{"id":272,"date":"2015-02-17T09:24:49","date_gmt":"2015-02-17T09:24:49","guid":{"rendered":"https:\/\/cgtuoc.wordpress.com\/?p=272"},"modified":"2016-09-29T14:59:49","modified_gmt":"2016-09-29T14:59:49","slug":"la-precaritzacio-del-treball-juvenil-pagar-per-treballar-el-negoci-de-les-practiques-denuncia-judicial-i-resposta-sindical","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cgtcatalunya.cat\/uoc\/la-precaritzacio-del-treball-juvenil-pagar-per-treballar-el-negoci-de-les-practiques-denuncia-judicial-i-resposta-sindical\/","title":{"rendered":"La precaritzaci\u00f3 del treball juvenil. Pagar per treballar: el negoci de les pr\u00e0ctiques. Den\u00fancia judicial i resposta sindical"},"content":{"rendered":"
\n
\"\"<\/div>\n<\/div>\n
\n

Generaci\u00f3 bec\u00e0ria
Els vincles entre empreses i centres formatius emmascaren l\u2019explotaci\u00f3 laboral de les estudiants<\/strong><\/p>\n

Ser jove amb estudis superiors i desenvolupar feines qualificades per empreses i institucions p\u00fabliques.<\/p>\n

Avui dia, reunir aquestes caracter\u00edstiques acostuma a significar dur una exist\u00e8ncia marcada per una economia de subsist\u00e8ncia i unes condicions laborals de mis\u00e8ria. Sota la cobertura del discurs que enalteix la import\u00e0ncia de la formaci\u00f3 pr\u00e0ctica, els convenis de cooperaci\u00f3 educativa i tota una s\u00e8rie de figures contractuals obren la porta a l\u2019explotaci\u00f3 d\u2019estudiants i titulades.<\/p>\n

En moltes carreres universit\u00e0ries, \u00e9s obligatori fer unes pr\u00e0ctiques curriculars per poder obtenir el t\u00edtol. Cal abonar la matr\u00edcula d\u2019un conjunt de cr\u00e8dits que no corresponen a cap assignatura, sin\u00f3 que es fan treballant en una empresa o una instituci\u00f3 durant un per\u00edode determinat a trav\u00e9s d\u2019un conveni de cooperaci\u00f3 educativa establert entre aquesta i la universitat. Te\u00f2ricament, es tracta d\u2019una formaci\u00f3, per\u00f2, sovint, el sistema emmascara una tasca laboral en qu\u00e8 el car\u00e0cter acad\u00e8mic \u00e9s absent o \u00ednfim. El conveni de pr\u00e0ctiques representa un bon negoci, ja que es poden contractar joves per fer la feina que correspondria a treballadores en r\u00e8gim com\u00fa sense haver de pagar-los res; com a m\u00e0xim, rebran una propina que l\u2019empesa o l\u2019entitat pot decidir atorgar o no. L\u2019estudiant, en canvi, s\u00ed que ha de pagar els cr\u00e8dits corresponents al pr\u00e0cticum.<\/p>\n

\u201cLes empreses intenten fugir del dret laboral a trav\u00e9s de la utilitzaci\u00f3 de les figures del becari, els falsos aut\u00f2noms o altres mecanismes que tendeixen a fer veure que la relaci\u00f3 entre les dues parts no \u00e9s laboral. Aix\u00ed, es poden permetre no aplicar cap de les normes del dret laboral: ni salaris m\u00ednims ni vacances ni horaris ni res de tot aix\u00f2\u201d, expliquen les advocades laboralistes Anna Abrain i Quim Espa\u00f1ol. Podr\u00edem parlar de becariat per referir-nos al nombr\u00f3s contingent de persones sotmeses a aquest tracte fraudulent. \u201cEn els casos que he vist, parlem de feines que requereixen una formaci\u00f3 universit\u00e0ria important, com llicenciatures en psicologia o enginyeria. L\u2019oferta es presenta com a complement formatiu, quan en realitat l\u2019estudiant ven la for\u00e7a laboral a l\u2019empresa durant un horari i a canvi d\u2019una retribuci\u00f3 fixada sobre la base d\u2019hores o de quantitat de tasca\u201d, \u00e9s a dir, hi treballa.<\/p>\n

Camp adobat per a les pr\u00e0ctiques fraudulentes<\/strong><\/p>\n

Per poder signar el conveni de cooperaci\u00f3, cal no haver acabat els estudis. No obstant aix\u00f2, hi ha un seguit de procediments que permeten eternitzar els per\u00edodes de becariat. \u201cQuan l\u2019empresa veu que la persona funciona professionalment i se la vol quedar, a vegades, fa que encadeni diverses etapes formatives, per exemple, li recomana que es matriculi a un m\u00e0ster per poder-la mantenir en r\u00e8gim de conveni\u201d, descriu Espa\u00f1ol.<\/p>\n

Mireia Bazaga, secret\u00e0ria jur\u00eddica de la CGT, ha observat que \u201cen moltes ocasions, la universit\u00e0ria hauria de tenir un contracte laboral perqu\u00e8, en lloc de fer pr\u00e0ctiques en relaci\u00f3 amb els estudis que cursa, se li fan fer feines que no s\u00f3n pr\u00f2pies de la seva carrera. Altres vegades, els convenis, que s\u00f3n de curta durada, s\u2019allarguen t\u00e0citament sense informar la universitat\u201d.<\/strong><\/p>\n

Com a advocada, recentment, Bazaga ha dut el cas d\u2019una noia becada pel Banco de Santander: quan es va acabar el conveni, ella continuava treballant-hi sense cobrar<\/strong>. Al col\u00b7lectiu on treballa Espa\u00f1ol, una altra afectada denunciava que feia 40 hores setmanals com a pr\u00e0ctiques d\u2019un m\u00e0ster del qual nom\u00e9s hi havia classe els dissabtes al mat\u00ed.<\/p>\n

Malgrat la precarietat d\u2019aquestes places, sovint, l\u2019estudiant les veu com l\u2019\u00fanica opci\u00f3 de trobar una feina m\u00ednimament relacionada amb el seu camp i s\u2019hi aferra amb l\u2019esperan\u00e7a que, m\u00e9s endavant, la beca es transformi en un lloc de treball, cosa que \u201crarament acaba passant\u201d, afirma Espa\u00f1ol. Molta gent deixa una assignatura pendent durant anys per poder continuar aspirant a beques de conveni. Alhora, prolifera l\u2019oferta de cursets sobre tem\u00e0tiques no necess\u00e0riament vinculades a la titulaci\u00f3 obtinguda que retornen les alumnes a la categoria de matriculades que poden firmar nous convenis.<\/p>\n

Complicitat de les universitats<\/strong><\/p>\n

\u201cEl mecanisme de gesti\u00f3 de personal de les universitats p\u00fabliques s\u2019ha fonamentat en tres elements: precaritzar el sector docent a partir de la figura del professor associat, externalitzar tots els serveis possibles \u2013cafeteries, neteja, serveis de fotoc\u00f2pies, etc\u00e8tera\u2013 i, en molts altres aspectes de funcionament intern, substituir treballadores fixes per bec\u00e0ries\u201d, exposa l\u2019advocat. \u201cQuan jo vaig entrar a la facultat, tota la plantilla de la biblioteca era laboral i, progressivament, es va anar transformant en bec\u00e0ria, suposadament, per ajudar les estudiants a pagar-se la matr\u00edcula. El que fa m\u00e9s r\u00e0bia \u00e9s que ho venguin com una eina social d\u2019inserci\u00f3 del jovent al mercat de treball, quan el que fan \u00e9s precaritzar-lo. Simplement, es tracta de substituir un treballador fix amb un salari establert segons el conveni per un suposat becari que percep un ajut per a l\u2019estudi\u201d, explica.<\/p>\n

Tamb\u00e9 va ser bibliotecari de la UB l\u2019enginyer, polit\u00f2leg i sindicalista Albert Ferrer, que, als 27 anys, ha trobat la primera feina indefinida, tot i haver comen\u00e7at a treballar als divuit: \u201cLes universitats substitueixen treball directe per beques perqu\u00e8 tenen capacitat per fer-ho. Tenim professorat cobrant 300 o 400 euros.<\/strong> S\u00f3n unes condicions inferiors al nivell de subsist\u00e8ncia, fet que encara afegeix m\u00e9s frustraci\u00f3. A sobre, sembla que h\u00e0gim d\u2019estar agra\u00efts. Perdona, per\u00f2 \u00e9s que jo he de menjar\u201d.<\/p>\n

Den\u00fancia judicial i resposta sindical<\/strong><\/p>\n

\u201cSi b\u00e9 la figura del fals aut\u00f2nom ha estat debatuda judicialment moltes vegades, no hi ha gaires resolucions judicials que hagin abordat la figura del becari. El fals becari no est\u00e0 ben definit perqu\u00e8 \u00e9s una figura m\u00e9s recent i menys judicialitzada\u201d, comenten les advocades Quim Espa\u00f1ol i Anna Abrain, que ens expliquen el proc\u00e9s que cal seguir per denunciar fraus en els convenis de cooperaci\u00f3.<\/p>\n

Abans d\u2019emprendre qualsevol requeriment legal, cal dur el proc\u00e9s en secret, per evitar ser represaliada amb l\u2019acomiadament. A continuaci\u00f3, cal recollir proves, com poden ser correus electr\u00f2nics, fulls de salari o rebuts, gravacions… Finalment, es presenta una demanda al jutge, on se li demana que reconegui que la relaci\u00f3 establerta entre les dues parts \u00e9s laboral.<\/strong><\/p>\n

\u201cSi la sent\u00e8ncia \u00e9s favorable a la bec\u00e0ria, l\u2019efecte \u00e9s bastant important, ja que es fa pal\u00e8s que l\u2019empresa fa anys que no li paga el salari corresponent ni la cotitzaci\u00f3 a la Seguretat Social ni reconeix les hores extres que probablement haur\u00e0 fet… Tot el context de fugida del dret del treball ha dut a un c\u00famul d\u2019incompliments molt gran\u201d,<\/strong> subratlla Abrain, que afegeix: \u201cEn la majoria de casos que he portat, les empreses prefereixen arribar a acords econ\u00f2mics abans d\u2019arriscar-se a una sent\u00e8ncia que reconegui que tenien becaris fent feines laborals\u201d.<\/p>\n

Si aquesta sent\u00e8ncia s\u2019aplica, l\u2019empres\u00e0ria haur\u00e0 d\u2019abonar a la treballadora la difer\u00e8ncia entre el salari que li pagava i el que li hauria hagut de pagar durant el darrer any; a m\u00e9s, haur\u00e0 de fer efectives les contribucions endarrerides a la Seguretat Social per un m\u00e0xim de quatre anys. Malgrat tot, la via judicial \u00e9s complicada per als casos individuals. \u201cLa resposta \u00e9s l\u2019autoorganitzaci\u00f3: per exemple, si 60 o 70 bec\u00e0ries de la UAB demandessin totes alhora, podrien fer un pols amb l\u2019altra part, sobretot si complement\u00e0riament actuessin en clau sindical\u201d.<\/p>\n

Resta de l’article<\/strong><\/a> (CGT Catalunya)<\/em><\/strong><\/p>\n<\/div>\n

<\/i>Love<\/span>0<\/span><\/span><\/a>