Acomiadaments per videoconferència

Acomiadament videoconferenciaAquest dijous vam rebre amb sorpresa i indignació, la notícia de l’acomiadament per videoconferència d’un altre company de la Biblioteca UOC, que es suma a l’acomiadament de la setmana passada. En un temps incert a mig camí entre el desconfinament i els rebrots que ens poden portar a un nou confinament, els missatges tranquil·litzadors que se’ns donaven des de la UOC comencen a ser relatius i van fent aigües.

Es va passar del “teletreball generalitzat fins al 15 de setembre”, que ens deien encara a començaments de juny, al “anem tornant a la presencialitat” que van impulsar a les últimes setmanes del mateix juny, com a resultat de l’eufòria que des de l’economia, clamava estendre les catifes al turisme. I la universitat va reaccionar com si fos un hotel.

La suposada comprensió expressada pels directius en quant les complicacions que vivim les treballadores i treballadors en situació de confinament primer, i desescalada després, ha demostrat tenir els seus límits. Per exemple, quan més necessitàvem aplicar mides efectives per a la conciliació familiar, vam patir pressions pels objectius i horaris de mai acabar, on la barreja casa-treball ens va sobrepassar. La pandèmia ha donat lloc a situacions de desbordament i estrès a la majoria de nosaltres.

Que l’empresa faci acomiadaments en situació de pandèmia, mitjançant videoconferència, és tot un símbol. No només contradiu els missatges inicials de tranquil·litat, també limita molt les possibilitats d’assessorament sindical i legal als treballadors afectats per aquesta mida, propiciant una posició d’indefensió.

En aquest sentit, des de la CGT hem de recordar-vos que davant d’aquesta situació, la persona treballadora té dret a demanar la presència d’un delegat sindical de la seva elecció, no a elecció de l’empresa, com sol ocórrer. Els delegats de la CGT estem sempre disposats a la defensa dels drets dels treballadors i treballadores.

Donada la situació, també és bo recordar que ningú està obligat a signar cap document en cap circumstància, davant el dubte cal demanar l’assessorament legal d’un delegat sindical i/o d’un advocat laboral.

A un acomiadament es defensen els drets individuals, però al mateix temps també es defensen els drets laborals col·lectius de tots i totes, és en aquest sentit que sempre estarem al costat dels treballadors i treballadores.

Davant l’actual situació de pandèmia (que no ha terminat ni molt menys) i la conseqüent crisi econòmica, els drets laborals s’estan veient afectat en tots els aspectes, hem d’estar preparats i organitzats avui, demà, i de cara al futur.

Carlos Lavatelli
delegat CGT

CGT UOCSecció Sindical CGT UOC
http://cgtcatalunya.cat/uoc/
cgtuoc@gmail.com

 

Publicado en CGT UOC, Covid19, Sindical, UOC | Comentarios desactivados en Acomiadaments per videoconferència

Cap agressió sense resposta! Si ens agredeixen a una, ens agredeixen a totes! (UAB)

A la Universitat Autònoma de Barcelona, cap agressió sense resposta!

Una de les xacres en les relacions laborals és la de l’assetjament. Sovint s’analitza i es contextualitza l’assetjament des d’una dimensió psicosocial, emfatitzant els danys que pateixen els assetjats com a conseqüència dels abusos dels assetjadors, que poden prendre diverses formes: des dels danys psicològics i/o emocionals als físics i sexuals.

Tanmateix, hi ha un tipus d’assetjament que cal entendre’l com a forma de repressió. En aquests casos, l’assetjament es desencadena com a reacció per part dels grups de poder contra aquelles persones que, com a conseqüència de les seves activitats (polítiques, sindicals, de lluita pels drets; veure aquí: ANNEX 1), qüestionen i posen en perill les estructures sobre les quals aquests grups han bastit una xarxa de privilegis econòmics i de control sobre les relacions sociolaborals, quan no de corrupteles i d’interessos inconfessables (veure, a tall d’exemple, “Negocis privats en una universitat pública en declivi”).

Aquesta repressió emmascarada d’assetjament pretén desactivar les persones que posen en perill les estructures de poder i de privilegis per la via d’intentar desacreditar-los, desgastar-los i agredir-los laboral i personalment, fins al punt d’intentar expulsar-los del seu àmbit laboral i de la seva activitat sindical (veure aquí: “La universitat que volem persegueix penalment estudiants, PAS i professors?” i aquí “El jutge dicta ordre de cerca i detenció contra l’Ermengol Gassiot, professor de la UAB i Secretari General de la CGT de Catalunya.“).

Sovint les persones que han escollit lluitar contra determinades estructures de poder es troben que, en denunciar l’assetjament que pateixen, esdevenen indefenses en recórrer als circuits institucionals que, suposadament, haurien de lluitar contra els assetjadors. Aquesta indefensió és conseqüència del fet mateix que els càrrecs institucionals als que arriben les denúncies per aquest tipus d’assetjament acaben per intentar silenciar-les, atès que ells mateixos formen part de les estructures privilegiades i no volen assumir els costos d’actuar contra els assetjadors, donada la capacitat de pressió i d’influència política d’aquests.

Com trencar el cercle d’assetjament i repressió silenci institucional més repressió i assetjament? Fent allò que menys agrada als repressors-assetjadors i als seus encobridors: denunciant-los fora dels àmbits que controlen i exposant-los públicament.

Atesa la falta de resposta efectiva de la Rectora (veure el comunicat “Irregularitats, assetjament i repressió”) sol·licitant que prengués mesures davant l’assetjament laboral i sindical a les denúncies degudament documentades que se li han anat presentant al llarg dels darrers anys, hem denunciat com a secció sindical a diversos càrrecs i ex càrrecs acadèmics del Departament d’Empresa i de la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB. Una d’aquestes denúncies involucra a l’anterior Directora del Departament d’Empresa, Magda Solà, així com al seu Ex-Secretari i ex coordinador de titulació de la Facultat esmentada, John Slof (veure aquí: ANNEX 2). Unes altres, atesa la gravetat dels fets succeïts els darrers mesos contra la nostre companya Carmina, delegada sindical i de personal, ha estat contra l’actual director del departament d’Empresa, Josep Rialp (veure aquí: ANNEX 3) i dues professores del mateix departament: Immaculada Vilardell i Maria Antònia Tarrazón (veure ANNEX 4·i aquí ANNEX 5). Però no s’acaba aquí. Hi ha altres denúncies i accions en marxa.

Si ens agredeixen a una, ens agredeixen a totes!

CGT UAB

 

Secció Sindical de la CGT a la UAB

Publicado en CGT, Sindical, Universitats | Comentarios desactivados en Cap agressió sense resposta! Si ens agredeixen a una, ens agredeixen a totes! (UAB)

Organitza’t i lluita contra les desigualtats socials

Convocatòria de manifestació

Per a la CGT, la presència als carrers ja era necessària abans de la pandèmia de l’Covid-19, per la situació d’injustícia social que estàvem patint la societat en general i la classe treballadora en particular. Ara, després d’aquesta situació, és més necessari que mai que la nostra veu s’alci a les places i carrers de les nostres ciutats i pobles.

Més que mai cal defensar uns serveis públics de qualitat i universals que garanteixin la nostra salut, la nostra educació i una forma de transport sostenible. És imprescindible que les residències de persones grans o dependents tornin a ser públiques. No podem tornar a deixar en mans del capitalisme depredador a les nostres persones grans i a les persones més vulnerables.

Cal garantir l’ocupació. Dels qui ara en tenen i dels que la van perdre amb aquesta crisi o no la tenien anteriorment. Una feina on no càpiga la precarietat que impedeix a les persones viure del seu treball. Exigim la desaparició de les hores extres i la reducció de la jornada laboral mantenint el poder adquisitiu, per així poder treballar totes. La fi de tots els EREs y ERTOs que estan afectant a la classe treballadora.

A partir d’ara no es pot permetre ni un acomiadament més. No podem deixar que els sectors ja precaritzats per l’anterior crisi-estafa, tornem a pagar-la. Hem d’aturar la tendència de desigualtat on la classe treballadora cada vegada tenim condicions més precàries i la riquesa s’acumula en mans d’uns pocs, cada cop més rics. Una situació caracteritzada per la constant pèrdua de condicions del treball (amb les dues Reformes Laborals que s’han de derogar completament), sinònim d’esclavitud laboral i la institucionalització de la precarietat.

Les empreses han de dotar les seves plantilles dels EPIS i mesures preventives necessàries que garanteixin la nostra salut, tant als centres de treball com en els desplaçaments. En relació al teletreball que ens han imposat, cal lluitar per unes condiciones dignes: voluntarietat, reversibilitat, respectar jornada i horaris, equips de treball (ordinadors, subministraments) fornits per l’empresa, prevenció de riscos, etc..

Una societat que es diu democràtica i avançada no pot permetre més cues de la fam com les que s’estan veient aquests dies. Per això seguim defensant com a imprescindible una Renda Bàsica de les Iguals, mecanisme que garanteix la redistribució de la riquesa i una vida digna per a totes, sense condicions.

Per tot això, CGT estarem el proper dia 30 de juny als carrers, per cridar alt i clar
ORGANITZA’T I LLUITA CONTRA LES DESIGUALTATS SOCIALS!

logo CGT

Publicado en CGT, Sindical, Social | Comentarios desactivados en Organitza’t i lluita contra les desigualtats socials

Sanitàries en lluita, dimecres 17 de Juny de 2020

Sanitàries en lluitaSanitàries en lluita continua amb les mobilitzacions, cada vegada amb més suport tant del personal com d’organitzacions de persones usuàries. Per aquest dimecres a molts llocs convoquem conjuntament amb aquestes organitzacions.

Si la setmana passada la Consellera Vergés ens donava motius (un més) per sortir al carrer amb el contracte amb Ferrovial, aquesta setmana es supera i ens convoca amb la “coronapaga”, un premi classista que discrimina per categories.

Si amb això pretenien dividir-nos, ho han aconseguit, però no en el sentit que buscaven: ara les de baix estem més unides i alhora més separades dels de dalt. Enlloc de fer-se propaganda amb premis que ningú no demana, haurien d’escoltar les recomanacions del FOCAP i invertir en Atenció Primària.

Mentrestant preparem mobilitzacions per tancar la primavera i encarar l’estiu, però ja podem dir que amb aquesta paga reforcen el camí cap a la vaga.

De moment aquest dimecres continuarem mobilitzant-nos als centres i després portarem les nostres reivindicacions (amb la demanda de reunió inclosa) a la conselleria.

Per fer-ho ens trobarem a les 15.00 a Diagonal amb Joan XXIII per anar-hi totes juntes.

Publicado en CGT, Covid19, Salut laboral, Sindical, Social | Comentarios desactivados en Sanitàries en lluita, dimecres 17 de Juny de 2020

Fracassa el pla de reobertura: Els centres educatius no són pàrquings! Organitzem-nos per garantir la salut i l’educació!

Fracassa el pla de reoberturaEl Pla de reobertura de centres en fase 2 ha caigut a trossos des del moment en que ha volgut passar de ser una declaració a mitjans de comunicació a una realitat a escoles i instituts. Des de CGT Ensenyament hem manifestat la nostra oposició a aquest pla des del seu inici, amb diversos comunicats i accions arreu del territori incloent una denúncia a inspecció de Treball per manca de garanties de seguretat i salut laboral. Als territoris que “obrien” aquest 1 de juny, l’escassa o nul•la presència d’alumnat corroboren el fracàs del Pla i la seva manca d’acceptació per part de la comunitat educativa. El conseller segueix fent més propaganda que feina efectiva per l’educació i està completament allunyat de la realitat dels centres.

Dir que han obert el 99% dels centres en fase 2 és mentir i també és insultar a la intel•ligència de la gent. Moltes famílies que hi ha anat reconeixen que han portat al poc alumnat perquè han d’anar a treballar. És a dir, també s’ha corroborat que l’objectiu pràctic d’aquest Pla és tenir un espai on deixar les criatures davant la incompetència dels propis governs de garantir la conciliació laboral i familiar. Els que retallen i privatitzen l’educació diuen que el Pla vol garantir els drets de l’alumnat, però queda clar que el que han volgut garantir és un pàrquing.

Des de CGT creiem que el Departament hauria de reconèixer el fracàs del seu pla i retirar-lo de manera immediata. Des de CGT seguim cridant a les direccions i al professorat a no obrir sense tenir les garanties de salut i els recursos necessaris. Reiterem la demanda que fem de dimissió al conseller Bargalló. Aquest fracàs en la seva gestió ha de tenir un cost polític. També instem al professorat que es vegi obligat anar al seu centre a que ens comuniqui qualsevol irregularitat que detecti perquè ho puguem denunciar a Inspecció de Treball i aturar qualsevol activitat laboral que posi en risc la salut de les persones.

Publicado en CGT, Covid19, Educació, Salut laboral | Comentarios desactivados en Fracassa el pla de reobertura: Els centres educatius no són pàrquings! Organitzem-nos per garantir la salut i l’educació!

CGT Lleida ha repartit 400 mascaretes FFP2 entre la classe treballadora

CGT Lleida ha repartit 400 mascaretes FFP2La Federació de la CGT de Lleida hem repartit els últims dies 400 mascarates FFP2 mitjançant les nostres Seccions Sindicals a la Diputació de Lleida, a la Paeria, a l’Institut Català de la Salut (ICS), i Ambulàncies EGARA, Així com a treballadors temporers mitjançant la Plataforma Fruita Amb Justícia Social i a treballadores de la neteja de l’Hospital Arnau de Vilanova.

El repartiment forma part de les més de 16.000 mascaretes repartides per la CGT de Catalunya en dues comandes, i dels 300 monos de protecció rentables i les 940 ulleres de protecció pendents de distribuir. La CGT de Catalunya es va plantejar aquesta acció davant la incompetència de les administracions públiques per protegir als i les treballadores del sector sanitari i a la resta de la classe treballadora del país. El cost total de tot el material ha estat de 58.000€, assumits per diferents sindicats de la CGT i per aportacions de particulars.

Un gest simbòlic donada la dimensió de la crisi sanitària però de gran esforç i significat per una organització com la nostra. Ara toca continuar treballant per organitzar-nos i fer front a la crisi econòmica i social que s’adverteix, i a les retallades amb les que els polítics intentaran que un cop més paguem la crisi els treballadors i treballadores del país.

Publicado en CGT, Salut laboral, Social | Comentarios desactivados en CGT Lleida ha repartit 400 mascaretes FFP2 entre la classe treballadora

El Departament d’Educació decideix reobrir els centres sense la protecció adequada

cgt-covid19-lleidaCridem el professorat a desobeir les directrius de reentrada i a exigir condicions de seguretat

Davant l’anunci per part del Departament d’Educació sobre la reobertura dels centres educatius, des de CGT, com a sindicat d’ensenyament i veu de la comunitat educativa, volem afirmar que entenem i compartim la importància -tant a nivell educatiu com social- d’obertura dels centres des de l’etapa dels 0 anys a l’educació d’adults. Per això mateix, cal destinar tots els esforços econòmics, tan recursos humans com materials, per fer-ho de forma segura, i més tenint en compte que atenem també a infants amb una autonomia i responsabilitat molt limitada respecte a les mesures mínimes per evitar transmetre i contraure la Covid-19. Per tant, aquesta obertura no pot ser precipitada ni improvisada.

Volem manifestar el nostre desacord amb la reobertura en els termes anunciats per Departament d’Educació, i denunciem la irresponsabilitat per la desprotecció a la qual aboca a treballadors i infants. Aquesta reobertura precipitada demostra temeritat i imprudència sanitària i social. Responsabilitzarem el Departament i al senyor Bargalló dels possibles rebrots del virus que tinguin el focus en els centres educatius i per tant, també l’assenyalarem a nivell legal perquè assumeixi les conseqüències d’aquesta reobertura sense condicions de seguretat. A més, destaquem el nul talant dialogant del conseller per no consultar ni compartir aquest pla amb la resta de la comunitat educativa, ni sindicats, ni centres educatius, ni famílies.

Aquest ha de ser un pla concret i dotat de recursos econòmics, humans, materials, d’infraestructures, etc. Un pla que englobi el retorn de la totalitat de l’alumnat, evitant l’augment de la desigualtat educativa que s’està produint actualment. Per tant, des de CGT Ensenyament entenem que l’elaboració d’aquest protocol de reobertura dels centres educatius no poden faltar les persones representants dels treballadors i unes MESURES DE MÍNIMS com les següents:

  1. Dotació doblada de personal docent com principal mesura per atendre l’alumnat.
  2. Adquisició de tests PCR pel personal docent, de suport (neteja, menjadors, etc.) i alumnat.
  3. Dotació de personal sanitari en plantilla pels centres educatius per fer tasques de prevenció i reforç en hàbits sanitaris de seguretat individual i col·lectiva.
  4. Dotació de suficients recursos sanitaris: termòmetres pel control rutinari de temperatura, guants, mascaretes (d’ús obligatori enlloc de voluntari), gels desinfectants, etc. i tot el que les autoritats sanitàries convinguin.
  5. Dotació de personal de neteja durant l’horari escolar (mínim de 9 a 16 h), fent èmfasi en la neteja i la higiene de WC i menjadors. Demanem la internalització del servei de neteja.
  6. Gestió seriosa dels espais on s’han de disposar les aules per a l’alumnat, tenint en compte que en escoles d’una línia cal que disposin de 18 espais diferenciats (també a nivell acústic) i en les escoles de dos línies cal espais per a 36 aules, segons les ràtios aprovades i que d’entrada semblen adients.
  7. Demanem als Departaments que correspongui la gestió seriosa, ferma i duradora de les mesures de conciliació laboral i familiar tan necessàries i que no poden recaure de cap manera exclusivament en l’escola (el teletreball, els permisos retribuïts no recuperables, etc.). Per tant, que el Departament d’Educació conjuntament amb les administracions pertinents garanteixin els ingressos necessaris i les mesures laborals adequades per a que les famílies puguin seguir acompanyant als seus infants des de casa.

Fem una crida social demanant el recolzament de tota la societat i especialment de les famílies, a que la reobertura dels centres educatius sigui segura, per motius educatius i socials. I exigim que es posi en valor i es doni reconeixement permanent i sense fissures a la importància de la tasca social que fem el personal docent i de suport educatiu. Exigim que s’aturi la degradació de la imatge de la nostra professió, que posa pel davant de tot el benestar emocional i educatiu del nostre alumnat. Per acabar, volem manifestar el nostre suport incondicional a totes els centres educatius, als equips directius, al professorat i a les famílies davant de tant dubte i el menyspreu que han tingut per part del Departament.

CGT ENSENYAMENT
23 de maig 2020

Publicado en CGT, Covid19, Educació, Salut laboral, Sindical, Social | Comentarios desactivados en El Departament d’Educació decideix reobrir els centres sense la protecció adequada

Com la gestió de la crisis del covid-19 està afectant les dones

Dones llibertàriesL’actual situació d’alarma social amb un decret de confinament a casa agreuja la desigualtat de gènere i magnifica les desigualtats ja existents. Aquesta pandèmia, i la seva gestió, estan tenint i tindran un cost especialment alt per a les dones donant-se ja infinitat de situacions en les quals les dones ens trobem en situació de desigualtat.

Abans de tot hauríem de buscar l’origen de tota aquesta situació per poder entendre les conseqüències.

Entre els anys 2010 i 2015 la sanitat pública catalana va perdre 2.400 professionals i més de 1.100 llits hospitalaris durant els governs d’Artur Mas. Aquestes retallades van ser denunciades per molts sectors socials i des dels sindicats combatius, es van crear moltes plataformes per aturar-les, on es reivindicava: No a les retallades, per una sanitat pública digna i de qualitat.

Però tant el govern autonòmic com el central, basant-se en l’omnipresent sistema capitalista, van optar per retallar la sanitat pública i anar privatitzant gran part del sistema sanitari, amb el beneplàcit del món empresarial i dels sindicats afins al poder, que es van avenir a signar i callar davant aquest atemptat contra la salut pública.

Per tant, l’actual crisi sanitària que estem patint és la conseqüència directa d’aquelles retallades: la falta de personal, de llits, d’EPIS, de respiradors i un llarg etcètera no està permetent que ens hi puguem afrontar de manera digna i que depenguin de la professionalitat de tot el personal sanitari i dels serveis essencials que arrisquen cada dia la seva vida i la de les seves famílies. S’està produint una total manca de compliment pel que fa a la prevenció de riscos laborals que patim principalment les dones, sense recursos per treballar en condicions i ni tan sols se’ns fan tests de diagnòstic, reservats a la classe política i patronal. Una gestió pèssima de la crisi que aboca a la classe treballadora a arriscar-se la salut.

La gestió d’aquesta crisi està tenint un gran impacte en col·lectius ja de per si molt vulnerables, feminitzats, precaritzats i en molts casos, racialitzats, com el del personal de neteja, cuidadores a domicili, caixeres, auxiliars d’ajuda a domicili, cambreres de pis i treballadores domèstiques, moltes a temps parcial. La conseqüència immediata: augment de l’atur i pobresa femenina.

[…]

Davant tot això, l’única manera d’aconseguir que aquesta crisi sanitària, econòmica i social, no la paguem les d’abaix és, sens dubte, l’organització de la classe treballadora, exercint el suport mutu, la solidaritat i lluitant per la justícia social. Perquè si tot ho produïm, tot ho decidim.

COM A DONES ORGANITZADES DE CGT EXIGIM:

  • Mesures per prevenir i eradicar la violència de gènere
  • La incorporació de la perspectiva feminista en les polítiques actives del treball
  • Reconeixement de les cures i de l’àmbit domèstic com a un treball indispensable pel funcionament de la societat
  • Dotació de recursos per aconseguir una veritable corresponsabilitat del treball de cures
  • Regularització de totes les persones migrades i refugiades
  • Dret a una sanitat pública i de qualitat
  • Que l’administració faci mesures urgents de protecció dels col·lectius més vulnerables: EPIS, lloguers, serveis bàsics, alimentació, etc.

ARA MÉS QUE MAI ÉS EL MOMENT DE LLUITAR PER ACONSEGUIR UNA SOCIETAT ON LA VIDA ESTIGUI AL CENTRE.

«NO ESTIC ACCEPTANT LES COSES QUE NO PUC CANVIAR, ESTIC CANVIANT LES COSES QUE NO PUC ACCEPTAR.»
Angela Davis

Manifest realitzat des de la Secretària de Gènere de CGT Catalunya
Conjuntament amb Dones Llibertàries

Publicado en CGT, Covid19, Feminisme, Salut laboral, Social | Comentarios desactivados en Com la gestió de la crisis del covid-19 està afectant les dones

1r de Maig de 2020: Que ningú quedi enrere, passem a l’ofensiva!

1 de Maig Taula anarcosindicalista combativaPRIMER DE MAIG 2020: PASSEM A L’OFENSIVA!

QUE NINGÚ QUEDI ENRERE

Aquest any vivim un Primer de Maig atípic, una jornada de lluita que es veu alterada per l’expansió de la pandèmia mundial de la COVID-19.

La crisi portada pel virus no només ha afectat sanitàriament, també ho ha fet en l’àmbit laboral i social. Lluny del que ens volen fer creure, però, aquesta crisi no és res del tot inesperat: La política de retallades aplicades pel govern de l’Estat espanyol i el govern català dels darrers anys ha provocat un col·lapse sanitari que ha comportat milers de morts i unes noves polítiques associades que han posat el benefici d’uns pocs per sobre de la salut de totes les treballadores (ERTOs, acomiadaments, imposició d’anar a treballar de serveis no essencials…)

Els sindicats combatius, lluny de quedar-nos aturats, hem realitat una feina d’acompanyament i lluita de la mà de totes les treballadores afectades per aquestes polítiques i d’altres organitzacions socials per no deixar ningú enrere.

Aquest Primer de Maig tampoc ens aturem, seguim lluitant pels drets de totes les treballadores i anunciem que passem a l’ofensiva i que si pretenen que aquesta crisi la tornem a pagar les treballadores, ens hi trobaran de cara. És per això, que reclamem l’aplicació de les mesures de xoc mentre duri el confinament i anunciem un període de mobilitzacions i lluita permanent un cop acabi el confinament perquè tot canviï i que les treballadores no tornem a sortir perdent per una crisi que no hem provocat nosaltres. Per aquest motiu, les centrals signants defensarem els següents punts conjuntament a tots els centres de treball on tinguem presència.

Mesures de xoc mentre duri el confinament:

  1. Garantia patronal dels EPIs i protocols de protecció i de proves PCR per tots els treballs que ho requereixin.
  2. Aturada de tota activitat econòmica no essencial.
  3. Nul·litat de tots els ERTOs d’empreses amb beneficis.
  4. Nul·litat de tots els acomiadaments declarats improcedents.
  5. Establiment d’una renda bàsica universal i prou incompliment de la renda garantida per part de la Generalitat.
  6. Gestió Pública de tots els serveis.
  7. Gestió Pública i recuperació immediata de tots els serveis públics privatitzats.
  8. Reducció dràstica dels impostos a cooperatives de treball horitzontal, i d’autònoms sense assalariats.
  9. Regularització de totes les treballadores sense papers i migrants.

Mesures Post Confinament i davant la crisi econòmica i social:

  1. Retirada total de les reformes laborals, salaris i pensions dignes per tothom als 65 anys.
  2. Fi de l’acomiadament lliure: dret a opció a reingrés al lloc de treball en cas d’acomiadament improcedent.
  3. Prohibició de l’externalització de serveis de la pròpia empresa (per combatre la precarietat, prou segmentació amb la temporalitat i ETTs).
  4. Repartiment del treball: Prohibició de les hores extres, reducció dràstica de la jornada laboral i l’edat de jubilació.
  5. Reforma fiscal a Catalunya i a l’Estat: qui més té que pagui més.
  6. Aprovació i aplicació del conveni de l’OIT de les treballadores de la llar i regularització de totes les treballadores sense papers i migrants.
  7. Relocalització del teixit productiu en clau ecològica i superació de l’economia fòssil.
  8. Enfront l’autoritarisme i la vigilància digital, garantia de llibertats fonamentals al carrer i d’intimitat a la xarxa, derogació de la llei Mordaza.
  9. No paguem el deute, exigim a la UE que la banca i les multinacionals paguin per no deixar ningú enrere, intervenim les empreses per garantir la planificació racional i democràtica de l’economia.

Passem a l’ofensiva i cridem ben fort que no volem cap nou pacte com el de la Moncloa per afavorir el capital. Aquest Primer de Maig a les 18h tothom al balcó amb el sindicalisme combatiu!

SOLS EL POBLE SALVA EL POBLE! QUE NINGÚ ES QUEDI ENRERE!

Taula sindical de Catalunya: CGT – CNT – COBAS – COS – IAC – SO

Publicado en Anarcosindicalisme, CGT, Política, Salut laboral, Sindical, Social | Comentarios desactivados en 1r de Maig de 2020: Que ningú quedi enrere, passem a l’ofensiva!

1r de Maig 2020 “Ara més que mai Contra les Desigualtats Socials”

1 maig 2020 CGT ConfederalEl 1r de Maig, dia Internacional de la Classe Treballadora, ha travessat moltes vicissituds des que, en aquell llunyà 1886, els màrtirs de Chicago van sortir al carrer i van ser massacrats per la policia. Reivindicaven un dret que avui veiem com irrenunciable: la defensa de la jornada laboral de 8 hores.

Aquest any no podrem sortir als carrers amb les nostres reivindicacions a causa de l’Estat d’Alarma, però això no ha de ser impediment perquè les nostres idees i els nostres anhels arribin a la ciutadania.

Aquest 1r de Maig és necessari cridar alt i clar el fracàs del capitalisme i de les mesures neoliberals que han aplicat els successius governs. La crisi del COV19 ho ha posat de manifest de manera incontestable. El nostre compromís amb uns serveis públics de qualitat, universals i gratuïts, així com recuperar les empreses i mitjans de producció regalats a mans privades, ha d’animar la nostra lluita i les nostres reivindicacions. I, per descomptat, també la lluita contra el canvi climàtic i la lluita per la Igualtat entre dones i homes i contra les violències masclistes.

La defensa ferma de la Sanitat pública, l’Educació pública, el dret a la Mobilitat, al Transport públic, les actuacions per a l’atenció a les persones dependents, la derogació de totes les Reformes laborals, el dret a les Cures, la necessitat d’aconseguir una Renda Bàsica de les Iguals (REBis), garantint les necessitats vitals de la població, perquè la feina no sigui una condemna sinó una opció, la Cohesió Territorial, per donar solucions reals a l’anomenada “Espanya buidada”, de les persones Migrants, aquelles que moren en l’intent i les que són “morts i mortes en vida” per la sobreexplotació i la seva invisibilitat com “ciutadanes”, de les persones Joves sense futur, la necessitat de combatre la repressió que l’estat exerceix a través dels seves Lleis Mordassa, unes Pensions públiques dignes i suficients, etc …, són reptes que cal aconseguir per totes i per a totes.

És inqüestionable que la lluita al carrer és l’única eina que realment tenim a l’hora d’enfrontar-nos a les greus injustícies que venim patint. Hem de revitalitzar la lluita al carrer ara que sonen novament trompetes que auguren una gran recessió. No ens podem permetre el luxe que els excessos incontrolables del capital tornin a recaure sobre les espatlles de la classe treballadora.

Per això ara més que mai:
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE TREBALLADORA
!

logo CGT

 

CGT Confederal

Publicado en Anarcosindicalisme, CGT, Política, Salut laboral, Sindical, Social | Comentarios desactivados en 1r de Maig 2020 “Ara més que mai Contra les Desigualtats Socials”