![\"\"](\"http:\/\/cgtcatalunya.cat\/uoc\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/arton12884-5a647.jpg\")
Els Sindicats del r\u00e8gim tornen de la seva \u00abincompareixen\u00e7a\u00bb en els anys de la Gran Estafa i ho fan a l\u2019estil de sempre: Pacte Social interclassista, amb qui van ser, s\u00f3n i seran els executors de totes les pol\u00edtiques de destrucci\u00f3 de drets laborals i socials, la classe empresarial.<\/p>\n
Aquest \u00abconsens\u00bb, anomenat Pau Social o esperit de la Transici\u00f3, com li agrada dir a la nova ministra de Treball, ha estat des de 1977, amb els Pactes de la Moncloa, el que ha ancorat les relacions laborals a tres pilars b\u00e0sics: la flexibilitat laboral, la moderaci\u00f3 salarial i la llibertat empresarial sobre la for\u00e7a de treball.<\/strong><\/p>\n Des de l\u2019Estatut dels Treballadors, l\u2019any 1980, fins a les darreres Reformes Laborals del 2010 (del PSOE) i del 2012 (del PP), els \u00abSindicats del sistema\u00bb han garantit que els Pactes Socials signats amb la Patronal, els farien complir disciplinant a la classe obrera, actuant com a veritables \u00abagents socials\u00bb, per garantir el creixement de l\u2019economia, \u00e9s a dir la taxa de guany del capital o els beneficis del capital.<\/strong><\/p>\n El contrapoder de la classe obrera, el conflicte i la lluita solid\u00e0ria, va ser garantia de drets laborals i socials. Abandonat el conflicte laboral i social, la classe empresarial ha anat assumint tot el control sobre l\u2019organitzaci\u00f3 del treball<\/strong>, tant en l\u2019acc\u00e9s<\/strong> (contractacions), com en la perman\u00e8ncia<\/strong> en el treball (condicions laborals), com a la sortida<\/strong> (acomiadaments).<\/p>\n Avui tenim una classe obrera no nom\u00e9s precaritzada i empobrida<\/strong>, sin\u00f3 desmobilitzada<\/strong> (a excepci\u00f3 de certs sectors, els m\u00e9s precaritzats, que esclaten puntualment), i indefensa<\/strong> per revertir la inseguretat jur\u00eddica i social que pateix quan la contracten (el frau en les contractacions, tant en els mercats privats, com en els p\u00fablics, \u00e9s la norma); per tenir un m\u00ednim de dignitat en les seves condicions laborals (salaris, salut, negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva, dret de vaga i llibertat sindical) i per frenar la \u00abllibertat absoluta\u00bb del capital quan ens envien al carrer. Aquest crim social, el de l\u2019acomiadament lliure i molt barat, \u00e9s el regne de la impunitat jur\u00eddica empresarial que on es recolza el model social d\u2019injust\u00edcia en qu\u00e8 vivim.<\/strong><\/p>\n Les pujades salarials \u00abpactades\u00bb, que s\u00f3n nom\u00e9s recomanacions, \u00e9s a dir, \u00aboracions a la verge de Lourdes \u00ab, el mateix que recomanar un salari m\u00ednim de Convenis de 14.000 \u20ac en tres anys i que els convenis (gran part d\u2019ells ja estan\u00bb liquidats \u00ab) conservin la vig\u00e8ncia mentre es negocia, o que es deixi d\u2019abusar de les\u00bb contractes i subcontractes \u00abcom a factor d\u2019empitjorament de les condicions salarials …, no s\u00f3n producte del conflicte de milions d\u2019assalariats i assalariades, sin\u00f3 que \u00e9s un mandat del BCE, l\u2019OCDE, l\u2019FMI i la Comissi\u00f3 Europea<\/strong>, que volen assegurar que el \u00abcreixement de l\u2019economia produ\u00eft des del 2014\u00bb, \u00e9s a dir, el creixement de la Taxa de Guany i Explotaci\u00f3 (els beneficis empresarials que es troben en xifres superiors als millors anys de la d\u00e8cada d\u2019especulaci\u00f3 de l\u2019economia del totxo i els serveis) , pugui continuar.<\/p>\n Classes assalariades que \u00abno consumeixen\u00bb<\/strong> perqu\u00e8 se\u2019ls hi ha robat<\/strong> \u00abgenerosament\u00bb, tant en els seus salaris directes<\/strong> (salaris), com en els indirectes (prestacions d\u2019atur i pensions) i en els seus drets socials <\/strong> (salut, educaci\u00f3 i cures … ) i clar, el sistema, per seguir acumulant, necessita desposseir la majoria social, b\u00e9 directament (plusv\u00e0lues), b\u00e9 indirectament a trav\u00e9s del consum, per\u00f2 si aquesta majoria social t\u00e9 \u00abl\u2019escarsella\u00bb gaireb\u00e9 buida, el capital \u00abs\u2019enfada\u00bb i, o b\u00e9 fica els seus excedents a \u00abfons\u00bb o b\u00e9 simplement deslocalitza a altres \u00abmercats\u00bb.<\/p>\n El PSOE, les seves ministres, la d\u2019economia i la de treball, han deixat una cosa clara: complirem amb Europa, el d\u00e8ficit \u00e9s sagrat i no anem a derogar Reformes Laborals, sin\u00f3 a \u00abinstar els agents socials\u00bb a pactar un nou Estatut dels Treballadors, on la flexibilitat laboral, el control salarial, \u00e9s a dir la moderaci\u00f3 salarial i els \u00abacomiadaments lliures\u00bb, continu\u00efn regint les relacions laborals … aix\u00f2 s\u00ed, \u00abamb consens i amb l\u2019esperit de la Transici\u00f3\u00bb.<\/p>\n Van renunciar al conflicte i van estar desapareguts durant aquests deu llargs anys de la \u00abcrisi-estafa\u00bb, per aix\u00f2 ara les conseq\u00fc\u00e8ncies es mesuren en p\u00e8rdua de llibertat per al treball, eliminaci\u00f3 de gaireb\u00e9 tots els drets laborals i p\u00e8rdua de drets socials fonamentals per a la vida.<\/strong><\/p>\n Reapar\u00e8ixer en escena ara amb el IV AENC, no \u00e9s sin\u00f3 acudir a la crida d\u2019Empresaris i de les classes poderoses (pol\u00edtics inclosos), per garantir la taxa de guany del capital.<\/p>\n La classe obrera, la majoria social, nom\u00e9s recuperant el conflicte laboral i social, tindr\u00e0 alguna garantia de recuperar i avan\u00e7ar en els seus DRETS.<\/strong><\/p>\n CGT Confederal<\/strong><\/p>\n