{"id":862,"date":"2017-03-17T09:18:09","date_gmt":"2017-03-17T09:18:09","guid":{"rendered":"http:\/\/cgtcatalunya.cat\/uoc\/?p=862"},"modified":"2017-03-21T09:26:55","modified_gmt":"2017-03-21T09:26:55","slug":"dret-de-vaga-mutilat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cgtcatalunya.cat\/uoc\/dret-de-vaga-mutilat\/","title":{"rendered":"Dret de vaga mutilat"},"content":{"rendered":"

\"\"Mutilant \u201cdrets\u201d fins ara reconeguts legalment, el sistema pol\u00edtic actual est\u00e0 trinxant tamb\u00e9 els espais de mediaci\u00f3 que, fins ara, havien servit per matisar o suavitzar els conflictes socials i de classe.<\/strong><\/p>\n

Ahir dimarts 14 de mar\u00e7 alguns mitjans es van fer ress\u00f2 del que possiblement sigui el pitjor atac contra el dret de vaga dels darrers 40 anys. Es tracta de la sent\u00e8ncia que el Tribunal Suprem va dictar el novembre de l\u2019any passat arran d\u2019una demanda de CGT contra l\u2019empresa Altrad Rodisola, de Tarragona. En una vaga de l\u2019any 2015 per defensar les condicions laborals dels seus treballadors\/es, algunes empreses que contractaven serveis d\u2019Altrad van subcontractar-los a una altra. Aquesta forma d\u2019esquirolatge, de suplantar a vaguistes amb treballadors d\u2019altres empreses, fins ara era una pr\u00e0ctica que legalment no s\u2019acceptava. De fet, aix\u00ed ho havia dictaminat l\u2019Audi\u00e8ncia Nacional tamb\u00e9 en aquest cas. Ara, el Tribunal Suprem, d\u00f3na la ra\u00f3 a les empreses i obre la porta a legalitzar el fet de rebentar les vagues. Simplement, aportant treballadors\/es d\u2019una altra empresa per a cobrir l\u2019activitat que es deixa de fer per a tercers. Aquesta sent\u00e8ncia cau en un moment en qu\u00e8 la subcontractaci\u00f3 est\u00e0 a l\u2019ordre del dia, tant en el sector privat com en el p\u00fablic.<\/p>\n

Ja fa anys que la patronal reclama un canvi en la regulaci\u00f3 legal del dret de vaga. Un dret que, no oblidem, la legislaci\u00f3 emanada dels acords de la Transici\u00f3 ja limita considerablement en imposar per\u00edodes de notificaci\u00f3 i impedir les vagues de solidaritat. Amb tot, de manera insaciable, la patronal insisteix reiteradament en restringir encara m\u00e9s les vagues. El seu objectiu \u00e9s innegable: reduir al m\u00e0xim la seva capacitat de pressi\u00f3 i d\u2019incid\u00e8ncia en les relacions ja desiguals per naturalesa entre treball i capital. Sovint a tert\u00falies i debats p\u00fablics aquesta voluntat surt tamb\u00e9 a la llum p\u00fablica. Tots nosaltres hem sentit m\u00e9s d\u2019una vegada conceptes com ara \u201cvaga abusiva\u201d de la veu d\u2019algun il\u00b7lustre tertuli\u00e0, periodista o fins i tot representant pol\u00edtic. La sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem aplana el cam\u00ed d\u2019una llei d\u2019aquest tipus. Novament, saltant-se la separaci\u00f3 de poders que te\u00f2ricament regeix les societats parlament\u00e0ries (i que nosaltres no ens hem cregut mai), l\u2019alt tribunal marca el que possiblement ser\u00e0 una nova iniciativa legislativa.<\/p>\n

Atac d\u2019artilleria pesant<\/strong><\/p>\n

La situaci\u00f3 actual \u00e9s ben clara. El Tribunal Suprem dicta una sent\u00e8ncia que, si \u00e9s ratificada per una altra de similar, marcar\u00e0 jurisprud\u00e8ncia. Primer atac d\u2019artilleria pesada contra el dret \u201clegal\u201d de vaga. Pel forat obert en la seva defensa hi entrar\u00e0 alguna llei aprovada \u201cdemocr\u00e0ticament\u201d per limitar el que els empresaris anomenen vagues abusives. En paral\u00b7lel, tant el sector privat com el sector p\u00fablic ja fa temps que estan recorrent massivament a la subcontractaci\u00f3 com a via de fer baixar els salaris, minvar la nostra capacitat de resist\u00e8ncia com a treballadores i, en definitiva, precaritzar les nostres condicions de treball i de vida. El c\u00f2ctel est\u00e0 servit.<\/p>\n

Com passa amb molts altres aspectes de la vida col\u00b7lectiva, les actuals \u201cdemocr\u00e0cies\u201d burgeses busquen buidar de continguts aix\u00f2 que anomenen \u201cdrets\u201d. La vaga, com moltes altres formes de protesta, seguir\u00e0 sent legal sempre i quan perdi qualsevol capacitat d\u2019incidir en la realitat. \u00c9s a dir, la podrem fer a manera de coreografia, d\u2019escenificaci\u00f3, d\u2019expressi\u00f3 d\u2019opini\u00f3 si voleu, per\u00f2 no com a eina o arma per modelar com volem que es resolgui a la pr\u00e0ctica una situaci\u00f3. Darrerament hem anat veient en altres \u00e0mbits situacions similars que no cal recordar. Aquest \u00e9s el cam\u00ed que ens tenen tra\u00e7at organismes internacionals, governs i organitzacions empresarials.<\/p>\n

La moneda, no obstant aix\u00f2, t\u00e9 una altra cara. Mutilant \u201cdrets\u201d fins ara reconeguts legalment, el sistema pol\u00edtic actual est\u00e0 trinxant tamb\u00e9 els espais de mediaci\u00f3 que, fins ara, havien servit per matisar o suavitzar els conflictes socials i de classe. L\u2019escenari que s\u2019obre ara canvia r\u00e0pidament. I des del sindicalisme del conflicte en prenem nota.<\/p>\n

Article d\u2019Ermengol Gassiot, Secretari General de CGT Catalunya<\/i><\/p>\n

<\/i>Love<\/span>0<\/span><\/span><\/a>