El cost d’estudiar a les universitats públiques catalanes s’accentua un 47% els cinc darrers anys. Catalunya és la comunitat autònoma amb els preus més alts de l’Estat espanyol i disminueix el total d’estudiants pel sacrifici econòmic que suposa.
Peces imprevistes per a públics imprevistos
Els preus del sistema universitari català són els més cars de l’Estat espanyol. Amb l’adaptació dels estudis universitaris al marc de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), el conegut pla Bolonya, lligat al model de seminaris i avaluació continuada, es necessitava un increment del finançament públic per assumir els nous plans d’estudi. Però, paradoxalment, davant la manca d’inversió pública en un panorama de crisi econòmica, les administracions van aplicar una reducció del 45% del finançament entre 2009 i 2012 i van passar de cobrir el 77,8% del cost del sistema universitari català a cobrir-ne menys d’un 70%.
El buit d’ingressos que calia compensar va recaure en les butxaques de l’estudiantat i les seves famílies. Els ingressos de les taxes i les matrícules representaven un 12% del finançament total de les universitats públiques catalanes el 2009, mentre que el curs passat se situaven al 26%, més del doble que fa sis anys. Així doncs, la reducció del finançament públic és una de les causes principals de l’increment del preu dels graus.
Alfonso Herranz, professor d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de l’Observatori del Sistema Universitari (OSU), afirma que la pujada ha estat molt forta a l’Estat espanyol i, a Catalunya, la més elevada. L’alumnat, avui en dia, ha de pagar un 47% més que fa cinc anys per estudiar a la universitat pública catalana. Així doncs, el cost mínim d’un curs de grau se situa en 1.750 euros, un preu mínim que, a tota la UE, només superen Irlanda i les regions de Gal·les i Irlanda del nord.
Tot i l’augment, aquesta apujada s’atura el 2011. El Reial Decret estableix que els preus de les matrícules han de representar un màxim del 25% del cost real del servei i cada comunitat autònoma fixa els preus dels graus del seu sistema públic en funció d’això. Tot i no haver-hi una comptabilitat que permeti fixar la despesa exacta del servei, la Generalitat ha marcat els valors del que poden cobrar les universitats a l’alça. “S’ha arribat al límit del que permet el Reial Decret i per això no es pot augmentar més el preu”, conclou Herranz.
“Les retallades són fruit d’una actuació ideològica i política deliberada, orientada a l’establiment de traves en l’accés a la universitat”, afirma Alfonso Herranz, professor d’Història Econòmica de la UB
A més, l’altre element substancial és el canvi en el sistema de beques. S’han reduït els diners que pertoquen per estudiant i endurit els requisits d’accés a les beques-salari. Les xifres mostren, com afirma Herranz, “una actuació ideològica i política deliberada, orientada a l’establiment de través en l’accés a la universitat”. I afegeix que molts experts coincideixen a analitzar que s’ha adoptat una estructura de preus profundament desfavorable per l’estudiantat i excepcional dins el panorama europeu.
L’augment del preu de les matrícules, juntament amb els canvis en el sistema de beques, comporta una primera conseqüència: la universitat esdevé un sacrifici econòmic per a les famílies amb ingressos baixos. Cal tenir en compte tant els diners que s’hi inverteixen com els que es deixen de guanyar pel fet de no entrar al món laboral.
Article sencer:
- http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article11561
Font: Directa.cat
