CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Social

img_20190423_164342.jpg
Acció Sindical

1r de maig, la resposta és al carrer

Comunicat del SP de CGT Catalunya

Davant la vida podem prendre dues actituds: anar passant o implicar-nos en resoldre els problemes i canviar allò que va en contra nostra. Ara fa cent anys, els nostres avantpassats ho van tenir clar. L’any 1918, al barri de Sants de Barcelona, van reorganitzar la CNT per adequar el sindicat a la realitat de l’època i convertir-lo en una eina de lluita més potent. I acte seguit, van promoure la Vaga de La Canadenca, que va acabar sent general a moltes poblacions, i que els va permetre guanyar la jornada de 8 hores de treball. Era el primer lloc del món on s’aconseguia.

Llegir més »

Commemoració del Centenari de la Vaga de la Canadenca, el dissabte 30 de març a la Plaça de les 3 Xemeneies de Barcelona

Aquest dissabte el sindicat del Metall de CGT Barcelona i la Fundació Salvador Seguí, organitzen una jornada per commemorar el centenari de la Vaga de la “Canadenca”. Una trobada per a unir llaços dins el sindicat i sortir dels nostres locals i deixar-nos veure als barris obrers de Barcelona.

A les 17.00h ens conviden al debat: Els nous reptes del sindicalisme a l’era del capitalisme digital, la temporalitat i les desigualtats. Amb diferents sindicats de barri, d’habitatge i seccions. On està tothom convidat a participar per intercanviar impressions sobre el sindicalisme avui en dia.

Llegir més »
aurelio_tarragona.jpg
Memòria històrica

Presentació Llibre Aurelio Fernández Sánchez y los Solidarios a l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona

Aurelio Fernández fou un dels homes mes actius de l’ etapa revolucionaria d’aquest país conjuntament amb Durruti, Ascaso, García Oliver, Ricardo Sanz , Torres Escartín, Gregorio Suberviola, Eusebio Brau, Antonio Ortiz, i altres formaren el grup que en tot moment dels anys 20 i 30 del segle XX què activaren la flama revolucionaria que el 19 de juliol del 36 crea les condicions a Catalunya per viure una de les experiències més grans de l’historia social en totes les seves etapes. I per què no parlar de la seva companyia Violeta Fernández Saavedra neta d’un dels anarquistes més emblemàtics de terres andaluses, nascuda a Cuba i després la seva adolescència i joventut a Barcelona sent militant de l’ateneu llibertari del Clot i més tard professora del CENU durant la revolució.

Llegir més »
449016675_225983.jpg
Memòria històrica

Cent anys després, la vaga de La Canadenca ens assenyala el camí

Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

Un 5 de febrer de fa cent anys s’iniciava una de les més importants mobilitzacions obreres a territori català. Com a conseqüència de la solidaritat contra l’acom
iadament de cinc representants de la CNT a l’empresa elèctrica ‘Riego y Fuerzas del Ebro’, coneguda com ‘La Canadenca’, es declaren en vaga diverses seccions de l’empresa fins afectar-la en la seva totalitat. En poc temps, els i les treballadores d’altres empreses van seguir-ne l’exemple, arribant a ser milers de persones en vaga fins que aquesta passa a ser general i indefinida a tot Barcelona i s’escampa a altres poblacions catalanes.

Llegir més »

Exposició i xerrades a Terrassa sobre ‘Les dones a l’anarquisme espanyol’ del 9 al 17 de gener

Exposició i xerrades “Les dones a l’anarquisme espanyol” a Terrassa

– Exposició

Del 9 al 17 de gener, a l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental i Arxiu Històric de Terrassa (Carrer de Baldrich, 268 – 08223 Terrassa)

Oberta els matins dels dies laborables de les 09:00 a les 14:00h i les tardes dels dimarts, dimecres i dijous de les 15:30 a les19:00h.

Llegir més »
presentacio_llibre_congresdesants_barcelona.png
Memòria històrica

Presentació del llibre ‘El Congrés de Sants’ als locals de CGT Barcelona l’11 de desembre

Presentació del llibre el Congrés de Sants a càrrec de l’Emili Cortavitarte (president de la Fundació Salvador Seguí), dimarts 11 de desembre a les 18.30h a la Sala Eladio Villanueva, als locals de CGT Barcelona.

El congrés de Sants de la CNT catalana es celebrà del 28 al 30 de juny a l’Ateneu Racionalista del carrer Vallespir. L’1 de juliol es va fer el míting final a la Rambla Santa Mònica. Van assistir-hi 155 delegats de 137 sindicats d’ofici, 11 Federacions Locals… representant més de 73.000 afiliats. És considerat un dels congressos fonamentals de l’anarcosindicalisme.

Llegir més »
Acció Social

Ruesta

Ruesta es troba a la província de Saragossa, a les portes del Pirineu d’Osca i Navarrès, a la comarca de les Altas Cinco Villas. Ruesta va ser abandonada el 1959, ja que la construcció de l’embassament va suposar la inundació de les terres de cultiu, mitjà de vida dels seus habitants.

Llegir més »
dphgna3x4aaitii.jpg
Gènere / Dona

Presentació el 8 de novembre a CGT Barcelona dels llibres ‘Tal com raja’ i ‘Mujer contra mujer en la Cataluña insurgente’

El dijous 8 de novembre a les 19h al local de la CGT de Barcelona (c/Pare Laínez 18, àtic, Sala Eladio), presentació dels llibres ‘Mujer contra mujer en la Cataluña insurgente’ de Laura VIcente i ‘Tal com raja’ de Mireia Redondo.

Organitza: Federació Local CGT Barcelona

– Mujer contra mujer en la Cataluña insurgente. Rafaela Torrents (1838-1909) y Teresa Claramunt (1862-1931)’, de Laura Vicente

Malgrat compartir gènere i ciutat en la Catalunya finisecular i de començaments del segle XX, és molt possible que Rafaela Torrents i Teresa Claramunt mai es creuessin la vista. Els separava la pertinença a dos grups socials als quals representen de manera exemplar.

Llegir més »

Entrevista a Jordi Martí Font sobre el ‘Llibre Negre’: ‘La revolució anarquista del 1936 suposà el moment d’independència més gran a Catalunya des del 1714’

El filòleg tarragoní Jordi Martí Font parla sobre la seva darrera publicació, ‘Llibre Negre’, una antologia de textos anarquistes d’alliberament nacional: “La revolució anarquista del 1936 suposà el moment d’independència més gran a Catalunya des del 1714”

Jordi Martí Font (Tarragona, 1969) és doctorat en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili. La seva tesi està molt vinculada amb la seva activitat política, ja que la va fer sobre ‘Josep Llunas, la literatura obrerista i la construcció de l’anarquia en català al segle XIX’. Militant i fins fa poc regidor de la CUP-Tarragona, és afiliat a la Confederació General del Treball (CGT) i ha publicat diversos llibres, entre els quals destaquen ‘En aquesta gran època… Les paraules són punys’ (Edicions del 1975), ‘Visca la terra i visca l’anarquia’ (Calumnia Editorial), i amb la fotògrafa Roser Arques publicà ‘Crema Londres a Tarragona’ (Arola Editors). L’entrevistam per la seva darrera obra, ‘Llibre Negre’, una antologia de textos escrits per intel·lectuals i obrers llibertaris que des de final del segle XIX fins a la Guerra Civil debateren sobre la relació entre el catalanisme, la independència i l’anarquia a Catalunya.

Llegir més »

‘Mati’, la mestra llibertària dels Ports

La pedagoga i mestra valenciana Matilde Escuder (1913-2006) va dedicar la seua vida a la difusió dels ideals llibertaris a la Barcelona dels anys 30, mitjançant la pràctica docent en escoles racionalistes i ateneus obrers de la ciutat. Amb l’esclat de la guerra civil va marxar al front amb la columna Durruti i va formar part del moviment de col·lectivització de terres a Mirambel (Terol). Després de la derrota republicana i amb una filla recent nascuda sota el braç, va patir la repressió, la clandestinitat i l’exili a l’Estat francès, des d’on va continuar articulant la seua lluita per transformar la societat a travésde la pedagogia.

Llegir més »
peiro42_bcn-3.jpg
Memòria històrica

‘Peiró 42’, espectacle escènic sobre la figura de Joan Peiró, que es representarà el 28 d’octubre a Barcelona

‘Peiró 42’, un temps de somnis i revolució social. Un home que va viure la història

Un home condemnat a mort rep la proposta de salvar la vida si renuncia a les seves idees i s’uneix a l’enemic. Ell ho rebutja i és assassinat. Així va acabar els seus dies el 1942 Joan Peiró i Belis, nascut el 1887 a Hostafrancs i impulsor de la cooperativa del vidre a Mataró. ‘Peiró 42’ és un projecte “crossmedia”, amb un documental audiovisual i una representació teatral, que vol recuperar i dignificar la memòria de Joan Peiró, 75 anys després de la seva mort i en el marc del centenari del Congrés de Sants, una fita històrica del moviment obrer dins la qual ell va ser un dels protagonistes.

Llegir més »

Cent anys del Congrés de Sants (1918-2018)

La reorganització dels sindicats era la gran preocupació de la nova etapa confederal, que va seguir a la vaga general d’agost de 1917, doncs era necessari establir les bases del sindicalisme modern, és a dir superar els sindicats d’ofici per convertir-los en sindicats únics o de ram industrial. D’aquesta manera, es va convocar un congrés de la Confederació Regional del Treball per als dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918, a l’Ateneu Racionalista de Sants, al carrer Vallespir, 12.

El primer sindicat d’indústria a establir el nou model fou el de la Fusta, el qual s’havia fusionat després de la vaga d’ebenistes del 1916. Després dels conflictes socials de 1917, de la repressió governamental i de tants entrebancs, la CNT ressorgia més forta que mai.

La necessitat de superar els sindicats d’ofici era el tema estrella del Congrés, però n’hi havia d’altres també importants, com el suport de l’organització al diari confederal, la creació d’escoles racionalistes, la solidaritat amb els presos, la unitat sindical, etc.

Llegir més »

El Congrés Obrer de Sants, un centenari brillant de l’anarcosindicalisme català

A finals de juny es commemora el centenari del Congrés Obrer de Sants que la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRT-C) va celebrar des del dia 28 de juny fins a l’1 de juliol del 1918 a l’Ateneu Racionalista Obrer de Sants (Carrer Vallespir núm. 12) de la ciutat de Barcelona.

La rellevància i transcendència d’aquest congrés de l’obrerisme català, de coneguda orientació revolucionària i llibertària alhora, ha estat ressaltada per diferents historiadors catalans i també per d’altres dins de l’àmbit de l’Estat espanyol, destacant especialment que amb ell s’inicia la sostinguda i irreversible etapa d’enfortiment de l’anarcosindicalisme ibèric, representada per Confederació Nacional del Treball (CNT).

Llegir més »
cartell_fss_ok_cat.jpg
Memòria històrica

Col·loquis a l’entorn del Centenari del Congrés de Sants sobre anarcosindicalisme i moviments socials, els dies 19 i 26 de juny a Barcelona

Amb motiu del Centenari del Congrés de Sants, la Fundació Salvador Seguí organitzem dos col·loquis a l’Auditori de Can Batlló a Sants (Constitució,19) sobre anarcosindicalisme i moviments socials:

– Dimarts 19 de juny, 18:30 h “El paper de l’anarcosindicalisme avui” amb representants d’organitzacions anarcosindicalistes (CGT, CNT, SO) i anarquistes (FAC, Embat)

– Dimarts 26 de juny, 18:30 h “Posició i relacions dels moviments socials amb el sindicalisme revolucionari” amb representants de Marea Pensionista, Assemblea de Vallcarca, Dones Llibertàries, Ciutat Invisible i altres.

Llegir més »

Joan Peiró: La forja d’un revolucionari

Joan Peiró va néixer el 18 de febrer de 1887 a Sants (Barcelona). Va començar a treballar, encara nen, en un forn de vidre de la Bordeta. Posteriorment, i sempre en el mateix sector, va treballar al Poble Nou i a Badalona. En 1907 es va casar amb Mercè Olives, obrera tèxtil, i van tenir cinc fills.

Ell mateix situa la seva iniciació sindical l’any 1906. La dècada següent va assumir importants responsabilitats: secretari general de la federació local de sindicats de Badalona (1915-1916), secretari general de la Federació Espanyola de Vidriers (1916-1920), director de La Colmena Obrera (òrgan dels sindicats de Badalona) i de El Vidrio (portaveu dels vidriers federats).

Llegir més »

44 anys després de l’assassinat de Salvador Puig Antich: Ni oblit ni perdó!!!

Salvador Puig Antich. Presó Model de Barcelona. 2 de març de 1974- 2 de març 2018. Passats 44 anys del seu assassinat: NI OBLIT NI PERDÓ!!!

La lluita que en Salvador amb molts altres companys vam prendre i pel que el van matar continua ara en contra d’aquest capitalisme cada cop més salvatge i en contra de les repressions dels Estats i les seves servituds i esclavatges.

Llegir més »

La primera immersió lingüística i l’anarquisme

La revolució anarquista de 1936 va fer possible que Catalunya s’atorgués atribucions que sobrepassaven, en molt, les que tenia derivades de l’Estatut de 1932. En ensenyament, aquestes atribucions foren pràcticament totals i l’Estat, tot i que no ho aconseguí, en els anys de revolució i de guerra, intentà en diverses ocasions recuperar el control sobre espais com el de l’educació que, a Catalunya, estava majoritàriament en mans de la CNT (amb una presència important també de FETE-UGT).

Llegir més »

ECN 1 Ràdio CNT-FAI. La veu de la Revolució

El 3 de setembre de 1936 començava les seves emissions de ràdio en ona normal i en ona extracurta ECN1 Ràdio CNT-FAI Barcelona, l’emissora anarquista d’aquestes organitzacions durant la revolució. Les seves emissions arribaven a Catalunya i la resta de l’Estat però també a Europa, Amèrica del Nord i Àfrica. Les emissions van durar un període de nou mesos i mig, un temps durant el qual el proletariat català va poder estendre les seves idees, la seva visió de la realitat i la seva cultura en un àmbit on mai abans no havia pogut arribar amb tanta rapidesa ni, pel context i la situació del moment, amb tanta autoritat.

Llegir més »

Curs ‘Els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya’ al local de CGT Catalunya entre l’1 de febrer i el 7 de març

“Els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya: Josep Llunas i Pujals, Teresa Mañé i Miravet, Francesc Ferrer i Guàrdia i Félix Carrasquer Launed, CENU: Consell de l’Escola Nova unificada de Catalunya”

Aquest curs pretén mantenir viu el llegat de les persones llibertàries que van creure en l’educació com a eina de transformació social.

El curs constarà de sis sessions de 2 1/2 hores cadascuna. En elles s’introduirà els assistents a la personalitat i l’obra d’alguns dels representants del moviment de renovació pedagògica d’inspiració llibertària que es va desenvolupar a Catalunya a finals del segle XIX i inicis del XX. Es pretén reivindicar de manera especial una sèrie d’autors que fins ara no han rebut tanta atenció com la que s’hi ha dedicat a figures amb força més projecció com la del propi Francesc Ferrer i Guàrdia. Aquest impuls pedagògic progressista va animar la creació de diferents tipus de centres educatius que van permetre la primera institucionalització a Catalunya d’una nova concepció del paper de l’educació com una eina al servei de la justícia social, és per això que en el decurs de les diferents sessions no només es farà una exposició de les idees educatives dels diferents pedagogs, sinó que també es presentaran les experiències que va generar l’aplicació pràctica d’aquest programa teòric. Finalment també es farà una reconstrucció i anàlisi de la filosofia que està en la base dels plantejaments pedagògics llibertaris que van inspirar els diferents autors presentats.

Llegir més »

Acte en record del maquis llibertari a Catalunya el 12 de gener a Barcelona

Acte en record del Maquis llibertari a Catalunya 1939-1963, divendres 12 de gener a les 18h al carrer Siracusa 53, cantonada Milà i Fontanals. Teatre Acidh al barri de Gràcia. Metro Joanich L4 i Verdadguer L4, L5

Presentació de l’Acte
Exhibició de l’audiovisual inèdit «24 Anys de Guerrilla Llibertària a Catalunya»
Jaume Arnella (Poeta i cantautor)
Vicente Palao i Eusebio (Poesía i Cançó)
Pogo sobre mi madre (Cantautora)
Kronstadt (Hip-hop)
Columna Ascaso (Punk rock)
Amb la participació de Los Biolentos (Col.lectiu poètic)

Organitza: Marxa del Maquis del Barcelonès

Llegir més »

Recuperen de l’anonimat Aurelio Fernández Sánchez, del grup ‘Los Solidarios’. Acte el 25 de novembre a Barcelona

El dissabte 25 de novembre a les 12 hores del matí es presenta, a l’Àgora Juan Andrés del carrer Aurora/ Riereta, al Raval, Barcelona, el llibre Tras las Huellas de una vida generosa. Aurelio Fernández Sánchez y los Solidarios, de Manel Aisa Pàmpols, editat per El Lokal, amb la participació de Manel Aisa (autor), Marc Iglesias(editor) i Iñaki García (El Lokal).

Llegir més »