Oketopa 302017
 

El Senado realiza una ratificación “exprés” del CETA

 

La crisis catalana abre, desde hace dos semanas, las portadas de los medios de comunicación de todo el Estado, ocultando bajo el velo de la patria y la soberanía los problemas que ahogan a las clases populares (pobreza energética, precariedad, recortes, penihana, saqueo de los fondos públicos mediante la corrupción generalizada, etc.).

Ko te 21 de septiembre entró en vigor provisional la aplicación del CETA en todo el territorio de la UE. La arquitectura de la impunidad de la que gozan las Transnacionales y los poderes financieros sale reforzada con la implementación de este tratado y todos los que sigue negociando y firmando la Comisión Europea ( UE- Singapur, UE Mercosur, JEFTA TTIP, TISA etc..).

Las “democracias de mercado”, fieles servidoras del poder económico neoliberal, reinterpretan el término “democracia” como la gestión única del capital y su libertad absoluta de movimiento, sin que nada ni nadie, ( legislaciones, regulaciones, etc.) impida su expansión.

Las empresas multinacionales han presionado con éxito para garantizar que el CETA se aplique a todos los Servicios Públicos, agua, salud, servicios sociales, energía…, blindando, mediante las cláusulas de “paralización y trinquete”, en el presente y en el futuro, la liberalización y privatización de los Servicios Públicos, impidiendo que los gobiernos puedan promulgar nuevas leyes o reinstaurar las que sustentaban el suministro público de servicios. Esto conduce a una situación donde la protección a los pacientes, clientes y personas trabajadoras está subordinada al único propósito de la obtención de beneficios de las multinacionales y de sus inversores financieros.

El CETA establece un amplio acceso de las multinacionales y las empresas extranjeras al suministro de las compras de los gobiernos, limitando la capacidad de los mismos para apoyar a proveedores locales, forzando la contratación con las grandes empresas Transnacionales.

La carrera hacia la consolidación y normalización de la gobernanza económica y la Lex Mercatoria como exponente de las “democracias avanzadas”, auspiciada por la Comisión Europea con la complicidad de los gobiernos europeos, tanto conservadores como “progresistas”, continua su ritmo imparable hacia el desastre social y medioambiental que ya estamos empezando a padecer.

Con total hipocresía y falta de escrúpulos el poder político neoliberal, encabezado por el PP , pero no sólo, Cs, PNV, Foro Asturias, UPN y PdCAT, han vendido el País a los grandes poderes Transnacionales y Financieros. La CGT seguirá defendiendo los derechos de nuestro pueblo en lo que más importa, derechos laborales y sociales, defensa del medio ambiente, defensa de las libertades, etc…, que se ven seriamente amenazadas por estos Tratados.

Puna: http://rojoynegro.info/articulo/agitaci%C3%B3n/el-senado-realiza-una-ratificaci%C3%B3n-%E2%80%9Cexpres%E2%80%9D-del-ceta

 

Fepuari 232017
 

Ko te 16 de febrer s’ha ratificat al Parlament Europeu el CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreemet). Aquest Tractat, va ser signat pel Consell Europeu i Canadà el 30 d’Octubre passat, i amb la confirmació pel Parlament Europeu es consuma la venda de la sobirania d’Europa a les grans corporacions transnacionals amb a la complicitat de la classe política que, una vegada més, defensa els interessos del gran capital per sobre dels interessos dels seus pobles, pensant segurament per quina porta giratòria entrarà en els Consells d’Administració d’aquestes Transnacionals a les quals tan bé han servit.

[…]

Particularment penosa ha estat l’actuació de les eurodiputades i eurodiputats “socialdemòcrates” del PSOE, que al contrari que els seus col·legues europeus que estaven dividits i conseqüentment una part d’ells han votat no, les seves senyories del PSOE, impassibles, han defensat i votat en bloc juntament amb els altres grups de la gran coalició, PP i Ciutadans, sí al CETA.

[…]

En la votació el que s’ha dirimit al Parlament Europeu és quelcom més que una votació sobre un acord comercial, s’ha votat un model de societat al servei de les elits econòmiques que portarà més desigualtat, pobresa i precarietat al 90 per cent de la població, amb la desregularització del mercat laboral, la sortida al mercat dels serveis públics destruint la nostra manera de vida, acabant amb la nostra agricultura mediterrània a major glòria de la agroindustria contaminant i tòxica de les grans corporacions nord-americanes.

[…]

Des de CGT, seguirem treballant al costat de la campanya No al TTIP recordant que malgrat el resultat de la votació cap lluita està perduda. L’acord amb Canadà té un obligat pas pels parlaments estatals i alguns regionals, la seva tramitació pot oferir algunes sorpreses. En aquest procés es trobaria una oportunitat d’acabar definitivament amb ell. Per a això és necessària la coordinació en la lluita perquè només amb la pressió popular i la societat civil organitzada al carrer, podrem aconseguir-ho.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Tuhinga katoa: CGT Catalunya

Oketopa 092016
 

KORE TTIP mahi CGT VOKo te mea e kiia nei ko Transatlantic Trade and Investment Agreement (TTIP i te reo Ingarihi), e whakaaro ana ratou ki te haina i waenganui i te Kotahitanga o Europi me te US, me te Whakaaetanga Ohaoha Matanui me te Tauhokohoko (CETA i te reo Ingarihi), i waenganui i te Kotahitanga o Europi me Kanata, e rua “whakaaetanga” e ngana ana ki te kuhu puku i a matou me te hiahia kia kore e kitea, engari ma tena e huri to maatau mahi hei kaimahi, a hei tangata whenua i roto i o tatou hapori.

Ko enei e rua “whakaaetanga” E whai ana ratou ki te whakatairite i nga anga ture i nga taha e rua o te Moana-nui-a-Kiwa me nga ture e aro nui ana ki te hua me te tahae a nga umanga maha me nga umanga ohaoha nui., me te mahi tahi a nga kawanatanga, nga kawanatanga, takawaenga, kamupene me etahi atu pirinoa o te punaha whakapaipai.

Ko enei whakaaetanga ka hainatia e ratou i waenganui ia ratou ano, engari ko te tuatahi o nga mea katoa e pa ana ki a tatou, te akomanga mahi, He whakaeke ratou ki te whakaatu i te panorama hou e whakaaro ana ratou ki te whakatu, e ngana ana ki te tautohe ki te teka nui o te “tipu ohaoha” me te “whakataetae”. I tua atu i nga waahi katoa e pa ana ki enei tiriti, rite te kaiao, te pokekore, te agrarian, te ture, te kaitōrangapū, Te maatauranga, etc, e tino titiro ana ki te punaha whai hua, I roto i te ao mahi. Mena ko te huarahi whakamua ko te tauira mahi a Yankee, kua marama ki a matou.

Te whakaeke i nga mana mahi

Mo te mana mahi me te mana uniana, Me whai whakaaro ko te whakakotahitanga ka puta te whakaorite whakararo. I roto i te United States, ko nga mana mahi me nga uniana e tino kitea ana na te korenga, i roto i te Kotahitanga o Europi mo tenei wa ka whakamanahia, engari kaore i te whakakotahi, i te iti rawa okawa.

Ko te US kua haina noa e rua o nga huihuinga e waru o te International Labor Organization (OIT), te hunga e whakahe ana ki te mahi tamariki me te mahi taurekareka, engari ehara i te hunga e korero ana mo te whiriwhiringa roopu, mo te mana whakahaere me te whakahoahoa. Kare ano hoki i whakamanahia te Kawenata o te Ao mo nga Tika Ohaoha (tae atu ki te mahi, uniana me te hauora), pāpori me te ahurea, i tangohia e te Runanga Nui o te Kotahitanga o nga Whenua o te Ao. I te US he "whare mahi" (te waatea mo te mahi, mo te whai mahi ranei), hei utu mo te mahi. Kua whakatinanahia te karanga Te utu mahi, te whakaaetanga o tetahi mahi i raro i te pehanga a te hunga kore mahi (Mai i te tirohanga neoliberal, ko te hunga kore mahi te kawenga mo o raatau ake ahuatanga, a kaua ki te horopaki ohaoha-hapori e hua ai te kore mahi, te rawakore me te taurite kore), e kiia ana hoki he paradoxically tika ki te mahi (tika ki te mahi). Ko te utu iti rawa kaore i whakaritea, me te haumaru me te hauora i te waahi mahi.

I tua atu i nga waahi katoa e pa ana ki enei tiriti, Ka whakanuia e matou te whakaeke tika e tohu ana tenei mo o matou tika hei kaimahi., kua tino whiua mo nga tau, engari e kii ana kei te whawhai tonu tatou me te tohe ki te ao o te tangata rite, o te tangata herekore, kahore he haki, he rohe ranei, kahore he rangatira, he taurekareka ranei.

Nga mahi ki te TTIP me te CETA

Mo enei mea katoa, mai i te CGT o Vallès Oriental ka karanga me te whakamohio mo nga mahi ki te TTIP me te CETA ka mahia e matou i tenei tau e haere ake nei. Rāpare 13 Oketopa i roto Mollet del Vallès, me nga ripanga korero i te ata me te ahiahi, he korero mo te tikanga me te whanui o enei tiriti, me pehea e pa ai ki o tatou oranga me te ao katoa. Hei taapiri, Te Hatarei 15 Oketopa a kua karangatia te ra o te ao ki te whawhai ki te TTIP i Uropi katoa, ka hono atu matou ki te whakaaturanga o te ataata pakipūmeka whakamaarama me te matapaki korero ka whai ake, i roto La Marineta, Hatarei 15 Oketopa i te 6 p.m..

Mai i te CGT Vallès Oriental ka whakahee, ka ki atu KORE ki enei whakaaetanga rangatira rangatira ko te kaupapa anake ko te whakakore rawa i te karaehe mahi ki te tuku i te maakete mahi pononga i te utu utu me te kore he momo mana..

KORE ki TTIP, CETA me etahi atu kirimana hokohoko kore utu!!

 

CGT Valles Oriental
c / Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
Mutu: 93 593 1545 / 625 373332
īmera: cgt.mollet.vo@gmail.com
Paetukutuku / Facebook / Twitter

 

Apira 182015
 

Ko te 18 Tuhinga o mua, las Organizaciones integrantes de las Campañas y Plataformas Contra el TTIP-CETA-TISA, convocan una Jornada Global de Lucha , coordinada con las organizaciones europeas y mundiales en contra de losTratados de Libre Comercio.

Barcelona: 17:00 –Manifestación desde Passeig de Gràcia. Whakarite: Catalunya No al TTIP

Waea

Tihema 142014
 

Jean-Claude Juncker recibirá un regalo especial por su 60 cumpleaños.

En los últimos dos meses más de un millón de personas en toda Europa han firmado una Iniciativa Ciudadana Europea autoorganizada oponiéndose a los acuerdos comerciales entre la Unión Europea y América del Norte. La campaña está dirigida por la coalición STOP TTIPP, con el apoyo de más de 320 organizaciones de la sociedad civil, sindicatos y organismos de protección de los consumidores de 24 Estados miembros de la UE.

Haere tonu ki te panui »