{"id":162,"date":"2014-07-14T18:25:46","date_gmt":"2014-07-14T18:25:46","guid":{"rendered":"http:\/\/cgtuoc.wordpress.com\/?p=162"},"modified":"2016-09-29T15:08:40","modified_gmt":"2016-09-29T15:08:40","slug":"latac-frontal-al-mon-del-treball","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cgtcatalunya.cat\/uoc\/latac-frontal-al-mon-del-treball\/","title":{"rendered":"L’atac frontal al m\u00f3n del treball"},"content":{"rendered":"
\n
\"\"<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n

Aquest article mostra l\u2019enorme descens salarial que est\u00e0 passant a tot Europa i molt en particular en els pa\u00efsos perif\u00e8rics de l\u2019Eurozona, incloent Espanya. L\u2019article mostra tamb\u00e9 l\u2019enorme extensi\u00f3 de la precarietat en els mercats de treball i la falsedat dels arguments addu\u00efts per la Troica, pel Banc d\u2019Espanya, la banca i la gran patronal, a favor d\u2019aquest descens salarial, que est\u00e0 empitjorant enormement la situaci\u00f3 econ\u00f2mica d\u2019aquests pa\u00efsos.<\/strong><\/p>\n<\/div>\n

\n

L\u2019atac frontal al m\u00f3n del treball<\/strong><\/p>\n

Una de les constants cantarelles del pensament neoliberal promogut per la Troica i pels seus aliats-els governs conservadors, neoliberals i socioliberals de la Uni\u00f3 Europea-\u00e9s que cal baixar els salaris per tal d\u2019augmentar les exportacions i aix\u00ed sortir de la crisi. Com \u00e9s d\u2019esperar, els majors mitjans de difusi\u00f3 reprodueixen aquest missatge milers de vegades, en la seva campanya orientada a crear una opini\u00f3 popular favorable a aquestes pol\u00edtiques.<\/p>\n

La Comissi\u00f3 Europea, un cop m\u00e9s, ha publicat una s\u00e8rie de propostes, assenyalant la import\u00e0ncia que baixin els salaris. Una cosa semblant ha passat amb el Fons Monetari Internacional i les seves recomanacions per sortir de la crisi. Constantment s\u2019accentua que els salaris, i molt en particular els salaris dels pa\u00efsos perif\u00e8rics de l\u2019Eurozona (GIPS, Gr\u00e8cia, Irlanda, Portugal i Espanya) han estat pujant massa, la qual cosa ha causat o contribu\u00eft a que aquests pa\u00efsos tinguin les grans dificultats que presenten.<\/p>\n

Per descomptat, tant el Banc Central Europeu com el Banc d\u2019Espanya, aix\u00ed com la patronal banc\u00e0ria, han emfatitzat tamb\u00e9 que els salaris s\u00f3n massa alts, dificultant la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica. Per complementar aquesta llista, les grans empreses de l\u2019IBEX-35 tamb\u00e9 han afegit la seva veu a aquest cor, instruint als successius governs espanyols perqu\u00e8 facin alguna cosa per for\u00e7ar aquest descens salarial. I els governs Zapatero i Rajoy (aquest \u00faltim amb m\u00e9s intensitat que el primer) han estat seguint aquestes instruccions (que no estaven en els seus programes electorals, com tampoc estaven les retallades de despesa p\u00fablica), aprovant tres reformes laborals el principal objectiu (mai explicitat ) era precisament reduir els salaris. I ho han aconseguit.<\/p>\n

Han estat els salaris pujant massa?<\/strong><\/p>\n

Perqu\u00e8 pugui sostenir aquesta postura que els salaris han crescut massa, cal analitzar com aquests evolucionen en relaci\u00f3 a la productivitat. Si aquesta \u00faltima creix menys lentament del que creixen els salaris, llavors l\u2019economia d\u2019un pa\u00eds pot tenir un problema.<\/p>\n

Per\u00f2 si observem les dades (el que rarament es fa) es pot veure que en tots els pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea la productivitat, durant el per\u00edode de la crisi iniciada el 2008, ha crescut m\u00e9s (ia Espanya molt m\u00e9s) que els salaris . Els \u00fanics pa\u00efsos en qu\u00e8 els salaris han crescut m\u00e9s que la productivitat han estat Alemanya (s\u00ed, Alemanya), Fran\u00e7a i Bulg\u00e0ria, tal com documenta Ronald Janssen en el seu article \u00abEuropean Wage Depression Since 1999\u00bb, Social Europe Journal, (30.05. 14). Com a mitjana, a la Uni\u00f3 Europea, la productivitat ha crescut un 4,3% durant aquest per\u00edode, mentre que els salaris han pujat nom\u00e9s un 2,4%. En realitat, a Espanya els salaris han baixat, sent dels pocs pa\u00efsos en qu\u00e8 aix\u00f2 ha passat. La gran majoria han vist incrementar els salaris, encara que menys que la productivitat.<\/p>\n

Per\u00f2 el que \u00e9s interessant subratllar \u00e9s que el mateix ha anat passant a la majoria de pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea durant el per\u00edode anterior a l\u2019inici de la crisi, \u00e9s a dir, durant el per\u00edode 1999-2008. Com a mitjana, la productivitat va cr\u00e9ixer a la UE un 13% durant aquest per\u00edode, mentre que els salaris van cr\u00e9ixer nom\u00e9s un 8%. A Alemanya, els salaris el 2008 eren un 2% m\u00e9s baixos que els existents el 1999. En aquest pa\u00eds, la difer\u00e8ncia entre el creixement de la productivitat i el creixement salarial durant el per\u00edode 1999-2008 va ser de 9 punts percentuals. A Espanya, va ser de 15 punts percentuals, a Gr\u00e8cia de 27 ia Pol\u00f2nia de 40.<\/p>\n

Mentrestant, la Comissi\u00f3 Europea continua insistint que els salaris s\u00f3n massa alts. A B\u00e8lgica, Luxemburg i It\u00e0lia s\u2019est\u00e0 intentant que en els convenis col \u00b7 lectius no es tingui en compte l\u2019evoluci\u00f3 de la inflaci\u00f3 per ajustar els salaris. A Fran\u00e7a i Eslov\u00e8nia, la Comissi\u00f3 est\u00e0 insistint que el salari m\u00ednim \u00e9s massa alt. A Espanya, la Comissi\u00f3 Europea, mentre aplaudeix les mesures preses pel govern Rajoy (un dels governs m\u00e9s hostils als sindicats, amb les reformes laborals, fiscals i econ\u00f2miques que m\u00e9s han afavorit al m\u00f3n empresarial a costa del m\u00f3n del treball), continua insistint que baixin m\u00e9s els salaris, sent Espanya un dels pa\u00efsos on han baixat m\u00e9s de la UE. Si a aquesta baixada de salaris se li afegeix el desmantellament de l\u2019Estat del Benestar (que consisteix en el salari social) podem veure que estem vivint un atac en tota regla en contra del m\u00f3n del treball.<\/p>\n

La fal\u00b7l\u00e0cia dels arguments a favor de descens salarial: la suposada necessitat d\u2019augmentar la competitivitat<\/strong><\/p>\n

L\u2019argument utilitzat per justificar que es baixin els salaris \u00e9s que aquesta baixada \u00e9s necess\u00e0ria per tal que augmentin les exportacions i, ja que els pa\u00efsos no poden baixar el valor de la moneda (en tenir l\u2019euro), cal baixar els salaris ( el que s\u2019anomena devaluaci\u00f3 dom\u00e8stica).<\/p>\n

Per\u00f2 la fal\u00b7l\u00e0cia d\u2019aquest argument es fa patent amb tota claredat quan es mira el percentatge que les exportacions suposen sobre tota l\u2019activitat econ\u00f2mica dels pa\u00efsos. Doncs b\u00e9, aquest percentatge \u00e9s baix. Com a mitjana, el percentatge del PIB que representen les exportacions a la UE \u00e9s nom\u00e9s d\u2019un 17%, la qual cosa vol dir que el 83% de l\u2019activitat econ\u00f2mica no est\u00e0 lligat a les exportacions. No t\u00e9 sentit, doncs, que insisteixi que hagin de baixar els salaris d\u2019aquest 83% de l\u2019activitat econ\u00f2mica que no t\u00e9 res a veure amb les exportacions.<\/p>\n

L\u2019argument que s\u2019utilitza per a justificar la baixada de salaris per tal que augmentin les exportacions \u00e9s aplicable \u00fanicament i exclusivament al 17% de l\u2019activitat econ\u00f2mica, \u00e9s a dir, al sector exportador, per\u00f2 no al 83%. (Per cert, fins i tot en aquest 17%, la competitivitat podria augmentar reduint els exuberants beneficis de les empreses exportadores i el valor de l\u2019euro, sens dubte, excessiu).<\/p>\n

Conseq\u00fc\u00e8ncia de la baixada de salaris: la crisi de la demanda, del creixement del deute p\u00fablic i l\u2019establiment de la deflaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

L\u2019enorme reducci\u00f3 dels salaris ha estat la causa de la crisi econ\u00f2mica actual, ja que ha creat un problema de demanda molt notable, causa de l\u2019alentiment del creixement econ\u00f2mic. Aquest descens de la demanda ha estat tamb\u00e9 la causa de l\u2019actual deflaci\u00f3 (\u00e9s a dir, d\u2019una inflaci\u00f3 negativa) que presenta un enorme problema per a tota la poblaci\u00f3 que est\u00e0 endeutada (que va haver de endeutar precisament com a resultat de la baixada de salaris). I el mateix passa amb el deute p\u00fablic. La deflaci\u00f3 dificulta el pagament del deute, tant p\u00fablic com privat.<\/p>\n

La deflaci\u00f3 (que \u00e9s la baixada de la inflaci\u00f3 a nivells negatius) elimina els efectes positius que la inflaci\u00f3 suposa per als que deuen diners, ja que el que la inflaci\u00f3 fa \u00e9s que el deute que un ciutad\u00e0, una empresa o un Estat t\u00e9 amb els bancs sigui cada vegada menor. Si la inflaci\u00f3 desapareix, vol dir que no es beneficia d\u2019aquest efecte positiu de la inflaci\u00f3. Aix\u00ed, si un Estat t\u00e9 un deute del 200% del PIB i la inflaci\u00f3 cau un 1% per any, aquest Estat haur\u00e0 de pagar un 2% m\u00e9s cada any. Per\u00f2 una altra conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquesta desviaci\u00f3 \u00e9s l\u2019estancament econ\u00f2mic, resultat d\u2019aquella manca de demanda causada pel descens salarial, creant-se un cercle vici\u00f3s.<\/p>\n

L\u2019aparici\u00f3 del precari com a fenomen general<\/strong><\/p>\n

Per\u00f2 el problema no es limita nom\u00e9s al descens dels salaris. Afecta tamb\u00e9 al deteriorament dels llocs de treball. Un fenomen nou i massiu de les economies als dos costats de l\u2019Atl\u00e0ntic Nord \u00e9s el creixement d\u2019una proporci\u00f3 de la poblaci\u00f3 ocupada que mai t\u00e9 una feina fixa: sempre est\u00e0 treballant en situaci\u00f3 molt temporal, passant d\u2019un empresari a un altre, sense ni tan sols treballar per a una mateixa empresa que cobreixi, per exemple, la Seguretat Social. Aquest sector de la for\u00e7a laboral als EUA representa ja el 30% de tota la poblaci\u00f3 ocupada (segons el GAO, Government Accountability Office of the US).<\/p>\n

\u00c9s el tipus de contracte preferit per amplis sectors de la patronal, ja que paguen molt menys en salaris i beneficis, inclosa la Seguretat Social. Els salaris per a aquest tipus de treball s\u00f3n molt m\u00e9s baixos que els dels treballadors amb contracte fix i les seves prestacions s\u00f3n molt m\u00e9s limitades. Una situaci\u00f3 semblant est\u00e0 passant a la UE i molt especialment en els pa\u00efsos perif\u00e8rics de l\u2019Eurozona (els pa\u00efsos GIPS).<\/p>\n

Una altra dada important i summament preocupant \u00e9s que aquest tipus de contracte precari afecta als EUA (segons GAO) a la gran majoria de tipus de treball existent i no es limita als treballs de baixa qualificaci\u00f3. Per exemple, un ter\u00e7 de tot el cos docent a les Universitats nord-americanes est\u00e0 en situaci\u00f3 de precarietat, pagant-los molt\u00edssim menys que als professors amb contracte fix. Aquest tipus de contractes ha anat substituint els fixos, constituint ia la majoria de nous contractes des de l\u2019any 2001, tant als EUA com a la UE.<\/p>\n

Aquesta substituci\u00f3 ha estat fins i tot m\u00e9s accentuada durant aquests anys de crisi. La prefer\u00e8ncia per aquests treballadors per part dels empresaris \u00e9s la seva flexibilitat, ja que poden ser acomiadats molt f\u00e0cilment, pagant-los menys. Les conseq\u00fc\u00e8ncies de la predominan\u00e7a d\u2019aquest tipus de treballadors s\u00f3n enormement negatives per a tota l\u2019economia i s\u00f3n la causa de l\u2019enorme deteriorament de la demanda, aix\u00ed com del col \u00b7 lapse de la Seguretat Social, ja que les seves cotitzacions socials s\u00f3n molt menors que les dels treballadors fixos .<\/p>\n

\u00c9s interessant notar que els mateixos economistes neoliberals que alertaven de l\u2019impacte negatiu que la Transici\u00f3 demogr\u00e0fica tenia en la viabilitat de la Seguretat Social estan donant suport a les pol\u00edtiques que estan destruint les fonts de finan\u00e7ament de la Seguretat Social. Aix\u00ed de clar.<\/p>\n

* Article de Vicen\u00e7 Navarro, Catedr\u00e0tic de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials a la UPF (BCN)<\/i><\/p>\n

FONT: WEB VICEN\u00c7 NAVARRO<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

<\/i>Love<\/span>0<\/span><\/span><\/a>