Mar 272025
 

El elefante RAMCON accedió a la subcontrata de limpieza de los locales y edificios públicos de Mollet del Vallès pretendiendo aplastar nuestros derechos como si fueran la cacharrería del refrán. Las compañeras de la Sección Sindical de CGT en RAMCON les dimos el ALTO y pasamos a ser su objetivo favorito: persecuciones, acoso laboral, despidos aleatorios, denuncias… Recordamos que nuestro compañero Julián sufrió un accidente laboral que le causó la muerte, hecho que se está investigando en la justicia como posible delito por parte de la empresa.

Hace ya algunos meses celebramos la victoria en las elecciones sindicales, una batalla en nuestra larga lucha.

Somos, y a mucha honra, las “señoras de la limpieza de los coles”. No tenemos muchos estudios, cierto, pero la DIGNIDAD nos sobra. Y de tontas, ni un pelo.

Bien cohesionadas y acompañadas por los y las grandes compañeras de la CGT del Vallès Oriental hemos resistido y plantado cara uno a uno a todos los sistemáticos ataques de la empresa. También hemos denunciado una por una todas sus arbitrariedades e irregularidades, Ti awọn dajudaju.

Llegado el nuevo concurso de la licitación de los servicios de limpieza en las centros y locales públicos por el Ayuntamiento de Mollet del Vallès, bien organizadas y aplicadas, hemos revisado punto por punto las Ofertas de las empresas aspirantes, detectando irregularidades graves por parte de RAMCON en relación a nuestros derechos como trabajadoras.

Nuestra insistencia y su oferta LOW COST ha provocado la eliminación del concurso público de esa funesta empresa.

 

¡HASTA NUNCA RAMCON! ¡BUEN VIAJE!

 

Bien sabrá la licitadora entrante que con nuestro pan no ha de jugar.

 

Finalmente, las hormiguitas acabamos con el elefante.

David ha vencido a Goliath.

 

¡VA POR TI, JULIÁN!

 

Los y las compañeras de la Sección Sindical

 

 

Mar 072025
 

Sobta l’efervescència explosiva amb que els poders econòmics, polítics, mediàtics i els seus collabos sindicals fan façana epidèrmica i instrumental dels drets de les dones. La resta de l’any, un erm (llevat si troben alguna oportunitat encarnada en «dona» de classe acomodada o privilegiada, pretenent fer sinècdoque amb el 99% de dones restant). Sembla que els funciona.

Entenem que parlen només de les seves dones, clar. Els Executius tenen ben clar el concepte de classe social i cap interès a modificar-lo en favor de les dones (i la resta de persones) de la nostra classe social.

Entre les classes populars (obreres o treballadores) la realitat confirma que no ho tenim gaire clar, tot plegat:

A l’Occident, entestats i entestades en reduccionismes més de narcisisme identitari que d’interès col·lectiu, malbaratem dia sí i dia també les energies dels i les desheretades de la terra en mirar el dit que ben intel·ligentment ens convida a mirar el «Savi», en comptes d’albirar la claror de la Lluna i incorporar totes les de les dones, homes, joves, infants del nostre voltant en la lluita de les milers de fogueres que arreu haurien d’il·luminar la col·laboració recíproca vers les persones més desfavorides del nostre entorn, i encara mésles ultraexplotades d’arreu del planeta, i la vida d’animals i plantes de La Terra. Ens hi va TOT en la partida.

Mentre tant, el polític, l’empresari, awọn menjagambes i les seves titelles tokens de sexe, gènere o raça se’ns enfoten, ens llencen engrunes de pa i circ, i se’ns pixen literalment a la cara:

Entre els i les que, entusiasmades i entusiasmats, obren ben gran la boca per no perdre ni una gota, i els i les que s’esbatussen pel seu melic grandiloqüent, ho tenim ben pelut.

Sort dels i les no poques persones dignes que encara hi veuen i actuen clar, malgrat la densa boira! Amb aquestes tenim l’humil orgull de conviure-hi en el dia a dia.

La llibertat de les dones de classe obrera no assolirà mai la veritable igualtat equitativa en societats d’essències patriarcals:

El Classisme és patriarcal.

El Poder Executiu és patriarcal.

El Representativisme (polític, laboral o «d’experts») és patriarcal.

El Tokenisme és patriarcal.

La Passivitat és patriarcal.

El Narcisisme és patriarcal.

La Propietat Privada [dels mitjans de producció i serveis] és patriarcal.

El Centralisme és patriarcal.

La no democràcia directa és patriarcal.

El gregarisme és patriarcal.

 

El context vital i el procés de socialització de les persones defineixen el seu bagatge cultural, la seva identitat cognitiva i mentalitat de manera determinant.

 

CONTRA EL PATRIARCAT:

Ajuda Mútua.

Democràcia Directa.

Federalisme de base.

Confederalisme.

Dignitat i Honestedat.

 

MOLTA SALUT!

Que avui, com cada dia de la nostra vida, quantes més persones plegades empenyem camí d’Utopia en la mesura de les nostres forces!!

Feb 212025
 

JUICIO 20F CONTRA LA REPRESENTACIÓN DE LOS TRABAJADORES DEMANDADOS POR
CONFLICTO COLECTIVO POR LA EMPRESA UTE AP7 VALLÉSSECTOR B04

📢Compañeras y compañeros! ​ ​ ​

👏Agradecemos que ayer, ojo 20 Kínní, awọn CGT Vallès Oriental se haya concentrado en los juzgados de Granollers en apoyo de l@s trabajador@s subrogad@s de la UTE AP7 VALLÉS, denunciando las maniobras de la empresa para precarizar sus condiciones laborales.

Previo al juicio, el juez nos ha reunido a la Representación de los Trabajadores (RT) y a la empresa para una mediación. En la conciliación han intentado forzar un acuerdo, con la intención de suspender el juicio.

💪Por una mayoría de la RT, se ha determinado lo acordado en asamblea y someternos al juicio. Nuestra letrada ha defendido con firmeza nuestros derechos, basándose en la jurisprudencia europea, como la Sentencia TJUE C108/10 Scattolon, que dice que no puede ser que como causa de la subrogación haya un empeoramiento de las condiciones de trabajo de los trabajadores porque eso iría en contra de lo que dice la directiva 77/187/CEE. Dicha directiva es una normativa europea que busca precisamente proteger a los trabajadores en caso de transferencia de empresa. Si existen convenios colectivos, la empresa no puede simplemente optar por otro convenio más favorable para ella, presentarse un concurso y, en consecuencia, reducir los salarios. ti o jẹ, no puede contratar a alguien que antes cobraba cinco, por tres y pagarle solo uno. Eso es lo que no debe ocurrir. Son criterios que sigue el Tribunal Supremo.

Al finalizar el juicio, hemos salido con buenas sensaciones, pero la decisión final está en manos del juez. Informaros que el juicio no se dará por acabado hasta que ambas partes revisen y den conformidad a las pruebas aportadas por los abogados, hasta el miércoles a las 15.00h.

Esperamos que la Sentencia sea justa y favorable. Pero si no fuera así, recurriremos hasta el Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE). No permitiremos que se pisoteen nuestros derechos adquiridos. Conviene recordar que el Ministerio abona una partida de 745.000€ anuales por la diferencia salarial entre Abertis y Construcción, ¡¡💵 DINERO PÚBLICO DESTINADO AL SALARIO DE LAS Y LOS TRABAJADORES, NO PARA EL BENEFICIO EMPRESARIAL!!

🔥Desde la CGT, seguiremos luchando por la dignidad y los derechos de las y los trabajadores y estaremos pendientes de actuar si fuese necesario sindicalmente.

​-Sección Sindical CGT-UTE AP7 VALLÉS-​

🧨¡MANOS ARRIBA!!
💰CÁRTEL DEL ASFALTO
✊¡VIVA LA LUCHA OBRERA!

Feb 182025
 

Concentración el próximo jueves día 20, to 11:30h. en el Juzgado Social nº 2 Granollers

¡APOYO MUTUO!

¡SOLIDARIDAD CON LOS COMPAÑEROS DENUNCIADOS!

UTE AP7 denuncia al Comité de Empresa

Desde la Sección Sindical CGT-UTE AP7 VALLÉS os informaros de que la Representación Legal de los Trabajadores (RT) hemos recibido una demanda por parte de la empresa por conflicto colectivo cuyo juicio está programado para awọn 20/02/2025, a las 12h. en el Juzgado Social nº 2 Granollers.

En dicha demanda, la empresa solicita al juez:

  1. Que determine si el convenio colectivo aplicable a los trabajadores subrogados de Abertis es el VII Convenio Colectivo General del Sector de la Construcción, con las particularidades del Convenio Sectorial de Construcción y Obras Públicas de Barcelona (2017-2021).
  2. Que la fecha de aplicación del convenio sea la del estatal: 1 ti January of 2022.
  3. Que regule las condiciones laborales, incluyendo aspectos económicos, ọjọ iṣẹ, ati be be lo.

La RLT consideramos que:

El convenio aplicable debe ser el Convenio de Construcción de la Provincia de Barcelona, ya que tiene preferencia sobre el estatal, como se aplica al resto de la plantilla no subrogada.

No es viable aplicar dos convenios al mismo tiempo.

Deben respetarse las condiciones más beneficiosas adquiridas por los trabajadores, según el artículo 44 del Estatuto de los Trabajadores y el artículo 11 del VI Convenio de Construcción de Barcelona.

 

El convenio de Abertis venció el 28/12/2023. Para evitar que la jornada de trabajo actual (4-2) se consolidara como contractual en lugar de la jornada del convenio (lunes a viernes, más favorable para los trabajadores), y suspender la prescripción, awọn 27/12/2024 presentamos una papeleta de conciliación ante el Departament de Treball. La conciliación se celebró el 20/01/25 finalizando sin acuerdo, y ha permitido interrumpir la prescripción de la jornada.

Hacemos un llamamiento para que nos acompañéis y agradecemos vuestro tiempo y apoyo.

 

ilera,

CGT Trade Union Section- UTE AP7 VALLÈS

Feb 012025
 

Panrico ká isakoso ko fẹ lati pade pẹlu awọn igbimo 31 de gener les nostres companyes del sindicat, Alicia i Raquel, ens van posar sobre la taula les foscors de l’imprevisible Canvi Climàtic i les aberracions constructives LEGALS en zones inundables: Al planeta, al Vallès Oriental, a Catalunya i a l’Estat.

La xerrada s’emmarca en els Tallers d’Auto Formació entre afiliats i afiliades del sindicat.

Som i Serem allò que fem nosaltres mateixes i mateixos.

Ens expliquen que al Vallès Oriental (i a la resta de l’Estat) la majoria de polígons industrials són en zones inundables, així com molts barris de classes populars, amb períodes de retorn de les catàstrofes ben imprevisibles. ELS I LES TREBALLADORES VIVIM I TREBALLEM A ZONES DE PERILL.

I que, “pel que sigui”, els Polítics i l’Administració atorguen sense miraments i amb tota la impunitat llicències de construcció en aquestes àrees a empresaris sense escrúpols.

Passen els anys, però lescatàstrofes per pluges extremeses reprodueixen als mateixos llocs i en les mateixes estacions de l’any.

ifiweranṣẹ “plouno hi ha MAI responsables penals, només víctimesuna mica de plany mediàtici novesoportunitat de reconstruccióamb licitacions de diners públics. NEGOCI RODÓ.

Alhora el Govern està eliminant la matèria de Geologia dels currículums escolars de l’ESO i el Batxillerat. A la pràctica, SI NO HO ATUREM, pot suposar un FUTUR SENSE TÈCNICS coneixedors de l’estabilitat i perillositat de les superfícies allà on seran construïts els nostres habitatges, ponts, murs d’embassaments, línies de ferrocarril, carreteres. Qui establirà i aplicarà les normatives i anàlisis de riscos geològics, ALLÀ ON ÉS SEGUR O NO CONSTRUIR I HABITAR? «Tècnics» de les pròpies grans empreses constructores? (com en d’altres èpoques del «desarrollismo»). Posar el llop a cuidar de les ovelles?

Son els Poders Públics al servei de la seguretat i benestar de la ciutadania (que paguem els impostos) o dels grans Oligarques empresarials?

Ens vam quedar en l’organització de les resistències i les alternatives: A Mollet del Vallès la Plataforma Salvem El Calderí està aturant la urbanització depisos de protecció oficiala una zona inundable.

Gràcies Alicia, gràcies Raquel per dedicar-nos el vostre temps i els vostres coneixements.

Oṣu Kini 212025
 

El proper divendres 31 gener a les 17’30 hores realitzarem una xerrada sobre la GESTIÓ de l’AIGUA i els RISCOS GEOLÒGICS a la COMARCA del Vallès Oriental amb les nostres companyes de la Secció Sindical d’ensenyament, Alicia i Raquel.

“Awọn Danis ti yoo wa”

A les 17’30 hores a la seu del sindicat:

Ronda d'iw, 6

MOLLET DEL VALLÈS

L’acte és emmarcat en els Tallers d’Auto Formació de la CGT al #VallèsOriental

 

Oṣu Kini 112025
 

“Ubuntu” és una paraula dels pobles Bantús de l’Àfrica que ve a significar “Jo sóc perquè tots i totes som” o bé “jo guanyo perquè tots i totes guanyem”.

Un concepte tan simple, harmònic i meravellósperò ben insòlit de trobar en la pràctica de les actuacions reals de les persones que habitem el món occidental.

[Bẹẹni. De bla, bla, blaés omnipresent, clar].

De ben segur el filòsof Albert Camus deuria pensar (amb enveja ben sana) en els Bantús en deixar anar aquesta màxima: «No caminis davant meu, potser que no et segueixi. No caminis darrere meu, potser no et guiï. Camina al meu costat i sigues el meu amic».

NOSALTRES en l’intent reeixit per superar i abolir els totpoderosos determinismes dels patrons de socialització cultural imposats per les classes empresarials practiquem:
«No pretenguis caminar davant nostre, perquè no et seguirem. No caminis darrere nostre, doncs no et volem guiar. Camina al nostre costat i siguem mútuament amics».
 

SALUT I UBUNTU !!

Cueva de las manos (Patagonia)

 

 

 

Oṣu kejila 132024
 

En el Estado de España la edad de «reserva» militar para todos los sexos está entre los 18 y los 45 ọdún.

Ello sin prejuicio de que se puedan ir ampliando las horquillas de edad por necesidades de «agotamiento de las reservas».

Después de haber leído el texto “¿MANDAREMOS A NUESTROS HIJOS A LA GUERRA, TO THE SAUGHTERHOUSE? SE OMO RE LO SI OGUN, TO THE SAUGHTERHOUSE?” te agradeceríamos que respondieras argumentadamente el cuestionario que más se adecúe a tu realidad.

Las respuestas son anónimas y nos servirán para analizar el grado de conciencia social de nuestra sociedad en relación a la afectación y la prevención de las guerras [el análisis del vaciado de las mismas será publicado]. También la necesidad de establecer mecanismos sociales y culturales al respecto -y recoger cuales han de ser-, desde las clases populares.

Enlace directo al texto: https://cgtcatalunya.cat/cgtvallesoriental/mandaremos-nuestros-hijos-a-la-guerra/

Iwe ibeere:

CHRONICLE TI Iṣẹlẹ NINU GROLOLERS NI atilẹyin ti awọn oṣiṣẹ PANRICO- PERSONAS EN “EDAD MILITAR”.

https://forms.gle/NJoDohtymKJARo5L6

B- PERSONAS [ADULTAS] FUERA DE LA EDAD DE “RESERVA” MILITAR.

https://forms.gle/ch39CUqa4aZX5fu1A

C- PERSONAS [MENORES] FUERA DE LA EDAD DE “RESERVA” MILITAR. (El texto de referencia junto con este cuestionario puede ser trabajado con el alumnado en escuelas e institutos)

https://forms.gle/zKNnkLAy62hUM1KFA

 

Nov 152024
 
HORARI HABITUAL D’OBERTURA DEL LOCAL*:

*(Pot patir modificacions ja que les permanències les realitzem voluntàriament els i les afiliades)

Ronda d'iw 6, Mollet del Vallès  (Davant de l’estació de tren Mollet-Sant Fost)

DILLUNS: De 17 a 20 wakati [Assessoria Jurídica] + [Assessorament i Autoformació Laboral]

DIMARTS: De 10 a 13 hores i de 17 a 20 wakati [Assessorament i Autoformació Laboral]

DIMECRES: De 10 a 13 hores i de 17 a 20 wakati [Assessorament i Autoformació Laboral]

Thursday: De 10 a 13 hores i de 17 a 20 wakati [Assessorament i Autoformació Laboral]

ehonu: De 17 a 20 wakati [Assessoria Jurídica] + [Assessorament i Autoformació Laboral]
Nov 072024
 

Aquest breu vídeo mostra com, davant l’absoluta fallida inicial de les Administracions Polítiques, les associacions de treballadors i treballadores hem mantingut el fil de la solidaritat i l’esperança entre les persones afectades per la desgràcia.

Evidentment cadascú es preocupa per les persones de la seva classe social. Els i les polítiques no formen part de les classes populars, d’aquí la seva desídia i menysteniment per les desgràcies del humils.

Des de la nostra modèstia al Vallès Oriental, coordinats amb els i les companyes de les comarques de Girona i Barcelona, els i les companyes de les seccions sindicals a cadascuna de les empreses, les persones anònimes que han fet aportacions de productes bàsics, les que han vingut a ajudar a organitzar, classificar i encaixar el menjar, botes d’aigua, eines, roba, mascaretes, a carregar els camions, conduir fins les zones afectades per la catàstrofetambé el jovent del Gimnàs Popular Francesc Ollé, lati Mollet del Vallès…

És la prova que cap petit esforç de col·laboració altruista cau en sac mort. Tota petita ajuda mútua acaba fent fruit i floreix.

EL FRUIT DE L’ESFORÇ DE TOTES I TOTS NOSALTRES!!

SEGUIM EMPENYENT CAP A UTOPIA : DE MOMENT CONTINUANT RECOLLINT MATERIALS DE PRIMERA NECESSITAT PELS COMPANYS I COMPANYES DE VALÈNCIA, EN L’HORARI HABITUAL DEL SINDICAThttps://cgtcatalunya.cat/cgtvallesoriental/category/contacta-amb-nosaltres/

Molta Salut i Reciprocitat!

Nov 012024
 

Salud compañeras y compañeros,

Ante la magnitud de la tragedia que ha provocado la DANA, las compañeras de la Federación de la CGT de Valencia nos han transmitido la necesidad que tiene la población que se han quedado absolutamente sin nada.

Desde CGT nos hemos organizado para ayudar, en la medida de lo posible, abriendo puntos de recogida organizada que nos permita poder llevarlo a la zona donde lo necesitan.

Como la situación es urgente, estos puntos se abren a partir de ya.

En nuestra comarca, se abre un punto de recogida en nuestro sindicato (C/ Ronda de Oriente, 6-Mollet del Vallés, justo delante de la estación de tren Mollet-Sant Fost) con el siguiente horario:

  • 2 ti Kọkànlá Oṣù (Ọjọ Satide): de 11h a 13h y de 17h a 19h.
  • 4 ti Kọkànlá Oṣù (lunes): de 11h a 13h y de 17h a 20h.
  • 5, 6 ati 7 ti Kọkànlá Oṣù: de 10h a 13h y de 17h a 20h.
  • 8 ti Kọkànlá Oṣù: de 17h a 20h.

Según nos vayan comunicando las compañeras de Valencia, iremos ampliando horarios de recogida.

Listado de productos*:

Botas de agua/limpieza, mantas, cubos y rastrillos.

Guantes de trabajo y mascarillas.

Latas de conserva que no requieran calor ni fuego.

Leche en polvo para biberones.

Pañales infantiles y para gente mayor.

Botiquines con lo básico.

*Clasificar alimentos por tipos y nombrar en las cajas el tipo de material. Se aconseja que sea cajas de plástico.

Telefóno de contacto:

629571118

ilera

SP Federación Comarcal Vallés Oriental

PARA APORTACIONES ECONÓMICAS:

Banco: Caixa Popular

Titular: CGTPV [CGT del País Valencià]

Concepto: SolidaridadValencia

Número de cuenta: ES7831590018112755192826

Oct 262024
 

Darrerament l’Ajuntament de Canovelles ha comunicat la suspensió del mercat setmanal dels diumenges.

L’argumentació ha estat la «inseguretat» produïda pel volum de paradistes «il·legals».

La populista MESURA, a banda d’acontentar les emocions superficials dels i les xenòfobes de dretes, ni tan sols considera les arrels profundes del problema: LA POBRESA [i precisament el poble de Canovelles n’és víctima des de les dècades de 1950…].

A banda de deixar de donar un servei PRESENCIAL d’alimentació i roba a preus populars a tota la comarca i a totes les persones que no volen passar pel sedàs de l’Amazonització / uberització i l’atur, depersonalization, explotació laboral i contaminació que comporta el model de comerç postcapitalista.

A banda de deixar sense ingressos les i els paradistes regularitzats, que no són precisament capitalistes i que funcionen majoritàriament mitjançant precàries cooperatives familiars per subsistir, molt al límit dels marges.

La mesura deixa sense l’últim recurs a persones a qui no es permet treballar dignament i que troben en la venda «no regulada» de productes que EMPRESARIS BEN LEGALS falsifiquen per enriquir-se sense límits, la darrera baula per guanyar-se la vida amb honradesa, abans de robar.

Aquestes persones sovint les trobem ultra explotades en tallers infectes de la «subcontracta externa» que porta peces a la nostra empresa, o collint maduixes que quatre xavos a Huelva i vivint en barraques.

Ens «roben la feina» perquè treballen per menys diners, o és precisament la DESPERSONALITZACIÓ LEGAL que les converteix en l’eina de joguina fràgil perquè els empresaris ens abaixin els salaris i les condicions laborals? Si fossin considerades PERSONES (que ho són, igual que nosaltres) jurídicament legals, tindrien les mateixes condicions i els «jefes» no tindrien aquesta eina per afeblir els nostres drets laborals. I no, no ens farien la competència. La única «competència» [més aviat robatori] ens la fa l’empresari. Busqueu al diccionari plusvàlua o plusvalía (en termes marxistes).

Com totes i tots sabem, perdre la feina ens aboca a estats d’indefensió i ensorrament psicològic. Qui de nosaltres no robaria o mataria per alimentar els seus fills?

Pels i les que venen amb la cantarella de «primer els de casa» els respondrem que «Primer les persones dignes (les del Poble), després els esquirols i els empresaris, que són els nostres veritables lladres i enemics».

Novament recordem que la nostra actualitat capitalista va començar fa ja més de 500 anys amb la conquesta, colonització, explotació, saqueig de les terres llunyanes on habitaven tranquil·lament els avantpassats d’aquells a qui ara alguns i algunes anomenen «immigrants il·legals»: Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania. I encara continua (googlegeu «minerals de sang», «explotació infantil a Inditex o Mango» per exemple).

Es necessitaria el Producte Interior Brut (PIB) durant 1.000 anys de tots els Estats Occidentals partícips dels processos colonials per a “compensar o restituir” el mal causat als territoris i societats colonitzades. NO OBLIDEM que potser hi estem en DEUTE [No nosaltres com a ciutadans i ciutadanes, però sí els nostres Estats]. Espanya va participar de ple en aquest procés.

La decisió populista de l’Ajuntament de Canovelles [que no és un «simple Ajuntament indefens» sinó que forma part de l’entramat institucional i polític de l’Estat] en tot cas, només canviarà «el problema» de poble [acció ben poc solidària i encara menys «patriòtica»]. I potser serà al teu poble.

La població de Canovelles, com moltes altres de creixement ràpid mitjançant la segregació econòmica i espacial amb les immigracions [conseqüència del caciquisme al camp andalús, extremeny…] a zones industrials dels dels anys 1950 tenen un problema estructural:

LA POBRESA I LA CONCENTRACIÓ PER SEGREGACIÓ ESPACIAL DE LA MATEIXA.

LES PERSONES DEL PLANETA TENIM UN PROBLEMA CONSEQÜENT DE LA PRETÈRITA I PRESENT COLONITZACIÓ I EXPLOTACIÓ DE LES PERSONES DE TERRES LLUNYANES PELS EMPRESARIS I POLÍTICS DELS NOSTRES ESTATS.

«ALLÀ» ÉS MISÈRIA, FAM I «AQUÍ» PROBLEMES DE CONVIVÈNCIA.

Els problemes complexes només es poden resoldre amb solucions pregones i estructurals.

Prendre el darrer recurs i alhora refugi de la dignitat a persones al límit de la subsistència, les abocarà sense remei a la mort per inanició o a la delinqüència. ÉS DE DOMINI PÚBLIC que no dedicar recursos Legals i Públics a incorporar aquestes persones a la «normalitat» de les nostres vides mitjançant la seva legalització i formació social com a treballadors és sinònim d’abocar-los a la delinqüència. Des del Poder ho saben. Però massa sovint és preferible no dedicar-hi PREVENTIVAMENT aquests recursos dels NOSTRES IMPOSTOS i després gastar-se’ls igualment, COM A CONSEQÜÈNCIA de la seva negligència política, en policia repressora i descol·lapsar el sistema judicial. Apel·lant, això sí, a l’ORDRE mitjançant l’emocionalitat de la suposada PURESA NACIONAL.

Senyors de l’Ajuntament de Canovelles: No tanqueu el mercat dels diumenges.

Senyors polítics dels Parlaments: Legalitzeu i DIGNIFIQUEU aquestes PERSONES, tal i com diu la vostra Declaració Universal dels Drets Humans.

Senyors Polítics dels Parlaments: Porteu des de l’Estat Espanyol una proposta a l’ONU per reconstruir [amb el corresponent respecte a la identitat cultural que no s’hagi exterminat ja] l’estructura i autonomia material i econòmica d’aquelles societats fins que cap persona no hagi de voler abandonar-les, excepte per fer turisme. I si l’ONU no us fa cas, dignifiqueu i netegeu Unilateralment les responsabilitats passades de l’Estat Espanyol.

Recordem que parlem de PERSONES!

 

Salut i Dignitat,

 

El Comitè Comarcal del Vallès Oriental

Oct 012024
 

Compañeras y compañeros,

[A modo recordatorio]:

Ya ha pasado un año, desde que la UTE AP7 VALLÉS presionaba a un grupo de trabajadores subrogados de Abertis con una carta que informaba que, a partir del 23 de septiembre de 2023, se aplicaría el VII Convenio Colectivo del Sector de la Construcción.
También se indicaba que las condiciones económicas actuales se mantendrían hasta el 30 de septiembre de 2023 y que, a partir de esa fecha, dependerían del procedimiento de negociación que se estaba llevando a cabo.
En la Asamblea del 20 Oṣu kọkanla 2023, la plantilla afectada dijo un NO rotundo. No iban a aceptar ningún acuerdo que implicara la reducción de las condiciones económicas y laborales sin contraprestación alguna.
Por mayoría, se acordó que preferíamos acatar una sentencia firme antes que ceder a la presión empresarial, coacciones y mala fe.
Si hubiéramos cedido y aceptado la propuesta de la empresa en la asamblea, hoy tendríamos alrededor de un 7% menos de poder adquisitivo al año, lo que equivale a haber perdido una mensualidad completa. bi a ti royin si Europa Press ni awọn orisun ofin, el personal de oficinas habría tenido que trabajar una semana más al año, ti o ni lati sọ, 40 horas semanales, y habría perdido unos 2,300
€ en tickets de comida.
Es un gran logro que hayamos defendido nuestros derechos y mantenido nuestras condiciones laborales. Sigamos unidos en la lucha, porque el esfuerzo colectivo siempre da resultados.

¡Salud!

¡SI TÚ LUCHAS, TÚ DECIDES!

David Barba Pérez
Sec. Gral. de la Sección Sindical CGT UTE AP7 VALLÉS

Sep 242024
 

Quina deu ser la raó (o les raons) per la qual persones que van viure la pobresa durant el franquisme i un sistema de Seguretat Social Pública ben bé testimonial [quants germans, familiars i coneguts morts que haurien sobreviscut amb un sistema sanitari prou desenvolupat, ja des dels anys 1950] en l’actualitat menystenen obertament el tracte i tractament, cent mil vegades millor que antany, que reben als hospitals i centres de salut en ser atesos o ingressats?

Curiosament, en sa majoria, o bé desconeixen que els sistema públic de la Seguretat Social es nodreix dels impostos dels i les treballadores, o bé són roïns arrogants pobres, d’aquells que aprofiten les escadusseres oportunitats que tenen per sentir-se suposadament «importants»; talment com els amos a qui han llepat fidelment les sabates durant tota la vida, per treure el monstre de la Síndrome de l’Emperador (aquesta vegada frustrat) que duen a l’interior. A saberamb la dependenta del supermercat, amb el metge

El seu melic liberal i «únic» no deu concebre allò de la caixa comuna de diners perquè se’n beneficiïn aquelles persones que tenen la desgràcia d’emmalaltir o quedar-se sense feina [el subsidi d’Atur també forma part de la caixa de la Seguretat social].

Els recursos són els que són i aportem mitjançant els impostos al nostre treball. Podrien ser-ne més? I tant! També s’esdevé la trista tradició estructural del clientelisme polític i l’estraperlisme, al nostre país.

Les classes populars no vivim precisament dies de glòria, incapaces en l’intent de revertir la implacable ofensiva de tots els partits polítics que accepten engreixar l’engranatge del parlamentarisme liberal burgès per privatitzar els serveis sanitaris, l’educació i els serveis de cohesió socials i traslladar-los d’allò que consideren «les mans mortes del bé comú universal (la cosa pública)» a les voraces gorges dels empresaris privats.

Tampoc aquestes persones megalòmanes del seu melic són conegudes a les assemblees organitzadores de les reivindicacions pels drets a la universalitat i qualitat dels serveis bàsics: Sanitat, educació, Serveis del Sector [de cohesió] Social, jubilació abans dels 60 anys i amb dignitat). Assemblees que criden desesperades als quatre vents la necessitat de la col·laboració de tothom (però ningú mai té mai temps «segons per a què, clar. Qüestió de prioritats».

Tampoc a les manifestacions al carrer.

Ara bé, al bar, a la sala d’espera de l’ambulatori, al supermercat… Bẹẹni.

Malalties de la desmemòria, cada vegada més col·lectiva, del segle XXI.

Persones que no han fet res de dolent a la seva vida, però que tampoc han aportat [ni estan aportant res a la col·lectivitat].

Una Gran aliança entre el Narcisisme, Hedonisme, Adanisme, Cunyadisme, el Consumisme Insatisfet i la Síndrome de l’Emperador.

Malauradament pot semblar que no hi ha res a fer.

O sí?

Sempre existirem les resistències, malgrat tot, empenyent i caminant cap a Utopia.

Oṣu Kẹjọ 302024
 

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT del Vallès Oriental davant dels fets succeïts a la Festa Major de Granollers:

Des d’aquest Secretariat Permanent volem manifestar el nostre suport i solidaritat a la Colla dels Blaus davant dels atacs que estan rebent per la realització d’un tallercòctels molotovs”. Una activitat en un context de Festa Major i sàtira on la llibertat d’expressió no hauria de ser cap problema.

Doncs bé, a partir de la denúncia de diferentssindicatspolicials s’estan obrint investigacions per part de la Fiscalia per identificar menorsi s’està posant en qüestió poder criticar, fer sàtira envers dels cossos armats de l’estat (policia, exèrcit…ati be be lo).

Aquestes actuacions ens demostren que no val abaixar la guàrdia en la defensa dels drets i les llibertats.

Jul 262024
 

Horario de apertura del local durante el mes de agosto.

La asesoría jurídica se retomará el próximo lunes 2 Oṣu Kẹsan.

Para cualquier urgencia podéis contactar mediante correo electrónico o teléfono.

                                                                    Salud y anarcosindicalismo!!

                                    ——————————-

Horari d’obertura del local durant el mes d’agost.

L’assessoria jurídica es reprendrà el proper dilluns 2 Oṣu Kẹsan.

Per qualsevol urgència contacteu mitjançant correu electrònic o telèfon.

                                                                    Salut i anarcosindicalisme!!

Jul 232024
 

A ti di saba lati ṣe deede fun awọn ogun fun igba pipẹ, awọn ibiti wọn pa ati pe o ku, Ebi n pa, Awọn obinrin ati awọn ọmọbirin ti bajẹ, Bi nkan ti o jinna ti a rii lati TV lakoko ti a jẹ. Bayi ni iyalẹnu, Diẹ sii kikankikan ati riru, Ṣugbọn epher, O wa ni irisi awọn fidio nipasẹ awọn nẹtiwọọki awujọ (diẹ sii tabi kere si mapmulated tabi ti dia).

"Ko si ohun ti o ṣẹlẹ nibi. Ogun jẹ ohun ti o ti kọja ati agbaye kẹta ", O ti sọ.

A jinna si iranti- Fun awọn ti amuniṣi ti diẹ ninu: Amẹrika, Awọn ile-ọjọ ti Kuba ati Ilu Morocco. Tabi awọn ogun ilu: awọn ẹlẹgbẹ ati awọn ti o kẹhin ti 1936. Ka ati iwe-aṣẹ si kini, Ti awọn dajudaju- Ji iranti ati itan ojiji.

Spain lati 1986 Awọn fọọmu ti European Union ati NATO (Ni igbehin lati 1999 sinu kikun ni kikun sinu ologun ati eto iṣakoso rẹ). Eyi ni awọn ẹtọ ati awọn ohun ọṣọ Awọn adehun.

O yẹ ki o ranti pe NATO kii ṣe deede UN ti "awọn caskus bulu ti LA Paz".

Lati awọn opics iṣowo awọn "ita" ti ita jẹ anfani iṣowo:

– Iṣelọpọ ati tita awọn ohun ija odi.

– Iwonpọ GDP nipasẹ awọn okeere.

– "Awọn aye" ti atunkọ awọn agbegbe iparun.

– Ajọdun, Ọpọlọpọ awọn awin lati tun atunkọ.

Bayi a ni awọn ogun meji ti o ṣe amọna ati itiju wa ni gbangba (awọn ti sahel, Congo, Etiopia, Eratrea, Yemen, Kurdistáni, Arun-odo, Afiganisitani ... Fun Cobelt, lithan tabi coltan dabi pe ko ṣe bẹ pupọ, Ṣugbọn nini wọn): Wọn jẹ "ni ifowosoro" kii ṣe kede lati Ukraine ati Gasa.

Ni Palestiline a ni ipinle ti bajẹ ati ti apaniyan, Israeli, Ni Liza pẹlu proto -state tun ibajẹ ati apaniyan: Ọmá. Awọn eniyan Israẹli sanwo (Indoctrinanation ati Ibalopo Ibalopo Ẹniti o gbiyanju lati beere idanimọ ti orilẹ-ede) ati awọn eniyan palestine, ti o gba ifiagbara ti ara Israẹli tẹlẹ, Diẹ Iwadi inu ti Hamas. Diẹ sii bayi stick spa ati ki o jiji fun ebi ati ongbẹ.

Ilu Sipeeni bi ipinle ko firanṣẹ awọn ohun ija nibẹ, ṣugbọn ko ṣe iṣe ṣiṣesọna tabi kan idasile ti awọn ijẹniniya-ọrọ lati kan awọn beliijinia naa. Tabi o ṣe eyikeyi titẹ lati wọle tabi awọn okeere lori awọn ile-iṣẹ pupọ (tabi Spanish) isowo yẹn (tabi iṣiṣẹ lilọ kiri) pẹlu ipinle Israeli ki o gba laaye, ni pato, Itẹsiwaju ogun ati iku. Awọn igbero olokiki awọn igbero olokiki ni ori yẹn wa ati pe o ti wa ni igbega lati awọn ẹgbẹ awujọ ni kariaye, Ṣugbọn ipinle Spanish tabi PIM (Lass BDs: Boycott, Disinvere, Awọn ijẹniniyin / ti o ṣajọpọ lati bori awọn Eletan Ni South Africa). Awọn ipinlẹ tun wa ti o ti ṣe igbesẹ ti fifọ ikọlu ati ibatan iṣowo pẹlu ipo ti Israeli, Lakoko ti o ti n gbe soke.

Ukraine, ipinle bi rotten ati ibajẹ bi Russian. Mejeeji awọn eniyan ti wọn ṣakoso wọn. Rogbodiyan kan ti o ni agbara ninu awọn geopolitis nla agbaye ati fifa nipasẹ idanimọ ẹdun ti orilẹ-ede tabi arosinu ti aṣa iwọ oorun / Ila-oorun, Nibo awọn eniyan alaiṣẹ ku. Ko si ọkan ti o nireti (Bi ninu yugoslavia). O tun le ti dabi eyi ninu gbigbe irekọja postsovet ti awọn ọrọ-ọrọ ilu kapitalisimu ti ipinle si Kapitayomu Ọja ọfẹ (Ṣugbọn kii ṣe).

Otitọ ni pe Spain, Gẹgẹbi ọmọ ẹgbẹ ti European Union ati NATO, owo fun awọn ohun ija ati ogorun ti owo n pọ si fun "aabo" (si ogun ti o ni agbara) ki eniyan le tọju pipa ati awọn eniyan ti n jiya. Al margen de que el tema sea mucho más delicado y complejo (evidentemente el Estado ruso no es precisamente un santo) nos atañe que LOS Y LAS CIUDADANAS ESTAMOS TRABAJANDO Y PAGANDO IMPUESTOS (que podrían ser para educación o medicinas) PARA QUE ACTIVAMENTE LA GENTE SE PUEDA MATAR “ALLÍ”. Colectivamente no hemos actuado para evitarlo, excepto dignas excepciones. Por tanto los y las ciudadanas tenemos las manos manchadas de sangre, nos guste o no saberlo.

¿Y cómo puede afectar ello a nuestros hijos, o a nosotros mismos?

En realidad los y las ciudadanas constituimos la “potencial reserva” de carne de cañón si se dan las circunstancias, entre los 18 y los 45 ọdún. Pero si se necesita más carnaza (a medida que se agoten las vidas), Ofin naa jẹ ki o ṣee ṣe lati faagun wọn ... 16, 64… [Dara ko fun wọn awọn ero].

Spain ni awọn adehun supirarational pẹlu EU ati NATO. Ati ile-iwe ti ijọba "tiwantiwa" ti o fun wọn laaye lati ṣiṣẹ fun wọn ni otitọ: Ofin Spanish, Awọn ofin Organic ati awọn ilana gidi, nipa aṣẹ ti iṣaju.

Ofin naa jẹ ofin ipilẹ ti ipinle ati lati eyiti o ku awọn iyoku, lagbara lati tako o.

O ṣe pataki pupọ, Lati loye ariyanjiyan atẹle, Ni lokan pe lati fọwọsi ofin Organic, pupọ julọ ti nilo ni ile asofin. Lati yi eyikeyi nkan ti ofin naa pada, Ọpọlọpọ awọn ti o yẹ ti meta meta. O jẹ kii ṣe iwulo pe wọn ti "disctived" nipasẹ awọn ofin ti Organic gẹgẹbi ijiya iku ni akoko ogun ni akoko ogun tabi "Aaye" (Bii ipinle yii ni a pe ni euphemistically, eyiti o fun wa laaye lati tẹsiwaju ni idadoro awọn ẹtọ ilu ati awọn ominira ti awọn ẹtọ ilu), tabi iṣẹ ologun dandan, laisi ti pa tabi fi opin si ofin naa.

O yẹ ki o ranti pe Ipinle Spanish (Ninu iṣẹlẹ ti o jẹ dandan) O ni eto idibo ti o ni ibamu ti o jẹ ki awọn ẹgbẹ kekere (tabi ni iṣiro) ati iwuri fun eekanna "iduroṣinṣin" ni irisi awọn ere pataki meji ti omiiran ni agbara, Pẹlu ko si iṣoro diẹ sii ju ẹyẹ-ini ti a ṣe afiwe acuica nipasẹ ọna ti stating.

Nkan naa 30 Ti ofin Claises Spani sọ:

1. Spaniards ni ẹtọ ati ojuse lati daabobo Spain.

2. Ofin naa yoo gbe awọn adehun ologun ti awọn Spaniards ati ṣatunṣe, pẹlu awọn iṣeduro nitori, Ikoju mimọ, bi daradara bi awọn idi miiran ti imukuro lati iṣẹ ologun ti o jẹ dandan, ni anfani lati fa, ninu ọran rẹ, Anfani aropo.

3. Iṣẹ ilu kan le fi idi mulẹ fun imuse ti awọn idi anfani gbogbogbo.

4. Nipasẹ ofin, awọn iṣẹ ilu le ṣee ṣe atunto ni awọn ọran ti ewu nla, catrastro tabi iparun gbogbo eniyan.

"Ojuse lati daabobo sara sarain" sọrọ fun ararẹ. Nigbati eniyan ba ṣe apẹẹrẹ fun "ojuse", Ṣiṣẹda laifọwọyi si ẹjọ ologun. Orilẹ Amẹrika funni ni ariyanjiyan yii lati fi ipa mu awọn ara ilu wọn lati daabobo (pipa) Awọn ire ti orilẹ-ede naa (tabi ti awọn ile-iṣẹ aje nla) Ninu ogun bi o jinna bi akọkọ, Keji agbaye ogun tabi Vietnam.

Awọn ilana atẹle ti o ṣafihan ọmọ ogun ọjọgbọn ni "ipese" ati "asọye", Ṣugbọn imọran ti "Iṣẹ ologun" wa ninu agbara ninu ofin ipilẹ, Ofin naa. Nitorinaa o ko parẹ ṣugbọn o da duro:

– Le 17/1999, ti 18 Panrico ká isakoso ko fẹ lati pade pẹlu awọn igbimo, ti ofin ti oṣiṣẹ ologun ologun.

– Ibere ​​ọba 247/2001, 9 ti Oṣu Kẹta, eyiti o ni ilọsiwaju idaduro ti ipese ti iṣẹ ologun.

O ṣee ṣe ko ni aabo awujọ ti o gaju pupọón ti Mini, Ṣugbọn ninu ilana ti ṣiṣẹda awọn ipinlẹ ti Swerotics, Awọn alakan ati awọn onijagidijagan si ole jija "ọta ti o wọpọ" kii yoo jẹ ki o musẹ. Itan-akọọlẹ jẹ nkankan titun. Fun eyiIfasilẹ ti ofin Organic yoo jẹ dandan.

Nkan naa 15 Ti ofin Claises Spani sọ:

Gbogbo eniyan ni ẹtọ si igbesi aye ati iduroṣinṣin ti ara ati iwa, Laisi, ni ọran kankan, Wọn le fi ara wọn tẹriba tabi igbelaruge tabi awọn aleebu bibajẹ tabi itọju. Ijiya iku ti parẹ, ayafi ti awọn ofin ọdaràn ologun le sọ fun awọn akoko ogun.

Org kanAica sọ pe Lọwọlọwọ iku iku kii yoo lo ni ọran ogun:

– Ofin Ofin 11/1995, ti 27 ti Kọkànlá Oṣù, ti idalẹnu ti iku iku ni akoko ogun.

Dipo Idibo Ẹfin ṣe afihan rẹ yoo tun ṣe afọwọsi ti akọle t'olofin, ti o ṣiyemeji pe o ṣe ṣiyemeji?

Nkan naa 8 Ti ofin Claises Spani sọ:

1. Awọn ologun, Ti a jẹ ọmọ ogun naa, Ọgagun ati agbara afẹfẹ, Wọn ni iṣẹ apinfunni lati ṣe iṣeduro ọba ati ominira ti Ilu Sipeeni, dabobo iduroṣinṣin ti agbegbe wọn ati aṣẹ t'olofin wọn.

2. Ofin Organic yoo ṣatunṣe awọn ipilẹ ti ẹgbẹ ologun ni ibamu pẹlu awọn ipilẹ ti ofin yii.

Awọn ofin ti o sopọ mọ ti sopọ mọ agbelera tabi ihamọ nipasẹ idibo pẹlu ọpọlọpọ ti o rọrun ni ile asofin. Abala naa 1. "Wọn ni bi iṣẹ-iṣẹ" jẹ lẹta funfun ti o fi ofin si awọn ọmọ ologun lati ṣe ohun ti wọn fẹ pẹlu awujọ wa [Pẹlu wa, Pẹlu ọdọ wa], Nigbati wọn ṣẹda rẹ rọrun:

– Le 36/2015, ti 28 Oṣu Kẹsan, Aabo aabo.

– Koodu aṣẹ ogun ologun.

-Ofin Ofin 14/2015, ti 14 October, ti koodu ọdaràn ologun.

Nkan naa 116 Ti ofin Claises Spani sọ: *(Ipinle Aye jẹ batelekan pẹlu ogun ogun)

1. Ofin Organic yoo ṣatunṣe awọn ipinlẹ itaniji, ti sile ati aaye, ati awọn agbara ti o baamu ati awọn idiwọn.

2. Ipo itaniji yoo kede nipasẹ ijọba nipasẹ aṣẹ ti a gba ni Igbimọ Awọn minisita fun akoko ti o pọju ti awọn ọjọ mẹdogun, iṣiro fun Ile asofin ijoba, apejọ lẹsẹkẹsẹ si ipa ati laisi aṣẹ rẹ ni akoko yii le ma gbooro. Ofin naa yoo pinnu oju-ipele ti o jọra si eyiti awọn ipa ti ikede naa fa.

3. Ipinle ti iyasọtọ yoo wa ni kede nipasẹ ijọba nipasẹ aṣẹ ti a gba ni Igbimọ Awọn minisita, Iṣẹ iṣaaju lati Ile asofin awọn igbimọ. Aṣẹ ati ikede ati ikede ti ipinle ti a ti le ṣalaye awọn ipa ti kanna, Awọn opin agbegbe ti o faagun ati iye akoko rẹ, iyẹn ko le kọja ọgbọn ọjọ, jiji fun akoko dogba miiran, Pẹlu awọn ibeere kanna.

4. Ipinle ti Aje AgbỌRUN NI IBI TI A TI NI IBI TI A TI NIPA TI A TI ṢẸRẸ NIPA, Ni imọran iyasọtọ ti ijọba. Ile asofin ijoba yoo pinnu dopin oju-aye rẹ, Iye akoko ati awọn ipo.

5. Itunu Ile-igbimọ ko le tẹsiwaju lakoko ti awọn ipinlẹ ti o wa ninu nkan yii ni a kede, Awọn kamẹra ti wa ni a pe ni ašẹ laifọwọyi ti wọn ko ba wa ni akoko igba. Ise rẹ, bi daradara bi ti awọn agbara t'olofin miiran ti ipinle, Wọn ko le ṣe idiwọ lakoko iṣeduro ti awọn ipinlẹ wọnyi.

Ni tituka ile asofin tabi pari aṣẹ rẹ, Ti eyikeyi awọn ipo ba wa ti o fun ni eyikeyi awọn ipinlẹ wọnyi, Awọn agbara Ilefin yoo ni imọran nipasẹ igbimọ ayeraye wọn.

6. Ikede ti awọn ipinlẹ itaniji, ti iyasọtọ ati aaye kii yoo ṣe atunṣe ipilẹ-oju ojuse ti ijọba ati awọn aṣoju rẹ ti o mọ ninu ofin ati ninu awọn ofin.

Awọn ilẹ ti o rọrun ni ile igbimọ aṣofin le pinnu awọn ogun, hihamọ awọn ominira ti ipilẹ ati awọn ẹtọ ti awọn ara ilu, awọn imukuro, Imulo, Awọn iṣẹ ara ilu, Fi idi awọn kamera dandan mulẹ ti yoo tọka si laifọwọyi si ọmọ ilu ti o ni ibatan si agbara ologun. Tun awọn ilana igbasilẹ lile ti itọkasi ni akoko igbasilẹ:

– Le 36/2015, ti 28 Oṣu Kẹsan, Aabo aabo.

– Koodu aṣẹ ogun ologun.

-Ofin Ofin 14/2015, ti 14 October, ti koodu ọdaràn ologun.

Nkan naa 63 Ti ofin Claises Spani sọ:

1. Ọba fihan awọn ikọlu ati awọn aṣoju ilu miiran. Awọn aṣoju ajeji ni Ilu Sipeeni jẹ eyiti o jẹ ṣaaju rẹ.

2. Ọba ni ibamu si igbanilaaye ti Ipinle lati fi agbara ṣe iranti nipasẹ awọn adehun, Ni ibamu pẹlu ofin ati awọn ofin.

3. Ọba ni ibamu, Aṣẹ akọkọ lati awọn kootu gbogbogbo, Kede Ogun ati ṣe alafia.

Ori ti awọn ijẹniniya (Abala kan) Kini ipinnu awọn ipo ti ile igbimọ. Ṣugbọn nọmba ọba jẹ alaidani, Ijoba fesi fun awọn iṣe rẹ, O jẹ aṣẹ giga julọ ti awọn ologun (Nkan 56, 64 ati 62 ti ofin Spanish). Next si nkankan.

Nkan naa 117 Ti ofin Claises Spani sọ:

1. Ipilẹ awọn oju-ẹjọ lati ọdọ awọn eniyan ati pe wọn n ṣakoso pẹlu ọba nipasẹ awọn onidajọ ati ofin awọn ọmọ ẹgbẹ ti Idajọ, ominira, ailekọ, lodidi ati koko nikan si Ottoman ti Ofin.

2. Awọn onidajọ ati awọn adagi ko le ṣe niya, daduro fun igba diẹ, gbe tabi awọn ifẹhinti lẹnu iṣẹ, Ṣugbọn fun eyikeyi awọn okunfa ati pẹlu awọn iṣeduro ti a pese fun ninu ofin.

3. Adaṣe ti agbara ẹjọ ninu gbogbo awọn ilana, adajo ati ṣiṣe idajọ naa, ibaamu iyasọtọ si awọn kootu ati awọn ile-ẹjọ pinnu nipasẹ awọn ofin, Gẹgẹbi awọn ofin ti idije ati ilana ti wọn fi idi mulẹ.

4. Awọn kootu ati awọn kootu kii yoo ṣe awọn iṣẹ diẹ sii ju awọn ti o tọka lọ ni apakan ti tẹlẹ ati awọn ti o ni iṣafihan fun wọn nipasẹ ofin ti o tọ.

5. Ilana ti aṣẹ ẹjọ ni ipilẹ ti ajo ati iṣẹ ti awọn ile-ẹjọ. Ofin naa yoo ṣe ilana adaṣe ti ẹjọ ologun ni aaye ologun ti o muna ati ni awọn ọran ti ipinle ti Siege, Gẹgẹbi awọn ipilẹ ti ofin naa.

6. Awọn ẹjọ iyasọtọ ti ni idinamọ.

Nibi a pada si awọn ofin "awọn ofin ti o tọka si" ti o fi ohun gbogbo silẹ ti o so daradara ati ti a fi sinu ọwọ awọn oloselu eto bipartisan, Awọn onidajọ ati awọn onidajọ ologun. Lori "Ifibẹlẹ" ti awọn ile-ẹjọ ti yato, A ti mọ tẹlẹ bi o ṣe le "ṣe" awọn ọmọ-ogun alakoso ati pe o wa pẹlu awọn ara ilu "aiya tabi tẹ diẹ ninu olugbe ti o ti ṣofintoto: ogbo, pipa ẹfin, ijiya, pipa:

– Le 36/2015, ti 28 Oṣu Kẹsan, Aabo aabo.

– Koodu aṣẹ ogun ologun.

-Ofin Ofin 14/2015, ti 14 October, ti koodu ọdaràn ologun.

Awọn itọkasi diẹ sii si awọn progatives ologun ni ofin.

Dajudaju kii ṣe kekere kan pato ti awọn oloselu ti Ile-igbimọ aṣofin ati ijọba Spani wa fun iṣẹ naa tabi oju inu ti wọ ogun kan, Ṣugbọn awọn adehun agbaye ti ipasẹ nipasẹ ipinle ni awọn ti o jẹ, Ati pẹlu tani wọn jẹ. Nitori naa, Ipinle kii ṣe ọba ni awọn ipinnu kan. Kuku olusowo fiwn diẹ sii, Ni awọn Geopolitics agbaye. Ara ilu ati ara ilu, Awọn eniyan, Eran canon ti o gbogun.

Iwin ti o ni oye, eyiti o ti wa ni jata Yuroopu. Ojo itanran ti ṣiṣẹda kekere nipasẹ ero kekere, Ti ko ba ṣe oju rere, O kere ju ko sooro si awọn iṣẹlẹ ogun ti o ṣeeṣe ni ọjọ iwaju ni igba atijọ (eyiti o le jẹ diẹ ninu awọn ọdun). Spanish Desenye Dessens is, Awọn oluyipada ti o ga julọ ti European Union, Kọlu PANRICO jẹ ofin [Idi fun jije ṣiṣẹda ti EU jẹ ni pataki lati yago fun idije ologun tuntun ni Yuroopu].

Ko si ogun ti o ga julọ ti ewu ogun, ati kere si ni agbegbe wa. Ko si ọkan ti o nireti, Ọjọ ṣaaju, pe awọn ina ti awọn Balkyans yoo bu gbamu ni 1991, Tabi ti Ukraine ni 2022 (Wọn dabi bit bi awọn iṣẹlẹ italaya kẹkẹ ti "irikuri" ti ariwa koria). Awọn ogun "nikan kọja ninu awọn ilẹ talaka ati awọn ilẹ ti o jinna".

Ni eyikeyi ọran ti o ṣeeṣe ti awọn ọmọ-ẹhin ti awọn ọmọkunrin wa lati lọ si awọn ilẹ ti o jinna lati pa ati ku fun ibamu pẹlu awọn adehun ati awọn adehun ti o lagbara (ati pe fowo si wa ni akoko yẹn, Pẹlu atako olokiki pupọ. Sludge ati sludge). Ati odidi ofin ofin ipinle ti o ndaabobo ki o si ofin ifiagbaraasu ti yi.

Awọn alakoso iwaju fojuinu ẹjẹ ati ki o salivate iṣowo ailewu. Awọn oloselu mu ilọkuro wọn laisi awọn pawns, Awa ati awa. Ati laisi awọn ọmọ wa ati awọn ọmọbirin wa, Awọn ọdọ wa. Mu ṣiṣẹ pẹlu idi wa fun jije.

Nitorina o jẹ ki a ko lati gba si, Ko paapaa. Ṣe idiwọ lẹhinna, Ṣẹda apapọ lati awọn ara ilu ti ẹdun ẹdun ati idanimọ ti o lagbara ti o ṣe bi idena tootọ lodi si awọn ere ile-iṣẹ ti o pọju nipasẹ awọn agbara adafin ilu tabi awọn alaṣẹ, pakun. Pẹlu ogun si ogun, To ba sese:

  • Ni ile.

  • Lara awọn ẹbi.

  • Ni ẹnu si eti.

  • Pẹlu iṣẹ awọn ẹlẹgbẹ LXSS.

  • Beere lọwọ rẹ ninu awọn ile-iṣẹ ẹkọ bi awọn obi, awọn iya ati ẹbi.

  • Ni awọn ile-iṣẹ ẹkọ (bi awọn olukọ)

  • Pẹlu awọn ọrẹ.

  • Ni opopona, Ninu itaja.

  • Ṣiṣe Instimination ati Awọn iṣẹ Diacectic.

  • Lepa ati gbigbọn awọn oloselu lati ilu…

  • Lepa ati gbigbọn awọn oniṣowo lati ilu ...

  • Gbooro si epo igi gbigbẹ.

  • Ṣiṣẹ ...

Laisi gbagbe awọn iṣẹ ṣiṣe ti o ṣeeṣe ki ẹnikẹni ko ni lati pa tabi ku ni eyikeyi ogun nibikibi ni agbaye.

Lehin ti o ti ṣe ohun gbogbo bẹ pe ohunkohun ko ṣẹlẹ.

———————————————————————————————————-

Después de haber leído el texto te agradeceríamos que respondieras argumentadamente el cuestionario que más se adecúe a tu realidad. También que lo compartas con personas afines y amistades. Es también interesante leerlo conjuntamente con la ciudadanía menor de edad (hay un cuestionario específico para menores).

Las respuestas son anónimas y nos servirán para analizar el grado de conciencia social de nuestra sociedad en relación a la afectación y la prevención de las guerras [el análisis del vaciado de las mismas será publicado]. También la necesidad de establecer mecanismos sociales y culturales al respecto -y recoger cuales han de ser-, desde las clases populares.

LOS CUESTIONARIOS:

CHRONICLE TI Iṣẹlẹ NINU GROLOLERS NI atilẹyin ti awọn oṣiṣẹ PANRICO- PERSONAS EN “EDAD MILITAR”.

https://forms.gle/NJoDohtymKJARo5L6

B- PERSONAS [ADULTAS] FUERA DE LA EDAD DE “RESERVA” MILITAR.

https://forms.gle/ch39CUqa4aZX5fu1A

C- PERSONAS [MENORES] FUERA DE LA EDAD DE “RESERVA” MILITAR. (El texto de referencia junto con este cuestionario puede ser trabajado con el alumnado en escuelas e institutos)

https://forms.gle/zKNnkLAy62hUM1KFA 

 

       ¡SALUD Y GRACIAS!

Jul 182024
 

Les normatives legals de referència que regulen les condicions de treball en períodes atmosfèrics rigorosos i extrems [entre els quals es troben les altes temperatures] són les següents:

Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals (PRL):

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1995-24292

Reial Decret 486/1997 + Reial Decret 2177/2004 (que el complementa):

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1997-8669

https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2004-19311

Reial Decret 4/2023:

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2023-11187

 

CONSULTA DE MANERA AUTÒNOMA ELS TEUS DRETS I FES-LOS COMPLIR!

NORMATIVA LEGAL calor (versió en format .pdf per imprimir)