{"id":390,"date":"2015-10-13T07:55:44","date_gmt":"2015-10-13T07:55:44","guid":{"rendered":"https:\/\/cgtuoc.wordpress.com\/?p=390"},"modified":"2016-02-05T08:55:04","modified_gmt":"2016-02-05T08:55:04","slug":"commemoracio-del-106e-aniversari-de-lafusellament-de-francesc-ferrer-i-guardia-el-13-doctubre-a-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cgtcatalunya.cat\/uoc\/commemoracio-del-106e-aniversari-de-lafusellament-de-francesc-ferrer-i-guardia-el-13-doctubre-a-barcelona\/","title":{"rendered":"Commemoraci\u00f3 del 106\u00e8 aniversari de l’afusellament de Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia, el 13 d’octubre a Barcelona"},"content":{"rendered":"
\n
\"\"<\/div>\n<\/div>\n

DIA: Dimarts 13 d\u2019octubre<\/strong>
\nHORA: a les 11:30 hores<\/strong>
\nLLOC: Monument a Ferrer i Gu\u00e0rdia \u2013 Parc de Montju\u00efc<\/strong><\/p>\n

\"-\"\u00a0Ofrena foral de commemoraci\u00f3 i mem\u00f2ria del 106\u00e8 aniversari de l\u2019afusellament de Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia.<\/p>\n

Hi haur\u00e0 pres\u00e8ncia del Secretari de Formaci\u00f3 i de Comunicaci\u00f3 del Secretariat Permanent de CGT Catalunya, de membres de CGT Ensenyament i de la Fundaci\u00f3 Salvador Segu\u00ed.<\/strong><\/p>\n

\"-\"\u00a0Materials sobre Ferrer i Gu\u00e0rdia<\/strong><\/p>\n

Article publicat al Catalunya i reprodu\u00eft en l\u2019Esquerda especial:
\u00abFerrer i Gu\u00e0rdia i la seva influ\u00e8ncia en les pedagogies llibert\u00e0ries<\/a>.<\/p>\n

Fullet\u00f3 \u00abPedagogias libertarias\u00bb que acompanya l\u2019exposici\u00f3 i desenvulopa els diferents corrents pedag\u00f2gics.<\/p>\n

Unidad did\u00e1ctica 13. \u00abFerrer Guardia y la Semana Tr\u00e1gica de 1909\u00bb. Taller de Historia. Proyecto Curricular de Ciencias Sociales Grupo 13-16 del Proyecto Did\u00e1ctico Quir\u00f3n. Ediciones de la Torrre<\/a><\/p>\n

V\u00eddeo \u00abViva la Escuela Moderna<\/a>\u00ab. 50\u201950\u2019\u2019<\/p>\n

V\u00eddeo de la xerrada-debat \u00abL\u2019escola Moderna i les seves clausures\u00bb organitzada per CGT FLB<\/a><\/p>\n

Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia (Alella, Maresme, 10 de gener de 1859 – Barcelona, 13 d\u2019octubre de 1909) fou un important pedagog catal\u00e0. Al 1901 va crear l\u2019Escola Moderna, un projecte pr\u00e0ctic de pedagogia llibert\u00e0ria. Tamb\u00e9 va escriure l\u2019obra que duu per t\u00edtol L\u2019Escola Moderna, on exposa els seus principis pedag\u00f2gics.[1]
Acusat d\u2019haver fomentat la revolta que es coneix com a Setmana Tr\u00e0gica de Barcelona el 1909, va morir afusellat el 13 d\u2019octubre a Montju\u00efc.<\/p>\n

Biografia<\/strong><\/p>\n

Va n\u00e9ixer a Alella el 10 de gener de 1859. Pertanyia a una fam\u00edlia de petits propietaris rurals, molt cat\u00f2lica, Ferrer i Gu\u00e0rdia va reaccionar com anticlerical. Fou enviat per la seva fam\u00edlia a treballar a Barcelona, on va trobar col\u00b7locaci\u00f3 a la botiga d\u2019un graner (alguns diuen d\u2019un drapaire) al districte de Sant Mart\u00ed de Proven\u00e7als. No tenia ni quinze anys quan el comerciant el va inscriure a classes nocturnes, iniciant-lo en els ideals republicans. Els anys seg\u00fcents el jove autodidacta va estudiar a fons l\u2019ideari de Pi i Margall i va con\u00e8ixer les doctrines dels internacionalistes. Tamb\u00e9 va ingressar en la l\u00f2gia ma\u00e7\u00f2nica Veritat, de Barcelona. El 1886 va donar suport al pronunciament militar que pretenia proclamar la Rep\u00fablica, per\u00f2 en fracassar aquest va haver d\u2019exiliar-se a Par\u00eds. Va subsistir ensenyant-hi castell\u00e0 fins a 1901, temps que va aprofitar per a concebre els conceptes educatius anarquistes que despr\u00e9s aplicaria a Espanya en el seu projecte d\u2019Escola Moderna.<\/p>\n

Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia detingut es condu\u00eft a Montju\u00efc, 1909.
Una generosa her\u00e8ncia (un mili\u00f3 de francs) d\u2019una antiga alumna, Ernestina Meunier, va fer possible portar a terme el seu projecte a la ciutat de Barcelona, fins que el 1906 Mateo Morral, traductor i bibliotecari del seu centre educatiu, va perpetrar l\u2019atemptat frustrat contra Alfons XIII a Madrid. Aix\u00f2 va tenir com a conseq\u00fc\u00e8ncia per a Francesc Ferrer el tancament de l\u2019Escola Moderna i un any d\u2019empresonament a la pres\u00f3 Model de Madrid per complicitat, al terme dels quals va ser absolt. A l\u2019any seg\u00fcent, es va traslladar a Fran\u00e7a i a B\u00e8lgica; en aquest \u00faltim pa\u00eds va fundar la Lliga Internacional per a l\u2019Educaci\u00f3 Racional de la Inf\u00e0ncia.<\/p>\n

Se\u2019l va acusar d\u2019haver estat l\u2019instigador de la revolta coneguda com la Setmana Tr\u00e0gica de Barcelona del 1909.[2], una revolta anticlerical, despr\u00e9s de la qual Ferrer, a causa de les seves poques amistats estrat\u00e8giques i la seva antiga vinculaci\u00f3 amb Mateo Morral, va ser declarat culpable davant un tribunal militar. Va ser afusellat durant la matinada del 13 d\u2019octubre de 1909 al fossar de Santa Am\u00e0lia de la pres\u00f3 del Castell de Montju\u00efc.<\/p>\n

La seva obra m\u00e9s coneguda \u00e9s L\u2019Escola Moderna. Poc despr\u00e9s de la seva mort es van obrir arreu del m\u00f3n diverses Escoles Modernes inspirades en la seva pedagogia. Una de les m\u00e9s importants va ser la Modern School de Nova York, fundada en 1911.
La seva execuci\u00f3 suscit\u00e0 diverses reaccions de rebuig internacionalment. A conseq\u00fc\u00e8ncia del seu processament i execuci\u00f3, el diari brit\u00e0nic The Times escrigu\u00e9:
\u00ab \u00abPer neglig\u00e8ncia o estupidesa, el govern ha conf\u00f3s la llibertat d\u2019instrucci\u00f3 i consci\u00e8ncia, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d\u2019oposici\u00f3, assimilant-lo a una agitaci\u00f3 criminal\u00bb \u00bb
L\u2019escriptor escoc\u00e8s, i columnista a l\u2019Edinburgh Evening News, William Archer tamb\u00e9 sentenci\u00e0:
\u00ab \u00abTota la vida activa de Ferrer, hauria fet menys mal al catolicisme espanyol que el que li fa en l\u2019actualitat la mera menci\u00f3 del seu nom\u00bb \u00bb
.
A Fran\u00e7a tamb\u00e9 alguns intel\u00b7lectuals s\u2019indignaren. Aix\u00ed l\u2019escritor Anatole France reaccion\u00e0 vivament a aquesta not\u00edcia i en una carta oberta afirm\u00e0:
\u00ab \u00abEl seu crim \u00e9s el de ser republic\u00e0, socialista lliurepensador; el seu crim \u00e9s haver creat l\u2019ensenyan\u00e7a laica a Barcelona, instru\u00eft a milers de nens en la moral independent, el seu crim \u00e9s haver fundat escoles\u00bb \u00bb<\/p>\n

Concepci\u00f3 de l\u2019infant, de l\u2019educaci\u00f3 i de l\u2019escola que es despr\u00e8n de la seva pedagogia<\/p>\n

L\u2019Escola Moderna va ser un moviment de pedagogia llibert\u00e0ria que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX, i que va adoptar la filosofia d\u2019ensenyament de Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia. Per a donar impuls a aquest moviment reformador, va ser creada el 1906 la Lliga Internacional per a la Instrucci\u00f3 Racional de la Inf\u00e0ncia, els principis estatutaris de la qual establien que:
L\u2019educaci\u00f3 de la inf\u00e0ncia ha de fonamentar-se sobre una base cient\u00edfica i racional; en conseq\u00fc\u00e8ncia, cal separar d\u2019ella tota noci\u00f3 m\u00edstica o sobrenatural.<\/p>\n

La instrucci\u00f3 \u00e9s part d\u2019aquesta educaci\u00f3. La instrucci\u00f3 ha de comprendre tamb\u00e9, al costat de la formaci\u00f3 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia, el desenvolupament del car\u00e0cter, la cultura de la voluntat, la preparaci\u00f3 d\u2019un \u00e9sser moral i f\u00edsic ben equilibrat, les facultats del qual estiguin associades i elevades a la seva m\u00e0xima pot\u00e8ncia.
L\u2019educaci\u00f3 moral, molt menys te\u00f2rica que pr\u00e0ctica, ha de resultar principalment de l\u2019exemple i en donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat.<\/p>\n

\u00c9s necessari, sobretot en l\u2019ensenyament de la primera inf\u00e0ncia, que els programes i els m\u00e8todes estiguin adaptats el m\u00e0xim possible a la psicologia del nen, cosa que gaireb\u00e9 no succeeix enlloc, ni en l\u2019ensenyament p\u00fablic ni en el privat.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs els principis de Ferrer i Gu\u00e0rdia defensaven la formaci\u00f3 d\u2019homes i dones aptes per a evolucionar sense parar, capa\u00e7os de renovar els mitjans socials i renovar-se personalment. Apuntava a la alliberaci\u00f3 de l\u2019individu per sobre de s\u00ed mateix i de la societat. Una educaci\u00f3 integral que inclou nom\u00e9s el pensament, la sexualitat i els sentiments, aix\u00ed com el desenvolupament de la personalitat infantil.
Convindria recordar doncs el missatge gravat en el peu del monument de Brussel\u00b7les on diu: \u00abL\u2019educaci\u00f3 racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant pr\u00e8viament als nens per sobre de la via amplia i directa de la investigaci\u00f3 personal\u00bb. Per ser anticlerical, per fomentar la solidaritat i l\u2019educaci\u00f3 lliure d\u2019autoritat coercitiva, els anarquistes van ser grans adeptes a aquest moviment. Els sindicats i associacions obreres en els quals tenien influ\u00e8ncia van contribuir activament a fundar moltes Escoles Modernes i cursos per a adults basats en aquesta filosofia.<\/p>\n

\u2191 Harrington, Thomas S.. \u00abL\u2019escola de Ferrer i Gu\u00e0rdia\u00bb. S\u00e0piens [Barcelona], n\u00fam. 97 (novembre 2010), p. 28-29. ISSN 1695-2014.
\u2191 Sol\u00e0 Gussinger, Pere. \u00abEl caso Ferrer i Gu\u00e0rdia\u00bb. A: Antonio Moliner Prada. La Semana Tr\u00e1gica de Catalu\u00f1a. Alella (Barcelona): Nabla ediciones, 2009, p\u00e0gs. 167-196 ISBN 978-84-92461-34-9.<\/p>\n

http:\/\/cgtcatalunya.cat\/spip.php?article7467<\/a><\/p>\n

<\/i>Love<\/span>0<\/span><\/span><\/a>