{"id":1330,"date":"2019-04-26T08:14:43","date_gmt":"2019-04-26T08:14:43","guid":{"rendered":"http:\/\/cgtcatalunya.cat\/uoc\/?p=1330"},"modified":"2019-04-29T08:22:46","modified_gmt":"2019-04-29T08:22:46","slug":"1-de-maig-2019-la-lluita-si-que-serveix","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cgtcatalunya.cat\/uoc\/1-de-maig-2019-la-lluita-si-que-serveix\/","title":{"rendered":"1 de Maig 2019. La lluita s\u00ed que serveix"},"content":{"rendered":"

\"1La lluita s\u00ed que serveix<\/strong><\/p>\n

Sense cap dubte, la consecuci\u00f3 de la jornada laboral di\u00e0ria de 8 hores \u00e9s la fita m\u00e9s important del moviment obrer de l’Estat espanyol<\/strong>. Un \u00e8xit que va venir precedit per una vaga que va durar 44 dies i que es va iniciar a l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro de Barcelona, coneguda popularment com \u00abLa Canadenca\u00bb, perqu\u00e8 el seu soci majoritari era el Canadian Bank of Comerce de Toronto.<\/p>\n

El motiu de la vaga va ser l’acomiadament de 8 obrers que es van negar a acceptar una reducci\u00f3 del seu salari. Immediatament es van unir a la vaga els treballadors i treballadores de les empreses t\u00e8xtils i una mica m\u00e9s tard ho va fer tot el personal de les empreses de l’electricitat, l’aigua i el gas. De mica en mica la paralitzaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics va ser total: el 70% de les f\u00e0briques estaven aturades com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la vaga o de la manca de subministrament el\u00e8ctric i es va arribar a declarar l’estat de guerra.<\/p>\n

Malgrat tot, el moviment obrer, liderat pels anarcosindicalistes de la CNT no es va rendir<\/strong> i finalment es va aconseguir un acord pel qual s’acceptava la jornada de 8 hores di\u00e0ries i el pagament de la meitat dels salaris del temps que va durar la vaga. A m\u00e9s, el govern es va comprometre a posar en llibertat als presos i preses per causes socials, a aixecar l’estat de guerra i a readmetre a totes i tots els vaguistes sense repres\u00e0lies. Tot aix\u00f2 va oc\u00f3rrer entre febrer i mar\u00e7 de 1919. S’acaben de complir, per tant, cent anys d’aquesta important conquesta social.<\/p>\n

Fa cent anys<\/strong> que, una vaga que es va iniciar en una f\u00e0brica per la solidaritat amb 8 treballadors, va canviar per sempre la vida de tota la classe obrera<\/strong>. Tant \u00e9s aix\u00ed que l’OIT, fundada el mateix any de 1919, es va inspirar en aquesta situaci\u00f3 per a la redacci\u00f3 del seu primer conveni que fa universal la jornada de 8 hores.<\/p>\n

Els temps no han canviat tant. L’explotaci\u00f3 laboral que patien les persones treballadores fa un segle segueix vigent<\/strong> ara, sota altres formes de precarietat i abusos patronals. Les llibertats p\u00fabliques es veuen amena\u00e7ades amb l’auge d’ideologies totalit\u00e0ries i amb les lleis regressives dels \u00faltims governs<\/strong>. La meitat de la poblaci\u00f3 segueix marginada i patint la intolerable xacra de la viol\u00e8ncia masclista. Es nega l’exist\u00e8ncia del canvi clim\u00e0tic i els mercats propicien la sobreexplotaci\u00f3 del planeta. No, els temps no han canviat tant.<\/p>\n

Per aix\u00f2 \u00e9s ara tan necessari, com ho era aleshores, que la classe treballadora s’organitzi i prengui els carrers en defensa dels seus drets, de les llibertats d’una igualtat real entre homes i dones, de la defensa del planeta i d’una forma de vida digna<\/strong>.<\/p>\n

La vaga de la Canadenca i les posteriors mobilitzacions van ser possibles gr\u00e0cies al fet que la classe treballadora de principis de s. XX es va aglutinar al voltant del moviment anarcosindicalista, tot demostrant que \u00e9s la millor forma d’organitzaci\u00f3 per a la nostra classe. Alhora tamb\u00e9 va fer pal\u00e8s que la vaga i que la lluita al carrer serveixen per transformar les coses.<\/p>\n

Visca la CGT
\nVisca la lluita de la classe treballadora
\nVisca el 1er de maig!<\/strong><\/p>\n

CGT Confederal<\/strong><\/p>\n

<\/i>Love<\/span>0<\/span><\/span><\/a>