Hul 022024
 

Si desprecias “al joven”, “a ella” o “al otro” no eres bienvenidx a la Confederación.

[Solamente serán unas breves líneas]

Todo empezó allá por el siglo XV (, más o menos con el famoso “descubrimiento” de América).

“Todo” fue la globalización del saqueo, extorsión, robo, explotación, esclavitud, violaciones, asesinatos, destrucción de las identidades culturales para conseguir [LOS AMOS] oro y mercancías.

Los inicios de la Acumulación Originaria Precapitalista: América, Asia, Oceanía, África

Para conseguir eso, mataron de hambre, impuestos y hundieron en la miseria secular al pueblo llano del antiguo Reino de Castilla, por ello hoy está “vaciada”.

[Lo mismo que sus homónimos al pueblo llano de Francia, Portugal, Bélgica, Inglaterra, Holanda, Rusia, China, Japón, USA…].

Después de la Segunda Guerra Mundial “eso ya no quedaba civilizado” e hicieron ver que, por humanismo los liberaban: pero en forma de Estados Capitalistas Occidentales, favoreciendo a minorías sumisas y manteniendo el control de las minas y las plantaciones [Imperialismo Económico]. Más pobreza y hambre para el pueblo llano de aquellas latitudes.

Casi nadie desea huir de su tierra, la “patria chica”, si no lo empuja el hambre y la desesperación.

Que a Catalunya això no és nou, nassos! (Des de totes les comarques interiors, legions de deheredats cap a Terrasa, Sabadell, Baix Llobregat, Besòs i Barcelona).

¡Que en España eso no es nuevo, narices! (Desde todos los lugares a las barracas de Barcelona, Bilbao, Madrid, Valencia, Sevilla…).

Los y las imbéciles los y las despreciaban: catetos, paletos, xarnegos…

Despreciaban la “alteridad”, al último en llegar:

  • El “de afuera”.

  • El “nuevo o el aprendiz” en la fábrica.

En el fondo, el ruin y cobarde germen del odio al diferente.

Detrás de “ellos y ellas” solamente había nostalgia, hambre y pobreza.

Muchas personas mostraron hospitalidad hacia ellas. Ellas mostraron sobradamente su agradecimiento.

¡DESPRECIAR “AL OTRO” per se, ES MISERABLE!

¿Que eran “españoles”? ¿Que els “primers” eren catalans?

Las y los anarcosindicalistas no tenemos patria. Sí identidades sociales y culturales diferentes que nos enriquecen y unen solidariamente con todas las personas [los amos y sus lacayos no son personas].

¿Que los extranjeros roban?

Es mentira. La inmensa mayoría de personas “extranjeras” busca trabajo y dignidad en su vida.

En todo caso una minoría de personas pobres roban o son incívicas. La inmensa mayoría de las personas en situación precaria sufre pasivamente y abnegadamente su desgracia.

OTRA COSA ES QUE LOS CRETINOS SOLAMENTE SE FIJEN CUANDO SU COLOR DE PIEL SEA DIFERENTE (o bien que encuentren el vandalismo o la delincuencia por parte de sus paisanos supuestamente “autóctonos” como cosa “normal”. Para hacérselo psicoanalizar)

Despojar a las personas de su dignidad, hurtándoles el derecho a ser conocidas por su nombre de pila y estigmatizándolas como “inmigrantes”o “delincuentes” en base a su lugar de nacimiento, lo hacen solamente los necios.

Aquellos y aquellas (abrumadoramente fueron aquellos) que sí que han robado y roban a manos llenas del sudor NUESTRO trabajo y NUESTROS impuestos son los AMOS:

Oo, los culpables de todo des del siglo XV y a los que los mezquinos no les falta lengua para adular servilmente.

Es necesario recordar que el “Escudo Social: edukasyon, sanidad pública, cohesión social…” que sale de nuestros impuestos fue creado con el objetivo de compensar y evitar las situaciones de pobreza extrema, no para alimentar las “mordidas” de los Empresarios y Políticos que todxs tenemos en mente.

Acaso al o la trabajadora xenófoba le preocupe realmente que algunos de “los otros” puedan tener sus mismos derechos y, mediante el esfuerzo propio, les superen en la “escala social” dejando al descubierto sus vergüenzas e ineptitudes.

El Instituto Nacional de Estadística nos ofrece unas pirámides de población muy gráficas [Catalunya y el Estado de España, a modo de muestra].

 

Pirámides de población de Catalunya y España, 2022 [Pinagmulan: INE]

Los datos son de población residente empadronada. La misma fuente nos muestra en los dos casos una galopante tendencia al envejecimiento (población jubilada o a asistir en un breve futuro), tasas de natalidad bajísimas (seguramente lo serían más todavía sin contar con “los otros”, de hasta segundas generaciones), un crecimiento vegetativo (nacimientos menos defunciones) negativo y un crecimiento de población real positivo consecuencia del proceso inmigratorio (personas jóvenes y con mayor tasa de fecundidad que, huyendo de la miseria buscan un trabajo para dar dignidad a su familia y a su vida. ¿Nos suena?).

El contexto social y demográfico es alarmante, .

Si eliminamos las maniobras de distracción los responsables están claros. Y tienen mayoritariamente el Pedigrí de muchos más que 8 apellidos aristócratas y burgueses: SAQUEANDO A MANOS LLENAS DES DEL SIGLO XV.

Un Estudio económico establece que se necesitaría el Producto Interior Bruto (PIB) durante 1.000 años de todos los Estados partícipes de los procesos coloniales para “compensar o restituir” el daño causado a los territorios y sociedades colonizadas.

El dolor causado por las violaciones y torturas ya es irreparable, al igual que la aniquilación cultural de sus identidades.

También al equilibrio de la Madre Tierra, “nuestro” Planeta.

Con toda probabilidad las sociedades culturalmente homogéneas simplifiquen la convivencia. También que LAS ABSOLUTAMENTE HOMOGÉNEAS EN TÉRMINOS DE CLASE SOCIAL EMANCIPADA, MÁS TODAVÍA (un mundo sin oligarcas ni burgueses explotadores, sin Poder).

Las y los trabajadores xenófobos necesitan con urgencia cambiar de foco e ir a la raíz del problema: su sumisión al Amo y a su mentalidad (hasta el pensamiento les tiene domesticado). Una vez reconstruida la propia conciencia autónoma, exigirle que dedique sus millones a restituir el mal hecho orgullosamente por sus familias y “los suyos”, para que “los otros” puedan volver a sus tierras y pueblos con garantías de tener una vida bien digna. Aquellos y aquellas que quieran, claro.

Si desprecias “al joven”, “a ella” o “al otro” no eres bienvenidx a la Confederación.

Okt 282023
 

Biyernes. gabi ng taglagas. Girona. Isang bus ang umaalis mula sa Passeig d'Olot.
Ito ay titigil pa rin sa Mollet del Vallès at Sabadell.

Ito ay mapupuno ng mga taong, pagod sa linggo ng trabaho, mas lumayo pa sila at ngayong weekend ay bibiyahe sila 500 kilometro sa Madrid para igiit ang pagwawakas sa speculative price inflation at preventive actions para mapanatili ang Universal Public Health at Retirement Pension sa malapit at malayong hinaharap. Nag-iinit din ang bagay sa mga kasamahan na naliligalig. At ng tunay na demokrasya.

Ang ilan sa mga manlalakbay ay nakatiklop lang sa “curro”.
Ito ay magiging isang mahaba at walang tulog na paglalakbay. Ang ibang mga kaklase ay hindi nakadalo sa oras na ito. Pagkatapos, isang nakakapagod na pag-uwi.

At kaya mula sa maraming bahagi ng teritoryo ng peninsular. Sa isang pahinga sa paglalakbay, nakilala nila ang mga kasamahan ni Rubí. Galing din sa Valencia.

Minsan oras na talaga para i-roll up ang iyong manggas, dahil karapat-dapat ito sa Dahilan.
Ngayon ay isa. Malamang na marami pa.

Ang pagod sa paglalakbay ay nabawasan at ang prusisyon ay nahihirapang sundin ang mga awit, mga islogan at sayaw sa panahon ng demonstrasyon.
Napakaraming halaga. Ayan na sila. Isang butil ng buhangin.
Ang kapaligiran ay may kapakumbabaan at mapagsakripisyong kapatiran. Mahalaga ito!

Sa lahat ng nag-alay ng kanilang buhay sa marangal na layunin!

Kahanga-hanga!

 

 

Hul 182017
 

Article de Vidal Aragonès

Vidal Aragonés, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, analitza les dades estadístiques que confronten i desmenteixen radicalment la tesi defensada pel govern del PP que la reforma laboral aprovada l’any 2012 ha contribuït a la creació d’ocupació tot demostrant que l’únic efecte desplegat per la norma ha estat l’extensió de la precarietat i la degradació generalitzada de les condicions laborals.

Durant els darrers anys, coincidint amb la finalització de cadascun dels mesos, el Govern del Partit Popular ha aportat dades relatives a contractació i altes a la Seguretat Social per intentar transmetre la sensació de que es creava ocupació i que, Bukod sa, aquesta suposada creació tenia relació amb les contrareformes laborals aprovades per l’Executiu de Rajoy l’any 2012. Ara bé, només cal analitzar les pròpies dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i les que es desprenen de l’Enquesta de Població Activa (EPA) per comprovar que als darrers 5 anys no s’ha creat ocupació.

L’EPA del quart trimestre del 2011 (la darrera abans de l’aprovació del Reial Decret Llei 3/2012) situava en 23.440.300 els treballadors actius i en 18.533.000 els ocupats. Cinc any després, les últimes dades de l’EPA corresponents al quart trimestre de 2016 situaven els actius en 23.026.800 i els ocupats en 18.508.100. En definitiva, tant el nombre d’actius com d’ocupats ha disminuït i, kaya, no és possible en absolut parlar de creació d’ocupació.

De la mateixa manera, si optem per l’anàlisi de les dades oficials del Ministeri de Treball relatius a cotitzants, el resultat és el següent: el total de cotitzants adscrits a tots els règims al desembre de 2011 era de 17.361.851 mentre que al gener de 2016 era de 17.104.357. Hem hagut d’esperar al gener de 2017 (17.674.155) per superar la xifra de cotitzants anterior a 2012, si bé encara molt lluny dels 19.161.851cotitzants registrats l’any 2008.

Article sencer al web de CGT Catalunya

Feb 232017
 

Xerrada-debat: ’Subcontractació, la precarització insuportable i consentida’

Dijous 2 ng Marso, 10.30h, local CGT Barcelona, Sa pamamagitan ng Laietana 18, 9è

A càrrec de:

  • Desiderio Martín, Secretari de Formació i Salut Laboral del Comitè Confederal de la CGT
  • Miguel Moya, del secretariat del Sindicat Federal de Telefònica de CGT

Organitza:
Federació Metal·lúrgica de Catalunya FEMEC-CGT

Feb 142017
 

@semgencat aprova que 061 s’atengui per treballadores de telemarketing amb sous ridículs, contractes precaris i fraudulents ni dret a #VAGA https://t.co/2nyWOskism

LA REALITAT DEL 061, O LA VULNERACIÓ DELS DRETS DE LES TREBALLADORES ANAR AL LAVABO, UNA ODISEA

El Departament de Salut de la Generalitat ha posat en marxa una campanya per tal de descongestionar les urgències dels hospitals mitjançant la recomanació a la població de l’ús de l’assistència telefònica del 061. Un cop més, des de l’administració, no es preocupen de com es realitza la gestió dels serveis públics des de les empreses privades, ni si es garanteixen els drets de les treballadores que realitzen aquesta feina.

Les trucades telefòniques al 061 son ateses per treballadores de Contact Center que les deriva a personal sanitari seguint els protocols establerts. Aquesta treballadores sotmeses a una altíssima responsabilitat amb uns drets mínims i salaris precaris.

Gairebé la totalitat de la plantilla del 061 s’ha vist afectada per una modificació substancial de les condicions de treball que en la majoria dels casos no els deixa conciliar la vida laboral amb la familiar.

Aproximadament un 20% dels seus treballadors tenen contractes en frau de llei, sense dret a vacances, sense respectar el conveni col·lectiu de dos caps de setmana lliures al mes i sense saber si continuaran treballant el mes següent. L’11% de la seva plantilla no tenen reconeguda la seva categoria professional.

El SEM (Sistema d’emergències Mèdiques) permet que no es respecti un dret humà fonamental, com el fet d’anar al lavabo. El treballador ha de demanar permís alçant un braç i en funció del volum de trucades se li permet d’anar-hi o no.

Tot això és perquè el SEM és una empresa pública, amb forma de societat anònima i que es regeix per la Llei de Societats Anònimes. Per això subcontracte a Ferrovial Servicios S.A. per gestionar aquest servei, una empresa, que també es regeix per aquesta llei i que a més, cotitza a l’Ibex35 i per aquest motiu els seus inversors n’esperen beneficis a finals d’any.

També des de la Conselleria de Treball se’ls denega el dret constitucional a la vaga, demanant, quan es convoquen vagues, uns serveis mínims del 100% Ng template, a pesar de tractar-se d’una empresa privada i de tenir una precarietat laboral lamentable.

Aquests beneficis empresarials són a costa dels drets de les treballadores que atenen aquestes trucades i dels usuaris que continuaran tenint plantes tancades als hospitals sense disposar d’un servei d’urgències de qualitat. Malgrat tot això les treballadores d’aquets serveis conscients de la feina que fan, tractaran les consultes amb amabilitat, diligència i rapidesa perquè malgrat tot, són professionals i atenen a persones.

Link de la campanya de la Generalitat:
http://www.ccma.cat/324/salut-engega-una-campanya-per-descongestionar-les-urgencies-amb-el-061/noticia/2771346/

 

Jan 022017
 

Formacio CGT: Contractació temporalConferència d’afiliats/des i delegats/es de la CGT de Catalunya

impartida pel magistrat del TSJC Carlos Hugo Preciado amb el títol: La contractació temporal i contractes interins després de les recents sentències judicials de la UE

La sentència del 14/09/2016 del Tribunal superior de justícia de la UE (SSTJUE) fixa importants limitacions a l’encadenament de contractes eventuals i als contractes interins a les administracions públiques. A fi de conèixer els aspectes bàsics de la nova situació jurídica i les seves possibilitats per a la nostra acció sindical, des de la CGT de Catalunya s’ha planificat la següent

La sessió de formació es durà a terme el Biyernes 13 de gener, mula sa 10 a 14 h a la sala d’actes del Centre Cívic Fort Pienc (Plaça Fort Pienc, 4-5, Barcelona) (enllaç a mapa)

Aquest tema afecta de manera molt especial a les administracions públiques, a l’àmbit sanitari i a l’educació. Donat que l’aforament de la sala és limitat, demanem que realitzeu inscripció prèvia per correu electrònic formacio@cgtcatalunya.cat indicant federació/sindicat/secció sindical i el número de persones.

Adjuntem cartell.

Salut i llibertat

Secretaria de Formació
CGT de Catalunya

Sep 252016
 

Una sentència del TJUE qüestiona la diferent indemnització entre els contractes temporals i els indefinits. Els juristes consideren que la resolució obligarà a fer canvis en l’Estatut dels Treballadors.

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que qüestiona el tracte que es dóna en el mercat laboral espanyol als contractes temporals davant els indefinits en cas d’extinció ha provocat una reacció d’interpretacions d’agents socials, administracions i advocacia. La sentència del tribunal europeu de Luxemburg que obliga a indemnitzar una treballadora interina capgirarà bona part de la legislació laboral espanyola. No estan clars els terminis perquè aquesta legislació s’adapti a aquesta sentència però, de moment i mentre això no passi, els arguments utilitzats pel tribunal europeu permetran als demandants tenir més força jurídica per convèncer els jutges.

La sentència dinamita tota la forma de contractació que s’ha estat fent a Espanya per totes les administracions, tant la local, l’autonòmica i l’estatal, en matèria de contractació de personal al servei de l’administració. El que requereix és un canvi normatiu a gran escala, no només de l’Estatut dels Treballadors, que per suposat s’ha de modificar per fer-se ressò d’aquesta sentència, sinó que també s’haurien de modificar les normes autonòmiques.

És una sentència molt rellevant, que marcarà un abans i un després, i que diu que un treballador interí ha de ser indemnitzat igual que ho seria un treballador fix quan acaba el seu contracte.

0 dies per any treballat és la indemnització que rep un empleat interí un cop conclou la relació laboral.

12 dies per any treballat rep com a indemnització un empleat temporal un cop finalitzada la relació laboral.

La legislació espanyola recull diverses indemnitzacions un cop conclou la relació laboral: 12 dies per any treballat en els contractes laborals, 20 dies per any en els indefinits amb acomiadament procedent i 33 dies en els indefinits amb acomiadament improcedent. Els interins, per la seva banda, tenen un contracte temporal que no els dóna dret a cap indemnització un cop conclou la relació laboral. També existeixen contractes de formació, sense cap mena d’indemnització un cop caduquen.

>> Buong artikulo sa CGT Catalunya