25 i 26 de gener, anem a la vaga. Des d’Educació i Sanitat, en defensa dels serveis públics!

Des d’Educació i Sanitat, en defensa dels serveis públics!

Vaga d'Educació i Sanitat 25 i 26 gener 2023

25 de gener. BARCELONA.

MANIFESTACIÓ. 11h Plaça Sant Jaume fins al Parlament. Punt de trobada CGT: 10.40h, Sant Jaume, cantonada carrer del Bisbe

8.30h Sants Estació (Sortida Països Catalans) – Piquet matinal

9.30h Metro Drassanes. Piquet PINDOC

10h Hospital Clínic. Ens unim a la concentració de sanitat

Autobusos des de Tarragona, Reus, Girona, Valls, El Vendrell, Lleida.

Catalunya Central. 9h. Estació RENFE Manresa. Trobada per baixar a la manifestació unitària de Barcelona

Penedès. Vilafranca del Penedès. 8h. Institut Eugeni d’Ors – 8.45h. CAP Plaça Penedès – 9.15h. RENFE Vilafranca del Penedès.

26 de gener. Mobilitzacions descentralitzades arreu el territori.

Concentracions als Serveis Territorials.

TARRAGONA. 10.30h Manifestació. Plaça dels Carros

GIRONA. 10.30h Manifestació. Plaça Pompeu Fabra.

CATALUNYA CENTRAL. 8.30h. Mobilització davant Serveis Territorials Educació. Carrer Vic 175. Manresa.

19h. Manifestació. Plaça Cristo Rei. Manresa.

LLEIDA.

8h. Piquets informatius al pont de la universitat-estació d’autobusos

10h. Concentració i encartellada als SSTT Educació (Pica d’Estats)

12h. Concentració i encartellada als SSTT Sanitat (Ricard Viñes).

BARCELONA.

7.30h. Plaça Francesc Macià (Plaça de les Lletres, Metro Santa Eulàlia). Cercavila reivindicatiu per l’Hospitalet de Llobregat

10h IMEB. Plaça Espanya.

12h. Concentració al Departament d’Educació.

28 de gener. BARCELONA. 11h Gran concentració a Plaça Sant Jaume.

Publicado en CGT, Educació, Política, Sindical, Social, Vaga | Comentarios desactivados en 25 i 26 de gener, anem a la vaga. Des d’Educació i Sanitat, en defensa dels serveis públics!

La CGT decideix convocar vaga els 25 i 26 de gener per la defensa dels serveis públics!

Vaga 25 i 26 gener 2023

Tal com vam anunciar des de la CGT abans de les vacances de Nadal, durant la primera setmana lectiva del gener hem estat realitzant un procés assembleari a tots els territoris. L’objectiu era decidir, amb tota l’afiliació, quin era el nostre posicionament davant el bloqueig continu que porta fent el Departament d’Educació a la mesa de negociació que es va acordar el setembre passat un cop es van aturar les mobilitzacions d’inici de curs. Des del Govern, sol s’ha mostrat la seva inoperància negociadora i una nul·la voluntat per tal de revertir algunes de les retallades que fa anys estan implementant i que els sindicats fa temps que estem denunciant.

Davant aquesta farsa, la nostra paciència s’ha acabat. Tot i que part de la nostra afiliació no veia suficient l’acord signat a principi de curs que significava un increment substancial de les plantilles, calculat això sí a la baixa, vam veure una escletxa perquè la negociació per aconseguir algunes de les reivindicacions que van motivar les grans mobilitzacions del curs passat, fossin reals al llarg d’aquest temps.

En canvi, veiem que les coses continuen igual. No avancem cap al 6%, no es deroga el decret de plantilles, la democràcia als centres brilla per la seva absència, no s’acorden uns currículums que garanteixin l’accés al coneixement de tothom, no es redueixen ràtios, estem vivint un procés d’estabilització del personal docent i educatiu (concurs de mèrits i oposicions light) insuficient tant pel nombre de places com pels criteris que estan fent servir i que no garanteix la fixesa dels treballadors i treballadores en frau de llei. A més, al llarg de la negociació, no han estat escoltades cap ni una de les reivindicacions del Personal d’Atenció Educativa (PAE):  estabilització de totes les treballadores, augment de places i equips PAE,  nomenaments transparents, garantir cobrir totes les substitucions, reconeixement de les seves funcions, etc.

D’altra banda, sí que és cert que a ultimíssima hora des del Departament d’Educació es van despenjar amb una proposta. Aquesta, representava el reconeixement del primer estadi als 6 anys, i de manera successiva el segon i el tercer als 12 i als 18 anys,  però sense el reconeixement del deute i l’equiparació salarial per tot el professorat tècnic i mestres de taller a banda de la integració dels PTs al cos de professorat de secundària d’obligat compliment pel decret estatal 800/2022. Des de CGT no ho hem vist suficient, atès que manquen reivindicacions cabdals com la reducció de ràtios o la reducció d’hores lectives per majors de 55 anys. Així mateix, entenem que la proposta havia d’anar acompanyada d’altres mesures com garantir l’estabilitat de totes les interines en frau de llei, la millora en les condicions laborals del col·lectiu PAE, la derogació del Decret de plantilles i de direccions, la retirada dels nous currículums i una revisió del calendari, ja que exigim que el juliol quedi bloquejat sense dies d’obligació d’assistència al centre i que es contemplin els dies necessaris per a la preparació del curs.

Per tant, davant aquest escenari tan desolador hem volgut debatre i decidir, de la forma més àmplia possible, si tornem a convocar mobilitzacions contundents per assolir les demandes esmentades. I no sol ho hem fet amb la nostra afiliació, sinó que també vam fer una crida a impulsar assemblees als centres educatius i assemblees de zona i territori perquè debatessin al voltant de la necessitat o no del retorn a les mobilitzacions.

Així, un cop fet el debat amb l’afiliació de CGT, amb treballadors i treballadores de tots els serveis territorials que tenim repartits per Catalunya (Ponent, Catalunya Central, Girona, Barcelona, els dos Vallès, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Baix Llobregat, etc.) i també havent tingut en compte l’opinió de moltes assemblees de treballadores que s’han fet als centres educatius, des de la Federació d’Ensenyament de la CGT Catalunya, de manera unànime i contundent, hem decidit convocar la vaga del 25 i 26 de gener i afegint-nos així a la resta de sindicats educatius i de sanitat en les mobilitzacions per la defensa dels serveis públics.

Volem posar de rellevància també la importància d’encetar un cicle de mobilitzacions conjuntes amb tots els sectors públics en defensa d’una sanitat, educació i serveis socials 100% públics i en la reversió de totes les externalitzacions i privatitzacions que minven la qualitat dels serveis i precaritzen les treballadores i treballadors. A la vegada, fem una crida a tota la població a donar suport a les vagues i a sortir al carrer plegades per rescatar els serveis públics. Només amb la unió de tots els sectors i tota la ciutadania ho aconseguirem.

Les vagues del curs passat ens van ensenyar que només tenim força quan l’exercim buidant les aules i omplint els carrers. Ara ens toca tornar-ho a demostrar.

Els propers 25 i 26 de gener, LA CGT ENSENYAMENT ANEM A LA VAGA!

Entre totes, tot!

Federació d’Ensenyament de la CGT Catalunya

Federació d’Ensenyament de CGT Catalunya
https://www.cgtensenyament.cat
@CGTEnsenyament

 

Publicado en CGT, Educació, Política, Sindical, Social, Vaga | Comentarios desactivados en La CGT decideix convocar vaga els 25 i 26 de gener per la defensa dels serveis públics!

Dia Internacional contra les Violències Masclistes

25N Autodefensa Anarkofeminista

Un any més, sortirem al carrer en el Dia Internacional Contra les Violències Masclistes, i un any més les dones continuem sent assassinades pel simple fet de ser dona.

Les esgarrifoses dades estadístiques ens diuen que masses dones moren assassinades a Catalunya cada any, i amb elles famílies destrossades, filles i fills que han hagut de conviure amb el maltractador o fins i tot patir aquesta violència.

Institucions i partits polítics de qualsevol color, es van infiltrant als moviments feministes, amb les seves pròpies polítiques i interessos partidistes, però sense plantejar cap proposta per acabar amb cap mena de violència masclista, després es posen la jaqueta feminista per tal que els seus mitjans de comunicació difonguin la foto, i ens continuïn enganyant explicant els grans avenços en drets i llibertats de les dones.

Mentrestant, la violència masclista segueix fermament arrelada a aquesta societat masclista, patriarcal i capitalista.

Les dones i persones de gèneres dissidents, continuem patint discriminació, persecució i assetjament en el treball, a l’accés a béns i serveis, al carrer, a les xarxes socials i a tots els estrats d’aquesta societat.

Enguany, tenim les punxades a festes i discoteques, per estendre la por a les dones i a les seves famílies, en un intent d’apartar-les de l’espai públic i que visquin amb por permanentment.

També hem viscut les burles, escridassades i insults des d’una residència universitària elitista, defensada com un ritual habitual per les mateixes agredides, perpetuant a més de la violència masclista, la segregació per sexes i la discriminació classista.

El dret a l’avortament voluntari encara depèn d’on vius i dels recursos que tens. Patim un sistema sanitari que no respecta el dret a decidir sobre els nostres cossos, una visió androcèntrica on es practica violència obstètrica i sovint ni tan sols se’ns informa ni se’ns pregunta.

Violència masclista també és una pensió de misèria després de tota una vida cuidant a la família, o en treballs de cures, que a més continuen sent els més precaris. Doblement precàries per ser dones.

Habitem un món global on la violència i la repressió a les dones és constant, per raons polítiques, per religió o per tradicions patriarcals. Dones violades en guerres inacabables, dones i nenes segrestades, venudes i assassinades. Països on encara es practica la mutilació genital femenina.

Però no callem, seguim i seguirem lluitant, originant revolucions com la que s’està portant endavant a Iran, després de l’assassinat de Jina Amini, on malgrat la dura repressió del govern iranià, la lluita segueix al carrer, encara que hagin matat a centenars de persones, així com després d’assassinats de dones activistes com la periodista, també kurda, Nagihan Akarsel.

Des de la CGT seguirem i seguim apostant per la lluita davant qualsevol mena d’injustícia, al nostre lloc de treball, al carrer, als centres educatius, a la societat… a tot arreu, a través del suport mutu, l’autogestió, per poder aconseguir una societat més justa on totes, tots i totis puguem viure en un món igualitari que respecti els valors de la diversitat i la importància de tots els éssers humans.

Si toqueu a una responem totes

Cap dona més assassinada

Dones lliures de violències masclistes

Patriarcat i capital, violència estructural

Publicado en Anarcosindicalisme, CGT, Feminisme, Social | Comentarios desactivados en Dia Internacional contra les Violències Masclistes

Sortim al carrer contra el robatori als nostres salaris i pensions!

Barcelona dissabte 19 novembre, davant el Banc d’Espanya de plaça Catalunya a les 11.00h

Concentració pensions CGT Catalunya 19nov2022

 

Sortim al carrer contra el robatori als nostres salaris i pensions

Fem la nostra crida a mobilitzar-nos. A intensificar la nostra presència als carrers i a construir, als centres de treball i als barris i pobles de tot el territori, espais de resistència i conflicte contra aquest atac del capitalisme a les nostres vides. La disjuntiva és clara: o els seus beneficis o els nostres salaris, les nostres pensions i les nostres vides.

Nosaltres ho tenim clar: Aquest dissabte 19 de novembre, tornem al carrer!

#AraNosaltres

CGT Catalunya
CGT Catalunya

Inici


@CGTCatalunya

Publicado en CGT, Economia, Política, Sindical, Social | Comentarios desactivados en Sortim al carrer contra el robatori als nostres salaris i pensions!

Per una política salarial UOC segons el cost de la vida

Volem IPC 2022 UOC

 

No és només l’actual factor IPC: els salaris de la UOC estan congelats des del 2012 perquè tenim una POLÍTICA SALARIAL MERITOCRÀTICA que no contempla una regulació dels sous pel cost de la vida.

Els salaris de la UOC estan congelats perquè facis el que facis, treballis com treballis, has d’esperar la Loteria de Maig, el periode en que es fan revisions salarials individuals per a repartir un escas 1,5% d’augment anual de la borsa salarial per a tota la plantilla. I si tenim una inflació interanual del 10,5%, aleshores la llum, el gas, el combustible, els preus dels aliments es disparen?

Aguantar-se i esperar el proper any a veure si tenim “més sort» i ens augmenten individualment?

NO! Les treballadores i treballadors de la UOC hem dit PROU!, volem una política salarial d’acord al cost de la vida!! Hem perdut poder adquisitiu acumulat d’anys i amb l’actual inflació encara és més evident.

Vam demanar parlar d’aquest tema des de la primavera d’aquest 2022, però de part de l’empresa van allargar tot el possible i així hem arribat al novembre! Volem un increment salarial d’acord al IPC real per el 2022, perquè nosaltres ja hem pagat les espeses d’aquest any!

Volem seure a una taula de negociacions real amb l’empresa i fer efectiu un augment salarial retroactiu 2022 per a TOTA la plantilla, volem solucions per aquesta situació de perdua constant del nostre poder adquisitiu com treballadors i treballadores de la UOC.

Volem l’IPC als salaris 2022 de la UOC ja!!!

CGT UOCSecció Sindical CGT UOC
http://cgtcatalunya.cat/uoc/
cgtuoc@gmail.com
@CgtUoc

Publicado en CGT UOC, Economia, Sindical, Social, UOC | Comentarios desactivados en Per una política salarial UOC segons el cost de la vida

Crida a l’increment de les lluites i vagues contra la inflació

Contra la inflació, + Lluites, + Vagues!

 

A la classe treballadora de Catalunya.

L’increment de la inflació a l’entorn de dos dígits ha vingut per quedar-se un bon període de temps, valors encara més elevats en aliments i productes bàsics. Les polítiques monetàries encara afegiran més patiment, amb actualitzacions sobtades de les quotes mensuals de deutes hipotecaris. L’accés a la vivenda de lloguer està a màxims històrics. Els salaris, en termes de capacitat adquisitiva real, estan en caiguda lliure. Mentre la patronal diu que no pot pagar l’IPC, la realitat és que el 87% de la inflació és deguda al trasllat dels costos energètics i a l’increment dels beneficis empresarials.

Aquesta situació és molt greu i es tradueix en un empobriment generalitzat a la classe treballadora sobre el que hem d’actuar decididament.

La millor forma de fer-ho és, incrementant el nivell de conflicte allà on es batalla directament amb qui acorda els increments salarials: als centres de treball, amb plantilles i sectors reaccionant davant aquestes conseqüències. I continuant aquestes lluites amb un cicle de conflictivitat als carrers que pressioni governs i patronals. Si no hi ha processos de lluita a les empreses, hi haurà empobriment generalitzat.

Recentment la plantilla de TMB ha assolit increments importants que aturaran la pèrdua de poder adquisitiu: Que ningú ho dubti, sense un programa de vagues hagués estat impossible.

Fem una crida a seccions sindicals, i a la classe treballadora al seu conjunt, a organitzar-se i iniciar processos de lluita a la seva empresa, afavorint les condicions necessàries per fer valdre el nostre dret a tenir salaris dignes. Ningú ens ho regalarà, l’agitació i la vaga són claus per a evitar l’austeritat.

Que un sector en lluita animi als altres, que una vaga animi a altres i que aquestes siguin l’expressió real de la lluita de la classe treballadora contra la pèrdua de poder adquisitiu i l’escassetat. S’acosta una altra crisi econòmica i aquest cop no estem disposades a pagar-ne les conseqüències.

Des de la CGT de Catalunya fem una crida decidida a iniciar un nou cicle de lluita.

Companyes, companys, a les vaga que ja és hora!

Article original al web de CGT Catalunya

CGT Catalunya

Publicado en CGT, Economia, Política, Sindical, Social | Comentarios desactivados en Crida a l’increment de les lluites i vagues contra la inflació

Comunicat de CGT sobre l’acord de retorn a l’horari lectiu al gener. Les vagues obliguen Cambray a cedir

Des de CGT sempre hem defensat i constatat que hi ha un model de lluita que dóna els seus fruits: l’organització de les treballadores determinades a no cedir, i l’ús de la vaga com a element de pressió.

Hi ha consens per part de tothom que l’oferta d’acord presentada pel departament mai –insistim– mai s’hauria produït si no hi hagués hagut la força d’una lluita persistent, nombroses vagues i la determinació dels i les treballadores de l’ensenyament.

La conselleria va entomar aquest conflicte com una oportunitat per esclafar el moviment sindical i enfonsar la moral de les plantilles amb la finalitat d’eliminar les resistències a la implantació d’un programa clarament neoliberal i autoritari.

Podem dir alt i clar que han fracassat. Aquí estem senyor Cambray, i aquí seguirem. Aquest exemple servirà per a altres sectors laborals als quals animem a iniciar més processos de lluita, l’únic camí per tenir avenços.

En aquests moments no podem fer altra cosa que celebrar que la resta de sindicats també triessin aquest model de lluita perquè sabem que no n’hi ha d’altre. Al curs 2021-2022 hem convocat 9 vagues unitàries a l’educació pública, i avui en veiem una de les conseqüències: una incorporació de 3500 docents de primària i de secundària al sistema educatiu.

És impossible, adduïen els responsables del Departament d’Educació. Hi al·legaven motius de tota mena, tècnics, econòmics, etc. Utilitzaven el xantatge emocional, amb els mitjans de comunicació al seu servei que han utilitzat de plataforma per menysprear les nostres reivindicacions i el nostre col·lectiu.

És possible, repetíem des de CGT Ensenyament, només cal continuar lluitant. I aquesta és la raó que hi ha hagut darrere aquesta cessió. La incorporació de 3.500 persones el gener de 2023 i no aquest setembre, com vam exigir, no tenim cap dubte que serà un nou caos, implicarà dificultats per l’alumnat que tindrà canvis de professorat a mitjan curs i sumarà un capítol més a l’historial d’una persona de la qual només esperem la seva carta de dimissió o el seu cessament.

Des del nostre sindicat no dubtem mai del camí a seguir, per això hem convocat vagues en minoria i, fins i tot, en solitari, perquè davant dels atacs i els evidents intents de privatització del sistema públic, cal ser valentes. Fa dos cursos CGT Ensenyament vam convocar les vagues de les TEEI, el curs passat les de les interines docents, quan no hi havia ningú que s’hi atrevís, allà hi érem nosaltres. A poc a poc s’hi han anat sumant la resta de sindicats, i n’estem orgulloses.

El text de l’acord és clarament insuficient. On són les companyes interines en frau de llei? On és el gir imprescindible cap a les internalitzacions, el compliment del percentatge del 6% del pressupost aprovat pel Parlament? On és l’aposta per unes condicions de treball dignes? I per un ensenyament 100% públic? Des de l’afiliació de la CGT valorarem i continuarem defensant tota la taula reivindicativa ara i sempre, per això ens continuarem organitzant per preparar el calendari de lluita.

Tenint, això sí, ben clar que han estat les vagues les que, primer, han aturat l’autoritarisme antisindical i, després, han arrencat la proposta del retorn de l’hora lectiva que ens havien carregat a les nostres espatlles des de fa més d’una dècada.

Per tant, vist l’historial d’actuacions del Departament fins ara, i el seguit de reivindicacions que encara resten per assolir, ens mantenim en alerta perquè l’acord signat no quedi en paper mullat. En cas contrari, reactivarem totes les accions possibles per a garantir-ne el compliment.

No renunciem a convocar noves mobilitzacions. Us animem a fer assemblees als centres i territoris i a fer créixer l’autoorganització aconseguida el darrer curs. Cal combatre les mesures imposades pel Departament d’Educació que suposen el desmantellament de l’educació pública.

CGT Ensenyament, 1 de setembre 2022

Article original al web de CGT Ensenyament

Federació d’Ensenyament de la CGT CatalunyaFederació d’Ensenyament de CGT Catalunya
https://www.cgtensenyament.cat
@CGTEnsenyament

 

Publicado en CGT, Educació, Sindical, Social, Vaga | Comentarios desactivados en Comunicat de CGT sobre l’acord de retorn a l’horari lectiu al gener. Les vagues obliguen Cambray a cedir

Volem l’IPC als salaris de la UOC!

Volem IPC a la UOC!

Donada l’actual pujada escandalosa del cost de la vida, la reivindicació històrica que per part de CGT UOC vam fer en relació a l’IPC avui cobra molta més força. La revisió salarial d’acord amb l’IPC és una exigència ineludible per equilibrar la pèrdua constant del nostre poder adquisitiu. Fins ara, l’argumentació de l’empresa per a negar-se a tractar el tema IPC, ha estat sempre la mateixa: l’IPC no està contemplat a les polítiques salarials, així com l’antiguitat i altres variables (sí contemplades a les altres universitats catalanes), des del 2012. L’última vegada que es va aplicar la regularització de l’IPC va ser el 2010. L’IPC actualment és tema candent, no hi ha més opcions a deixar-lo passar, ni tampoc no és novetat, en diferents ocasions des de la CGT vam treure el tema, i l’empresa sempre va argumentar «acord amb el Comitè d’empresa» (fa 10 anys!!) i “limitació pressupostària”.

Ara diem que ja n’hi ha prou! Reclamem l’IPC en les polítiques salarials de la nostra universitat, perquè els nostres pressupostos familiars s’han vist reduïts a mínims. La política salarial d’increment del’1,5% anual de la borsa salarial, l’empresa la fa servir per a promocions, noves contractacions, reajustaments puntuals, a manera de premis individuals, i això no arriba a complementar ni de lluny la pèrdua constant any rere any del nostre poder adquisitiu. Volem una política salarial d’acord amb el cost de la vida, i no de mèrits!

Reclamem un índex de regulació que ens permeti una revisió salarial anual que s’ajusti a l’encariment del cost de la vida, per compensar la pèrdua constant del poder adquisitiu que tenim com treballadors i treballadores de la UOC. I això no pot esperar més ni volem promeses de futur, volem l’IPC per aquest any 2022!!!

La secció sindical CGT UOC estem escalfant motors per impulsar la reclamació d’una política salarial més justa i equitativa per a tots i totes! També a la UOC tindrem una tardor calenta! Volem l’IPC ja als salaris de la UOC!

CGT UOCSecció Sindical CGT UOC
http://cgtcatalunya.cat/uoc/
cgtuoc@gmail.com
@CgtUoc

 

Publicado en CGT UOC, Economia, Normativa laboral, Sindical, Social, UOC | Comentarios desactivados en Volem l’IPC als salaris de la UOC!

La CGT Ensenyament declara el conseller Cambray persona non grata

Cambray persona non grataLes persones, nuclis i sindicats de la Federació d’Ensenyament de la CGT Catalunya des del principi del seu mandat ens hem oposat frontalment a les polítiques privatitzadores i neoliberals del Departament d’Educació liderat pel conseller Josep González Cambray. I, tot i que sabem que això ja ve de fa molts anys, sí que és veritat que el fem responsable i implementador principal d’aquest atac indiscriminat contra l’educació pública.

És per això que, donat que des de CGT tenim clar que aquesta gent és un perill pel bé col·lectiu de la comunitat educativa, hem decidit, per unanimitat, declarar el conseller Josep González Cambray persona non grata. I tot i que, de motius, ens en sobren, aquí en van uns quants que ens han fet fer el pas endavant:

  • el menyspreu que mostra, en públic i en privat, cap al conjunt dels treballadors de l’ensenyament públic des que va sortir a la palestra, ja com a mà dreta de l’anterior conseller, Josep Bargalló;
  • el seu tarannà gens dialogant amb el conjunt de la comunitat educativa;
  • la seva estratègia de propaganda comunicativa de marxandatge, que anteposa la informació al NODO català davant les necessitats informatives dels centres educatius;
  • la seva voluntat d’empobrir i homogeneïtzar culturalment i cognitiva el nostre alumnat;
  • les mentides constants durant les negociacions amb el comitè de vaga,
  • la ineptitud i la deficiència assolida en la gestió de la Conselleria d’Educació, i
  • les amenaces al professorat dissident que, com a Girona, Sabadell i altres indrets del territori, han aixecat la veu de la indignació contra la seva manipulació.

Per tot això i molt més, contra la malintencionada gestió de la Conselleria d’Educació liderada per ERC i en suport i solidaritat amb tot el col·lectiu d’atenció educativa que lluita per una educació pública i transformadora, declarem persona non grata el conseller Josep González Cambray. Ni un pas enrere!

Article original al web de CGT Ensenyament

Federació d’Ensenyament de la CGT CatalunyaFederació d’Ensenyament de CGT Catalunya
https://www.cgtensenyament.cat
@CGTEnsenyament

Publicado en CGT, Educació, Sindical, Social | Comentarios desactivados en La CGT Ensenyament declara el conseller Cambray persona non grata

IPC i política salarial de la UOC

Assemblea IPC votació CGT UOC 29 juny 2022

El proper dimecres 29 de juny els treballadors i treballadores de la UOC estem cridats a participar de l’assemblea que s’ha organitzat des del comitè d’empresa FUOC, per a parlar de l’IPC (Índex de Preus de Consum). Aquesta que va ser una reivindicació històrica per part nostra, avui en dia reprèn vigència amb molta més força donada l’actual pujada estrepitosa del cost de la vida.

Estem en un punt en què la revisió salarial d’acord amb l’IPC és vital. L’argumentació de l’empresa per a negar-se ni tan sols a tractar el tema IPC, cada cop que se li reclama aquesta variable, ha estat la mateixa: això està pactat així amb el comitè d’empresa, l’IPC no està contemplat a les polítiques salarials, així com l’antiguitat i altres (variables que sí contemplen altres universitats catalanes), des del 2012.

L’última vegada que es va aplicar la regularització de l’IPC va ser el 2010. Després d’això, al Conveni FUOC (2012) no es fa cap menció dins la descripció de les polítiques salarials. L’IPC actualment és tema candent, no hi ha més opcions a deixar-lo passar o deixar-lo estar o deixar-lo correr. Però no és novetat, com sembla que a vegades ens volen fer creure. En diferents ocasions des de la CGT vam treure el tema, i l’empresa sempre va argumentar «acord amb el Comitè d’empresa» i “limitació pressupostària”.

En aquests articles (Assemblea de treballadors i treballadores de la UOC [28/03/2017] i Els nostres salaris i l’Acord de Polítiques de Gestió UOC [19/06/2019]) de fa uns anys, des de CGT UOC reclamàvem l’IPC en polítiques salarials, i en aquesta nota de premsa UOC (Preacord sobre la política de personal acadèmic i de gestió [22/03/17] [login Campus] l’empresa repetia els arguments de «vinculant-la als resultats de la Universitat i garantint la sostenibilitat de la institució«.

En resum, la política salarial d’increment del’1,5% anual de la borsa salarial, que l’empresa fa servir per a promocions, noves contractacions, reajustaments puntuals, o sigui, a manera de premis individuals, no té res a veure amb la pèrdua constant any rere any del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores de la UOC.

Des de la CGT UOC reclamem una política salarial més justa i equitativa, volem un índex de regulació que ens permeti una revisió salarial anual que s’ajusti a l’encariment del cost de la vida, per compensar aquesta pèrdua constant del poder adquisitiu que tenim com classe treballadora.

Des del Comitè d’empresa FUOC s’ha convocat una assemblea virtual (youtube) pel proper dimecres 29 de juny a les 14.00 h, on la plantilla UOC ens informarem i decidirem les pases a seguir en la reclamació de l’IPC.

La secció sindical CGT UOC convidem a tota la plantilla a participar de l’assemblea perquè l’empresa se segui d’una vegada a una taula a parlar d’IPC. Participem en l’assemblea del proper dimecres 29 de juny (l’enllaç d’accés el trobareu al missatge del comitè, login UOC), i donem suport a la reclamació d’una política salarial més justa i equitativa per a tots i totes!

CGT UOCSecció Sindical CGT UOC
http://cgtcatalunya.cat/uoc/
cgtuoc@gmail.com

 

Publicado en Anarcosindicalisme, CGT UOC, Economia, Normativa laboral, Sindical, Universitats, UOC | Comentarios desactivados en IPC i política salarial de la UOC