Davant l’obstruccionisme i la nul·la voluntat de diàleg de les universitats públiques, les plantem en la mesa negociadora. No validarem la seva ignomínia amb una presumpta negociació. Ens preparem per un cicle de mobilitzacions a l’inici del curs.
Aquest juliol, la CGT d’Universitats no vam assistir a la reunió de la mesa negociadora del conveni col·lectiu de les universitats públiques catalanes. Hem decidit fer-ho després d’una llarga reflexió i observant els esdeveniments dels darrers mesos a les diferents universitats catalanes. Per sobre les especificitats de les diferents universitats, que moltes vegades els porten a denominar de forma diversa a les mateixes situacions i processos, constatem amb preocupació, entre d’altres, els següents aspectes:
- A les diferents universitats es mantenen situacions clarament fraudulentes en la contractació que condemnen a una part rellevant del PDI a la precarietat: associats/des, alguns postdocs, interins…. Malauradament, no es tracta de casos aïllats, cosa que de per si ja seria inacceptable, sinó que formen part del dia a dia d’un percentatge important del PDI. Al marge de declaracions buides de contingut real, les universitats s’aprofiten i promouen aquesta realitat, de tal manera que han condicionat part del seu funcionament a l’existència d’aquesta precarietat.
- Les universitats segueixen negant-se a aplicar el 4rt any que diu la llei als PIF, abocant a desenes d’acomiadaments fraudulents els propers mesos. Molts d’ells, en plena pandèmia. Excepte la UAB, on després d’un seguit de vagues el seu equip de govern va accedir a aplicar-lo, la resta d’universitats catalanes continuen sense complir l’obligació de pròrroga de 4rt any dels contractes predoctorals propis i FI-DGR. Incompleixen conscientment una norma legal que, en aquest cas, protegeix mínimament els i les investigadores joves que, en teoria, són el futur de la recerca.
- Les universitats no mouen un dit per erradicar les concatenacions fraudulentes de contractes de centenars de PDI (que salten d’una figura a una altra, de PAS a PDI i viceversa). No només això, esquiven activament les exigències legals d’estabilitzar els treballadors/es precaris. Les seves actuacions són, de nou, conscients, per tal d’esquivar tota mena de preceptes legals i, el que és més greu, condemnar a la precarietat i a la incertesa a centenars de membres del PDI. Possiblement es tracta, a banda d’una manera de mantenir pressupostos baixos, d’una via per intentar domesticar el PDI obligant-lo a mantenir una constant carrera d’obstacles i competitivitat amb altres companys/es si volen seguir treballant a la universitat.
- Les universitats segueixen situant les exigències pressupostàries al centre, renunciant a la defensa dels seus treballadors/es i dels seus estudiants, a qui amb precarietat, abusos i matrícules encara desorbitades, fan pagar les polítiques de retallades.
No assistir a una mesa negociadora pot semblar una renúncia a defensar els nostres postulats que, en definitiva, són els d’una universitat pública, social i respectuosa amb els seus treballadors/es. En som conscients. Però també som conscients que una mesa negociadora fixada per un dia de finals de juliol a la tarda, amb un ordre del dia de 12 punts tindrà molt poc espai per a tractar temes rellevants i arribar a cap conclusió. A més, aquesta mesa arriba quan els mateixos rectorats ja han implementat de forma unilateral accions tan rellevants com la contractació del curs vinent, les mesures de protecció davant la COVID-19 i les condicions del teletreball. No assistint a la reunió, des de la CGT refermem el nostre compromís amb una defensa real dels i les treballadores de les universitats i exigim als rectorats que es prenguin seriosament els fòrums de negociació.
Aprofitem per fer una crida al conjunt dels treballadors i les treballadores de les universitats a preparar, en tornar de vacances, la defensa necessària de les nostres condicions laborals, per una universitat pública, social i al servei de la classe treballadora.
