El procés d’ampliació de la Unió Europea i d’obertura de les fronteres interiors, en els últims anys, ha anat acompanyat d’una creixent bunquerització de les fronteres exteriors i un llistat inacabable de morts entre els qui no tenen altra opció de supervivència que arriscar la vida per a entrar a Europa.

Per a tancar el pas a les masses empobrides del Sud i de l’Est o per a regular el flux de sense papers adaptant-lo a les necessitats del mercat negre de treball —un dels pilars del «mercat lliure»—, la UE no ha dubtat en recórrer a legislacions de control cada vegada més autoritàries, a les tecnologies més sofisticades, a la militarització de les fronteres i també als mètodes més abjectes de xantatge per a externalitzar la responsabilitat del control de l’emigració procedent de tercers països als països confrontants amb la UE.