En un sorprenent rampell dialèctic, recollit en uns breus a La Vanguardia i Vilaweb, el Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya Antoni Comin ha reconegut el passat 15 de desembre el que sempre s’havia negat en públic. Ara ja ningú ho podrà negar més: el Conveni entre l’ICAM (tribunal mèdic sota administració autonòmica de l’ICS) i l’INSS (institut estatal que gestiona la Seguretat Social) compta amb un 4% dels ingressos que, en paraules del propi Comin, «contravenen les funcions assistencials amb criteris economicistes». Parlant clar: l’administració autonòmica catalana ha percebut els darrers anys més diners de l’Estat quantes més altes ha donat, i quantes menys invalideses ha reconegut. Una veritable vergonya, ja que no ha prevalgut únicament el criteri mèdic.
En el marc de la negociació del nou Conveni ICAM-INSS, el Conseller ha afirmat que es vol deixar enrere les pràctiques anteriors on «als metges se’ls exigeixi per conveni que intentin fer més baixes o més curtes», sense tenir en compte «només criteris mèdics, clínics i assistencials», donant per fet, sense cap rubor, una pràctica que era negada per l’administració i denunciada reiteradament per moviments socials i pel sindicalisme combatiu.
Una realitat amagada
Els criteris «economicistes» del tribunal mèdic català han estat denunciats en els darrers anys, però reiteradament tots els representants de l’administració catalana ho han negat rotundament en rodes de premsa i altres fòrums públics.
En diverses reunions oficials dels caps de l’ICAM amb representants de la PAICAM, del Col·lectiu Ronda o del sindicat CGT, la resposta sempre ha estat la mateixa: s’afirmava que era fals que l’ICAM tingués cap criteri economicista derivat del seu Conveni amb l’INSS.
Però el Conveni diu el que diu, a pesar de fer-ho d’amagat en ordres i escrits de difícil lectura, i la conseqüència han estat moltes altes medicament injustificables, donant lloc a que les baixes mitjanes al Principat hagin estat de només 23 dies anuals, les més curtes amb diferència de tot l’Estat, molt per sota dels 45 dies de mitjana a Cantàbria, els 61 dies d’Extremadura o els 58 dies de Galícia, per posar només uns exemples. Per tant, la pròpia existència durant anys d’aquestes clàusules ha portat a unes altes ultraràpides al Principat, on es donen les «miraculoses» recuperacions mèdiques més curtes de l’estat.
Dolor i patiment dels afectats
L’existència d’altes mèdiques injustes causa un perjudici molt important entre la classe treballadora. La persona afectada al rebre l’alta ha de reincorporar-se immediatament al seu lloc de treball, a pesar de que en realitat no poder realitzar la seva feina, ja que la repercussió de no tornar-hi és una «baixa voluntària», un acomiadament sense cap indemnització i sense ni tan sols atur.
En cas de voler impugnar aquesta alta o denegació de la invalidesa, el procediment judicial pot arribar a ser de 6 mesos a 2 anys per celebrar el judici, fet que obliga a les persones afectades a reincorporacions immediates a llocs de treball que no poden dur a terme, amb resultats d’acomiadaments, conflictes laborals, pressió…
En aquest tràngol les situacions personals són molt dures, i han donat lloc fins i tot a la creació d’una Plataforma d’Afectats per l’ICAM, la ja famosa PAICAM, que en el seu any d’existència ha convocat cassolades, manifestacions, xerrades i tot tipus d’actes de denuncia.
Les conseqüències de les altes injustificades també s’han viscut en l’àmbit sindical, convocant la CGT en els darrers anys múltiples concentracions davant la seu del tribunal mèdic a Vallcarca. I potser un dels casos més coneguts (encara que no l’únic) en aquest àmbit ha estat el dels conductors d’autobusos de TMB, que van estar apunt d’anar a la vaga per les amenaces d’acomiadaments de la direcció de l’empresa dels treballadors que havien patit altes injustes de l’ICAM.
En els propers mesos es negociarà el nou Conveni. És ben difícil que les declaracions de l’actual Conseller Comin es facin realitat, i és molt difícil d’imaginar que desapareguin realment els criteris economicistes. Però el que de ben segur no desapareixerà seran els col·lectius socials i el sindicalisme combatiu que denunciarà al carrer les injusticies que les administracions (estatal o autonòmica) volen silenciar i amagar.
* Àlex Tisminetzky, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda i Secretari de Salut Laboral de CGT de Catalunya. Article publicat a L’Accent.
http://laccent.cat/el-conseller-comin-reconeix-que-el-conveni-icam-inss-te-criteris-economicistes-per-donar-mes-altes/
