Apira 242024
 

El proper curs 2024-2025 és obligat implantar la reforma de la FP que ha impulsat el govern d’Espanya. Existeixen molts punts sense concreció que suposen incerteses i neguits. Parlem una mica dels principals aspectes preocupants, com són:

Reducció de les hores de formació reglada i baixada generalitzada de la qualitat de la formació.

Ampliació de les hores de pràctiques que per mantenir la durada de 2 anys s’ha fet a costa de la formació reglada

Precarització de la feina dels alumnes a les empreses, tot i que es suposa que es cotitzarà les pràctiques a la seguretat social.

Privatització manifesta de la formació professional ja que una bona part de la formació es confia a empreses privades.

Reducció de les hores de formació

La reducció d’hores lectives a l’institut suposa una baixada de la qualitat de la formació per a l’alumne, ja amb prou carències de coneixements. Escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

Desapareixen totalment els continguts, que abans indicaven els mínims que s’havien d’impartir a tot el territori i eren una garantia per poder homologar els estudis i assegurar una formació igualitària. Ara només s’avaluen RA=Resultats d’aprenentatge. Es produeix un buidat en els continguts específics de cada ofici que fa que l’alumnat arribi a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i encara dificulta més que pugui desenvolupar el seu progrés en el mon laboral del seu sector. Això provoca un estancament de les persones i les fa dependents en tot moment de les seves empreses.

Tots els mòduls perden hores de formació específica del perfil professional al centre, en benefici d’altres mòduls que s’ha considerat més importants i que constitueixen fins al 60% de les hores del cicles:

Una part se’n va a engreixar la DUAL, que acaba constituint entre un 25 i un 50% de les hores totals del cicle.

Un altra part se’n va a mòduls transversals que es troben a tots els cicles formatius tant de grau mig com superior. Tenint en compte que les hores lectives són unes 25 hores setmanals tenim:

Anglès tècnic (2 hē) 66 hē. A Catalunya ja es feia a grau mig, ara s’estén a grau superior.

Digitalització (1 hē) 33 hē. Sense discriminar si el cicle ho necessita o no, com pots ser el cas d’informàtica, totalment digitalitzat.

Sostenibilitat (1hē) 33hē. Els materials del mòdul s’han encarregat l’empresa privada Naturgy que és la segona o tercera de les 10 empreses que més contaminen a Espanya. https://www.huffingtonpost.es/economia/estas-son-empresas-mas-contaminantes-espana.html

Mòduls optatius (2 a 3h) 66-99 hē. Poden tenir Unitats de competència externes. O sigui, Resultats d’Aprenentatge d’altres cicles formatius.

Coma comentari, es canvia el nom d’alguns mòduls com FOL (Formació i orientació laboral), EIE (Empresa i Iniciativa Emprenedora) i Síntesi (Projecte final de cicle):

– “Itinerari personal per l’ocupabilitat I” (3 hē) 99 hē

– “Itinerari personal per l’ocupabilitat II” (2 hē) 66 hē

– “Projecte intermodular de 198 haora”

Un altre efecte serà la disminució de la plantilla de professorat a curt, mig i llarg termini. A Catalunya s’assegura que no afectarà les plantilles, al menys el primer any, ja que es vol substituir l’equivalent en hores acadèmiques suprimides, per càrrecs d’observador, de visitador casual de les empreses i comercial de projectes. Això desnaturalitza la feina docent que li és pròpia, per anar-lo substituint i segurament eliminant.

No es garanteix que les hores de professorat puguin mantenir-se en un futur i és clarament on es poden fer les retallades que han de venir. Sembla una manera infal·lible de solucionar el dèficit de professorat que s’està produint en els cicles de FP en els darrers anys.

Ampliació de les hores de pràctiques

Com s’ha dit abans, una gran part de les hores perdudes de formació van a DUAL:

DUAL és el nou nom que posa el govern d’Espanya al que abans eren les pràctiques sense remunerar o FCT=Formació en centre de treball.

Dual general (SENSE REMUNERAR): te 25% he 35% de les hores (o 500 he 700 hē). A Catalunya es faran 515 hē.

Dual intensiu (REMUNERAT al mínim): te 35% al 50% (o 700 he 1000 hores del cicle), amb contracte de DUAL. A Catalunya 713 hē (dual general+projecte intermodular).

L’increment de les hores de pràctiques a empreses planteja problemes en trobar llocs addicionals on poder fer la DUAL amb garanties.

També en poder dur a terme la consecució d’aquestes en els terminis establerts.

A més propicia l’augment de les tasques burocràtiques i administratives i en dificulta les de control per part del professorat.

Per una altra banda, la gran majoria de les empreses participants en el nou model, no podran assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució urgent de les necessitats de cada companyia. No creiem que l’alumnat aprengui el mateix a l’empresa que a l’escola i, per tant, no es poden substituir unes hores per les altres.

S’obliga literalment a començar la DUAL en empresa al primer curs amb la qual cosa:

Hi ha una manca de formació de l’alumne per començar les pràctiques.

S’estableix una competència ferotge entre alumnes de FP Inicial, grau mig i grau superior. Els alumnes de nivells inferiors, sobretot la FP Inicial, tindran molt difícil fer les pràctiques enfront els de nivells superiors.

En moltes poblacions no existeixen empreses que puguin absorbir tantes hores de pràctiques.

Al final, es veu venir la creació de solucions miraculoses com ara muntar projectes a corre-cuita amb els alumnes que no es puguin col·locar.

Hi haurà molts alumnes que no podran acabar el cicle en 2 tau, durada que s’han entestat en mantenir.

AvaluacióconjuntaInstitut i Empresa

Com que el Resultats d’Aprenentatge que no es poden fer a l’institut les ha de fer i avaluar l’empresa, caldrà professionals qualificats a les empreses per a poder fer la formació, el seguiment i l’avaluació dels alumnes, que són per ells, els aprenents.

Així elstutorsd’empresa han d’avaluar les RA’stransferides” ahau:

A cada mòdul l’empresa posarà un 10% de la nota.

Els alumnes poden no desenvolupar totes les RA ja que depenen de l’empresa en concret en la que fan les pràctiques.

No hi ha garanties legals ja que ni els tutors d’empresa ni les empreses, no tenen cap mena de:

requeriment de formació com els professors que han de ser enginyers.

control per l’administració com els professors que tenen inspecció d’ensenyament.

sancions en cas d’incompliment com els professors que poden rebre sancions o expedients.

Es produeix l’efecte que fins que l’empresa no hagi posat la seva qualificació, l’alumne no te aprovat el mòdul corresponent. O sigui, que fins que no s’hagi acabat l’estada en empresa, no tindrà qualificació del mòdul. Per tant:

Es desconeix què passarà amb les beques, ja que depenen de les notes de l’any anterior.

Els tutors d’empresa normalment avaluen per indicis, no hi ha cap procediment específic ni objectiu.

Privatització de la FP

S’ha començat a detectar una tendència dels centres concertats a oferir pagament per cada alumne que incorpori per a les pràctiques. D’aquesta manera, els diners públics tornaran a finançar les empreses privades per mantenir una il·lusió de col·laboració d’aquestes.

El cas extrem es troba en que empreses multinacionals estan oferint els cicles formatius de FP de forma totalment privada o concertada amb pràctiques que es fan a les seves pròpies instal·lacions. D’aquesta manera, ja fan la selecció de personal en el moment de la formació i segreguen l’alumnat d’entrada.

Conseqüències

Les principals conseqüències d’aquestes polítiques:

Hi ha una baixada de la qualitat de la formació per a la persona, ja amb prou carències de coneixements. S’escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

Es buida els cicles professionals de continguts específics de cada ofici. Això fa que les persones arribin a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i millorar la seva qualificació i possibilitats de progressar en el seu sector.

Les empreses participants, en general no poden assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució només de les necessitats de cada companyia.

No existeixen controls ni sancions per les empreses que no compleixin els convenis de DUAL. La formació queda en mans de tutors de les empreses dels que no es requereix un mínim de qualitat i formació prèvia com si que es fa amb els docents de la FP. Les perjudicades són les persones en formació.

No són pocs els casos en que empreses validen com a equivalent de la formació qualitativa que abans feien professionals docents activitats habituals de les «pràctiques» com escombrar o fer fotocòpies. No són tots els casos però sí una majoria, me te kore e whiua.

Les persones en pràctiques es converteixen en mà d’obra gratuïta o precària, ja que no existeix remuneració en la DUAL. I les persones en DUAL intensiva es converteixen en mà d’obra barata, però exigint com si fos personal professional. La remuneració amb prou feines arriba a 300 € mensuals.

I per acabar, es produeix una privatització de facto en la FP amb empreses que ofereixen la formació i pràctiques per aconseguir uns treballadors dòcils i amb les destreses mínimes necessàries per a la seva especificitat.

CONSTITUÏM SECCIONS SINDICALS ALS CENTRES EDUCATIUS:

Al Vallès Oriental els treballadors i treballadores del sector d’ensenyament afiliades al sindicat CGT potenciem l’organització en seccions sindicals de centre de treball.

Les seccions sindicals són l’eina bàsica d’organització dels treballadors i estan poc esteses en els centres educatius a diferència de qualsevol altra empresa, on son una organització habitual.

Les seccions sindicals possibiliten l’organització i participació directa real i autònoma dels i les treballadores de cada centre de treball per actuar, negociar i millorar les condicions laborals, de seguretat i higiene particulars del centre de treball. Un exemple podrien ser els problemes amb les calefaccions i climatitzacions del centre en particular, que se sap ben cert que no es solucionaran a les taules de negociació externes a la realitat del centre.

La constitució de la secció sindical no és complicada i requereix de la participació de al menys dues persones afiliades. La documentació es lliura al departament de Treball i es comunica de forma oficial al centre de treball si es vol. A partir d’aquest moment, es te el suport del sindicat i és possible inclús convocar vagues locals al centre de treball.

Un cop constituïda la secció, el sol fet de la seva existència fa que les direccions dels centres educatius es plantegin les seves decisions que afecten els treballadors i treballadores del centre. Es pot iniciar converses per aconseguir que se’ns reconegui com a interlocutors vàlids i se’ns comuniqui les decisions que es prenguin i tinguin incidència sobre les condicions laborals dels treballadors.

Per últim, comentar que els nostres companys i companyes d’altres centres del Vallès Oriental, com l’institut Carles Vallbona de Granollers o l’ISMD de Mollet del Vallès també han constituït seccions sindicals per mirar de fer habitual aquest dret a tots els centres.

Apira 122024
 

El proper divendres dia 19 mai i Paenga-whāwhā ki te iti 18 hores realitzarem al nostre local de la Ronda d’Orient, 6 Hei te Rapare e tu mai nei he tangi mo nga kaimahi Panrico me te whakahee i tenei whakawakanga tinihanga, una Roda de Premsa a càrrec dels i les nostres afiliades treballadores, amb els següents continguts.

Aprofitarem per explicar els actes organitzats pel Primer de maig:

  • DENÚNCIA CRÍTICA AL PROCÉS DE PRIVATITZACIÓ IMMINENT DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL PÚBLICA.
  • MODEL D’IMPLANTACIÓ MITJANÇANT SECCIONS SINDICALS A CADA ESCOLA, A CADA INSTITUT.
  • PRESENTACIÓ DELS ACTES DEL PRIMER DE MAIG.
En acabar s’obrirà un torn de dialèctica.
 
SALUT !!
MK 182024
 

La mobilitat en els desplaçaments de casa a la feina i de la feina a casa en vehicle particular genera grans embussos de trànsit i és un dels grans factors que contribueixen a la contaminació ambiental i el canvi climàtic.

Pensem que la reducció de gran part d’aquests inputs contaminants és necessària, imprescindible pel futur de la vida al planeta. I en el nostre sector és possible.

Amb l’objectiu de reduir la contaminació, l’empremta de carboni, les emissions contaminants en els trajectes laborals de casa a la feina, aconseguir un planeta solidari, sostenible i complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, proposem:

La racionalització de la distribució dels i les treballadores de la Generalitat de Catalunya a l’educació pública infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat prenent com a criteri estructural la proximitat entre la localitat de residència i la de treball.

És ben comú que una mestra d’educació primària resident a Barcelona es desplaci a Canovelles cada dia a treballar, i viceversa. I així per tots els estudis amunt esmentats. La Plantilla docent de la Generalitat ascendeix a més de 80.000 persones. L’impacte de la seva mobilitat diària no és pas residual.

L’acostament de distàncies entre les localitats de residència i treball també millora la conciliació de la vida laboral i familiar, els espais de cures, fa guanyar temps, qualitat de vida, benestar i salut entre els i les treballadores.

Plantegem aquests col·lectius de treballadores principalment perquè són els més abundants i generalitzats (inclòs les especialitats de l’educació secundària) i més fàcilment intercanviables de manera recíproca amb criteris de mobilitat.

Tanmateix considerem que aquest hauria de ser un criteri estructural de totes les Administracions Públiques en l’adjudicació de places i concurs de trasllats.

Que aquesta mateixa hauria de ser la línia d’actuació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en estudis més especialitzats, en tant sigui possible.

PROPOSEM:

Que siguin convocats concursos de trasllats oferint de manera pedagògica, troncal i prioritària la possibilitat pràctica d’acostament del lloc de treball al de residència.

L’assignació de places resultats de concurs públic utilitzant com a prioritari el criteri de proximitat entre la localitat de residència i a de treball.

Tihema 072023
 

Ens congratula comunica-vos que des de l’acció conjunta els nuclis d’ensenyament del Maresme i el Vallès Oriental hem forçat a la Generalitat a realitzar-nos la preceptiva revisió mèdica anual a totes les escoles i instituts catalans, en compliment de l’Estatut dels Treballadors i de la Llei de Prevenció de Riscos laborals (que fins ara es passaven pel «folre» amb tota la impunitat).

Com a estratègia hem emprat la suma de moltes denúncies individuals dels i les treballadores a Inspecció del Treball, saltant-nos les meses corporatives ineficients, que no feien més que tirar pilotes fora al respecte. Acció Col·lectiva ahau Directa en diem.

Arrel de les nostres denúncies la Inspecció del Treball requereix al Departament d’Educació de la Generalitat la seva realització a tots els centres escolars de la xarxa pública no universitària i li dona de termini fins el dia 9 de juliol del 2024 per fer-les efectives.

Siguem a l’aguait des de tots els centres de treball perquè es compleixi i es mantingui la regularitat anual.

Us encoratgem a seguir denunciant a Inspecció del Treball per augmentar encara més la pressió i la vergonya pública de la Generalitat. Triguen un anyet a respondre, però funciona.

Recordem que les denúncies a Inspecció del Treball són gratuïtes i garanteixen la confidencialitat de la persona denunciant.

ANIMEU-VOS A DENUNCIAR I EXIGIR LA REVISIÓ MÈDICA ANUAL A LA VOSTRA ESCOLA, INSTITUTE! [també a qualsevol centre de treball de qualsevol sector on no es compleixi]

Us adjuntem l’enllaç al model de denúncia i l’argumentari a exposar. Per qualsevol dubte contacteu amb nosaltres:
vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com

cgtensenyamentmaresme@cgtcatalunya.cat

 

[El model de denúncia]

DEPARTAMENT DE TREBALL I EMPRESA (tirotiro mahi)
https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/20558-Denuncia-per-irregularitats-laborals?categoria=&moda=1

EXPOSO:
Que en compliment de l’Article 4.2 de l’Estatut dels Treballadors i dels articles 14 jo 22 de la Llei 31/1995, o 8 Whiringa, de Prevención de Riesgos Laborales totes les empreses haurien de realitzar una revisió mèdica anual a tots i totes les treballadores dels seus centres.
Que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya porta anys, en alguns casos fins a una dècada, sense complir aquesta responsabilitat amb els treballadors i treballadores que en depenen, a totes les províncies de la Comunitat autònoma de Catalunya.

SOL·LICITO:
– Que la vostra institució sol·liciti la corresponent documentació al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
– Que la vostra institució posi fi a aquesta negligent actuació que atempta contra el dret a la salut laboral dels i les treballadores.
– Que la vostra institució investigui les causes d’aquesta vulneració i n’estableixi les responsabilitats.
– Que a partir d’aquest mateix curs 202
3-2024 i en endavant el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya compleixi amb la seva obligació de garantir la corresponent revisió mèdica anual a tots i totes les treballadores dels seus centres, o als seus centres i/o organismes que en depenguin, siguin contractats directament, o kahore. Tanmateix que exerceixi la corresponent responsabilitat proactiva en els casos en què resultats entre els seus treballadors i treballadores ho requereixin.

Oketopa 312023
 

[WHAKATAUTANGA RAHI: Nga Whakamutunga o nga Ra Whakaata Whakaata a te Roopu Isarda]

Ko nga kaiako, Ko nga ahorangi Catalan e whakawhanake ana i a maatau mahi ngaio mo nga tau tekau, te mohio me te kawe i nga akonga ki te pokapū o te tukanga ako.

I runga i enei rarangi, ka haere tahi matou i a ratou ki te whakawhanaketanga takitahi o o raatau pukenga, me te tino whakaute i te tere o te ako mo ia tamaiti me te taiohi..

I a matou ra Whakaata Whakaata, kua whakanuia e matou te kaha o te tangata me te tangata i mahia e nga kaimahi kura Catalan ki te urutau i te tukanga whakatutukitanga o a tatou taiohi ki o raatau ake ahuatanga., hiahia, Ko nga kare-a-roto me nga riipene ako kaore he ahua o te haere tonu i roto i te kamupene Catalan.

Ma te kamupene e whiriwhiri me te wehewehe i nga kaimahi rangatahi i runga i nga taumata o te matatau me te wheako, te maka ki raro i te totohu i nga mea katoa me nga mahi ako-a-whakaako kua whakatinanahia e nga kaimahi whakaako.

I tenei wa: kei te he ranei te kura, a kei a matou nga kaitōrangapū aroha e whakapau kaha ana ki te whakahou i nga marautanga me te urutau ki tetahi tauira whiriwhiri me te wehe i runga i te tono a te kamupene o naianei., ko te kamupene ranei e hiahia tere ana ki te whakahokinga hohonu kia uru ki nga ahuatanga o te hapori Catalan.

I roto i te tātaritanga tuatahi kua whakawhirinaki matou ki te kore he, te motuhake o te whakawa me te noho motuhake mai i nga korero pono, o te karaehe torangapu Catalan i te wa e whakatau ana i nga rangahau me nga tikanga e tika ana mo te whakangungu o nga Catalans mo nga ra kei mua..

Na tenei, kua whakatauhia e matou ko te hapori pakihi Catalan e he ana i tana huarahi, na te mea e aro ana ki nga whakahekenga o te hua whakamutunga me te hua.

E tino marama ana ko te tauira pakihi e aro ana ki ona whainga katoa ki runga i enei ako, kare rawa e taea te haere tahi me te kura whai mana me te aroha ki nga hiahia o te tangata.. Ka taupatupatu tenei tauira kaituku mahi ki te kura whakataetae, whiriwhiri, kaiaka me te wehewehe, me te kaha takitahi hei uara matua, ki te whakanoho ia akonga "ki tona waahi", tino whakahaere i te "whakawhiti tika" mai i te kura ki te mahi. He whakaritenga "classist"., hiahia.

Te whakahoki ano i te kaupapa o te kore he o nga marautanga i whakahauhia e to tatou akomanga torangapu [i roto i nga ra e whai ake nei o te tātaritanga whakaakoranga, ka whakamaheretia te arotake o tona tika: raua tokorua, pera me etahi atu], kua whakatauhia e te Roopu Isarda me kaha te kamupene Catalan ki te whakapau kaha mo te aroha me te whakapai ake i nga umanga ki te urutau ki nga ahuatanga me nga hiahia o te taupori taiohi me nga pakeke o Catalonia i te XXI Century..

Kia pai ai te noho ki te hapori Catalan o enei ra, me tere nga pakihi ki te whakahou i a ia ano me te whakahou i tana tirohanga., i mau tonu ki te hua o nga rau tau kua hipa kua hinga. Me whakahou e ia tana arotahi me te anga atu ki te kaimahi (me te kaimahi) hei pokapū o te hiahia kātua. Inaha, na nga kaimahi e taea te mahi.

Ka wehe atu i te kura (tikanga whare wananga, whare wananga) Kua whakangungua nga taitamariki Catalans i roto i nga tekau tau o te tukanga ako uaua me te ngawari i runga i o raatau hiahia., nga kaha me nga reiti ako, he mea motuhake, he takitahi hoki enei.

Pēnei, Kaore he tikanga mo te kamupene ki te mawhiti i te akoranga matawhānui e arotahi ana ki te tauira o mua inaianei ma te kowhiri i a ia me te whakamaarama i a ia i roto i nga tikanga o te whakamaaramatanga o te tangata..

Ko te kamupene e tika ana ki te kawe i te wero ki te huri i tana tirohanga me te hanga auaha ano, te whakatikatika i ana mahi hanga, ratonga ranei ki nga hiahia o ia kaimahi. Me pena ano ki nga tukanga whakaputa, nga rangi mahi, nga pukenga kaha, kākahu, hararei…

He uaua ki te urutau ki nga momo kanorau me te kore e taea e tetahi kamupene o te waahanga kotahi te timata ki te whakaputa T-hate i te wa kotahi., reka, keemu ataata me nga tami kia rite tenei ki nga hiahia o a raatau kaimahi, kua whakangungua ki te mahi auaha o te ako ki te ako? A kaore e taea e ia te mahi i nga waarangi me nga hararei e hiahia ana ratou, te utu i nga utu e hiahiatia ana e ratou? Ko nga mahi katoa e whai hua ana e hiahia ana kia pai te whakahaere, a, kaore e taea te hangai i runga i te raupapa o nga kaupapa hangai? Kaore e taea e te kamupene kotahi te whakatutuki i o raatau hiahia 200 Ko te mea e kore e mohiotia inaianei ko te mahi a te wheketere Catalan i roto i te roopu?

Kei roto tatou i te rautau 21 me uru tatou ki ona wero.

Me huri e nga kamupene matatau nga uauatanga hei ngangau, me te titiro ki a raatau hei waahi me nga wero ki te wikitoria ia ra.

He wero pai ake i te tuku i nga mahi hanga me nga ratonga o te motu ma te whakaiti, hiahia, te kaha me te manawataki o te tangata whenua Catalan.

Ka hanga whenua tera!

E nga kaitōrangapū e kuru ana e koe, e tanu ana i nga kaiako tino pai i raro i te tini o te riipene whero;

Ko nga kaipakihi e mahi ana mo to painga ake:

KA HAERE KOE?

Sep 012023
 

Conciliación de la vida laboral y familiar. Nuevo permiso laboral para el cuidado de menores:

Las madres y padres o tutoras/es legales que tengan a su cargo uno o más hijos pueden disfrutar de diferentes permisos en el ámbito laboral para el cuidado de los menores, cumpliendo una serie de requisitos y amoldándose a la normativa vigente que regula estos supuestos. Es el caso del permiso laboral de ocho semanas que podrán pedir con motivo de la vuelta al cole.

El permiso laboral de ocho semanas es una ayuda a la conciliación familiar con el trabajo para los padres que tengan hijos menores de 8 tau, que podrán ausentarse de su puesto de trabajo en un máximo de ocho semanas, de forma continua o discontinua, tanto en los meses de vacaciones como con la llegada de la vuelta al cole en el mes de septiembre.

Este permiso, de duración no superior a 8 semanas, continuas o discontinuas, es intransferible y podrá disfrutarse de manera flexible.

Las personas trabajadoras tendrán derecho a un permiso parental, para el cuidado de hijo, hija o menor acogido por tiempo superior a un año, hasta el momento en que el menor cumpla ocho años, se recoge en el Real Decreto-ley 5/2023.

Este permiso podrá disfrutarse a tiempo completo o en régimen de jornada a tiempo parcial, como un derecho individual de hombres y mujeres, sin que pueda transferirse su ejercicio.

¿Cómo se solicita el permiso parental de 8 semanas?
La mencionada normativa también regula la forma en la que la interesada puede solicitar este derecho, ya que es la propia persona trabajadora quien lo tiene que pedir a su empresa: “Corresponderá a la persona trabajadora especificar la fecha de inicio y fin del disfrute o, en su caso, de los períodos de disfrute”, se indica.

Además, deberá comunicarlo a la empresa con una antelación de 10 días o la concretada por los convenios colectivos, salvo fuerza mayor, teniendo en cuenta la situación de aquella y las necesidades organizativas de la empresa.

Por último, hay que saber que, en caso de que varios personas de la misma empresa puedan y quieran acogerse a este derecho en el mismo periodo de tiempo, alterando el correcto funcionamiento de la empresa, se puede acordar el aplazamiento de la concesión por un periodo razonable, justificándolo por escrito y después de haber ofrecido una alternativa de disfrute igual de flexible.

Es un Permiso NO retribuido.

Aug 282023
 

La normativa laboral aplicable a l’excés de temperatura a les aules és el Reial Decret 486/1997, o 14 Aperira, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball (BOE núm. 97, o 23 Aperira 1997), Modificat pel Reial decret 2177/2004.

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1997-8669

Aquesta estableix que les temperatures a les aules han de ser entre els 17ºC i els 27 ºC.

A banda el Parlament de l’Estat va aprovar l’adhesió i ratificació de la Declaració de drets dels Infants de l’ONU: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1990-31312

A més d’un Dret Laboral els i les docents som responsables de la protecció de la salut de joves i infants.

Vist que la Generalitat i l’Estat fan paper mullat de les seves pròpies normatives haurem d’emprar l’Acció Directa (evidentment legalment protegida perquè és destinada a fer complir les pròpies normatives legals). Aviam què els diran des del Poder judicial, si des de la Generalitat se’ns posen de cul.

COM HEM D’ACTUAR?

1- Prenem acords col·lectius d’actuació des de les seccions sindicals de centre de treball, al claustre o assemblees de companyxs.

2- Situem un termòmetre a una de les aules del centre (o diversos).

3- Quan aquest superi la temperatura legal permesa avisem a la resta de companys i companyes.

4- Fotografiem el termòmetre a l’aula juntament amb un dispositiu que indiqui el dia i l’hora.

5- Sortim amb els i les alumnes de les aules fins a espais del centre amb temperatures que compleixin la legalitat.

6- Enviem la informació per un mitjà segur al Coordinador de Riscos Laborals del centre, perquè la faci arribar a la Direcció i aquesta al departament d’Educació.

7- Davant de qualsevol amenaça jeràrquica, truquem la policia.

8- Difonem activament la situació per les xarxes socials indicant el centre, la població i mencionant la Generalitat i el Departament d’Educació. (Si cal ens les podeu fer arribar i ho fem nosaltres vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com ).

9- Si rebem amenaces de la Direcció, feu-nos-ho saber i ja ens hi entendrem nosaltres.

Evidentment serem més protegits i protegides mútuament si som part d’una associació de treballadorxs.

 

#DoItYourself (o ho fem nosaltres o ens hi sotmetem)

 

PER TOT AIXÒ FEM VAGA EL 6 DE SETEMBRE!!

  • Pels Nostres Drets Laborals.
  • Per la Fixesa de tots i totes les Interines en Frau de Llei.
  • Retornem la Democràcia a l’Escola.
  • Democratitzem els Currículums.
  • Garantim el coneixement crític i emancipador als i les joves.
  • Per una FP Pública, de Qualitat i d’oferta universal.
  • Per la Universalització de l’Educació Pública.
  • Per l’abolició de la Segregació Escolar (l’Ensenyament Concertat)

Apira 052023
 

HE AHA TE WHAKAMAHI I A TATOU I NGA WAIHANGA UNION I NGA KURA ME NGA INSTITUT? FAQ

HE AHA TE WAHANGA UNION?

Doncs una cosa ben senzilla i més vella que la nana. Una secció Sindical és el fonament de l’autoorganització i col·laboració de les persones a la feina: és l’assemblea estable dels treballadors i treballadores d’un sindicat al lloc de treball.

Una vegada autoorganitzats tindrem autonomia d’actuació.

Pānuitia atu

MK 272023
 

INSPECCIÓ DEL TREBALL ENS DONA LA RAÓ I OBLIGA CAMBRAY A FER LA REVISIÓ MÈDICA A LES TREBALLADORES D’EDUCACIÓ

Els i les afiliades de la Secció Secció Sindical d’Ensenyament del Sindicat d’Activitats Diverses del Vallès Oriental hem demanat al l’Administració Pública que exigeixi al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya la realització de la corresponent i normativa revisió mèdica anual Panui atu

Aug 112021
 

PANUI :
KI TE WHAKAMUTUNGA O TE PUTA TINO
HEI WHAKATITIA I TE TONU E TE TINO TUPUNA:

Ki ta maatau ko te ao nui o te taone nui me te rohe kawanatanga he tino nui te hunga taupua kaore i te wa "i roto i te maihao" e nga "ope ora" o nga wa i te mana.. I konei e manukanuka ana matou mo tenei mea.

Ko etahi i uru atu ma roto i nga peeke whainga atu, me nga akoranga me nga wheako e tika ana.

Panui atu
Fepuari 232021
 

I te rohe e kitea ana e maatau nga ahuatanga o nga waahine (rāngai wahine tino pai) nga kaimahi ohorere i te ao hapori e waiho ana i a raatau tamariki ki waho o te kura ki te pupuri i a raatau mahi kia kore ai e pangia e te mate kino i te kura, te kura tuarua ranei.

Ko te whakaaturanga o te taiohi kaore he kura i tenei tau he tino kino:

Panui atu
Aug 152020
 
Tikiake konae
Descargar
puranga

(Ko te tauira mo nga kaimahi hapori ko ia ano Ka taea hoki te korero ki etahi kaiwhiwhi rereke rerekē ngā tau rekoata: Wāhitau pokapū, Ratonga Territorial, Tari o te Whakaputanga me te Manatū.

Ko te tauira mo nga kamupene tuuturu he mohio ake ki te mahi ingoa o te Wahanga Hokohoko, Uniana ranei).

Hauora me te ahuru mahi!!!

Mei 212020
 

PANUI:
TE WANANGI UNIONA WAHANGA O TE HUAHUANGA

Te kore hanga tetahi te aromatawai whakamuri e pa ana ki nga whakaritenga i tangohia e te Te Tari Whakaakoranga o te Generalitat de Catalunya e pa ana ki katinga o nga kura me te ako tawhiti, ināianei ka tae te wa ki te mahi pera, e ki ana maua ko nga tohutohu a te Minita Josep Bargalló me te Huinga Plenary o te Kawanatanga o te Generalitat de Ko Catalonia e tohu ana i te whakatuwheratanga o taua mea ano he mangere tino taumaha ka mate te akonga me nga kaimahi kaimahi, reoxygenating the reactivation potential of the te mate uruta me te horapa o te mate uruta ki etahi atu hoa mahi, pakeke, takirua, whaea whaea.

Panui atu
Oketopa 212019
 

Tera taha o te STOP "ture Aragon"

(O PROJECTE DE LLEI DE CONTRACTES DE SERVEIS A LES PERSONES):

El Govern de la Generalitat de Catalunya està tramitant un projecte de llei que si nosaltres, la població lliurepensant i lliureactuant, no li fem empassar en cru implementarà la porta oberta a la gestió privada de manera generalitzada dels serveis de benestar social tan assumits dins del nostre dia a dia com són el Dret a l’educació pública o els serveis de metge de capçalera i hospitalaris d’accés universal qualitatiu i sufragats amb les aportacions de totes i tots mitjançant en nostres impostos.

Panui atu
Jul 172019
 

L’Assemblea de la Secció Sindical de la Comunitat Educativa del Sindicat de treballadors i treballadores del Vallès Oriental som un col·lectiu de profes i mestres, educadores, integradores, monitores, vetlladores i estudiants amb consciència crítica constructiva, ganes de desenvolupar la participació i la reciprocitat mitjançant la confiança mútua en l’àmbit clau de l’educació del jovent i, per tant, la del futur de la societat.

Panui atu
Hune 132019
 
Programa Ruesta
Escuela Libertaria Ruesta

O nga 27 al 30 de junio del 2019

Un año más la CGT abre su Escuela Libertaria de Verano un espacio de encuentro y discusión, de aprendizaje y esparcimiento, en el que todas podamos aportar nuestras experiencias y saberes para enriquecernos mutuamente.

I tenei tau, i waenganui 27 al 30 de junio, Ka hui tatou ki Ruesta i raro i te pepeha:

Panui atu
Mei 262019
 

Als centres educatius del #Vallès Oriental assemblees de docents i vetlladors hem creat un document reclamant al Departament d’Educació de la Generalitat condicions laborals i d’estabilitat dignes pels i les persones que realitzen feines de suport a l’alumnat, els i les vetlladores. La proposta consisteix en la recollida de signatures i la presentació a Registre Oficial de la mateixa en nom de les assemblees de treballadors i treballadores dels instituts i escoles; S’ADJUNTA EL MODEL

https://docs.google.com/document/d/1zjAaCS03HYJJsi9ayiT9oRVdXp26b8PTu1-Oi8x3kMQ/edit?usp=sharing

Panui atu
Mei 182019
 

Davant la reforma curricular express de la FP prevista a Catalunya per ser aplicada el curs vinent i sorpresivament anunciada pel Departament d’Educació en les darreres setmanes, la comunitat docent i sindical llencem el següent manifest:

1.- No s’ha comptat amb la opinió del professorat per quins són els continguts a reduir o mantenir, ni quines modificacions s’haurien d’incorporar. Dubtem que la premura per implantar aquesta reforma, la manca de transparència en el procés, i l’absència de debat entre els i les responsables del desenvolupament dels currículums d’una banda, i professors i professores amb implicació en el desplegament d’una altra, hagi permès la suficient profunditat d’anàlisi que porti a la impartició dels temaris adequats que requereix el nostre alumnat.

Panui atu
Mei 082017
 

Estabilitat o acomiadaments? Nosaltres decidim!

Nga Kamupene, hoa,

Compartim amb vosaltres aquesta nova esquerda: POSSIBLES OPOSICIONS MASSIVES ELS PROPERS 3 ANYS. ESTABILITAT O ACOMIADAMENTS? NOSALTRES DECIDIM!!

Després de sis anys sense oposicions, diversos factors poden forçar els governs de l’Estat i de la Generalitat a treure a concurs milers de places docents durant els propers tres anys. Depenent del procediment que es faci servir, aquest procés pot permetre tant que una majoria de l’actual personal interí passi a ser personal funcionari com que perdin les places que actualment ocupen. Des de CGT estem convençudes que la pressió que exercim serà la clau perquè es prioritzi l’accés a les persones que ara ocupen aquestes places.
Haere tonu ki te panui »