![\"\"](\"http:\/\/www.cgtcatalunya.cat\/local\/cache-vignettes\/L124xH181\/arton7084-13e24.jpg\")
Parlar d\u2019injust\u00edcies pot ser una coartada, quan el que es fa no beneficia a una majoria social, sin\u00f3 a una oligarquia privilegiada.<\/p>\nParlar d\u2019injust\u00edcies pot ser una coartada, quan el que es fa no beneficia a una majoria social, sin\u00f3 a una oligarquia privilegiada.<\/p>\n
Aquesta setmana els rectors i rectores de les universitats p\u00fabliques catalanes i de la UOC van publicar un manifest a \u201cLa Vanguardia\u201d, un dels peri\u00f2dics afins a les pol\u00edtiques de CiU, que vinculava la Just\u00edcia-Injust\u00edcia al Reial Decret del Govern de l\u2019Estat, del Partit Popular, publicat dissabte passat. Igualment, ahir dijous la CRUE ha em\u00e8s un comunicat despr\u00e8s d\u00b4una reuni\u00f3 amb el Ministre Wert, i el Consell de Govern de la UAB ha fet el seu Aquests fets exigeixen una inexcusable valoraci\u00f3 i presa de postura per part de la totalitat de col\u00b7lectius implicats a la Universitat al nostre pa\u00eds.<\/p>\n
Els temes implicats en el RD 14\/2012 (B.O.I. del 21 d\u2019abril), en el manifest de \u201cLa Vanguardia\u201d (del 24 d\u2019abril) i en els comunicats de ahir 26 d\u00b4abril s\u00f3n els mateixos, evidentment. Per\u00f2, malgrat cert to formal que pret\u00e9n mostrar desacord els manifests dels qui governen les universitats, tamb\u00e9 comparteixen els mateixos punts de partida, el model d\u2019universitat que defensen i el recurs a ideals buits, eufemismes varis o pressupostos silenciats.<\/p>\n
1. Sobre Taxes de Matr\u00edcula i Beques<\/strong><\/p>\n En primer lloc, la desorbitada pujada de les taxes de matr\u00edcula a l\u00b4alumnat, posa en evid\u00e8ncia el model d\u2019universitat elitista que el Govern del PP vol reintroduir a l\u2019Estat, remetent-nos a la vella universitat del franquisme. Les conseq\u00fc\u00e8ncies es veuran en l\u2019abandonament dels estudis universitaris d\u2019una part de l\u2019alumnat potencial de les classes populars, abans de comen\u00e7ar o durant els mateixos. Un model d\u2019universitat que comparteixen els rectors i rectores signat\u00e0ries del manifest de \u201cLa Vanguardia\u201d, en completa sintonia amb el partit governant a Catalunya, i que tampoc desautoritzen els comunicats d\u2019ahir.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, a m\u00e9s del model elitista tamb\u00e9 es pot entreveure l\u2019objectiu que governants de Ministeris i Generalitat trasllueixen, \u00e9s la intenci\u00f3 de desballestar les Universitats P\u00fabliques en benefici d\u2019entitats privades. Si no, no s\u2019entendria que el RD 14\/2012 ens parli de l\u2019ajust al cost de prestaci\u00f3 de servei\u201d, un argument inequ\u00edvocament empresarial. Que, al final, portar\u00e0 a equiparar les Universitats Privades a les Universitats Estatals.<\/p>\n En aquest context, els i les governants de les Universitats Catalanes i de la Generalitat s\u2019esforcen per aparentar una preocupaci\u00f3 per l\u2019alumnat de les classes populars en perill d\u2019exclusi\u00f3, i clamen per un increment del nombre de beques, fins i tot del tipus beca-salari, fins a arribar potser a un ter\u00e7 de l\u2019actual alumnat en els millors bons desitjos de representants del Govern de Catalunya. No obstant aix\u00f2, la hipocresia que traspua aquesta reivindicaci\u00f3 oculta factors clau:<\/p>\n 1) No existeix un estudi rigor\u00f3s del cost real d\u2019una titulaci\u00f3 universit\u00e0ria, ja que les Universitats P\u00fabliques tenen funcions molt m\u00e9s \u00e0mplies que les de ser mers centres d\u2019estudis superiors, que inclouen tamb\u00e9 instal\u00b7lacions cient\u00edfiques i personal dedicat a investigar i que ocupen una part no menyspreable de les seves despeses en activitats de gesti\u00f3, no precisament justificables per la seva implicaci\u00f3 en la doc\u00e8ncia, o a transvasar activitat a \u00e0mbits de lucre privat (fundacions, t\u00edtols no oficials, empreses spin-off, convenis amb empreses). De manera que el suposat c\u00e0lcul del cost d\u2019uns estudis universitaris es calcula aproximadament dividint les despeses d\u2019una universitat entre el nombre dels seus alumnes, amb la conseq\u00fcent c\u00e0rrega de despesa sobre un alumnat que no participa de les activitats no docents esmentades. Aix\u00ed, un cop m\u00e9s, unes dades manipulades i falses serveixen interessos pol\u00edtics inconfessables.<\/p>\n 2) S\u00f3n els sectors populars, els ingressos dels quals depenen de les n\u00f2mines, inexorablement sotmeses al pagament de l\u2019IRPF, els qui mantenen a trav\u00e9s dels seus impostos els pressupostos destinats a les universitats. La fal\u00b7l\u00e0cia de considerar que aquest finan\u00e7ament estatal \u00e9s \u201cuna esp\u00e8cie de beca\u201d no \u00e9s admissible. Si s\u2019augmenten les taxes al 100% de l\u2019alumnat, i despr\u00e9s s\u2019atorguen unes beques, en clau d\u2019ajuda, a un ter\u00e7, per descomptat que alguna cosa falla en l\u2019equaci\u00f3. Aix\u00ed que, almenys, podr\u00edem convenir amb el manifest de rectors i rectores en que es podrien obtenir diners perseguint el frau fiscal. Encara que \u00e9s il\u00b7lustratiu el silenci sobre la recent amnistia fiscal aprovada pel Govern del PP, o sobre la inexist\u00e8ncia d\u2019impostos directes sobre les grans fortunes o sobre la circulaci\u00f3 de capitals.<\/p>\n 3) Existeix un parany subjacent en la pol\u00edtica de beques, que pot perjudicar considerablement a les Universitats P\u00fabliques: consisteix a donar un suport dinerari personalitzat, que despr\u00e9s es pot destinar a estudis en una Universitat P\u00fablica, per\u00f2 tamb\u00e9 a qualsevol Universitat Privada.<\/p>\n 2. Sobre Dedicaci\u00f3 Docent del Professorat.<\/strong><\/p>\n Quant al PDI, la normativa imposada per al professorat funcionari pel Decret ministerial no deixa lloc a dubtes que tindr\u00e0 l\u2019evident conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un increment de la c\u00e0rrega docent en termes generals. Amb aix\u00f2 s\u2019aconsegueix, per altres mitjans, all\u00f2 que la UAB ha estat intentant amb l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019un increment de la C\u00e0rrega Docent al PDI de la nostra universitat. \u00c9s a dir, tenir les bases per poder cobrir la doc\u00e8ncia que anir\u00e0 deixant el professorat que perdran les Universitats.<\/p>\n D\u2019una banda, el PDI contractat i precari que perdr\u00e0 el seu lloc de treball en les actuals retallades per ajustos pressupostaris, o en els futurs expedients de regulaci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 que poguessin tamb\u00e9 afectar, Reforma Laboral en m\u00e0, al PDI amb contractes presumptament indefinits. Per una altra, les places de PDI funcionari que, despr\u00e9s de la jubilaci\u00f3 que afectar\u00e0 a un important nombre de professors\/es en els propers anys, no seran reposades.<\/p>\n La justificaci\u00f3 que vincularia l\u2019increment de C\u00e0rrega Docent a la no-dedicaci\u00f3 a la investigaci\u00f3, \u00e9s, en aquest cas, tamb\u00e9 tramposa. Perqu\u00e8 una cosa \u00e9s investigar i obtenir resultats i una altra molt diferent tenir Sexennis. I rec\u00f3rrer als Sexennis com a mesura de l\u2019activitat investigadora, no sembla que hagi de reflectir gaire b\u00e9 la realitat.<\/p>\n En primer lloc, els Sexennis s\u00f3n complements salarials, que tenen el seu origen l\u2019any 1989, com un mecanisme de compensar la p\u00e8rdua de poder adquisitiu del professorat universitari. Seria la L.O.U. de l\u2019any 2001 la que passaria a convertir-los en suposats indicadors de qualitat de l\u2019activitat investigadora, en una curiosa transmutaci\u00f3. Aix\u00ed que una compensaci\u00f3 econ\u00f2mica, sol\u00b7licitada volunt\u00e0riament, ha passat a ser el mecanisme de control del treball realitzat en investigaci\u00f3 i de definir una jerarquia en el PDI funcionari. Donat que l\u2019assignaci\u00f3 de Sexennis requereix d\u2019una partida en un pressupost, sembla m\u00e9s probable que aquests s\u2019atorguin a un nombre de professors\/es molt inferior al dels qui realitzen realment tasques d\u2019investigaci\u00f3.<\/p>\n En segon lloc, els Sexennis s\u2019obtenen a trav\u00e9s de fosques avaluacions realitzades per una ag\u00e8ncia estatal, la CNEAI, mitjan\u00e7ant procediments que no s\u00f3n transparents ni p\u00fablics. I si, el que es pret\u00e9n \u00e9s que s\u2019usin per assignar categories docents al PDI, hauria de ser amb mecanismes molt menys opacs, i on no tingu\u00e9s cabuda la subjectivitat o els interessos acad\u00e8mics o pol\u00edtics dels qui formen part dels processos.<\/p>\n En tercer lloc, el que serveix de base per adjudicar Sexennis no \u00e9s ni el treball cient\u00edfic realitzat, ni la qualitat dels resultats. En realitat es prenen en consideraci\u00f3 b\u00e0sicament les publicacions realitzades en cert nombre de revistes, presumptament d\u2019alt nivell, moltes d\u2019elles propietat de corporacions multinacionals, o valorades al seu torn per ag\u00e8ncies privades (Thomson-Reuters sobretot). El contenidor d\u2019una publicaci\u00f3 \u00e9s, al final, el criteri. I si, addicionalment, es valora positivament que existeixi revisi\u00f3 per pars per a l\u2019admissi\u00f3 d\u2019una publicaci\u00f3, no hem d\u2019oblidar que est\u00e0 prevalent la concordan\u00e7a de l\u2019activitat cient\u00edfica realitzada amb els paradigmes m\u00e9s convencionals o amb el mainstream acad\u00e8mic de cada disciplina.<\/p>\n En tot cas, no hi ha dubte que la mesura ministerial est\u00e0 suscitant un interessant malestar, que afecta sobretot a sectors que han defensat el model mercantil d\u2019universitat que venia implicat en el Pla Bolonya, imposat amb el recurs coercitiu necessari a les universitats catalanes, fa uns anys, sota l\u2019impuls dels partits llavors governants (PSC, ERC i IC), i amb la complicitat dels rectorats corresponents. Des de llavors s\u2019havia conven\u00e7ut a una part del professorat que el m\u00e9s important de la dedicaci\u00f3 del PDI era la doc\u00e8ncia en les Titulacions associades al Pla Bolonya. Fins i tot els ajustos de plantilla en la UAB han intentat realitzar-se sota un model de plantilla te\u00f2rica derivada d\u2019aquest principi (el model EEES), i que justificaria les retallades als Departaments suposadament amb exc\u00e9s de professorat. I resulta que ara, de sobte, es posa sobre la taula que no \u00e9s aix\u00f2, sin\u00f3 que ser\u00e0 la recerca el que determinar\u00e0 la capacitat docent del PDI, i conseq\u00fcentment els super\u00e0vits i d\u00e8ficits canviaran radicalment.<\/p>\n De la mateixa manera que per imposar el Pla Bolonya es van utilitzar arguments ad hoc, sembla que ara ser\u00e0 la recerca, a trav\u00e9s dels Sexennis, la que complir\u00e0 aquest paper per al canvi de model d\u2019universitat que es pret\u00e9n.<\/p>\n 3. Sobre els Objectius de les Mesures<\/strong><\/p>\n Semblaria que l\u2019\u00fanica preocupaci\u00f3 en les noves mesures ministerials sigui la \u201cracionalitzaci\u00f3\u201d de les despeses i l\u2019efici\u00e8ncia\u201d del sistema universitari. Per\u00f2 existeix un model ocult d\u2019universitat per convertir les facultats en meres escoles d\u2019estudis superiors, equiparant universitats privades i estatals, i reduint l\u2019alumnat a aquell procedent dels sectors socials amb m\u00e9s privilegis. Mentre, paral\u00b7lelament, el professorat, cada vegada m\u00e9s redu\u00eft en nombre, es pret\u00e9n que passi tamb\u00e9 a una situaci\u00f3 d\u2018asimetria i marcada jerarquitzaci\u00f3, entre aquella elit de PDI funcionari que ha obtingut Sexennis i la resta de PDI, funcionari o no, que haur\u00e0 de dedicar-se a una devaluada activitat docent, i a buscar escletxes per poder realitzar tasques d\u2019investigaci\u00f3, sempre a l\u2019ombra de les pertinents jerarquies acad\u00e8miques.<\/p>\n A m\u00e9s, de manera expl\u00edcita, en els arguments que hem sentit des dels Governs del PP i de CiU i en el manifest de rectors i rectores, la principal preocupaci\u00f3 passa a ser la Competitivitat Internacional de les Universitats. Hem de suposar que es refereixen a la vergonya que comportar\u00e0 que les Universitats espanyoles i catalanes apareguin en llocs cada vegada m\u00e9s baixos dels dubtosos r\u00e0nquings que tant els agrada consultar i esmentar.<\/p>\n S\u2019ha oblidat en tots els casos, definitivament, que les Universitats poden i han de complir una funci\u00f3 social que no s\u2019ha de limitar a vendre T\u00edtols Acad\u00e8mics o a tenir elits cient\u00edfiques del m\u00e0xim nivell, que venen la seva investigaci\u00f3 en un mercat, i sempre en sintonia amb la ci\u00e8ncia dominant.<\/p>\n Les Universitats han estat, han pogut ser o haurien de ser, si volen mantenir aquesta denominaci\u00f3, un espai de trobada i d\u2019activitats polifac\u00e8tiques i sempre cr\u00edtiques. Un espai que hauria de ser accessible a totes les dones i homes, per accedir al coneixement social obtingut en les tasques d\u2019investigaci\u00f3 a les quals es dedica la comunitat cient\u00edfica, de la qual, per cert, tot el professorat universitari hauria de formar part.<\/p>\n Per tot aix\u00f2, des de CGT-UAB us demanem una reflexi\u00f3 en profunditat sobre el que s\u2019est\u00e0 decidint, el que est\u00e0 ocorrent i el que estan fent els diferents agents involucrats.<\/p>\n Per\u00f2 tamb\u00e9 us demanar\u00edem que passeu a l\u2019acci\u00f3 i que us afegiu a aquelles mobilitzacions i actuacions que es vagin convocant d\u2019aqu\u00ed en endavant, per impulsar una aut\u00e8ntica Universitat Democr\u00e0tica, Cr\u00edtica i Popular, vinculada als interessos de la majoria de dones i d\u2019homes que formem la societat actual, i per defensar aquest model enfront dels qui volen adequar-la als interessos de l\u2019oligarquia dominant.<\/p>\n I, finalment, davant la campanya electoral per accedir al c\u00e0rrec de Rector o Rectora en la UAB, creiem que s\u2019ha d\u2019exigir a les quatre candidatures que es presenten un posicionament molt clar sobre aquests temes, aclarint si avalen o no l\u2019increment de taxes, m\u00e9s enll\u00e0 de que existeixi un redu\u00eft percentatge de beques, si consideren pertinent que l\u2019avaluaci\u00f3 de la investigaci\u00f3 del PDI es recolzi en el nombre de publicacions en revistes que apareguin en llistes avalades per corporacions multinacionals, i si els sembla b\u00e9 el criteri de \u201cefici\u00e8ncia\u201d que s\u2019est\u00e0 aplicant que suposa que un nombre de matr\u00edcules \u201cx\u201d sigui el l\u00edmit per mantenir o eliminar Graus o M\u00e0sters.<\/p>\n I, per descomptat, que sigui clar i detallat la seva pol\u00edtica de pressupostos per a la nostra universitat, en el sentit de si van a basar-se, en la l\u00ednia ministerial, en els ingressos de matr\u00edcules (entenent que alumnes i alumnes s\u00f3n els clients), si van a deixar que els recursos que ingressen a trav\u00e9s d\u2019activitats lucr atives de l\u2019esfera UAB segueixin beneficien a sectors particulars i si van a exigir a les administracions un finan\u00e7ament p\u00fablic prioritari, orientat a un model d\u2019Universitat Democr\u00e0tica, Cr\u00edtica i Popular, i no depenent de una concepci\u00f3 comercial i empresarial dels serveis universitaris.<\/p>\n CGT-UAB. Bellaterra, Dimecres, 27 de abril de 2012
\nSecci\u00f3 Sindical de la CGT Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona
\nhttp:\/\/cgtuab.wordpress.com\/<\/a><\/p>\n