CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Gènere / Dona

Gènere / Dona

Trobada estatal de dones de la CGT, 19 i 20 de juny a Madrid

Convocatòria per a la pròxima trobada estatal de dones de CGT que versarà, principalment, sobre plans d’igualtat i protocols d’assetjament, incloent la possibilitat de crear un document (a aprovar en el seu àmbit respectiu) sobre assetjament dintre de la nostra organització, aprovat en una plenària en l’any 2007.

A TOTA LA CGT

A LES SECRETARIES DE LA DONA, GRUPS DE DONES I AFILIADES

Assumpte: CONVOCATÒRIA TROBADA ESTATAL DE DONES

La pròxima Trobada Estatal dedicada a la Formació, se celebrarà a MADRID, els pròxims dies 19 i 20 de juny.

La trobada tindrà lloc a les 10:00 del matí en el carrer Sagunto 15, 1r, amb el següent ordre del dia:

1 . Plans d’igualtat i protocols d’assetjament

2 . Treball domèstic

3 . Prostitució

4 . Roda per territoris

5 . Distribució eix violeta

6 . Varis

Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT

sp-mujer@nullcgt.es

Llegir més »
Gènere / Dona

“Sembla que el mocador hagi d’anul·lar els nostres pensaments, tot i que som iguals que la resta”

Des de la seva arribada a Vic, el 1985, Laila Karrouch ha viscut els tràngols que suposa tenir els orígens a l’altra riba del Mediterrani. Del seu periple personal, n’ha extret ‘De Nador a Vic’ (Premi Columna Jove
2004), un llibre fascinant amb què la jove autora –nascuda el 1977 en aquesta població del Marroc– es va estrenar en l’escriptura mitjançant una narrativa fresca i rica en matisos.

Llegir més »
Dones llibertàries

Comunicat de Dones Llibertàries davant el 1r de Maig de 2010

Adjuntem el comunicat de Dones Llibertàries de la CGT, signat també pel Secretariat Permanent del Comitè Confederal de Catalunya, amb motiu del primer de Maig 2010:

LES DONES TREBALLADORES NO ENS DEIXEM ENGANYAR. CAPITALISME ÉS CRISI.

Els sindicats CCOO i UGT i el govern Zapatero parlen de Reforma Laboral per acabar amb l´atur, però nosaltres sabem que és MENTIDA. L´atur continua creixent i la nova reforma laboral fa retrocedir les nostres condicions laboralsi de vida.

Llegir més »
Gènere / Dona

Els plusos salarials només arriben als homes

La llei impedeix que, exercint el mateix treball, una dona guanyi menys que un home, però la diferència salarial a l’Estat espanyol entre homes i dones segueix sent de les més altes de la Unió Europea, segons denuncien els sindicats.

La diferència salarial segons els càlculs està en un 26,3% en detriment de les empleades i oscil·la entre un 15% i un 30% depenent del tipus de contracte, edat o sector. El gran problema per a mesurar la discriminació salarial és que no hi ha estadística oficial. Les dades s’obtenen directament de sumar els sous i de dividir-los entre homes i dones i, d’aquesta mitjana, sorgeix la cridada “bretxa salarial”: la diferència mitja de salari entre homes i dones per hora treballada

Per què hi ha tanta diferència entre sous? Faltant una radiografia oficial i precisa, es pot atribuir a cinc factors, que s’articulen i es barregen segons el sector: a pesar que és il·legal, hi ha dones que, a igual treball, cobren menys que els homes; les treballadores reben menys complements retributius; elles es concentren en les ocupacions pitjor pagades i ocupen menys càrrecs directius; no hi ha tot just dones en llocs tecnològics o científics i hi ha més dones treballant a temps parcial per a després poder dedicar-se a les seves responsabilitats familiars.

En definitiva, les dones han fet tot el que se’ls demanava per a poder guanyar el mateix que els homes: millorar considerablement la seva formació i tenir menys fills, però la igualtat salarial no arriba.

Llegir més »
Gènere / Dona

A la deriva (por los circuitos de la precariedad femenina)

A la deriva (por los circuitos de la precariedad femenina)” (2003) és un documental del col·lectiu “Precarias a la deriva“, un vídeo d’instantànies i collages sobre la precarització de l’existència explicada en femení.

Una experimentació de narració coral i inacabada, en nom propi, a la recerca de noms comuns que parlin de les nostres precarietats i mobilitats, però que parlin d’elles lluny dels fetitxes i de les icones: que expliquin de quins cossos, temps i espais estan fetes, que diguin quins desitjos, trajectòries i rebuig les conformen…

Durada: 51.35 minuts.

Llegir més »
Acció Sindical

El crit de les invisibles

Ahir, les empleades domèstiques ultimaven els preparatius per a la manifestació del 28 de març.

– ÁNGEL NAVARRETE, SUSANA HIDALGO – MADRID – 15/03/2010 – PÚBLICO.

Diumenge a la tarda, en un dels pocs moments de respir que tenen un grup d’empleades de la llar. Una estona per a descansar, estar a casa, amb la família o en el cinema? No. Les dones, la majoria immigrants, es reuneixen en un local del centre de Madrid per a preparar una manifestació que el pròxim 28 de març a la una de la tarda les durà a elles i moltes altres dones que treballen en la més absoluta precarietat a defensar els seus drets.

En la sala hi ha cafè i te, pancartes per emplenar i molt debat. Les presents estan agrupades en una associació: Territori Domèstic. En 15 dies tot ha d’estar enllestit amb l’objectiu de reunir en la manifestació a totes les empleades de la llar, cuidadores i altres dones que es mouen en la invisibilitat laboral.

Llegir més »
Gènere / Dona

Les treballadores de la indústria tèxtil, ara igual que en el segle XIX

El 8 de març de 1857 un grup d’obreres tèxtils van recórrer els barris més rics de Nova York per protestar per les seves condicions de treball. Entre mitjans del segle XIX i principis del segle XX, les treballadores dels Estats Units i Europa reclamaven una jornada laboral de 10 hores, permisos de maternitat i lactància, la prohibició del treball infantil, formació professional i el dret a formar part d’un sindicat. Durant la vaga de 1908, a la fàbrica Cotton Textile de la mateixa ciutat van morir 129 treballadores en un incendi provocat. No és l’objectiu d’aquestes línies valorar globalment les conquestes socials en matèria de drets laborals i d’igualtat de gènere, només voldria que consideréssim el cas concret del sector tèxtil i en traguéssim algunes reflexions. La lluita de les obreres de la confecció va comportar millores en les condicions de treball a les fàbriques, sobretot després de la Segona Guerra Mundial.

Fins als anys 70 la confecció era un sector industrial molt important en els països rics però a partir dels anys 80 amb l’embranzida de les polítiques neoliberals i la febre del lliure comerç es va iniciar una deslocalització massiva de la producció de roba. Malgrat les limitacions a la importació que imposava l’Acord Multifibres, les principals firmes de moda i de roba esportiva van ser pioneres en la subcontractació de la seva producció a països empobrits a fi d’abaratir els costos salarials. Dos fets van facilitar aquest procés: la maquinària necessària per posar en marxa una indústria de tall i confecció no requereix grans inversions i el procés de formació de les treballadores és més curt i senzill que en altres processos industrials.

Llegir més »
Dones llibertàries

La baixa afiliació i participació de les dones a la CGT

Hi ha una part d’afiliació del nostre sindicat que veu amb esgarrifança que es demanin dades desagregades per sexe per disposar d’estadístiques per conèixer millor com som i què pensem en aquesta
organització.

Sovint sentim a dir que a la CGT el masclisme no existeix, que no és
una organització androcèntrica, que aquí totes i tots som iguals. Si això
és cert, com és que al nostre sindicat, a Catalunya, s’afilien moltes
menys dones que homes? Com és que hi ha moltes menys delegades
que delegats?

Aquestes són les úniques dades que coneixem de la CGT:

– El percentatge d’afiliadesés del 29,6% i el d’afiliats és del 70,4%, segons les dadesde 2009 de l’afiliació de la CGT.

Llegir més »
Gènere / Dona

La privatització dels serveis públics

El gaudir dels drets socials depèn de l’existència, el funcionament apropiat i l’accés en condicions equitatives de certs serveis públics. Aquests certs serveis públics, comunament són denominats serveis públics bàsics, entre els quals estarien per exemple, la prestació de serveis d’aigua potable i corrent, energia elèctrica, gas natural, lavabo i telefonia, la potestat de la qual és exercida per l’estat. No obstant això l’anterior i en clara vinculació amb la consagració dels drets socials i el concepte de dignitat humana, s’han teixit arguments entorn de la noció de serveis públics fonamentals, entre els quals es compten a més dels anteriors, l’assistència a la salut, l’accés a educació i ocupació decent com mitjans per a satisfer les condicions mínimes de vida adequada i decorosa i per tant el respecte i desenvolupament de la dignitat de tota persona.

Anant més enllà, la Carta de les Nacions Unides estableix en el seu preàmbul que els pobles de les nacions unides [….] resolts a reafirmar la fe en els drets fonamentals de l’home, en la dignitat i el valor de la persona humana […..] i [….] a promoure el progrés social i a elevar el nivell de vida dintre d’un concepte més ampli de la llibertat [….], la Declaració Universal dels Drets Humans al seu article 22 diu..” la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals, indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat” com standard mínim del deure de prestacions de tot Estat. Així mateix l’article 25 consagra el dret de tota persona ” a un nivell de vida adequat que li asseguri així com a la seva família, la salut el benestar i especialment l’alimentació el vestit,l’habitatge,l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris”; i en el seu article 26 assenyala el dret a l’educació gratuïta i obligatòria de la instrucció elemental i fonamental i l’accés en condicions d’igualtat als estudis superiors,destacant que l’educació “tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana”, per tant la noció de serveis públics, efectivament passa per una relació amb de dret i en aquest cas amb els drets humans.

Mentre que d’una banda tenim declaracions universals que ens “emparen” quant a l’accés als serveis públics bàsics, a Europa, la privatització d’aquests serveis públics avança de forma implacable en tot el continent, la pregunta a fer-nos és com ens afecta aquesta situació a la ciutadania, i específicament a les dones? , quines possibilitats de participació en les decisions tenim com subjectes beneficiaris? La veritat és que vistes les darreres actuacions i propostes sobretot del Pacte de Lisboa,… els i les ciutadans no tenim cap possibilitat de participació directa, més enllà de la participació a les eleccions.

El preocupant és l’escenari que se’ns presenta ja que les línies polítiques dels estats és la de idear mesures per a la satisfacció de les necessitats socials de les persones des de la visió de la mercantilització dels serveis públics bàsics per la submissió pragmàtica dels governs nacionals ja siguin de dretes o d’esquerres als interessos econòmics dels centres financers internacionals i les empreses transnacionals que gestionen lo públic des de la lògica dels negocis corporatius (privatitzacions de béns públics, acomiadament de personal i contractació de serveis privats en tota l’estructura governamental, subcontractacions etc.) més que en funció del benestar real dels ciutadans. La integració en la Unió Europea està significant assumir les directives neoliberals que ataquen directament al manteniment dels serveis públics com, per exemple, la directiva Bolkestein, segons la qual tots els serveis públics s’haurien de liberalitzar i sotmetre’s a les lleis del mercat capitalista, al criteri de la competitivitat i el benefici empresarial. Així, després d’una planificada campanya de desprestigi i deterioració dels serveis públics, esprocedeix a la privatització.

Llegir més »
Gènere / Dona

Jornades per la coordinació de les lluites socials del Baix Llobregat

El proper cap de setmana del 20 i 21 de Març es celebraran al CSO Laforsa de Korneyà (av. La Fama, 43. Polígon Almeda. FFGG Almeda) les Primeres Jornades per la coordinació de les lluites socials del Baix Llobregat.

Aquestes jornades pretenen agrupar els diferents col·lectius dels moviments socials, per tal de crear una xarxa de cohesió comuna.

Llegir més »
Gènere / Dona

Blanca Rivas (CGT): “Hem de sumar esforços per la vaga general”

Àlex Tisminetzky | L’ACCENT núm. 172

Més de 150 persones, en representació de 39 sindicats, es van aplegar a Lleida els passats dies 5, 6 i 7 de febrer en motiu del IX Congrés de la CGT de Catalunya. De la trobada van sorgir acords i declaracions, i un nou Secretariat Permanent (SP) que haurà de coordinar l’actuació del sindicat llibertari els propers anys. Des de L’ACCENT hem volgut conèixer les opinions i reflexions de la jove advocada que gestionarà la secretaria de jurídica.

Llegir més »
Gènere / Dona

6 de Març: Marxa i actes pel dia internacional de la dona treballadora a Girona i Salt

MARXA DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

Dissabte 6 de Març de 2010

11,30H CONCENTRACIONS A:

GIRONA: Plaça Josep Pla (Espai Gròber)

SALT: Factoria Coma Cros

Marxa fins a l’antiga fàbrica Marfà

12,15 H CONCENTRACIÓ a la plaça Marfà (davant de Can Ninetes)

ACTE –XERRADA COMMEMORATIVA

Marxa fins a la plaça Isabel Vila

13 H ACTE DE CLOENDA A LA PLAÇA ISABEL VILA

Organitzen: CGT – IAC – COS

MANIFEST:

EL DRET A DECIDIR… COM SER DONA I TREBALLADORA

Per l’època en què se celebrà la primera diada de la dona treballadora, les dones estàvem sotmeses a un sistema econòmic i social que ens discriminava de manera clara i diàfana. La llei decretava salaris inferiors i
determinava una minoria d’edat permanent al gènere femení. A aquestes circumstàncies hi contribuïa la cobertura intel∙lectual de la religió. La resignació cristiana s’imposava per suportar l’estat de submissió i penúria de la dona obrera, amb vagues promeses d’un cel amb dret d’admissió i caritat per a qui acotés el cap. Avui les constitucions i les normes legals proclamen la igualtat: igual salari, iguals drets, iguals perspectives. Tanmateix, la realitat determina perspectives menys afalagadores. Les empreses continuen fent bo allò que un cop escrigué George Orwell: tots els animals de la granja són iguals, encara que uns més iguals que altres. La igualtat teòrica de gènere tampoc no ha permès fer efectiva les altres punxes del triangle
virtuós: ni llibertat, ni solidaritat. La nova religió del capitalisme, que ens promet el cel del consum, ensaporta avui l’infern de la precarietat i el purgatori de la productivitat.

Llegir més »
Gènere / Dona

La Federació Local de Barcelona de la CGT convoca a una concentració amb motiu del 8 de Març

El proper 8 de març, la Federació Local de Sindicats de Barcelona de la CGT ha organitzat una concentració a la Plaça de la Catedral a les 11.30 hores, on visualitzar el dret i el deure a decidir, fugint de la resignació.

Us adjuntem el manifest elaborat per al dia 8:

LA RESIGNACIÓ ÉS UNA CREU, LA LLUITA UNA NECESSITAT

La resignació és una arma utilitzada pels poders econòmico-civils, religiosos i militars per sotmetre’ns a les seves voluntats sense que oferim cap resistència. En nom d’un suposat sistema, cel o pàtria castren la nostra opció a la revolta.

Llegir més »
jpg_Maranya2.jpg
Gènere / Dona

Lleida: Calendari d’activitats reivindicatives al voltant del 8 de Març al CSOA La Maranya

Fa massa anys que les persones d’arreu sentim que les dones són víctimes de la violència de gènere, que necessiten mesures de protecció i que també han de poder accedir com a empresàries a les empreses i com a oradores en el teatre dels diputats. Doncs bé, des del CSA La Maranya volem girar la truita d’una vegada per totes i preguntar-nos:

Han de ser les dones víctimes o milicianes dels seus drets? Volem que les dones puguin ser ara les explotadores o és en realitat al contrari i són els homes els que han de deixar de ser-ho? I també què vol dir ser dona, quines són les mentides que en nom del gènere i dels rols preestablerts ens han fet creure per a poder-nos tenir encara més controlades?

Llegir més »
Cartell 8 març Barcelona
Gènere / Dona

Manifestació i Manifest Comissió Unitària 8 de Març, Barcelona

Nosaltres, alternatives feministes. 8 de març de 2010

Festa de dones, 6 de març, 22 h, Bar el Brot de la Farinera del Clot (Gran Via de les Corts Catalanes nº 837, Barcelona). Punxaran La Niki i Sabotage

Manifestació, 8 de març, 19 h, Plaça Universitat (BCN)

Manifest Unitari pel 8 de març: Nosaltres, alternatives feministes

Un any més, el dia 8 de març, milions de dones de tot el món sortim juntes al carrer per a fer visible la necessitat del canvi i la força dels moviments feministesd’arreu.

Llegir més »
Cartell 8 març Tarragona
Gènere / Dona

Manifestació unitària del Camp a Tarragona pel Dia de la Dona Treballadora

Amb motiu del Dia de la Dona Treballadora, diferents col·lectius del Camp s’han unit per constituir la Comissió 8 de Març i organitzar una manifestació per reivindicar la destrucció del sistema patriarcal i l’establiment de la igualtat efectiva de gènere. La CGT i l’Ateneu Llibertari Alomà formen part d’aquesta Comissió.

La manifestació tindrà lloc el dilluns 8 de març, amb sortida a les 19.30 h. de l’Estàtua dels Despullats(Rambla Nova) de Tarragona.

Llegir més »
Dones llibertàries

Comunicat de Dones Llibertàries per al 8 de març de 2010

LES DONES TREBALLADORES NO ENS DEIXEM ENGANYAR

Tothom parlen de sortides a la crisi cercant solucions. MENTIDA: el capitalisme és crisi i guerres i no te solució.

Tots el mitjans de comunicació, partits i sindicats majoritaris parlen de pactes i diàleg per frenar l’atur. MENTIDA: l’atur segueix creixent i les reformes laborals només fan retrocedir les nostres condicions de treball i la vida cada cop és mesdifícil.

Llegir més »
Gènere / Dona

L’Observatori Contra L’Homofòbia estrena web. Denúncia l’homofòbia on-line

A partir del 4 de febrer està actiu on-line les 24 hores del dia, el web de
l’Observatori contra l’homofòbia, impulsat pel FAGC.

Aquest web permet realitzar denúncies homòfobes on-line. Un cop rebuda per l’Observatori, on s’estudiarà el cas, es posaran en contacte amb la persona interessada per a realitzar les gestions necessàries amb l’objectiu de no deixar impune l’agressió. Al web, també pots consultar una guia sobre què fer en cas d’agressió i a la vegada fer un seguiment dels últims casos. També hi ha un apartat de documentació on poder consultar casos antics, estadístiques…

Llegir més »
Cartell CGT 8 Març 2010
Gènere / Dona

El 8 de Març celebrem el dia de la dona. Des de les institucions també

Aquestes institucions, que al llarg dels últims anys promulguen lleis i organitzen actes a favor de la igualtat de la dona. Actes que resulten hipòcrites, electoralistes, buits i contradictoris que poc fan en realitat per tractar de millorar la nostra consecució de la igualtat.

Intenten que els donem el nostre vot amb actes al seu parer, políticament correctes, que solament emmascaren una realitat feminicída.

Els mitjans de comunicació intenten que acceptem sense resistència el seu codi patriarcal i no siguem plenament conscients que no existeixen reformes reals sinó demagògia passada.

Les dones continuem tenint doble jornada laboral, tenim limitada la possibilitat d’accedir a llocs de treball millor remunerats, patim major precarietat laboral, som víctimes del terrorisme masclista, continuem realitzant els treballs necessaris per al manteniment de la vida, entre altres desigualtats.

Des de CGT MANIFESTEM LA NOSTRA ABSOLUTA RESISTÈNCIA a aquest sistema patriarcal i fem una crida a tota la joventut perquè, juntament amb qui portem anys lluitant, cridin i es rebel·lin, rebutjant l’aberrant sistema patriarcal que no cessa en la seva obstinació de minvar la capacitat de les dones com éssers pensants.

Amb el convenciment que la lluita és sempre possible, que ens serveixi d’exemple que fins en les societats més masclistes com la mexicana, hi ha dones zapatistes o indígenes que, organitzant-se, han arribat fins i tot a l’elaboració d’una Constitució de les Dones. Dones d’Atenco, també a Mèxic, que lluiten contra l’agressió sexual com forma de repressió política. I recordem també a les Dones del Shari rosa a l’Índia, que lluiten contra la violència masclista en la llar, reunint-se en grups i marxant totes juntes durant quilòmetres fins a la casa de l’agredida, Mujeres Creando, a Bolívia o Amazonas, a Argentina, que a través de pintades, documentals, accions en el carrer, articles en premsa o declaracions en la ràdio expressen el seu rebuig a seguir sent excloses i maltractades, al marge de les institucions i a través de l’acció directa.

La majoria d’aquestes lluites es porten a terme en unes condicions en les quals la subsistència seria el prioritari, i no obstant això veiem que per a elles la dignitat de la dona és equiparable a la de l’aliment diari.

Des d’aquí per tant, volem reconèixer la seva resistència, ja que la lluita de la dona és una, aquí i allà: la de parir un món nou on les relacions de les persones estan basades en la igualtat.

A Europa, l’Europa del capital, de la qual el nostre estat ocupa la presidència aquest semestre, tenim una imatge molt més “avançada” quant a drets laborals i cívics: dret al vot, dret a un treball digne, lleis que ens emparen…. i malgrat tot, veiem que encara que la distància que ens separava dels homes és una mica menor, aquesta segueix estant present en gairebé tots els àmbits de les nostres vides: salaris menors, doble jornada laboral, dificultat per a accedir a llocs de major responsabilitat, les cures segueixen sent responsabilitat nostra, treballs precaris….

Aquest món que sempre han dominat els homes segueix conservant la imatge que han imprès en ell. No podem perdre de vista aquests fets que fan tan complexa la qüestió del treball femení… la majoria de les dones que treballen no PODEN EVADIR-SE DE LA NORMATIVA QUE PROCLAMA EL SISTEMA FEMENÍ TRADICIONAL ja que no rebem de la societat ni dels nostres companys l’ajuda que ens resultaria necessària per a convertir-nos concretament en IGUALS DELS HOMES.

Solament les que resisteixen poden donar cert sentit a les labors quotidianes àdhuc privades de descans, hereves d’una tradició de submissió.

Lamentablement en el mercat laboral moltes dones continuen sofrint vexacions veient-se obligades de forma natural, a usar “el seu encant” (assetjament laboral) ja que els seus salaris són mínims exigint d’ella alguna cosa més que el seu currículum o forma de treball.

La dona que s’allibera econòmicament de l’home NO ESTÀ PER AIXÒ EN UNA SITUACIÓ MORAL, SOCIAL, PSICOLÒGICA IDÈNTICA A ELL. La forma que ens impliquem en les nostres professions depèn d’un context global que desafortunadament no ens ajuda.

DES DE CGT, NOSALTRES, TOTES, VOLEM PARIR UN MÓN NOU ON HI HAGI IGUALTAT REAL I QUE NO SIGUIN SOLAMENT LES LLEIS LES QUE INTERPRETIN SENSE DIFERÈNCIA DE GÈNERES, RACES O ESTATUS SOCIAL, SINÓ TOTS I TOTES AMB EL CONVENCIMENT QUE ÉS POSSIBLE

Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT

Llegir més »
Gènere / Dona

Davant les paraules de l’arquebisbe de Granada: fartes ja d’estar fartes

La veritat com dona estic FARTA D’ESTAR FARTA que les dones siguem objecte d’opinions, de controvèrsies, d’explotacions, d’invisibilitat davant determinades situacions, d’haver de sentir-nos objecte de desig….etc…. etc…etc…… ja és hora que d’alguns s’assabentin que TENIM OPINIÓ PRÒPIA DE PODER DECIDIR PER NOSALTRES.

És urgent i necessari que les dones responguem a agressions com les que fa uns dies va cometre l’arquebisbe de Granada Francisco Javier Martinez, com dona em nego a sentir-me culpable per exercir el dret a decidir no tenir fills, em nego a sentir-me culpable per avortar, les dones som ciutadanes amb drets i com a tals els exercim, NO ACCEPTO que ningú em negui el poder que tinc com dona sobre EL MEU cos.

Les paraules de l’arquebisbe de Granada: “Matar a un nen indefens, i que ho faci la seva pròpia mare, dóna als homes la llicència absoluta, sense límits, d’abusar del cos de la dona, perquè la tragèdia se l’empassa ella” és fer apologia per a INCITAR A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE. Fins al moment no he vist cap moviment polític a nivell judicial perquè no n’hi ha prou que ciutadanes i ciutadans, organitzacions de dones, partits polítics….. mostrem la nostra repulsa per les paraules de Martinez, és necessari anar més enllà i demanar responsabilitats.

Llegir més »
Gènere / Dona

“Les desocupades reben moltes menys ajudes”

Jara Calvo – Redacció Diagonal

DIAGONAL: Com afecta aquesta crisi a les dones?

SANDRA EZQUERRA: En aquest moment, en general, estem pitjor situades per a suportar la destrucció d’ocupació i la crisi, ja que no comptem amb les mateixes oportunitats econòmiques, laborals i socials que els homes. A més, la nostra cobertura per atur és més de 20 punts percentuals inferior a la dels homes, ja que, com resultat de la precarietat i discriminació laboral que patim, cotitzem menys i generem menys drets contributius. D’altra banda, quan ens trobem en l’atur, rebem quantitats en forma de subsidis significativament inferiors a les que reben els homes. Passem més temps en l’atur que ells, i l’augment de l’atur femení s’ha incrementat en totes les edats i perfils de formació.

D.: Quines realitats estan darrere de les dades sobre l’augment de l’atur en relació a l’ocupació femenina?

S.E.: AL principi de la crisi, sobretot entre la tardor de 2008 i la primavera de 2009, els mitjans van destacar que aquesta estava tenint un impacte major sobre els homes que sobre les dones. L’esclat de la bombolla immobiliària, les deslocalitzacions i els ERO massius en la indústria, expliquen l’acceleració que es va donar de l’increment de l’atur entre els homes i les retallades de les diferències entre atur masculí i atur femení. A pesar d’això, és important tenir present que la tendència de creixement de l’atur va començar per certs sectors econòmics, però s’ha anat fent extensiva cada vegada més al conjunt de la societat. A partir de primavera, es va començar a visibilitzar la crisi del sector serveis, molt afectat per la contracció de la demanda, i és on existeix el major percentatge de dones ocupades. La destrucció d’ocupació en aquest sector, caracteritzat per les seves altes taxes de precarietat i temporalitat, es va intensificar amb el final de l’estiu, i això té, i seguirà tenint, un impacte dramàtic sobre milers de dones treballadores.

D.: Per què assegures que ha crescut la sobreexplotació de les dones?

S.E.: Des de la nostra incorporació massiva al mercat laboral, les dones hem sofert una major vulnerabilitat que els homes a causa, entre altres factors, de la nostra identificació històrica com responsables de les tasques domèstiques i de cura. Aquesta identificació ha condicionat la nostra presència en el mercat laboral, ha permès el manteniment de la doble jornada i potenciat el desenvolupament d’una sobreexplotació específica. Amb això, vull dir que els homes continuen tenint una participació més alta en el mercat laboral i les dones continuem sofrint la precarietat, la subocupació i la discriminació laboral de manera més acusada. Per exemple, les dones immigrades són majoria absoluta en el sector del treball domèstic, on les oportunitats de mobilitat laboral són inexistents i que segueix regulat per un obsolet Reial decret 1424/1985 que ni tan sols garanteix dret a atur.

Les dones estem molt concentrades en treballs com la neteja, el telemàrqueting, el teletreball, l’hostaleria, serveis, etc. En sectors amb un alt percentatge de contractacions temporals i a temps parcial, el que significa treballs mal remunerats i amb poca cobertura social. Per exemple, més del 80% de les persones assalariades amb jornada parcial són dones i en més del 90% d’aquests casos, la raó és la necessitat de cuidar a un nen o un familiar en situació d’autonomia restringida. La insuficiència de recursos públics per a l’atenció a la infància i a la “dependència” obliga a centenars de milers de treballadores a reduir la seva jornada laboral o a demanar permisos no retribuïts, la qual cosa comporta una disminució del seu salari. Com hem pogut esbrinar, els contractes a temps parcial, part important de les polítiques neoliberals de flexibilització, tenen un impacte negatiu en les condicions de treball, en les prestacions de jubilació i atur i en la trajectòria professional i personal de la treballadora.

Encara que durant els últims 25 anys la taxa d’ocupació de les dones en l’Estat espanyol ha augmentat, continuem estant infrarepresentades en llocs qualificats i de direcció, i seguim concentrades en sectors que presenten altes taxes de flexibilitat i precarietat laboral. Aquesta segregació es tradueïx en diferències retributives importants entre homes i dones.

D.: Quin paper té la crisi de les cures en la crisi general?

S.E.: El que es ve a anomenar la crisi de les cures és resultat de diferents dinàmiques socials, demogràfiques i polítiques. L’envelliment de la població espanyola i la incorporació de la dona al mercat laboral no s’ha vist acompanyat per una resposta per part dels Estats que ajudi a omplir el buit de cura o atenció que aquesta entrada ha generat. La crisi econòmica està afectant a la inversió en serveis socials públics i a la salut de la població en general. Això no farà altra cosa que aprofundir la crisi de la cura gestada durant dècades de raquítica despesa social. De fet, la despesa pública en jardins d’infància a l’Estat espanyol ja és la més baixa de la UE, i lleis com la de la Dependència no acaben de tirar endavant per falta de pressupost. A més, la Llei de Dependència no qüestiona la divisió sexual del treball.

En general, aquestes tendències aguditzen l’exclusió social creada per les tendències privatitzadores dels últims anys, i sol descansar sobre els muscles del treball no remunerat de les dones per dues raons. Primer, perquè com principals responsables de la salut i el benestar de les famílies som les que més patim les retallades socials, ja que multipliquen les nostres responsabilitats de cura i limiten la nostra capacitat de conciliar vida personal, familiar i laboral. Per un altre, tot això ens situa en una situació de desavantatge en el món laboral.

També cal destacar que les retallades socials es recolzen de manera important sobre el treball de les dones immigrants, que arriben a l’Estat espanyol per a omplir el buit de cura que la incorporació de les dones autòctones al mercat laboral crea, així com la debilitat de l’Estat del benestar.

D.: Com afecten a les dones les mesures anticrisi engegades per les diferents institucions?

S.E.: Les mesures dissenyades pel govern han estat destinades principalment a pal·liar els efectes de la crisi en sectors econòmics marcadament masculins. Dels més de deu mil milions d’euros que s’han destinat a crear ocupació, el gruix ha anat al sector de la construcció, que ocupa a menys d’un 2% de les dones. En els projectes que s’han finançat no s’ha imposat, per exemple, cap obligació referent a la presència de dones en les contractacions. A més, com mesures anticrisi s’han estat perllongant les prestacions d’atur entre 90 i 120 dies per a les persones afectades per expedients de regulació quan menys d’un 20% de les persones afectades per ERO han estat dones.

Entrevista publicada al núm. 114 de la revista Diagonal

www.diagonalperiodico.net/Las-paradas-reciben-muchas-menos.html

Llegir més »
Emilia Llorca, amb un altaveu a la mà, en una manifestació el 2008
Gènere / Dona

Emilia Llorca va morir ahir, dimarts 8 de desembre de 2009.

Se’n va una persona amb carisma, fortalesa, bon humor, ganes de viure, saber fer, una capacitat increïble per organitzar, llegir la realitat, engrescar gent i moviments, alhora que comunicar una sencillesa natural; la seva absència és d’aquest buits que es converteixen en forats negres. I persones com aquestes hi ha poquesal món.

Llegir més »