Jul 182024
 

Les normatives legals de referència que regulen les condicions de treball en períodes atmosfèrics rigorosos i extrems [entre els quals es troben les altes temperatures] són les següents:

Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals (PRL):

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1995-24292

Reial Decret 486/1997 + Reial Decret 2177/2004 (que el complementa):

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1997-8669

https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2004-19311

Reial Decret 4/2023:

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2023-11187

 

CONSULTA DE MANERA AUTÒNOMA ELS TEUS DRETS I FES-LOS COMPLIR!

NORMATIVA LEGAL calor (versió en format .pdf per imprimir)

MK 182024
 

La mobilitat en els desplaçaments de casa a la feina i de la feina a casa en vehicle particular genera grans embussos de trànsit i és un dels grans factors que contribueixen a la contaminació ambiental i el canvi climàtic.

Pensem que la reducció de gran part d’aquests inputs contaminants és necessària, imprescindible pel futur de la vida al planeta. I en el nostre sector és possible.

Amb l’objectiu de reduir la contaminació, l’empremta de carboni, les emissions contaminants en els trajectes laborals de casa a la feina, aconseguir un planeta solidari, sostenible i complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, proposem:

La racionalització de la distribució dels i les treballadores de la Generalitat de Catalunya a l’educació pública infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat prenent com a criteri estructural la proximitat entre la localitat de residència i la de treball.

És ben comú que una mestra d’educació primària resident a Barcelona es desplaci a Canovelles cada dia a treballar, i viceversa. I així per tots els estudis amunt esmentats. La Plantilla docent de la Generalitat ascendeix a més de 80.000 persones. L’impacte de la seva mobilitat diària no és pas residual.

L’acostament de distàncies entre les localitats de residència i treball també millora la conciliació de la vida laboral i familiar, els espais de cures, fa guanyar temps, qualitat de vida, benestar i salut entre els i les treballadores.

Plantegem aquests col·lectius de treballadores principalment perquè són els més abundants i generalitzats (inclòs les especialitats de l’educació secundària) i més fàcilment intercanviables de manera recíproca amb criteris de mobilitat.

Tanmateix considerem que aquest hauria de ser un criteri estructural de totes les Administracions Públiques en l’adjudicació de places i concurs de trasllats.

Que aquesta mateixa hauria de ser la línia d’actuació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en estudis més especialitzats, en tant sigui possible.

PROPOSEM:

Que siguin convocats concursos de trasllats oferint de manera pedagògica, troncal i prioritària la possibilitat pràctica d’acostament del lloc de treball al de residència.

L’assignació de places resultats de concurs públic utilitzant com a prioritari el criteri de proximitat entre la localitat de residència i a de treball.

MK 292020
 

Ko te mate uruta Covid-19 i to taatau whenua kua uru ki te tango etahi tikanga e raru ai nga kaimahi me kaimahi, tiimata me nga ahuatanga morearea mo koe ake hauora me te mea nui mo te hauora hapori o nga taangata katoa e tika ana kia tutuki nga painga mo nga kaimahi nga mahi me te korenga o nga aarai aarai kaipakihi.

Panui atu
MK 282020
 

Na roto i tenei aratohu ka whakaatuhia e maatau etahi whakamarama mo nga ruarua noa e tae mai ana ki a maatau mai i nga pokapu Tuhinga o mua. Ko nga Ratonga Aukati o nga kamupene maha kaore Te mahi i nga mahi kaainga, na e tika ana ko nga kaimahi nei ka takoha atu ki te haere ki o raatau waahi mahi he rawaka nga korero hei karo i te pangia o era atu ona hoa.

Ka tohaina hoki e maatau nga korero e pa ana ki te waea korero, me te PPE (Taputapu Whakahautanga Takitahi), Tuhinga o mua te hopuhopu, te quarantine ranei. Ka tono matou ki a koe kia tohaina tenei mea iti arataki me o hoa mohio me o taangata, kia pai ai te whakamahi ka taea.


Puna: CGT

Apira 102017
 

¿Qué es la salud laboral? ¿Se dan demasiadas bajas o son muy pocas? ¿Quién debe cuidar de nuestra salud en el trabajo? ¿Son las trabajadoras los únicos responsables de evitar los accidentes? ¿Es el estrés una enfermedad? Para que no te enfermen, queremos hablar y debatir de todo esto y mucho más en Rojo y Negro TV. I te Turei 11 I 21:00 haora, en directo en Canal 33 y en La Mosca TV. Ka tatari matou ki a koe.

Pouaka Whero me te Pango

Hekeretari mo te Whakawhitiwhiti korero
CGT Confeder

Tihema 132016
 

Hui o nga kaikawe aukati 16 o Tihema 2016 i Barcelona me te whakaaturanga o te paetukutuku hou o te Occupational Health o CGT Catalonia

Paraire 16 I te Hakihea, ka hui a CGT Catalunya he hui hou mo nga kaikawe aukati CGT Catalunya, o 10 he 14h. i te waahi o Can Batlló (c/Ture Ture 19, kokonga Mossèn Amadeu Oller), hunga tapu, Barcelona.

Ka rua nga wahanga o te waea:

- Whakaaturanga o te paetukutuku hou o te Occupational Health o CGT Catalonia, i reira ka whakamaramatia nga korero whai kiko (tauira tuhi, nga kaiarahi, hononga,…)

- A muri ake nei ka wehewehea tatou ki roto i nga Roopu Mahi ki te tiri i nga hiahia me nga raruraru mai i nga waahi mahi rereke. I tenei wa ko nga Roopu Mahi kua rite ko nga Whakahaere Katoa, hauhau, Te whakarewa, Nga Moreatanga Hinengaro me te Mahi tahi, engari kei te tuwhera matou ki nga tono mai i nga Kaituku kia hanga etahi atu roopu mahi.

Ka rite ki nga Hui e rua o mua ake nei, e mohio ana matou he waahi whai hua mo te tautohetohe me te whakaaro huritao ki te whakakotahi i te pakanga i roto i te waahi o te aukati i nga tupono mahi..

Kaore e tika kia rehita i mua.

I roto i tenei rohe, mahara tatou i hanga e te Occupational Health Secretariat he roopu Telegram o CGT Catalunya kaitaunaki aukati ki te kaupapa o te tiritiri feaa., nga rauemi whakamere me nga korero mo te hauora mahi, he nui ake i tenei wa 300 ko nga kaikawe e whai waahi ana, he waahi hihiri tenei e whakatau ai nga feaa ma te tono tautoko tahi, te whakakotahi i nga wheako o ia kamupene me te whakahaere i te ruruku.

Mena he kaikawe aukati, he hunga whai paanga ranei kaore i roto i te roopu me te hiahia ki te whakauru, me whakapā atu ki te Hekeretari o te Hauora Reipa.

Ka tatari atu maau!

Ko matou te Whatunga me te Tautoko tahi i roto i te mara o te Hauora Mahi!

Ranei o ratou painga, to tatou Hauora ranei!

Hekeretari o te Hauora Mahi
Hekeretari Pumau – Komiti Confederal
Te Wakaminenga o Reipa (CGT) o Catalonia
whakapā: salutlaboral@cgtcatalunya.cat

Nov 172016
 

Per fi s’ha reconegut el que era sobradament conegut pels afectats, i que tantes vegades havia estat amagat per les Mútues patronals. L’administració permetia que mútues i empreses la consideressin ’malaltia comú’ per estalviar prestacions.

Una sentència del darrer 11 de març del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) reconeix que la feina continuada a l’ordinador causa l’anomenada Síndrome del Túnel Carpià, i malalties semblants per comprensió del nervi mitjà del canell. Aquesta resolució judicial obre la porta al reconeixement de l’origen laboral de les múltiples categories professionals que porten a terme feines d’introducció de dades a l’ordinador, com informàtics, bibliotecaris o administratius, seguint el camí del Tribunal Suprem que ho ha reconegut recentment per les netejadores o les perruqueres.

La sentència del TSJC del passat 11 Tuhinga o mua, número 6839/2015, analitza el cas d’una treballadora amb la categoria professional de bibliotecària, i que dedicava més del 60% de la seva jornada laboral a feines d’introducció de dades a l’ordinador, determinant que portava a terme la seva feina “apoyando ambos antebrazos sobre la mesa de trabajo ejerciendo presión sobre los codos”. Aquesta tasca repetitiva amb el ratolí de l’ordinador, segons la resolució judicial, va ser la causant d’una Síndrome del Túnel Carpià, que ocorre quan el nervi medià, que abasta des de l’avantbraç fins a la mà, es pressiona o s’atrapa a nivell del canell.

(…)

Article de l’Àlex Tisminetzky, Secretari de Salut Laboral de CGT Catalunya

>> Tuhinga katoa i CGT Catalunya