La CGT de Catalunya davant dels actes repressius de l’estat

Ahir, la jutgessa de l’Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela va empènyer a porteria buida la pilota que el Gobierno, mitjançant la Fiscalia General, li va posar davant del seu peu. Aquesta jutgessa era la que estava en el torn de guàrdia quan va arribar, de forma absolutament casual, l’expedient de l’esmentat òrgan polític imputant el delicte de rebel·lió a una part dels membres del govern de la Generalitat. Es dóna la curiosa, atzarosa i gens premeditada circumstància que es tracta de la mateixa jutgessa que ha enviat també a presó sense judici fa pocs dies als presidents d’Òmnium i l’ANC. Com també és absolutament casual, tenint en compte que vivim en un paradís democràtic amb una estricta i escrupolosa separació de poders, que es tracti de la mateixa persona que, per exemple, va dictar de presó provisional per als 5 nois d’Altsasu que porten 354 dies empresonats per una baralla de bar amb guàrdies civils al seu poble, i que estan encausats per delictes de terrorisme. Sembla prou clar, doncs, quina samarreta porta posada la «justícia» a l’òrgan judicial hereu del Tribunal de Orden Público (TOP) franquista.

La CGT de Catalunya ha combatut al carrer les polítiques socials i laborals del govern de la Generalitat, per exemple, fent vaga al sector de l’ensenyament públic i oposant-se a l’aprovació d’uns pressupostos que considerem antisocials. I continuarà lluitant contra qualsevol govern que pretengui agredir els drets civils, laborals i socials de la classe treballadora i del conjunt de les classes populars. Ara bé, que ningú no es confongui. Ahir vam assistir a un muntatge político-judicial del mateix estil dels que estem acostumats a patir nosaltres en carn pròpia, del mateix estil dels que a vegades s’han impulsat des del propi govern autonòmic català. I de la mateixa manera que hem denunciat i denunciarem sempre aquests comportaments repressius, vinguin d’on vinguin, no ens quedarem tampoc ara al marge quan les llibertats públiques i els drets són trepitjats, perquè els drets que es trepitgen són els de totes.

Som a les portes de la normalització i consolidació definitiva d’un sistema repressiu i punitiu que promou i legitima comportaments neofeixistes, recolzats per potents mitjans de comunicació còmplices i intervinguts per l’estat directament o indirectament, que aplaudeixen la conculcació dels drets més elementals. Seguim sota l’amenaça d’un contingent de 10.000 policies antidisturbis llestos per a descarregar la seva violència contra la població quan considerin que han de fer-ho, o quan rebin les ordres oportunes.Davant de tot això, fem una crida a fer front a la repressió i al sistema de venjança autoritària que anomenen «justícia». Si tenen èxit en els seus propòsits, podem estar segures que aquesta via autoritària serà la forma de gestionar tots els conflictes socials i laborals que es donin a Catalunya d’ara en endavant. I no ho podem permetre. La resposta ha de ser popular, massiva i als carrers.

CGT Catalunya
3 de novembre de 2017
http://cgtcatalunya.cat/

Esta entrada fue publicada en CGT, Política, Social. Guarda el enlace permanente.