Apejọ TẸ 14 LATI OSU Kẹjọ : ASIRI, Ibaje ati ilokulo NINU IKẸKỌ IṢẸ

 Ibaraẹnisọrọ, eko, ÌKỌ́NI, Ikẹkọ Ọjọgbọn, ikẹkọ
Oṣu keje 042024
 
El proper divendres dia 14 de juny a les 17 hores realitzarem al local de la Ronda d’Orient, 6 lati Mollet del Vallès, una Xerrada – Roda de Premsa amb els següents continguts:
  • LA NOVA FORMACIÓ PROFESSIONAL: ASIRI, CORRUPCIÓ I EXPLOTACIÓ DELS ALUMNES.
  • EL CAS DE LA TRAMA DE CORRUPCIÓ I EXPLOTACIÓ LABORAL DELS ALUMNES ON SÓN IMPLICADES LA DIRECCIÓ DE L’INSTITUT DE L’EBRE (TORTOSA) I UNA EMPRESA PRIVADA.
  • AMB EN SERGI TUR, PROFESSOR DE L’INSTITUT DE L’EBRE, DE TORTOSA.

– EN ACABAR HI HAURÀ TORN DE DEBAT.

 

THE "NOVA" VET: Irokeke si ikẹkọ Ọjọgbọn Awọn ọmọ ile-iwe, AWON Osise ojo iwaju

 YARA ikẹkọ ara ẹni, ÌKỌ́NI, Ikẹkọ Ọjọgbọn, awọn iroyin
Apr 242024
 

Ẹkọ ti o tẹle 2024-2025 o jẹ dandan lati ṣe atunṣe atunṣe FP ti ijọba ilu Spain ti ni igbega. Nibẹ ni o wa ọpọlọpọ awọn ojuami lai concreteness ti o ja si aidaniloju ati aibalẹ. Jẹ ki a sọrọ diẹ nipa awọn koko pataki ti ibakcdun, bawo ni wọn ṣe jẹ:

– Idinku awọn wakati ikẹkọ deede ati idinku gbogbogbo ni didara ikẹkọ.

– Itẹsiwaju ti awọn wakati adaṣe lati ṣetọju iye akoko 2 awọn ọdun ti ṣe ni laibikita fun ikẹkọ deede

– Precariousness ti awọn ọmọ ile-iwe 'iṣẹ ni awọn ile-iṣẹ, biotilejepe o ti ro pe ikọṣẹ yoo wa ni tiwon si awujo aabo.

– Ṣe afihan ikọkọ ti ikẹkọ alamọdaju nitori apakan ti o dara ti ikẹkọ ti fi le awọn ile-iṣẹ aladani.

Idinku ti ikẹkọ wakati

Idinku awọn wakati ikẹkọ ni ile-ẹkọ tumọ si idinku ninu didara ikẹkọ fun ọmọ ile-iwe, tẹlẹ pẹlu to aini ti imo. O kuru akoko igbaradi rẹ siwaju ati siwaju sii lodi si ohun ti yoo jẹ iṣẹ ọjọ iwaju pipẹ ati igbesi aye ara ẹni.

Awọn awọn akoonu ti patapata farasin, eyiti o ṣe afihan awọn ti o kere julọ ti o ni lati kọ ni gbogbo agbegbe naa ati pe o jẹ ẹri lati ni anfani lati fọwọsi awọn ikẹkọ ati rii daju ikẹkọ dogba.. Bayi nikan RA = awọn abajade ikẹkọ ni a ṣe ayẹwo. Aafo wa ninu akoonu pato ti iṣẹ kọọkan, eyiti o tumọ si pe awọn ọmọ ile-iwe de ile-iṣẹ pẹlu oye alakọbẹrẹ kere si lati ṣe idagbasoke iṣẹ wọn, ati pe o jẹ ki o nira paapaa fun u lati ṣe idagbasoke ilọsiwaju rẹ ni agbaye ti iṣẹ ni eka rẹ. Eyi jẹ ki eniyan duro ati jẹ ki wọn gbẹkẹle ni gbogbo igba lori awọn ile-iṣẹ wọn.

Gbogbo awọn modulu padanu awọn wakati ikẹkọ ni pato si profaili ọjọgbọn ni aarin, fun awọn anfani ti awọn miiran modulu ti a ti kà diẹ pataki ati awọn ti o je titi di 60% ti awọn wakati ti awọn iyipo:

– Apakan rẹ lọ lati sanra DUAL, eyi ti o dopin soke laarin ọkan 25 ati ọkan 50% ti awọn lapapọ wakati ti awọn ọmọ.

– Apakan miiran lọ si awọn modulu transversal ti o rii ni gbogbo awọn akoko ikẹkọ ti aarin ati awọn iwọn giga. Ni lokan pe awọn wakati ikẹkọ jẹ ọkan 25 a ni osẹ wakati:

– imọ English (2 h) 66 h. Ni Catalonia o ti ṣe tẹlẹ ni ipele aarin, bayi o gbooro si ipele ti o ga julọ.

– digitization (1 h) 33 h. Laisi iyasoto boya awọn ọmọ nilo o tabi ko, bawo ni o ṣe le jẹ ọran imọ-ẹrọ kọnputa, ni kikun digitized.

– agbero (1h) 33h. Awọn ohun elo fun module naa ti ni aṣẹ nipasẹ ile-iṣẹ aladani Naturgy, eyiti o jẹ keji tabi kẹta ninu wọn 10 awọn ile-iṣẹ ti o bajẹ julọ ni Spain. https://www.huffingtonpost.es/economia/estas-son-empresas-mas-contaminantes-espana.html

– iyan modulu (2 a 3h) 66-99 h. Wọn le ni Awọn Ẹka Agbara ita. Iyẹn ni, Awọn abajade ikẹkọ ti awọn akoko ikẹkọ miiran.

Bi awọn kan ọrọìwòye, orukọ diẹ ninu awọn modulu bii FOL ti yipada (Ikẹkọ ati itọsọna iṣẹ), ARA (Ile-iṣẹ ati Initiative Iṣowo) i Synthesis (Ik ọmọ ise agbese):

– “Irin-ajo ti ara ẹni fun iṣẹ oojọ I” (3 h) 99 h

– “Ti ara ẹni itinerary fun employability II” (2 h) 66 h

– “Intermodular ise agbese ti 198 wakati”

Ipa miiran yoo jẹ idinku ninu awọn oṣiṣẹ ẹkọ ni igba diẹ, alabọde ati ki o gun igba. Ni Catalonia o ni idaniloju pe kii yoo ni ipa lori awọn awoṣe, o kere ọdun akọkọ, niwọn igba ti o ti pinnu lati rọpo deede ni awọn wakati ẹkọ ti paarẹ, fun awọn ipo oluwoye, bi alejo gbigba si awọn ile-iṣẹ ati awọn iṣẹ iṣowo. Eyi ṣe idiwọ iṣẹ ikọni ti o jẹ tirẹ, lati ropo o ati ki o jasi imukuro o.

Ko si iṣeduro pe awọn wakati ikẹkọ le ṣe itọju ni ọjọ iwaju ati pe o han gbangba nibiti awọn gige ti n bọ le ṣee ṣe. O dabi ẹnipe ọna ti ko le ṣe lati yanju aipe olukọ ti o n ṣẹlẹ ni awọn iyipo FP ni awọn ọdun aipẹ..

Itẹsiwaju ti awọn wakati iṣe

Gẹgẹbi a ti sọ tẹlẹ, ipin nla ti awọn wakati ikẹkọ ti sọnu lọ si DUAL:

– DUAL jẹ orukọ tuntun ti ijọba ilu Sipania fun ni ṣaaju ki wọn to jẹ awọn ikọṣẹ ti a ko sanwo tabi FCT=Ikẹkọ ile-iṣẹ iṣẹ.

– Gbogboogbo meji (OWO SINSE): awọn 25% a 35% ti awọn wakati (ti 500 a 700 h). Catalonia jẹ Farao 515 h.

– lekoko meji (san ni o kere): awọn 35% al 50% (ti 700 a 1000 wakati ti awọn ọmọ), pẹlu DUAL adehun. Ni Catalonia 713 h (meji gbogboogbo + intermadular ise agbese).

Ilọsoke ni awọn wakati ikọṣẹ ni awọn ile-iṣẹ jẹ awọn iṣoro ni wiwa awọn aaye afikun nibiti o le ṣe DUAL pẹlu awọn iṣeduro.

– Paapaa ni anfani lati ṣe aṣeyọri awọn wọnyi laarin awọn akoko ipari ti iṣeto.

– Ni afikun, o ṣe itẹwọgba ilosoke ninu awọn iṣẹ ijọba ati awọn iṣẹ iṣakoso ati jẹ ki o nira fun awọn olukọ lati ṣakoso wọn.

Ti a ba tun wo lo, awọn tiwa ni opolopo ninu awọn ile ise kopa ninu titun awoṣe, wọn kii yoo ni anfani lati rii daju pe ikẹkọ ti o to ati pe ẹkọ ti o ṣaṣeyọri kii ṣe apakan, pato, ati pe a pinnu lati pade awọn iwulo iyara ti ile-iṣẹ kọọkan. A ko gbagbọ pe awọn ọmọ ile-iwe kọ ẹkọ kanna ni ile-iṣẹ bi ni ile-iwe i, nitorina, diẹ ninu awọn wakati ko le paarọ rẹ fun awọn miiran.

O fi agbara mu gangan lati bẹrẹ DUAL ni iṣowo ni ọdun akọkọ pẹlu eyiti:

– Aini ikẹkọ wa fun ọmọ ile-iwe lati bẹrẹ ikọṣẹ.

– Idije imuna ti wa ni idasilẹ laarin awọn ọmọ ile-iwe FP Alakọbẹrẹ, arin ite ati ki o ga ite. Awọn ọmọ ile-iwe kekere, paapaa FP Ibẹrẹ, wọn yoo ni akoko ti o nira pupọ lati ṣe awọn iṣe ti a fiwe si awọn ti o wa ni awọn ipele ti o ga julọ.

Ni ọpọlọpọ awọn ilu ko si awọn ile-iṣẹ ti o le fa ọpọlọpọ awọn wakati ti adaṣe.

– Ni ipari, ẹda awọn ojutu iyanu ni a le rii ti n bọ, gẹgẹbi iṣeto awọn iṣẹ akanṣe lori fo pẹlu awọn ọmọ ile-iwe ti ko le gbe.

– Ọpọlọpọ awọn ọmọ ile-iwe yoo wa ti kii yoo ni anfani lati pari iyipo ni 2 ọdun, iye akoko ti wọn ti gba lati ṣetọju.

igbelewọn “isẹpo” Institute ati Company

Nitoripe Awọn abajade Ikẹkọ ti a ko le ṣe ni ile-ẹkọ gbọdọ ṣee ṣe ati ṣe ayẹwo nipasẹ ile-iṣẹ, Awọn akosemose ti o ni oye yoo nilo ni awọn ile-iṣẹ lati ni anfani lati ṣe ikẹkọ naa, ibojuwo ati igbelewọn ti awọn ọmọ ile-iwe, eyi ti o wa fun wọn, awọn akẹẹkọ.

Nitorina awọn “oluko” ti ile-iṣẹ gbọdọ ṣe iṣiro awọn RA “ti o ti gbe” emi:

– Awọn ile-yoo fi ọkan ninu kọọkan module 10% ti akọsilẹ.

– Awọn ọmọ ile-iwe le ma dagbasoke gbogbo awọn RA bi wọn ṣe dale lori ile-iṣẹ kan pato ninu eyiti wọn ṣe ikọṣẹ wọn.

Ko si awọn iṣeduro ofin nitori bẹni awọn alabojuto ile-iṣẹ tabi awọn ile-iṣẹ naa, won ko ba ko ni eyikeyi iru:

– ibeere ikẹkọ gẹgẹbi awọn olukọ ti o gbọdọ jẹ awọn onimọ-ẹrọ.

– iṣakoso nipasẹ iṣakoso gẹgẹbi awọn olukọ ti o ni ayewo ẹkọ.

– awọn ijẹniniya ni ọran ti ko ni ibamu gẹgẹbi awọn olukọ ti o le gba awọn ijẹniniya tabi awọn faili.

Awọn ipa ni wipe titi ti awọn ile-ti fi awọn oniwe-Rating, akeko ti ko koja awọn ti o baamu module. Iyẹn ni, pe titi ti iduro ni ile-iṣẹ ti pari, yoo ko ni a ite fun module. nitorina:

– O jẹ aimọ ohun ti yoo ṣẹlẹ pẹlu awọn sikolashipu naa, niwon wọn dale lori awọn onipò ti ọdun ti tẹlẹ.

– Awọn olukọni iṣowo maa n ṣe iṣiro nipasẹ awọn itọkasi, ko si ilana kan pato tabi ibi-afẹde.

Privatization ti FP

Aṣa kan ti bẹrẹ lati wa-ri fun awọn ile-iwe alamọdaju lati funni ni isanwo fun ọmọ ile-iwe kọọkan ti wọn gba fun awọn ikọṣẹ. Ni ọna yi, owo ilu yoo tun ṣe inawo awọn ile-iṣẹ aladani lati ṣetọju irori ti ifowosowopo wọn.

Ọran ti o ga julọ ni pe awọn ile-iṣẹ orilẹ-ede n funni ni awọn akoko ikẹkọ FP ni ikọkọ tabi ni ajọṣepọ pẹlu awọn iṣe ti o waye ni awọn ohun elo tiwọn. Ni ọna yi, wọn ti yan oṣiṣẹ tẹlẹ ni akoko ikẹkọ ati sọtọ awọn ọmọ ile-iwe ti nwọle.

awọn abajade

Awọn abajade akọkọ ti awọn eto imulo wọnyi:

– Ilọ silẹ ni didara ikẹkọ fun eniyan naa, tẹlẹ pẹlu to aini ti imo. Akoko igbaradi wọn n kuru ati kukuru ni akawe si ohun ti yoo jẹ iṣẹ ọjọ iwaju gigun ati igbesi aye ara ẹni.

– Awọn iṣẹ ikẹkọ jẹ ofo ti akoonu ni pato si iṣẹ kọọkan. Eyi tumọ si pe awọn eniyan de ile-iṣẹ pẹlu oye alakọbẹrẹ ti o dinku lati ṣe idagbasoke iṣẹ wọn, ki o si mu rẹ afijẹẹri ati awọn anfani lati itesiwaju ninu rẹ eka.

– Awọn ile-iṣẹ ti o kopa, ni gbogbogbo wọn ko le rii daju pe ikẹkọ to pe ati pe ẹkọ ti o ṣaṣeyọri kii ṣe apakan, pato, ati pe a pinnu lati pade awọn iwulo ti ile-iṣẹ kọọkan nikan.

– Ko si awọn idari tabi awọn ijiya fun awọn ile-iṣẹ ti ko ni ibamu pẹlu awọn adehun DUAL. Ikẹkọ wa ni ọwọ awọn olukọni lati awọn ile-iṣẹ ti ko nilo didara ti o kere ju ati ikẹkọ iṣaaju bi ẹnipe o ṣe pẹlu awọn olukọ FP.. Awọn ti o kan ni awọn eniyan ti o wa ni ikẹkọ.

– Ko si awọn ọran diẹ ninu eyiti awọn ile-iṣẹ ṣe ifọwọsi bi deede si ikẹkọ didara ti a ṣe tẹlẹ nipasẹ awọn alamọdaju ikọni awọn iṣẹ ṣiṣe “iwa” deede gẹgẹbi gbigba tabi ṣiṣe awọn ẹda. Wọn kii ṣe gbogbo awọn ọran ṣugbọn pupọ julọ, ati pẹlu gbogbo laijiya.

– Awọn eniyan ni iṣe di ominira tabi iṣẹ aibikita, niwon ko si owo sisan ni DUAL. Ati awọn eniyan ni DUAL aladanla di iṣẹ ti ko gbowolori, ṣugbọn demanding bi o ba ti wà ọjọgbọn osise. Awọn owo sisan ti awọ Gigun 300 oṣooṣu €.

– Ati lati pari, Iṣeduro de facto wa ni FP pẹlu awọn ile-iṣẹ ti o funni ni ikẹkọ ati awọn ikọṣẹ lati gba awọn oṣiṣẹ docile pẹlu awọn ọgbọn ti o kere ju pataki fun iyasọtọ wọn.

A ṣe ipilẹ awọn apakan Euroopu ni awọn ile-iṣẹ ẹkọ:

Ni Vallès Oriental, awọn oṣiṣẹ ti o wa ni eka eto-ẹkọ ti o somọ si ẹgbẹ CGT ṣe igbega agbari ni awọn apakan ẹgbẹ iṣowo ti ile-iṣẹ iṣẹ..

Awọn apakan ẹgbẹ jẹ ohun elo ipilẹ fun siseto awọn oṣiṣẹ ati pe wọn ko ni ibigbogbo ni awọn ile-iṣẹ eto-ẹkọ bii eyikeyi ile-iṣẹ miiran, ibi ti won ti wa ni a deede agbari.

Awọn apakan ẹgbẹ iṣowo jẹ ki agbari ati gidi ati ikopa taara adase ti awọn oṣiṣẹ ti ile-iṣẹ iṣẹ kọọkan lati ṣiṣẹ, duna ati ki o mu ṣiṣẹ awọn ipo, ti ailewu pato ati mimọ ti ile-iṣẹ iṣẹ. Apeere le jẹ awọn iṣoro pẹlu alapapo ati air karabosipo ti aarin ni pato, eyi ti a mọ daradara pe wọn kii yoo yanju ni awọn tabili idunadura ita si otitọ ti aarin naa.

Ofin ti apakan ẹgbẹ iṣowo ko ni idiju ati pe o nilo ikopa ti o kere ju awọn eniyan alafaramo meji. Awọn iwe aṣẹ ti wa ni jiṣẹ si Sakaani ti Iṣẹ ati pe o sọ ni ifowosi si ile-iṣẹ iṣẹ ti o ba fẹ. Lati akoko yii lọ, atilẹyin ti iṣọkan wa ati paapaa ṣee ṣe lati pe awọn idasesile agbegbe ni ibi iṣẹ.

Ni kete ti awọn apakan ti wa ni idasilẹ, Otitọ lasan ti aye rẹ jẹ ki awọn iṣakoso ti awọn ile-ẹkọ ẹkọ ṣe akiyesi awọn ipinnu wọn ti o kan awọn oṣiṣẹ ti aarin naa. Awọn ibaraẹnisọrọ le bẹrẹ lati rii daju pe a mọ wa bi awọn alamọja ti o wulo ati pe a sọ fun wa ti awọn ipinnu ti o mu ati ni ipa lori awọn ipo iṣẹ ti awọn oṣiṣẹ..

nikẹhin, lati sọ asọye pe awọn ẹlẹgbẹ wa lati awọn ile-iṣẹ miiran ni Vallès Oriental, gẹgẹbi Ile-ẹkọ Carles Vallbona ni Granollers tabi ISMD ni Mollet del Vallès tun ti ṣeto awọn apakan ẹgbẹ iṣowo lati gbiyanju lati jẹ ki ẹtọ yii wọpọ si gbogbo awọn ile-iṣẹ..

Apejọ TẸ 19 KẸRIN : ÌRÁNTÍ TI ẸKỌ ỌJỌ

 1th May, YARA ikẹkọ ara ẹni, Ibaraẹnisọrọ, ÌKỌ́NI
Apr 122024
 

El proper divendres dia 19 d'April si wọn 18 hores realitzarem al nostre local de la Ronda d’Orient, 6 lati Mollet del Vallès, una Roda de Premsa a càrrec dels i les nostres afiliades treballadores, amb els següents continguts.

Aprofitarem per explicar els actes organitzats pel Primer de maig:

  • DENÚNCIA CRÍTICA AL PROCÉS DE PRIVATITZACIÓ IMMINENT DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL PÚBLICA.
  • MODEL D’IMPLANTACIÓ MITJANÇANT SECCIONS SINDICALS A CADA ESCOLA, A CADA INSTITUT.
  • PRESENTACIÓ DELS ACTES DEL PRIMER DE MAIG.
En acabar s’obrirà un torn de dialèctica.
 
SALUT !!

ÌBÁ FÚN Ìpínpín àwọn ibì kan ní ẹ̀kọ́ ìgboro PELU Isunmọ́sí àti ÀWỌN ÀYÀNJẸ́ ÌGBÀGBÀ

 ÌṢỌ́ ÌGBÀGBÀ, Ibaraẹnisọrọ, ECOLOGIA, ÌKỌ́NI, Idena awọn ewu iṣẹ, AWON ARA IGBALA
Mar 182024
 

La mobilitat en els desplaçaments de casa a la feina i de la feina a casa en vehicle particular genera grans embussos de trànsit i és un dels grans factors que contribueixen a la contaminació ambiental i el canvi climàtic.

Pensem que la reducció de gran part d’aquests inputs contaminants és necessària, imprescindible pel futur de la vida al planeta. I en el nostre sector és possible.

Amb l’objectiu de reduir la contaminació, l’empremta de carboni, les emissions contaminants en els trajectes laborals de casa a la feina, aconseguir un planeta solidari, sostenible i complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, proposem:

La racionalització de la distribució dels i les treballadores de la Generalitat de Catalunya a l’educació pública infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat prenent com a criteri estructural la proximitat entre la localitat de residència i la de treball.

És ben comú que una mestra d’educació primària resident a Barcelona es desplaci a Canovelles cada dia a treballar, i viceversa. I així per tots els estudis amunt esmentats. La Plantilla docent de la Generalitat ascendeix a més de 80.000 eniyan. L’impacte de la seva mobilitat diària no és pas residual.

L’acostament de distàncies entre les localitats de residència i treball també millora la conciliació de la vida laboral i familiar, els espais de cures, fa guanyar temps, qualitat de vida, benestar i salut entre els i les treballadores.

Plantegem aquests col·lectius de treballadores principalment perquè són els més abundants i generalitzats (inclòs les especialitats de l’educació secundària) i més fàcilment intercanviables de manera recíproca amb criteris de mobilitat.

Tanmateix considerem que aquest hauria de ser un criteri estructural de totes les Administracions Públiques en l’adjudicació de places i concurs de trasllats.

Que aquesta mateixa hauria de ser la línia d’actuació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en estudis més especialitzats, en tant sigui possible.

PROPOSEM:

Que siguin convocats concursos de trasllats oferint de manera pedagògica, troncal i prioritària la possibilitat pràctica d’acostament del lloc de treball al de residència.

L’assignació de places resultats de concurs públic utilitzant com a prioritari el criteri de proximitat entre la localitat de residència i a de treball.

Ayẹwo Oṣiṣẹ BEERE LATI ṢEṢE idanwo Iṣoogun Ọdọọdun ti Awọn oṣiṣẹ Ẹkọ

 Euroopu igbese, Ibaraẹnisọrọ, eko, ÌKỌ́NI
Oṣu kejila 072023
 

Ens congratula comunica-vos que des de l’acció conjunta els nuclis d’ensenyament del Maresme i el Vallès Oriental hem forçat a la Generalitat a realitzar-nos la preceptiva revisió mèdica anual a totes les escoles i instituts catalans, en compliment de l’Estatut dels Treballadors i de la Llei de Prevenció de Riscos laborals (que fins ara es passaven pel «folre» amb tota la impunitat).

Com a estratègia hem emprat la suma de moltes denúncies individuals dels i les treballadores a Inspecció del Treball, saltant-nos les meses corporatives ineficients, que no feien més que tirar pilotes fora al respecte. Acció Col·lectiva emi Directa en diem.

Arrel de les nostres denúncies la Inspecció del Treball requereix al Departament d’Educació de la Generalitat la seva realització a tots els centres escolars de la xarxa pública no universitària i li dona de termini fins el dia 9 de juliol del 2024 per fer-les efectives.

Siguem a l’aguait des de tots els centres de treball perquè es compleixi i es mantingui la regularitat anual.

Us encoratgem a seguir denunciant a Inspecció del Treball per augmentar encara més la pressió i la vergonya pública de la Generalitat. Triguen un anyet a respondre, però funciona.

Recordem que les denúncies a Inspecció del Treball són gratuïtes i garanteixen la confidencialitat de la persona denunciant.

ANIMEU-VOS A DENUNCIAR I EXIGIR LA REVISIÓ MÈDICA ANUAL A LA VOSTRA ESCOLA, INSTITUT! [també a qualsevol centre de treball de qualsevol sector on no es compleixi]

Us adjuntem l’enllaç al model de denúncia i l’argumentari a exposar. Per qualsevol dubte contacteu amb nosaltres:
vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com

cgtensenyamentmaresme@cgtcatalunya.cat

 

[El model de denúncia]

DEPARTAMENT DE TREBALL I EMPRESA (INSPECCIÓ DEL TREBALL)
https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/20558-Denuncia-per-irregularitats-laborals?categoria=&moda=1

EXPOSO:
Que en compliment de l’Article 4.2 de l’Estatut dels Treballadors i dels articles 14 jo 22 de la Llei 31/1995, ti 8 Kọkànlá Oṣù, de Prevención de Riesgos Laborales totes les empreses haurien de realitzar una revisió mèdica anual a tots i totes les treballadores dels seus centres.
Que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya porta anys, en alguns casos fins a una dècada, sense complir aquesta responsabilitat amb els treballadors i treballadores que en depenen, a totes les províncies de la Comunitat autònoma de Catalunya.

SOL·LICITO:
– Que la vostra institució sol·liciti la corresponent documentació al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
– Que la vostra institució posi fi a aquesta negligent actuació que atempta contra el dret a la salut laboral dels i les treballadores.
– Que la vostra institució investigui les causes d’aquesta vulneració i n’estableixi les responsabilitats.
– Que a partir d’aquest mateix curs 2023-2024 i en endavant el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya compleixi amb la seva obligació de garantir la corresponent revisió mèdica anual a tots i totes les treballadores dels seus centres, o als seus centres i/o organismes que en depenguin, siguin contractats directament, o ko si. Tanmateix que exerceixi la corresponent responsabilitat proactiva en els casos en què resultats entre els seus treballadors i treballadores ho requereixin.

LATI Ile-iwe TO Ile-iṣẹ : OSISE GEGE BI ALAGBEKA ISESE OGBALA

 asa, eko, ÌKỌ́NI, ikẹkọ, libertarian pedagogy
Oct 312023
 

[PEDAGOGIA LABORAL: Conclusions de les Jornades de Reflexió Pedagògica del Grup Isarda]

Els i les mestres, professores i professors catalans fa dècades que desenvolupem la nostra activitat laboral amb professionalitat, comprenent i prenent els i les alumnes en el centre del procés d’aprenentatge.

En aquesta línia els acompanyem en el desenvolupament individualitzat de les seves competències respectant estrictament el corresponent ritme d’aprenentatge de cada infant i jove.

En les nostres Jornades de Reflexió pedagògica hem valorat que l’ingent esforç humà i humanista que fan els i les treballadores de l’escola catalana per adaptar el procés d’assoliment competencial dels nostres joves a les seves pròpies característiques, necessitats, emocions i ritmes d’aprenentatge no té cap mena de continuïtat digna en l’empresa catalana.

L’empresa selecciona i segrega el jovent treballador per graus d’assoliment competencial i d’experiència, llençant per l’aigüera tot el bagatge i esforç pedagògic inclusiu i comprensiu implementat pel professorat.

Arribats a aquest punt: o bé l’escola s’equivoca, i ja tenim els nostres benvolguts polítics fent mans i mànigues per renovar els currículums i adaptar-los a un model selectiu i segregador com exigeix l’empresa actual, o bé és l’empresa qui necessita urgentment una reconversió profunda per encaixar en les característiques de la societat catalana.

En una primera anàlisi hem confiat en la infal·libilitat, autonomia de criteri i independència respecte els lobbys fàctics, de la classe política catalana a l’hora de determinar els estudis i metodologies idonis en la formació dels i les catalanes del futur.

Essent així hem determinat que és l’empresariat català qui erra en l’enfocament, ja que centra la mirada en els reduccionismes del producte final i el benefici.

És ben clar que un model empresarial que centra tots els seus objectius en aquests preceptes mai podrà anar de la mà d’una escola competencial i comprensiva amb les necessitats de les persones. Aquest model patronal aniria de tronc amb una escola competitiva, selectiva, meritocràtica i segregadora, amb l’esforç individualista com a principal valor, que posés a cada alumne «al seu lloc», facilitant en gran mesura una «transició ordenada» de la institució escolar a la laboral. Una ordenació «classista», vaja.

Reprenent la premissa de la infal·libilitat dels currículums ordenats per la nostra classe política [en properes jornades d’anàlisi pedagògica és prevista la revisió de la seva idoneïtat: tant dels uns, com dels altres], el Grup Isarda hem conclòs que l’empresa catalana necessàriament hauria de fer l’esforç d’empatia i superació corporativa corresponent per adaptar-se a les característiques i necessitats immanents de la població jove i adulta de la Catalunya del Segle XXI.

Per sintonitzar amb la societat catalana del present l’empresariat hauria de reinventar-se urgentment i innovar la seva mirada, rígidament ancorada en el productivisme de segles passats ja superats. Hauria de renovar el seu enfocament i redirigir-lo cap el treballador (i treballadora) com a centre d’interès troncal. Al cap i a la fi són el si les treballadores qui fan possible la feina.

En sortir de l’escola (s’entén institut, universitat) els i les joves catalanes són formades competencialment mitjançant dècades d’un trenat i delicat procés d’aprenentatge en funció dels seus interessos, capacitats i ritmes d’aprenentatge, essent aquests particulars i individualitzats.

Així, no té cap sentit que l’empresa escapci el decurs comprensiu centrat en l’ara exalumne seleccionant-lo i esguerrant-lo emocionalment en procediments de frustració personal ben pregons.

És l’empresa qui ha d’assumir el repte del canvi de mirada i reinventar-se de manera creativa, adaptant la seva producció o serveis als interessos de cadascun i cadascuna de les seves treballadores. Igualment ho hauria de fer amb els processos productius, ritmes de treball, capacitats competencials, uniformes, vacances…

Que és difícil adequar-se a tanta diversitat i que una empresa d’un sector no pot passar a produir alhora samarretes, llaminadures, videojocs i confitures perquè això correspongui als interessos dels seus treballadors, formats en la creativitat de l’aprendre a aprendre? I que no pot fer els horaris i les vacances que aquests desitgin, pagant-los el sou que necessitin? Que tot procés productiu necessita d’una bona organització i no pot fonamentar-se en una sèrie d’ocurrències improvisades? Que una sola empresa no pot atendre comprensivament de manera individualitzada els seus 200 treballadors?

Som al segle XXI i ens hem d’adaptar als seus reptes.

Les empreses avançades han de convertir les dificultats en revulsius i veure-hi oportunitats i reptes per superar-se dia a dia.

Quin millor repte que posar la producció i els serveis del país humilment a la disponibilitat, interessos, capacitats i ritmes de la ciutadania catalana.

Això sí que seria fer país!

Polítics que esteu triturant anímicament i sepultant els i les excel·lents mestres sota tones de burocràcia;

Empresaris que només feu pel vostre benefici personal:

US HI POSEU?

Iwontunwonsi Ise-aye (Abojuto ti Kekere)

 ÌṢỌ́ ÌGBÀGBÀ, OUNJE, Isowo ATI HOPITALITY, Ibaraẹnisọrọ, Conciliació, CONSTRUCCIÓ, ÌKỌ́NI, IRIN, NSOJU, awọn iroyin, KẸMIKÁLÌ, ILERA, SECTOR SOCIAL, AWON ARA IGBALA, AWURE, Gbigbe ATI Ibaraẹnisọrọ
Sep 012023
 

Conciliación de la vida laboral y familiar. Nuevo permiso laboral para el cuidado de menores:

Las madres y padres o tutoras/es legales que tengan a su cargo uno o más hijos pueden disfrutar de diferentes permisos en el ámbito laboral para el cuidado de los menores, cumpliendo una serie de requisitos y amoldándose a la normativa vigente que regula estos supuestos. Es el caso del permiso laboral de ocho semanas que podrán pedir con motivo de la vuelta al cole.

Iyọọda iṣẹ ọsẹ mẹjọ jẹ iranlọwọ lati laja idile ati iṣẹ fun awọn obi ti o ni awọn ọmọde labẹ ọjọ-ori 8 ọdun atijọ, ti o le wa ni isansa lati iṣẹ wọn fun o pọju ọsẹ mẹjọ, continuously tabi discontinuously, mejeeji ni awọn osu isinmi ati pẹlu dide ti pada si ile-iwe ni oṣu Kẹsán.

Igbanilaaye yii, iye akoko ko kọja 8 ọsẹ, lemọlemọfún tabi discontinuous, Kii ṣe gbigbe ati pe o le gbadun ni irọrun..

Awọn oṣiṣẹ yoo ni ẹtọ si isinmi obi, fun itọju ọmọ, Ọmọbinrin tabi kekere ti a ṣe abojuto fun akoko ti o ju ọdun kan lọ, titi ọmọde yoo fi di ọmọ ọdun mẹjọ, ti wa ni o wa ninu awọn Royal aṣẹ-ofin 5/2023.

Iyọọda yii le jẹ igbadun akoko kikun tabi lori ipilẹ akoko-apakan., gẹgẹbi ẹtọ ẹni kọọkan ti awọn ọkunrin ati awọn obinrin, lai rẹ idaraya ni anfani lati a gbe.

Bawo ni o ṣe beere fun isinmi obi? 8 ọsẹ?
Awọn ilana ti a sọ tẹlẹ tun ṣe ilana ọna ti ẹni ti o nifẹ le le beere ẹtọ yii., níwọ̀n bó ti jẹ́ pé òṣìṣẹ́ fúnra rẹ̀ ló ní láti béèrè lọ́wọ́ ilé iṣẹ́ rẹ̀: “Yoo jẹ ti oṣiṣẹ lati ṣalaye ibẹrẹ ati ọjọ ipari ti igbadun tabi, ninu ọran rẹ, ti awọn akoko igbadun", itọkasi.

bi a ti royin si Europa Press ni awọn orisun ofin, O gbọdọ sọ fun ile-iṣẹ ni ilosiwaju ti 10 awọn ọjọ tabi ọkan pato nipasẹ awọn adehun apapọ, ayafi agbara majeure, ni akiyesi ipo naa ati awọn iwulo iṣeto ti ile-iṣẹ naa.

Níkẹyìn, o ni lati mọ iyẹn, ninu iṣẹlẹ ti ọpọlọpọ eniyan lati ile-iṣẹ kanna le ati fẹ lati ni anfani lati ẹtọ yii ni akoko kanna, idalọwọduro iṣẹ ṣiṣe to dara ti ile-iṣẹ naa, Idaduro ifasilẹyin le jẹ adehun fun akoko ti o ni oye, idalare o ni kikọ ati lẹhin ti ntẹriba nṣe ohun se rọ yiyan fun igbadun.

O jẹ iyọọda ti a ko sanwo.

A ni lati se kilasi ni Die e sii ju 27ºC?

 ÌKỌ́NI
Oṣu Kẹjọ 282023
 

La normativa laboral aplicable a l’excés de temperatura a les aules és el Reial Decret 486/1997, ti 14 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball (BOE núm. 97, ti 23 d’abril de 1997), Modificat pel Reial decret 2177/2004.

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1997-8669

Aquesta estableix que les temperatures a les aules han de ser entre els 17ºC i els 27 ºC.

A banda el Parlament de l’Estat va aprovar l’adhesió i ratificació de la Declaració de drets dels Infants de l’ONU: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1990-31312

A més d’un Dret Laboral els i les docents som responsables de la protecció de la salut de joves i infants.

Vist que la Generalitat i l’Estat fan paper mullat de les seves pròpies normatives haurem d’emprar l’Acció Directa (evidentment legalment protegida perquè és destinada a fer complir les pròpies normatives legals). Aviam què els diran des del Poder judicial, si des de la Generalitat se’ns posen de cul.

COM HEM D’ACTUAR?

1- Prenem acords col·lectius d’actuació des de les seccions sindicals de centre de treball, al claustre o assemblees de companyxs.

2- Situem un termòmetre a una de les aules del centre (o diversos).

3- Quan aquest superi la temperatura legal permesa avisem a la resta de companys i companyes.

4- Fotografiem el termòmetre a l’aula juntament amb un dispositiu que indiqui el dia i l’hora.

5- Sortim amb els i les alumnes de les aules fins a espais del centre amb temperatures que compleixin la legalitat.

6- Enviem la informació per un mitjà segur al Coordinador de Riscos Laborals del centre, perquè la faci arribar a la Direcció i aquesta al departament d’Educació.

7- Davant de qualsevol amenaça jeràrquica, truquem la policia.

8- Difonem activament la situació per les xarxes socials indicant el centre, la població i mencionant la Generalitat i el Departament d’Educació. (Si cal ens les podeu fer arribar i ho fem nosaltres vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com ).

9- Si rebem amenaces de la Direcció, feu-nos-ho saber i ja ens hi entendrem nosaltres.

Evidentment serem més protegits i protegides mútuament si som part d’una associació de treballadorxs.

 

#DoItYourself (o ho fem nosaltres o ens hi sotmetem)

  • Pels Nostres Drets Laborals.
  • Per la Fixesa de tots i totes les Interines en Frau de Llei.
  • Retornem la Democràcia a l’Escola.
  • Democratitzem els Currículums.
  • Garantim el coneixement crític i emancipador als i les joves.
  • Per una FP Pública, de Qualitat i d’oferta universal.
  • Per la Universalització de l’Educació Pública.
  • Per l’abolició de la Segregació Escolar (l’Ensenyament Concertat)

Kini idi ti a fi ṣeto wa ni awọn apakan Euroopu ni awọn ile-iwe ati awọn ile-iṣẹ? FAQs. OHUN WA A Euroopu IPIN?

 Euroopu igbese, eko, ÌKỌ́NI, awọn iroyin
Apr 052023
 

Kini idi ti a fi ṣeto wa ni awọn apakan Euroopu ni awọn ile-iwe ati awọn ile-iṣẹ? FAQs

OHUN WA A Euroopu IPIN?

O dara, nkan ti o rọrun pupọ ati ti o dagba ju nana lọ. Apakan Iṣowo Iṣowo jẹ ipilẹ ti iṣeto-ara ati ifowosowopo ti awọn eniyan ni iṣẹ: o jẹ apejọ iduroṣinṣin ti awọn oṣiṣẹ ti ẹgbẹ oṣiṣẹ ni ibi iṣẹ.

Ni kete ti a ti ṣeto ara ẹni, a yoo ni ominira ti iṣe.

Ka siwaju

Ayewo Osise FUN WA NI IDI ATI FIPAPAPA CAMBRAY LATI SE IDANWO ISEGUN TI AWON OSISE EKO.

 Euroopu igbese, Ibaraẹnisọrọ, eko, ÌKỌ́NI
Mar 272023
 

INSPECCIÓ DEL TREBALL ENS DONA LA RAÓ I OBLIGA CAMBRAY A FER LA REVISIÓ MÈDICA A LES TREBALLADORES D’EDUCACIÓ

Els i les afiliades de la Secció Secció Sindical d’Ensenyament del Sindicat d’Activitats Diverses del Vallès Oriental hem demanat al l’Administració Pública que exigeixi al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya la realització de la corresponent i normativa revisió mèdica anual Ka siwaju

POSITION TI AWỌN ỌJỌ ỌJỌ IṣẸ ti AWỌN ỌJỌ ẸKỌ LORI IDILẸṢẸ AWỌN INTERIMS ti ẸKỌ NILE.

 Ibaraẹnisọrọ, eko, ÌKỌ́NI, awọn iroyin
Oṣu Kẹjọ 112021
 

Tẹ :
LORI imuduro awọn oṣiṣẹ ti inu
KONTISI NINU Ofin NINU IJOBA TI gbogbo eniyan:

A ro pe ni pataki ni agbegbe ilu ati agbegbe agbegbe iwọn didun ti o ṣe pataki pupọ wa ti awọn eniyan igba diẹ ti o ni edidi ni “ika” nipasẹ “awọn agbara laaye” ti akoko ni agbara. Nibi a ni ifiyesi nipa nkan naa.

Awọn miiran wọle si nipasẹ awọn baagi ohun to ṣe pataki diẹ sii, pẹlu awọn ẹkọ ti o peye ati iriri.

Ka siwaju

Tẹ : Logan iṣẹ ti awọn oṣiṣẹ “igba diẹ” ti n ṣe abojuto awọn eniyan ti o gbẹkẹle dopin rufin ẹtọ awọn ọmọ wọn si eto-ẹkọ.

 Ibaraẹnisọrọ, ÌKỌ́NI, awọn iroyin
Feb 232021
 

Ni agbegbe a n wa awọn ipo ti awọn obirin (daradara feminized aladani) àwọn òṣìṣẹ́ aláìníláárí ní ẹ̀ka ẹgbẹ́ òun ọ̀gbà tí wọ́n ń fi àwọn ọmọ wọn sílẹ̀ ní ilé ẹ̀kọ́ láti pa iṣẹ́ wọn mọ́ láti yẹra fún kíkó àrùn náà.

Ẹri ti ọdọmọkunrin ti ko ni ile-iwe ni ọdun yii jẹ iparun:

Ka siwaju

A SỌPỌ Awọn awoṣe ti ohun elo lati beere lọwọ ile-iṣẹ naa lati pese wa pẹlu awọn ẹtọ to tọ NIPA NIPA TI PADA PIPE A GBODO SISE LATI ILE (TELEWORK).

 ÌKỌ́NI, awọn iroyin
Oṣu Kẹjọ 152020
 
Ṣe igbasilẹ faili
Descargar
ile ifi nkan pamosi

(Awọn awoṣe fun awọn oṣiṣẹ ilu jẹ ti ara ẹni ati pe o jẹ le ani Àkọlé orisirisi ti o yatọ awọn olugba pẹlu o yatọ si ìforúkọsílẹ awọn nọmba: adirẹsi aarin, Awọn iṣẹ Awọn agbegbe, Sakaani ti Generalitat ati Ministry.

Awoṣe fun awọn ile-iṣẹ aladani jẹ ọlọgbọn diẹ sii lati ṣe orukọ ti Abala Iṣowo Iṣowo tabi Ẹgbẹ).

Ilera ati aabo iṣẹ!!!

FUN ILERA TI OMO EWE WA : IDILE, Awọn olukọ ATI oṣiṣẹ, E JE KI A Kọ lati ṣii Awọn ile-iwe si awọn ọmọ ile-iwe titi di oṣu Kẹsan.

 Ibaraẹnisọrọ, eko, ÌKỌ́NI
Ṣe 212020
 

Tẹ:
IṢẸRỌ IṢẸ NIPA TI AWUJO ẸKỌ

Lai ṣe ohunkohun igbelewọn ifẹhinti ni ibatan si awọn ipese ti o ya nipasẹ awọn Sakaani ti Ẹkọ ti Generalitat de Catalunya ni ibatan si pipade awọn ile-iwe ati ẹkọ ijinna, bayi àkókò yóò dé láti ṣe bẹ́ẹ̀, a so wipe awọn ilana ti awọn Igbimọ Josep Bargalló ati Igbimọ Plenary ti Ijọba ti Generalitat de Catalonia ti n tọka si ṣiṣi kanna jẹ aibikita pataki ewu awọn aye ti omo ile ati osise abáni, reoxygenating awọn reactivation o pọju ti awọn ajakale-arun ati itankale arun na si awọn ẹlẹgbẹ miiran, agbalagba, orisii, iya arabinrin.

Ka siwaju

YATO TI SISE “Ofin ARAGONESE”

 Ibaraẹnisọrọ, eko, ÌKỌ́NI, awọn iroyin, Gbangba
Oct 212019
 

YATO TI SISE “Ofin ARAGONESE”

(O PROJECTE DE LLEI DE CONTRACTES DE SERVEIS A LES PERSONES):

El Govern de la Generalitat de Catalunya està tramitant un projecte de llei que si nosaltres, la població lliurepensant i lliureactuant, no li fem empassar en cru implementarà la porta oberta a la gestió privada de manera generalitzada dels serveis de benestar social tan assumits dins del nostre dia a dia com són el Dret a l’educació pública o els serveis de metge de capçalera i hospitalaris d’accés universal qualitatiu i sufragats amb les aportacions de totes i tots mitjançant en nostres impostos.

Ka siwaju

TAULA REIVINDICATIVA DE LA SECCIÓ SINDICAL DE LA COMUNITAT EDUCATIVA (SINDICAT D’ACTIVITATS DIVERSES DEL VALLÈS ORIENTAL, ADHERIT A LA CGT)

 ÌKỌ́NI, awọn iroyin
Jul 172019
 

L’Assemblea de la Secció Sindical de la Comunitat Educativa del Sindicat de treballadors i treballadores del Vallès Oriental som un col·lectiu de profes i mestres, educadores, integradores, monitores, vetlladores i estudiants amb consciència crítica constructiva, ganes de desenvolupar la participació i la reciprocitat mitjançant la confiança mútua en l’àmbit clau de l’educació del jovent i, nitorina, la del futur de la societat.

Ka siwaju

Escuela Libertaria de CGT Ruesta 2019

 ÌKỌ́NI, Ruesta
Oṣu keje 132019
 
Programa Ruesta
Escuela Libertaria Ruesta

Del 27 al 30 de junio del 2019

Un año más la CGT abre su Escuela Libertaria de Verano un espacio de encuentro y discusión, de aprendizaje y esparcimiento, en el que todas podamos aportar nuestras experiencias y saberes para enriquecernos mutuamente.

Este año, entre el 27 al 30 Ni akọkọ, sọ fun pe “Wọn ko ṣiṣẹ” fun eyiti awọn ọja ti o wa lori awọn selifu fifuyẹ “Ko ṣejade nipasẹ awọn oṣiṣẹ ti PANRICO Santa PERPETUA”, nos encontraremos en Ruesta bajo el lema:

Ka siwaju

AWỌN ẸLẸ NIPA ẸLẸ PẸLU ỌLỌRUN

 ÌKỌ́NI, awọn iroyin
Ṣe 262019
 

Als centres educatius del #Vallès Oriental assemblees de docents i vetlladors hem creat un document reclamant al Departament d’Educació de la Generalitat condicions laborals i d’estabilitat dignes pels i les persones que realitzen feines de suport a l’alumnat, els i les vetlladores. La proposta consisteix en la recollida de signatures i la presentació a Registre Oficial de la mateixa en nom de les assemblees de treballadors i treballadores dels instituts i escoles; S’ADJUNTA EL MODEL: 

https://docs.google.com/document/d/1zjAaCS03HYJJsi9ayiT9oRVdXp26b8PTu1-Oi8x3kMQ/edit?usp=sharing

Ka siwaju

MANIFEST CONTRA LA REFORMA LOW-COST DE L’FP QUE ENS VOL IMPOSAR LA GENERALITAT

 ÌKỌ́NI, awọn iroyin
Ṣe 182019
 

Davant la reforma curricular express de la FP prevista a Catalunya per ser aplicada el curs vinent i sorpresivament anunciada pel Departament d’Educació en les darreres setmanes, la comunitat docent i sindical llencem el següent manifest:

1.- No s’ha comptat amb la opinió del professorat per quins són els continguts a reduir o mantenir, ni quines modificacions s’haurien d’incorporar. Dubtem que la premura per implantar aquesta reforma, la manca de transparència en el procés, i l’absència de debat entre els i les responsables del desenvolupament dels currículums d’una banda, i professors i professores amb implicació en el desplegament d’una altra, hagi permès la suficient profunditat d’anàlisi que porti a la impartició dels temaris adequats que requereix el nostre alumnat.

Ka siwaju
 Agbalagba awọn titẹ sii