{"id":405,"date":"2015-10-30T18:00:52","date_gmt":"2015-10-30T18:00:52","guid":{"rendered":"https:\/\/cgtuoc.wordpress.com\/?p=405"},"modified":"2016-09-29T14:48:05","modified_gmt":"2016-09-29T14:48:05","slug":"les-matricules-universitaries-el-preu-de-buscar-se-la-vida-els-preus-del-sistema-universitari-catala-son-els-mes-cars-de-lestat-espanyol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cgtcatalunya.cat\/uoc\/les-matricules-universitaries-el-preu-de-buscar-se-la-vida-els-preus-del-sistema-universitari-catala-son-els-mes-cars-de-lestat-espanyol\/","title":{"rendered":"Les matr\u00edcules universit\u00e0ries: el preu de buscar-se la vida. Els preus del sistema universitari catal\u00e0 s\u00f3n els m\u00e9s cars de l’Estat espanyol"},"content":{"rendered":"

\"Augment<\/a>El cost d\u2019estudiar a les universitats p\u00fabliques catalanes s\u2019accentua un 47% els cinc darrers anys. Catalunya \u00e9s la comunitat aut\u00f2noma amb els preus m\u00e9s alts de l\u2019Estat espanyol i disminueix el total d\u2019estudiants pel sacrifici econ\u00f2mic que suposa.<\/p>\n

 <\/p>\n

Peces imprevistes per a p\u00fablics imprevistos<\/strong><\/p>\n

Els preus del sistema universitari catal\u00e0 s\u00f3n els m\u00e9s cars de l\u2019Estat espanyol. Amb l\u2019adaptaci\u00f3 dels estudis universitaris al marc de l\u2019Espai Europeu d\u2019Ensenyament Superior (EEES), el conegut pla Bolonya, lligat al model de seminaris i avaluaci\u00f3 continuada, es necessitava un increment del finan\u00e7ament p\u00fablic per assumir els nous plans d\u2019estudi. Per\u00f2, paradoxalment, davant la manca d\u2019inversi\u00f3 p\u00fablica en un panorama de crisi econ\u00f2mica, les administracions van aplicar una reducci\u00f3 del 45% del finan\u00e7ament entre 2009 i 2012<\/strong> i van passar de cobrir el 77,8% del cost del sistema universitari catal\u00e0 a cobrir-ne menys d\u2019un 70%.<\/p>\n

El buit d\u2019ingressos que calia compensar va recaure en les butxaques de l\u2019estudiantat i les seves fam\u00edlies. Els ingressos de les taxes i les matr\u00edcules representaven un 12% del finan\u00e7ament total de les universitats p\u00fabliques catalanes el 2009, mentre que el curs passat se situaven al 26%, m\u00e9s del doble que fa sis anys. Aix\u00ed doncs, la reducci\u00f3 del finan\u00e7ament p\u00fablic \u00e9s una de les causes principals de l\u2019increment del preu dels graus.<\/p>\n

Alfonso Herranz, professor d\u2019Hist\u00f2ria Econ\u00f2mica de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de l\u2019Observatori del Sistema Universitari (OSU), afirma que la pujada ha estat molt forta a l\u2019Estat espanyol i, a Catalunya, la m\u00e9s elevada. L\u2019alumnat, avui en dia, ha de pagar un 47% m\u00e9s que fa cinc anys per estudiar a la universitat p\u00fablica catalana. <\/strong>Aix\u00ed doncs, el cost m\u00ednim d\u2019un curs de grau se situa en 1.750 euros, un preu m\u00ednim que, a tota la UE, nom\u00e9s superen Irlanda i les regions de Gal\u00b7les i Irlanda del nord.<\/p>\n

Tot i l\u2019augment, aquesta apujada s\u2019atura el 2011. El Reial Decret estableix que els preus de les matr\u00edcules han de representar un m\u00e0xim del 25% del cost real del servei i cada comunitat aut\u00f2noma fixa els preus dels graus del seu sistema p\u00fablic en funci\u00f3 d\u2019aix\u00f2. Tot i no haver-hi una comptabilitat que permeti fixar la despesa exacta del servei, la Generalitat ha marcat els valors del que poden cobrar les universitats a l\u2019al\u00e7a. \u201cS\u2019ha arribat al l\u00edmit del que permet el Reial Decret i per aix\u00f2 no es pot augmentar m\u00e9s el preu\u201d,<\/strong> conclou Herranz.<\/p>\n

\u201cLes retallades s\u00f3n fruit d\u2019una actuaci\u00f3 ideol\u00f2gica i pol\u00edtica deliberada, orientada a l\u2019establiment de traves en l\u2019acc\u00e9s a la universitat\u201d, afirma Alfonso Herranz, professor d\u2019Hist\u00f2ria Econ\u00f2mica de la UB<\/p>\n

A m\u00e9s, l\u2019altre element substancial \u00e9s el canvi en el sistema de beques. S\u2019han redu\u00eft els diners que pertoquen per estudiant i endurit els requisits d\u2019acc\u00e9s a les beques-<\/strong>salari. Les xifres mostren, com afirma Herranz, \u201cuna actuaci\u00f3 ideol\u00f2gica i pol\u00edtica deliberada, orientada a l\u2019establiment de trav\u00e9s en l\u2019acc\u00e9s a la universitat\u201d. I afegeix que molts experts coincideixen a analitzar que s\u2019ha adoptat una estructura de preus profundament desfavorable per l\u2019estudiantat i excepcional dins el panorama europeu.<\/p>\n

L\u2019augment del preu de les matr\u00edcules, juntament amb els canvis en el sistema de beques, comporta una primera conseq\u00fc\u00e8ncia: la universitat esdev\u00e9 un sacrifici econ\u00f2mic per a les fam\u00edlies amb ingressos baixos<\/strong>. Cal tenir en compte tant els diners que s\u2019hi inverteixen com els que es deixen de guanyar pel fet de no entrar al m\u00f3n laboral.<\/p>\n

Article sencer:<\/strong><\/p>\n