Quan cal augmentar les pauses, reduir la intensitat del treball, reorganitzar la feina o aturar-la per risc extrem. T'ho expliquem pas a pas.
Temperatura, humitat, exposició directa al sol i l'efecte illa de calor, velocitat de l'aire.
Consum metabòlic segons el tipus de treball, roba de treball i EPI utilitzats.
Vulnerabilitats individuals i estat biològic conegut de cada professional.
Procediment per avaluar l'estrès tèrmic amb l'índex WBGT, integrant els principals factors ambientals.
Interpreta els valors WBGT, fixa límits d'exposició segons intensitat del treball i aclimatació, i defineix mesures preventives.
Work/Rest Schedules: orientacions per establir cicles de treball-descans segons el nivell d'estrès tèrmic.
Quan cal augmentar les pauses?
Quan s'ha de reduir la intensitat del treball?
Quan s'ha de reorganitzar la feina?
Quan cal suspendre determinades tasques?
L'estrès tèrmic és temps-depenent: cal refredar el cos amb pauses. Les taules sistematitzen aquesta decisió i eviten interpretacions discrecionals que posen en risc la salut de les persones treballadores.
Treball intens al carrer (p. ex. jardineria), a ple sol, humitat relativa del 50%.
120 °F supera fins i tot el nivell més alt de la taula (112 °F, ja en «Caution» en treball moderat i pesat). Creuant-ho amb un treball intens a ple sol: s'hauria d'aturar la feina mentre durin aquestes condicions.
És la mesura amb més importància fisiològica per evitar el risc de calor, com a complement de la resta de mesures preventives ja habituals. Reclama dades reals durant la jornada per exigir-ho.
«Pautes d'autodefensa»
Consulta la guia completa →