CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Categoria: Articles opinió

El futur del Kurdistan iraquià en mans de qui?

Els resultats de les recents eleccions iraquianes obren un nou escenari de negociació per a la població kurda de Başur (la zona ocupada per Iraq, regió autònoma des de 1991) per reclamar qüestions com l’increment de les transferències econòmiques de Bagdad, la venta del petroli o les fronteres en disputa, com la ciutat de Kirkuk, amb el rerefons del referèndum del passat 25 de setembre i la lluita per la independència.

Llegir més »

Sindicalisme: combat o inèrcia?

Durant els últims anys el món del treball, i amb aquest el món sindical, han patit profundes transformacions. No estic dient res nou quan dic que la precarització del món del treball ha afectat de forma importantíssima al moviment sindical, o almenys a aquell moviment sindical que no participa de la concertació social. De fet, no vull suggerir cap reflexió nova, i sóc conscient que puc aportar ben poc al debat que des de fa anys algunes militants tenen al voltant de l’acció sindical. Però permeteu-me algunes puntualitzacions generals a mode de síntesi.

Llegir més »

La segregació escolar, una manera de fer política

Segons l’informe Oportunitat educativa per a tothom, elaborat per l’OCDE i publicat el desembre del 2017, els nens i nenes que parteixen desavantatges socioeconòmics tindran salaris més baixos i una vida més curta. Resulta paradoxal que els responsables d’aquesta organització, que defensa el lliure mercat, recomanin que les administracions competents augmentin les partides pressupostàries en matèria d’educació per revertir aquesta situació.

Llegir més »

Ofensiva contra l’escola catalana. Entrevista a Josep Lluís del Alcázar: ‘No comprarem l’espiral de violència que ens imposen’

Parlem amb el docent que s’ha convertit en el portaveu dels professors de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca denunciats per la Fiscalia.

Sense desitjar-ho, els docents de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) fa més de set mesos que s’han trobat a l’epicentre de la campanya política i mediàtica contra l’escola catalana. La campanya, que repeteix mantres com el suposat adoctrinament a les aules catalanes, s’ha intensificat els darrers dies. Dimarts, el delegat del govern espanyol, Enric Millo, i dos secretaris d’Estat van reunir-se amb els pares i mares, bàsicament agents de la Guàrdia Civil, que van denunciar els docents de l’institut després que el 2 d’octubre s’abordés a les aules el que havia passat el dia abans, l’1-O, a Catalunya, amb imatges de violència policial que van fer la volta al món. El mateix dia el PP va anunciar que presentarà una proposta de resolució al Parlament perquè es creï un mecanisme de denúncies anònimes per “evitar casos de discriminació i d’instrumentalització” a les aules, a banda de plantejar que s’inhabiliti els professorsque “adoctrinin”.

Llegir més »

El somni institucional crea monstres (i no només la investidura del Quim Torra)

Hi ha diverses motivacions per participar a les institucions des d’això que, de manera genèrica, s’anomena l’esquerra. Una és el convenciment que, des de les institucions, es pot gestionar la realitat. Allò del “asalto a los cielos”. Com us podeu imaginar, aquesta ni me la crec ni m’interessa. Una altra és la creença que el joc institucional pot enfortir els moviments socials i l’activisme de fora, del carrer, dels barris i pobles, dels llocs de treball, etc. Una tercera deriva de considerar que la millor manera de destruir l’enemic, que és o està a les institucions, és des de dins. I finalment, la darrera, pot considerar que no ens queda altra que entrar-hi, malgrat ser conscient que no és el nostre escenari.

Llegir més »

Dones i homes al mercat laboral: preguntes per fer balanç d’una dècada de crisi

La crisi econòmica, les reformes laborals i les restriccions a l’ocupació pública han canviat el mercat de treball al nostre país, possiblement de forma permanent. Aprofitem l’1 de maig per a fer un balanç sobre l’evolució de les desigualtats entre dones i homes en quatre aspectes clau de l’ocupació, des del “boom” fins a la suposada “sortida de la crisi”. Ho fem des d’una mirada molt general, usant quatre indicadors molt coneguts que permeten veure les diferències de manera genèrica entre homes i dones, sense tenir en compte les múltiples desigualtats que travessen aquests dos col·lectius. En el pròxim article ens farem noves preguntes, que ajudin a completar aquesta panoràmica sobre la qüestió de què ha passat durant els darrers deu anys pel que fa a la desigualtat de gènere en el treball remunerat.

Llegir més »

Els acomiadaments improcedents que s’amaguen rere unes difuses “raons econòmiques”

Els acomiadaments improcedents que s’amaguen rere unes difuses “raons econòmiques”

Una de les conseqüències més evidents de la llarga crisi econòmica és l’existència, encara avui, d’una elevada taxa d’atur. Una de les raons que l’explica és, òbviament, la destrucció d’ocupació i, per tant, l’acomiadament de treballadors. Les successives reformes laborals dels governs espanyols, primer la de l’executiu de Zapatero el 2010 i després la del de Rajoy el 2012, han incrementat enormement les facilitats de les empreses per fer fora empleats tot argumentant causes econòmiques. En aquests casos, l’acomiadament és objectiu i, per tant, procedent, de manera que l’afectat s’ha d’acontentar amb una indemnització d’un màxim de 20 dies per any treballat i un topall de 12 mensualitats. Això és el que diu la teoria, però com gairebé sempre, la realitat és molt més complexa i sovint les raons econòmiques o no existeixen o no estan prou ben argumentades com per a justificar un acomiadament procedent.

Llegir més »

Sindicalisme i legalitat: com ens plantegem la qüestió?

En el món del treball és habitual que, quan l’empresa enuncia una mesura, des del sindicalisme (em refereixo al que lluita) ens la mirem, l’analitzem i acabem preguntant-nos “Ho poden fer?”. Sovint truquem a un advocat o advocada o ens adrecem a un company/a que considerem que coneix la normativa laboral per a que ens la contestin. Si la resposta insinua o planteja que algun aspecte de la iniciativa empresarial pot contradir alguna normativa legal, anem a inspecció de treballo directament a un jutjat. Si participem en els comitès d’empresa o estem en espais de negociació amb la pròpia empresa podem fer servir el recurs de la interpretació de la norma per intentar, mitjançant l’amenaça de recórrer a accions judicials, que enretirin la mesura enunciada o que la modifiquin en un o un altre sentit. Però fins i tot si no participem del comitè d’empresa, és també força freqüent que una resposta d’aquest tipus ens porti a inspecció i al jutjat. Tot plegat, amb l’esperança de poder revertir l’actuació que vol dur a terme l’empresa i defensar així els nostres interessos. I dic “esperança” de manera plenament conscient.

Llegir més »

Gemma Garcia, membre de la redacció de la Directa: “Hi ha un retrocés democràtic molt preocupant”

“Les empreses propietàries dels mitjans, la majoria d’ells en mans de la banca, imposen un relat teledirigit”

– La Directa és un mitjà de comunicació ja de llarga trajectòria, molta gent el coneix i hi està familiaritzada amb el mateix, però potser n’hi ha que no en coneixen els antecedents i el context en el qual va néixer, ens en podries fer cinc cèntims?

Llegir més »

L’anarquisme màgic

Algunes vegades callo, observo i penso que algunes persones creuen que militar és venir a escalfar la cadira un parell d’hores a una assemblea, en un horari que els vagi bé. Fa temps que, amb algunes companyes, ens hem adonat que l’esquerra en general i el moviment llibertari en particular, sofreixen, sota la nostra humil opinió, una greu falta de compromís personal i una pèrdua d’objectius clars, que fan que molta gent confongui les formes i els mitjans amb les finalitats.

Llegir més »

Entrevista a Marta Padrós, Secretària de Gènere de CGT Catalunya: “Si ara tenim diàleg social sobre feminisme és perquè hem posat una vaga sobre la taula”

És secretària de gènere a la CGT i ha viscut la vaga feminista amb la força de tenir clar que el 8 de març havia de ser tota una jornada de lluita, no de dues hores d’aturada com havien plantejat els sindicats majoritaris, UGT i CCOO. Els carrers es van desbordar, les dones van cridar ben alt i, no absent de crítiques també des de dins del feminisme, el 8M passarà a la història com el dia que termes com “tasques de cures”, “escletxa salarial”, “feminisme interseccional” i tants d’altres van començar a ser una mica més presents a les nostres vides. Perquè els feminismes tenien discurs però, potser, els faltava l’impacte que fa dues setmanes van aconseguir. Només això ja és una petita victòria que la santcugatenca Marta Padrós no s’amaga a celebrar.

Llegir més »

Joan Peiró: La forja d’un revolucionari

Joan Peiró va néixer el 18 de febrer de 1887 a Sants (Barcelona). Va començar a treballar, encara nen, en un forn de vidre de la Bordeta. Posteriorment, i sempre en el mateix sector, va treballar al Poble Nou i a Badalona. En 1907 es va casar amb Mercè Olives, obrera tèxtil, i van tenir cinc fills.

Ell mateix situa la seva iniciació sindical l’any 1906. La dècada següent va assumir importants responsabilitats: secretari general de la federació local de sindicats de Badalona (1915-1916), secretari general de la Federació Espanyola de Vidriers (1916-1920), director de La Colmena Obrera (òrgan dels sindicats de Badalona) i de El Vidrio (portaveu dels vidriers federats).

Llegir més »

El declivi de la concertació sindical i el 8 de març

El que podríem anomenar model sindical de concertació està en una profunda crisi de projecte des de fa temps. Una crisi que té molts factors, amb elements comuns amb la decadència de la socialdemocràcia clàssica a nivell europeu, tot i que no té per què significar un daltabaix imminent d’afiliació en aquests sindicats. Tant el sindicalisme pactista com la socialdemocràcia es basen en la fal·làcia que diu que el propi diàleg interclassista és suficient per distribuir benestar entre els representats. I que una de les condicions necessàries que afavoreix aquest diàleg és la existència de la pau social: ja no cal barallar-nos, doncs tothom ésraonable.

Llegir més »

Solidaritat amb les 27 i més, … agraïments a les 200 i més.

Stop repressió!

Aquest matí del dimarts 27 de febrer estava prevista una roda de premsa prèvia a acompanyar a l’Ermengol i a dues companyes més fins a la fiscalia superior de Catalunya per fer front a l’ordre de recerca i captura pels fets relacionats amb l’ocupació del Rectorat de la UAB a l’abril de l’2013. Finalment la roda de premsa no es va fer i l’Ermen i la companya Bàrbara van ser detinguts a la fiscalia i traslladats a la comissaria dels mossos d’esquadra de les Corts per ser posats a disposició del jutjat.

Llegir més »

Economia col·laboracionista

Economia col·laboracionista

Amb mirada històrica, Xavier Garcia del Seminari d’Economia Crítica Taifa explica com la col·laboració és un tret fonamental del capitalisme, tal i com va exemplificar l’economista Milton Friedman, però amb l’objetiu de beneficiar la classe capitalista

El capitalisme ha desenvolupat, aparentment, la forma més exhaustiva que s’ha conegut fins ara d’economia col·laborativa. És cert que, ja des dels seus inicis, la humanitat ha col·laborat per subsistir; això no obstant, aquest fenomen pren una nova dimensió dins la fàbrica moderna, on difícilment un producte serà el resultat de la feina i dels coneixements d’una sola treballadora, sinó que cadascuna durà a terme una part molt específica de tot el procés de producció. Pura cooperació establerta amb precisió quirúrgica pels enginyers. La tasca de cada treballadora no té sentit si no és en connexió amb la de la resta de membres de la fàbrica, és per això que podem parlar d’un obrer col·lectiu, amb multitud d’ulls i mans que treballen alhora. Les capacitats del treballador individual es veuen incrementades exponencialment per aquesta cooperació, ensems amb l’ús de la tecnologia, de manera que la productivitat es multiplica. Aquest fabulós increment de la productivitat no ha redundat, però, en un guany col·lectiu, ja que el seu objectiu primordial no és la satisfacció de les necessitats socials o individuals. És aquest el motiu pel qual es malbaraten un munt de recursos i hores de treball, com succeeix amb els milions de pisos que continuen buits tot i els milers de persones sense llar, o amb les tones de menjar llençades anualment que no satisfan les necessitat d’aquelles que fan cua als bancs d’aliments, sense menystenir els importants perjudicis a nivell ecològic que aquesta sobreproducció genera. Per entendre com la col·laboració pot conduir a aquest brutal desajust cal veure la forma com es dóna de portesenfora de la fàbrica.

Llegir més »

Cerca i captura

Ja fa temps que la dignitat rebel viu en un estat permanent de cerca i captura. Des dels empresonaments de les vagues generals, a les reixes contra la música, contra qui defensa la terra i els barris com a lloc per viure i no per especular-hi, …. contra tantes i tants i tantes raons que no caben en un post que vol ser breu.

Llegir més »

La primera immersió lingüística i l’anarquisme

La revolució anarquista de 1936 va fer possible que Catalunya s’atorgués atribucions que sobrepassaven, en molt, les que tenia derivades de l’Estatut de 1932. En ensenyament, aquestes atribucions foren pràcticament totals i l’Estat, tot i que no ho aconseguí, en els anys de revolució i de guerra, intentà en diverses ocasions recuperar el control sobre espais com el de l’educació que, a Catalunya, estava majoritàriament en mans de la CNT (amb una presència important també de FETE-UGT).

Llegir més »

Seguim desobeint el règim

Ahir van detenir dues companyes del cas 27iMés. Encausades, com jo i com les 24 persones restants. Juntes sumem 27 i ens enfrontem a peticions d’entre 11 anys i 5 mesos i 14 anys de presó. Per defensar la universitat pública i, en general, l’educació al servei dels interessos socials. Ni més ni menys.

Llegir més »

20 anys d’atacs a les pensions

L’obsessió per acabar amb el sistema públic de pensions no és nova ni obeeix a l’actual conjuntura de l’anomenat fons de reserva. L’assetjament comença ja durant l’últim govern socialista de Felipe González i no ha cessat fins al moment; amb independència que els experts diguin que l’economia va bé, que es crea ocupació o tot el contrari. La necessitat de retallar les pensions sembla un requisit prioritari i urgent per salvar un futur cada vegada mésnegre, per cert.

Llegir més »

ECN 1 Ràdio CNT-FAI. La veu de la Revolució

El 3 de setembre de 1936 començava les seves emissions de ràdio en ona normal i en ona extracurta ECN1 Ràdio CNT-FAI Barcelona, l’emissora anarquista d’aquestes organitzacions durant la revolució. Les seves emissions arribaven a Catalunya i la resta de l’Estat però també a Europa, Amèrica del Nord i Àfrica. Les emissions van durar un període de nou mesos i mig, un temps durant el qual el proletariat català va poder estendre les seves idees, la seva visió de la realitat i la seva cultura en un àmbit on mai abans no havia pogut arribar amb tanta rapidesa ni, pel context i la situació del moment, amb tanta autoritat.

Llegir més »

Identitat d’ofici i consciència de classe

No és cap secret que la consciència de classe està en crisi, almenys la que es refereix a la treballadora, doncs a la Bonanova, barri de Salamanca o Sarrià segueixen tenint molt clara la seva. No hi ha cap explicació única a aquest fet sinó que és la suma de diversos factors els que han anant modelant la dissolució del sentiment de formar part d’una comunitat explotada, l’escassa percepció de que la majoria dels problemes venen donats per la dominació que exerceix el segment social que té el poder real sobre la majoria de la població. Aquesta situació és principalment conseqüència d’una victòria cultural dels nostres enemics i no és exclusiva de l’entorn geogràfic més proper, sinó que s’estén de forma general per tot el planeta. Això explica com l’agenda neoliberal no està trobant gaire oposició a la seva implementació. Almenysde moment.

Llegir més »

Encaixant les peces, lluitant per una República Social

Encaixant les peces, lluitant per una República Social

David Gómez, membre de l’organització llibertària Embat, aborda la necessitat d’iniciar de manera efectiva la República des de les lluites socials concretes en clau constituent

Els darrers mesos a Catalunya han vingut marcats per una agenda política independentista intensa que no només ha afectat la resta de les lluites, sinó que fins i tot ha arribat a posar cap per avall la quotidianitat de totes les catalanes. Vam arribar a viure dies on parar l’orella en converses alienes era quasi garantia de sentir a parlar d’el tema. Davant d’aquestes circumstàncies, moltes persones implicades en les lluites socials han fet valoracions on s’hi podia llegir la preocupació de quedar relegades a un segon pla, la por que l’omnipresència de l’independentisme servís per invisibilitzar la importància i sovint la urgència d’altres temes com, per exemple, la crisi de l’habitatge o la precarització de les condicions laborals.

Llegir més »

Entrevista a Marta Minguella, de CGT Ensenyament: “Els que parlen d’adoctrinament no demostren mai una anàlisi exhaustiva”

El col·legi concertat Viaró ha estat al punt de mira dels mitjans d’arreu del país després que Inspecció del Treball els hagi interposat una sanció de 50.000 euros per discriminació en la contractació de personal –no contracten dones per als cursos superiors a infantil– i per bloquejar la promoció de les dones que sí tenen als cursos de 3, 4 i 5 anys. Tot i que el centre ha posat un recurs al·legant la llibertat per tenir un model educatiu segregador també al professorat, la resolució és clara. Marta Minguella, delegada de la sectorial d’Ensenyament de la CGT, sindicat que va acudir a Inspecció del Treball per denunciar el que la pròpia institució ha acabat considerant una discriminació de gènere, ha estat seguint tot el procés així com altres dubtes i marges de millora del sistema educatiu català. Aprofitem el cas del Viaró per parlar amb ella sobre concerts, la dona a l’ensenyament, les acusacions d’adoctrinament i les apostes de renovació com el projecte Escola Nova 21.

Llegir més »

Entrevista a Elena Idoate: ‘Sense que canviïn les prioritats de la societat, les dones no tindrem una emancipació’

Entrrevista a Elena Idoate, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, sobre la feminització de la pobresa des del Centre Okupat i Autogestionat La Llavor, al Prat de Llobregat.

Hi ha menys dones amb una feina remunerada que no pas homes, la bretxa salarial encara és una realitat ben visible i les pensions a les quals accedeixen elles són, de mitjana, miserables. Ens apropem al Centre Okupat i Autogestionat La Llavor, al Prat de Llobregat, per parlar amb Elena Idoate, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, sobre la feminització de la pobresa. Un concepte multidimensional amb el qual també s’aborden qüestions com les tasques de cures, que recauen gairebé sempre en les dones.

Llegir més »