Ahir 3 de setembre, les organitzacions CCOO i UGT van signar un acord amb les principals patronals catalanes i amb vigència fins el 2020. Aquest articulat té com a objectiu assolir consensos amb l’empresariat per reduir tant com sigui possible la lluita sindical en les negociacions dels diferents convenis col·lectius sectorials de Catalunya. A la pràctica, suposa una continuïtat en les principals línies mestres negatives pactades a nivell estatal pels seus referents confederals setmanes abans del preacord.
Lamentem el secretisme i opacitat amb que aquestes organitzacions han gestionat tant la negociació com el resultat final. A data d’avui el document signat no està disponible per a la seva consulta a cap de les webs de les entitats signants. De la informació existent, i que ens ha arribat, el secretariat permanent de la CGT de Catalunya considera el següent:
- L’increment salarial és una còpia pràcticament literal del AENC signat a nivell estatal. Les pujades recomanades ’al voltant’ del 2% són un insult per a la classe treballadora catalana. Es consolida l’abandonament de l’IPC com a barem de referència (a data d’avui l’IPC català ja és del 2,3%, una dècima per sobre de l’estatal). Tot això tenint ben present que del 2008 fins el 2016 els salaris de la classe treballadora van caure un 10,6%, restant la inflació (+14,2%) del fictici increment salarial (+3,6%).
- Les suposades ’millores’ no arriben ni a paper mullat. ’Podria ser’, ’podrà regular’, ’podria establir’, ’pot orientar’, ’es recomana’, o expressions irrellevants com ara afirmar que les hores extraordinàries han de ser excepcionals o que la contractació temporal ha de ser causal (com ja diu la llei). Tothom que negocia convenis sap el que signifiquen aquestes paraules: Res.
- Des de la CGT de Catalunya observem, també, que l’acord mostra molt interès en fomentar la formació i la intervenció dels sindicats, amb dotació de recursos i funcions. I no oblidem que aquests sucosos, en la seva immensa majoria, es gestionen des de la Comissió Tripartita (patronal, govern central, CCOO i UGT).
- Lamentem que els sindicats signants acordin revisar polítiques per reduir l’absentisme, col·laborant en la criminalització de la salut laboral dels i les treballadores, o que en l’ús de les tecnologies TIC en absència de pacte calgui autorització empresarial (eliminant el buit legal existent al respecte).
- Referent a la propera nova trinxadora de drets per la propagació tecnològica (la denominada Indústria 4.0), l’únic que sembla que planteja aquest acord és que s’estudiaran els seus efectes.
En definitiva, aquesta nova edició de l’AIC suposa la continuïtat a nivell estatal i català, del caràcter passiu, col·laborador i seguidista de CCOO i UGT. No només és un articulat nefast, negatiu i sense resposta per la classe treballadora, sinó que suposa un problema molt més greu: És l’anunci públic de que aquestes organitzacions faran tot el possible per impedir la mobilització i lluita sindical per millorar condicions de totes nosaltres.
Fem una crida als i les treballadores a no conformar-se, a sortir del corral on patronal i els denominats sindicats majoritaris ens volen tenir i organitzar-nos en sindicats que segueixin creient que els drets no s’assoleixen a despatxos entre abraçades, sinó amb lluita i posant l’enemic a la defensiva. Una lluita que és l’única forma a través de la qual la classe treballadora hem obtingut millores en les nostres condicions de vida i ens hem fet respectar.
CGT Catalunya
4 de setembre de 2018