{"id":2824,"date":"2026-04-27T10:30:00","date_gmt":"2026-04-27T10:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/cgtcatalunya.cat\/uoc\/?p=2824"},"modified":"2026-04-30T13:35:13","modified_gmt":"2026-04-30T13:35:13","slug":"1r-de-maig-recuperem-el-que-es-nostre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cgtcatalunya.cat\/uoc\/1r-de-maig-recuperem-el-que-es-nostre\/","title":{"rendered":"1r de Maig: Recuperem el que \u00e9s nostre"},"content":{"rendered":"

[vc_row type=\u00bbin_container\u00bb full_screen_row_position=\u00bbmiddle\u00bb column_margin=\u00bbdefault\u00bb column_direction=\u00bbdefault\u00bb column_direction_tablet=\u00bbdefault\u00bb column_direction_phone=\u00bbdefault\u00bb scene_position=\u00bbcenter\u00bb text_color=\u00bbdark\u00bb text_align=\u00bbleft\u00bb row_border_radius=\u00bbnone\u00bb row_border_radius_applies=\u00bbbg\u00bb overflow=\u00bbvisible\u00bb overlay_strength=\u00bb0.3″ gradient_direction=\u00bbleft_to_right\u00bb shape_divider_position=\u00bbbottom\u00bb bg_image_animation=\u00bbnone\u00bb][vc_column column_padding=\u00bbno-extra-padding\u00bb column_padding_tablet=\u00bbinherit\u00bb column_padding_phone=\u00bbinherit\u00bb column_padding_position=\u00bball\u00bb column_element_direction_desktop=\u00bbdefault\u00bb column_element_spacing=\u00bbdefault\u00bb desktop_text_alignment=\u00bbdefault\u00bb tablet_text_alignment=\u00bbdefault\u00bb phone_text_alignment=\u00bbdefault\u00bb background_color_opacity=\u00bb1″ background_hover_color_opacity=\u00bb1″ column_backdrop_filter=\u00bbnone\u00bb column_shadow=\u00bbnone\u00bb column_border_radius=\u00bbnone\u00bb column_link_target=\u00bb_self\u00bb column_position=\u00bbdefault\u00bb gradient_direction=\u00bbleft_to_right\u00bb overlay_strength=\u00bb0.3″ width=\u00bb1\/1″ tablet_width_inherit=\u00bbdefault\u00bb animation_type=\u00bbdefault\u00bb bg_image_animation=\u00bbnone\u00bb border_type=\u00bbsimple\u00bb column_border_width=\u00bbnone\u00bb column_border_style=\u00bbsolid\u00bb][vc_column_text]<\/p>\n

\"\"<\/figure>\n\n

Mentre ens diuen que l\u2019economia va b\u00e9, que les empreses estan en beneficis r\u00e8cord, que el PIB \u00e9s dels que m\u00e9s creixen a la UE i que s\u2019ha arribat a 22 milions d\u2019afiliats a la seguretat social, les condicions de vida de la majoria de la classe treballadora empitjoren<\/strong>.<\/p>\n\n

Fa anys que patim una p\u00e8rdua sostinguda de poder adquisitiu<\/strong>. Els salaris no arriben, no segueixen el ritme d\u2019una vida cada cop m\u00e9s cara. Mentrestant, les empreses acumulen beneficis com mai<\/strong>. Ens diuen que tot creix, per\u00f2 aquest creixement no es reparteix: es concentra en mans d\u2019uns pocs<\/strong>. Els ultrarics acumulen cada dia m\u00e9s riquesa, mentre la meitat de la poblaci\u00f3 va caient en la precarietat.<\/p>\n\n

Els convenis no han recuperat el poder adquisitiu ni de la crisi 2008-2014 ni de la crisi inflacion\u00e0ria postcovid, i el Salari M\u00ednim, tot i haver pujat per sobre de l\u2019IPC, no ha fet d\u2019efecte tractor ni ha arrossegat els convenis cap amunt. A banda, l\u2019IPC \u00e9s un indicador cada cop m\u00e9s allunyat de la vida real. No reflecteix el pes brutal de l\u2019habitatge en les nostres economies.<\/strong> No explica que la meitat de la poblaci\u00f3 destina una part desproporcionada del seu salari a pagar un lloguer o una hipoteca que no para de pujar i li atorga menys pes al lloguer que les begudes alcoh\u00f2liques o al consum de tabac. Tampoc reflecteix com la cistella de la compra b\u00e0sica ha patit un dels majors augments en comparaci\u00f3 amb els salaris de la hist\u00f2ria recent.<\/p>\n\n

\u00c9s per aix\u00f2 que afirmem que la classe treballadora est\u00e0 en caiguda cap a la precarietat<\/strong>. I que aquest \u00e9s el resultat de d\u00e8cades de sindicalisme de concertaci\u00f3, de pactes a la baixa i de \u201cpau social\u201d. Durant m\u00e9s de quaranta anys se\u2019ns ha dit que a base de negociaci\u00f3 i di\u00e0leg amb patronals i administracions avan\u00e7ar\u00edem. Sense mobilitzaci\u00f3 ni conflictes, diuen que arrancaran millores per a la classe treballadora. Per\u00f2 la realitat \u00e9s clara: els convenis col\u00b7lectius, en la seva gran majoria, no han garantit millores reals. No han superat l\u2019augment del cost de la vida. I sense pressi\u00f3, sense lluita, sense vagues, no hi ha aven\u00e7os. Les patronals i les administracions no regalen res. Si no lluitem, a poc a poc anem retrocedint.<\/strong><\/p>\n\n

Per altra banda, assistim a un proc\u00e9s de desindustrialitzaci\u00f3 permanent, amb una p\u00e8rdua constant de la sobirania industrial, engreixant a base de subvencions i exempcions fiscals a multinacionals estrangeres que, a la m\u00ednima que veuen p\u00e8rdues, marxen o deslocalitzen sense pietat, deixant centenars o milers de treballadores a l\u2019atur. Com \u00e9s el cas de la centen\u00e0ria, Serra Soldadura<\/strong>. Assistim a la desinversi\u00f3 i externalitzaci\u00f3 constant dels serveis p\u00fablics, portant a la precaritzaci\u00f3 de les plantilles i a la caiguda de la qualitat, com \u00e9s p\u00fablic i notori, en les llistes d\u2019espera en sanitat o la massificaci\u00f3 a les aules catalanes<\/strong>.<\/p>\n\n

Per aix\u00f2, \u00e9s el moment de fer un pas endavant. \u00c9s el moment de recuperar un sindicalisme ofensiu<\/strong>. Un sindicalisme que no es conformi a gestionar la derrota, sin\u00f3 que aposti per guanyar<\/strong>. Hem de tornar a portar el conflicte a les empreses<\/strong>, hem de recuperar salaris i drets<\/strong>, hem de construir for\u00e7a col\u00b7lectiva all\u00e0 on es presenti la m\u00ednima oportunitat<\/strong>. Hem de posar en marxa la nostra maquin\u00e0ria sindical, per a demostrar, com altres sindicats han mostrat a l\u2019estat espanyol, que sense conflictes no hi ha vict\u00f2ries<\/strong>. I aquest ha de ser el paper de CGT a Catalunya: Ser el sindicat de refer\u00e8ncia de la classe treballadora en lluita.<\/strong><\/p>\n\n

La CGT es troba en un moment dol\u00e7. Continuem creixent, cada cop som m\u00e9s, molt a prop ja de les 27.000 afiliades a Catalunya<\/strong>. Som presents en m\u00e9s centres de treball<\/strong>, en m\u00e9s sectors<\/strong>, amb m\u00e9s delegades<\/strong>, i cada dia som a m\u00e9s negociacions de convenis col\u00b7lectius<\/strong>, malgrat el boicot constant dels sindicats de la pau social.<\/p>\n\n

Per\u00f2 no nom\u00e9s es tracta de cr\u00e9ixer en afiliaci\u00f3, sin\u00f3 de cr\u00e9ixer en la lluita i la capacitat de pressi\u00f3 i autodefensa<\/strong>. Des de fa deu anys, la CGT \u00e9s el sindicat que m\u00e9s vagues convoca<\/strong>. Aquest 2025 hem convocat prop d\u2019un ter\u00e7 de totes les vagues, molt per sobre de CCOO i UGT. I no nom\u00e9s en quantitat: les nostres vagues s\u00f3n m\u00e9s sostingudes, m\u00e9s fermes, amb m\u00e9s capacitat de pressi\u00f3. Perqu\u00e8 entenem que la vaga no \u00e9s un gest simb\u00f2lic, sin\u00f3 una eina per a arrancar millors vict\u00f2ries.<\/p>\n\n

Ara hem de fer un pas m\u00e9s. Hem de comen\u00e7ar a construir mobilitzacions de sector<\/strong>. Hem d\u2019enfortir els vincles entre empreses on ja tenim pres\u00e8ncia, coordinar lluites de sector, per a sumar forces. Nom\u00e9s aix\u00ed podrem esdevenir un veritable sindicat de contrapoder, capa\u00e7 de pressionar no nom\u00e9s empresa a empresa, sin\u00f3 conjuntament sectors sencers de l\u2019economia.<\/p>\n\n

Sabem que tot aix\u00f2 passa en un context especialment dur. Vivim enmig de guerres, d\u2019una inflaci\u00f3 persistent i d\u2019un sistema que cada cop genera m\u00e9s desigualtat. I al mateix temps, veiem com els discursos reaccionaris de l\u2019extrema dreta, el racisme, el masclisme, l\u2019individualisme, penetren en la classe treballadora de forma preocupant. Discursos que busquen dividir-nos, enfrontar-nos entre nosaltres, mentre els de dalt continuen enriquint-se.<\/strong><\/p>\n\n

Davant d\u2019aix\u00f2, el sindicat ha de ser molt m\u00e9s que una eina laboral<\/strong>. Ha de ser una escola de solidaritat, un espai on reconstruir vincles, on recon\u00e8ixer-nos com a classe. Un espai per combatre la por, la resignaci\u00f3. Un espai on organitzar el suport mutu entre les noves treballadores migrants, les m\u00e9s prec\u00e0ries per norma general. El sindicat ha de ser una escola per al conjunt de la classe treballadora i \u00e9s de vital import\u00e0ncia per a la nostra organitzaci\u00f3, trobar-nos i formar-nos totes les afiliades, amb especial inter\u00e8s en les noves generacions de sindicalistes, que ens han de fer pujar un esgla\u00f3 m\u00e9s en la conflictivitat de classe i en la construcci\u00f3 del contrapoder sindical de CGT. \u00c9s un repte, que cada dia m\u00e9s afiliades a la CGT entenguin quin \u00e9s el projecte i els valors del sindicat. Si no, podem acabar sent un gegant amb peus de fang. Un sindicat amb ret\u00f2rica radical, per\u00f2 que no podem dur a la pr\u00e0ctica les nostres paraules.<\/p>\n\n

El repte \u00e9s gran. I per afrontar-lo necessitem ser moltes m\u00e9s, m\u00e9s fortes i m\u00e9s formades. Necessitem continuar construint organitzaci\u00f3, continuar acumulant for\u00e7a per a avui, fer front als embats del capitalisme, i per a fer possible, en el futur, un canvi radical d\u2019aquest sistema injust i corrupte.<\/p>\n\n

Aquest Primer de Maig ho diem clar: volem recuperar el que \u00e9s nostre. Volem salaris dignes, vides dignes.<\/strong> Volem deixar de sobreviure per comen\u00e7ar a viure. I volem construir la for\u00e7a que haur\u00e0 de canviar tot: l\u2019anarcosindicalisme del segle XXI.<\/p>\n\n

I aix\u00f2 nom\u00e9s ho aconseguirem amb unitat i determinaci\u00f3 en la lluita.<\/p>\n\n

Per una vida que mereixi ser viscuda!
\n<\/strong>Visca la classe treballadora!<\/strong><\/p>\n\n\n

\"CGT
\nCGT Catalunya<\/strong>
\nhttps:\/\/cgtcatalunya.cat\/
\n@CGTCatalunya<\/p>\n\n\n

<\/div>\n\n

Convocat\u00f2ries:<\/p>\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n
<\/div>\n\n\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n

<\/i>Love<\/span>0<\/span><\/span><\/a>