El sistema de contingències de la Seguretat Social a l’estat espanyol compta amb una protecció “especial” per les anomenades “contingències professionals”: els Accidents de Treball i les Malalties Professionals.
Per raons històriques i de protecció social, si la malaltia és considerada “professional” la llei determina que no és necessari cap cotització anterior per accedir a la invalidesa (mentre que si que es requereix un mínim de temps de cotització en les malalties comunes) i el càlcul de la prestació que es porta a terme també és “privilegiat” i més alt. Alhora, en les patologies professionals no es descompta cap dia de la baixa mèdica, es perceben indemnitzacions “extres” en cas de viduïtats, i fins i tot la prestació pot ser augmentada entre un 30% i un 50% si hi ha estat causada per una infracció empresarial. Tots aquests “privilegis” (i uns quants més) són la “protecció especial” que comporta el fet d’haver patit una patologia a causa o conseqüència de la relació laboral; l’haver de patir un dany corporal pel fet de guanyar-nos un salari.
Per tant, el o la treballadora que patim una malaltia tenim un interès clar i evident en què es declari la baixa laboral o invalidesa com a derivada de contingència professional, doncs tindrem accés a unes prestacions més altes i la possibilitat de reclamar a l’empresa per possibles incompliments en matèria de prevenció de riscos.
En canvi, i per la mateixa regla inversa, les empreses i les Mútues Patronals són les grans interessades en què no es reconeguin les malalties com a professionals, estalviant-se pensions més altes i indemnitzacions, a més de possibles inspeccions i sancions administratives a les empreses per les possibles infraccions en matèria de salut laboral.
Les Malalties Professionals
Aquesta protecció és encara més intensa en les anomenades Malalties Professionals, terme jurídic que no s’ha de confondre amb el col·loquial. A l’ordenament jurídic espanyol Accident de Treball és tota lesió que pateixi el o la treballadora com a conseqüència o a causa de la seva feina (sigui un Accident o una Malaltia), mentre que es reserva el terme de Malaltia Professional a les patologies que vénen relacionades en un Real Decret amb unes concretes activitats professional: el massa poc conegut Quadre de Malalties Professionals.
La utilitat d’aquest Quadre recau en el fet que si un treballador porta a terme una feina concreta, i pateix la malaltia concreta que aquest Real Decret determina com a causada per aquesta feina, es considerarà prova concloent per a determinar que és una Malaltia Professional. No caldrà que el o la treballadora provi res més que la feina que feia i la malaltia que pateix, per determinar sense dubte que és una Malaltia Professional, estalviant al treballador la “càrrega de la prova”.
Per exemple, si un miner contrau la malaltia de la silicosi, estarem davant d’una presumpció directa de Malaltia Professional, sense cap necessitat de prova “extra” per part de l’obrer, doncs el Quadre determina que els miners pateixen silicosis, una pneumoconiosi per exposició a la sílice. I el Quadre és extens en determinar múltiples malalties causades per agents químics (mercuris, plom, àcids, amiant, òxids,…), agents físics (el soroll, moviments repetitius, postures forcades, radiacions ionitzants…), agents biològics o agents carcinògens.
És evident que aquest sistema va ser pensat per a donar eines de protecció als i les treballadores que moltes vegades patim malalties derivades de la nostra feina però no reconegudes com a tals, i alhora “avisar” als empresaris de què en iniciar l’activitat empresarial ja poden preveure quines patologies pot causar a l’operari, fet que determina que si finalment es dóna la patologia, la infracció empresarial és encara més greu i manifesta.
Les Malalties Professionals invisibilitzades
Però, quin és el compliment real del Quadre de Malalties Professionals? Hem de preguntar-nos doncs si són considerades com a tals les patologies causades per exposicions laborals: quantes sorderes professionals són considerades comunes? Quants càncers causats per exposicions a amines o hidrocarburs? Quantes patologies pulmonars derivades de l’amiant encara són considerades malalties comunes?
La realitat és que encara avui en dia la gran majoria de malalties incloses al Quadre de Malalties Professionals no són considerades com a tals, a través d’una ocultació massiva realitzada per les Mútues Patronals i les empreses, i amb una actuació negligent de les administracions públiques i sanitàries que ho permet.
Les dades concretes sobre aquest frau massiu a la salut i drets dels i les treballadores són difícils de determinar. Però hi ha hagut alguns intents des d’instàncies com l’Observatori de Salut Laboral, iniciativa creada per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, que va quantificar en un Informe de 2013 que un 64% les Malalties Professionals van ser declarades erròniament com a “comunes”, afectant uns 50.000 casos a l’estat espanyol.
Els exemples són tants que és difícil fer-ne un llistat en un article breu com el present, però voldríem destacar uns quants àmbits per donar una idea de la magnitud del frau que es porta a terme cada any:
– Amiant: un simple repàs a la base de dades del poder judicial deixa constància de la gran quantitat de sentències que han reconegut prestacions d’invalidesa i viduïtat professionals derivades de l’exposició a l’amiant, inicialment reconegudes erròniament com a comunes per l’INSS. Les dades oficials reconeixen que l’estat espanyol va ser el principal productor d’amiant d’Europa als anys 1980, i els estudis calculen que 40.000 treballadors han mort per exposició a l’asbest als darrers 20 anys, mentre l’INSS reconeix uns pocs centenars de casos cada any. Quants càncers de pulmó o patologies pulmonars de treballadors que van manipular amiant han estat declarades erròniament derivades de Malaltia Comuna? És una dada que encara falta per concretar.
– Càncers professionals: el quadre de Malalties Professionals determina múltiples substàncies cancerígenes, presents a indústries com la química, paperera o la nuclear, amb exposicions a productes tan perillosos com el benzè, les amines, hidrocarburs, el níquel o fins i tot les radiacions ionitzants. Molts d’aquests càncers han estat declarats erròniament derivats de malalties comunes, a pesar del que determina el Quadre de Malalties Professionals i de que existeixen múltiples estudis que han demostrat les taxes molt més elevades de càncer de poblacions amb indústries amb aquests a substàncies.
– Malalties derivades de moviments repetitius, vibracions o sorolls: quantes plantilles senceres d’una mateixa empresa hem vist afectades de sordera? Quantes treballadores d’una mateixa línia de producció tèxtil pateixen epicondilits o tenosinovitis? Les condicions de treball a moltes empreses determinen que després d’alguns anys de prestació de serveis algunes patologies siguin comunes a col·lectius majoritaris de la plantilla, demostrant el poc interès de l’empresa en la integritat física dels seus empleats, i la relació causal d’aquestes malalties amb la feina, a pesar que moltes vegades les baixes i invalideses siguin determinades com a “comunes”.
Aquests exemples només són alguns àmbits representatius, però els àmbits productius afectats per aquesta realitat desgraciadament són molts més.
Des del sindicalisme combatiu i de classe, i en el nostre cas des de la CGT, hem de posar i posem en primera línia el reconeixement real de les Malalties Professionals. En defensa dels drets dels i les treballadores afectats per aquestes patologies, i alhora com a eina imprescindible per a l’actuació real i efectiva en matèria de prevenció de riscos laborals. No podrem actuar preventivament fins que no fem visibles les malalties causades per la feina, podent determinar quins sòn els sectors productius, empreses i llocs de treball concrets que estan atemptant de forma directa contra la nostra integritat física.
La determinació real de les Malalties Professionals és i serà una lluita sindical de primer ordre, en defensa del dret tan bàsic dels i les treballadores a no perdre la nostra salut mentre ens guanyem la vida per un salari.