Trajectòries i canvi social a Catalunya

El Panel de desigualtats socials de Catalunya (PaD, promogut per la Fundació Jaume Bofill), ha publicat el resultat dels seus 10 anys d’enquesta longitudinal sobre les desigualtats socials a Catalunya i la seva evolució al llarg del temps, en un treball titulat «Trajectòries i canvi social a Catalunya» [WEBPDF].Trajectòries i canvi social a Catalunya

Les dades resultants del treball de investigació estan ordenades d’acord a deu preguntes:

  1. Catalunya: societat classista o meritocràtica?
  2. Quin paper juga l’educació en el futur dels nostres fills?
  3. La pobresa és només conseqüència de la crisi?
  4. Tenim tots les mateixes oportunitats de participar en el mercat de treball?
  5. Avancem cap a la igualtat entre els homes i les dones?
  6. El cost de l’habitatge, un pes cada vegada més difícil de suportar?
  7. Per què els joves marxen tan tard de casa dels pares?
  8. L’amor és cec? Els fils invisibles en la tria de la parella
  9. Quins són els nous models de convivència a Catalunya?
  10. L’ús del català, avança o recula?

En la seva introducció defineix que: «Amb aquesta publicació, el Panel de Desigualtats Socials a Catalunya vol contribuir al debat sobre com som per aportar propostes que ens encaminin a una societat més justa i cohesionada socialment

Us recomano fer un cop d’ull a les gràfiques elaborades a partir d’aquestes dades (pàg. 21), de les que surten conclusions com les següents:

  • El risc de pobresa pels aturats o incapacitats laborals, és del 51%.
  • El 47% de la població catalana té el seu habitatge totalment pagat, tot i que entre l’any 2001 i 2005 el nombre d’hipoteques a Catalunya gairebé es va doblar. En aquest sentit, la població de 35 a 49 anys és la que més s’ha endeutat.
  • Famílies d’origen immigrant són les que tenen més dificultats per sortirse’n, amb un risc de pobresa del 80%.
  • Risc de pobresa del 48% en famílies amb algun membre inactiu (invalidesa laboral, problemes de salut, jubilats o mestresses de casa).
  • Les famílies monoparentals: 1 de cada 3 llars monoparentals és pobra.
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.