Primero de Mayo 2019

ЦГТ : PRIMER DE MAIG AL VALLÈS ORIENTAL

Enguany fa cent anys de la duríssima vaga de la Canadenca, que després d’un esforç estoic fins a l’extenuació per part dels i les treballadores (acomiadaments, repressió policial, solidaritat obrera per mantenir la lluita, fam de les famílies implicades…) va comportar una fita històrica per les classes populars: L’establiment per llei de la JORNADA LABORAL DE VUIT HORES que permetria la dignificació de la vida de les classes obreres i camperoles (8 hores de treball, 8 hores de descans i 8 hores d’oci). Tanmateix la seva implantació efectiva fou paper mullat a molts indrets i les organitzacions sindicals foren les que lidiaren amb patrons i latifundistes per la seva aplicació efectiva davant la passivitat còmplice de les autoritats dels Estats.

Durant la segona meitat del segle XX els estats liberals capitalistes assimilaren moltes demandes i iniciatives transformadores de la classe obrera amb l’objectiu de debilitar les iniciatives revolucionàries anarquistes, anarcosindicalistes i marxistes. L’estat del benestar, en paral·lel a una estudiada repressió de l’insurreccionalisme revolucionari va fagocitar la guspira emancipadora al món occidental i la repressió directa als castigats territoris «postcolonials» i al con sud americà.

Avui el capitalisme camaleònic es reinventa mitjançant la vella metàfora de l’ase i la pastanaga: la novetat és que l’endolceix amb la xocolata del lloro. Conceptes com el lideratge compartit o economia col·laborativa pretenen crear la nebulosa d’un teatre que trenqui aparentment amb la dualitat patró – assalariat / da mentre s’estimula la competència salvatge entre companys i companyes assalariades als quals se’ls ha fet sentir «de la corporació». El precari és col·laborador i els i les companyes assalariades competeixen entre elles per un hipotètic status servil. El tokenisme mediàtic pretesament projecta un avenç en els drets de les dones amagant una realitat de precarietat generalitzada.

MENTRE MÉS SEMBLEN CANVIAR LES COSES, MÉS SÓN EL MATEIX, que va dir algun savi.

De nou els fets de Chicago el 1886 ens recorden la crua realitat i ens desperten del somni.

A la comarca del Vallès Oriental des del Sindicat de Treballadors i Treballadores de la CGT malgrat les dificultats del context continuem sembrant la llavor per un món millor, un món que potser no gaudirem nosaltres però que tenim el compromís de llaurar i somniar pels i les nostres filles. És el nostre deute amb les generacions futures.

Hem consolidat seccions sindicals a empreses com Pastas Gallo i creat de noves i amb forta implantació a l’Ajuntament de Granollers, als Laboratoris Boniquet, Secció de Neteja a l’Ajuntament de Cardedeu. També la secció sindical de la Comunitat Educativa, que inclou mestres, professorat, educadors i integradores socials o monitors.

Destaquem lluites en les que hem obligat a rectificar patrons que assetjaven companyes per la seva afiliació sindical i les discriminaven per la seva situació d’embaràs i maternitat. També situacions en què les Mútues laborals pretenien inhumanament qualificar com a «no aptes» companys que patien malalties, induint les empreses al seu acomiadament.

En tots els àmbits la dinàmica s’estructura a partir de la plena autonomia de l’assemblea de treballadores i treballadores del centre de treball o secció i la reciprocitat de la resta de companyes i companys del sindicat quan és necessària. El resultat és un progressiu creixement constructiu sense perdre la cohesió i mantenint la flama transformadora.

Enguany acompanyem la línia optimista de picar pedra en un entorn globalitzador hostil amb la inauguració del nou local que properament obrirem al la Ronda Orient número 6 de Mollet del Vallès (davant de l’estació de tren de Mollet-Sant Fost).

– Aquest Primer de maig de nou convoquem a la Manifestació a Mollet del Vallès, a тхе Plaça del Nou Ajuntament a les 12 hores.

Us hi esperem,

SALUT I REVOLUCIÓ SOCIAL !