Mei 072025
 

L’avaluació de riscos laborals i psicosocials de tots els llocs (tipologies) de treball existents a cada centre de treball és un document que ja hauria d’existir legalment. També hauria de ser actualitzat.

La realitat és que a la immensa majoria de mestres i professors no se’ns ha proporcionat mai, ni facilitat l’accés com a treballadors i treballadores. Fins i tot en desconeixem l’existència.

Per altra banda cada vegada és més palesa la crua realitat de vulnerabilitat i desgast psicològic que comporta la feina docent, que hom plany en el dia a dia a viva veu, però la Generalitat i l’Estat en fan oïdes sordes i ens tenen abandonades. Un recull, a tall de mostra de la realitat: «Disrupció i manca de valors ètics a les aules (conseqüent de la manca de recursos per afrontar la realitat) que afecten tant a la salut mental del professorat [tanmateix també a la de la majoria de l’alumnat] com, en no poder avançar en els coneixements amb unes mínimes garanties, al dret de molts joves a una educació de qualitat per preparar-los pel propi futur personal. Les «aclamades» Normatives d’Organització i de Funcionament dels Centres (NOFC) són totalment apomades i incompetents per atendre aquesta situació de vulnerabilitat psicosocial del professorat, que va en augment. Fiscalització intrusiva de l’activitat dels i les docents com a caps de turc per part de progenitors que han negligit de les seves responsabilitats amb els seus fills. Desmesurada càrrega burocràtica afegida a la tasca docent de cada treballador i treballadora, els darrers anys».

ES TRACTA DE POSAR-HO BEN FORT SOBRE LA TAULA AMB L’OBJECTIU QUE ES REALITZIN AVALUACIONS DE RISCOS PSICOSOCIALS REALS DE LES NOSTRES FEINES, I EN CONSEQÜÈNCIA ELS I LES MESTRES I PROFESSORES PUGUEM DESENVOLUPAR EL TREBALL QUE TANT ENS ESTIMEM, GAUDINT-LO, SENSE HAVER DE SUCUMBIR EN L’INTENT.

Indirectament la iniciativa hauria de cloure en: baixada de ràtios, fiscalització de les famílies de nanos disruptius per negligència en les seves responsabilitats com a progenitors, augment de recursos per acompanyar i atendre aquests nanos, protecció de la figura del mestre i professor com aautoritat públicaa respectar, millor convivència a les aules i, per tant, poder fer allò que en el nostre imaginari considerem «classes» en benefici del coneixement dels nanos i la nostra salut i dignitat laboral….

EN LES CONDICIONS LABORALS ACTUALS EL NOSTRE SECTOR LABORAL PATEIX UN GRAN I EXCESSIU VOLUM DE BAIXES LABORALS PER ANSIETAT I DEPRESSIÓ. AQUESTES SÓN CONSIDERADES COM A MALALTIES COMUNES I NO PAS COM A MALALTIES PROFESSIONALS CONSEQÜENTS DELS RISCOS I DIFICULTATS DERIVATS DE LA FEINA. AIXÒ TÉ GREUS CONSEQÜÈNCIES EN CAS QUE TINGUEM LA DESGRÀCIA QUE TOT PLEGAT DERIVI EN INCAPACITATS LABORALS. PER ALTRA BANDA AQUESTA CONSIDERACIÓ FA QUE ELS FACTORS QUE GENEREN AQUESTES SITUACIONS NO SIGUIN PRESOS EN COMPTE SERIOSAMENT EN LES AVALUACIONS DE RISCOS LABORALS I PSICOSOCIALS DE LES TASQUES DOCENTS.

PER TANT HEM D’ACONSEGUIR ALHORA QUE LES MALALTIES PSICOLÒGIQUES DERIVADES DE LA NOSTRA FEINA SIGUIN CONSIDERADES COM A MALALTIES PROFESSIONALS. I QUE PER AQUEST MOTIU L’ADMINISTRACIÓ HA DE PRENDRE LES CORRESPONENTS MESURES PER PREVENIR ABSOLUTAMENT TOTS ELS RISCOS LABORALS I PSICOSOCIALS QUE AFECTEN A LA NOSTRA SALUT EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA NOSTRA FEINA.

PROPOSTA DE PROCEDIMENT A SEGUIR:

Podem convocar una assemblea de treballadors i treballadores de centre de treball per explicar-ho, recollint signatures en un únic document i presentant-lo al Registre d’Entrada. Tanmateix és millor opció i més efectiva registrar una suma d’escrits individuals, encara que el contingut sigui el mateix (o semblant).

També ho podem fer individualment.

La realitat del Decret de Plantilles i Direccions és la por generalitzada a donar la cara per part de la majoria de docents, per tant també ho podria fer una o poques persones, i davant una possible negativa, emprar la resposta rebuda per denunciar a la Inspecció del Treball [aquesta sí, confidencial].

*Forma part de l’estratègia multiplicar aquestes sol·licituds el màxim possible, tant el número de persones per centre, com els centres, com l’extensió territorial dels mateixos. Hem de ser les formigues que hem de matar l’elefant, juntament amb la Inspecció del Treball, ja que a les Juntes de Personal i a la Mesa sectorial d’Educació la Generalitat actua com un Goliath dèspota.

he) Demanar per escrit al Director del centre de treball: [Poder consultar i una còpia de l’avaluació vigent de Riscos (laborals) i psicosocials de tots els llocs de feina del nostre centre de treball (o en el seu defecte del nostre lloc de treball). Ell ja es bellugarà a demanar-la al corresponent responsable de salut laboral dels SSTT. En cas que no existeixi o no sigui actualitzada, caldrà que es realitzi. [*Model adjunt 1]

Donar un termini explícit de marge de temps per rebre una resposta. Si passa aquest període de temps i no hi ha cap resposta, o no és afirmativa, realitzar una denúncia a Inspecció del treball.

b) En cas que en el període de temps establert no ens hagin lliurat la corresponent còpia vigent de l’Avaluació de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del nostre centre de treball, o que sigui obsoleta, realitzar la corresponent denúncia a la Inspecció del Treball (he muna). [*Model adjunt 2].

c) En cas que trobeu incompleta i insuficient la relació de riscos laborals i els protocols de prevenció podeu:

  • Fer una denúncia individual a Inspecció del Treball, amb determinació de les vulnerabilitats i propostes de prevenció dels riscos detectats.

  • Reunir-vos amb els companys i companyes implicats (sempre serà més enriquida la anàlisi i proposta de millora) i fer denúncia individual (cadascú de vosaltres) a Inspecció del Treball, amb determinació de les vulnerabilitats i propostes de prevenció dels riscos detectats.

  • Paral·lelament, si sou afiliades a sindicats (en cas que siguin assemblearis), participar en les seves assemblees per impulsar-ho. En cas contrari, contactar amb els «vostres delegats i delegades» perquè ho gestionin. Per aquest canal s’arribarà als comitès de Salut de la Junta de Personal dels SSTT i a la Mesa Sectorial de «Negociació».

 

*[Model adjunt 1] Model escrit genèric de sol·licitud al Director (cap de personal de la nostra escola) de la documentació de l’avaluació de riscos laborals i psicosocials de tots els llocs de treball (o en el seu defecte del nostre lloc de treball) al nostre centre de treball.

i roto i / Na ………………… , amb DNI ………….. i treballador/a del centre ………………………………

EXPOSA:

Vull consultar l’avaluació vigent de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del nostre centre de treball.

SOL·LICITA

Una còpia de l’avaluació vigent de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del nostre centre de treball, de tots els llocs de treball (o en el seu defecte del nostre lloc de treball).

Tenint en compte que l’esmentada documentació ja és realitzada i a disposició dels centres educatius, sol·licito una còpia de la mateixa en el termini de 15 dies.

INSTÀNCIA estratègia riscos psicosocials 1

 

* [Model adjunt 2] Model escrit genèric de denúncia a la Inspecció del Treball per [no lliurament, absència, INFORMACIÓ OBSOLETA… ] de la documentació de l’avaluació de riscos laborals i psicosocials de tots els llocs de treball (o en el seu defecte del nostre lloc de treball) al nostre centre de treball.

[Enllaç al formulari de la Inspecció del Treball]

https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/20558-Denuncia-per-irregularitats-laborals?category=&moda=1

i roto i / Na ………………… , amb DNI ………….. i treballador/a del centre ………………………………

EXPOSA:

Que el dia xxxxxxx vaig sol·licitar a la Direcció del meu centre de treball [………….] una còpia de l’avaluació vigent de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del centre de treball. ahau [no m’ha estat lliurada / és obsoleta / és incompleta i amb greus deficiències en l’avaluació i la prevenció]. *ADJUNTEU CÒPIA DEL DOCUMENT PRESENTAT A LA DIRECCIÓ DE L’ESCOLA/INSTITUT.

SOL·LICITA:

Que la vostra institució sol·liciti la corresponent documentació al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, perquè em sigui facilitada una còpia.

Que la vostra institució sol·liciti la realització de la corresponent avaluació VIGENT de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del centre de treball al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i em sigui facilitada una còpia.

Que la vostra institució sol·liciti la realització d’una nova avaluació de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del centre de treball a l’INSTITUT / KURA (……..) depenent del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Que aquesta nova avaluació de Riscos Laborals ahau Psicosocials dels llocs de feina del centre de treball a l’INSTITUT / KURA (……..) incorpori la anàlisi, avaluació i mesures de prevenció els següents riscos laborals a tenir presents:

  • (…)

  • (…)

Fepuari 102024
 

He maha nga wa ka takahia e nga kamupene nga ture mahi me nga ture me te kore e whiua.

I roto i nga kamupene kaore i te whakarite nga kaimahi, ka kitea e tatou i roto i te tino kore korero me te tuku, i runga i te hiahia a te rangatira rangatira. Na kei te noho puku tatou i te wehi, tino wehi…

Te wahi e whakatau ai tatou ki te whakarite i a tatou ano me o hoa mahi, Ko te mahanahana me te kotahitanga o tetahi e homai te haumarutanga ki te whakatika i o tatou tika me o tatou mana, ahakoa nga uauatanga me te mataku ki nga utu.

E kore matou e tinihangatia, i hangaia te punaha torangapu me te ture kia uaua ai taatau ki te whakarite me te mahi motuhake (mahi tika) me te pai ki te "whakawhitiwhitinga" i nga taumata teitei e nga "uniana" i whakararatahia e te mana., ka utua ki te whakatairanga tonu me nga putea tika me nga painga kore. Ka kuhu ano i nga rakau ki roto i nga wira o te mahi uniana tauhokohoko i te wa e pai ana ki te whakawakanga nahanaha mo tetahi kereme (ka taea te whakatau ma te ahua o nga momo patu, he pooti ranei huri noa i te kamupene: kaore e taea e tetahi kamupene te whakahaere mo etahi ra, a he mano a matou rautaki kia pai ake ai te whakapouri, roa i te wa e whakaiti ana i te paanga ki o tatou pukoro).

Ma te mohio, ka piki ake enei mea katoa i te wa e korero ana te kamupene e hiahia ana ia ki te kati, ki te whakaiti ranei i nga mahi. HE mea nui kia keri i te huarahi pai i mua i to matewai.

Ko te Huihuinga Kaimahi te Roopu Kaimahi i roto i nga tini kamupene me nga whainga ki te wawao i o tatou hiahia noa ki nga kaituku mahi, tohatoha matauranga, rauemi, rautaki, mahi tahi, te awhina tahi me te whakakotahi i nga ope ina tika.

I te nuinga o nga wa ka whakaaro nga kaitukumahi kaore i whiua i roto i o raatau mahi kino me o raatau mahi kino ka kore e aro ki o raatau ture.:

Lavabos poauau, te kore o te rūma kai me te rūma kakahu, he kino nga miihini, hau kino, te kore o nga taputapu tiaki whaiaro, te kore e tutuki ki nga wehenga me nga hararei, herenga ki te neke atu i te ra mahi ture (ahakoa kaore he utu), moni pango, te kore e tutuki ki te utu o te wahanga o te mahi i mahia, takahi kirimana, whakatuma, whakaweti… he tino noa ratou ki te taha o nga rangatira e "tupato mai ki a matou" ki te kore nga Paremete me nga Kawanatanga ranei e neke.. Ka titiro noa ratou ki tetahi atu huarahi.

* I enei ahuatanga he taputapu whai hua me te whai hua, ahakoa he puhoi na te korenga o te haumi ki nga kaimahi ki te hora i te whai huatanga: TE HE MATUA [TATAPU] A TE tirotiro mahi.

– He rauemi i roto i te whakatakotoranga tauira hei tohu i nga raraunga whaiaro, te hunga o te kamupene me te whakamaarama i te ahuatanga o te tino kore e tutuki ki tetahi ture mahi, ture ranei.

– Ka taea te taapiri i nga tuhinga me nga whakaahua hei tohu.

– Whakahaere me to tatou tuakiri HE MAPU (ko te Kaitirotiro anake ka mohio ki to tatou tuakiri, tino tiakina).

– Ka taea te tuku ipurangi:

I konei, te hono:

https://treball.gencat.cat/ca/ambits/inspeccio/atencio_ciutadana/denunciar/

– Mena ka hiahiatia etahi atu korero, ka taea e te kaitirotiro te waea mai (WHAKATAHI I NGA RANGI TO TATOU WHAKAPUTANGA).

– Ko te whakataunga o to mahi ka whakahokia mai ki a matou ma te tuhi.

– Ahakoa he marama, mahi ratou, E pouri ana ahau, he kaiwhaiwhai ahau.

* Kei reira ano te TE tirotiro mo nga mahi a te hunga mahi me te hapori … WHAKATAHI e taea ai te tuku amuamu mo te kore ingoamuna (tera pea he ahuatanga i etahi atu kamupene) kia kore rawa te kaitirotiro e mohio (i roto i tenei ahuatanga kaore matou e kiia he roopu korero e hiahia ana, kaore hoki matou e whiwhi urupare mo te whanaketanga me te whanaketanga o te tukanga tirotiro).

I konei, te hono:

https://www.mites.gob.es/itss/web/Atencion_al_Ciudadano/COLABORA_CON_ITSS.html

HE WHAKAMAHI KAUPAPA KAUPAPA KAUPAPA KAUPAPA KI TE WHAKAMAHI, KAUPAPA, KA TATIA TE KAUPAPA I NGA MEA KATOA KI TE WHAKATAI I NGA MAHI I NGA MAHI KAUPAPA KAUPAPA I NGA TAU KI muri., MO TE MOHIO KO KOE ANAKE TE TANGATA MAHI E MOHIO KI TE TUPUNA TINO., ME TE "BOSS", A KO KOE KOE TE KAUPAPA KAUPAPA MO TE WHAKATAUTANGA I TE WHAKATOKANGA O TE TINO TINO..

E kiia ana ko Autonomy and Emancipation: HE ATA KI NGA ngutu.

Apira 202020
 

HEI MAHI KI TE OLA, KI TE MAHI ANEI KI TE MAHI?

Te ra 28 Ko Aperira te Ra o te Ao Te Haumaru me te Hauora kei te Mahi.

Mai i te CGT i hiahia matou ki te whakatapu i tenei tau ki te kii i te tono na te Kawanatanga o te Ture Whakatau 1698/2011, o 18 Tuhinga o mua Noema, i runga i nga whakakaonga e whakaiti ana i te tau iti o whakatā.

Panui atu
Apira 172020
 

I muri i te amuamu i tukuna ki te kaitirotiro mahi na te tari uniana CGT o Instituto Grifols na te koretake ki te whakatutuki i nga tikanga aukati ki te COVID 19, inanahi i whakamohio mai te kaitirotiro mahi, rā 16 Tuhinga o mua, te whakataunga me nga whakaritenga e pa ana ki te kamupene.

Panui atu
Apira 052020
 

Ko te Wahanga CGT Trade Union o te Grifols de Parets del Vallés Institute Kua whakahengia e matou te kamupene ki te aroaro o te Tari Tirotiro mo te whakatakoto kei raru te hauora o nga kaimahi.

Kaore matou e whakapono kei te mahi tika a Grifols ki nga mahi e mahia ana e koe mai i te timatanga o enei mahi te take i ahu mai i te mate urutaiao coronavirus.

Panui atu
MK 292020
 

Ko te mate uruta Covid-19 i to taatau whenua kua uru ki te tango etahi tikanga e raru ai nga kaimahi me kaimahi, tiimata me nga ahuatanga morearea mo koe ake hauora me te mea nui mo te hauora hapori o nga taangata katoa e tika ana kia tutuki nga painga mo nga kaimahi nga mahi me te korenga o nga aarai aarai kaipakihi.

Panui atu
MK 282020
 

Na roto i tenei aratohu ka whakaatuhia e maatau etahi whakamarama mo nga ruarua noa e tae mai ana ki a maatau mai i nga pokapu Tuhinga o mua. Ko nga Ratonga Aukati o nga kamupene maha kaore Te mahi i nga mahi kaainga, na e tika ana ko nga kaimahi nei ka takoha atu ki te haere ki o raatau waahi mahi he rawaka nga korero hei karo i te pangia o era atu ona hoa.

Ka tohaina hoki e maatau nga korero e pa ana ki te waea korero, me te PPE (Taputapu Whakahautanga Takitahi), Tuhinga o mua te hopuhopu, te quarantine ranei. Ka tono matou ki a koe kia tohaina tenei mea iti arataki me o hoa mohio me o taangata, kia pai ai te whakamahi ka taea.


Puna: CGT

Nov 122019
 

“El derecho fundamental a la SALUD de las personas asalariadas, viene siendo lesionado intencionadamente por parte de la Empresa y ahora, el Tribunal Constitucional, reafirma que la “libertad de empresa y la productividad” son valores superiores a la vida y la salud de las personas trabajadoras”

La Sentencia del Constitucional, además de avalar el despido objetivo cuando la persona trabajadora se ausenta del trabajo por deterioro de su salud y esté justificada dicha ausencia por los servicios médicos, muestra su clara apuesta ideológica y política por una clase determinada, el empresariado y su tasa de ganancia.

Panui atu
Apira 202017
 

¿De qué salud laboral hablamos en estos tiempos laborales y sociales, precarios y de basura?

El modelo de relaciones laborales del estado español, está enfermo de neoliberalismo y ausente de derechos fundamentales. Desde el gran pacto social del 77 (Pactos de la Moncloa), hemos asistido a la voladura de unas relaciones laborales e industriales, basadas en un equilibrio entre el capital y el trabajo, hasta situar el modelo social (toda relación salarial es una relación social), como un modelo precario, inseguro y de imposible proyecto de futuro para una vida digna de la mayoría social, las personas asalariadas. Haere tonu ki te panui »

Apira 102017
 

¿Qué es la salud laboral? ¿Se dan demasiadas bajas o son muy pocas? ¿Quién debe cuidar de nuestra salud en el trabajo? ¿Son las trabajadoras los únicos responsables de evitar los accidentes? ¿Es el estrés una enfermedad? Para que no te enfermen, queremos hablar y debatir de todo esto y mucho más en Rojo y Negro TV. I te Turei 11 I 21:00 haora, en directo en Canal 33 y en La Mosca TV. Ka tatari matou ki a koe.

Pouaka Whero me te Pango

Hekeretari mo te Whakawhitiwhiti korero
CGT Confeder

Fepuari 142017
 

@semgencat aprova que 061 s’atengui per treballadores de telemarketing amb sous ridículs, contractes precaris i fraudulents ni dret a #VAGA https://t.co/2nyWOskism

LA REALITAT DEL 061, O LA VULNERACIÓ DELS DRETS DE LES TREBALLADORES ANAR AL LAVABO, UNA ODISEA

El Departament de Salut de la Generalitat ha posat en marxa una campanya per tal de descongestionar les urgències dels hospitals mitjançant la recomanació a la població de l’ús de l’assistència telefònica del 061. Un cop més, des de l’administració, no es preocupen de com es realitza la gestió dels serveis públics des de les empreses privades, ni si es garanteixen els drets de les treballadores que realitzen aquesta feina.

Les trucades telefòniques al 061 son ateses per treballadores de Contact Center que les deriva a personal sanitari seguint els protocols establerts. Aquesta treballadores sotmeses a una altíssima responsabilitat amb uns drets mínims i salaris precaris.

Gairebé la totalitat de la plantilla del 061 s’ha vist afectada per una modificació substancial de les condicions de treball que en la majoria dels casos no els deixa conciliar la vida laboral amb la familiar.

Aproximadament un 20% dels seus treballadors tenen contractes en frau de llei, sense dret a vacances, sense respectar el conveni col·lectiu de dos caps de setmana lliures al mes i sense saber si continuaran treballant el mes següent. L’11% de la seva plantilla no tenen reconeguda la seva categoria professional.

El SEM (Sistema d’emergències Mèdiques) permet que no es respecti un dret humà fonamental, com el fet d’anar al lavabo. El treballador ha de demanar permís alçant un braç i en funció del volum de trucades se li permet d’anar-hi o no.

Tot això és perquè el SEM és una empresa pública, amb forma de societat anònima i que es regeix per la Llei de Societats Anònimes. Per això subcontracte a Ferrovial Servicios S.A. per gestionar aquest servei, una empresa, que també es regeix per aquesta llei i que a més, cotitza a l’Ibex35 i per aquest motiu els seus inversors n’esperen beneficis a finals d’any.

També des de la Conselleria de Treball se’ls denega el dret constitucional a la vaga, demanant, quan es convoquen vagues, uns serveis mínims del 100% O te tauira, a pesar de tractar-se d’una empresa privada i de tenir una precarietat laboral lamentable.

Aquests beneficis empresarials són a costa dels drets de les treballadores que atenen aquestes trucades i dels usuaris que continuaran tenint plantes tancades als hospitals sense disposar d’un servei d’urgències de qualitat. Malgrat tot això les treballadores d’aquets serveis conscients de la feina que fan, tractaran les consultes amb amabilitat, diligència i rapidesa perquè malgrat tot, són professionals i atenen a persones.

Link de la campanya de la Generalitat:
http://www.ccma.cat/324/salut-engega-una-campanya-per-descongestionar-les-urgencies-amb-el-061/noticia/2771346/

 

Tihema 132016
 

Hui o nga kaikawe aukati 16 o Tihema 2016 i Barcelona me te whakaaturanga o te paetukutuku hou o te Occupational Health o CGT Catalonia

Paraire 16 I te Hakihea, ka hui a CGT Catalunya he hui hou mo nga kaikawe aukati CGT Catalunya, o 10 he 14h. i te waahi o Can Batlló (c/Ture Ture 19, kokonga Mossèn Amadeu Oller), hunga tapu, Barcelona.

Ka rua nga wahanga o te waea:

- Whakaaturanga o te paetukutuku hou o te Occupational Health o CGT Catalonia, i reira ka whakamaramatia nga korero whai kiko (tauira tuhi, nga kaiarahi, hononga,…)

- A muri ake nei ka wehewehea tatou ki roto i nga Roopu Mahi ki te tiri i nga hiahia me nga raruraru mai i nga waahi mahi rereke. I tenei wa ko nga Roopu Mahi kua rite ko nga Whakahaere Katoa, hauhau, Te whakarewa, Nga Moreatanga Hinengaro me te Mahi tahi, engari kei te tuwhera matou ki nga tono mai i nga Kaituku kia hanga etahi atu roopu mahi.

Ka rite ki nga Hui e rua o mua ake nei, e mohio ana matou he waahi whai hua mo te tautohetohe me te whakaaro huritao ki te whakakotahi i te pakanga i roto i te waahi o te aukati i nga tupono mahi..

Kaore e tika kia rehita i mua.

I roto i tenei rohe, mahara tatou i hanga e te Occupational Health Secretariat he roopu Telegram o CGT Catalunya kaitaunaki aukati ki te kaupapa o te tiritiri feaa., nga rauemi whakamere me nga korero mo te hauora mahi, he nui ake i tenei wa 300 ko nga kaikawe e whai waahi ana, he waahi hihiri tenei e whakatau ai nga feaa ma te tono tautoko tahi, te whakakotahi i nga wheako o ia kamupene me te whakahaere i te ruruku.

Mena he kaikawe aukati, he hunga whai paanga ranei kaore i roto i te roopu me te hiahia ki te whakauru, me whakapā atu ki te Hekeretari o te Hauora Reipa.

Ka tatari atu maau!

Ko matou te Whatunga me te Tautoko tahi i roto i te mara o te Hauora Mahi!

Ranei o ratou painga, to tatou Hauora ranei!

Hekeretari o te Hauora Mahi
Hekeretari Pumau – Komiti Confederal
Te Wakaminenga o Reipa (CGT) o Catalonia
whakapā: salutlaboral@cgtcatalunya.cat

Nov 172016
 

Per fi s’ha reconegut el que era sobradament conegut pels afectats, i que tantes vegades havia estat amagat per les Mútues patronals. L’administració permetia que mútues i empreses la consideressin ’malaltia comú’ per estalviar prestacions.

Una sentència del darrer 11 de març del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) reconeix que la feina continuada a l’ordinador causa l’anomenada Síndrome del Túnel Carpià, i malalties semblants per comprensió del nervi mitjà del canell. Aquesta resolució judicial obre la porta al reconeixement de l’origen laboral de les múltiples categories professionals que porten a terme feines d’introducció de dades a l’ordinador, com informàtics, bibliotecaris o administratius, seguint el camí del Tribunal Suprem que ho ha reconegut recentment per les netejadores o les perruqueres.

La sentència del TSJC del passat 11 Tuhinga o mua, número 6839/2015, analitza el cas d’una treballadora amb la categoria professional de bibliotecària, i que dedicava més del 60% de la seva jornada laboral a feines d’introducció de dades a l’ordinador, determinant que portava a terme la seva feina “apoyando ambos antebrazos sobre la mesa de trabajo ejerciendo presión sobre los codos”. Aquesta tasca repetitiva amb el ratolí de l’ordinador, segons la resolució judicial, va ser la causant d’una Síndrome del Túnel Carpià, que ocorre quan el nervi medià, que abasta des de l’avantbraç fins a la mà, es pressiona o s’atrapa a nivell del canell.

(…)

Article de l’Àlex Tisminetzky, Secretari de Salut Laboral de CGT Catalunya

>> Tuhinga katoa i CGT Catalunya