{"id":290,"date":"2015-02-24T17:58:39","date_gmt":"2015-02-24T17:58:39","guid":{"rendered":"https:\/\/cgtuoc.wordpress.com\/?p=290"},"modified":"2016-09-29T14:59:29","modified_gmt":"2016-09-29T14:59:29","slug":"la-reforma-universitaria-de-wert-afavorira-el-negoci-dels-masters","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cgtcatalunya.cat\/uoc\/la-reforma-universitaria-de-wert-afavorira-el-negoci-dels-masters\/","title":{"rendered":"La reforma universit\u00e0ria de Wert afavorir\u00e0 el negoci dels m\u00e0sters"},"content":{"rendered":"

\"\"Reportatge d\u2019investigaci\u00f3 de Laia Altarriba a Elcritic.cat<\/strong><\/p>\n

M\u00e0sters a 5.000, 10.000 i fins a 20.000 euros. No es tracta de cursos en escoles de negocis, sin\u00f3 d\u2019una realitat creixent a les universitats p\u00fabliques catalanes. El pla de reforma universit\u00e0ria conegut per 3+2 que acaba d\u2019aprovar el Consell de Ministres afavorir\u00e0 la proliferaci\u00f3 d\u2019aquests m\u00e0sters en l\u2019educaci\u00f3 superior. Un entramat de fundacions i empreses adscrites, controlades per l\u2019elit del professorat, es beneficien d\u2019un sistema desregulat. Actualment, els privats ja s\u00f3n el 58,7% de l\u2019oferta de m\u00e0sters de les universitats p\u00fabliques catalanes.<\/p>\n

El passat 30 de gener, el Consell de Ministres espanyol va aprovar una reforma dels graus i m\u00e0sters universitaris. Poc despr\u00e9s, el mateix rector de la Universitat de Girona (UdG), Sergi Bonet, piulava telegr\u00e0ficament la seva preocupaci\u00f3 a trav\u00e9s del seu compte de Twitter: \u201cPreocupat pel Decret 3+2. Precipitaci\u00f3 abans de fer una avaluaci\u00f3 seriosa del 4+1. Greu perill de disminuci\u00f3 del finan\u00e7ament de les universitats. Risc de caure en la privatitzaci\u00f3 dels m\u00e0sters. Manca d\u2019igualtat d\u2019oportunitats per assolir aquesta etapa a les universitats p\u00fabliques<\/strong>\u201d. I hi afegia: \u201cEns mantindrem ferms amb el comprom\u00eds d\u2019una universitat p\u00fablica, cr\u00edtica i compromesa socialment\u201d. Quan Bonet alerta de la privatitzaci\u00f3 dels m\u00e0sters que ofereixen les universitats p\u00fabliques, es refereix a una tend\u00e8ncia que ha anat guanyant pes els darrers anys i que amb el nou canvi impulsat pel ministre espanyol d\u2019Educaci\u00f3, Cultura i Esport, Jos\u00e9 Ignacio Wert, encara pot agafar m\u00e9s volada: la creixent aparici\u00f3 de m\u00e0sters propis.<\/p>\n

Imagineu-vos un administratiu d\u2019una universitat catalana. Imagineu-vos que aquest funcionari, durant les hores que passa a la universitat, es dedica a muntar una gestoria. Imagineu-vos que aconsegueix que la universitat li contracti els serveis d\u2019aquesta gestoria perqu\u00e8 s\u2019ocupi de part de la feina administrativa. I que d\u2019aquesta manera mantingui el seu sou p\u00fablic \u00edntegre i hi sumi uns quants centenars o milers d\u2019euros. I ara imagineu que no es tracta d\u2019un administratiu, sin\u00f3 d\u2019un professor. Doncs resulta que no \u00e9s cap imaginaci\u00f3, sin\u00f3 una pr\u00e0ctica cada vegada m\u00e9s estesa dins de les universitats catalanes: l\u2019oferta de m\u00e0sters a trav\u00e9s d\u2019empreses i fundacions amb el segell d\u2019universitats p\u00fabliques per\u00f2 que serveixen de sobresou per a professorat que ja t\u00e9 un salari p\u00fablic. La reforma universit\u00e0ria que acaba d\u2019aprovar el Govern espanyol, amb el vistiplau de la Generalitat de Catalunya, permetr\u00e0 que aix\u00f2 encara sigui m\u00e9s habitual.<\/p>\n

Quins canvis comporta la reforma?<\/strong>
Consultat per CR\u00cdTIC, el secretari d\u2019Universitats i Recerca, Antoni Castell\u00e0, explica que a Catalunya l\u2019aplicaci\u00f3 efectiva podria ser el curs 2016\/2017, \u201ctot i que el pr\u00f2xim curs 2015\/2016 ja es podria oferir algun grau de 180 cr\u00e8dits\u201d, i hi afegeix: \u201cL\u2019objectiu final \u00e9s que, tot respectant l\u2019autonomia universit\u00e0ria, es consensu\u00ef una oferta de sistema, un model de pa\u00eds\u201d. Tanmateix, ahir mateix la Confer\u00e8ncia de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) va aprovar per \u00e0mplia majoria una morat\u00f2ria en una assemblea extraordin\u00e0ria i no oferiran els graus de 3 anys fins al curs 2017\/2018.<\/p>\n

La reforma consisteix en la implantaci\u00f3 del sistema conegut per 3+2. \u00c9s a dir, que els graus (les llicenciatures actuals) passen de 4 a 3 anys i els m\u00e0sters (el tram d\u2019especialitzaci\u00f3 de la carrera) passen d\u20191 a 2 anys<\/strong>. Aix\u00f2 \u00e9s el plantejament general, tot i que els graus de les professions regulades com infermeria, algunes enginyeries, farm\u00e0cia o medicina mantindran la durada actual. El nou model \u00e9s d\u2019aplicaci\u00f3 volunt\u00e0ria i seran les universitats les que decideixin o no aplicar l\u2019esquema 3+2.<\/p>\n

El professor de la Facultat d\u2019Humanitats de la UPF Jordi Mir, que est\u00e0 vinculat a l\u2019Observatori del Sistema Universitari<\/a>, alerta que aquesta voluntarietat d\u2019implantaci\u00f3 del 3+2 pot provocar compet\u00e8ncia entre les universitats i que escullin el nou model per poder oferir graus m\u00e9s barats i atraure m\u00e9s estudiants. I \u00e9s que, segons Jordi Mir, des de fa temps \u201cestem instal\u00b7lats en la idea que l\u2019important \u00e9s treure\u2019s el t\u00edtol\u201d. Aquest plantejament, el comparteix Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura i professor titular del Departament de Mitjans, Comunicaci\u00f3 i Cultura de la UAB: \u201cD\u2019en\u00e7\u00e0 de la implantaci\u00f3 del pla Bolonya, la valoraci\u00f3 del coneixement ha anat quedant relegada i sembla que el m\u00e9s important sigui complir el pla burocr\u00e0tic que tenim molt detallat formalment; per\u00f2 aquesta rigidesa i burocratitzaci\u00f3 est\u00e0 matant la universitat\u201d.<\/p>\n

Encariment de l\u2019oferta p\u00fablica<\/strong>
Els graus i els m\u00e0sters que ofereixen les universitats p\u00fabliques es regeixen per uns preus fixats amb uns topalls m\u00ednims i m\u00e0xims que estableix cada any la Generalitat de Catalunya. El decret 92\/2014<\/a>, de 17 de juny de 2014, que \u00e9s el vigent, estableix que els estudis de grau han de tenir un cost per a l\u2019alumne d\u2019entre 19,6 i 39,5 euros cada cr\u00e8dit en funci\u00f3 del grau d\u2019experimentalitat i de si estan adaptats o no a l\u2019Espai Europeu d\u2019Educaci\u00f3 Superior. Els m\u00e0sters universitaris oficials han de tenir uns preus que poden variar entre 41,1 i 65,8 euros cada cr\u00e8dit. Si tenim en compte que cada curs equival a 60 cr\u00e8dits, els estudis de grau actualment poden costar per a un estudiant entre 1.180 i 2.371 euros per curs. Pel que fa als m\u00e0sters universitaris, tenen un cost d\u2019entre 2.470 i 3.952 euros.<\/p>\n

La secret\u00e0ria d\u2019Estat d\u2019Educaci\u00f3, Formaci\u00f3 Professional i Universitats, Montserrat Gomendio, ha assegurat a la premsa que les fam\u00edlies estalviaran diners amb la reducci\u00f3 de 4 a 3 anys per als graus. I el ministre Wert ha posat xifra a aquest suposat estalvi global: \u201c150 milions d\u2019euros\u201d. Hi coincideix Antoni Castell\u00e0 quan argumenta que \u201csi un estudiant cursa un grau de 3 anys, ser\u00e0 m\u00e9s barat que actualment\u201d. I hi afegeix: \u201cDepenent dels casos, hi haur\u00e0 estudiants que no facin cap m\u00e0ster, o que facin un m\u00e0ster d\u2019un any de durada. Ning\u00fa diu que el sistema passi a ser un 3+2; nom\u00e9s s\u2019est\u00e0 introduint la possibilitat d\u2019oferir graus de 3 anys, amb el conseg\u00fcent estalvi per a l\u2019estudiant que pagar\u00e0 un any menys perqu\u00e8 perfectament el sistema tolera el 3+1\u201d.<\/p>\n

Per\u00f2, si b\u00e9 \u00e9s cert que s\u2019abarateix l\u2019acc\u00e9s al t\u00edtol de grau, tamb\u00e9 ho \u00e9s que es redueixen els coneixements impartits.El sindicat CGT de la UAB<\/a> ja va advertir al passat mes de novembre de les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives que podia comportar el 3+2 tant per als estudiants com per al professorat m\u00e9s precari. Marta Padr\u00f3s, professora associada i delegada sindical de la CGT-UAB, alerta que \u201csi es passa a graus m\u00e9s generalistes, els estudiants es veuran for\u00e7ats a cursar els m\u00e0sters per poder tenir acc\u00e9s al m\u00f3n del treball, i aix\u00f2 encarir\u00e0 encara m\u00e9s la universitat p\u00fablica\u201d. Jordi Mir, de la UPF, hi coincideix: \u201cPer mi, la gran objecci\u00f3 no \u00e9s tant el qu\u00e8, sin\u00f3 el com. \u00c9s a dir, que em sembla b\u00e9 anar a un 3+2 o 3+1, per\u00f2 com ho fem? Amb les matr\u00edcules que estem cobrant ara, la reforma comportar\u00e0 augmentar encara m\u00e9s les barreres per accedir a la universitat\u201d.<\/p>\n

Privatitzaci\u00f3 de l\u2019oferta: els m\u00e0sters propis<\/strong>
Actualment, el conjunt d\u2019universitats p\u00fabliques catalanes (sense incloure-hi la UOC) ofereixen un total de 1.055 m\u00e0sters. \u00c9s a dir, cursos d\u2019especialitzaci\u00f3 majorit\u00e0riament de 60 cr\u00e8dits (un curs acad\u00e8mic), tot i que n\u2019hi ha algun una mica m\u00e9s llarg. D\u2019aquests, 435 s\u00f3n el que s\u2019anomenen m\u00e0sters universitaris oficials, \u00e9s a dir, que estan acreditats per l\u2019Ag\u00e8ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i s\u2019han de cenyir al preu p\u00fablic. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha 620 cursos coneguts per m\u00e0sters propis, que en aquest cas no tenen cap l\u00edmit de preu, m\u00e9s enll\u00e0 que la universitat on s\u2019imparteixen ho aprovi i hi posi el seu segell. Aix\u00f2 significa que actualment les universitats p\u00fabliques ja ofereixen m\u00e9s m\u00e0sters propis que no pas oficials, \u00e9s a dir, el 58,76% de l\u2019oferta d\u2019aquests centres.<\/p>\n

Oferta general<\/strong><\/p>\n

https:\/\/www.flickr.com\/photos\/cgtcatalunya\/16397849578\/player\/<\/a><\/p>\n

Entre els m\u00e0sters que ofereixen les universitats p\u00fabliques catalanes, alguns es mantenen dins dels preus p\u00fablics que marca la Generalitat, per\u00f2 tamb\u00e9 n\u2019hi ha que tenen preus molt elevats. Entre els m\u00e9s cars que actualment s\u2019imparteixen destaca el M\u00e0ster MBA part-time, de la UPF, que t\u00e9 un cost de 27.650,00 euros per 90 cr\u00e8dits. El segueixen amb 60 cr\u00e8dits el M\u00e0ster en Ci\u00e8ncies B\u00e0siques Aplicades en Ortod\u00f2ncia, de la UAB, amb un cost de 20.000 euros i el M\u00e0ster en Dret Econ\u00f2mic Internacional, de la UB, que t\u00e9 un preu de 19.000 euros.<\/p>\n

Masters cars<\/strong>
Cal dir, per\u00f2, que alguns m\u00e0sters propis mantenen la pol\u00edtica de preus dels m\u00e0sters oficials i, per tant, no augmenten els costos per a l\u2019estudiantat malgrat poder-ho fer per llei.<\/p>\n

https:\/\/www.flickr.com\/photos\/cgtcatalunya\/16585114915\/player\/<\/a><\/p>\n

Marta Padr\u00f3s, de la CGT<\/strong>, explica que el professorat t\u00e9 fixat un l\u00edmit d\u2019hores de doc\u00e8ncia que pot impartir als m\u00e0sters p\u00fablics. Aix\u00f2 limita el nombre de m\u00e0sters que poden oferir els departaments, especialment tenint en compte que les plantilles estan cada vegada m\u00e9s ajustades. En canvi, no hi ha l\u00edmit per impartir classes en m\u00e0sters propis, i aix\u00f2 \u00e9s un dels factors que fomenten que proliferin davant de les demandes d\u2019especialitzaci\u00f3. Fins al 2011 s\u00ed que hi havia un l\u00edmit: la doc\u00e8ncia en aquests cursos no podia superar 2,5 vegades el sou brut.<\/strong> Per\u00f2, a trav\u00e9s de diversos canvis legislatius recents (la Llei de ci\u00e8ncia i tecnologia<\/a>, les modificacions introdu\u00efdes ala Llei org\u00e0nica d\u2019universitats<\/a> i la Llei d\u2019economia sostenible<\/a>), el Govern espanyol ha eliminat la delimitaci\u00f3.<\/p>\n

Un altre obstacle per als m\u00e0sters oficials \u00e9s que obliguen a tenir un m\u00ednim d\u2019estudiants per impartir-los, que gira al voltant dels 15 alumnes. Marta Padr\u00f3s considera que la mesura pot tenir sentit quan, per exemple, tres universitats diferents ofereixen el mateix m\u00e0ster, per\u00f2 hi ha ensenyaments que s\u00f3n molt espec\u00edfics i que la professi\u00f3 els necessita, i si no s\u2019arriba al l\u00edmit de matriculats i es tanquen, el departament es veu for\u00e7at a obrir-ne un de propi. El que succeeix en aquests casos \u00e9s que s\u2019ofereixen a preus p\u00fablics.<\/p>\n

D\u2019altra banda, Joan Manuel Tresserras, de la Facultat de Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3, hi afegeix un altre element que ha afavorit els m\u00e0sters privats: \u201cHi ha una rigidesa molt gran en els requisits per impartir classes en els cursos p\u00fablics. I aix\u00f2 comporta un desajustament entre l\u2019oferta i la demanda. Com pot ser que a la nostra facultat no puguem contractar el millor comunity manager actual? No nom\u00e9s s\u2019ha de mirar si alg\u00fa t\u00e9 l\u2019acreditaci\u00f3; cal valorar altres aspectes si volem tenir els millors de cada \u00e0mbit\u201d.<\/p>\n

Qui es beneficia del 3+2?<\/strong>
Els m\u00e0sters propis, els coordinen o dirigeixen principalment professors titulars del mateix centre on s\u2019imparteixen. Aquests funcionaris mantenen \u00edntegre el seu sou, per\u00f2 a banda poden gaudir d\u2019uns ingressos extres gr\u00e0cies a aquests cursos. A m\u00e9s, en algunes universitats, com la UAB, han aprovat una normativa que permet que un professor pugui reduir la doc\u00e8ncia a l\u2019oferta p\u00fablica (al grau o als m\u00e0sters oficials) gr\u00e0cies al fet que fa classes en m\u00e0sters propis, per\u00f2 alhora mantenir \u00edntegre el 100% de salari p\u00fablic.<\/p>\n

Els diners que inverteixen els alumnes en els m\u00e0sters propis es destinen a pagar a les persones que els dirigeixen o coordinen, a retribuir el professorat que imparteix les classes i a pagar el c\u00e0non que fixa cada universitat. La secci\u00f3 sindical de la CGT a la UAB ha denunciat en diverses ocasions que en aquesta universitat hi ha almenys 25 professors amb sobresous superiors a 100.000 euros l\u2019any.<\/strong> Aix\u00f2 \u00e9s possible perqu\u00e8 no hi ha cap normativa que ho reguli. Marta Padr\u00f3s hi afegeix: \u201cEl professorat que veu en els m\u00e0sters una opci\u00f3 per lucrar-se ha tendit els darrers anys a la creaci\u00f3 de fundacions o empreses adscrites a les universitats que, en ser entitats jur\u00eddiques amb personalitat pr\u00f2pia, poden establir els preus que volen i tamb\u00e9 com paguen als responsables i al professorat\u201d.<\/p>\n

En trobem exemples a les principals universitats p\u00fabliques catalanes. A la Universitat de Barcelona (UB) destaca un professor com a director de set m\u00e0sters propis que s\u2019estan impartint aquest curs 2014\/2015<\/strong>. Es tracta de Santiago Suso Vergara, professor titular del Departament de Cirurgia i Especialitats Quir\u00fargiques de la UB. El preu d\u2019aquests cursos varia entre els 3.000 euros i els 9.600 euros.<\/strong><\/p>\n

https:\/\/www.flickr.com\/photos\/cgtcatalunya\/16583959101\/player\/<\/a><\/p>\n

Credits estudiantils<\/strong>
Resulta que Santiago Suso no solament \u00e9s professor de la UB, sin\u00f3 que tamb\u00e9 forma part de BarnaCl\u00ednic, una societat an\u00f2nima integrada en la complexa estructura de l\u2019Hospital Cl\u00ednic i que el 2012 va declarar una xifra de negoci d\u201911,88 milions d\u2019euros.<\/strong> Precisament, al maig de 2010, l\u2019aleshores rei espanyol, Joan Carles I, es va haver d\u2019operar d\u2019un n\u00f2dul al pulm\u00f3. Alguns mitjans van subratllar que l\u2019havien intervingut en un centre p\u00fablic, perqu\u00e8 va ingressar a l\u2019Hospital Cl\u00ednic, per\u00f2 en realitat el van atendre a BarnaCl\u00ednic<\/a>. De fet, al passat mes de juliol, la patronal sanit\u00e0ria ACES va demandar BarnaCl\u00ednic per \u201ccompet\u00e8ncia deslleial\u201d, ja que utilitzen els recursos p\u00fablics del Cl\u00ednic per fer-hi activitat privada<\/a><\/strong>. Doncs no solament utilitzen recursos p\u00fablics per atendre pacients il\u00b7lustres, sin\u00f3 que a les mateixes instal\u00b7lacions \u00e9s on imparteixen els m\u00e0sters que tenen el segell de la Universitat de Barcelona.<\/p>\n

Un cas similar el trobem a la UAB. Llu\u00eds Jovell figura a la web d\u2019aquest centre com a coordinador de tres m\u00e0sters propis relacionats amb la gesti\u00f3 empresarial. Un aquests t\u00e9 l\u2019opci\u00f3 de format on-line o presencial i simultanieja diverses edicions del mateix curs alhora. El m\u00e9s car \u00e9s el M\u00e0ster en Direcci\u00f3 i Gesti\u00f3 d\u2019Empreses Internacionals (semipresencial), amb un preu de 5.180 euros, o el M\u00e0ster en Administraci\u00f3 i Direcci\u00f3 de Comer\u00e7os i Distribuci\u00f3-M\u00e0rqueting i Vendes, per 5.170 euros. Tot i que Jovell \u00e9s professor titular de l\u2019Escola Universit\u00e0ria de l\u2019Aut\u00f2noma, tots aquests cursos superiors que tenen el segell de la UAB els gestiona a trav\u00e9s de la seva empresa PMasters<\/strong>.<\/a><\/p>\n

Els beneficis que pot generar un m\u00e0ster s\u2019han convertit en un atractiu tamb\u00e9 per a persones que no formen part de les universitats p\u00fabliques. Com no hi ha normatives que estableixin qui pot dirigir un d\u2019aquests cursos, n\u2019hi ha que al capdavant tenen persones que no s\u00f3n professors de la universitat que hi posa el segell. Per exemple, alguns dels m\u00e0sters propis de la UPC relacionats amb administraci\u00f3 i direcci\u00f3 d\u2019empreses els ofereix EUNCET Business School. Aquest centre es presenta com una universitat privada i t\u00e9 car\u00e0cter mercantil com a SL. Doncs dels vuit m\u00e0sters que gestionen, el de Coaching & Business (t\u00e9 un preu de 4.950 euros) el dirigeix Ana Riesco, que no forma part de la plantilla de cap universitat p\u00fablica catalana.<\/p>\n

La Pompeu Fabra, pionera<\/strong>
Jordi Mir explica que la Universitat Pompeu Fabra ha estat pionera en la implantaci\u00f3 d\u2019aquests models de m\u00e0sters propis: \u201c\u00c9s la universitat p\u00fablica catalana de creaci\u00f3 m\u00e9s recent, i un dels art\u00edfexs en va ser Andreu Mas-Colell, actual conseller d\u2019Economia i Coneixement [departament del qual penja la Secretaria d\u2019Universitats i Recerca]. Des del principi, la UPF s\u2019ha creat amb la idea que el grau nom\u00e9s \u00e9s l\u2019inici de la carrera i que despr\u00e9s cal passar a estudis especialitzats\u201d.<\/p>\n

A m\u00e9s, Mir hi afegeix que tamb\u00e9 ha estat capdavantera en la creaci\u00f3 d\u2019un entramat d\u2019empreses i fundacions al seu voltant, que porta l\u2019etiqueta Grup UPF<\/a><\/strong>. Els organismes que formen part d\u2019aquest grup s\u00f3n els que s\u2019encarreguen principalment dels m\u00e0sters propis en aquesta universitat. Trobem, per exemple, que el director del Departament d\u2019Economia i Empresa, Xavier Freixas, ho \u00e9s tamb\u00e9 de dos m\u00e0sters que s\u2019ofereixen a trav\u00e9s de la Barcelona Graduate School of Economics<\/strong>. Es tracta del M\u00e0ster en Estrat\u00e8gia i Gesti\u00f3 Creativa de la Marca, que t\u00e9 un cost de 8.350 euros per 60 cr\u00e8dits, i del M\u00e0ster Universitari en Banca i Finances, de 10.650 euros per 60 cr\u00e8dits. En el segon cas, no es tracta d\u2019un m\u00e0ster propi, sin\u00f3 oficial, per\u00f2 el preu indica fins a quin punt ha arribat la desregulaci\u00f3 de preus en els centres universitaris gr\u00e0cies a l\u2019entramat de fundacions i empreses adscrites.<\/p>\n

El mateix succeeix a Bellaterra amb l\u2019Escola Fundaci\u00f3 Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona-Formaci\u00f3. CR\u00cdTIC ha obtingut, gr\u00e0cies al fet que ho van penjar temporalment en format obert a la xarxa, el pressupost per al 2015\/2016 del M\u00e0ster Universitari en Comptabilitat Superior i Auditoria, que s\u2019ofereix a un preu de 4.400 euros per 60 cr\u00e8dits. Es tracta d\u2019un m\u00e0ster oficial, per\u00f2 que en lloc de gestionar-lo un departament de la universitat, ho fa una fundaci\u00f3. D\u2019aquesta manera, poden esquivar les normatives de contractaci\u00f3 p\u00fablica i tant qui el coordina com qui hi imparteix classes cobren a part del seu salari. Al pressupost detallen que destinaran 11.000 euros a les persones que el dirigeixin i coordinin i que per cada hora de doc\u00e8ncia pagaran 100 euros. Des de la CGT asseguren que en molts casos el que es paga tant per coordinaci\u00f3 com per hora de doc\u00e8ncia \u00e9s molt superior, per\u00f2 que s\u00f3n dades que no s\u00f3n d\u2019acc\u00e9s p\u00fablic.<\/p>\n

Mirant a Europa?<\/strong>
Entrevistat per CR\u00cdTIC, el secretari d\u2019Universitats i Recerca, Antoni Castell\u00e0, explica que \u201cla implementaci\u00f3 dels graus de 3 anys \u00e9s una reivindicaci\u00f3 hist\u00f2rica del sistema universitari catal\u00e0\u201d. I hi afegeix que aquest canvi \u201cens equipara amb Europa, on hi ha sistemes de 3 anys, sistemes que combinen els graus de 3 i 4 anys, per\u00f2 en cap cas sistemes \u00fanicament de 4 anys\u201d.<\/p>\n

Per\u00f2 Jordi Mir q\u00fcestiona el discurs europeista de Castell\u00e0: \u201cEls defensors de la reforma argumenten que el nou model ens equipara amb el centre i el nord d\u2019Europa, per\u00f2 s\u2019obliden que all\u00e0 el que paguen els estudiants per curs universitari \u00e9s molt inferior al que s\u2019hi paga aqu\u00ed. L\u2019informe La financiaci\u00f3n de las universidades p\u00fablicas en Catalu\u00f1a, 1996-2014<\/a>, de l\u2019Observatori del Sistema Universitari, revela que, mentre les aportacions dels estudiants a Catalunya representaven el 2013 el 26% de les despeses totals de les universitats p\u00fabliques, resulta que en pa\u00efsos com Fran\u00e7a, B\u00e8lgica, Alemanya, Su\u00e8cia o Finl\u00e0ndia no arriben ni al 5%.<\/p>\n

Davant d\u2019aquestes dades i de la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia, Jordi Mir es mostra preocupat perqu\u00e8 \u201cel sistema universitari catal\u00e0 va cap a un model molt m\u00e9s semblant als dels Estats Units, on les fam\u00edlies han d\u2019estalviar per portar el fill o la filla a la universitat, que no pas cap a un model centreeuropeu, on s\u2019ent\u00e9n que la universitat forma part de l\u2019Estat del benestar i, per tant, t\u00e9 un cost molt petit perqu\u00e8 tothom hi pugui accedir\u201d. Segons ell, \u201cels augments continuats de matr\u00edcula que han viscut les universitats catalanes els darrers anys ens porten cada vegada m\u00e9s cap a un model anglosax\u00f3\u201d. I, en la seva conclusi\u00f3, el sistema 3+2 va en aquesta direcci\u00f3.<\/p>\n

FONT: ELCRITIC.CAT<\/a><\/p>\n

<\/i>Love<\/span>0<\/span><\/span><\/a>