Fepuari 102024
 

He maha nga wa ka takahia e nga kamupene nga ture mahi me nga ture me te kore e whiua.

I roto i nga kamupene kaore i te whakarite nga kaimahi, ka kitea e tatou i roto i te tino kore korero me te tuku, i runga i te hiahia a te rangatira rangatira. Na kei te noho puku tatou i te wehi, tino wehi…

Te wahi e whakatau ai tatou ki te whakarite i a tatou ano me o hoa mahi, Ko te mahanahana me te kotahitanga o tetahi e homai te haumarutanga ki te whakatika i o tatou tika me o tatou mana, ahakoa nga uauatanga me te mataku ki nga utu.

E kore matou e tinihangatia, i hangaia te punaha torangapu me te ture kia uaua ai taatau ki te whakarite me te mahi motuhake (mahi tika) me te pai ki te "whakawhitiwhitinga" i nga taumata teitei e nga "uniana" i whakararatahia e te mana., ka utua ki te whakatairanga tonu me nga putea tika me nga painga kore. Ka kuhu ano i nga rakau ki roto i nga wira o te mahi uniana tauhokohoko i te wa e pai ana ki te whakawakanga nahanaha mo tetahi kereme (ka taea te whakatau ma te ahua o nga momo patu, he pooti ranei huri noa i te kamupene: kaore e taea e tetahi kamupene te whakahaere mo etahi ra, a he mano a matou rautaki kia pai ake ai te whakapouri, roa i te wa e whakaiti ana i te paanga ki o tatou pukoro).

Ma te mohio, ka piki ake enei mea katoa i te wa e korero ana te kamupene e hiahia ana ia ki te kati, ki te whakaiti ranei i nga mahi. HE mea nui kia keri i te huarahi pai i mua i to matewai.

Ko te Huihuinga Kaimahi te Roopu Kaimahi i roto i nga tini kamupene me nga whainga ki te wawao i o tatou hiahia noa ki nga kaituku mahi, tohatoha matauranga, rauemi, rautaki, mahi tahi, te awhina tahi me te whakakotahi i nga ope ina tika.

I te nuinga o nga wa ka whakaaro nga kaitukumahi kaore i whiua i roto i o raatau mahi kino me o raatau mahi kino ka kore e aro ki o raatau ture.:

Lavabos poauau, te kore o te rūma kai me te rūma kakahu, he kino nga miihini, hau kino, te kore o nga taputapu tiaki whaiaro, te kore e tutuki ki nga wehenga me nga hararei, herenga ki te neke atu i te ra mahi ture (ahakoa kaore he utu), moni pango, te kore e tutuki ki te utu o te wahanga o te mahi i mahia, takahi kirimana, whakatuma, whakaweti… he tino noa ratou ki te taha o nga rangatira e "tupato mai ki a matou" ki te kore nga Paremete me nga Kawanatanga ranei e neke.. Ka titiro noa ratou ki tetahi atu huarahi.

* I enei ahuatanga he taputapu whai hua me te whai hua, ahakoa he puhoi na te korenga o te haumi ki nga kaimahi ki te hora i te whai huatanga: TE HE MATUA [TATAPU] A TE tirotiro mahi.

– He rauemi i roto i te whakatakotoranga tauira hei tohu i nga raraunga whaiaro, te hunga o te kamupene me te whakamaarama i te ahuatanga o te tino kore e tutuki ki tetahi ture mahi, ture ranei.

– Ka taea te taapiri i nga tuhinga me nga whakaahua hei tohu.

– Whakahaere me to tatou tuakiri HE MAPU (ko te Kaitirotiro anake ka mohio ki to tatou tuakiri, tino tiakina).

– Ka taea te tuku ipurangi:

I konei, te hono:

https://treball.gencat.cat/ca/ambits/inspeccio/atencio_ciutadana/denunciar/

– Mena ka hiahiatia etahi atu korero, ka taea e te kaitirotiro te waea mai (WHAKATAHI I NGA RANGI TO TATOU WHAKAPUTANGA).

– Ko te whakataunga o to mahi ka whakahokia mai ki a matou ma te tuhi.

– Ahakoa he marama, mahi ratou, E pouri ana ahau, he kaiwhaiwhai ahau.

* Kei reira ano te TE tirotiro mo nga mahi a te hunga mahi me te hapori … WHAKATAHI e taea ai te tuku amuamu mo te kore ingoamuna (tera pea he ahuatanga i etahi atu kamupene) kia kore rawa te kaitirotiro e mohio (i roto i tenei ahuatanga kaore matou e kiia he roopu korero e hiahia ana, kaore hoki matou e whiwhi urupare mo te whanaketanga me te whanaketanga o te tukanga tirotiro).

I konei, te hono:

https://www.mites.gob.es/itss/web/Atencion_al_Ciudadano/COLABORA_CON_ITSS.html

HE WHAKAMAHI KAUPAPA KAUPAPA KAUPAPA KAUPAPA KI TE WHAKAMAHI, KAUPAPA, KA TATIA TE KAUPAPA I NGA MEA KATOA KI TE WHAKATAI I NGA MAHI I NGA MAHI KAUPAPA KAUPAPA I NGA TAU KI muri., MO TE MOHIO KO KOE ANAKE TE TANGATA MAHI E MOHIO KI TE TUPUNA TINO., ME TE "BOSS", A KO KOE KOE TE KAUPAPA KAUPAPA MO TE WHAKATAUTANGA I TE WHAKATOKANGA O TE TINO TINO..

E kiia ana ko Autonomy and Emancipation: HE ATA KI NGA ngutu.

Sep 152023
 

Mutunga 27 de junio, se aprobó en Consejo de Ministros el RDL 5/2023, el cual contempla nuevos permisos en
el ámbito laboral. A continuación os explicamos los principales cambios.

Derecho a la adaptación de jornada, art 34.8:
Se amplían las situaciones en base a las que se puede solicitar una adaptación de jornada:
Las personas que tengan hijos o hijas mayores de 12 tau.
El cónyuge o pareja de hecho.
Familiares hasta el segundo grado, así como personas dependientes que convivan en el mismo domicilio, y que
por edad o enfermedad no puedan valerse por sí mismas.
Cabe destacar que se reduce el periodo de negociación de la adaptación de jornada pasando a ser de 15 días,
en lugar de 30, y antes situaciones como la falta de respuesta por parte de la empresa se considera como
«silencio positivo», considerándose aceptada la petición. Ya no sólo la empresa debe argumentar su negativa a
la propuesta de la persona trabajadora, ahora, además tiene que justificar el por qué de la contrapropuesta
ofertada.

Permisos retribuidos para ausentarse del trabajo, art. 37.3b:
Se amplía el ámbito de los familiares que dan derecho a ausentarse del trabajo con derecho a remuneración, así
como el tiempo del disfrute de determinados permisos. Quedan de esta forma:
15 días naturales remunerados en caso de registro de pareja de hecho.
5 días remunerados por accidente o enfermedad graves, hospitalización o intervención quirúrgica sin
hospitalización que precise reposo domiciliario del cónyuge, pareja de hecho o parientes hasta el segundo grado
por consanguineidad o afinidad, incluido el familiar consanguíneo de la pareja de hecho, así como de cualquier
otra persona que conviva con la persona trabajadora en el mismo domicilio y que requiera el cuidado efectivo de
aquella. De esta manera, pasamos de los 3 días que contemplaba nuestro convenio a tener 2 más.
4 días máximos al año remunerados debidamente justificados, para ausentarse del trabajo por causa de fuerza
mayor, cuando sea necesario por motivos familiares urgentes relacionados con familiares o personas
convivientes, en caso de enfermedad o accidente que hagan indispensable su presencia inmediata. Se podrá
usar por horas o por días.

Reducciones de jornada por cuidados, art. 37.6:
Aplicable, además de a quien tenga hijos menores de 12 tau, a quien tenga hijos/as o personas a cargo con
discapacidad superior al 65%, previamente acreditada antes de que la persona afectada tenga 23 tau, tae noa ki
te 26 tau. También para el cuidado, durante la hospitalización y tratamiento continuado, del menor a su cargo
afectado por cáncer u otra enfermedad grave que requiera hospitalizaciones prolongadas hasta los 23 tau.

Nuevo permiso parental de 8 semanas no remunerado, art 48 bis:
Permiso parental para las personas trabajadoras de un máximo de 8 semanas, continuas o discontinuas, mona
cuidado de hijo, hija o menor acogido por tiempo superior a un año, hasta el momento en que el menor cumpla 8
tau. Este permiso podrá disfrutarse a tiempo completo o parcial.
Se notificará a la empresa con una antelación de 10 días.

Nov 122019
 

“El derecho fundamental a la SALUD de las personas asalariadas, viene siendo lesionado intencionadamente por parte de la Empresa y ahora, el Tribunal Constitucional, reafirma que la “libertad de empresa y la productividad” son valores superiores a la vida y la salud de las personas trabajadoras”

La Sentencia del Constitucional, además de avalar el despido objetivo cuando la persona trabajadora se ausenta del trabajo por deterioro de su salud y esté justificada dicha ausencia por los servicios médicos, muestra su clara apuesta ideológica y política por una clase determinada, el empresariado y su tasa de ganancia.

Panui atu
Nov 202017
 

Ko te Rātapu 21 mai i Noema ki 9:30 hē, I Center Civic Can Pantiquet, C. Ka taea e Flequer 25, Tuhinga o mua, Ka whakahaerehia e matou he huihuinga whakangungu i runga:

Nga Pohehe o te Kotahitanga

Ka rereke tenei waahi whakangungu i nga mea kua kitea i tenei wa, i te mea ka ara ake o ratou feaa e te hunga i tae mai, pātai, āwangawanga, etc., mo nga mahi uniana i mahia i roto i nga kamupene, ia ra ki tenei ra, ara nga tukanga tino uaua. Ko tana whainga whanui he whakautu i nga paatai ​​mo nga mahi a te uniana..

Ko nga kaikorero: Jessica Bolancel (mai i te mara ture), ka whakautu i nga feaa me nga patai, me nga kaiawhina katoa ka taea te tohutohu mo nga kaupapa rereke. Ko tenei wahanga whakangungu, rite katoa, E tuwhera ana ki nga mema katoa.

Hei whakaū i to taenga mai, purua Tenei formulary, ka taea hoki e koe te whakapuaki i o awangawanga me o patai hei matapaki.

Rātapu 21 mai i Noema ki 9:30 hē
Pokapū Civic Ka taea e Pantiquet

C. Ka taea e Flequer 25
Mollet del Vallès

hauora!

Hekeretari Whakangungu

CGT Valles Oriental
c / Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
Mutu: 93 593 1545 / 625 373332
īmera: cgt.mollet.vo@gmail.com
Paetukutuku / Facebook / Twitter

 

Jul 182017
 

Article de Vidal Aragonès

Vidal Aragonés, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, analitza les dades estadístiques que confronten i desmenteixen radicalment la tesi defensada pel govern del PP que la reforma laboral aprovada l’any 2012 ha contribuït a la creació d’ocupació tot demostrant que l’únic efecte desplegat per la norma ha estat l’extensió de la precarietat i la degradació generalitzada de les condicions laborals.

Durant els darrers anys, coincidint amb la finalització de cadascun dels mesos, el Govern del Partit Popular ha aportat dades relatives a contractació i altes a la Seguretat Social per intentar transmetre la sensació de que es creava ocupació i que, I tua atu, aquesta suposada creació tenia relació amb les contrareformes laborals aprovades per l’Executiu de Rajoy l’any 2012. Ara bé, només cal analitzar les pròpies dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i les que es desprenen de l’Enquesta de Població Activa (EPA) per comprovar que als darrers 5 anys no s’ha creat ocupació.

L’EPA del quart trimestre del 2011 (la darrera abans de l’aprovació del Reial Decret Llei 3/2012) situava en 23.440.300 els treballadors actius i en 18.533.000 els ocupats. Cinc any després, les últimes dades de l’EPA corresponents al quart trimestre de 2016 situaven els actius en 23.026.800 i els ocupats en 18.508.100. En definitiva, tant el nombre d’actius com d’ocupats ha disminuït i, per tant, no és possible en absolut parlar de creació d’ocupació.

De la mateixa manera, si optem per l’anàlisi de les dades oficials del Ministeri de Treball relatius a cotitzants, el resultat és el següent: el total de cotitzants adscrits a tots els règims al desembre de 2011 era de 17.361.851 mentre que al gener de 2016 era de 17.104.357. Hem hagut d’esperar al gener de 2017 (17.674.155) per superar la xifra de cotitzants anterior a 2012, si bé encara molt lluny dels 19.161.851cotitzants registrats l’any 2008.

Article sencer al web de CGT Catalunya

Mei 232017
 

Un juez ordena embargar más de medio millón de euros a las 27 imputadas de la UAB

El magistrado Montero Fernández emite el auto de apertura de juicio oral y establece una fianza de miles de euros para asegurar el cobro de las responsabilidades civiles que se pide a las encausadas, que afrontan peticiones elevadas de penas de prisión.

Tuhinga katoa i te tika

CGT UAB

Fepuari 232017
 

Korero-taupatupatu: Te kirimana iti, ko te whakamaaramatanga me te whakaaehia

Rāpare 2 Tuhinga o mua, 10.30hē, rohe CGT Barcelona, Via Laietana 18, 9Na

Kei te whakahaere:

  • Desiderio Martin, Hekeretari o Whakangungu me te Hauora Mahi o te Komiti Confederal o te CGT
  • Miguel Moya, o te hekeretari o te Federal Waea Union o CGT

whakarite:
Metallurgical Federation o Catalonia FEMEC-CGT

Fepuari 232017
 

Unipost condemnada a pagar les pagues extres de 2016: nova victòria per als treballadors/es d’Unipost després de la demanda de CGT

Ko te 17 de febrer de 2017 s’ha notificat la sentència del judici celebrat en l’Audiència Nacional (Madrid) o mua 14 Hei te Rapare e tu mai nei he tangi mo nga kaimahi Panrico me te whakahee i tenei whakawakanga tinihanga, després de la demanda presentada per CGT (a la qual s’ha sumat la de la resta d’Organitzacions Sindicals) pel no abonament del 60% de la paga d’estiu de 2016 ni de la totalitat de la paga de Nadal de l’any 2016. L’empresa disposarà de 5 dies hàbils per presentar recurs davant el Tribunal Suprem.

“Reclamant-se per CGT, C/Colom, UGT i USO respecte de UNIPOST l’abonament del 60 per cent no abonat respecte de la paga extraordinària d’estiu i la totalitat del Nadal, amb els de interessos de demora, així com la imposició de multa i condemna al pagament dels honoraris dels lletrats, l’Audiència Nacional estima les demandes per considerar que les reclamacions dineràries efectuades tenen perfecte encaix en la normativa convencional aplicable al cas, i considerar que l’empresa actua amb temeritat i mala fe obligant reiteradament als sindicats a litigar sobre la mateixa qüestió”.

Prèviament es desestimen (a Unipost) les excepcions d’inadequació de procediment, doncs s’impugna una pràctica d’empresa, i de litispendència (l’empresa demanava ajornar el judici), pel fet d’existir un procediment pendent de judici en el qual l’empresa impugna la decisió de la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius (CCNCC) que va denegar la seva petició de despenjament de Conveni en la qual pretenia retardar l’abonament de la paga de nadal de 2016 al mes de gener de 2018, i és que l’empresa va voler intentar acordar amb els sindicats ajornar la part de la paga de Nadal fins al judici del recurs de la CCNCC, però CGT ES VA NEGAR EN ROTUND.

Tuhinga katoa: CGT Catalunya

Fepuari 142017
 

@semgencat aprova que 061 s’atengui per treballadores de telemarketing amb sous ridículs, contractes precaris i fraudulents ni dret a #VAGA https://t.co/2nyWOskism

LA REALITAT DEL 061, O LA VULNERACIÓ DELS DRETS DE LES TREBALLADORES ANAR AL LAVABO, UNA ODISEA

El Departament de Salut de la Generalitat ha posat en marxa una campanya per tal de descongestionar les urgències dels hospitals mitjançant la recomanació a la població de l’ús de l’assistència telefònica del 061. Un cop més, des de l’administració, no es preocupen de com es realitza la gestió dels serveis públics des de les empreses privades, ni si es garanteixen els drets de les treballadores que realitzen aquesta feina.

Les trucades telefòniques al 061 son ateses per treballadores de Contact Center que les deriva a personal sanitari seguint els protocols establerts. Aquesta treballadores sotmeses a una altíssima responsabilitat amb uns drets mínims i salaris precaris.

Gairebé la totalitat de la plantilla del 061 s’ha vist afectada per una modificació substancial de les condicions de treball que en la majoria dels casos no els deixa conciliar la vida laboral amb la familiar.

Aproximadament un 20% dels seus treballadors tenen contractes en frau de llei, sense dret a vacances, sense respectar el conveni col·lectiu de dos caps de setmana lliures al mes i sense saber si continuaran treballant el mes següent. L’11% de la seva plantilla no tenen reconeguda la seva categoria professional.

El SEM (Sistema d’emergències Mèdiques) permet que no es respecti un dret humà fonamental, com el fet d’anar al lavabo. El treballador ha de demanar permís alçant un braç i en funció del volum de trucades se li permet d’anar-hi o no.

Tot això és perquè el SEM és una empresa pública, amb forma de societat anònima i que es regeix per la Llei de Societats Anònimes. Per això subcontracte a Ferrovial Servicios S.A. per gestionar aquest servei, una empresa, que també es regeix per aquesta llei i que a més, cotitza a l’Ibex35 i per aquest motiu els seus inversors n’esperen beneficis a finals d’any.

També des de la Conselleria de Treball se’ls denega el dret constitucional a la vaga, demanant, quan es convoquen vagues, uns serveis mínims del 100% de la plantilla, a pesar de tractar-se d’una empresa privada i de tenir una precarietat laboral lamentable.

Aquests beneficis empresarials són a costa dels drets de les treballadores que atenen aquestes trucades i dels usuaris que continuaran tenint plantes tancades als hospitals sense disposar d’un servei d’urgències de qualitat. Malgrat tot això les treballadores d’aquets serveis conscients de la feina que fan, tractaran les consultes amb amabilitat, diligència i rapidesa perquè malgrat tot, són professionals i atenen a persones.

Link de la campanya de la Generalitat:
http://www.ccma.cat/324/salut-engega-una-campanya-per-descongestionar-les-urgencies-amb-el-061/noticia/2771346/

 

Ian 232017
 

Hui, hoa,

este próximo viernes 27 Hanuere i 13 y a las 15h, se harán concentraciones delante de la empresa INACSA, en Ctra. Nova, 1B, en La Batlloria, Sant Celoni (estación Gualba de la Renfe). A continuación reproducimos el comunicado explicativo hecho por el sindicato CGT Maresme, donde está afiliado el compañero. Ha sido víctima de acoso por parte de la empresa, motivado por su actividad sindical como delegado de la CGT.

Estamos todos y todas convocados a dar apoyo al compañero Manel Espejo en Sant Celoni, este próximo viernes.

La solidaridad es nuestra mejor arma!

CGT Valles Oriental
c / Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
Mutu: 93 593 1545 / 625 373332
īmera: cgt.mollet.vo@gmail.com
Paetukutuku / Facebook / Twitter

 


INACSA FA ASSETJAMENT LABORAL!
Solidaritat amb Manel Espejo, treballador injustament acomiadat

Concentració (pancartada) en suport i solidaritat cap al company Manel Espejo. L’empresa privada INACSA (Industrias del Acetato de Celulosa S.A.) a la qual treballava el va acomiadar injustament patint prèviament assetjament laboral.

La Concentració (pancartada) tindrà lloc el divendres 27 de gener del 2017 de les 13h a les 15h davant l’empresa INACSA situada a Ctra. Nova, 1B, 08476 Sant Celoni, Barcelona.

Manel Espejo (treballador de l’empresa INACSA i representant dels treballadors en el comitè d’empresa per part del sindicat CGT) va ser acomiadat després de patir assetjament laboral (un any aproximadament).

  • L’empresa INACSA li va restringir els seus drets sindicals prohibint-li l’entrada al recinte per poder exercir els seus drets com a representant dels treballadors.
  • En una reunió del comitè d’empresa el gerent va fer comentaris despectius cap al company M. Espejo. (Convidant-lo a marxar de l’empresa).
  • Per aquesta, i per moltes més actuacions per part de l’empresa, queda demostrat l’assetjament laboral al nostre company.

Contra l’assetjament laboral i els acomiadaments injustos tolerància zero!

CGT Maresme
maresme.cgt@gmail.com
C/ Unió, 38 baixos
Mataró, BA 08302
Mutu: 93 790 82 61

Ian 232017
 

TELEMARQUETING:ENS MOVEM PER UN CONVENI JUST I DIGNE

26 DE GENER: MOBILITZACIÓ A BARCELONA

El dijous 26 de Gener, les treballadores del sector del telemàrketing tenim una nova oportunitat per fer-nos visibles i lluitar per millorar les nostres condicions de treball.

No és un dia per fer-li el joc a les nostres empreses anant a treballar ni tampoc és un dia per quedar-se a casa descansant. Toca sortir al carrer i fer-nos sentir.

Ens sobren motius per fer-ho:

  • Tenim el sou congelat des del gener de l’any 2014
  • La patronal no proposa cap revisió salarial
  • Podem ser acomiadats a baix cost per “disminució del volum de la campanya” (article 17)
  • Podem ser acomiadats a baix cost per “canvi d’empresa” (article 18)
  • Es manté la contractació precària per ETT, eventual o per obra i servei
  • Es mantenen les jornades parcials com les més habituals.
  • Seguim perdent dies festius quan coincideixen amb les nostres lliurances. ()

CONCENTRACIONS DAVANT D’EMPRESES

9h sortida Plaça Antonio López (Via Laietana – oficina Correus)

10h recorregut a peu pel Poble Nou passant per Arvato Qualytel (Pallars 108), Teleperformance Espanya (Sancho Àvila 60), Emergia Call Center (Sancho Àvila 60), Knecta Bto (Llacuna 56).

12.30h Conecta SL (Entença 332)

CONCENTRACIÓ DAVANT LA PATRONAL

13h Patronal Telemarqueting c/Entença 218.

EL 26 DE GENER A LA VAGA PER UN CONVENI DIGNE!

Tuhinga katoa: CGT Catalunya

 

Sector Federal de Telemarqueting de la CGT
https://www.cgt-telemarketing.es/
https://www.facebook.com/cgttelemarketing/
https://twitter.com/cgttelem

Ian 022017
 

whakangungu CGT: Te utu mo te wa potoHuihuinga o nga hononga me nga kaitono o te CGT o Catalonia

i whakaakona e te kaiwhakawa TSJC Carlos Hugo Preciado me te taitara: “Ko te whakauru mo te wa poto me nga kirimana mo te wa poto i muri i nga whakataunga a te kooti a te EU”

Ko te rerenga o 14/09/2016 o te Kooti Hupirimi Ture o te EU (SSTJUE) ka whakatau i nga here nui mo te herenga o nga kirimana whai mana me nga kirimana mo te wa poto i roto i nga whakahaere a te iwi. Kia mohio ai koe ki nga ahuatanga taketake o te ahuatanga ture hou me ona huarahi mo ta tatou mahi uniana hokohoko, kua whakaritea e te CGT o Catalonia nga mea e whai ake nei

Ka tu te waahi whakangungu i te Paraire 13 Hanuere, o 10 he 14 h i roto i te ruma huihuinga o Fort Pienc Civic Center (Fort Pienc Square, 4-5, Barcelona) (hono ki te mapi)

Ko tenei take e pa ana ki nga whakahaere a te iwi i runga i tetahi huarahi motuhake, i te wahanga o te hauora me te matauranga. I te mea he iti te kaha o te ruma, Ka tono matou kia rehita koe i mua ma te imeera formacio@cgtcatalunya.cat e tohu ana i to wahanga o te roopu / uniana / uniana me te maha o nga tangata.

Ka taapirihia he panui.

Te hauora me te herekore

Hekeretari mo te Whakangungu
CGT o Catalonia

Tihema 312016
 

Conveni TelemarketingCGT informa d’una transcendent sentència per a tota la negociació col·lectiva que dóna la raó a la demanda interposada en solitari per aquesta organització quant al conveni de Contact Center.

Fa més de dos anys CGT va denunciar la vigència del Conveni del Telemarqueting. Un conveni que havia tingut una vigència de 5 anys i que des del nostre punt condemnava als treballadors de Telemarqueting a la precarietat. Havia arribat el moment de negociar un nou conveni i de canviar les nostres condicions laborals.

Encara que després de la denúncia de CGT es va començar a negociar el nou conveni el Ministeri de Treball no va donar per vàlida nostra denúncia. Va dir el Ministeri de Treball que per començar a negociar el nou conveni havia d’haver-hi acord de la majoria sindicats de la taula, no valent la denúncia de CGT, un sindicat amb la representativitat suficient per a això.

En aquesta sentència del Ple de la Sala de Social del TRIBUNAL SUPREM (Sentencia núm. 1035/2016) ens dóna la raó i es declara la validesa de la denúncia del II Conveni Col·lectiu de Contact Center promoguda per CGT el 28 d’octubre de 2014. A més s’anul·la les Resolucions administratives impugnades, o 5 Whiringa 2014 (Sotsdirecció General de Relacions Laborals) i de 16 de desembre de 2014 (Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, Sotsdirecció General de Recursos) pel que es reconeix el dret de la CGT al fet que el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social registri el seu escrit de denúncia del II Conveni Col·lectiu de Contact Center.

La sentència deixa clar que “limitar la possibilitat de denunciar un conveni col·lectiu negociat conforme al Títol III del ET als qui ho han subscrit resultaria poc compatible amb la seva eficàcia normativa i general (art. 82.3 ET) i fins i tot podria presentar problemes de compatibilitat amb la llibertat sindical (art. 28.1 CE).”

A més abunda recalcat que “El pluralisme sindical queda indirectament soscavat si s’imposa una unitat d’acció per a un acte els efectes del qual no són directament normatius i l’abast dels quals pot venir condicionat pel conveni al fet que es refereix. En suma: solament si els termes legals són inequívocs hauríem de restringir la legitimació per denunciar el conveni als qui posseeixen legitimació plena per negociar. I les previsions normatives, lluny de ser inequívoques en tal direcció més aviat aboquen al resultat contrari.”

CGT es congratula d’aquesta sentència assolida en solitari contra el Ministeri de Treball, la patronal i la resta de sindicats legitimats per negociar aquest conveni, dels quals recorda que cap es va adherir a aquesta demanda. Aquesta sentència solament abunda a millorar els drets dels treballadors ara i en el futur ja que CGT utilitzarà tots els seus drets per defensar-los, malgrat a qui li pesi.

CGT – Sector Federal de Telemarqueting
https://www.cgt-telemarketing.es/
https://www.facebook.com/cgttelemarketing/
https://twitter.com/cgttelem

La sentència:
http://cgt.org.es/sites/default/files/Sentencia-Tribunal-Supremo-Denuncia-Convenio_0.pdf

Oketopa 092016
 

NO TTIP acto CGT VOEl llamado Tratado Transatlántico de Comercio e Inversiones (TTIP en inglés), que pretenden firmar entre la Unión Europea y EEUU, y el Acuerdo Económico y Comercial Global (CETA en inglés), entre la Unión Europea y Canadá, son dosacuerdosque intentan colarnos en secreto y queriendo pasar desapercibidos, pero que transformarían totalmente nuestra realidad como trabajadores y trabajadoras, y como ciudadanos en nuestras sociedades.

Estos dosacuerdospretenden equiparar los marcos jurídicos de ambos lados del Atlántico a las leyes que priorizan el lucro y el robo por parte de las multinacionales y grandes corporaciones económicas, con la colaboración cómplice de estados, gobiernos, intermediarios, empresas y demás parásitos del sistema capitalista.

Estos acuerdos que firmarían entre ellos, pero que en primer lugar nos afectan a nosotros y nosotras, la clase trabajadora, son una arremetida para perfilar el nuevo panorama que pretenden instaurar, pretendiendo argumentar con la gran mentira delcrecimiento económicoy lacompetitividad”. Además de todos los ámbitos que afectan estos tratados, como el ecológico, el sanitario, el agrario, el jurídico, el político, Te maatauranga, etc, pone su mira obviamente en el sistema productivo, en el mundo laboral. Si el camino a seguir es el modelo laboral yanqui, la tenemos clara.

Ataque a los derechos laborales

En lo que se refiere a los derechos laborales y sindicales, hay que tener en cuenta que una armonización podría resultar en la igualación a la baja. En Estados Unidos los derechos laborales y sindicales brillan por su ausencia, mientras que en la Unión Europea por ahora están garantizados, pero no armonizados, al menos formalmente.

EEUU solamente ha firmado dos de los ocho convenios de la Organización Internacional del Trabajo (OIT), los contrarios al trabajo infantil y al trabajo esclavo, pero no los que se refieren a la negociación colectiva o al derecho de organización y asociación. Tampoco ha ratificado el Pacto Internacional de Derechos Económicos (incluidos los laborales, sindicales y de salud), sociales y culturales, adoptado por la Asamblea General de las Naciones Unidas. En EEUU se dan “facilidades para trabajar” (disponibilidad para el empleo o empleabilidad), en lugar de trabajo. Se ha implantado el llamado Workfare, la aceptación de cualquier trabajo bajo presión por parte de los parados (desde una visión neoliberal se responsabiliza a los desempleados de su propia situación, y no al contexto socioeconómico que produce paro, pobreza y desigualdad), que también se denomina paradójicamente right to work (derecho a trabajar). No está establecido el salario mínimo, ni la seguridad y la salud en el centro de trabajo.

Además de todos los ámbitos que afectan estos tratados, nosotros remarcamos el ataque directo que significan a nuestros derechos como trabajadores y trabajadoras, ya bastante golpeados desde hace años, pero contando que aún seguimos luchando y reivindicando un mundo de personas iguales y libres, sin banderas ni fronteras, sin amos ni esclavos.

Acciones contra el TTIP y el CETA

Por todo esto desde la CGT del Vallès Oriental convocamos e informamos sobre las acciones contra el TTIP y el CETA que realizaremos este próximo Rāpare 13 Oketopa i roto Mollet del Vallès, con mesas informativas por la mañana y la tarde, informando sobre el significado y alcance de estos tratados, y cómo afectarían nuestras vidas y la del planeta en su conjunto. Hei taapiri, Te Hatarei 15 Oketopa se ha convocado una jornada internacional de lucha contra el TTIP en toda Europa, a la que nos sumamos con el pase de un vídeo documental explicativo y la charla debate posterior, i roto La Marineta, Hatarei 15 de octubre a las 18h.

Desde la CGT Vallès Oriental denunciamos y le decimos NO a estos acuerdos capitalistas cuyo único objetivo es desarticular totalmente a la clase trabajadora para imponer un mercado laboral de esclavos a precio de saldo y sin ningún tipo de derechos.

NO al TTIP, CETA y demás tratados de libre comercio!!

 

CGT Valles Oriental
c / Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
Mutu: 93 593 1545 / 625 373332
īmera: cgt.mollet.vo@gmail.com
Paetukutuku / Facebook / Twitter

 

Sep 252016
 

Una sentència del TJUE qüestiona la diferent indemnització entre els contractes temporals i els indefinits. Els juristes consideren que la resolució obligarà a fer canvis en l’Estatut dels Treballadors.

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que qüestiona el tracte que es dóna en el mercat laboral espanyol als contractes temporals davant els indefinits en cas d’extinció ha provocat una reacció d’interpretacions d’agents socials, administracions i advocacia. La sentència del tribunal europeu de Luxemburg que obliga a indemnitzar una treballadora interina capgirarà bona part de la legislació laboral espanyola. No estan clars els terminis perquè aquesta legislació s’adapti a aquesta sentència però, de moment i mentre això no passi, els arguments utilitzats pel tribunal europeu permetran als demandants tenir més força jurídica per convèncer els jutges.

La sentència dinamita tota la forma de contractació que s’ha estat fent a Espanya per totes les administracions, tant la local, l’autonòmica i l’estatal, en matèria de contractació de personal al servei de l’administració. El que requereix és un canvi normatiu a gran escala, no només de l’Estatut dels Treballadors, que per suposat s’ha de modificar per fer-se ressò d’aquesta sentència, sinó que també s’haurien de modificar les normes autonòmiques.

És una sentència molt rellevant, que marcarà un abans i un després, i que diu que un treballador interí ha de ser indemnitzat igual que ho seria un treballador fix quan acaba el seu contracte.

0 dies per any treballat és la indemnització que rep un empleat interí un cop conclou la relació laboral.

12 dies per any treballat rep com a indemnització un empleat temporal un cop finalitzada la relació laboral.

La legislació espanyola recull diverses indemnitzacions un cop conclou la relació laboral: 12 dies per any treballat en els contractes laborals, 20 dies per any en els indefinits amb acomiadament procedent i 33 dies en els indefinits amb acomiadament improcedent. Els interins, per la seva banda, tenen un contracte temporal que no els dóna dret a cap indemnització un cop conclou la relació laboral. També existeixen contractes de formació, sense cap mena d’indemnització un cop caduquen.

>> Tuhinga katoa i CGT Catalunya