CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/ Confederació General del Treball. Associació de treballadors i treballadores anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària, Catalunya ca SPIP - www.spip.net CGTCatalunya.cat http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L72xH106/siteon0-dc90f.gif http://www.cgtcatalunya.cat/ 106 72 Reedició actualitzada de la Guia antirepressiva de la CGT: Drets i Llibertats per a la Lluita Sindical i Social http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article11633 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article11633 2015-11-29T15:49:02Z text/html ca Coordinació del Catalunya edito Formació Antirepressió Justícia <p>GUIA ANTIRREPRESIVA<br class='autobr' /> Drets i Llibertats per a la Lluita Sindical i Social<br class='autobr' /> Davant la situació de falta de llibertats i de feroç repressió que des del Poder s'està perpetrant per frenar la indignació i la lluita, cada vegada més palesa, de les ciutadanes i ciutadans de l'Estat Espanyol, tornem a reeditar, actualitzada en funció de les noves lleis lliberticides -Llei Mordassa, Reforma del Codi Penal etc.,- que ha promulgat el Govern, la Guia Antirrepresiva “Drets i Llibertats per a la Lluita Social i (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique78" rel="directory">Materials de formació</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot1" rel="tag">edito</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot144" rel="tag">Formació </a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot63" rel="tag">Antirepressió</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot130" rel="tag">Justícia</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L107xH150/arton11633-8f4db.jpg" width='107' height='150' /> <div class='rss_texte'><p><strong>GUIA ANTIRREPRESIVA</p> <p>Drets i Llibertats per a la Lluita Sindical i Social</strong></p> <p>Davant la situació de falta de llibertats i de feroç repressió que des del Poder s'està perpetrant per frenar la indignació i la lluita, cada vegada més palesa, de les ciutadanes i ciutadans de l'Estat Espanyol, tornem a reeditar, actualitzada en funció de les noves lleis lliberticides -Llei Mordassa, Reforma del Codi Penal etc.,- que ha promulgat el Govern, la Guia Antirrepresiva “Drets i Llibertats per a la Lluita Social i Sindical”.</p> <p>Amb l'entrada en vigor de la Llei de Seguretat Ciutadana (Llei Mordassa) i la reforma del Codi Penal, els drets fonamentals de les persones estan desapareixent al territori de l'estat espanyol, i ens trobem de fet en una situació de repressió i falta de llibertats digna de qualsevol dictadura.</p> <p>Amb la finalitat de preservar el pla de les elits dominants en el seu afany d'augmentar les seves taxes de guany -mitjançant la sobre explotació i el robatori per desposesió de la classe treballadora-, el Poder es protegeix mitjançant la repressió que exerceix a través les seves forces repressives.</p> <p>Ni les crítiques de multitud d'Organismes internacionals de drets Humans, ni l'oposició de totes les organitzacions socials i sindicals, així com de la resta dels partits polítics, han impedit que el Govern del PP fent ús de la seva majoria absoluta, ens hagi imposat un règim policial en el qual les forces de seguretat de l'estat tenen, al seu criteri, la capacitat d'imposar sancions administratives al marge del poder judicial, amb el que el dret de defensa s'encareix i dificulta.</p> <p>Davant aquesta situació, nosaltres que diàriament lluitem per la defensa dels nostres drets laborals i socials, que ens oposem als desnonaments que arruïnen la vida a milers de famílies, que defensem els serveis públics propietat de la ciutadania, sanitat, educació, dependència, serveis socials etc., nosaltres i nosaltres que ens rebel·lem davant l'ocupació precària, l'atur que obliga a emigrar a les persones joves, que recolzem a les persones migrants obligades a sortir del seu país per la situació de persecució i misèria, conseqüència de l'espoli i les guerres afavorides per l'avarícia de les elits neoliberals dels estats, “pretesament democràtics”, d'occident, som nosaltres, les persones del poble treballador els qui tenim el poder de canviar aquesta situació mitjançant la desobediència i la mobilització no consentint ni confirmant les seves lleis amb el nostre silenci.</p> <p>Amb l'edició d'aquesta Guia, elaborada amb l'esforç del gabinet jurídic confederal, en la qual es desgranen les diferents situacions amb les quals ens podem trobar en la nostra lluita quotidiana per la defensa dels nostres drets, posem a la disposició de les i els militants de CGT i dels moviments socials, una eina de defensa i consulta per a les situacions que es puguin produir per l'acció de les forces de seguretat de l'Estat, tant en les lluites reivindicatives en les empreses, com en els entorns de la lluita social.</p> <p><strong>Secretaria de Comunicació SP CC CGT </strong></p> <iframe src="//www.slideshare.net/slideshow/embed_code/key/rPCeuqJ0UCTOdm" width="668" height="714" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" style="border:1px solid #CCC; border-width:1px; margin-bottom:5px; max-width: 100%;" allowfullscreen> </iframe> <div style="margin-bottom:5px"> <strong> <a href="//www.slideshare.net/CGTCatalunya/guia-antirepressiva-de-la-cgt-drets-i-llibertats-per-a-la-lluita-sindical-i-social" title="Guia antirepressiva de la cgt: drets i llibertats per a la lluita sindical i social" target="_blank">Guia antirepressiva de la cgt: drets i llibertats per a la lluita sindical i social</a> </strong> from <strong> <a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/guia-antirepressiva-de-la-cgt-drets-i-llibertats-per-a-la-lluita-sindical-i-social" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/guia-antirepressiva-de-la-cgt-drets-i-llibertats-per-a-la-lluita-sindical-i-social</a> <p>Per descarregar-la:<br class='autobr' /> <a href="http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/guia_antirepresiva_2016-web.pdf" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow'>http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/guia_antirepresiva_2016-web.pdf</a></p> <p>>>> <strong>La teniu en document adjunt o us la podeu descarregar al web <a href="http://www.in-formacioncgt.info/juridico-sind/guias/guia%20antirepresiva%202016-web.pdf" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.in-formacioncgt.info/juridico-sind/guias/guia%20antirepresiva%202016-web.pdf</a></strong></p></div> La PACD elabora l'informe 'Independents de qui?' per situar la qüestió del deute en el debat sobre la independència http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article10642 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article10642 2014-10-15T22:38:43Z text/html ca Coordinació del Catalunya Crisi Situació econòmica Retallades Economia Formació Moviments Socials pobresa <p>La Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) ha endegat la campanya "Independents de qui?" amb l'objectiu de situar, de forma crítica i rigorosa, la qüestió del deute en el debat sobre el dret a decidir i la independència.<br class='autobr' /> L'informe “Independents de qui?” cerca analitzar les principals dades i informacions que ens poden ajudar a entendre l'evolució del deute públic català. Aportarà anàlisis sobre qui son els creditors del govern català o qui ha sortit guanyant més amb emissions de deute com les (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique78" rel="directory">Materials de formació</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot87" rel="tag">Crisi</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot83" rel="tag">Situació econòmica</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot96" rel="tag">Retallades</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot121" rel="tag">Economia</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot144" rel="tag">Formació </a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot120" rel="tag">Moviments Socials</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot134" rel="tag">pobresa</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH107/arton10642-f0680.jpg" width='150' height='107' /> <div class='rss_texte'><p>La Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) ha endegat la campanya "Independents de qui?" amb l'objectiu de situar, de forma crítica i rigorosa, la qüestió del deute en el debat sobre el dret a decidir i la independència.</p> <p>L'informe “Independents de qui?” cerca analitzar les principals dades i informacions que ens poden ajudar a entendre l'evolució del deute públic català. Aportarà anàlisis sobre qui son els creditors del govern català o qui ha sortit guanyant més amb emissions de deute com les anomenades de “bons patriòtics”. L'informe analitza també l'evolució de les retallades en front a l'increment de pagament de deute, o l'impacte de certes mesures fiscals en el procés d'endeutament.</p> <p>L'informe respon a la necessitat de conèixer, com a poble, on s'estan destinant els recursos que haurien de garantir drets com el dret a la salut o l'educació. Només coneixent com s'ha arribat a aquesta situació podem avaluar quines sortides tenim. L'informe ha d'ajudar també a abordar la qüestió de la possible il•legitimitat del deute i de la priorització del seu pagament per sobre d'altres despeses. Però aquest informe no és ni pretén ser una auditoria del deute, ni molt menys una auditoria ciutadana. És una aportació que fem des de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute a Barcelona per a que pugui servir per engegar processos d'auditoria ciutadana a nivell català.</p> <p>Per a més informació sobre la campanya “Independents de qui?” i sobre la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic auditoriabcn@gmail.com o de twitter @IndepesDeQui</p> <p>Han creat un web per a visualitzar les dades del deute català que ofereix informació més detallada que la web de transparència de la Generalitat de Catalunya. El web és <a href="http://independentsdequi.cat/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://independentsdequi.cat/</a></p> <p><strong>INFORME SOBRE EL DEUTE PÚBLIC A CATALUNYA: INDEPENDENTS DE QUI?</strong></p> <iframe src="//www.slideshare.net/slideshow/embed_code/40442391" width="476" height="400" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no"></iframe> <p>El teniu en format pdf a:</p> <p><a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/informe-sobre-el-deute-pblic-de-catalunya-independents-de-qui-9n2014" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/informe-sobre-el-deute-pblic-de-catalunya-independents-de-qui-9n2014</a><br class='autobr' /> <a href="http://independentsdequi.cat/wp-content/uploads/2014/10/Independets-de-qui.pdf" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://independentsdequi.cat/wp-content/uploads/2014/10/Independets-de-qui.pdf</a></p></div> Salut laboral i funcions dels delegats i delegades de Prevenció http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article10581 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article10581 2014-09-23T08:43:43Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Seus de la CGT Catalunya Administració Pública Alimentació, Comerç i Hostaleria Transports i Comunicacions Ensenyament Espectacles, Informació, Paper i Arts Gràfiques Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos Construcció, Fusta, Cerámica i Suro Metall Camp, Agricultura i Pesca Energia, Mineria, Químiques i Afins Neteja Tèxtil, Pell i Derivats Sanitat <p>Salut laboral i funcions dels delegats i delegades de prevenció. <br class='autobr' /> Material de formació de Salut Laboral de CGT Catalunya: <br class='autobr' /> Més informació:<br class='autobr' /> TWITTER SALUT LABORAL CGT CATALUNYA<br class='autobr' /> PÀGINA FACEBOOK SALUT LABORAL CGT CATALUNYA<br class='autobr' /> PÀGINA FORMACIÓ CGT CATALUNYA</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique78" rel="directory">Materials de formació</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot124" rel="tag">Seus de la CGT Catalunya</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot13" rel="tag">Administració Pública</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot19" rel="tag">Alimentació, Comerç i Hostaleria</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot11" rel="tag">Transports i Comunicacions</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot31" rel="tag">Ensenyament</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot32" rel="tag">Espectacles, Informació, Paper i Arts Gràfiques</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot28" rel="tag">Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot30" rel="tag">Construcció, Fusta, Cerámica i Suro</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot24" rel="tag">Metall</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot29" rel="tag">Camp, Agricultura i Pesca</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot9" rel="tag">Energia, Mineria, Químiques i Afins</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot33" rel="tag">Neteja</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot35" rel="tag">Tèxtil, Pell i Derivats</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot34" rel="tag">Sanitat</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH113/arton10581-73b64.jpg" width='150' height='113' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Salut laboral i funcions dels delegats i delegades de prevenció. </strong></p> <p>Material de formació de Salut Laboral de CGT Catalunya:</p> <iframe src="//www.slideshare.net/slideshow/embed_code/39412744" width="476" height="400" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no"></iframe> <p><strong>Més informació:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <a href="https://twitter.com/Salut_Lab_CGT" class='spip_out' rel='external'>TWITTER SALUT LABORAL CGT CATALUNYA</a></p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <a href="https://www.facebook.com/salutlaboralcgtcatalunya" class='spip_out' rel='external'>PÀGINA FACEBOOK SALUT LABORAL CGT CATALUNYA</a></p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <a href="http://formaciocgt.net/" class='spip_out' rel='external'>PÀGINA FORMACIÓ CGT CATALUNYA</a></strong></p></div> Informe d'Ainhoa Martín, advocada de CGT-LKN, sobre el projecte de Reial Decret pel que es regularan determinats aspectes de la gestió i control dels processos per incapacitat temporal http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article10079 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article10079 2014-02-26T23:30:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Formació Salut Laboral <p>ÚLTIMES MODIFICACIONS EN LA GESTIÓ I CONTROL DELS PROCESSOS D'INCAPACITAT TEMPORAL.<br class='autobr' /> Si bé al principi la idea era elaborar un estudi sobre el projecte del “Reial decret pel qual es regulen determinats aspectes de la gestió i control dels processos per incapacitat temporal en els primers tres-cents seixanta-cinc dies de la seva durada”, l'últim esborrany del qual va ser fet públic pel govern espanyol el 10 d'octubre de 2013, l'estratègia seguida per aquest per a efectuar les modificacions que ha (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique78" rel="directory">Materials de formació</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot144" rel="tag">Formació </a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot81" rel="tag">Salut Laboral</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH105/arton10079-6bf3b.jpg" width='150' height='105' /> <div class='rss_texte'><p><strong>ÚLTIMES MODIFICACIONS EN LA GESTIÓ I CONTROL DELS PROCESSOS D'INCAPACITAT TEMPORAL. </strong></p> <p>Si bé al principi la idea era elaborar un estudi sobre el projecte del “Reial decret pel qual es regulen determinats aspectes de la gestió i control dels processos per incapacitat temporal en els primers tres-cents seixanta-cinc dies de la seva durada”, l'últim esborrany del qual va ser fet públic pel govern espanyol el 10 d'octubre de 2013, l'estratègia seguida per aquest per a efectuar les modificacions que ha decidit introduir en la matèria obliga a ampliar l'objecte d'estudi.</p> <p>En resum, aquest últim esborrany (molt suavitzat respecte a les propostes anteriors, que eren molt més ambicioses, i pràcticament equiparaven en funcions i poders a les mútues i als sistemes públics de salut respecte als processos d'incapacitat temporal) versa sobre matèries que difícilment podran ser modificades per reial decret (conté disposicions contràries, entre unes altres, a la Llei General de la Seguretat Social, i la llei només podrà modificar-se per altra llei).</p> <p>Alertat que aquest era un dels arguments que anaven a esgrimir-se per part de col·lectius que van anunciar accions contra aquesta norma, i sabent que, efectivament, era un dels seus punts flacs, es decideix treure del mateix part del seu articulat i incloure'l en altres normes, que si tinguin rang de llei, per a evitar tenir problemes per qüestions de forma.</p> <p>La resta continua formant part del projecte de Reial decret, que a data d'avui segueix sense aprovar-se, i del que no hi ha hagut notícies des de mitjans del mes de desembre, encara que tot fa suposar que no trigarà en haver-les, perquè la bretxa ja s'ha obert, i necessiten d'aquest Reial decret per a donar-li contingut.</p> <p>Per tant, i com cada part del text a analitzar es troba en una situació molt distinta (algunes aprovades ja, altres en tràmit parlamentari, i altres, esperant que s'aprovi el reial decret projectat), abordem els aspectes més importants dividint-los en tres blocs, segons el tràmit que se'ls ha donat o se'ls està donant.</p> <p><strong>>>> Teniu l'informe complet en document adjunt o al web <a href="http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/noticias-cgt/ultimas-modificaciones-en-la-gestion-y-control-de-los-procesos-de-incapaci" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/noticias-cgt/ultimas-modificaciones-en-la-gestion-y-control-de-los-procesos-de-incapaci</a></strong></p> <p>Si bé en un principi la idea era elaborar un estudi sobre el projecte del "Real Decret pel qual es regulen determinats aspectes de la gestió i control dels processos per incapacitat temporal en els primers 365 dies de la seva durada", el últim esborrany va ser fet públic pel Govern el 10 d'octubre de 2013, l'estratègia seguida per aquest per efectuar les modificacions que ha decidit introduir en la matèria obliga a ampliar l'objecte d'estudi.</p> <p>En resum, aquest últim esborrany (molt suavitzat respecte a les propostes anteriors, que eren molt més ambicioses, i pràcticament equiparaven en funcions i poders a les mútues i als sistemes públics de salut respecte als processos d'incapacitat temporal) versa sobre matèries que difícilment podran ser modificades per reial decret (conté disposicions contràries, entre d'altres, a la Llei General de la Seguretat Social, i la llei només es pot modificar per una altra llei). Alertat que aquest era un dels arguments que anaven a esgrimir per part de col · lectius que van anunciar accions contra aquesta norma, i sabent que, efectivament, era un dels seus punts flacs, es decideix treure del mateix part del seu articulat i incloure'l en altres normes, que sí tinguin rang de llei, per evitar tenir problemes per qüestions de forma. La resta continua formant part del projecte de Reial Decret, que a data d'avui segueix sense aprovar-se, i del qual no hi ha hagut notícies des de mitjan mes de desembre, encara que tot fa suposar que no trigarà a haver, perquè la bretxa ja s'ha obert, i necessiten d'aquest Reial decret per donar-li contingut.</p> <p>Per tant, i com cada part del text a analitzar es troba en una situació molt diferent (algunes aprovades ja, altres en tràmit parlamentari, i altres, esperant que s'aprovi el Reial decret projectat), abordem els aspectes més importants dividint-los en tres blocs, segons el tràmit que se'ls ha donat o se'ls està donant:</p> <p>Primer Bloc: Modificacions en matèria d'incapacitat temporal per contingències comunes incloses en la Llei de pressupostos generals de l'Estat per a 2014, i per tant, ja aprobadas2:</p> <p>S'ha aprofitat la Llei 2/2013 de 23 de desembre de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2014 per introduir modificacions en matèria de prestacions de la Seguretat Social, entre les quals es troba una de les mesures més polèmiques i perilloses que contenia el projecte de Reial Decret en el seu esborrany de 10 d'octubre de 2013: la suspensió cautelar del dret a cobrar la prestació en cas d'incompareixença a una convocatòria de reconeixement mèdic de l'INSS o de les mútues.</p> <p>Estableix el nou apartat 3 de l'article 132 de la LGSS que "la incompareixença del beneficiari a qualsevol de les convocatòries realitzades pels metges adscrits a l'INSS oa les MATMPSS per a l'examen i reconeixement mèdic produirà la suspensió cautelar del dret, a fi de comprovar si aquella va ser o no justificada.</p> <p>Reglamentàriament es regularà el procediment de suspensió del dret i els seus efectes ".</p> <p>L'article 10 del projecte de Reial Decret, sota el títol de "Requeriment als treballadors per reconeixement mèdic", recollia això, ia més ho desenvolupava, concretant quina seria la regulació del procediment i els seus efectes. El que passa és que aquesta és una de les matèries que, com apuntem al principi, no podien regular per la via del reial decret, ja que va en contra de, entre altres, una llei, la de la</p> <p>Seguretat Social (i dels principis bàsics del procediment administratiu sancionador): sanciona la treballadora sense que aquesta hagi estat tan sols escoltada.</p> <p>Per això, el Govern ha inclòs en una llei (la de Pressupostos Generals de l'Estat), la línia general, la figura de la suspensió del dret. I suposem que el contingut concret que es doni a aquest procediment serà el que es recull en l'article 10 de l'esborrany del projecte de Reial Decret.</p> <p>Si bé fins ara la incompareixença no justificada a aquests reconeixements portava com a conseqüència l'extinció de la prestació econòmica, quan l'òrgan que l'havia proposat comprovava la inassistència concedia el termini de 10 dies perquè la treballadora pogués justificar la seva absència. Només en el cas que aquesta no quedés degudament justificada es procedia a l'extinció del dret. Doncs bé, la reforma que es planteja ara part de la presumpció que quan una treballadora no va a una d'aquestes cites no té raons per a això (ho fa per deixadesa, mandra o perquè està cometent un frau, treballant en negre, etc) .</p> <p>Criminalitza la persona malalta. Per això, constatada la incompareixença, es procedeix a la immediata suspensió de la prestació. I un cop suspesa, es concedeix a la interessada el termini de deu dies per al · legar.</p> <p>A la pràctica això significa que fins i tot aquella persona que tingui raons absolutament justificades per no haver acudit (imaginem que no els hagi arribat a temps la citació perquè la mútua no la va enviar a temps, o que es trobin ingressades a l'hospital, o en repòs absolut prescrit mèdicament), són privades temporalment de la seva prestació. Una privació que poden aixecar si justifiquen aquesta absència. El que desconeixem és quant de temps trigarà a resoldre aquesta justificació, i per tant quant de temps estarà la treballadora sense percebre cap quantitat.</p> <p>Per descomptat, en l'últim esborrany de projecte de Reial Decret (que com hem apuntat és la regulació pretesa pel Govern), no s'imposa, ni l'INSS ni a les mútues, cap termini per resoldre, de manera que hem d'entendre que regiran els terminis generals, de manera que l'entitat tindrà un mes per contestar.</p> <p>Per tant, durant tot aquest termini la beneficiària podria veure privada de la percepció d'una prestació que per llei li correspon.</p> <p>Però és que a més, en els processos d'incapacitat temporal per contingències comunes gestionats per les mútues, aquestes decidiran quan l'absència és o no justificada, cursant en el cas que entenguin que no ho és, l'extinció de la prestació.</p> <p>Imaginem quin grau d'objectivitat cal esperar de les mútues en la presa d'aquestes decisions quan són elles les que han d'abonar les prestacions sobre la continuïtat poden decidir, com diem, amb força grau de discrecionalitat.</p> <p>S'erigeixen, doncs, en jutge i part. Els perjudicis que això ocasionarà a les treballadores, i concretament a un col · lectiu especialment vulnerable com són aquelles que estan immerses en processos de malaltia, són més importants dels que pugui semblar. De fet, es dóna a l'INSS ia les mútues un mecanisme de pressió perfecte, situant a les beneficiàries de les prestacions en una inseguretat tal, que sovint les forçarà a renunciar als seus processos de baixa i tornar al seu lloc de treball, per, encara que sigui a costa de renunciar al seu dret a la salut, assegurar-se un suport que no saben quan rebran tot i que la seva absència a un dels molts reconeixements estigui perfectament justificada. No podem oblidar que enlloc s'estableix un límit al nombre de revisions a les que es pot ser convocada.</p> <p>Respecte a l'entrada en vigor d'aquestes modificacions hem de dir que queda en suspens fins que es desenvolupi reglamentàriament, i per tant, sembla, fins que s'aprovi el Reial Decret que actualment es troba en projecte.</p> <p>No obstant això, i encara que l'entrada en vigor no sigui immediata, no podem oblidar que la mesura ja ha estat aprovada, i ja forma part de la legislació que regeix el nostre sistema de Seguretat Social.</p> <p>Segon Bloc:</p> <p>Preceptes del projecte de Reial Decret que han passat a signar part de l'avantprojecte de la Llei de Mútues:</p> <p>Altres punts especialment sensibles que conté el projecte de Reial decret han passat a formar part de l'Avantprojecte de la Llei de Mútues, aprovat pel Consell de Ministres el 20 de desembre de 2013, que en breu iniciarà la seva tramitació parlamentària. La figura de la suspensió cautelar de la prestació a la qual hem fet referència no és l'única modificació d'una llei que el Govern pretenia introduir per mitjà del Reial</p> <p>Decret, quan com ja hem dit, la llei només podrà modificar-se per llei. Per això, ha extret diversos articles d'aquest esborrany per incloure'ls en un projecte més ambiciós (l'abast concret no arribem a concretar, ja que el text no s'ha fet encara públic), i que, sota el títol de Llei de Mútues, i a més d'altres qüestions, ve a atorgar a les mútues la capacitat, sinó directa (com es va pretendre en algun dels esborranys del projecte de Reial Decret) si indirecta, per emetre parts d'altes mèdiques en processos d'incapacitat temporal per contingències comunes.</p> <p>Com diem, la línia vermella que el Govern no podia creuar era concedir a les mútues (que encara sostingudes per fons públics no deixen de ser ens privats, i més concretament associacions empresarials) la potestat de posar fi a un procés d'incapacitat temporal la gestió correspon exclusivament als poders públics. L'article 68 de la LGSS només concedeix a les mútues el paper de meres col · laboradores en la gestió de la prestació, però deixant en exclusiva tota decisió assistencial i prestacional en mans de la Seguretat Social.</p> <p>Doncs bé, no podent privatitzar tan a les clares les competències pel que fa a processos d'incapacitat per contingències comunes es refereix, l'avantprojecte de llei proposa just això, però fent una volta per esquivar les incompatibilitats legals, ia més, com exposarem més tard , obsequiant a les mútues amb un benefici extra.</p> <p>En els processos derivats de contingències comunes la mútua, efectivament, no podrà cursar una alta mèdica. Però ara sí que podrà proposar a la Inspecció Mèdica del Servei Públic de Salut que estigui tractant el procés. Això no seria un problema si no fos perquè la proposta del Govern és que, si en el termini de cinc dies des que la Inspecció rep la proposta la Mútua no rep resposta, s'entén que la proposta d'alta ha estat estimada, i des d'aquest mateix moment si podrà cursar l'alta. S'implanta doncs el silenci positiu contrari als interessos de l'administrat.</p> <p>Les crítiques que es poden fer a aquest invent són moltes. I algunes de les més contundents les ha fet la Federació d'Associacions d'Inspecció de Serveis Sanitaris (per tant, professionals del sistema públic de salut que són els que tenen la competència de contestar a les propostes de les mútues), que en comunicat de data 31 d'octubre de 2013, alerta que complir aquests requeriments en tan escàs termini és pràcticament inviable amb els mitjans que tenen, de manera que es corre el risc que moltes propostes d'alta quedin sense contestar, no perquè estiguin d'acord amb elles, sinó perquè resulti materialment impossible el seu estudi.</p> <p>Si la competència sanitària correspon als serveis públics de salut, no té cap sentit que pugui posar fi al procés d'incapacitat temporal un tercer que no està involucrat en absolut en el procés mèdic. A més, no podem oblidar que aquest tercer, la mútua, no és una administració pública, i per tant no està subjecta als principis que ordenen l'actuació dels poders públics (per exemple, el servir objectivament els interessos generals).</p> <p>Cal preguntar-se quin és el paper de la interessada en tot aquest procés. Doncs bé, cap. Tot això passa a l'esquena. En cap moment s'ha contemplat la possibilitat (menys encara l'obligació) que ni la mútua ni la inspecció del servei de salut corresponent posin en coneixement de la persona que el seu procés està sent objecte de revisió. La primera notícia que tindrà serà l'alta cursada per la mútua. Una alta, per cert, no motivada, ja que el seu únic motiu és el silenci de la Inspecció.</p> <p>Es contempla també en l'esborrany de projecte de Reial Decret que en cas que la Inspecció denegui l'alta sol · licitada per la mútua, aquesta encara pot proponérsela a la Inspecció de l'INSS, ampliant així les possibilitats que l'alta, finalment, es produeixi.</p> <p>En aquesta segona instància, perquè es produeixi l'alta l'INSS ha de resoldre expressament.</p> <p>Per acabar l'anàlisi d'aquest punt, reprenem la idea que vam deixar apuntada abans que aquest invent perquè les mútues donin les altes per la porta del darrere els reportava un benefici, un benefici que de fet no tindrien si se'ls reconegués la potestat d'cursar altes directament: amb el procediment que s'acaba d'aprovar la mútua que decideixi de facto una alta mèdica no haurà de fer-se càrrec de les responsabilitats que puguin sorgir si finalment aquesta resulta indeguda (imaginem que la persona que ha rebut l'alta no ha recuperat realment la seva capacitat laboral i pateix un accident en tornar a la feina), perquè legalment no serà ella qui hagi pres la decisió, sinó només qui la va proposar. La responsabilitat pels danys en la salut de la pacient anirà a càrrec del sistema públic de salut; els inspectors, probablement, no van tenir mitjans per avaluar la situació real d'aquesta persona.</p> <p>Una altra de les novetats que inclou l'avantprojecte de la Llei de Mútues és el reconeixement de la potestat de la mútua de controlar els processos d'incapacitat temporal per contingències comunes, no ja a partir del setzè dia, com fins ara, sinó des del primer.</p> <p>Es tracta d'una mesura clarament orientada a desincentivar les baixes de curta durada, en què el Govern s'entesta a intuir frau. La mútua podrà convocar reconeixements mèdics des del primer dia de baixa, multiplicant les molèsties a la persona interessada.</p> <p>Tercer Bloc: El contingut de l'esborrany de data 10 d'octubre de 2013 del projecte de Reial Decret pel qual es regulen determinats aspectes de la gestió i control dels processos d'incapacitat temporal en els primers 365 dies de durada, que no han estat inclosos en cap de les normes ja exposades: A més de l'anterior, el Govern pretén incloure més modificacions pel que fa a la gestió i control dels processos d'incapacitat temporal es refereix. Un exemple és la nova regulació que es pretén del model actual d'expedició de parts de confirmació per part dels equips d'atenció primària. Queda enrere l'esquema segons el qual la treballadora acudiria al quart dia de baixa per rebre el primer part, i cada set dies a partir d'aquest per anar rebent els següents. L'esborrany del projecte de Reial Decret diferencia els tràmits per obtenir els parts de confirmació segons el tipus de procés:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Si deriva de contingències professionals, cada part de confirmació, des del primer, s'emetrà cada set dies naturals.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Si deriva de contingències comunes, dependrà de la durada prevista del procés:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Si es preveu que duri menys de cinc dies el comunicat de baixa i alta s'emetrà en el mateix acte mèdic, sense perjudici que la treballadora, durant aquest període demani el seu reconeixement mèdic i es decideixi allargar la baixa.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Si la durada estimada és de 5 a 30 dies naturals, el primer comunicat de confirmació no podrà demorar-se més de set dies naturals, ni els següents més de catorze entre si.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Si s'estima que l'alta pugui recaure entre el dia 31 i el 60 de baixa, haurà de rebre el primer informe com a molt tard el setè dia d'IT, i els següents amb un màxim de vint dies de diferència entre ells.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Finalment, per a les trucades IT llargues (amb una durada estimada de més de 60 dies), la primera revisió tindrà lloc abans de transcorreguts catorze dies, i les següents, com a màxim cada trenta-cinc.</p> <p>La durada estimada de cada procés vindrà establerta per unes "taules de durades estàndards per patologies", que s'elaboraran tenint en compte edats, professions i sexe.</p> <p>Segons l'exposició de motius de l'esborrany, el que es pretén amb tot això és causar menys molèsties a les pacients i evitar tràmits burocràtics innecessaris. No obstant això, difícilment s'estalviarà burocràcia quan és la mateixa norma la que assigna als equips d'atenció primària les obligacions d'elaborar una sèrie d'informes complementaris de tant en tant justificant la subsistència de la incapacitat temporal (informes que abans no requerien). Si no s'ha volgut estalviar treball al personal mèdic, però sí que s'ha retallat, i molt, el temps compartit entre aquest personal i els seus pacients, potser el veritable objectiu és deshumanitzar el procés, i dificultar que s'estableixin llaços entre els dos. Sempre serà més fàcil negar baixes, o posposar proves quan tot just s'ha tingut contacte amb la persona malalta.</p> <p>D'altra banda, aquest esborrany no només no aclareix l'embolic de procediments de reclamació contra altes mèdiques i determinacions de contingències (bé podien unificar per tal de salvaguardar la seguretat jurídica de les interessades) sinó que a més augmenta la casuística: ara les discrepàncies que la beneficiària pugui tenir respecte a la consideració inicial de contingència comuna atorgada al seu procés podrà reclamar davant l'INSS en el termini dels deu dies següents al lliurament de l'informe de la mútua en què així es faci constar.</p> <p>La proposta més perillosa que continua en l'esborrany de 10 d'octubre de 2013, i que no ha estat inclosa a data d'avui en una altra norma, es conté en el seu article 9. Aquest ve a donar accés total i il · limitat a la Inspecció de l'INSS "a la totalitat de la història clínica informatitzada, tant d'atenció primària com d'atenció especialitzada, de tots els treballadors del sistema de la Seguretat Social (...)".</p> <p>En una primera lectura d'aquest precepte ens plantegem dues objeccions: la primera és que l'INSS no és un organisme sanitari, sinó prestacional, i que en aquests casos exerceix de jutge respecte a les decisions dels facultatius dels equips d'atenció primària. Per tant, les dades que obtingui no estan destinats a millorar un procés de curació, sinó a qüestionar la tasca de les professionals del Sistema Públic de Salut.</p> <p>La segona, és que no només es permet l'accés a dades sobre el procés a valorar, sinó a absolutament totes les dades de les històries clíniques, fins i tot de qui mai ha estat immersa en un procés d'incapacitat. Com diem, no hi ha cap límit, cap condició, l'accés a aquesta informació.</p> <p>En els esborranys anteriors es reconeixia aquest dret també a les mútues.</p> <p>Afortunadament aquest desvari ha estat rectificat, doncs, si posar aquestes dades en mans de l'INSS pot vulnerar la Llei Orgànica de Protecció de Dades i la Llei d'Autonomia del Pacient (entre d'altres), imaginem el que suposaria que les mútues tinguessin accés.</p> <p>Efectivament, aquesta cessió incondicional a la inspecció de l'INSS per accedir a qualsevol història clínica posa en risc la confidencialitat i privacitat de les dades de les pacients. A més, i segons denuncien els membres d'equips d'atenció primària, pot provocar que molts pacients ocultin dades importants per témer que quedin en el seu historial, i fins i tot la resistència i autocensura de moltes professionals a l'hora d'emplenar les històries amb aquella informació que pugui ser sensible, amb l'evident perjudici que això comportarà a la salut de les pacients.</p> <p>Finalment, sembla interessant portar a col · lació una de les reivindicacions que la</p> <p>Federació d'Associacions d'Inspeccions de Serveis Sanitaris (a la qual ja ens hem referit abans) realitzava des de fa molt temps, i que per descomptat l'esborrany no recull: els serveis públics de salut (ni els serveis d'atenció primera ni els de especialitzada ) no tenen accés als expedients mèdics de les mútues en casos d'accidents de treball i malalties professionals. Això, lluny de protegir la pacient, ve a impedir, en la pràctica, demostrar que un procés d'incapacitat que una mútua deriva al sistema públic per qualificar-lo de contingències comunes prové en realitat d'un accident laboral o d'una malaltia professional. Sense tenir accés a les proves i les dades que obren en mans de la mútua, sovint la metgessa de capçalera no pot sinó creure el que la mútua diu respecte a la causa del procés. S'estima, segons dades fetes públiques per la Federació esmentada, que més del 20% dels processos que es tramiten com a derivats de contingències comunes tenen origen, en realitat en contingències professionals. No obstant això, ningú ha volgut córrer aquest vel de foscor que cobreix a les mútues en aquests menesters.</p> <p>Sobre la possible actuació de la representació de les treballadores:</p> <p>De totes les modificacions que s'han aprovat o que estan en via de fer-ho cap és, en realitat, susceptible de ser negociada sindicalment en l'àmbit de les empreses, ni dels convenis col · lectius. Per recapitular, el procediment de proposar les altes mèdiques a la Inspecció del servei públic de salut de què es tracti, és una potestat que la llei concedeix a les mútues, ia la qual no renunciaran. El mateix hem de dir de la possibilitat de suspendre la prestació i tot abans de saber si una absència a un reconeixement està justificada. En qualsevol cas les empreses poc han de dir a tot això. Tenint en compte que les empreses trien amb quina mútua contracten les seves contingències, podria intentar, com a molt, que l'empresa, en contractar amb una d'elles, exigís compromisos sobre, per exemple, cadència màxima de cites per a reconeixements mèdics, o l'abonament de les despeses ocasionades a qui hagi d'acudir a ells. La mútua i l'empresa sí que poden incloure aquest tipus d'acords en la seva relació contractual. Però no ens enganyem: les mútues, almenys a data d'avui, no han trencat el mercat, i totes respecten oferir les mateixes condicions. Però pot merèixer la pena intentar-ho.</p> <p>Respecte a l'accés a la història clínica de les treballadores, almenys per ara només es concedeix a l'INSS, ja que com hem dit el precepte que atorgava aquest poder a les mútues ha desaparegut l'últim esborrany. Per tant, i sent l'administració, s'escapa del nostre àmbit de negociació.</p> <iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/31811671" width="479" height="511" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" style="border:1px solid #CCC; border-width:1px 1px 0; margin-bottom:5px; max-width: 100%;" allowfullscreen> </iframe> <div style="margin-bottom:5px"> <strong> <a href="https://www.slideshare.net/CGTCatalunya/ltimas-modificaciones-en-la-gestin-y-control-de-los-procesos-de-incapacidad-temporal" title="úLtimas modificaciones en la gestión y control de los procesos de incapacidad temporal. CGT LKN" target="_blank">úLtimas modificaciones en la gestión y control de los procesos de incapacidad temporal. CGT LKN</a> </strong> from <strong><a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya" target="_blank">CGT Catalunya</a></strong> </div></div> Les propostes sobre les pensions i les trampes que plantegen http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9907 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9907 2014-01-08T00:00:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Formació Documentació i estudis pensions Economia <p>Síntesi per a gent amb pressa<br class='autobr' /> Cal reformar les pensions?<br class='autobr' /> No és veritat que el tema de les pensions tingui relació amb la crisi. Els poders polítics i econòmics ja plantejaven aquesta qüestió molt abans de la crisi actual.<br class='autobr' /> Totes aquestes reformes, totes, i la que ara es proposa, estableixen mesures per disminuir les pensions. Rebaixes sobre rebaixes. Cada vegada hi ha més pensionistes perquè la gent viu més anys, i cada vegada hi ha menys cotitzants perquè hi ha menys població en edat de treballar. (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique78" rel="directory">Materials de formació</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot144" rel="tag">Formació </a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot142" rel="tag">Documentació i estudis</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot133" rel="tag">pensions</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot121" rel="tag">Economia</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH134/arton9907-ae8ed.jpg" width='150' height='134' /> <div class='rss_texte'><H3><strong>Síntesi per a gent amb pressa</strong></H3> <p><strong>Cal reformar les pensions?</strong></p> <p>No és veritat que el tema de les pensions tingui relació amb la crisi. Els poders polítics i econòmics ja plantejaven aquesta qüestió molt abans de la crisi actual.</p> <p>Totes aquestes reformes, totes, i la que ara es proposa, estableixen mesures per disminuir les pensions. Rebaixes sobre rebaixes. Cada vegada hi ha més pensionistes perquè la gent viu més anys, i cada vegada hi ha menys cotitzants perquè hi ha menys població en edat de treballar. Així ens diuen que no hi haurà diners per pagar les pensions públiques. S'estén l'alarma social.</p> <p>Les “solucions” recents: el factor de sostenibilitat FEI i FRA:</p> <p>● FEI (Factor d'Equitat Intergeneracional): tots els nous jubilats veuran reduir-se l'import a cobrar de la pensió per cada any que augmenta l'esperança de vida.<br class='autobr' /> ● FRA (Factor de Revalorització Anual): afecta a TOTS els jubilats. S'elimina la revalorització per l'IPC i es substitueix per una complicada fórmula amb moltes variables econòmiques (bastant difícil d'entendre). Amb tot, el valor real, la capacitat de compra de la pensió disminuirà cada any.<br class='autobr' /> Pretenen aprovar aquesta reforma el mes de setembre. Per què tanta pressa si, en tot cas, el problema és a mig o llarg termini?</p> <p>Les trampes d'aquests arguments:</p> <p>● Per què ha d'estar equilibrat el pressupost de les pensions quan per altres partides no es proposa l'equilibri?<br class='autobr' /> ● Per què les pensions s'han de pagar no més amb les cotitzacions dels treballadors?<br class='autobr' /> ● Per què no consideren augmentar els ingressos?<br class='autobr' /> ● El número de treballadors no importa, importa la riquesa que produeixen.<br class='autobr' /> ● Les pensions no han tingut dèficit fins el 2012 i aquest any, a més, ha estat un dèficit baix.<br class='autobr' /> ● Quant ha costat el rescat bancari? Les polítiques d'ajust estan fent pagar els problemes que genera el sistema capitalista als pensionistes i els usuaris d'altres serveis socials.<br class='autobr' /> ● ... i molts altres arguments que rebaten els de “la crisi de les pensions”.<br class='autobr' /> En resum, la crisi de les pensions públiques no és una veritat tècnica. És una construcció política i ideològica. Si es considera el tema en tota la seva amplitud, aquesta crisi no existeix. Amb voluntat política i social, la “crisi de les pensions” pot resoldre's sense disminuir-les.</p> <p><strong>Les pensions privades</strong></p> <p>● Els suposats “experts” recomanen que es contractin pensions privades. No només pensions privades individuals sinó pensions col·lectives (d'empresa).<br class='autobr' /> ● Les pensions privades han augmentat ràpidament els últims anys, però les entitats financeres es queixen que no contractem suficients pensions privades perquè ja ens cobreixen les públiques.<br class='autobr' /> ● A les pensions privades se'ls concedeix importants desgravacions fiscals. Si no hi ha diners per les pensions públiques, per què es desgraven les pensions privades?<br class='autobr' /> ● Una proposició econòmicament ruïnosa, d'enorme risc, baixa rendibilitat, molt cares de gestionar i afavorint els més rics. A qui beneficia?<br class='autobr' /> ● Divideix encara més la societat entre rics, que estalvien molt i, a més, es beneficien de grans desgravacions fiscals, i pobres que no poden fer-ho.</p> <p><strong>Les veritables raons per a ‘la crisi de les pensions'</strong></p> <p>● L'”alarma” sobre els problemes del sistema de pensions està molt més connectada amb els objectius del capital financer que amb el sistema de pensions perquè les pensions privades poden ser molt favorables al capital financer i el benestar o la seguretat dels pensionistes no és l'objectiu central de la privatització de les pensions.<br class='autobr' /> ● Els fons privats de pensions proporcionen un flux regular i abundant de recursos financers al capital privat per negociar i obtenir grans beneficis amb ell.<br class='autobr' /> ● La UE té un gran interès en desenvolupar aquests fons per potenciar el mercat europeu de grans capitals.<br class='autobr' /> ● Les raons profundes i verdaderes del discurs sobre “la crisi del sistema de pensions públiques” és l'augment dels beneficis del capital financer.</p> <p><strong>Les conseqüències</strong></p> <p>● La disminució de les pensions públiques augmentarà la pobresa entre els pensionistes i la desigualtat entre la població.<br class='autobr' /> ● Cada vegada més treballadors amb pensions públiques estan condemnats a la pobresa. Viuran molt malament i no podran tampoc ajudar les seves famílies.<br class='autobr' /> ● Si no hi ha recursos per mantenir els pensionistes públics, d'on surten els recursos pels pensionistes privats? El secret està en la distribució de la renda, no en el dèficit de les pensions públiques. Si no hi ha recursos per tothom, no és millor repartir-los de manera més justa en comptes que uns tinguin molt i altres res?</p> <p><strong>Què es pot fer?</strong></p> <p>Les societats es construeixen lluitant pel que desitgen. Si volem pensions públiques dignes hem de lluitar per elles. No podem permetre que es perdin uns drets aconseguits amb molt d'esforç dels treballadors de generacions anteriors. És precís fer-ho ara.</p> <p>No acceptar la idea de la crisi de les pensions. No contractar pensions privades.</p> <p>Són moltes les coses que es poden fer per mantenir les pensions públiques. Però immediatament cal aturar la reforma proposada</p> <p>Les pensions no es toquen. No votarem a qui toqui les pensions o ho permeti.</p> <H3><strong>Introducció</strong></H3> <p>El Govern torna a posar en primer plànol el tema de “la crisi de les pensions públiques”. Ens diuen que les pensions públiques no es poden sostenir, que no hi haurà diners per finançar-les en el futur. I afegeixen que per “mantenir” les pensions públiques en el futur, per a que siguin viables, cal començar per “racionalitzar-les” des d'ara mateix .</p> <p>Aquest discurs va començar fa molt (a Xile amb Pinochet el 1973; a l'Estat espanyol el 1985-88; i el 1994 el Banc Mundial va presentar un informe molt important) i ha continuat tot el temps fins ara: els Pactes de Toledo des de 1995 amb successives rondes. L'última reforma, i probablement la més dràstica, fou el 2011. No els basta amb això, el 2013 el govern després de muntar una comissió d'experts per a que diguessin como seguir racionalitzant les pensions públiques, presenta ara un nova proposta de reforma. No és veritat que el tema de les pensions té relació amb la crisi. Els poders polítics i econòmics estan plantejant el tema de les pensions molt abans de la crisi actual.</p> <p>Actualment, aprofitant la crisi, volen forçar encara més el tema. A més, “el sacrifici, per altra banda, és més fàcil d'acceptar en temps compromesos que no pas en mig de la bonança” (frase del primer informe dels “experts” de 2013, desapareguda en la versió final). Per primera vegada en la història recent, s'han atrevit a plantejar la reforma de TOTES les pensions, no només les dels pensionistes futurs sinó també les dels pensionistes presents. Totes aquestes reformes, totes, i la que ara es proposa, estableixen mesures per disminuir les pensions. Rebaixes sobre rebaixes.</p> <H3><strong>Sistemes de pensions</strong></H3> <p>És sabut que hi ha diverses formes de finançar les pensions:</p> <p>● <strong>El sistema de repartiment.</strong><br class='autobr' /> Les cotitzacions per pensions dels treballadors financen cada any les pensions a pagar. El diner entra i surt sense que s'acumuli enlloc. És la forma més freqüent de finançar les pensions públiques en la majoria de països. Aquest sistema permet la solidaritat entre distints grups de treballadors. El treballador sap quant cobrarà quan es jubili segons les lleis existents (prestacions definides)</p> <p>● <strong>El sistema d'impostos.</strong><br class='autobr' /> En alguns països les pensions es paguen finançades pels impostos generals. No hi ha cotitzacions per les pensions, sinó que el seu finançament correspon als ingressos públics generals.</p> <p>● <strong>El sistema de capitalizació.</strong><br class='autobr' /> Les pensions es financen mitjançant aportacions dels treballadors als bans o les asseguradores. Els treballadors van cotitzant regularment mentre estan en actiu i els fons es van acumulant. L'entitat financer que rep els fons negocia amb ells en els mercats financers i arribada la dat de la jubilació cada treballador disposa dels fons que ha posat i el que ha augmentat o disminuït en el seu compte. En el moment de la jubilació es pot optar per cobrar tot l'import acumulat o rebre una pensió periòdica que el banc calcula en funció de l'esperança de vida. El treballador sap quant posa, però no el que cobrarà doncs això depèn de on arribi el seu fons (contribucions definides). Cada treballador rep el que dona de sí el seu fons, no hi cap la solidaritat.</p> <H3><strong>El problema</strong></H3> <p>S'afirma que les pensions públiques estan en crisi. Perquè:</p> <p>1. Creix el número d'ancians, les persones vivim més temps i, per tant, fa falta més diners per finançar les pensions.</p> <p>2. Disminueix el número de treballadors i, per tant, disminueixen els contitzants. Es recauda menys diners per pensions.</p> <p>Ens diuen que, per això, no hi haurà diners per pagar les pensions públiques. Condeix l'alarma social.</p> <p>Van dir que era la reforma més profunda dels últims 30 anys (perquè durés). Encara no ha entrat en vígor i el 2013 ja tornen a establir reformes</p> <H3><strong>Les solucions recents</strong></H3> <p>Des de 1998, els governs estan plantejant el tema de les pensions públiques, les mesures més recents són les contingudes en:</p> <p>● <strong>Els Pactes de Toledo: 1995 i les seves tres rondes posteriors.</strong></p> <p>● <strong>La reforma de 2011. </strong> <br class='autobr' /> Reforma de les pensions 2011 “Acord social i econòmic”:<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Increment del període mínim de cotització per a accedir a la pensió contributiva.<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Increment del període de cotització per a tenir dret al 100% de la pensió.<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Increment de l'edat de jubilació.<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Increment dels anys de còmput per a la pensió.<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Limitacions a les prejubilacions.<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Revisió de les pensions de viduïtat.<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Es preveu l'establiment del “factor sostenibilitat”.<br /><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Altres.<br class='autobr' /> Disminució de les pensions públiques<br class='autobr' /> Estímul per incrementar les pensions privades</p> <p>● <strong>2013. La comissió d'experts i la proposta de setembre</strong>: el govern nomena una comissió d'experts per assessorar en la reforma i sobre la base de l'informe d'aquesta comissió elaboren la seva pròpia proposta que volen aprovar aquest mes.</p> <p>Mera operació de justificació. Quina credibilitat té aquesta comissió? De 12 persones 9 són empleats d'alt rang de la banca i les asseguradores, 1 catedràtic d'UGT i 1 tècnic de CCOO.</p> <H3><strong>Les propostes</strong></H3> <p>La proposta principal és aplicar al càlcul de les pensions el factor de sostenibilitat. Ja anunciat el 2011 per entrar en vigor el 2027, ara s'aplicaria immediatament. Hi ha dos components:<br class='autobr' /> FEI: Factor d'Eq uitat Intergeneracional: Afecta només als nous pensionistes. Regirà a partir de 2019<br class='autobr' /> FRA: Factor de Revalorització Anual: afecta a TOTOtS els pensionistes. (càlc uls segons cicl e: 11 anys)</p> <p>● <strong>FEI: afecta als nous pensionistes</strong></p> <p>S'aplica una única vegada als nous jubilats en el càlcul de la seva primera pensió, partint de que l'esperança de vida augmenti i, per a que no cobri més que els jubilats anteriors, es fa variar (disminuir) la pensió inicial amb l'esperança de vida teòrica calculada.</p> <p>Per això es multiplica la pensió inicial amb la que els nous jubilats entrarien en el sistema, per un Factor d'Equitat Intergeneracional de les noves pensions de jubilació, que resulta de dividir l'esperança de vida dels que han entrat en el sistema a una edat determinada anterior (2019), entre l'esperança de vida dels nous jubilats que entren amb la mateixa edat però en un moment posterior (2020..., 2050...). Com es suposa que l'esperança de vida creix, sempre dona menys que 1, el que suposa la disminució de la nova pensió. És a dir, tots els nous jubilats veuran reduir l'import que cobraran de la pensió per cada any que s'endarrereixi la jubilació.</p> <p>Com s'espera que visquis més, cobres menys. Els que es jubilin a partir de 2040 perdran d'entrada un 15-20% de la seva pensió.</p> <p>Per convèncer (manipular) l'opinió pública afegeixen que aquesta pèrdua “es pot compensar” si pugen altres variables. Quines, quant, quan?</p> <p>● <strong>FRA </strong></p> <p>L'objectiu és garantir l'equilibri pressupostari del sistema contributiu de la Seguretat Social al llarg del cicle econòmic. El Factor de Revalorització Anual garanteix que mai hi ha dèficit ni superàvit en el pressupost de pensions (el saldo pressupostari del sistema (I*-G*) convergeix a zero).</p> <p>S'elimina la revalorització per l'IPC. Es proposa d'utilitzar altres fórmules d'actualització de les pensions davant l'actual que consisteix en utilitzar l'IPC anual i aplicar-lo a la revalorització de les pensions. S'elimina la revalorització per l'IPC.</p> <p>I s'estableix una nova fórmula d'actualització, el FRA. Aplicable a totes les pensions, es calcularà en funció de combinar una sèrie de variables com el creixement dels ingressos, el número de pensions, de l'efecte substitució (derivat de que els pensionistes que entren anualment en el sistema ho fan amb pensions distintes dels que surten), així com de la diferència entre ingressos i despeses del sistema de pensions i altres variables.</p> <p>Com aquest canvi suposarà una pèrdua per a totes les pensions, per aconseguir l'acceptació dels agents socials i l'opinió pública es fixa un sòl per la revalorització mínima -un 0,25% en els moments de dificultats econòmiques o recessió- i un sostre màxim de l'IPC més el 0,25% en etapes de creixement. Però ara, i segurament per bastants anys, vivim una etapa de forta recessió i altes taxes d'atur, per la qual cosa els ingressos de les cotitzacions no es recuperaran i la fórmula revaloritzarà les pensions només per l'import mínim. El FRA suposarà, en realitat, pràcticament la congelació de les pensions, i una pèrdua de la seva capacitat adquisitiva, perquè es revaloritzarà molt per sota de l'IPC. Per tant, el valor real, la capacitat de compra de les pensions disminueixen cada any.</p> <p>La proposta d'un augment del 0,25% del sòl no és més que un intent d'emmascarar la reducció del valor real de les pensions per manipular l'opinió pública i facilitar l'acceptació.</p> <p>Aquesta és la proposta del Govern que, amb petites modificacions, serà aprovada. Per què tanta pressa? Afegeixen la urgència i la pressa al seu plantejament per evitar, o al menys debilitar, la reacció social que ells mateixos temen davant d'un despropòsit com aquest.</p> <H3><strong>Les trampes d'aquests arguments</strong></H3> <p>Aquestes propostes fa molts anys que es justifiquen amb els arguments que hem assenyalat anteriorment i alguns altres de secundaris. Fins on són vàlids? Hi ha molts aspectes a comentar que mostren que aquests plantejaments són molt més fruit d'opcions polítiques, ideològiques i econòmiques que no pas realitats indiscutibles. Repassem alguns dels aspectes que assenyalen per poder constatar les seves debilitats més importants:</p> <p>● Per què ha d'estar equilibrat el pressupost de les pensions o el de la Seguretat Social i no els demés apartats de la despesa pública: judicial, exèrcit, exteriors, casa reial, etc. Si les pensions les han de finançar només els pensionistes, quan finançaran els militars l'exèrcit, els diplomàtics el Ministeri d'Exteriors, els monàrquics la casa del rei? Aquesta és una opció històrica i ara purament arbitrària.</p> <p>● El número de treballadors no importa, importa la riquesa que produeixen. Si menys treballadors produeixen més, i això succeeix permanentment en el capitalisme actual, no hi ha problema. A mesura que un país produeix més pot finançar més pensions encara que hi hagi menys treballadors. Per exemple, si 50 treballadors produeixen 100 es pot repartir 2 per persona, però si 20 treballadors produeixen 180, es podran repartir fins a 9 per persona. El número de treballadors no és la xifra rellevant sinó el total de la producció. No serà, més aviat, que el que no funciona correctament és el repartiment de la riquesa produïda i no el baix número de treballadors? El finançament de les pensions té més relació amb la distribució de la riquesa, que no pas amb número de treballadors.</p> <p>● Perquè la trampa més gran és plantejar el tema partint de la idea que les pensions s'han de pagar només amb les cotitzacions dels treballadors. La riquesa és un producte social i tota la societat ha de cooperar per mantenir els ancians. Els ancians d'avui són els que han generat la riquesa de la que gaudeix tota la població, per què els han de mantenir només els treballadors en actiu? Per exemple, els que reben els beneficis de les empreses, no tenen cap responsabilitat amb els ancians que han treballat tants anys per produir aquests beneficis?</p> <p>Ja hem vist que en algunes societats les pensions es paguen amb impostos (que paguen tota la població) en comptes de pagar-les amb cotitzacions. Per què, si és necessari, no es poden utilitzar altres fonts d'ingressos per pagar el (reduït) dèficit que pot suposar les pensions?</p> <p>Els “experts” i els polítics, plantegen un sistema tancat i esbiaixat. Mantenir-lo tancat és condemnar-lo a que sigui inviable. Per què s'ha de mantenir tancat? S'enfoca el tema exclusivament en termes de disminució de la despesa. Per què no es pot revisar la banda dels ingressos?</p> <p>Quant costen les pensions? La despesa en pensions públiques a l'Estat espanyol, segons Eurostat, era del 9,01% el 2007, mentre que a l'eurozona era del 12,2% del PIB; el 2010 el percentatge de l'Estat espanyol “augmentà” fins el 10,7% quan a l'eurozona era del 13,4% ; però en alguns països com França (14,4%) i Àustria (15%) el 2010 el percentatge es considerablement major.</p> <p>A més, quant dèficit tenen les pensions? Fins 2012, amb tota la crisi, les pensions no només no han tingut dèficit sinó que han tingut superàvit; que ha contribuït a disminuir el dèficit de l'Estat i acumular un importat Fons de Pensions d'uns 65.000 milions d'euros. El 2012, amb 6 milions d'aturats i un mercat laboral de baixa cotització han tingut un petit dèficit -al voltant de 6.000 milions- que s'ha finançat amb el Fons que encara pot seguir finançant aquests dèficits esperant millors anys. En el quadre recollim el dèficit del conjunt de la Seguretat Social per comparar-o amb els d'altres institucions de l'Estat, però si es prenen les pensions aïlladament, no han tingut dèficit fins 2012 i a més aquest és un dèficit baix.</p> <p>A diferència de la resta de l'administració pública, la Seguretat Social no està endeutada. La Seguretat Social realitza aproximadament un terç de la despesa de l'administració pública a l'Estat espanyol, i només suposa el 9% del dèficit total. Des de l'inici de la crisi, la Seguretat Social ha perdut el 15% d'afiliats i ha passat de tenir un superàvit del 1,3% el 2007 a tenir un dèficit del 0,9% el 2012. La situació financera no s'ha deteriorat tant com en altres nivells de l'administració. En conjunt, el saldo fiscal total ha passat de ser un superàvit de l'1,9% el 2007 (gràcies a la Seguretat Social) a un dèficit del 10,64% el 2011.</p> <p>Si ho comparem amb altres dèficits, quant ens està costant als ciutadans el finançament del sistema financer espanyol que, a més, quan està sanejat donarà beneficis només als seus accionistes? És difícil conèixer realment quants diners s'està injectant al sistema financer, però hi ha estudis que assenyalen que és aproximadament un 10% del producte anual de l'economia. Comprometent-nos, a més, a dures mesures que estan perjudicant la població per aquest finançament. Per què hi ha diners pel sistema financer i per altres objectius similars? Amb quins diners s'està finançant el rescat financer? Això sense comptar amb la corrupció, el frau fiscal -80.000 milions d'euros l'any- i els baixos impostos sobre beneficis. A que es refereixen quan diuen que “no hi haurà diners per les pensions”? Els bancs no cotitzen per finançar el rescat i els pensionistes sí per la seva pensió. Per no parlar d'altres despeses com l'aportació de l'Estat a l'esglèsia, o la despesa militar, que són molts milions d'euros l'any. Està ben clar que “el problema de les pensions” és un tema que té més relació amb l'ús i la distribució que es fa de la riquesa del país. Les polítiques d'ajust estan fent pagar els problemes que genera el capitalisme als pensionistes i als usuaris d'altres serveis socials.</p> <p>Es poden presentar altres molts arguments:</p> <p>● En front del fet que hi ha massa vells, és dolent que es visqui més anys o haurem de morir abans, como va plantejar clarament un ministre japonès? En una reunió del Consell Nacional de la Seguretat Social sobre les reformes a portar a terme per alleugerir la càrrega fiscal, el ministre japonès de finances Taro Aso va dir que “el problema no es resoldria a menys que els deixem donar-se pressa en morir”.</p> <p>● No s'ha de tenir en compte únicament el número de pensionistes que cal mantenir, sinó el número de persones inactives. A l'Estat espanyol el percentatge de població inactiva sobre el total és del 32,8%. No seria més interessant millorar el mercat de treball i els salaris abans de culpar els ancians perquè viuen massa?</p> <p>Si hi ha pocs cotitzants, caldria augmentar el número de treballadors: el problema no és de les pensions, en tot cas seria del mercat de treball. No falten treballadors sinó llocs de treball. Hi ha moltes persones que volen treballar que no tenen treball. Si es millora l'ocupació, si milloren els salaris que és sobre el que es cotitza i, si és necessari, per què no augmentar les cotitzacions (de treballadors i empreses)? Es “recomana” que es facin pensions privades, no és el mateix o pitjor que augmentar les cotitzacions?</p> <p>● Els treballadors actuals viuen millor gràcies al fruit del treball dels treballadors anteriors. És just que paguin quelcom més. A més, els jubilats són família dels joves; si retallen les pensions les famílies hauran de mantenir els ancians. Actualment, molts pensionistes estan mantenint les famílies en les que els joves estan aturats. Retallar aquests ingressos familiars agreujaria la situació econòmica de moltíssimes persones que ja estan patint.</p> <p>● En algunes enquestes, els treballadors ja han manifestat que estan disposats a pagar cotitzacions més altes per mantenir el sistema de pensions.</p> <p>● A l'Estat espanyol la despesa en pensions està considerablement per sota de la de la UE, per què no es gasta en pensions aproximadament el mateix percentatge que en la UE?</p> <p>Resumint, la crisi de les pensions públiques és una construcció política. Si es considera el tema en tota la seva amplitud aquesta crisi no existeix. Si hi ha voluntat política i social la “crisi de les pensions” pot solucionar-se sense disminuir-les.</p> <H3><strong>Les pensions privades</strong></H3> <p>La campanya contra les pensions públiques es complementa sempre recomanant la contractació de pensions privades per compensar la caiguda de les públiques. I es dota aquestes pensions privades d'importants desgravacions fiscals.</p> <p>A més, sota la influència del Banc Mundial, la UE i els governs, el que s'està intentant no és només que les persones contractin individualment pensions privades, sinó que les empreses i institucions (en molts casos públiques) també ho facin. Per exemple, que la Generalitat de Catalunya contracti una pensió privada (amb un banc o caixa) pels seus empleats. Això són moltíssims diners i a més molt segurs pel banc, doncs els diners no es poden recuperar fins a la jubilació, excepte en casos molt greus. Fins ara aquesta mesura és voluntària per les empreses (no pels treballadors que no podrien renunciar) però es pretén que en pocs anys aquesta pràctica sigui obligatòria.</p> <p>Des que s'iniciaren les pensions privades a l'Estat espanyol, 1989-1990, els seus fons han arribat als 85.000 milions d'euros el 2007, tot i que van disminuir a 78.000 milions el 2008 per les pèrdues experimentades. Aquesta xifra és força superior al Fons de Garantia de les pensions públiques. El número de contractants individuals s'ha multiplicat per 16 entre 1990 i 2007 i el número de contractes col•lectius per 23 vegades. Tot i això, es considera que les pensions privades no es desenvolupen suficientment perquè les públiques són massa “generoses”.</p> <p>En front d'aquestes recomanacions cal assenyalar:</p> <p>● Qui pot estalviar per contractar pensions privades? Moltíssimes famílies arriben amb dificultats a final de mes, altres ni tants sols poden arribar sense ajudes; qui pot estalviar? I, el que és més important, qui pot estalviar el suficient per arribar a una pensió decent? Segons la patronal de les pensions Inverco, per rebre una pensió mensual de 898 euros, cal aportar un fons de capitalització de 272.000 euros (més de 45 milions de les antigues pessetes). Per cobrar els 2.466 euros de pensió mensual màxima, cal acumular uns 747.000 euros (més de 124 milions de pessetes).</p> <p>● Les pensions privades, que proporcionen sucoses desgravacions fiscals, afavoreixen únicament qui pot estalviar més, és a dir, els més rics. Divideix encara més la societat entre rics, que poden estalviar molt, i pobres, que no poden estalviar res. Si no hi ha diners per les pensions públiques, per què es poden desgravar les pensions privades?</p> <p>● Com els diners que s'acumulen per les pensions privades s'inverteix en borsa o en altres productes financers, les pensions privades corren un risc enorme de patir pèrdues per inversions arriscades. De fet, a l'Estat espanyol ja fa anys que les pensions privades valen cada vegada menys.</p> <p>● La rendibilitat de les pensions privades és baixa i en aquests anys de crisi negativa. Això fa que el seu valor es redueixi en comptes d'augmentar. Si es considera l'augment dels preus per la inflació, en molts anys la rendibilitat de les pensions privades no arriba per compensar-ho. Amb tot, les pensions privades tenen cada vegada menys capacitat adquisitiva. Solament les pensions contractades fa més de 15 anys, que són la minoria, han obtingut guanys superiors a la inflació.</p> <p>● La gestió de les pensions privades és molt cara, doncs les institucions financeres cobren comissions elevades. S'ha calculat que a l'Estat espanyol, el cost de gestionar la pensió, el que es paga als bancs o caixes, pot arribar al 37%. L'Estat espanyol és un dels països més cars en aquesta gestió.</p> <p>Altament arriscades, de baixa rendibilitat, molt cares de gestionar i afavorint els més rics. Una proposta financerament ruïnosa. Quin sentit té proposar les pensions privades? En cas de necessitar més finançament, no seria millor augmentar les cotitzacions de les públiques? Quin interès s'amaga darrere d'aquestes recomanacions?</p> <H3><strong>Les veritables raons per a ‘la crisi de les pensions</strong></H3> <p>Arribem finalment al moll de la qüestió. Si es poden solucionar els problemes de les pensions públiques amb certs canvis (que no són els que ara proposen les autoritats) i les pensions privades no són la solució sinó que engrandeix els problemes, per què tant d'interès per part de les institucions públiques i les entitats financeres en disminuir les públiques i augmentar les privades?</p> <p>Per respondre aquesta pregunta cal tenir en compte que el capitalisme necessita ampliar permanentment els camps on pot obtenir beneficis i augmentar el seu poder, i que les pensions privades són un bon negoci.</p> <p>El benestar o la seguretat dels pensionistes no és l'objectiu central de la privatització de les pensions. L'”alarma” sobre els problemes del sistema de pensions està molt més connectada amb els objectius del capital financer que amb el sistema de pensions. Perquè les pensions privades poden ser molt favorables al capital financer.</p> <p>● Els fons de pensions privats proporcionen un flux regular i abundant de recursos financers al capital privat per negociar i obtenir grans beneficis. Els gestors dels fons de pensions concentren en les seves mans grans quantitats de diners. Per això interessa augmentar les pensions privades. Però això és més difícil d'aconseguir si s'esperen unes pensions públiques decents, pel que resulta convenient sembrar l'alarma de que no hi haurà diners per finançar-les en el futur.</p> <p>● Els fons de pensions privats representen un enorme flux de capitals, segurs i sense risc per les institucions financeres. Són els inversors més potents en el capitalisme global. El sector financer disposa de molts fons i és extremadament hàbil utilitzant el seu poder per transmetre a l'opinió pública i als professionals la probabilitat de la insostenibilitat dels sistemes públics i la conveniència de la privatització.</p> <p>● Les pensions són un dels eixos del fort atac actual del capital a les condicions de vida de la població.</p> <p>● A més, la UE té un gran interès en desenvolupar aquests fons per potenciar el mercat europeu de grans capitals.</p> <p>És en aquests elements on es troben les raons profundes i verdaderes del discurs sobre “la crisi del sistema de pensions públiques”, de la necessitat de “modernització del sistema de pensions” i de l'estimul a la privatització; en el “benestar” dels beneficis del capital financer. Per això es disminueixen les pensions públiques i s'estimulen les privades. Per augmentar els beneficis del capital financer.</p> <H3><strong>Les conseqüències</strong></H3> <p>La política de la “crisi de les pensions” dels darrers anys té conseqüències molt greus.</p> <p>● La disminució de les pensions públiques augmentarà la pobresa entre els pensionistes. Els polítics de la UE diuen que les pensions a l'estat espanyol són molt generoses. Seria interessant que ells intentessin viure amb aquestes quantitats. La pensió mitjana a l'estat espanyol està al voltant de 858€, la mitja de jubilació 982€, i la de les vídues en 618€. Però les mitjanes són una cosa i la distribució real una altra, que presentem en el següent quadre. La disminució de pensions farà augmentar d'aquí a pocs anys la pobresa dels pensionistes i la desigualtat entre qui té pensions privades i els que no les tenen.</p> <p>● Quan diuen que les pensions són inviables, què volen dir? Què faran amb els que no tinguin diners per les ruïnoses pensions privades? Deuran morir abans, com aconsellava el ministre japonès? Amb les pensions públiques, s'haurà de viure en profunda misèria?</p> <p>● Actualment moltes famílies joves estan vivint de les pensions del pare, han pensat en el que significarà la reforma per totes aquestes famílies?</p> <p>● Però a més a més, què vol dir que cal fer pensions privades perquè no hi ha diners per les públiques? La riquesa d'un país és la que és. O hi ha recursos per mantenir les persones grans (habitatge, aliments, medicaments, etc.) o no hi ha per ningú. Qui i com es finança la vida de les persones no és el tema que els preocupa. Si no hi ha recursos suficients caldria repartir els existents. Per què els que tenen diners podran gaudir de tot mentre que els que sempre han estat pobres hauran de morir sense res?</p> <H3><strong>S'hi pot fer alguna cosa?</strong></H3> <p>Per suposat que sí. Les persones, organitzades col•lectivament, sempre podem lluitar per millorar la nostra societat. I ara és un moment en que és absolutament precís fer-ho si no volem perdre importants drets que ens permetrien sobreviure en la vellesa. Hem de lluitar per les pensions públiques.</p> <p>Cap procés social és irreversible. Es pot resoldre veritablement els problemes que puguin tenir les pensions públiques, que no estan entre els més prioritaris del país; no hi ha motiu per parlar de “crisi” del sistema de pensions.</p> <p>Les pensions no les han de pagar només els treballadors. Necessitem un sistema de pensions que tendeixi cap a un sistema públic, universal i no vinculat amb l'exercici del treball.</p> <p>Això es pot aconseguir en tres etapes:</p> <p><strong>Immediates</strong><br class='autobr' /> ● No acceptar la idea de “la crisi de les pensions”: és un problema de distribució de la renda, opció del sistema econòmic i social actual.<br class='autobr' /> ● No subscriure pensions privades.<br class='autobr' /> ● Plantejar la reforma davant del Tribunal Constitucional (l'article 50 garantitza “les pensions dignes”).<br class='autobr' /> ● Augmentar les cotitzacions. Si es vol que la majoria de la població contracti fons privats, no seria el mateix augmentar les contribucions a les pensions públiques? La gent ha de pagar en un cas i en l'altre. Per què són millor les privades? Les pensions públiques són molt més segures.<br class='autobr' /> ● Augmentar la base reguladora dels salaris alts.<br class='autobr' /> ● Eliminar prestacions que no corresponen a la SS (com les bonificacions a la contractació).<br class='autobr' /> ● Les pensions no es toquen. No votarem a qui les toqui.</p> <p><strong>Mitjà termini:</strong><br class='autobr' /> ● Millorar el mercat de treball i augmentar l'ocupació.<br class='autobr' /> ● Reforma fiscal progressiva.</p> <p><strong>Llarg termini:</strong><br class='autobr' /> ● Avançar cap a sistemes de manteniment dels ancians no basats en el treball.</p> <p>* <i>Aquest text es va acabar d'escriure el 19 de setembre de 2013, en ple procés de presentació del projecte de reforma per part del govern.</i></p> <p>>>> <strong>Us podeu descarregar el document complet “Les pensions no es toquen” a <a href="http://seminaritaifa.org/files/2013/09/laspensionesnosetocan_CA.pdf" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://seminaritaifa.org/files/2013/09/laspensionesnosetocan_CA.pdf</a></strong></p></div> Informe de l'avantprojecte de llei de criminalització de l'avortament i denigració de la dona http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9890 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9890 2013-12-27T03:19:30Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Gènere Formació Justícia Legislació Antirepressió <p>Davant l'ofensiva de desmantellar els drets socials i desmantellar els drets sobre l'avortament, a continuació teniu un Informe de l'avantprojecte de llei de criminalització de l'avortament i denigració de la dona aprovat pel govern espanyol.<br class='autobr' /> Informe del magistrat del TSJC i Professor associat a la URV Tarragona, Carlos Hugo Preciado, col.laborador assidu de CGT Catalunya: Informe avantprojecte de llei de l´avortament del magistrat TSJC Carlos Hugo Preciado from CGT Catalunya <br class='autobr' /> Més (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique78" rel="directory">Materials de formació</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot141" rel="tag">Gènere</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot144" rel="tag">Formació </a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot130" rel="tag">Justícia</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot137" rel="tag">Legislació</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot63" rel="tag">Antirepressió</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L106xH150/arton9890-1f936.jpg" width='106' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>Davant l'ofensiva de desmantellar els drets socials i desmantellar els drets sobre l'avortament, a continuació teniu un Informe de l'avantprojecte de llei de criminalització de l'avortament i denigració de la dona aprovat pel govern espanyol.</p> <p>Informe del magistrat del TSJC i Professor associat a la URV Tarragona, Carlos Hugo Preciado, col.laborador assidu de CGT Catalunya:</p> <iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/29451409" width="479" height="511" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" style="border:1px solid #CCC;border-width:1px 1px 0;margin-bottom:5px" allowfullscreen> </iframe> <div style="margin-bottom:5px"> <strong> <a href="https://www.slideshare.net/CGTCatalunya/informe-anteproyecto-ley-aborto-copia" title="Informe avantprojecte de llei de l´avortament del magistrat TSJC Carlos Hugo Preciado" target="_blank">Informe avantprojecte de llei de l´avortament del magistrat TSJC Carlos Hugo Preciado</a> </strong> from <strong><a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya" target="_blank">CGT Catalunya</a></strong> </div> <p><strong>Més informació:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <a href="https://www.facebook.com/juridicacgtcatalunya" class='spip_out' rel='external'>PÀGINA FACEBOOK JURÍDICA CGT CATALUNYA</a></strong></p></div> <div class='rss_ps'><iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/29451409" width="479" height="511" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" style="border:1px solid #CCC;border-width:1px 1px 0;margin-bottom:5px" allowfullscreen> </iframe> <div style="margin-bottom:5px"> <strong> <a href="https://www.slideshare.net/CGTCatalunya/informe-anteproyecto-ley-aborto-copia" title="Informe avantprojecte de llei de l´avortament del magistrat TSJC Carlos Hugo Preciado" target="_blank">Informe avantprojecte de llei de l´avortament del magistrat TSJC Carlos Hugo Preciado</a> </strong> from <strong><a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya" target="_blank">CGT Catalunya</a></strong> </div></div> Informes sobre l'avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana i projecte de reforma del Codi Penal http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9863 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9863 2013-12-17T00:40:54Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Legislació Antirepressió Formació Justícia Drets humans <p>L'avantprojecte de llei de repressió ciutadana: una anàlisi jurídica<br class='autobr' /> per Carles Hugo Preciado Domènech<br class='autobr' /> "Aquells que poden deixar la llibertat essencial per obtenir una mica de seguretat temporal, no mereixen, ni llibertat, ni seguretat." "Només un poble virtuós és capaç de viure en llibertat. A mesura que les nacions es fan corruptes i vicioses, augmenta la seva necessitat de amos. " (Benjamin Franklin)<br class='autobr' /> El text objecte d'aquest comentari és el mal denominat avantprojecte de Llei de Seguretat (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique78" rel="directory">Materials de formació</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot137" rel="tag">Legislació</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot63" rel="tag">Antirepressió</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot143" rel="tag">Formació </a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot130" rel="tag">Justícia</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot129" rel="tag">Drets humans</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH123/arton9863-6f817.jpg" width='150' height='123' /> <div class='rss_texte'><p><strong>L'avantprojecte de llei de repressió ciutadana: una anàlisi jurídica </strong></p> <p><strong>per Carles Hugo Preciado Domènech </strong></p> <p><i>"Aquells que poden deixar la llibertat essencial per obtenir una mica de seguretat temporal, no mereixen, ni llibertat, ni seguretat." <br class='autobr' /> "Només un poble virtuós és capaç de viure en llibertat. A mesura que les nacions es fan corruptes i vicioses, augmenta la seva necessitat de amos. " <br class='autobr' /> (Benjamin Franklin) </i></p> <p>El text objecte d'aquest comentari és el mal denominat avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana (en endavant ALSC) que va tenir la seva entrada al Consell de Ministres de 29 de novembre de 2013 i que, com tindrem ocasió d'observar, es tracta en realitat d'un projecte repressiu del exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques de la ciutadania (d'aquí el títol), a fi d'evitar tot conat d'oposició ciutadana lliure i pública a les polítiques austericidas que assolen a les classes socials més desfavorides.</p> <p>L'exposició de motius justifica la suposada necessitat d'aquesta nova llei, que deroga i substitueix l'anterior LO 1/92 de 21 de febrer (en endavant LSC), en quatre motius, algun d'ells certament pelegrí, que passem a glossar:</p> <p>1) El simple transcurs del temps.</p> <p>2) Els canvis socials i les noves formes de posar en risc la seguretat ciutadana,.</p> <p>3) Les demandes socials que suposen la imperiosa necessitat d'actualitzar el règim sancionador.</p> <p>4) La necessitat d'incorporar la jurisprudència constitucional.</p> <p>Respecte d'aquests motius cal dir que el transcurs del temps o els canvis socials poden justificar retocs o modificacions, però no un canvi íntegre de la llei, en segon lloc, no hi ha una demanda social d'actualitzar el règim sancionador en matèria de seguretat ciutadana, llevat que la llei es dirigeixi al exigu 0.2% de la població que considera la seguretat ciutadana com el primer problema actualment existent a Espanya, davant del 55,5% que considera que és l'atur o el 13,5% que considera que és la corrupció i el frau, segons dades del mateix Govern. (1)</p> <p>En fi, no deixa de sorprendre que es pretengui adequar la normativa a la jurisprudència constitucional, en particular al principi de proporcionalitat, quan se suprimeix la finalitat reeducadora de les sancions per tinença i consum de drogues, evitant tota possibilitat de suspensió de la sanció per submissió a tractament deshabituador (art. 25.2 LSC), optant així pel retribucionisme enfront de la prevenció especial, es doblen el nombre d'infraccions, s'imposen sancions de fins a 600.000 euros, es permet seguir un procediment d'investigació (actuacions prèvies ) a esquenes de l'investigat i sense limitació temporal (art.46 ALSC), es recullen moltes faltes que el Nou Codi Penal (en endavant NCP) pretén destipificar, imposant sancions pecuniàries més quantioses que les que actualment imposa la norma penal, el que suposa un desequilibri patent, excessiu i irraonable entre la sanció i la finalitat de la norma (SSTC 136/99, 55/96, 161/97, 45/09, 127/09, etc ..) i tot això, a més, sense tenir en compte la millor o pitjor fortuna del sancionat, el que suposa, de facto, incentivar que siguin les classes benestants les que alterin o posin en <br class='autobr' /> risc la seguretat ciutadana (vid. art.32 ALSC i art. 50 CP), ja que proporcionalment reben menor sanció que les classes pobres.</p> <p>Atenent a aquestes dades la desproporció punitiva és el tret essencial del ALSC, en contra del que diu la seva exposició de motius.</p> <p>L'ANSL s'estructura en cinc capítols, que contenen 55 articles, dels quals el capítol cinquè, dedicat al règim sancionador, consta de 26 articles, sent així el més ampli amb diferència de la llei. És, per tant, una llei essencialment sancionadora, tant quantitativament com qualitativament. A més, s'aprecia una notable escalada respecte de l'anterior llei, que contenia 12 molt greus, enfront de les 7 del ALSC; 18 infraccions greus, enfront de les 31 del ALSC i, finalment 10 infraccions lleus enfront de les 19 del ALSC. La llei preveu, en fi, 4 disposicions addicionals, una transitòria, una derogatòria i quatre de finals.</p> <p>Analitzada l'estructura de la norma, passem ara al seu contingut. La llei afirma que té per objecte la seguretat ciutadana com a condició essencial per al ple exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques, i la seva salvaguarda, com bé jurídic de caràcter col·lectiu, és funció de l'Estat, amb subjecció a la Constitució i a les lleis. No obstant això, la llei restringeix més enllà del que és raonable l'exercici de drets fonamentals, en particular els drets de reunió i manifestació, la llibertat d'expressió, el ​​dret de vaga i, lluny d'introduir un equilibri en l'ús de les potestats exorbitants de l'administració i el ciutadà, omet tota norma de garantia del ciutadà enfront de l'administració, evitant la identificació dels agents de les Forces i Cossos de Seguretat amb la inconsistent excusa de garantir la seva seguretat, sense exigir-los, en cap passatge de la llei, que portin visible un número identificador quan actuen exercint funcions de seguretat ciutadana, en què és habitual l'ús de la força.</p> <p>D'aquesta manera es propicia la impunitat de les actuacions policials en les que l'ús de la força (art. 5 LO 2 / 86) sigui innecessari i / o desproporcionat, arribant fins i tot a sancionar l'ús d'imatges dels agents que puguin "posar en perill la seva seguretat personal" o "l'èxit de l'operació "(art. 36.3 ALSC) la qual cosa permetrà, d'acord al art.49.1 ALSC el decomís de càmeres o mòbils utilitzats per a la captura d'aquestes imatges, impossibilitant així tota prova dels excessos que aquells puguin cometre en l'exercici de les seves funcions i propiciant la impunitat d'aquestes actuacions.</p> <p>Com a característiques generals de la regulació del ALSC, podem traçar a grans trets les següents:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Augment de les infraccions i agreujament de les sancions</strong>: gairebé es duplica en nombre d'infraccions passant de 30 a 57 infraccions tipificades. Es contenen 36 nous tipus d'infraccions respecte de la norma anterior, s'imposen sancions de fins a 600.000 euros. Per posar un exemple d'actualitat, en el procés per suborn contra l'expresident balear que se segueix davant un tribunal del jurat la pena de multa que demana la fiscalia és de 9.000 euros.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Desproporció en les sancions</strong>: Les sancions s'agreugen en la seva quantia i s'augmenten els terminis de prescripció de les mateixes, sent fins i tot més greus en el cas de les multes que algunes penes imposades a les faltes que el NCP pretén destipificar. A més s'obvia tota referència al patrimoni del sancionat com a criteri de graduació de la sanció que suposa un major càstig a les classes humils i un esperó a les classes benestants per infringir la seguretat ciutadana, ja que proporcionalment els sortirà més barat.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Fugida del control judicial</strong>: S'evita el control ràpid de la justícia penal amb una presumpció d'innocència en el més ampli sentit i es tramet al ciutadà sancionat a la justícia contenciosa, amb pagament de taxes i major demora resolutiva, i amb la càrrega de destruir la presumpció de veracitat del que s'ha declarat pels agents de l'autoritat, el que en la pràctica suposa un complet desincentiu a l'exercici de la tutela judicial efectiva, amanit per la reducció de les sancions al 50% en cas de conformitat. En un altre ordre de coses, si bé podria semblar que despenalitzar algunes faltes és una bona opció, des del principi de la "ultima ratio del dret penal", no ho és si la infracció administrativa corresponent conté major sanció que la infracció penal i sense les mateixes garanties, com passa en múltiples supòsits.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Hipertròfia del preventivisme</strong>: no només es pretén prevenir delictes, sinó també infraccions administratives (art.3.i) ALSC). En aquesta línia també destaca l'abundància d'infraccions de mer perill i la justificació de l'activitat d'intervenció de les FCS pel simple risc, per exemple, de vulnerar normes de l'ordenament jurídic <br class='autobr' /> (vid art. 4.3 ALSC). Hi ha una concreció incorrecta de la seguretat ciutadana en la mera vulneració de normes de l'ordenament jurídic, ja que la infracció d'aquestes normes, mentre no suposin un perill per a persones, béns o la tranquil·litat i l'ordre ciutadà, no serien justificants d'intervenció. A més, en la línia preventivista, l'activitat d'intervenció es justifica pel sol risc o amenaça concret o de comportament objectivament perillós (?) que raonablement sigui susceptible de provocar un perjudici real per a la seguretat ciutadana.</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Persecució de formes de protesta ciutadana pacífica</strong>: tancaments, tall de vies públiques, escraches, desplegament de pancartes en edificis públics, manifestacions davant seus parlamentàries sense activitat, manifestacions d'empleats públics amb roba de servei, són perseguits amb una intensitat obsessiva (vinya, entre d'altres: art.35.3, art.35.4, art. 35.5, art. 35.8, art 35.29, art.36.2, art.36.8 ALSC)</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Persecució de l'exercici de drets fonamentals</strong>: com l'exercici de la llibertat d'informació mitjançant les denúncies de corrupció d'autoritats o institucions públiques, que si es consideren calumnioses són susceptibles de sanció immediata (art.36.5 ALSC), el deslluïment lleu de mobiliari urbà: penjar cartells o grafits (art.36.14 ALSC), la recollida de signatures o campanyes de conscienciació mitjançant paradetes (art.36-15 ALSC), les acampades de protesta, tipus moviment 15-M (art. 36.15 ALSC), la vaga, incloent entre els fins de la norma sancionadora la garantia de prestació de serveis essencials a la comunitat (art.3.g) ALSC), la lliure <br class='autobr' /> circulació (art. 19 CE), possibilitant controls, registres, identificacions o escorcolls per investigar tota "acció il·legal o contrària a l'ordenament jurídic idònia per provocar alarma social " (art. 17.2 ALSC)</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Fixació de les bases d'un estat policial</strong>: increment del deure de col·laboració ciutadana amb les FCS sota imposició de sancions (art.16.6; 23 i 35.18 ALSC) i sobreprotecció dels membres de les FCS sense garanties de la seva identificació numèrica en les seves actuacions, facilitant així la impunitat de l'ús de la violència innecessària o desproporcionat.</p> <p>En conclusió, el ​​que revela aquest avantprojecte, al costat del avantprojecte de codi penal, és una escalada repressiva inaudita en els 35 anys de democràcia, que pretén fer callar tota protesta pacífica, blindar el poder polític davant tota crítica i manifestació, i sotmetre als ciutadans al terror punitiu d'un Estat que ha deixat de ser social, que està en plena crisi de democràcia i que fuig del control judicial, <br class='autobr' /> ja que necessita autoprotegir davant una ciutadania cada dia més conscient i informada d'aquesta realitat.</p> <p>(1) Baròmetre del CIS de juliol de 2013, es pot consultar a <a href="http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2980_2999/2993/Es2993.pdf" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2980_2999/2993/Es2993.pdf</a></p> <p><strong> <i>Carlos Hugo Preciado Domènech és magistrat i professor associat de la <br class='autobr' /> URV</i> </strong></p> <p><strong>Informe de l'avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana. Carlos Hugo Preciado. Magistrat:</strong></p> <iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/29264720" width="476" height="400" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no"></iframe> <p><strong>Projecte de reforma del Codi Penal 2013. Anàlisi Carlos Hugo Preciado Doménech, magistrat TSJC:</strong></p> <iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/29264507" width="476" height="400" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no"></iframe></div> Reial decret 11/2013 de 2 d'agost: Reforma laboral encoberta que devalua l'Estatut dels Treballadors, Sancions en l'Ordre Social, i tractament d'ERO's entre d'altres http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9455 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9455 2013-08-04T21:38:08Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Reforma laboral Mobilitzacions laborals Legislació <p>Comparativa de les modificacions legals abans i després del Reial Decret 11/2013:</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique78" rel="directory">Materials de formació</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot53" rel="tag">Reforma laboral</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot137" rel="tag">Legislació</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L106xH150/arton9455-058df.jpg" width='106' height='150' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Reial decret 11/2013 de 2 d'agost: Reforma laboral encoberta que modificat l'Estatut dels Treballadors, Sancions en l'Ordre Social, i tractament d'ERO entre altres:</strong></p> <p>Un dissabte 3 d'agost 2013 el govern ha dinamitat l'Estatut dels Treballadors, amb la publicació en el BOE d'un nou Decret Llei.</p> <p>Els retocs a la reforma laboral ja han començat. El decret llei sobre pensions per a treballadors a temps parcial modifica també diversos articles de l'Estatut dels Treballadors la redacció actual dels quals era fruit de la reforma laboral.</p> <p>El Reial decret-llei 11/2013, de 2 d'agost, que sota el títol "per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en l'ordre econòmic i social", amaga una nova Reforma Laboral, que dinamita el que queda de l'Estatut dels Treballadors (Articles 40, 41,47, 51 i 82). La norma modifica, la Llei concursal (art. 64), Llei reguladora de la jurisdicció social (articles 124 i 247) i Reial decret 1483/2012 pel qual s'aprova el Reglament dels procediments d'acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada (articles 3,4, 6, 17, 19, 26, 27 i 28).</p> <p>El citat RDL també modifica, en matèria d'ocupació, atur i protecció social, la Llei General de la Seguretat Social (disposició addicional setena, articles 207, 209, 212, 213, 215, 231 i 233), Llei d'Ocupació (article 27), Llei sobre infraccions i sancions de l'ordre social (articles 22, 24, 25, 47i 48), Reial decret 1796/2010, de 30 de desembre, pel qual es regulen les agències de col·locació (article 5), i Reial decret 625/1985, de 2 d'abril, pel qual es desenvolupa la Llei 31/1984, de 2 d'agost, de protecció per atur (art. 28).</p> <p>El Govern espanyol, la CEOE i CEPYME, i els sindicats CCOO i UGT pacten una reforma de la reforma laboral en ple agost, aprovada per Reial decret Llei. Aquesta reforma reforça les Comissions negociadores en detriment dels Comitè d'Empresa. Es permet crear comissions que pontegen als Comitè de Centre en els períodes de consulta de les modificacions substancials de condicions de treball. També limita les demandes individuals d'acomiadament col·lectiu si hi ha pacte entre els negociadors dels ERO.</p> <p>Els canvis introduïts són limitats, però en la seva majoria tenen un denominador comú: faciliten els expedients de regulació d'ocupació (ERO) de les empreses. En la nova norma, entre altres coses, es fita la grandària de les comissions negociadores dels ERO, es limita a una sola taula la negociació encara que hi hagi diversos centres de treball, s'eximeix a les multinacionals estrangeres de presentar els seus comptes consolidats, es taxen les causes de nul·litat i s'entorpeixen les reclamacions a través de demandes individuals.</p> <p>El Govern considera tot un èxit la reforma laboral de 2012 malgrat que s'hagin perdut un milió de llocs de treball en any i mig, comptant el trimestre en que va entrar en vigor. Ara, arriba una nova volta de rosca. El Govern assenyala que es tracta de millores "tècniques” en els ERO “per a evitar la litigiositat i la saturació dels òrgans jurisdiccionals de l'ordre social, complir amb el principi de celeritat consagrat legalment i propiciar una major seguretat jurídica”, diuen.</p> <p>El primer, es clarifica com es negociaran els ERO, suspensions de contracte, mesures de mobilitat geogràfica o modificacions substancials de les condicions de treball. Hi haurà una única taula negociadora, amb el que desapareix la possibilitat que la consulta es realitzi de forma separada per centres de treball. A més, es preveu que la comissió negociadora estigui integrada per un màxim de 13 membres en representació de cada part.</p> <p>En la nova norma s'estableix que encara que la comissió dels treballadors ha de quedar constituïda abans de l'inici del període de consultes, la seva falta de constitució no impedeix ni l'obertura ni el transcurs de les consultes. L'empresa haurà de comunicar “de manera fefaent” als treballadors que realitzarà un ERO. Des de llavors, es dóna un termini de set dies per a constituir aquesta comissió (ampliable a 15 en alguns supòsits), moment a partir del qual comença a comptar el termini del període de consultes. Les multinacionals estrangeres també ho tindran més fàcil, doncs la necessitat de presentar comptes consolidats quan l'acomiadament col·lectiu sigui en una empresa pertanyent a un grup es restringeix als casos que la “societat dominant tingui el seu domicili a Espanya”.</p> <p>Així mateix, el decret llei canvia la regulació processal dels acomiadaments col·lectius i restringeix les possibles causes de nul·litat dels ERO (que comporta la reincorporació dels treballadors als seus llocs) “únicament” als casos que no s'hagi realitzat el període de consultes, lliurat la documentació requerida i complerts els altres tràmits del procediment o s'hagin vulnerat els drets fonamentals i llibertats públiques. Així, podran declarar-se improcedents ERO que no compleixin amb el fons (les circumstàncies econòmiques), però no podran ser declarats nuls si l'empresa compleix els tràmits. Aquesta norma no tindrà efectes retroactius sobre ERO ja realitzats.</p> <p>Es limita, també sense caràcter retroactiu, la possibilitat de les demandes individuals contra els acomiadaments col·lectius. Es precisa que tindran efecte de cosa jutjada tant la sentència en la demanda col·lectiva com l'acord de conciliació judicial. Per això, les demandes individuals quedaran limitades a aquelles “qüestions de caràcter individual que no hagin estat objecte de la demanda” col·lectiva.</p> <p>La sentència ferma o l'acord en conciliació judicial amb l'empresa, posaria el punt final a les reclamacions jurídiques sobre les condicions de l'acomiadament col·lectiu. Es reconeix expressament a la sentència ferma o a l'acord de conciliació judicial del procés col·lectiu l'eficàcia de cosa jutjada sobre els processos individuals, i s'estableix que el termini de caducitat per a la impugnació individual començarà a computar des de la fermesa de la sentència dictada en el procés col·lectiu o, si escau, des de la conciliació judicial. El canvi normatiu evita que les impugnacions indivuals paralitzin les indemnitzacions després d'acords col·lectius.</p> <p><a href="http://www.boe.es/boe/dias/2013/08/03/pdfs/BOE-A-2013-8556.pdf" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.boe.es/boe/dias/2013/08/03/pdfs/BOE-A-2013-8556.pdf</a></p> <iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/24918950" width="479" height="511" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" style="border:1px solid #CCC;border-width:1px 1px 0;margin-bottom:5px" allowfullscreen webkitallowfullscreen mozallowfullscreen> </iframe> <div style="margin-bottom:5px"> <strong> <a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/reial-decret-112013-de-3-agost-de-reforma-laboral-encoberta-destatut-dels-treballadors-ero-i-lios" title="Reial decret 11/2013 de 3 agost de reforma laboral encoberta d´Estatut dels Treballadors, ERO i LIOS" target="_blank">Reial decret 11/2013 de 3 agost de reforma laboral encoberta d´Estatut dels Treballadors, ERO i LIOS</a> </strong> from <strong><a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya" target="_blank">CGT Catalunya</a></strong> </div> <p><strong>Anàlisi Comparatiu RD 11/2013 realitzat per Carlos Hugo Preciado, magistrat de l'Ordre Social del TSJC:</strong></p> <p>Carlos Hugo Preciado Domènech, Magistrat Especialista Ordre Social del TSJ Catalunya i col·laborador amb el nostre Sindicat, ha elaborat un interessant treball amb les taules del RD-Llei 11/13, que modifica per enèsima vegada el tema dels acomiadaments col·lectius. Així mateix, es modifica la protecció social dels treballadors a temps parcial en compliment (o no) de les sentències del TEDH i del TC sobre la matèria i les prestacions per desocupació.</p> <iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/24956052" width="476" height="400" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no"></iframe> <p><strong>Comparativa de les modificacions legals abans i després del Reial Decret 11/2013, realitzada per Eduardo Rojo, Catedràtic de Dret del Treball i la Seguretat Social de la UAB:</strong></p> <iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/24890075" width="479" height="511" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" style="border:1px solid #CCC;border-width:1px 1px 0;margin-bottom:5px" allowfullscreen webkitallowfullscreen mozallowfullscreen> </iframe> <div style="margin-bottom:5px"> <strong> <a href="http://www.slideshare.net/erojotorrecilla/modificaciones-introducidas-en-la-normativa-laboral-de-empleo-desempleo-y-proteccin-social-por-el-real-decreto-ley-11-de-2-de-agosto-de-2013-comparacin-con-la-normativa-vigente" title="Modificaciones introducidas en la normativa laboral, de empleo, desempleo y protección social por el Real Decreto Ley 11/2013 de 2 de agosto. Comparación con la normativa vigente." target="_blank">Modificaciones introducidas en la normativa laboral, de empleo, desempleo y protección social por el Real Decreto Ley 11/2013 de 2 de agosto. Comparación con la normativa vigente.</a> </strong> from <strong><a href="http://www.slideshare.net/erojotorrecilla" target="_blank">eduardo rojo</a></strong> </div> <p>FONT: <a href="http://boe.es/boe/dias/2013/08/03/" class='spip_out' rel='external'>BOE.ES</a></p></div> <div class='rss_ps'><iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/24918950" width="479" height="511" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" style="border:1px solid #CCC;border-width:1px 1px 0;margin-bottom:5px" allowfullscreen webkitallowfullscreen mozallowfullscreen> </iframe> <div style="margin-bottom:5px"> <strong> <a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/reial-decret-112013-de-3-agost-de-reforma-laboral-encoberta-destatut-dels-treballadors-ero-i-lios" title="Reial decret 11/2013 de 3 agost de reforma laboral encoberta d´Estatut dels Treballadors, ERO i LIOS" target="_blank">Reial decret 11/2013 de 3 agost de reforma laboral encoberta d´Estatut dels Treballadors, ERO i LIOS</a> </strong> from <strong><a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya" target="_blank">CGT Catalunya</a></strong> </div><iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/24890075" width="479" height="511" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" style="border:1px solid #CCC;border-width:1px 1px 0;margin-bottom:5px" allowfullscreen webkitallowfullscreen mozallowfullscreen> </iframe> <div style="margin-bottom:5px"> <strong> <a href="http://www.slideshare.net/erojotorrecilla/modificaciones-introducidas-en-la-normativa-laboral-de-empleo-desempleo-y-proteccin-social-por-el-real-decreto-ley-11-de-2-de-agosto-de-2013-comparacin-con-la-normativa-vigente" title="Modificaciones introducidas en la normativa laboral, de empleo, desempleo y protección social por el Real Decreto Ley 11/2013 de 2 de agosto. Comparación con la normativa vigente." target="_blank">Modificaciones introducidas en la normativa laboral, de empleo, desempleo y protección social por el Real Decreto Ley 11/2013 de 2 de agosto. Comparación con la normativa vigente.</a> </strong> from <strong><a href="http://www.slideshare.net/erojotorrecilla" target="_blank">eduardo rojo</a></strong> </div> <p>Anàlisi Comparatiu RD 11/2013 realitzat per magistrat Carlos Hugo Domènech del TSJC:</p> <iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/24956052" width="476" height="400" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no"></iframe></div> El sistema públic de seguretat social, sistemes privats de pensions i fons de pensions. Informe de CGT: Defensem el sistema públic i social http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9407 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9407 2013-07-30T14:28:00Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Formació pensions Legislació <p>Material de treball que serà utilitzat en la Jornada de Treball i Formació sobre la Reforma de les Pensions que se celebrarà el dilluns 29 juliol a Madrid. Igualment recordar-vos que hi ha un power point penjat a la web:<br class='autobr' /> http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/el-sistema-public-de-seguridad-socialsistema-privats-de-pensions-i-fons-de-pensions <br class='autobr' /> Més informació:<br class='autobr' /> ROJOYNEGRO.INFO</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique78" rel="directory">Materials de formació</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot143" rel="tag">Formació </a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot133" rel="tag">pensions</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot137" rel="tag">Legislació</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH108/arton9407-fd16d.png" width='150' height='108' /> <div class='rss_texte'><p>Material de treball que serà utilitzat en la Jornada de Treball i Formació sobre la Reforma de les Pensions que se celebrarà el dilluns 29 juliol a Madrid. Igualment recordar-vos que hi ha un power point penjat a la web:</p> <p><a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/el-sistema-public-de-seguridad-socialsistema-privats-de-pensions-i-fons-de-pensions" class='spip_out' rel='external'>http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/el-sistema-public-de-seguridad-socialsistema-privats-de-pensions-i-fons-de-pensions</a></p> <iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/24497071" width="476" height="400" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no"></iframe> <p><strong>Més informació:</p> <p><img src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <a href="http://www.rojoynegro.info/articulo/ideas/defensa-las-pensiones-p%C3%BAblicas-suficientes-dignas-todos-todas" class='spip_out' rel='external'>ROJOYNEGRO.INFO</a></strong></p></div> Estructura orgànica de la Confederació General del Treball de Catalunya. Signes d'identitat. http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9421 http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article9421 2013-07-23T23:40:56Z text/html ca Coordinació del Catalunya edito Formació <p>En document adjunt us facilitem un dossier sobre l'estructura orgànica de la CGT de Catalunya, especialment material sintètic i didàctic sobre organigrama, estatuts, funcionament, procés de presa de decisions, especificitats de la CGT de Catalunya,...<br class='autobr' /> En el document adjunt hem intentat traslladar de la manera més senzilla possible aquestes necessitats, no obstant, en funció de l'interès en profunditzar, i per a una major comprensió, s'ha parcialitzat en tres blocs.<br class='autobr' /> L'inicial exposa els aspectes més (...)</p> - <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique78" rel="directory">Materials de formació</a> / <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot1" rel="tag">edito</a>, <a href="http://cgtcatalunya.cat/spip.php?mot144" rel="tag">Formació </a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L146xH150/arton9421-44a54.jpg" width='146' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>En document adjunt us facilitem un dossier sobre l'estructura orgànica de la CGT de Catalunya, especialment material sintètic i didàctic sobre organigrama, estatuts, funcionament, procés de presa de decisions, especificitats de la CGT de Catalunya,...</p> <p>En el document adjunt hem intentat traslladar de la manera més senzilla possible aquestes necessitats, no obstant, en funció de l'interès en profunditzar, i per a una major comprensió, s'ha parcialitzat en tres blocs.</p> <p>L'inicial exposa els aspectes més significatius de la nostra estructura orgànica, el que podem identificar com a "Signes d'identitat".</p> <p>A continuació, de manera esquemàtica els diferents processos exposats anteriorment.</p> <p>I, per acabar, els Estatuts de la CGT de Catalunya al costat dels de la CGT estatal. Aquesta darrera part pretén desactivar aquests comentaris infundats sobre que els nostres estatuts són antiestatutaris. Amb la lectura dels mateixos podem desmentir aquesta impressió, encara que hi hagi algunes diferències no són substancials i, en qualsevol cas, són les regles de funcionament aprovades per l'afiliació de Catalunya i, si es pretén la seva modificació, s'ha de fer mitjançant el mètode en ells establerts, però, voldríem remarcar que resulten complementaris entre si i en allò que no recullin els de Catalunya, supletòriament s'apliquen els estatals.</p> <p><strong>Índex de continguts:</strong></p> <p>Els nostres senyals d'identitat <br class='autobr' /> Estructura organitzativa <br class='autobr' /> El Sindicat <br class='autobr' /> Dret de representació de les opcions minoritàries <br class='autobr' /> Les Federacions Territorials <br class='autobr' /> Les Federacions Sectorials <br class='autobr' /> La Confederació General del Treball de Catalunya <br class='autobr' /> La Confederació General del Treball (CGT) <br class='autobr' /> Òrgans de gestió i representació <br class='autobr' /> El Secretariat Permanent <br class='autobr' /> Comitè Territorial. Plenàries territorials <br class='autobr' /> Comitè Federal. Plenàries federals <br class='autobr' /> Comitè Confederal d'una Confederació Territorial. Plenàries Confederals de Confederació Territorial <br class='autobr' /> La Comissió Econòmica <br class='autobr' /> Consells Confederals <br class='autobr' /> Comitè Confederal de la CGT. Plenàries Confederals de la CGT <br class='autobr' /> Òrgans de decisió <br class='autobr' /> Assemblea de Sindicat <br class='autobr' /> Ple del Sindicat <br class='autobr' /> Conferència Sindical <br class='autobr' /> Plens Federals i Confederals <br class='autobr' /> Congrés Federal i Confederal <br class='autobr' /> La Comissió de Garanties <br class='autobr' /> Altres fórmules de participació<br class='autobr' /> Convocatòria de Comicis <br class='autobr' /> Conferència de Delegats i Delegades<br class='autobr' /> Estructura Territorial <br class='autobr' /> Estructura Sectorial <br class='autobr' /> Òrgans de Decisió i Adopció d'Acords <br class='autobr' /> Òrgans de Desenvolupament i Gestió d'Acords <br class='autobr' /> Qui assisteix a les Plenàries <br class='autobr' /> Ens Coordinadors <br class='autobr' /> Estatuts de Catalunya i Estatals</p> <iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/24516240" width="479" height="511" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" style="border:1px solid #CCC;border-width:1px 1px 0;margin-bottom:5px" allowfullscreen webkitallowfullscreen mozallowfullscreen> </iframe> <div style="margin-bottom:5px"> <strong> <a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/les-senyals-didentitat-cgt-catalunya" title="Les senyals d´identitat. CGT Catalunya" target="_blank">Les senyals d´identitat. CGT Catalunya</a> </strong> from <strong><a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya" target="_blank">CGT Catalunya</a></strong> </div> <p>Pepe Berlanga Garcia<br class='autobr' /> Secretaria de Formació<br class='autobr' /> Secretariat Permanent - Comitè Confederal<br class='autobr' /> Confederació General del Treball de Catalunya (CGT de Catalunya)<br class='autobr' /> Via Laietana 18, 9a planta<br class='autobr' /> 08003 Barcelona<br class='autobr' /> Tel.: 933 103 362<br class='autobr' /> Mòbil: 691 204 900<br class='autobr' /> Fax: 933 107 110<br class='autobr' /> Correu electrònic: formacio@cgtcatalunya.cat</p></div> <div class='rss_ps'><iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/24516240" width="479" height="511" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" style="border:1px solid #CCC;border-width:1px 1px 0;margin-bottom:5px" allowfullscreen webkitallowfullscreen mozallowfullscreen> </iframe> <div style="margin-bottom:5px"> <strong> <a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/les-senyals-didentitat-cgt-catalunya" title="Les senyals d´identitat. CGT Catalunya" target="_blank">Les senyals d´identitat. CGT Catalunya</a> </strong> from <strong><a href="http://www.slideshare.net/CGTCatalunya" target="_blank">CGT Catalunya</a></strong> </div></div>