població) en comptes de pagar-les amb cotitzacions. Per què, si és necessari, no es poden utilitzar altres fonts d'ingressos per pagar el (reduït) dèficit que pot suposar les pensions?</p> <p>Els “experts” i els polítics, plantegen un sistema tancat i esbiaixat. Mantenir-lo tancat és condemnar-lo a que sigui inviable. Per què s'ha de mantenir tancat? S'enfoca el tema exclusivament en termes de disminució de la despesa. Per què no es pot revisar la banda dels ingressos?</p> <p>Quant costen les pensions? La despesa en pensions públiques a l'Estat espanyol, segons Eurostat, era del 9,01% el 2007, mentre que a l'eurozona era del 12,2% del PIB; el 2010 el percentatge de l'Estat espanyol “augmentà” fins el 10,7% quan a l'eurozona era del 13,4% ; però en alguns països com França (14,4%) i Àustria (15%) el 2010 el percentatge es considerablement major.</p> <p>A més, quant dèficit tenen les pensions? Fins 2012, amb tota la crisi, les pensions no només no han tingut dèficit sinó que han tingut superàvit; que ha contribuït a disminuir el dèficit de l'Estat i acumular un importat Fons de Pensions d'uns 65.000 milions d'euros. El 2012, amb 6 milions d'aturats i un mercat laboral de baixa cotització han tingut un petit dèficit -al voltant de 6.000 milions- que s'ha finançat amb el Fons que encara pot seguir finançant aquests dèficits esperant millors anys. En el quadre recollim el dèficit del conjunt de la Seguretat Social per comparar-o amb els d'altres institucions de l'Estat, però si es prenen les pensions aïlladament, no han tingut dèficit fins 2012 i a més aquest és un dèficit baix.</p> <p>A diferència de la resta de l'administració pública, la Seguretat Social no està endeutada. La Seguretat Social realitza aproximadament un terç de la despesa de l'administració pública a l'Estat espanyol, i només suposa el 9% del dèficit total. Des de l'inici de la crisi, la Seguretat Social ha perdut el 15% d'afiliats i ha passat de tenir un superàvit del 1,3% el 2007 a tenir un dèficit del 0,9% el 2012. La situació financera no s'ha deteriorat tant com en altres nivells de l'administració. En conjunt, el saldo fiscal total ha passat de ser un superàvit de l'1,9% el 2007 (gràcies a la Seguretat Social) a un dèficit del 10,64% el 2011.</p> <p>Si ho comparem amb altres dèficits, quant ens està costant als ciutadans el finançament del sistema financer espanyol que, a més, quan està sanejat donarà beneficis només als seus accionistes? És difícil conèixer realment quants diners s'està injectant al sistema financer, però hi ha estudis que assenyalen que és aproximadament un 10% del producte anual de l'economia. Comprometent-nos, a més, a dures mesures que estan perjudicant la població per aquest finançament. Per què hi ha diners pel sistema financer i per altres objectius similars? Amb quins diners s'està finançant el rescat financer? Això sense comptar amb la corrupció, el frau fiscal -80.000 milions d'euros l'any- i els baixos impostos sobre beneficis. A que es refereixen quan diuen que “no hi haurà diners per les pensions”? Els bancs no cotitzen per finançar el rescat i els pensionistes sí per la seva pensió. Per no parlar d'altres despeses com l'aportació de l'Estat a l'esglèsia, o la despesa militar, que són molts milions d'euros l'any. Està ben clar que “el problema de les pensions” és un tema que té més relació amb l'ús i la distribució que es fa de la riquesa del país. Les polítiques d'ajust estan fent pagar els problemes que genera el capitalisme als pensionistes i als usuaris d'altres serveis socials.</p> <p>Es poden presentar altres molts arguments:</p> <p>● En front del fet que hi ha massa vells, és dolent que es visqui més anys o haurem de morir abans, como va plantejar clarament un ministre japonès? En una reunió del Consell Nacional de la Seguretat Social sobre les reformes a portar a terme per alleugerir la càrrega fiscal, el ministre japonès de finances Taro Aso va dir que “el problema no es resoldria a menys que els deixem donar-se pressa en morir”.</p> <p>● No s'ha de tenir en compte únicament el número de pensionistes que cal mantenir, sinó el número de persones inactives. A l'Estat espanyol el percentatge de població inactiva sobre el total és del 32,8%. No seria més interessant millorar el mercat de treball i els salaris abans de culpar els ancians perquè viuen massa?</p> <p>Si hi ha pocs cotitzants, caldria augmentar el número de treballadors: el problema no és de les pensions, en tot cas seria del mercat de treball. No falten treballadors sinó llocs de treball. Hi ha moltes persones que volen treballar que no tenen treball. Si es millora l'ocupació, si milloren els salaris que és sobre el que es cotitza i, si és necessari, per què no augmentar les cotitzacions (de treballadors i empreses)? Es “recomana” que es facin pensions privades, no és el mateix o pitjor que augmentar les cotitzacions?</p> <p>● Els treballadors actuals viuen millor gràcies al fruit del treball dels treballadors anteriors. És just que paguin quelcom més. A més, els jubilats són família dels joves; si retallen les pensions les famílies hauran de mantenir els ancians. Actualment, molts pensionistes estan mantenint les famílies en les que els joves estan aturats. Retallar aquests ingressos familiars agreujaria la situació econòmica de moltíssimes persones que ja estan patint.</p> <p>● En algunes enquestes, els treballadors ja han manifestat que estan disposats a pagar cotitzacions més altes per mantenir el sistema de pensions.</p> <p>● A l'Estat espanyol la despesa en pensions està considerablement per sota de la de la UE, per què no es gasta en pensions aproximadament el mateix percentatge que en la UE?</p> <p>Resumint, la crisi de les pensions públiques és una construcció política. Si es considera el tema en tota la seva amplitud aquesta crisi no existeix. Si hi ha voluntat política i social la “crisi de les pensions” pot solucionar-se sense disminuir-les.</p> <H3><strong>Les pensions privades</strong></H3> <p>La campanya contra les pensions públiques es complementa sempre recomanant la contractació de pensions privades per compensar la caiguda de les públiques. I es dota aquestes pensions privades d'importants desgravacions fiscals.</p> <p>A més, sota la influència del Banc Mundial, la UE i els governs, el que s'està intentant no és només que les persones contractin individualment pensions privades, sinó que les empreses i institucions (en molts casos públiques) també ho facin. Per exemple, que la Generalitat de Catalunya contracti una pensió privada (amb un banc o caixa) pels seus empleats. Això són moltíssims diners i a més molt segurs pel banc, doncs els diners no es poden recuperar fins a la jubilació, excepte en casos molt greus. Fins ara aquesta mesura és voluntària per les empreses (no pels treballadors que no podrien renunciar) però es pretén que en pocs anys aquesta pràctica sigui obligatòria.</p> <p>Des que s'iniciaren les pensions privades a l'Estat espanyol, 1989-1990, els seus fons han arribat als 85.000 milions d'euros el 2007, tot i que van disminuir a 78.000 milions el 2008 per les pèrdues experimentades. Aquesta xifra és força superior al Fons de Garantia de les pensions públiques. El número de contractants individuals s'ha multiplicat per 16 entre 1990 i 2007 i el número de contractes col•lectius per 23 vegades. Tot i això, es considera que les pensions privades no es desenvolupen suficientment perquè les públiques són massa “generoses”.</p> <p>En front d'aquestes recomanacions cal assenyalar:</p> <p>● Qui pot estalviar per contractar pensions privades? Moltíssimes famílies arriben amb dificultats a final de mes, altres ni tants sols poden arribar sense ajudes; qui pot estalviar? I, el que és més important, qui pot estalviar el suficient per arribar a una pensió decent? Segons la patronal de les pensions Inverco, per rebre una pensió mensual de 898 euros, cal aportar un fons de capitalització de 272.000 euros (més de 45 milions de les antigues pessetes). Per cobrar els 2.466 euros de pensió mensual màxima, cal acumular uns 747.000 euros (més de 124 milions de pessetes).</p> <p>● Les pensions privades, que proporcionen sucoses desgravacions fiscals, afavoreixen únicament qui pot estalviar més, és a dir, els més rics. Divideix encara més la societat entre rics, que poden estalviar molt, i pobres, que no poden estalviar res. Si no hi ha diners per les pensions públiques, per què es poden desgravar les pensions privades?</p> <p>● Com els diners que s'acumulen per les pensions privades s'inverteix en borsa o en altres productes financers, les pensions privades corren un risc enorme de patir pèrdues per inversions arriscades. De fet, a l'Estat espanyol ja fa anys que les pensions privades valen cada vegada menys.</p> <p>● La rendibilitat de les pensions privades és baixa i en aquests anys de crisi negativa. Això fa que el seu valor es redueixi en comptes d'augmentar. Si es considera l'augment dels preus per la inflació, en molts anys la rendibilitat de les pensions privades no arriba per compensar-ho. Amb tot, les pensions privades tenen cada vegada menys capacitat adquisitiva. Solament les pensions contractades fa més de 15 anys, que són la minoria, han obtingut guanys superiors a la inflació.</p> <p>● La gestió de les pensions privades és molt cara, doncs les institucions financeres cobren comissions elevades. S'ha calculat que a l'Estat espanyol, el cost de gestionar la pensió, el que es paga als bancs o caixes, pot arribar al 37%. L'Estat espanyol és un dels països més cars en aquesta gestió.</p> <p>Altament arriscades, de baixa rendibilitat, molt cares de gestionar i afavorint els més rics. Una proposta financerament ruïnosa. Quin sentit té proposar les pensions privades? En cas de necessitar més finançament, no seria millor augmentar les cotitzacions de les públiques? Quin interès s'amaga darrere d'aquestes recomanacions?</p> <H3><strong>Les veritables raons per a ‘la crisi de les pensions</strong></H3> <p>Arribem finalment al moll de la qüestió. Si es poden solucionar els problemes de les pensions públiques amb certs canvis (que no són els que ara proposen les autoritats) i les pensions privades no són la solució sinó que engrandeix els problemes, per què tant d'interès per part de les institucions públiques i les entitats financeres en disminuir les públiques i augmentar les privades?</p> <p>Per respondre aquesta pregunta cal tenir en compte que el capitalisme necessita ampliar permanentment els camps on pot obtenir beneficis i augmentar el seu poder, i que les pensions privades són un bon negoci.</p> <p>El benestar o la seguretat dels pensionistes no és l'objectiu central de la privatització de les pensions. L'”alarma” sobre els problemes del sistema de pensions està molt més connectada amb els objectius del capital financer que amb el sistema de pensions. Perquè les pensions privades poden ser molt favorables al capital financer.</p> <p>● Els fons de pensions privats proporcionen un flux regular i abundant de recursos financers al capital privat per negociar i obtenir grans beneficis. Els gestors dels fons de pensions concentren en les seves mans grans quantitats de diners. Per això interessa augmentar les pensions privades. Però això és més difícil d'aconseguir si s'esperen unes pensions públiques decents, pel que resulta convenient sembrar l'alarma de que no hi haurà diners per finançar-les en el futur.</p> <p>● Els fons de pensions privats representen un enorme flux de capitals, segurs i sense risc per les institucions financeres. Són els inversors més potents en el capitalisme global. El sector financer disposa de molts fons i és extremadament hàbil utilitzant el seu poder per transmetre a l'opinió pública i als professionals la probabilitat de la insostenibilitat dels sistemes públics i la conveniència de la privatització.</p> <p>● Les pensions són un dels eixos del fort atac actual del capital a les condicions de vida de la població.</p> <p>● A més, la UE té un gran interès en desenvolupar aquests fons per potenciar el mercat europeu de grans capitals.</p> <p>És en aquests elements on es troben les raons profundes i verdaderes del discurs sobre “la crisi del sistema de pensions públiques”, de la necessitat de “modernització del sistema de pensions” i de l'estimul a la privatització; en el “benestar” dels beneficis del capital financer. Per això es disminueixen les pensions públiques i s'estimulen les privades. Per augmentar els beneficis del capital financer.</p> <H3><strong>Les conseqüències</strong></H3> <p>La política de la “crisi de les pensions” dels darrers anys té conseqüències molt greus.</p> <p>● La disminució de les pensions públiques augmentarà la pobresa entre els pensionistes. Els polítics de la UE diuen que les pensions a l'estat espanyol són molt generoses. Seria interessant que ells intentessin viure amb aquestes quantitats. La pensió mitjana a l'estat espanyol està al voltant de 858€, la mitja de jubilació 982€, i la de les vídues en 618€. Però les mitjanes són una cosa i la distribució real una altra, que presentem en el següent quadre. La disminució de pensions farà augmentar d'aquí a pocs anys la pobresa dels pensionistes i la desigualtat entre qui té pensions privades i els que no les tenen.</p> <p>● Quan diuen que les pensions són inviables, què volen dir? Què faran amb els que no tinguin diners per les ruïnoses pensions privades? Deuran morir abans, com aconsellava el ministre japonès? Amb les pensions públiques, s'haurà de viure en profunda misèria?</p> <p>● Actualment moltes famílies joves estan vivint de les pensions del pare, han pensat en el que significarà la reforma per totes aquestes famílies?</p> <p>● Però a més a més, què vol dir que cal fer pensions privades perquè no hi ha diners per les públiques? La riquesa d'un país és la que és. O hi ha recursos per mantenir les persones grans (habitatge, aliments, medicaments, etc.) o no hi ha per ningú. Qui i com es finança la vida de les persones no és el tema que els preocupa. Si no hi ha recursos suficients caldria repartir els existents. Per què els que tenen diners podran gaudir de tot mentre que els que sempre han estat pobres hauran de morir sense res?</p> <H3><strong>S'hi pot fer alguna cosa?</strong></H3> <p>Per suposat que sí. Les persones, organitzades col•lectivament, sempre podem lluitar per millorar la nostra societat. I ara és un moment en que és absolutament precís fer-ho si no volem perdre importants drets que ens permetrien sobreviure en la vellesa. Hem de lluitar per les pensions públiques.</p> <p>Cap procés social és irreversible. Es pot resoldre veritablement els problemes que puguin tenir les pensions públiques, que no estan entre els més prioritaris del país; no hi ha motiu per parlar de “crisi” del sistema de pensions.</p> <p>Les pensions no les han de pagar només els treballadors. Necessitem un sistema de pensions que tendeixi cap a un sistema públic, universal i no vinculat amb l'exercici del treball.</p> <p>Això es pot aconseguir en tres etapes:</p> <p><strong>Immediates</strong><br class='autobr' /> ● No acceptar la idea de “la crisi de les pensions”: és un problema de distribució de la renda, opció del sistema econòmic i social actual.<br class='autobr' /> ● No subscriure pensions privades.<br class='autobr' /> ● Plantejar la reforma davant del Tribunal Constitucional (l'article 50 garantitza “les pensions dignes”).<br class='autobr' /> ● Augmentar les cotitzacions. Si es vol que la majoria de la població contracti fons privats, no seria el mateix augmentar les contribucions a les pensions públiques? La gent ha de pagar en un cas i en l'altre. Per què són millor les privades? Les pensions públiques són molt més segures.<br class='autobr' /> ● Augmentar la base reguladora dels salaris alts.<br class='autobr' /> ● Eliminar prestacions que no corresponen a la SS (com les bonificacions a la contractació).<br class='autobr' /> ● Les pensions no es toquen. No votarem a qui les toqui.</p> <p><strong>Mitjà termini:</strong><br class='autobr' /> ● Millorar el mercat de treball i augmentar l'ocupació.<br class='autobr' /> ● Reforma fiscal progressiva.</p> <p><strong>Llarg termini:</strong><br class='autobr' /> ● Avançar cap a sistemes de manteniment dels ancians no basats en el treball.</p> <p>* <i>Aquest text es va acabar d'escriure el 19 de setembre de 2013, en ple procés de presentació del projecte de reforma per part del govern.</i></p> <p>>>> <strong>Us podeu descarregar el document complet “Les pensions no es toquen” a <a href="http://seminaritaifa.org/files/2013/09/laspensionesnosetocan_CA.pdf" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://seminaritaifa.org/files/2013/09/laspensionesnosetocan_CA.pdf</a></strong></p></div> Informe de l'avantprojecte de llei de criminalització de l'avortament i denigració de la dona http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9890 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9890 2013-12-27T03:19:30Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Gènere Formació Justícia Legislació Antirepressió <p>Davant l'ofensiva de desmantellar els drets socials i desmantellar els drets sobre l'avortament, a continuació teniu un Informe de l'avantprojecte de llei de criminalització de l'avortament i denigració de la dona aprovat pel govern espanyol.<br class='autobr' /> Informe del magistrat del TSJC i Professor associat a la URV Tarragona, Carlos Hugo Preciado, col.laborador assidu de CGT Catalunya: Informe avantprojecte de llei de l´avortament del magistrat TSJC Carlos Hugo Preciado from CGT Catalunya <br class='autobr' /> Més (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique78" rel="directory">Materials de formació</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot141" rel="tag">Gènere</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot144" rel="tag">Formació </a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot130" rel="tag">Justícia</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot137" rel="tag">Legislació</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot63" rel="tag">Antirepressió</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L106xH150/arton9890-1f936.jpg" width='106' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>Davant l'ofensiva de desmantellar els drets socials i desmantellar els drets sobre l'avortament, a continuació teniu un Informe de l'avantprojecte de llei de criminalització de l'avortament i denigració de la dona aprovat pel govern espanyol.</p> <p>Informe del magistrat del TSJC i Professor associat a la URV Tarragona, Carlos Hugo Preciado, col.laborador assidu de CGT Catalunya:</p> <iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/29451409" width="479" height="511" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" style="border:1px solid #CCC;border-width:1px 1px 0;margin-bottom:5px" allowfullscreen> </iframe> <div style="margin-bottom:5px"> <strong> <a href="https://www.slideshare.net/CGTCatalunya/informe-anteproyecto-ley-aborto-copia" title="Informe avantprojecte de llei de l´avortament del magistrat TSJC Carlos Hugo Preciado" target="_blank">Informe avantprojecte de llei de l´avortament del magistrat TSJC Carlos Hugo Preciado</a> </strong> from <strong><a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya" target="_blank">CGT Catalunya</a></strong> </div> <p><strong>Més informació:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <a href="https://www.facebook.com/juridicacgtcatalunya" class='spip_out' rel='external'>PÀGINA FACEBOOK JURÍDICA CGT CATALUNYA</a></strong></p></div> <div class='rss_ps'><iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/29451409" width="479" height="511" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" style="border:1px solid #CCC;border-width:1px 1px 0;margin-bottom:5px" allowfullscreen> </iframe> <div style="margin-bottom:5px"> <strong> <a href="https://www.slideshare.net/CGTCatalunya/informe-anteproyecto-ley-aborto-copia" title="Informe avantprojecte de llei de l´avortament del magistrat TSJC Carlos Hugo Preciado" target="_blank">Informe avantprojecte de llei de l´avortament del magistrat TSJC Carlos Hugo Preciado</a> </strong> from <strong><a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya" target="_blank">CGT Catalunya</a></strong> </div></div> Informes sobre l'avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana i projecte de reforma del Codi Penal http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9863 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9863 2013-12-17T00:40:54Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Legislació Antirepressió Formació Justícia Drets humans <p>L'avantprojecte de llei de repressió ciutadana: una anàlisi jurídica<br class='autobr' /> per Carles Hugo Preciado Domènech<br class='autobr' /> "Aquells que poden deixar la llibertat essencial per obtenir una mica de seguretat temporal, no mereixen, ni llibertat, ni seguretat." "Només un poble virtuós és capaç de viure en llibertat. A mesura que les nacions es fan corruptes i vicioses, augmenta la seva necessitat de amos. " (Benjamin Franklin)<br class='autobr' /> El text objecte d'aquest comentari és el mal denominat avantprojecte de Llei de Seguretat (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique78" rel="directory">Materials de formació</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot137" rel="tag">Legislació</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot63" rel="tag">Antirepressió</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot143" rel="tag">Formació </a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot130" rel="tag">Justícia</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot129" rel="tag">Drets humans</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH123/arton9863-6f817.jpg" width='150' height='123' /> <div class='rss_texte'><p><strong>L'avantprojecte de llei de repressió ciutadana: una anàlisi jurídica </strong></p> <p><strong>per Carles Hugo Preciado Domènech </strong></p> <p><i>"Aquells que poden deixar la llibertat essencial per obtenir una mica de seguretat temporal, no mereixen, ni llibertat, ni seguretat." <br class='autobr' /> "Només un poble virtuós és capaç de viure en llibertat. A mesura que les nacions es fan corruptes i vicioses, augmenta la seva necessitat de amos. " <br class='autobr' /> (Benjamin Franklin) </i></p> <p>El text objecte d'aquest comentari és el mal denominat avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana (en endavant ALSC) que va tenir la seva entrada al Consell de Ministres de 29 de novembre de 2013 i que, com tindrem ocasió d'observar, es tracta en realitat d'un projecte repressiu del exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques de la ciutadania (d'aquí el títol), a fi d'evitar tot conat d'oposició ciutadana lliure i pública a les polítiques austericidas que assolen a les classes socials més desfavorides.</p> <p>L'exposició de motius justifica la suposada necessitat d'aquesta nova llei, que deroga i substitueix l'anterior LO 1/92 de 21 de febrer (en endavant LSC), en quatre motius, algun d'ells certament pelegrí, que passem a glossar:</p> <p>1) El simple transcurs del temps.</p> <p>2) Els canvis socials i les noves formes de posar en risc la seguretat ciutadana,.</p> <p>3) Les demandes socials que suposen la imperiosa necessitat d'actualitzar el règim sancionador.</p> <p>4) La necessitat d'incorporar la jurisprudència constitucional.</p> <p>Respecte d'aquests motius cal dir que el transcurs del temps o els canvis socials poden justificar retocs o modificacions, però no un canvi íntegre de la llei, en segon lloc, no hi ha una demanda social d'actualitzar el règim sancionador en matèria de seguretat ciutadana, llevat que la llei es dirigeixi al exigu 0.2% de la població que considera la seguretat ciutadana com el primer problema actualment existent a Espanya, davant del 55,5% que considera que és l'atur o el 13,5% que considera que és la corrupció i el frau, segons dades del mateix Govern. (1)</p> <p>En fi, no deixa de sorprendre que es pretengui adequar la normativa a la jurisprudència constitucional, en particular al principi de proporcionalitat, quan se suprimeix la finalitat reeducadora de les sancions per tinença i consum de drogues, evitant tota possibilitat de suspensió de la sanció per submissió a tractament deshabituador (art. 25.2 LSC), optant així pel retribucionisme enfront de la prevenció especial, es doblen el nombre d'infraccions, s'imposen sancions de fins a 600.000 euros, es permet seguir un procediment d'investigació (actuacions prèvies ) a esquenes de l'investigat i sense limitació temporal (art.46 ALSC), es recullen moltes faltes que el Nou Codi Penal (en endavant NCP) pretén destipificar, imposant sancions pecuniàries més quantioses que les que actualment imposa la norma penal, el que suposa un desequilibri patent, excessiu i irraonable entre la sanció i la finalitat de la norma (SSTC 136/99, 55/96, 161/97, 45/09, 127/09, etc ..) i tot això, a més, sense tenir en compte la millor o pitjor fortuna del sancionat, el que suposa, de facto, incentivar que siguin les classes benestants les que alterin o posin en <br class='autobr' /> risc la seguretat ciutadana (vid. art.32 ALSC i art. 50 CP), ja que proporcionalment reben menor sanció que les classes pobres.</p> <p>Atenent a aquestes dades la desproporció punitiva és el tret essencial del ALSC, en contra del que diu la seva exposició de motius.</p> <p>L'ANSL s'estructura en cinc capítols, que contenen 55 articles, dels quals el capítol cinquè, dedicat al règim sancionador, consta de 26 articles, sent així el més ampli amb diferència de la llei. És, per tant, una llei essencialment sancionadora, tant quantitativament com qualitativament. A més, s'aprecia una notable escalada respecte de l'anterior llei, que contenia 12 molt greus, enfront de les 7 del ALSC; 18 infraccions greus, enfront de les 31 del ALSC i, finalment 10 infraccions lleus enfront de les 19 del ALSC. La llei preveu, en fi, 4 disposicions addicionals, una transitòria, una derogatòria i quatre de finals.</p> <p>Analitzada l'estructura de la norma, passem ara al seu contingut. La llei afirma que té per objecte la seguretat ciutadana com a condició essencial per al ple exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques, i la seva salvaguarda, com bé jurídic de caràcter col·lectiu, és funció de l'Estat, amb subjecció a la Constitució i a les lleis. No obstant això, la llei restringeix més enllà del que és raonable l'exercici de drets fonamentals, en particular els drets de reunió i manifestació, la llibertat d'expressió, el ​​dret de vaga i, lluny d'introduir un equilibri en l'ús de les potestats exorbitants de l'administració i el ciutadà, omet tota norma de garantia del ciutadà enfront de l'administració, evitant la identificació dels agents de les Forces i Cossos de Seguretat amb la inconsistent excusa de garantir la seva seguretat, sense exigir-los, en cap passatge de la llei, que portin visible un número identificador quan actuen exercint funcions de seguretat ciutadana, en què és habitual l'ús de la força.</p> <p>D'aquesta manera es propicia la impunitat de les actuacions policials en les que l'ús de la força (art. 5 LO 2 / 86) sigui innecessari i / o desproporcionat, arribant fins i tot a sancionar l'ús d'imatges dels agents que puguin "posar en perill la seva seguretat personal" o "l'èxit de l'operació "(art. 36.3 ALSC) la qual cosa permetrà, d'acord al art.49.1 ALSC el decomís de càmeres o mòbils utilitzats per a la captura d'aquestes imatges, impossibilitant així tota prova dels excessos que aquells puguin cometre en l'exercici de les seves funcions i propiciant la impunitat d'aquestes actuacions.</p> <p>Com a característiques generals de la regulació del ALSC, podem traçar a grans trets les següents:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Augment de les infraccions i agreujament de les sancions</strong>: gairebé es duplica en nombre d'infraccions passant de 30 a 57 infraccions tipificades. Es contenen 36 nous tipus d'infraccions respecte de la norma anterior, s'imposen sancions de fins a 600.000 euros. Per posar un exemple d'actualitat, en el procés per suborn contra l'expresident balear que se segueix davant un tribunal del jurat la pena de multa que demana la fiscalia és de 9.000 euros.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Desproporció en les sancions</strong>: Les sancions s'agreugen en la seva quantia i s'augmenten els terminis de prescripció de les mateixes, sent fins i tot més greus en el cas de les multes que algunes penes imposades a les faltes que el NCP pretén destipificar. A més s'obvia tota referència al patrimoni del sancionat com a criteri de graduació de la sanció que suposa un major càstig a les classes humils i un esperó a les classes benestants per infringir la seguretat ciutadana, ja que proporcionalment els sortirà més barat.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Fugida del control judicial</strong>: S'evita el control ràpid de la justícia penal amb una presumpció d'innocència en el més ampli sentit i es tramet al ciutadà sancionat a la justícia contenciosa, amb pagament de taxes i major demora resolutiva, i amb la càrrega de destruir la presumpció de veracitat del que s'ha declarat pels agents de l'autoritat, el que en la pràctica suposa un complet desincentiu a l'exercici de la tutela judicial efectiva, amanit per la reducció de les sancions al 50% en cas de conformitat. En un altre ordre de coses, si bé podria semblar que despenalitzar algunes faltes és una bona opció, des del principi de la "ultima ratio del dret penal", no ho és si la infracció administrativa corresponent conté major sanció que la infracció penal i sense les mateixes garanties, com passa en múltiples supòsits.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Hipertròfia del preventivisme</strong>: no només es pretén prevenir delictes, sinó també infraccions administratives (art.3.i) ALSC). En aquesta línia també destaca l'abundància d'infraccions de mer perill i la justificació de l'activitat d'intervenció de les FCS pel simple risc, per exemple, de vulnerar normes de l'ordenament jurídic <br class='autobr' /> (vid art. 4.3 ALSC). Hi ha una concreció incorrecta de la seguretat ciutadana en la mera vulneració de normes de l'ordenament jurídic, ja que la infracció d'aquestes normes, mentre no suposin un perill per a persones, béns o la tranquil·litat i l'ordre ciutadà, no serien justificants d'intervenció. A més, en la línia preventivista, l'activitat d'intervenció es justifica pel sol risc o amenaça concret o de comportament objectivament perillós (?) que raonablement sigui susceptible de provocar un perjudici real per a la seguretat ciutadana.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Persecució de formes de protesta ciutadana pacífica</strong>: tancaments, tall de vies públiques, escraches, desplegament de pancartes en edificis públics, manifestacions davant seus parlamentàries sense activitat, manifestacions d'empleats públics amb roba de servei, són perseguits amb una intensitat obsessiva (vinya, entre d'altres: art.35.3, art.35.4, art. 35.5, art. 35.8, art 35.29, art.36.2, art.36.8 ALSC)</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Persecució de l'exercici de drets fonamentals</strong>: com l'exercici de la llibertat d'informació mitjançant les denúncies de corrupció d'autoritats o institucions públiques, que si es consideren calumnioses són susceptibles de sanció immediata (art.36.5 ALSC), el deslluïment lleu de mobiliari urbà: penjar cartells o grafits (art.36.14 ALSC), la recollida de signatures o campanyes de conscienciació mitjançant paradetes (art.36-15 ALSC), les acampades de protesta, tipus moviment 15-M (art. 36.15 ALSC), la vaga, incloent entre els fins de la norma sancionadora la garantia de prestació de serveis essencials a la comunitat (art.3.g) ALSC), la lliure <br class='autobr' /> circulació (art. 19 CE), possibilitant controls, registres, identificacions o escorcolls per investigar tota "acció il·legal o contrària a l'ordenament jurídic idònia per provocar alarma social " (art. 17.2 ALSC)</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Fixació de les bases d'un estat policial</strong>: increment del deure de col·laboració ciutadana amb les FCS sota imposició de sancions (art.16.6; 23 i 35.18 ALSC) i sobreprotecció dels membres de les FCS sense garanties de la seva identificació numèrica en les seves actuacions, facilitant així la impunitat de l'ús de la violència innecessària o desproporcionat.</p> <p>En conclusió, el ​​que revela aquest avantprojecte, al costat del avantprojecte de codi penal, és una escalada repressiva inaudita en els 35 anys de democràcia, que pretén fer callar tota protesta pacífica, blindar el poder polític davant tota crítica i manifestació, i sotmetre als ciutadans al terror punitiu d'un Estat que ha deixat de ser social, que està en plena crisi de democràcia i que fuig del control judicial, <br class='autobr' /> ja que necessita autoprotegir davant una ciutadania cada dia més conscient i informada d'aquesta realitat.</p> <p>(1) Baròmetre del CIS de juliol de 2013, es pot consultar a <a href="http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2980_2999/2993/Es2993.pdf" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2980_2999/2993/Es2993.pdf</a></p> <p><strong> <i>Carlos Hugo Preciado Domènech és magistrat i professor associat de la <br class='autobr' /> URV</i> </strong></p> <p><strong>Informe de l'avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana. Carlos Hugo Preciado. Magistrat:</strong></p> <iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/29264720" width="476" height="400" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no"></iframe> <p><strong>Projecte de reforma del Codi Penal 2013. Anàlisi Carlos Hugo Preciado Doménech, magistrat TSJC:</strong></p> <iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/29264507" width="476" height="400" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no"></iframe></div>