Acte de concentraci\u00f3 el mateix dia 28 a la seu de MC Mutual, Avinguda de Josep Tarradellas de Barcelona de 10.00 a 11.30h<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n A la resta d\u2019Europa no hi ha un equivalent a les m\u00fatues espanyoles<\/strong><\/p>\n\n Creiem imprescindible un canvi radical en la regulaci\u00f3 dels accidents de treball i de les malalties professionals, comen\u00e7ant amb l’eliminaci\u00f3 de les m\u00fatues, ens privats que haurien de ser substitu\u00efts per un gestor objectiu i sense interessos particulars, aix\u00f2 \u00e9s, entitats p\u00fabliques.<\/p>\n\n Les m\u00fatues s\u00f3n un negoci i un sistema de gesti\u00f3 obsolet. A la resta d\u2019Europa no hi ha un equivalent a les m\u00fatues espanyoles<\/strong>. Espanya \u00e9s bastant singular en el pes considerable que li dona a les m\u00fatues privades col\u00b7laboradores per gestionar el diner p\u00fablic relacionat amb les prestacions derivades d\u2019aquest tipus de conting\u00e8ncies.<\/p>\n\n Tot i que diuen son empreses sense \u00e0nim de lucre…. algunes han estat sancionades per frau a la Seguretat Social per desviaments de fons i facturaci\u00f3 irregular.<\/p>\n\n Tot un lobby institucional<\/strong><\/p>\n\n Les m\u00fatues regeixen les seves actuacions pels principis de menys cost econ\u00f2mic i en temps de perman\u00e8ncia en baixa i recuperaci\u00f3 del pacient, amb una s\u00e8rie de pr\u00e0ctiques estructurals disfuncionals per afavorir accelerar les altes, mitjan\u00e7ant pressi\u00f3 a la persona afectada, discrepant amb els metges del sistema p\u00fablic sobre el seu estat, derivant casos com a conting\u00e8ncia comuna, etc., tota una s\u00e8rie de pr\u00e0ctiques per reduir-se costos, desencaixant amb el principi b\u00e0sic de la recuperaci\u00f3 plena de la salut de la persona treballadora.<\/p>\n\n Un sistema de gesti\u00f3 de diners p\u00fablics amb pr\u00e0ctiques que perjudiquen les persones treballadores que cotitzen per tenir degudament cobertes aquestes prestacions.<\/p>\n\n Un sistema d\u2019entitats col\u00b7laboradores que formen part del sector p\u00fablic estatal que gestiona Patrimoni de la Seguretat Social. Sense \u00e0nim de lucre?<\/strong><\/p>\n\n Les dades publicades pel Portal de Transpar\u00e8ncia de l\u2019Administraci\u00f3 General de l\u2019Estat revelaven salaris dels directius de les m\u00fatues que podien arribar als 245.000 euros anuals, complementats amb cotxes i altres beneficis. Aquestes xifres resulten especialment sensibles si es t\u00e9 en compte que aquestes entitats gestionen fons provinents de cotitzacions socials, \u00e9s a dir, recursos p\u00fablics.<\/p>\n\n Ja al 2010, nom\u00e9s en vuit m\u00fatues analitzades, 237 directius superaven l\u2019any 2006 les retribucions corresponents als alts c\u00e0rrecs del Govern i de l\u2019Administraci\u00f3 General de l\u2019Estat; i on tres d\u2019ells fins i tot guanyaven m\u00e9s de 290.000 euros anuals, o pagaments indeguts que ascendien, per al conjunt de les m\u00fatues, a 14.916.941 euros.<\/p>\n\n El paper de la Tribunal de Comptes \u00e9s clau en aquest escenari. Les seves fiscalitzacions peri\u00f2diques i informes apunten a possibles disfuncions en la gesti\u00f3 i en la pol\u00edtica retributiva. No es tracta nom\u00e9s d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 de legalitat, sin\u00f3 tamb\u00e9 d\u2019adequaci\u00f3 i proporcionalitat en l\u2019\u00fas dels recursos.<\/p>\n\n Un altre element rellevant \u00e9s la persist\u00e8ncia de desigualtats de g\u00e8nere en els \u00f2rgans directius. Que les c\u00fapules continu\u00efn majorit\u00e0riament ocupades per homes, malgrat la Llei d\u2019Igualtat, evidencia que les pol\u00edtiques d\u2019equitat no s\u2019han tradu\u00eft encara en canvis reals. Les m\u00fatues, a m\u00e9s, poden fer aportacions als plans de pensions del seu personal, i aquestes aportacions es paguen amb fons de la Seguretat Social. I poden ser tan elevades que si no es controlen poden funcionar com a salari diferit encobert.<\/p>\n\n En conjunt, el debat no \u00e9s nom\u00e9s sobre sous elevats o model, sin\u00f3 sobre governan\u00e7a, rendici\u00f3 de comptes i legitimitat d\u2019un model en qu\u00e8 entitats que gestionen recursos p\u00fablics operen amb din\u00e0miques que s\u2019allunyen d\u2019un servei p\u00fablic.<\/p>\n\n Infradeclaraci\u00f3 sist\u00e8mica d\u2019accidents i de malalties professionals<\/strong><\/p>\n\n Milers de treballadors i treballadores acaben veient com lesions o patologies clarament vinculades a la seva activitat laboral s\u00f3n tramitades com a baixes per conting\u00e8ncies comunes. Aquesta pr\u00e0ctica, lluny de ser anecd\u00f2tica, reflecteix una infradeclaraci\u00f3 generalitzada.<\/strong><\/p>\n\n El fenomen \u00e9s especialment greu en el cas de les malalties professionals, els riscos psicosocials i les lesions musculoesquel\u00e8tiques. En molts casos, patologies derivades de l\u2019entorn laboral no s\u2019identifiquen ni es reconeixen com a tals, fet que trasllada la responsabilitat econ\u00f2mica al sistema p\u00fablic de salut i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, al conjunt de la ciutadania.<\/p>\n\n Aquesta situaci\u00f3 t\u00e9 una doble conseq\u00fc\u00e8ncia. D\u2019una banda, suposa una p\u00e8rdua directa per a la persona treballadora, que pot veure redu\u00efts els seus drets i indemnitzacions. De l\u2019altra, implica un trasllat de costos cap a la Seguretat Social, ja que les baixes s\u00f3n finan\u00e7ades amb recursos p\u00fablics mentre que determinats actors del sistema, incloses les m\u00fatues, mantenen el seu marge d\u2019actuaci\u00f3 i gesti\u00f3.<\/p>\n\n Des del punt de vista dels agents socials, la den\u00fancia \u00e9s clara: la infradeclaraci\u00f3 de les malalties d\u2019origen laboral a Espanya \u00e9s sistem\u00e0tica i afecta especialment els casos m\u00e9s dif\u00edcils de diagnosticar o recon\u00e8ixer. Entre aquests, destaca de manera preocupant el c\u00e0ncer ocupacional.<\/p>\n\n Aquesta distorsi\u00f3 afecta especialment determinades patologies:<\/p>\n\n\n <\/ul>\n\n Mentre el sistema no integri plenament aquesta realitat, una part important de la malaltia derivada del treball continuar\u00e0 quedant fora del registre oficial, amb conseq\u00fc\u00e8ncies socials i sanit\u00e0ries de gran abast.<\/p>\n\n Estudis recents indiquen un subregistre entre 50% i 95% i el problema \u00e9s reconegut com estructural per estudis epidemiol\u00f2gics<\/strong><\/p>\n\n Les dades van en augment. El 2016, l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) i l’Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball (OIT) van elaborar les primeres estimacions conjuntes de la c\u00e0rrega de malaltia i lesi\u00f3 relacionada amb el treball. Van reportar un total d’1,9 milions de morts i una p\u00e8rdua de 89,7 milions d’anys de vida ajustats per discapacitat (DALY) atribu\u00efbles a 19 factors de risc laboral. Un estudi m\u00e9s recent de Takala et al va estimar un major nombre de malalties professionals, amb 2,58 milions de morts el 2019.<\/p>\n\n Espanya mostra una tend\u00e8ncia a l\u2019al\u00e7a en declaraci\u00f3 de malalties professionals, per\u00f2 els estudis epidemiol\u00f2gics indiquen que el sistema encara detecta nom\u00e9s una part del problema real.<\/p>\n\n Conflicte d\u2019inter\u00e8s estructural <\/strong><\/p>\n\n Qui paga les prestacions de les baixes tamb\u00e9 participa en decisions sobre si s\u00f3n laborals o comunes.<\/p>\n\n La prevenci\u00f3 de riscos laborals a Espanya s\u2019ha convertit, en molts casos, en un exercici formal m\u00e9s que en una eina real de protecci\u00f3. Sobre el paper, el sistema pot semblar complet: avaluacions de riscos, vigil\u00e0ncia de la salut, plans preventius i serveis externs especialitzats, per\u00f2 no en la realitat. Les dades de sinistralitat ho demostren.<\/p>\n\n A aix\u00f2 cal afegir la depend\u00e8ncia econ\u00f2mica dels serveis de prevenci\u00f3 respecte a les empreses que els contracten.<\/p>\n\n En el model de serveis de prevenci\u00f3 externs en m\u00fatues, \u00e9s l\u2019empresa la que paga i selecciona el servei que, alhora, ha d\u2019avaluar els riscos d\u2019aquesta mateixa empresa. Aquesta relaci\u00f3 introdueix una tensi\u00f3 evident entre independ\u00e8ncia t\u00e8cnica i depend\u00e8ncia econ\u00f2mica. Sense necessitat d\u2019entar les males pr\u00e0ctiques concretes, aquesta configuraci\u00f3 afavoreix avaluacions menys exigents o enfocades a complir el m\u00ednim normatiu, especialment quan les mesures preventives impliquen canvis organitzatius o costos addicionals.<\/p>\n\n A aquesta combinaci\u00f3 de formalitat i depend\u00e8ncia s\u2019hi afegeix un tercer factor sovint menys visible per\u00f2 igualment rellevant: els baixos costos de la modalitat preventiva. En molts casos, els serveis de prevenci\u00f3 externs operen amb pressupostos ajustats i preus competitius, fet que afavoreix la contractaci\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 limita el temps i els recursos destinats a cada empresa. Quan la prevenci\u00f3 es presta sota una pressi\u00f3 de costos redu\u00efts, el resultat tendeix a ser una activitat m\u00e9s estandarditzada, amb menys seguiment personalitzat i amb menor capacitat d\u2019intervenci\u00f3 directa sobre els riscos reals del lloc de treball<\/p>\n\n Per tant, la seva efic\u00e0cia real es veu condicionada per una arquitectura que prioritza el compliment formal, opera sota vincles econ\u00f2mics directes amb les empreses i es desenvolupa sovint amb recursos ajustats. Aix\u00f2 genera una prevenci\u00f3 que, m\u00e9s que anticipar el dany, sovint arriba despr\u00e9s, quan el problema ja s\u2019ha produ\u00eft.<\/p>\n\n Secretaria de Salut Laboral de la CGT de Catalunya<\/strong><\/p>\n\n\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/cgtcatalunya.cat\/uoc\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/dia-mundial-seguretat-salut-2026-723x1024.webp\")
<\/figure>\n\n<\/p>\n
![\"CGT](\"http:\/\/cgtcatalunya.cat\/uoc\/wp-content\/uploads\/2024\/02\/logo-CGT-CAT-2024.jpg\"){kind=logo}
<\/figure>\n