Fent néixer la revolta contra l’ICAM i les Mútues
En els darrers anys hem patit una retallada tan dràstica com invisible: la que imposa donar rapidíssimes altes mèdiques, i denegar pensions d’incapacitat permanent per malalties que pocs anys abans eren invalidants per a la feina.
Sense publicar noves lleis al BOE, sense cap declaració oficial. Amb “nocturnitat i alevosia”. Però cada any que passa les fredes dades oficials criden (al que els vulgui escoltar) que el Tribunal Mèdic català (ICAM) cada vegada dóna altes mèdiques més ràpides, curant miraculosament abans als treballadors per imposició d’altes: del 2007 al 2013 s’ha reduït de 12,7 a 9 dies la mitjana de la baixa anual de cada empleat. Per un sorprenent art de màgia en pocs anys ens curem abans, i abans estem a la feina produint, pel bé del lliure mercat.
Sense publicar noves lleis al BOE, sense cap declaració oficial, l’ICAM accelera miraculosament les altes mèdiques
Si seguiu buscant entre les estadístiques oficials, trobareu que, oh sorpresa, cada dia tenim menys malalties, i aquestes patologies mai semblen prou invalidants per a fer-nos beneficiaris d’una prestació d’invalidesa: en 2008 es van rebutjar el 27,39% del total de sol·licituds rebudes, i en 2013 (només 5 anys després) la xifra va créixer fins al 40% del total.
El que no ens expliquen les fredes dades és que darrere de cada alta injusta hi ha un veritable drama: una persona que a pesar de patir una malaltia es veu obligat a retornar a la seva feina, sota amenaça de veure’s acomiadada, sense cap indemnització (a pesar dels anys que es porti a l’empresa) i sense prestació d’atur.
Amb un context de crisi i atur com l’actual, pocs treballadors tenen més alternativa real que el retorn al lloc de treball, però a costa de la seva salut, de possibles agreujaments de la patologia, i amb importants efectes psíquics, a més dels possibles enfrontaments en aquests casos amb les empreses, que veuen com des del Tribunal Mèdic se’ls retorna com a “sans” treballadors que no estan recuperats.
Convenis economicistes
Però podríem preguntar-nos: serà casualitat que cada any ens recuperem abans per tornar a la feina? Que fa que les malalties que fa pocs anys es consideraven invalidants per a la feina ara ho han deixat de ser? La resposta està en uns obscurs Convenis signats entre l’administració estatal i d’autonòmica catalana.
El context és que les competències en aquest àmbit estan compartides a Catalunya: el pagament de les pensions i baixes mèdiques va a compte de l’Estat, per l’anomenada caixa única de la Seguretat Social espanyola. Però les competències de control pel “Tribunal Mèdic” són de la Generalitat, a través de l’anomenat l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), depenent de l’ICS autonòmic català.
Per tant, es dóna la paradoxa que qui paga (l’Estat) no és qui controla les baixes, ni qui fa els reconeixements mèdics de les possibles invalideses (Generalitat). Aquesta situació, que podria donar lloc a unes revisions mèdiques imparcials i objectives per part de l’ICAM, no acaben sent així gràcies a uns Convenis de “racionalitzacio” de la despesa, signats entre ambdues administracions (l’autonòmica i l’estatal).
Aquests Convenis fan que el Tribunal Mèdic català (ICAM) percebi més transferències de l’Estat com més “controli” i “redueixi” la llargada de les baixes, donant com a resultat moltes altes mèdiques sense criteri mèdic, sinó únicament de reducció de la despesa. Parlant clar: moltes altes mèdiques es donen amb criteris més econòmics que no pas mèdics.
El Tribunal Mèdic Català (ICAM) percep més transferències de l’Estat com més ’racionalitzi” la durada de les baixes
I desgraciadament, les fredes dades oficials deixen constància que aquesta macabra col·laboració ha aconseguit que a Catalunya anem al capdavant de l’Estat en “reducció” de la llargada de les baixes mèdiques, a costa de donar altes injustes i sense que s’hagi donat una real recuperació mèdica.
Mútues Patronals d’Accidents de Treball
En aquest context, a més a més es dóna un procés d’augment gradual de les competències de les Mútues patronals, que s’han caracteritzat per donar les altes mèdiques encara més ràpides i fulminants.
Les Mútues són entitats suposadament sense ànim de lucre, però que suposen una veritable privatització de la sanitat, a més d’haver estat involucrades en múltiples escàndols i operacions policials per malversació de fons públics. Aquestes Mútues patronals històricament van néixer per millorar els serveis en els accidents de treball, però la seva gran capacitat de curar miraculosament els treballadors, a força de donar altes mèdiques rapidíssimes, les ha fet crear-se una molt mala premsa entre la classe treballadora.
A poc a poc, però, les darreres reformes legals els han permès també “cobrir” les malalties comunes, arribant a gestionar-ne la gens menyspreable xifra del 60% actualment. Ara, però, la Patronal reclama la seva gran reivindicació: poder donar elles mateixes les altes mèdiques per “millora” en malaltia comuna, i no només per accidents de treball. Els darrers governs espanyols ho estan estudiant, però encara no s’han atrevit a fer aquest pas.
Les Mútues patronals gestionen el 60% de les baixes per malaltia comú, desplaçant progressivament els metges de capçalera
Aquesta reforma reclamada per les Mútues significaria un veritable terratrèmol en els drets laborals, ja que pràcticament retiraria les altes laborals del control dels metges de capçalera per servir-lo en safata a la patronal.
Fent néixer la revolta
Per tots aquests motius s’està gestant una veritable revolta contra l’ICAM i les Mútues patronals, contra la criminalització del treballador que està de baixa mèdica. Contra les altes injustes i en defensa d’un valor tan important com la nostra integritat física, el nostre dret a viure dignament sense ser obligats a treballar estant en situacions de salut que no ens ho permeten.
Primer van aparèixer protestes puntuals, airosos crits individuals i espontanis dels qui patien incrèduls aquesta injustícia, i que denunciaven sorpresos com els obligaven a retornar a treballar.
Però posteriorment la valenta acampada durant setmanes de la Natividad López, “Naty”, davant la seu de l’ICAM de Vallcarca va suposar un veritable revulsiu, fent visible el que tants volien amagar. I va ser així com a poc a poc, la lluita d’una noia afectada d’ictus que havia xocat contra una alta injusta més de l’ICAM, va omplir diaris i va ser viral a la xarxa, creant un veritable problema als gestors del Tribunal Mèdic.
I va ser tan potent perquè no és un cas aïllat. Moltes persones es van veure reflectides en el cas de la Naty, i van veure similituds amb els casos dels seus familiars o els seus amics, i una part de la societat va prendre consciència que el que havia viscut no era únic, sinó que formava part d’un nou atac contra els drets de les classes populars, i especialment de la classe treballadora
I és en aquest context que des de la CGT de Catalunya, recollint els centenars de denúncies d’altes mèdiques injustes que arribaven d’arreu el territori, es va convocar unes jornades de mobilització els dies 1 i 3 de desembre, amb múltiples concentracions davant de Mútues Patronals a poblacions com Terrassa, Vic, Gavà, Vilanova i la Geltrú o Granollers, entre d’altres, i de la seu de l’ICAM a Barcelona, i intentant denunciar públicament, al carrer i als llocs de treball, que aquesta nova retallada només té un dramàtic objectiu: reduir despesa pública a costa de la nostra salut.
De mica en mica ens adonem que allò que vivim no és un cas aïllat, sinó que afecta moltes altres persones treballadores. I així prenem consciència, empoderant-nos, per poder aturar de forma col·lectiva tanta política neoliberal, que en aquest cas ataca el nostre bé més preuat: la salut i la vida.
Article d´Àlex Tisminetzky, Secretari de Salut Laboral de CGT de Catalunya, publicat a la Directa
https://directa.cat/actualitat/fent-neixer-revolta-contra-licam-mutues